Garrofaire

El 'cuento' del finançament

2009-06-22T11:09:00.003+02:00

Anònim segle XXI

"Todos los días 10 hombres se reúnen en un bar para charlar y tomar unas cervezas. La cuenta total de los diez hombres es de 100€.

Acuerdan pagarla de la manera proporcional, con lo que la cosa sería más o menos así, según la escala de riqueza e ingresos de cada uno:

Los primeros 4 hombres (los más pobres) no pagan nada.
El 5º paga 1€.
El 6º paga 3€.
El 7º paga 7€.
El 8º paga 12€.
El 9º paga 18€.
El 10º (el más rico) paga 59€.

A partir de entonces, todos se divertían y mantenían este acuerdo, hasta que, un día, el dueño del bar les metió en un problema: "Ya que ustedes son tan buenos clientes," les dijo, "Les voy a reducir el costo de sus cervezas diarias en 20€. Los tragos desde ahora les costarán 80€."

El grupo, sin embargo, planteó seguir pagando la cuenta en la misma proporción que lo hacían antes.

Los cuatro primeros siguieron bebiendo gratis; la rebaja no les afectaba en absoluto.

Pero ¿Qué pasaba con los otros seis bebedores, los que realmente abonan la cuenta? ¿Cómo debían repartir los 20€ de rebaja de manera que cada uno obtuviera una porción justa?

Calcularon que los 20€ divididos en 6 eran 3,33€, pero, si restaban eso de la porción de cada uno, entonces el 5º y 6º hombre estarían cobrando para beber, ya que el 5º pagaba antes 1€ y el 6º 3€. Entonces el barman sugirió que sería justo reducir la cuenta de cada uno por, aproximadamente, la misma proporción, y procedió a calcular la cantidad que cada uno debería pagar.

El 5º bebedor, lo mismo que los cuatro primeros, no pagaría nada: (100% de ahorro).
El 6º pagaría ahora 2€ en lugar de 3€: ( ahorro 33%)
El 7º pagaría 5€ en lugar de 7€: ( ahorro 28%).
El 8º pagaría 9€ en lugar de 12€: ( ahorro 25%).
El 9º pagaría 14€ en lugar de 18€: ( ahorro 22%).
El 10º pagaría 49€ en lugar de 59€:( ahorro 16%).

Cada uno de los seis pagadores estaba ahora en una situación mejor que antes : los primeros cuatros bebedores seguían bebiendo gratis y un quinto también.

Pero, una vez fuera del bar, comenzaron a comparar lo que estaban ahorrando.
"Yo sólo recibí un euro de los 20€ ahorrados," dijo el 6º hombre: señaló al 10º bebedor diciendo "Pero él recibió 10!"

"Sí, es correcto," dijo el 5º hombre. "Yo también sólo ahorré 1€; es injusto que él reciba diez veces más que yo."

"Verdad!!" , exclamó el 7º hombre. "¿Por qué recibe él 10€ de rebaja cuando yo recibo sólo 2? Los ricos siempre reciben los mayores beneficios!"

"Un momento!", gritaron los cuatro primeros al mismo tiempo. "Nosotros no hemos recibido nada de nada. El sistema explota a los pobres!"

Los nueve hombres rodearon al 10º y le dieron una paliza.

La noche siguiente el 10º hombre no acudió a beber, de modo que los nueve se sentaron y bebieron sus cervezas sin él. Pero a la hora de pagar la cuenta descubrieron algo inquietante:

Entre todos no juntaban el dinero para pagar ni siquiera LA MITAD de la cuenta.

Y así es, los que más pagan porque son los que más riqueza producen, deberían de gozar de mayores ventajas. La comunidad que paga más impuestos es la que debería recibir mayores beneficios. Póngales impuestos muy altos, atáquenlos por ser los que más producen y lo más probable es que no aparezcan más y empiecen a beber en algún bar en el extranjero donde la atmósfera sea más amigable."

Tip de mentides

2009-05-29T21:09:00.000+02:00

Por la boca muere el pez

2009-05-08T21:34:00.000+02:00

Llença't

2009-04-27T23:22:00.002+02:00

Lax'n'Busto -Llença't

Loquillo i la Nova Cançó

2009-04-16T17:41:00.005+02:00

Mantinc la teoria que a casa nostra hi ha un determinat tipus d’artista que quan triomfa ho atribueix –al marge del mèrits propis- gairebé sempre a la intel•ligència del públic que sap valorar com cal la qualitat del seu treball. Aquest tipus d’artista però, quan fracassa, la culpa no acostuma a ser mai seva ni del públic intel•ligent, la culpa és gairebé sempre de la Generalitat. Però no de la Generalitat del tripartit o la del Pujol, sinó que la culpa és de la Generalitat i punt. Un dels artistes que tinc catalogats en aquesta categoria seria el cantant roquer José Maria Sanz “loquillo”.

Serveixi la introducció per referir-me a un article que publica el cantant de marres al Periódico del passat dilluns 13 d'abril amb el títol de Feliz Cumpleaños, on desbarra considerablement a l’hora de referir-se al 50 aniversari de la Nova Cançó, que era aquell moviment que durant el franquisme reivindicava l’ús normal de la llengua catalana a través de la cançó. El senyor “loquillo” ja sigui per ignorància –que ho dubto- o ja sigui per mala fe, es mostra escandalitzat perquè l’Administració catalana ignora d’aquesta efemèride els artistes següents:

El Dúo Dinámico, Los Pájaros Locos, Los Sirex, Los Munstang, Alex y los Finders, Lone Star, Los Salvajes, Gatos Negros, Cheyenes, entre otros.

Com podeu veure, es tracta de grups que mai han estat considerats –com és lògic i natural- integrants de la Nova Cançó i això no vol dir que tots ells no siguin grups de reconegut prestigi, llarga trajectòria i molt estimats pel públic català. Una cosa no treu l’altre i que cada palo aguante su vela.

Potser quan escriu entre otros estigui pensant en “Loquillo y Trogloditas”, però si espera que algú els consideri integrants de la Nova Cançó, crec que va molt equivocat. Una altra cosa seria –digueu-me malpensat- que vulgui fer mèrits per rebre alguna oferta de la lideresa madrilenya -a l’estil de l’exiliat bufó Boadella- per promocionar el rock a la perifèria de la capital.

Dedicatòria

2009-04-12T20:17:00.002+02:00

Fa dies que estic enganxat a A minya menina del grup brasiler Os Mutantes. És la sintonia d'un anunci de la tele i no en tenia ni idea de la cançó, ni del grup. En penjo el vídeo a la manera de l'amic Saltenc del blog The Summer of Love i a ell li dedico. Maurici: m'agradaria que comentessis que en penses d'aquest grup. Gràcies.

Més entrades a "segon pal"

2009-03-30T19:30:00.004+02:00

Encara que sigui en detriment d'aquest bloc, el nou bloc segon pal comença a funcionar amb certa regularitat. Pràcticament ja he penjat la recopilació de tots els posts que quedaven (només em falten pujar vuit apunts de l'any 2006) i ja començo a tenir temps de parlar d'esport en general i del Barça en particular.

Després d'estrenar-me amb merengue negre i Asturias patria querida he penjat set entrades més des del passat 21 de març. Aquí les tens:

El seny d'en Guardiola
"Ahí es donde la cagan"
Transcripció
El "problema" de les golejades
Recordant la història
Divulgant l'ART
Que falso eres!

Salut, garrofes i força Barça!

Feeds:
http://feeds2.feedburner.com/segonpal
http://segonpal.blogspot.com/feeds/posts/default

A propòsit de Patxi López...

2009-03-16T23:40:00.006+01:00

...i el cinisme de ZP i els sociates

A primers de 2006, quan el president Maragall ja havia caigut en desgràcia i el Psoe estava treballant per trobar un substitut com a candidat per les eleccions a la Generalitat, es va produir l’episodi aquell en que el ministre Sevilla, sense saber que els micròfons estaven oberts, li comentava al secretari general de Comissions Obreres que no es podia comptar amb en José Montilla en base a que encara era aviat per un candidat “xarnego” a la Generalitat.

Sempre he pensat que el micròfon el van deixar obert expressament i que un cop analitzades les reaccions, van arribar a la conclusió que es podien permetre presentar un xarnego com a candidat i cap problema. Tampoc m’he cregut mai aquesta tesi de que els socialistes catalans i el Montilla en particular s’havien “insubordinat” a les directrius del Zapatero i que, ves per on, en Zapatero no havia pogut “complir” amb l’Artur Mas el pacte de cedir la Generalitat a canvi de retallar l’estatut. El Zapatero –pobret- no ha pogut evitar (catxis!) que el Montilla tirés pel dret i aconseguir conformar el segon tripartit. Res de transversalitat o sociovergència. Engany per partida doble i el Mas amb un pam de nas.

I ara toca Euskadi, on els socialistes del Patxi López aposten per prescindir de la transversalitat. En aquest cas amb l’agreujant de fer-ho de bracet del PP, però ja se sap, la política no-nacionalista, perdó, la política constitucionalista, és el que importa. De l’estat plurinacional i plurilingüe que predicava el Zapatero que li va guanyar la partida al Bono i a la Diez, amb l’ajut del Maragall, hem passat a l’Espanya uniformitzadora i castellanitzadora actual, ja sigui sota formes sibil•lines a Catalunya, o sota formes barroeres a Euskadi.

I el Francisco José López, que no sé si és maketo o té complexe de maketo, peró que euskaldun segur que no és (entenent que si només saps dir egunon o eskerrik asko no ets eukaldun), anant a classes d'euskera tres cops per setmana. Potser acabi aprenent euskera, però no me l'imagino aprenent a ser lehendakari.

Promocionant segonpal

2009-03-16T17:32:00.003+01:00

Enllaços als dos primers apunts estrictament "segonpal":

Merengue negre
Asturias patria querida

Debut i actualitzacions

2009-03-14T19:17:00.005+01:00

Després d'uns quants dies de treballs tècnics, avui he pujat el primer post pròpiament segonpal. Es titula merengue negre i va dedicat a la desfeta blanca al mític estadi d'Anfield.

Seguint amb la concentració d'apunts esportius i del Barça a segonpal, avui n'he pujat cinc publicats recentment a can Garrofaire. Si els vols veure al seu nou hàbitat, aquí tens els enllaços:

Rei de Copes
Una expulsió, una benedicció
Modestos
La frase de l'any
Credibilitat Sport
El guió del Pep Guardiola

segonpal

2009-03-11T00:31:00.003+01:00

segon pal

2009-03-08T23:27:00.007+01:00

A mitjans de 2005 el Garrofaire iniciava la seva aventura blocaire a can Blocat. Aventura intensa i prolífica que va estroncar-se a mitjans de setembre de 2006 amb aquest stand by. La temàtica predominant del bloc era la política, tot coincidint de ple amb la tramitació de l'estatut i la seva posterior aprovació.

Després de diversos altibaixos blocaires, vaig reemprendre la plena activitat l'agost de l'any passat i el cas és que, tot i seguir tocant la temàtica política, m'adono que darrerament he pujat molts apunts dedicats al Barça. No sé si és una conseqüència del període destrempant que estem passant en política, o del període il·lusionant que estem passant amb el Pep Guardiola. El cas és que el Barça em genera alegries i la política només em provoca disgustos.

A la meva època universitària no estava ben vist conspirar contra la dictadura i a la vegada ser futbolero. No es podia fer política i anar al futbol. L'afició s'havia de portar gairebé d'amagat i això em fotia molta ràbia. Abans vaig ser del Barça que independentista, o millor dit, vaig arribar a l'independentisme a través del Barça. El favoritisme imperant a favor del equipo delgobiernolaverguenzadelpais, hi va contribuir definitivament.

El cas és que he decidit crear un bloc específic pel Barça, el futbol i l'esport en general. El bloc es titula segon pal i recollirà tots els apunts nous sobre aquesta temàtica i de passada aniré pujant tots els apunts escrits fins ara. Espero que en qüestió de dies hagi recopilat tots els apunts històrics i a veure si em queda temps per penjar alguna novetat.

Ja ho sabeu, a partir d'ara us espero també a segon pal. Si em segueixes via feed, aquí en tens un:

http://feeds2.feedburner.com/segonpal

i aquí un altre:

http://segonpal.blogspot.com/feeds/posts/default

I si ho fas via email, aquí et pots subscriure:

Salut i independència!

Visca el Barça!

Reis de Copes

2009-03-05T17:49:00.009+01:00

Un cop confirmada la final de copa entre el Barça i l'Athletic de Bilbao, tots els mitjans ens recorden que són els dos equips que han guanyat més títols a la història de la copa. Líder el Barça amb 24, segon l'Athletic amb 23 i en tercer lloc i a molta distància trobem el Madrid amb 17 titols.

El que no es recorden de dir els mitjans és que, a diferència del Madrid que ha aconseguit la majoria de títols jugant a casa, la gairebé totalitat dels títols aconseguits pel Barça i l'Athletic ho han estat jugant fora de casa, és a dir, a camp contrari. Que en quedi constància!

Resum de la final de Copa 67/68, disputada al Santiago Bernabeu, coneguda com 'la final de las botellas' pel llançament d'ampolles al terreny de joc per part de l'afició madridista
11-07-1968 REAL MADRID 0 - BARÇA 1
Barcelona: Sadurní, Torres, Gallego, Eladio, Zabalza, Fusté, Rifé, Zaldua, Mendoza, Chus Pereda, Rexach
Real Madrid: Betancort, Miera, Zunzunegui, Sanchís, Pirri, Zoco, Serena, Amancio, Grosso, Jose Luis, M. Perez
Gol: Zunzunegui (propia porta)

Una expulsió, una benedicció

2009-03-05T00:19:00.009+01:00

Ho dic sincerament i sense ironia. Quan ha arribat l'expulsió del Martín Cáceres m'he sentit alliberat. Un regal impagable. L'eliminatòria començava a encarrilar-se. El meu cor havia resistit el 45 primers minuts, però difícilment estava en condicions de seguir aguantant veure les pedres i melons que el Cáceres de marres enviava als seus companys. Una tortura insofrible. No sé el que donaria per veure algun vídeo del Huelva de l'any passat per poder comprovar si ja jugava així de malament o és que el Barça l'ha transformat!

I si l'expulsió en sí ja era una alegria, la conseqüència de l'expulsió encara era una alegria més gran. El canvi de posició d'en Puyol amb el lògic allunyament del mig de la defensa, una tranquil·litat afegida. I per acabar-ho d'arrodonir tenim que el porter suplent Pinto ha parat més penals en una temporada que el Valdés en tota la seva carrera.

Avui hem jugat amb foc però no ens hem cremat. I la "flor" retorna. El Pep s'ho mereix!

I els culés també!

Messi gol Mallorca - Barça

Algunes dades del frau electoral a Euskadi

2009-03-02T23:47:00.022+01:00

Mentre els professionals de les tertúlies televisives i radiofòniques s'esgatinyen i escridassen per veure qui imposa les seves tesis sobre si han perdut els nacionalistes bascos o han guanyat els nacionalistes espanyols, o que si un escó amunt o un escó avall, o que si un empat tècnic i bla, bla, bla, observes com tots els contertulians fan l'orni i no baden boca per recordar-nos i admetre que estem davant de 100.924 vots nuls.

Vots nuls que han utilitzat la papereta de la coalició electoral D3M, formació il·legalitzada per un jutge considerat socialista, parcial i prevaricador per la plana major del Partit Popular, i que representen el 8,84% dels vots emesos. No hi ha discussió possible: malgrat la victòria "legal" del front nacionalista espanyol, ai! perdó, del front constitucionalista, la societat d'Euskadi continua sent majoritàriament nacionalista basca.

Més dades:

	Vots	Escons
Vot nul (D3M)	100.924	0
Aralar	62.214	4
Eusko Alkartasuna	37.820	2
Ezker Batua	36.134	1
UPyD (Rosa Diez)	22.002	1

Afegits posteriors

Una altra dada significativa:
Any 2005: PSOE + PP = 274.546 + 210.614 = 485.160
Any 2009: PSOE + PP+ UPyD = 315.893 + 144.944 + 22.002 = 482.839

Una altra dada:
Total vots 2005: 1.223.634
Total vots 2009: 1.141.219

Una altra:
Cens electoral: 1.776.052
Total votants: 1.141.219
Abstenció: 634.833
% d'abstenció: 34,21%

Links:
Una foto borrosa...y preocupante
Com es diu "lehendakari" en castellà?
Pensant en Euskadi
Patxi
1 de març: els resultats de les eleccions....
L'espanyolisme s'imposa a Euskadi

Catalanofòbia autòctona

2009-03-01T22:45:00.004+01:00

De falangistes i ciudadanos

Digueu-me masoca, però moltes vegades no puc evitar llegir els articles que publiquen dos il·lustres espanyolistes nascuts a Barcelona -amb pàgina i columna fixa a la Vanguardia i el Periódico respectivament- i que no són altres que en Francesc (sic) de Carreras i el Félix de Azúa. Només d'escriure els seus noms ja m'agafen esgarrifances i pell de gallina! brrrrrrrrrrrrrrrrr!!!

Al Periódico d'aquest dissabte i sota el títol de ¿lo cortés quita lo valiente? el no-nacionalista escritor español Félix de Azúa no estalvia desqualificacions ni insults -al més pur estil del Quiménez Losantros- contra bascos i catalans, ja siguin nacionalistes, socialistes o simples passejants de la Rambla.

A partir de l'episodi del veí de Lazkao que la va emprendre a cops de mall contra una herriko taberna, el senyor Félix desqualifica al candidat socialista Patxi López, tot titllant d'error el seu posicionament en contra del "ojo por ojo", a continuació es lamenta amargament que "en el País Vasco solo matan unos", que els "progres" només es queixen dels episodis de violència si passen a l'Àfrica, que els catalans estem encantats amb el terrorisme si passa lluny de casa, i que els del Partit Nacionalista Basc no estan interessats en acabar amb la violència perquè "es su arma de chantaje".

I per si no n'hi hagués prou, a continuació carrega contra la premsa anglesa i nordamericana per parlar de "patriotas vascos" i altres curselieries decimonòniques com tractar-los d'abertzlales i gudaris. I la traca final: "lo que hay en el País Vasco es un movimiento fascista en toda regla, protegido bajo mano por el poder eclesiástico y político" Azúa dixit!.

No m'estranya que vegi feixistes per tot arreu. Dimonis familiars? ho desconec, però coneixent a la majoria dels seus col·legues conciutadans, molts d'ells fills d'il.lustres falangistes catalans, no m'estranyaria. Falangistes del més alt nivell, reconeguts delators de "rojos y separatistas" com ara els Carlos Trias o José Ribas, patriarques d'una extensa nissaga de pijociudadanos sovint amb la "careta" d'intel·lectuals esquerrans o d'anarquistes per tal de dissimular els seus orígens vergonyants.

Falangistes amos de la Barcelona dels anys quaranta/cinquanta i que encara mantenen monuments a la seva memòria. Aquesta setmana, en ple desmantellament del l'escultura homenatge a Jose Antonio Primo de Rivera, i després de més de quaranta anys de democràcia, s'ha sabut que queda un darrer monument a la memòria falangista. Es tracta d'un monument a Nou Barris construït i dedicat al secretari territorial de la Falange, Don Carlos Trias Bertran.

El senyor Félix de Azúa i el senyor Francesc de Carreras, amb la connivència dels Grups Godó i Zeta, alliçonant-nos amb la seva prolífica prosa i advertint-nos gairebé a diari de les maldats dels nacionalismes perifèrics. Fills de falangistes i fills de la lliga reconvertits com a ciudadanos al servei del nacionalisme imperialista espanyol.

I és que no hi ha res pitjor que tenir l'enemic a casa.

Modestos

2009-03-01T00:25:00.006+01:00

Perquè els equips anomenats modestos -com per exemple el Numància, el Santander, el Gijón, el Betis i l'Espanyol- quan juguen contra el Barça ho fan amb ganes i corrent i quan juguen contra el Madrid o fan a mig gas i caminant?

La frase de l'any

2009-02-26T00:26:00.002+01:00

Pep Guardiola: "El de Juninho és un golàs. Se l'ha de felicitar. Ni amb set porters atures aquella pilota".

Gol de Juninho

Credibilitat Sport

2009-02-22T15:23:00.010+01:00

No m'agrada opinar del Barça a cop calent, és a dir, ni després d'una gran victòria ni després d'una derrota. M'agrada deixar reposar les sensacions i fer els anàlisis amb la màxima objectivitat possible. Objectivitat difícil de transmetre mentre no has paït un disgust o una alegria. Moltes vegades ni tan sols opino, em limito a assaborir la victòria o a oblidar la derrota. I el que sí no faig mai és comprar diaris esportius. Mai vol dir mai. Ni guanyant, ni perdent. L'últim diari esportiu que recordo haver comprar és un ...dicen i d'això ja deu fer més de 30 anys.

Tot i el meu interès en no dedicar ni un euro al manteniment d'aquest tipus de premsa, sí que haig de reconèixer que via google reader estic subscrit a bastants diaris digitals d'esports, tan d'aquí com de l'estranger, Espanya inclosa. I això em permet anar veient i llegint els titulars dels articles. A vegades et crida l'atenció un titular i cliques per llegir la resta de l'article. I això m'ha passat avui: he vist el titular del diari Sport, el 1x1 del Barça i en obrir-lo he trobat la valoració de tots els jugadors del Barça del partit d'ahir contra l'Espanyol. En general res a dir i fins i fins i tot comparteixo la valoració de'n Víctor -encefalogramaplano- Valdés, però quan he arribat a la valoració del Puyol, no m'ho podia creure. Transcric literalment:

PUYOL: 7 Epico. Sustituyó a Abidal, lesionado, se colocó en la banda izquierda y realizó un partido más que notable

Si el periodista de marres repassés el vídeo del partit s'adonaria que ni partit èpic, ni partit més que notable. Res de res. No va lligar ni una jugada per la banda esquerra, perdent moltes pilotes i totalment descol·locat en el primer gol de l'Espanyol. Però essent això greu, el que realment considero greu, molt greu, gravíssim, és que tot un capità del Barça, de 30 anys d'edat i carregat d'experiència, no aprofités la seva entrada al camp, en el minut 23 de joc, per intentar frenar l'absurda deriva del joc del Barça, de caiguda contínua en la provocació, el joc brut i l'antifutbol, que és el que pretenia l'Espanyol i que l'àrbitre no donava símptomes de voler impedir-ho.

En Puyol, no només no ho va frenar sinó que a sobre va contribuir amb la seva actitud infantil i poc professional a que el joc continués per la mateixa línia esmentada. Al Barça només li interessava jugar a futbol i ahir no ho va fer. Al Barça no l'interessen ni les provocacions ni l'antifutbol. Segur que els jugadors ho sabien, però tot un veterà com en Puyol els hi hauria d'haver recordat i exigit per evitar caure en el parany.

En Puyol no va aportar res futbolísticament, ni es van notar els seus galons per reconduir un partit que havia començat malament. Si el diari Sport valora en Puyol amb un 7 épico y partido más que notable, jo valoro el diari Sport amb credibilitat 0 (zero).

Visca el Barça!

La bandera

2009-02-18T23:43:00.007+01:00

Enllaços:

"de les banderes"
"se es una nación o se es una corporación"

"és molt senzill: pengeu la bandera al balcó. Ja s'hi acostumaran..."

El guió del Pep Guardiola

2009-02-17T00:54:00.005+01:00

L'entorn culé ha interpretat les rotacions al camp del Betis com una conseqüència del virus Fifa i donant per suposat que alguns titulars no jugaven perquè venien cansats dels seus partits a les respectives seleccions. Ja em perdonaran, però al meu entendre les rotacions responen a l'estricte aplicació del guió del Pep i el seu equip d'ajudants, i que no és altra, en el moment de la temporada que estem, que el d'arribar a la propera eliminatòria de Champions amb la plantilla -i el Messi- al cent per cent.

Les rotacions no s'improvisen. Les rotacions es planifiquen i el dissabte tocava el que tocava i el cansament no és excusa tal com manifestava el Pep a les declaracions prèvies al partit . Un exemple clar seria el cas del Busquets, que essent l'únic jugador que no havia participat de la selecció va fer el pitjor partit que li recordo com a blaugrana. O el cas de l'Iniesta, que havent jugat tot el partit amb la selecció espanyola, va donar un autèntic recital.

Tan difícil és interpretar els mètodes del Pep? tan difícil és compartir el seu sistema? ja seria hora que la gent comencés a entendre que les temporades no tenen trenta partits i que les alineacions no es poden saber de memòria com si ens trobéssim a la temporada 58-59. El Pep té les idees molt clares i és suficientment intel·ligent com per no tirar-se pedres a la teulada. L'únic lesionat del Barça l'arrosseguem des de la temporada passada i no crec que sigui casualitat.

A la lliga es poden corregir errors, però a la Champions i a la Copa una ensopegada pot ser irreversible. Es tractava d'arribar a vuitens de la Champions i a semifinals de la Copa en plenitud de condicions. Ja hi hem arribat i ara es tracta de rematar la feina. Per guanyar la Champions i la Copa és imprescindible eliminar l'Olimpique i el Mallorca. El que no és imprescindible és guanyar la lliga per 18 punts d'avantatge. Amb una dotzena és suficient.

Fiances

2009-02-15T13:22:00.009+01:00

400 Kilograms de cocaina	12.000 €
400.000 grams de cocaina	12.000 €
Malversació de diners públics	100.000 €
"Kale borroka"	10.000 €
Homicidi imprudent	0 €
Cremar fotos del rei	10.000 €
Cremar 8 banderes catalanes	Gratis

El vell garrofer

2009-02-14T17:12:00.011+01:00

Fotografia gentilesa de l'amic blocaire Francesc Puigcarbó publicada al seu bloc de fotografia instants Tractant-se d'un garrofer no m'he pogut estar de copiar-la i penjar-la, juntament amb el seu peu de foto original.

"Aquest impressionant garrofer te més de 300 anys, i es dins de l'orquideari de Soroa (Cuba) fixeu-vos en les persones a peu de foto per fer-vos una idea del seu tamany real."

Barça i tv3

2009-02-12T20:51:00.009+01:00

Fa temps que vaig perdut amb la història de la guerra del futbol. Ja no sé qui es qui, ni m'importa. No sóc accionista de Sogecable, ni d'Audiovisual Sport, ni tampoc de Mediapro. Només sóc soci del Barça, però ja se sap que els socis del Barça no cobrem dividends encara que hi hagin beneficis. Ah! i pel que fa a TV3, encara la considero "meva" tot i la seva deriva actual conseqüència del mobbing anticrosta del carrer Nicaragua.

Així doncs, el meu únic interès en la guerra del futbol és veure els partits del Barça i si pot ser gratis millor. No em preocupen les audiències ni la publicitat i veuria el Barça per televisió encara que el fessin per Telemadrid. I pel que fa a la locució, només cal treure el volum i cap problema. No necessito que em comentin els partits, doncs ja tinc el meu criteri. Cinc minuts de l'Escobar i companyia no els desitjo ni al meu pitjor enemic.

Malgrat no importar-me la guerra del futbol, sí que m'importa el Barça i la "meva". Quan ha sorgit el conflicte he volgut saber de que anava i la veritat és que no resulta fàcil. Vas llegint articles com la samarreta número 7, més que uan tele i més que un club en litigi o claus i sàtira del sidral del Barça i TV-3 i tens la sensació que ningú vol mullar-se gaire i que miren d'anar contemporitzant amb uns i altres. Tots tenen una cosa en comú: ens remeten al Roures, però sense aclarir-nos les claus de la història. (Roures: aquell personatge que converteix en or tot el que toca)

Avui però, he tingut la sort de trobar i llegir l'article que més m'ha clarificat la història. El conflicte a TV3 és un brillant article i un resum molt didàctic i entenedor per a la majoria de mortals seguidors del Barça. Tot i ser l'article més clarificador, també m'ha deixat un parell de dubtes. Concretament quan diu:

1.- "a can Sogecable van fer fora TV3 d'Audiovisual Sport"
2.-"el Barça va fer firmar a Mediapro una carta en què es feia coresponsable de la garantia de TV3"

Potser són dos punts del domini públic i que jo ja hauria de saber, però confesso que desconec aquests detalls. Em permeto suggerir a l'autor de l'article que ens amplii aquests dos punts. Segur que ens ajudaria encara més a entendre la història.

Gràcies per endavant i Visca el Barça!

Himne del Barça

Justícia express

2009-02-09T23:28:00.011+01:00

I després ens queixarem de la proverbial lentitud de la justícia espanyola! Radicalment fals, doncs l'abnegada i professional actitud dels membres de la sala 61 del tribunal suprem, sacrificant tot el cap de setmana per poder deliberar amb rigor sobre la contaminació, o no, de les llistes electorals de D3M i Askatasuna, desmenteix rotundament i amb escreix aquesta mena de llegenda urbana i permet que la sala de marres redacti amb rigor, celeritat i sense estalvi de folis una sentència justa d'acord amb els postulats de la llei de partits.

El que no ha transcendit però, és si el president de la sala, que es declara molt catòlic i de missa diària, s'haurà saltat el precepte dominical i haurà pecat en benefici i a major glòria del estado de derecho.

Amén.