col·laboració amb Boobology-Colaboración con Boobology

acalapaka — Fri, 22 Jun 2012 14:30:42 +0000

Pel tema Taking the blame del magnífic disc “The day the earth still stood” de la banda madrilenya Boobology les A ca la Pa-Ka creàrem una “certa” història basada en accions que fou filmada i muntada pel Juan Gallego.

Taking the blame- boobology from juan gallego on Vimeo.

“Coses que et poden passar …” al Port de Sagunt

acalapaka — Fri, 22 Jun 2012 14:20:36 +0000

I bé, dins de la programació dedicada a les dones a la Sala La Columna del Port de Sagunt, La Blanka Palamós i Claramunt va fer la programació del día 24 d’abril.

A més de la Ana Higueras, la Angelica Salazar i un grup d’alumnes d’en Bartolomé Ferrando, les “A ca la Pa-Ka” vam presentar la nostre, de moment única, acció.

Entretant ve el vídeo aquí va una de fotos:

Documentació de la primera sessió de treball/ Documentación de la primera sesión de trabajo

acalapaka — Fri, 10 Feb 2012 10:08:19 +0000

Documentación fotográfica tomada por Iván de la Toba Nogales.

Punt de partida / Punto de partida

acalapaka — Fri, 10 Feb 2012 09:28:04 +0000

(Más abajo en castellano)
Els homes hem creat un món que amputa, una moral que amputa, una estructura social que amputa.
Hem creat gàbies que limiten, que ens limiten, que no permeten créixer ni ens permeten créixer.
Els homes hem creat relacions afectives que amputen, que ens amputen, que limiten, que ens limiten.

Les dones, un dels col•lectius receptors de la violència masculina juntament amb la infància i els animals, han sabut crear des de fa més d’un segle un corpus teòric d’anàlisi i alliberament, de projecció futura i de esperança de canvi.
Des de l’últim terç del S. XX els moviments d’homes conscienciats amb la desigualtat i amb un món que queda estret per a tots els éssers que hi habiten, han acollit els feminismes com a teories de canvi possible. Però, els homes no hem sabut, fins a aquest moment, crear les nostres pròpies teòries.

Els homes tenim una revolució pendent i n’ha de venir de la mà, no momés del reconeixement del que hem creat, del que mantenim, sinó de futuribles possibles o impossibles.De imaginar, de plasmar negre sobre blanc, què hem estat i què volem ser juntament amb el conjunt d’éssers que habitem el planeta.

Les teories queer, focalitzades i crítiques amb el poder i la norma heterosexual, obliden que el poder a més d’heterosexual es masculí. Potser perquè en els començaments de la teoria queer tenen un vital protagonisme els estudis de les dones teòriques procedents del feminisme que ho tenien molt clar i ho donaven per descomptat sense explicitar-ho.

En algun moment de la història s’han pujat dos esglaons d’un cop i ens hem oblidat de deconstruir el gènere dominant, independentment de la seva opció sexual, focalitzant l’objectiu a l’opció sexual dominant i oblidant el seu gènere.

Comencem a crear coneixement i fem la revolució pendent.
Deixem de ser HOMES per començar a ser homes o el que volguem ser.

(Castellano)
Los hombres hemos creado un mundo que amputa, una moral que amputa, una estructura social que amputa.
Hemos creado jaulas que limitan, que nos limitan, que no permiten crecer ni nos permiten crecer.
Los hombres hemos creado relaciones afectivas que amputan, que nos amputan, que limitan, que nos limitan.

Las mujeres, uno de los colectivos receptores de la violencia masculina junto a la infancia y los animales, han sabido crear desde hace más de un siglo un corpus teórico de análisis y liberación, de proyección futura y de esperanza de cambio.

Desde el último tercio del S. XX los movimientos de hombres concienciados con la desigualdad y con un mundo que se queda estrecho para todos los seres que lo habitan han acogido los feminismos como teorías de cambio posible. Pero los hombres no hemos sabido, hasta el momento, crear nuestras propìas teorías.

Los hombres tenemos una revolución pendiente y tiene que venir de la mano no sólo del reconocimiento de lo que hemos creado, de lo que mantenemos, sino de futuribles posibles o imposibles. De imaginar y plasmar negro sobre blanco qué hemos sido y qué queremos ser junto al conjunto de seres que habitamos el planeta.

Las teorías queer, focalizadas y críticas con el poder y la norma heterosexual, olvidan que el poder además de heterosexual es masculino. Quizá porque en los inicios de la teoría queer tienen un vital protagonismo los estudios de las mujeres teóricas procedentes del feminismo que lo tenían muy claro y lo dan por supuesto sin explicitarlo.

En algún momento de la historia se han subido dos peldaños de un salto y nos hemos olvidado de deconstruir el género dominante, independientemente de su opción sexual, focalizando el objetivo en la opción sexual dominante y olvidando su género.

Empecemos a crear conocimiento y hagamos la revolución pendiente. Dejemos de ser HOMBRES para empezar a ser hombres o lo que queramos ser.