tag:blogger.com,1999:blog-153894602024-03-08T04:42:36.096+01:00Veges Tu! Pere FusetBlog de Pere Fuset al voltant del valencianisme i la política 2.0Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.comBlogger380125tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-82498941876739257982012-09-28T04:59:00.000+02:002012-09-28T05:01:52.722+02:00Creus que Las Provincias deuria deixar de publicar enquestes tòxiques?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJj8gTRvthNppjoI34Eyt5dITE_XFqxRIFO8n4Ih8qsj9bb3IXfjaJccuC8Ek4Z3SDszAlQHAzud70nl52dU5Brjip9Aik6yhXBQXLcOnfRbjc94YjeGO8TmnFfPzEFc9yrFo/s1600/tambeesnostra.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJj8gTRvthNppjoI34Eyt5dITE_XFqxRIFO8n4Ih8qsj9bb3IXfjaJccuC8Ek4Z3SDszAlQHAzud70nl52dU5Brjip9Aik6yhXBQXLcOnfRbjc94YjeGO8TmnFfPzEFc9yrFo/s400/tambeesnostra.png" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Deuria una negra vestir-se de gitana a la Fira d'Abril? Deuria un equatorià ballar sardanes? Deuria un Salamantí d'origen disparar el txupinasso de l'Aste Nagusia? Deuria un "gabatxo" ballar-li jotes a la Pilarica? Deuria poder fer-se casteller un marroquí? Deuria un homosexual ser capità moro? Deuria un "cipayo" entrar a una txosna en Hernani? Deuria un gitano fer de rei mag a la cavalcada d'Alcoi? Deuria una persona amb minusvalidesa aspirar a ser fallera major? Deuria un "negrata" pujar al mateix autobús que un blanc?</div>
<a name='more'></a><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
<b style="background-color: orange;"><span style="color: #444444;">Alguns podien pensar que són preguntes políticament incorrectes. No ho són. Són insults, són en si mateixa una ofensa, i una manera efectiva d'autodelatar-se al plantejar-les. Tòxic en forma interrogant.</span></b></blockquote>
<div style="text-align: justify;">
Com passa a Pamplona amb la disparada del txupinasso a la Ciutat de València qualsevol dels 33 regidors que integren el ple poden tindre l'honor de traslladar la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Bandera_del_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0" target="_blank">Reial Senyera </a>en la centenària processó cívica que organitza l'Ajuntament de València pel 9 d'octubre (o el 7, o el 8 si Fabra es posa tonto). Així, segons la tradició, cada any és un grup polític qui carrega amb l'ensenya coronada pel Rat Penat pels carrers del centre històric valentí en el dia que celebrem la fundació del Regne de València.<br />
<br />
La lògica de la roda diu que enguany és<b> Joan</b>, <b>Consol</b> o <b>Pilar</b>, regidores i regidor de Compromís, força emergent a la ciutat, amb prop d'un 10% dels vots qui podrien pensar en preparar-se físicament per tal honor. Però una cosa és la lògica democràtica i una altra la de<b> Las Provincias</b> . Potser per això li pregunten al lector des del seu web .<span style="background-color: #3d85c6;"><b><span style="color: #444444;"> </span><a href="http://servicios2.lasprovincias.es/encuestas/encuestac-votar.php?id=1297" target="_blank"><span style="color: white;">¿Compromís debería portar la Senyera en la procesión cívica del 9 d'Octubre?</span><span style="color: #444444;"> </span></a></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De tot n'hi ha en la vinya del senyor, i més encara per estes terres. Per això no és d'estranyar - tot i que no deuria deixar d'esglaiar-nos - que encara hi haja gent que s'atrevisca a contestar a la pregunta i més encara de manera negativa. La clau i el pecat però està en la pregunta i per obvi renuncie a explicar-ho.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Algú ja ens donà una pista les passades falles. De res importa la realitat si tens un bon titular i el de llavors devia ser que <i><a href="http://www.perefuset.net/2012/03/balconing-i-protestes-lexplicacio-de-la.html" target="_blank">"Compromís insulta a les falleres"</a>.</i> Hi ha qui s'ho creu i qui fins i tot - per la vehemència de les seues paraules - deu tindre'm filmat en una cinta cassete junt a la d'aquell programa de Sorpresa sorpresa en que un gos menjava foie-gras (o era melmelada?) d'un lloc poc apropiat baix l'atenta mirada de <b>Ricky Martin. </b>Llàstima que ningú ho puge al youtube.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Personalment també vaig poder tastar la medicina <a href="http://perlasdeloscerdos.blogspot.com.es/2012/07/ahi-van-los-tuyos.html" target="_blank">en plena fira de juliol</a>, durant la "nit de la punxà", quan algú es va sentir legitimat a advertir-me que la meua presència podria fer-me mereixedor d'un possible viatge pels aires - no precíssament en bussines class - amb els aplaudiments en forma de <i>like </i>al Facebook d'alguna cara coneguda de la farandula política <i>popular</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però al remat la clau d'esta nova edició de "Jo a València, Tu a la Jonquera" no és altra que el nerviosisme d'alguna gent. El nerviosisme - i la impotència - d'una banda per la normalitat de Compromís pel que fa a les qüestions identitàries sobre les quals la dreta local havia construït un mur electrificat vigilat 24/7 per soldats armats. I d'altra, pel nerviosisme - tic,tac,tic,tac...- de saber-se al principi de la fi de l'hegemonia conservadora a terres valencianes.</div>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #444444; font-style: italic;"><br /></span></div>
<b></b><br />
<div style="text-align: justify;">
<b><b><span style="background-color: orange; color: #444444;"><i>Les enquestes són enquestes, diu el tòpic, però si és cert que indiquen tendències, els qui ara repartixen carnets de valencianitat podrien perdre la majoria absoluta amb la mateixa facilitat amb què Andrea Fabra per l'educació.</i></span></b></b></div>
<b>
</b></blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I ho poden fer no per una repuntada dels socialistes que pareixen entonar allò del "Virgencita, virgencita, que me quede como estoy", sinó precissament per l'emergència de Compromís que podria fins i tot doblar la seua representació. Serem prudents però tampoc no cal amagar-ho.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cm es desactiva això? Ja ho hem vist, ho estem veient i ho anem a vore molt més. L'estrangerització del de casa, el recurs a l'artilleria pesada de la identitat complexa i sempre mortífera, la creació d'un enemic intern a ser possible vinculat de les maneres més forçades a un altre enemic extern que cada vegada ho és més. Compromís són així presentats com els "catalanistes" esdeveneint uns perillosos no-valencians als quals cal marcar i apartar... i si el públic s'ho creu no cal parlar-ne més. Una paraula màgica, com abracadabra però en xungo, que provoca sordera i repudi instantani en les orelles dels més innocents.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per sort en els més de 30 anys que ens separen de la batalla de València - tota una vida, almenys per a mi - la societat valenciana ha canviat. També ho han fet - igualment per fortuna... i la reflexió de mil llibres i ponències - els qui es quedaren a l'altre costat de la cruenta barricada. Fins i tot pareixia - i jo reconec que m'ho vaig creure - que Las Provincias havia canviat. </div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: orange;">Sense <b>Reyna </b>no calia fer-se republicà, hi havia prou amb abraçar la democràcia.. </span></blockquote>
<div style="text-align: justify;">
Però no. Tot apunta que en el temps que ens separa de les pròximes eleccions valencianes - que ningú no estem en disposició de precisar i menys encara el Sr Fabra - la cosa anirà més. Caldrà tirar mà com sempre d'aquella màxima de <b>Nicolau Primitiu</b> - de Sueca com <b>Fuster</b> però menys citat - que parlava de treballar, perseverar i esperar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tard o d'hora els símbols, les festes, la nostra identitat en definitiva, serà un element de cohesió per a tots i totes i no l'excusa per a una fractura interessada i castrant. En això estem.</div>
Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-35095876468556331582012-05-24T21:48:00.000+02:002012-05-25T02:12:51.152+02:00Escriure un monòleg en 30 minuts.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://distilleryimage1.instagram.com/d8dc4940a51a11e1aebc1231381b647a_7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://distilleryimage1.instagram.com/d8dc4940a51a11e1aebc1231381b647a_7.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Puc haver improvisat amb amics una perruqueria enmig de la plaça de la Mare de Déu, haver pràcticat sexe en llocs ben insòlits com un llit, "gaudir" d' una màquina rentadora amb poders per invocar la pluja i fins i tot haver-me presentat com candidat al Senat l'any que ens deixà<b> Fraga</b>, però amb quasi 30 anys encara em queden un bon grapat de coses per fer. Per exemple, mai he plantat un fill, no he escrit un globus, no he montat en un llibre ni m'han donat per un arbre. Potser si que he engendrat un cul... però això ara no és rellevant...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El cas és que entre les moltes coses que mai no he fet i que m'h agradaria haver fet abans de complir 30 anys i entrar en la crisi dels 40 - sóc molt d'avançar-me als esdeveniments- està escriure un monòleg. Com que mai saps si demà un meteorit et caurà al damunt,...o si un Nacional dels que tenim per València et donarà calefacció individualitzada... o si a <b>Sergio Ramos</b> se li anirà el peu i amb una balonà desestabilitzarà alguna estació espacial perduda que al precicipitar-se acabarà tràgicament amb la teua vida.. .. En fi, ...que per si les mosques.. he decidit escriure un en 30 minuts. Ni un més. I mirant el rellotge veig que ja en porte consumits 5 i estic començant a estressar-me.<br />
<a name='more'></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El cas és que havia pensat que ja que l'escrivia podia gravar-ho i demostrar una vegada més davant el respectable que ningú millor que un mateix per deixar-se en evidència. Però he decidit que si no eres fotogènic - o camogènic que dit així sona com a malaltia de transmissió sexual - no ho eres i punt ...i hi ha coses en la vida que es poden estalviar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bé, en realitat pots ser-ho o no ser-ho en funció del perruquer/a a qui t'encomanes. Jo , per exemple, sóc d'eixos tios exigents que en la seua curta vida han canviat uaranta mil vegades de perruquer. Mai m'ho encerten! Quan encara no he eixit per la porta dic.. "mmmm, ja l'han cagat una altra volta" i mentre em mire a un retrovisor acabe d'una manotà amb la inversió laboral, temporal i artística del perruquer. Què em pregunte.. si et sents tan artista.. perquè no plantaràs una falla i no deixaràs en pau el meu "flequillo"? Artiste , que eres un artiste!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En fi, he passat ja per tants perruquers que de fet crec que els hauran hagut d'exportar d'algun lloc per poder atendre'm... per què tants professionals de l'estilisme a València no poden haver-ne. Bo, ni a la península... jo crec que venien amagats en els containers eixos que entren pel port.. Hi haurà algun lloc al món on la gent es tallarà el monyo a mossos per que no tindran perruquers. Han vingut tots cap ací.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De fet tinc un amic que viu a Londres i que m'envià per carta un retall de premsa que deia "València , a.k.a the best city of the wordl, needs 10.000 hairdressers more, and more. for attend the high demand...". Bé, alguna cosa així, que ara tampoc no ens anem a posar en plan <b>Font de Mora </b>amb l'anglés. El que ja no se cert és si venien a tallar-me (barra destrossar-me ) el monyo a mi o a tractar de pentinar col·lectivament, en plan UTE, a la<b> Lola Fos de Boluda</b>. L'heu vista mai? Que gran és eixa dona! Busqueu-la en Google. Jo crec que esta dona és en si mateixa i la seua òrbita la millor garantia de supervivència de la<b> Laca Nelly</b> ... per a esta i per quinze generacions més! És més, crec que ella soleta deu ser la responsable del forat de capa d'oçó.<br />
<br />
Poca broma eh. Qualsevol dia vorem a un grup de <b>Greenpeace </b>arribar en lanxa motora per l'albufera, esquivar a<b> Paco Camps</b> que continuarà perxant per si passa algun periodista del <b>Telva</b> - i plantar-se en el seu cap per protestar. Esperem que no s'equivoquen de pancarta i no fiquen eixa de "save the whales". Bo, vaja, que si ho fan tampoc no passa res, li fiques una h intercalada al verb i assumpte arreglat. Això si la Nacional no ho evita , clar està. Que estos s'oloren una protesta i van allà amb unes ganes de marxa...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En fi, que em perd, que em perd.... Parlavem de perruqueries.. He de confessar que des de fa algun temps tinc un perruquer de capçalera.. sí, com amb els metges. Com és molt modern, amb les seues revistes modernes, la seua música moderna, i els seus preus moderns... podriem dir que tenim una espècie de relació oberta afectivomonyistica. Mínim una vegada al més ens veiem, i si un mes no hi vaig , s'ho contem i ell no s'enfada. No és bo enfadar a ningú que té unes tisores en la mà. És un consell que vos done....</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De fet l'altre dia, vaig cometre l'errada de ser-li infidel. Mira, això que estàs treballant i dius, xe! m'abellix tallar-me el monyo!.. i t'escapes del despatx i després de tropessar amb el no res - que un és molt patós - veus la típica perruqueria que suposadament porta el nom de la propietària i que es diu <b>Vanessa</b> o <b>Rosa </b>o ... <b>Yolanda</b>. Per què les perruqueres mai es diuen <b>Jimena</b> o<b> Lirios</b>.. com a molt <b>Xaro</b>.. i bé, vas , veus que és "low cost" i et poses en les seues mans. Total que la tia va i en ple procés creatiu em talla una vena, o un granet o una banya.. o ves tu a saber el que era això i total que allò comença a xorrar sang com si fora un geiser i la tipa, tota ensimismà tretocant una patilla amb les seues arts va i ni s'entera.<br />
<br />
I un que en el fons és tímid i al que li sap mal protestar - o potser amb por de cabrejar a una tipa de nom Vane ab unes tisores a la mà - s'ho va callar fins que tenia mitja cara rotllo <b>Walking Dead</b>. Quina escena més gore! Et penses que la dona es va apurar? Va anar a dins i m'ix amb un bastonet d'eixe de les orelles i m'ho donà, en plan,, ara vas i et torques. Que dic jo.. em talles la cara amb les tisores i damunt questiones la meua higiene orellal?... orelluda? ...orellana?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En fi! Almenys. això sí, la tia em va fer descompte i ..mira, em cobrà només 5€ dels 9 que suposadament costava. Així que amb el que em va sobrar del pressupost vaig anar i em vaig comprar una pancarta d'eixes de <b>No a les retallades </b>tan de temporada. I vaja, com que no tinc balcó, doncs he anat i li l'he posat a la porta del eu local. Bo, ara ja ha tancat... crec que li han donat un càrrec a alguna Conselleria o no se què d'un ERO a <b>Canal 9</b>. Llàstima que no serà de perruquera d'informatius...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El cas... que un no és molt fotogènic, I que a més a més sempre ha pensat que això de parlar sol davant d'una càmera és cosa de no estar massa bé del cap. Què dius.. i escriure un blog no és una miqueta pretenciós? Sí, però almenys no parle a soles. De fet jo que visc a soles i que m'agrada parlar molt, tècnicament no ho faig a soles. Li parle a <b>Gustavo</b>, i li parle molt, cada dia, a totes hores. Al sofà, al llit, a la cuina, damunt de la rentadora... Li parle de filosofia.. de fisica quàntica.. de la reproducció del nyu africà, de perruqueria filosòfica i quàntica aplicada al nyu africà ... Li parle amb ganes i mirant-lo als ulls. Ell, això si, mira i calla. Què és tímid? Sí, Què és un telenyeco de pelutx? També! Però siga com siga els 30 minuts han passat, estic convidat a un sopar, encara he de pentinar-me i hui en comptes de parlar amb ell ho he fet amb vosaltres. Així que bona nit i ale. a ser feliços! Uff!</div>Anonymousnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-65357644322236560842012-05-13T16:48:00.002+02:002012-05-17T03:06:05.295+02:00Desemparats. Una mascletà de ràbia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://ensentidocontrario.com/wp-content/uploads/2012/05/12M-Valencia-mascleta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="312" src="http://ensentidocontrario.com/wp-content/uploads/2012/05/12M-Valencia-mascleta.jpg" width="520" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Em desagrada el maniqueisme habitual amb que sovint ens presenten els fets i en què a més a més tracten d'implicar-te sense opcions d'escapatòria. En la majoria d'àmbits de les nostres vides ens presenten una visió simplista -molt de pel·lícula comercial Made in Holliwood - en què hi ha uns bons amb ales angelicals i uns roïns amb pudor a sofre, cua i banyes. T'espenten a triar en el reduccionisme polític d'una dreta (PP) i una esquerra (PSOE), a ser del Barça o del Madrid, parlar només de jueus ultraortodoxos i palestins que s'immolen entre civils, a triar entre Nesquick o Cola-Cao.. i així fins a la sacietat amb poc marge per a l'escala de grisos, o millor encara, per a l'ampli ventall de colorits Pantones. Crec que les coses solen tindre més matisos, més prismes, i més opinions i em reaferme en el meu dret a adoptar-los.</div>
<a name='more'></a><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Per això ahir, quan després d'una llarga setmana de curro un grupet de joves eixiem d'una no menys llarga reunió de la permanent del <b>CJCV</b> i ens acostàvem a la plaça del <b>15 de Maig</b> per participar d'esta revolta pacífica global no vam poder evitar sentir certa llàstima davant el perillós episodi relacionat amb la mascletà.</div>
<div style="text-align: justify;">
No èrem els únics, al nostre entorn altra gent comentava "Era una provocació", "Han caigut en la trampa", " Quina imprudència d'uns i quina irresponsabilitat per part d'altres".<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sincerament per poc no tire a plorar. Així doncs no puc deixar de fer 3 o 4 consideracions al respecte difícils de resumir en una piulada a Twitter.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<ul>
<li> <b style="background-color: orange;">Cal solidaritzar-se amb la pirotècnica Reyes Martí,</b> una dona treballadora en un món d'homes i en una indústria molt mal pagada a casa nostra que entre llàgrimes va vore el seu treball per terra per la xuleria provocadora i maquiavèlica de la Senyora Barberà i la imprudència i ràbia d'un reduït grup de persones indignades que al meu entendre <b><a href="http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/05/13/pirotecnica-presenta-denuncia-destrozos/904635.html" target="_blank">mossegaren l'am explosiu</a></b> optant per la més desaconsellable de les opcions.</li>
</ul>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<ul>
<li>Cal evitar frivolitzar sobre el fet que la mascletà era falsa. <span style="background-color: orange;"><b>Desgraciadament la pólvora era real i per tant el risc era mortal.</b> </span> Tota la resta literatura del génere de la conspiranoia prescindible i contraproduent.</li>
</ul>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<ul>
<li>D'altra banda el risc que passara el que acabara passant era tan <b style="background-color: orange;">previsible</b> que els propis agents de la Policia Local no tardaren ni 1 minut en decidir la suspensió de l'acte pirotècnic i la retirada del material. No hi havia gàbia - només es posa per a falles - pel que resulta molt escandalós , i en això quasi tot el món coincidix, que <b>no hi haguera un cordó policial suficient</b> pel risc al qual estaven exposada la massa manifestant. La primera preocupació de qualsevol governant intel·ligent hauria estat garantir la integritat de la ciutadania. I qualsevol persona intel·ligent podria haver previst l'escenari final com a possible. De no ser així reclame un Nobel d'estadista mundial.</li>
</ul>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<ul>
<li> I "at last but not least" anem a l'epicentre de l'assumpte. El castell de la vespra de la Mare de Déu ha sigut sempre això, un castell i s'ha disparat tradicionalment en l'entorn del vell llit del Túria. Decidir el seu trasllat precisament a la Plaça de l'Ajuntament per unes obres (mira que el riu és llarg... i València gran!) a poques hores de dissabte i tot sabent que terminava una manifestació de convocatòria mundial on s'hi preveien acampades <b><span style="background-color: orange;">més que una provocació em pareix una xuleria imprudent que podria haver acabat en tragèdia.</span></b> I a més a més un parany, una trampa mortal , que mereix la major de les reprovacions cap a l'alcaldessa Barberà i el seu equip.</li>
</ul>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3yh1Z7eX17c0miPEJ47qrsDpG4e6HJqlpQFxZJGNjgSp8ON8rx0i0aUvEfCcUDBU9NWMc8nu6C6uBd25SqCyyCycvYBfA56hvdasdOyTNG8HjBTogvOsrOn7ZqrK8cjlmYn83OA/s1600/pescar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3yh1Z7eX17c0miPEJ47qrsDpG4e6HJqlpQFxZJGNjgSp8ON8rx0i0aUvEfCcUDBU9NWMc8nu6C6uBd25SqCyyCycvYBfA56hvdasdOyTNG8HjBTogvOsrOn7ZqrK8cjlmYn83OA/s320/pescar.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Qui va picar a banda d'exposar-se a un perill mortal va propiciar que ara , de manera no menys previsible, hi haja qui trobe el mínim argument per agitar les velles i descosides banderes teixides amb budells.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: orange;"><b>Confrontar les festes populars contra els moviments progressistes és una tragicomèdia més reposada que "Verano Azul" i no per això menys efectiva. </b></span></div>
</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jugada perfecta i repugnant sobretot per perillosa. D'una banda les tradicions, la pòlvora i la Geperudeta, mare "dels bons valencians", d'altra "los peligrosos agentes de la izquierda radical antisistema en su enesima cruzada contra la identidad valenciana". Insistisc, és repugnant.</div>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="background-color: orange;">La responsabilitat de tot plegat però, només pot caure en qui ocupant els llocs de responsabilitat exercix, només en el millors dels casos, una absoluta negligència. </b></div>
</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Algú creu que l'alcaldesa <b>Barberà</b> era la única persona en la ciutat en pensar que amb una manifestació d'estes característiques, quatre tanques groges de "la Fallera" i no més de 6 agents de la local podrien evitar el que passà? Seria un insult a la seua intel·ligència, qualitat de la qual pot presumir sense dubte. A quin sant - o Mare de Déu- per tant respon la decisió de <a href="http://www.levante-emv.com/valencia/2012/05/11/imprevision-obliga-mascleta-virgen-comparta-plaza-15-m/904135.html" target="_blank">canviar l'emplaçament</a> en el darrer moment a un lloc i dates tan explosius?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A València fa temps que estem desemparats. Fem un pensament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>Anonymousnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-30580837048232666072012-04-04T04:41:00.000+02:002012-04-04T04:48:29.725+02:00Les falles de l'apocalipsi<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.fallas3d.com/wp-content/gallery/cache/1247__320x240_3d_f3i_0003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" height="310" src="http://www.fallas3d.com/wp-content/gallery/cache/1247__320x240_3d_f3i_0003.jpg" title="Resurrecció, A l'Antiga de Campanar 2012 - Font: http://www.fallas3d.com/" width="520" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;"><b style="background-color: #3d85c6;"><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"><span style="background-color: #3d85c6; line-height: 18px;"><b>Publicat al Levante-EMV 19/03/2012</b></span></span></div>
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;">Tot el món sap —o potser no— que les falles es planten entorn a l´equinocci de primavera, moment en què —amb permís dels pols— nit i dia s´igualen a tot el planeta. Deixant de banda l´especificitat alacantina del solstici estival —I de marca Fogueres— es cremen també en altres dates. Així les falles saluden a Elda l´ arribada de la tardor: la primavera d´hivern.</span></div>
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;"></span><br />
<a name='more'></a><span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;">La nostra cultura, com altres, ha trobat en el foc —consumidor ací d´una sàtira expressió plàstica— un element purificador què marca el calendari en roig flama. </span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;">
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;"><br /></span></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: orange; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;"><b>Què és si no una mena de cap d´any , genuïnament valencià, la nit de la cremà? </b></span></blockquote>
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;">Més enllà dels cicles naturals hi celebrem també d´altres excepcionals. Així s´han cremat falles pel bicentenari de la Revolució Francesa, la caiguda del semàfor d´Europa, pel Mundial del «Naranjito», les Olimpiades de «Cobi», l´Expo de «Curro» i per a l´artística Biennal de Consuelo Ciscar. </span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;">
</span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;">Vist això no haguera estat de més plantar falles per rebre l´apocalipsi que —segons la civilització maia— ens pot esperar amb la rifa de Nadal. Li donaríem així un relat propi a la fi del món i potser haguérem fet caixa oferint una alternativa al pelegrinatge maia. Com a «gran evento» no hi ha color. El soroll dels masclets, sempre serà més econòmicament sostenible que el dels motors de la F1.</span></div>
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;">
</span><br />
<br />
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;">Pel fred no cal patir. Ja fa anys el forro polar acompanya al blusó. Per la resta, la festa hauria de tindre un caràcter particularment d´autoesmena davant un possible judici final.</span></div>
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;">
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="background-color: orange; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;"><b>Així el cadafal municipal podria passar de ser una «falla blanca» o d´autobombo governamental per esdevindre una singular obra de joves artistes.</b></span></blockquote>
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;"> Caldrien un jurat d´experts —allunyat de quotes polítiques omnipresents— i materials d´òptima combustió per recuperar una espectacularitat amb menys fums que possibilitara la última voluntat: redignificar la cremà. </span></div>
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;">
</span><br />
<br />
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;">Proposaria també què —amb permís d´apocalíptiques erupcions volcàniques— eixe foc vinguera d´una Senyora pirotècnica, demostrant amb un últim exercici de discriminació positiva, que el paper de la dona va ja més enllà de lluir flors. I al balcó els plors i somriures de l´extensa societat civil, per davant de polítics i —si cal— per darrere d´una Fallera Major què —fadrina o casada— representaria una ciutadania plural que exercint com a tal possibilita eixe fenomen associatiu singular de la nostra festa.</span></div>
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;">
</span><br />
<br />
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;">No cremarem falles al desembre però res tampoc confirma la fi del món. Sembla innegable, això sí, que la història es mou i s´albiren certes variacions d´ordre mundial. Tindrem per tant més temps per reflexionar sobre com fer encara millor, i més coherent amb els temps, unes falles que volem Patrimoni de la Humanitat.</span></div>
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;">
</span><br />
<br />
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;">Alguns estan en això i —si cap meteorit s´avantposa— de les cendres de 2012 renaixerà un compromís encara més ambiciós. Un compromís per una festa igualitària, popular, plural, valenciana, sostenible i amb sàtira, molta sàtira. Un compromís per l´excel·lència en la millor festa del món, per les falles de totes i tots.</span></div>
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;">
</span>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-39529621350622919152012-03-04T20:57:00.004+01:002012-04-04T03:07:25.570+02:00Balconing i protestes. L'explicació de la falla.<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJB5xIv-zk_EUBzMwmuj03hOM8v4d6dQ3R7ByeoiDw79rtKOhQSBTELh-nuf8US_cZbMIOvthVrc8Tp01uVGssmSqa2PXwdmscJ3apSU8ULYPaWIycYiPr7QXGw4TrWmMpLdE/s1600/Manuel.Vicent.6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" height="374" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJB5xIv-zk_EUBzMwmuj03hOM8v4d6dQ3R7ByeoiDw79rtKOhQSBTELh-nuf8US_cZbMIOvthVrc8Tp01uVGssmSqa2PXwdmscJ3apSU8ULYPaWIycYiPr7QXGw4TrWmMpLdE/s640/Manuel.Vicent.6.jpg" title="Falla Pl. País Valencià 1987" width="520" /></a><br />
<br />
El públic més fidel sap que aprofite la mínima per parlar de falles i d'això tenia previst parlar celebrada ja la Crida, enguany amb un espectacular episodi d'interacció amb altres disciplines artístiques que hauria de ser més habitual en el programa oficial faller.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La veritat però és que volia parlar de falles i cohesió, del camí cap a la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la <b>UNESCO</b> o fins i tot de les <a href="http://compromispervalencia.org/2012/03/01/compromis-presenta-cinc-propostes-prioritaries-per-a-millorar-les-falles-de-valencia/" target="_blank">propostes prioritàries per a la festa </a>que amb bona acollida presentàrem des de <b>Compromís per València</b> a la premsa fallera. L'actualitat mana i força a explicar - amb més detall del què les altres xarxes socials permeten - el trist episodi de persecució per part del <b>PP</b> al que ens hem vist sotmesos amb les falles, el "balconing" i les protestes com a pretext. </div>
<a name='more'></a><br />
Sobra recordar massa el que passà fa pocs dies amb unes pacífiques sentades de l'alumnat del <b>Lluís Vives</b> que derivaren en grans mobilitzacions després què la Policia carregara sense trellat contra joves estudiants en molts casos menors d'edat. Tot i que la sra<b> Barberà</b> - Rita per als amics - declarà que les protestes eren cosa de quatre gats les prop de <a href="http://actuable.es/peticiones/pide-cese-paula-sanchez-leon-como-delegada-del-gobierno" target="_blank">144.000 persones que demanen</a> el cessament de la senyora <b>Paula Sanchez de León </b>a la xarxa o les portades de la premsa internacional evidencien que la cosa donà per a més.<br />
<br />
Pareixia previsible que davant la proximitat de les celebracions falleres i la manca de depuració de responsabilitats alguns aprofitaren la gentada per evidenciar el seu legítim malestar. Ja va passar amb el "No a la Guerra" i més recentment, al 2010, quan una sonora pitada va rebre l'aparició al balcó de la llavors vicepresidenta <b>Fernandez de la Vega</b>. Improvisada o no, raonable o no, tot el món li va llevar ferro a l'assumpte, començant per la pròpia alcaldessa que declarà que era un fet normal.<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<span style="background-color: orange;"><b>Ningú gossà interpretar-ho com un atac a les falleres ni molt menys a la festa.</b></span></blockquote>
<br />
Arribà l'1 de març i llavors els membres del grup municipal de Compromís reberen el cicle de mascletades des del terrat, com bona part de la premsa fallera i la resta dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament. Tots excepte <b>Giusseppe Grezzi</b>, un dels treballadors del grup que va seguir la mascletà de Penyarroja a peu de carrer - que és on millor es viu - i que va prendre fotografies de les protestes dirigides als polítics.<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<span style="background-color: orange;"><b> L'italià s'ha convertit en la nova diana de la sra Barberà i divendres alguns mitjans afins carregaren tintes contra ell a l'entendre que era un dels instigadors de les mobilitzacions d'un col·lectiu tan plural com anàrquic. </b></span></blockquote>
<br />
Divendres farts del linxament els tres regidors decidiren solidaritzar-se amb ell i renunciar un dia més al privilegiat balcó per acompanyar-lo uns metres més avall en la segona mascletà. A pocs metres, un dia més les protestes es repetien amb fallers a les seues files. I mentres dalt... un regidor popular formava l'escut humà animant a les Corts d'Honor a ballar, en primera fila, el " Ai si eu te pego" que - amb un volum inaudit però ben audible - sonava per megafonia . El mateix regidor amb un contundent "Que se jodan" evidenciava l'actitud dels autèntics destinataris de les protestes.<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<b style="background-color: orange;"> Fins i tot una de les components de la Cort d'Honor, conscient de la situació declinava l'opció del primer escut coreogràfic en la història de la festa. "No quiero que parezca que nos estamos burlando de ellos" musità. </b></blockquote>
I així possiblement ho entengueren alguns que divendres, encara guardant les formes, indicaren a les falleres que els motius de les seues protestes també els afectava com a joves valencianes. La confusió però estava servida i el el <b>sr Lledó</b> regidor de festes, tenia els ingredients d'alquimia política per acabar concloent que la culpa de les protestes, que al seu entendre també anaven contra les falles, és de Compromís. Ole tú!<br />
<br />
Dissabte alguns mitjans recollien estes declaracions incriminatòries que encenien la traca. El mateix Lledó li recriminà a la regidora de Compromís <b>Pilar Soriano</b> la seua presència al balcó. També el seu predecessor, <b>Félix Crespo</b>, en unes declaracions poc afortunades al facebook ens dedicava un <i>"Señores de Compromís, NO les necesitamos en nuestra fiesta fallera...!!"</i> que venint de Félix encara em dolen en l`ànima.<br />
<br />
Eixe mateix dia pareix que entre els qui protestaven algun esser humà de baixa intel·ligència creuà la delgada linía roja que separa la legítima protesta al <i>"balconing"</i> polític i el ben diferent fet d'insultar a representants oficials de la festa Una cosa és no callar amb la que està caiguent i altra ubicar-se en el paper d'enemic en que els causants dels problemes denunciats et volen trobar.<br />
<br />
<span style="background-color: orange;"><b>Totes les condemnes morals del món caiguen sobre ells, inclosa la reprovació de Compromís per València que des de fronts diversos hem fet crides públiques a diferenciar conceptes i respectar la festa. </b></span><br />
<br />
Però l'intent de relacionar a Compromís amb estes altres condemnables <i>peinetes</i> poc té a vore amb els fets en si sinó amb una estratègia tan xunga com tradicional de tractar d'enfrontar el progressisme o les reivindicacions socials amb les falles, i molt especialment amb Compromís on un nútrid grup d'amants de la festa estem tractant de fer un treball propositiu des de l'escolta activa als fallers i falleres.<br />
<b style="background-color: orange;"><br />
</b><br />
<blockquote class="tr_bq">
<b style="background-color: orange;">Un treball que esta mateixa setmana es materialitzà en una comentadíssima presentació de propostes que sembla que ha picat als qui entenen la festa com el seu corral privat.</b></blockquote>
<br />
Per això , precisament per això, posen a les falleres com a escut humà d'unes protestes ciutadanes que a priori en res haurien d'afectar a la festa de tots i totes. Per això no dubten en intoxicar i assenyalar-nos sense escrúpols com els causants de tot mal (inclosa la mort de Chanquete.. i si no al temps) davant els mitjans. Per això contradient l'esperit que hauria de prevaldre en un moment en què ens juguem la delaració de Patrimoni de la Humanitat ens volen , i així ho manifesten, fora d'una festa que consideren seua.. i només seua.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.nifunifallas.com/images/stories/02012/02/29/compromis-falles-2012-01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="http://www.nifunifallas.com/images/stories/02012/02/29/compromis-falles-2012-01.jpg" width="520" /></a></div>
<br />
<br />
I per tot això, nosaltres, des del valencianisme, els valors progressistes i de sostenibilitat hem de redoblar el nostre Compromís per les falles. El compromís per una festa que és en essència crítica i sàtira, una festa molt més plural del que a alguns els agradaria i una festa per a la qual, com en tants altres àmbits, també tenim coses a dir i alternatives a plantejar.<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<b style="background-color: orange;">Als qui ens volen fer triar entre la nostra condició de ciutadans i fallers els haurem de recordar que molts ho som tot, simultàniament i a temps complet.</b></blockquote>
<br />
Ara només queda fer una crida a la prudència i sobretot a la responsabilitat, especialment als qui tiren llenya al foc de la crispació (que no a a la falla) i tractar de viure amb plenitud la nostra festa gran. I en tot cas recordar què, amb la que cau, volem bunyols de carabassa i no porres contra la massa.<br />
<b><br />
</b><br />
<b>Pere Fuset. </b><br />
<b>Representant de Compromís per València al Consell Rector de Junta Central Fallera</b>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-10362641722664092922012-01-20T05:03:00.007+01:002012-01-21T15:25:06.899+01:00Apocalipsi o catarsi<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.viajesfindesemana.net/wp-content/uploads/crema.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="410" src="http://www.viajesfindesemana.net/wp-content/uploads/crema.jpg" width="500" /></a></div><i><br />
</i><br />
<div style="text-align: justify;"><i>"Tampoc es tracta només de predicar l'apocalipsi"</i>. Amb una frase similar enllaçava durant la passada campanya al Senat la descripció dels temps polítics amb una introducció a l'alternativa que algunes persones, però sobretot alguns valors i idees, volen (volem) aportar. Allò cert és que si l'hem predicat, i molt, i durant molt de temps. I com <b>Francisco Camps</b> a la cloenda del <a href="http://www.perefuset.net/2007/05/no-ens-fareu-waterpartys.html" target="_blank">"debat" </a>televisat del 2007 (que algú recupere el vídeo!!) molts ens han acusat al fer-ho d'aigualir la festa en què viviem immersos. Vam ser per a molts els <a href="http://www.blocjove.org/blocjove/index.php?option=com_k2&view=item&id=1540:fel%C2%B7lacions-contra-%E2%80%9Cwaterpartys%E2%80%9D-electorals&Itemid=100001" target="_blank">waterpartys</a>. La festa acabà - que ja ho pronosticà <b>Gonzalez Pons</b> - i pareix què almenys al cas valencià , els maies han encertat.</div><a name='more'></a><div style="text-align: justify;"><br />
Sobra esplaiar-se massa en els indicis del què fa alguns anys semblava una profecia xunga . Amb bona prosa ho han descrit reportatges com el que signa <b>Josep Torrent</b> <a href="http://www.elpais.com/articulo/reportajes/desvario/elpepusocdmg/20120115elpdmgrep_1/Tes" target="_blank">a les pàgines del diari El Pais</a> i què com ell mateix reconeix, ni l'altre Torrent de nom <b>Ferran</b> , podria haver imaginat en la més fantasiosa de les seues novel·les </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Il·lustratiu és fer un resum semàntic de la situació: corrupció, judicis, crisi, retallades, caixes d'estalvi, rescat, bambolla, farmàcies, ERE, deute, fems, fangs, impagaments, fred... </div><blockquote class="tr_bq"><b style="background-color: orange;">I mentre la temperatura de les aules descendix constrasta amb la d'un ambient que es caldeja per moments. </b></blockquote><div style="text-align: justify;">Com serà la cosa què qui ahir em deien catastrofista hui m'envia escannejat , un <a href="http://www.elpais.com/articulo/opinion/encima/posibilidades/quien/elpepiopi/20120117elpepiopi_6/Tes" target="_blank">article</a> resposta a les paraules del <b>President Fabra</b> que només en la seua edició digital acumula més de 156.000 visites.. i pujant.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Un barrejat de malicia i tristesa em puja al cap quan veig a tot un Molt Honorable fer piruetes per excusar els seus predecessors al temps què reconeix que ací s'ha viscut <a href="http://www.elmundo.es/elmundo/2012/01/13/valencia/1326447276.html" target="_blank">"Por encima de nuestras posibilidades"</a> A falta d'un oportú capità moro que vulga fer-se càrrec , sembla un avís consistent del que ens caurà.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Lluny queden els temps en què els informatius de <b>Canal 9 </b>combinaven tres plantilles bàsiques amb les quals ens esmorzavem la seua realitat. Que si "el més gran d'Europa", que si "la millor del món", que si "som l'enveja de..". Ara però, si estem <a href="http://www.elpais.com/articulo/espana/Ahora/Valencia/mapa/elpepuesp/20120110elpepunac_9/Tes" target="_blank">en el mapa</a>, i ho estem pel que estem. Pica i molt a una societat com la valenciana, fanfarrona segons el tòpic. Això, potser especialment això, li pica i li <a href="http://blogs.lavanguardia.com/valencia/?p=414" target="_blank">fot </a>a cada dia més gent.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Poca broma. Em sorprengué una amiga poc polititzada al xiular la sintonia del PP al temps què em mostrava l'escut de la Generalitat sobreimprès a la copa d'un pub.<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq"><b style="background-color: orange;">L'associació mental entre "la comunitat" i "el partit" està tan interioritzada què la indignació contra els mals gestors es transforma en vergonya pròpia quan no en autoodi . </b></blockquote>No hi ha més què llegir respostes valencianes a qualsevol dels articles esmentats. Hem passat de la ressaca a la profunda depressió i amb alt risc de suicidar l nostra autoestima, I no és només que l'optimisme (un factor amb pes en el desenvolupament de les societats) estiga missing, és que el pessimisme valencià comença a ser pandèmia. </div><blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;"><b style="background-color: orange;">I és que, si bé al PPCV se li esgota la seua major arma, la d'un l' il·lusionisme hegemònic que tant de suc li ha donat, l'efecte pervers apaga una genys menyspreable il·lusió col·lectiva en torn al "fet valencià".</b></blockquote><div style="text-align: justify;">Vivim conscients què han tocat les 12 campanades i pel camí no ens ha quedat sabata de cristall. Hem perdut fins i tot les espardenyes i un <b>Rajoy</b> -que potser per temor al contagi no ha nomenat a un valencià ni per a netejar les escales de la Moncloa - pinta més granota que príncep.<br />
<br />
</div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://a6.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/395504_10150711604692782_754197781_12233710_1707101851_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="241" src="http://a6.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/395504_10150711604692782_754197781_12233710_1707101851_n.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666;">Així ens veuen ja passant Contreras.</span></td></tr>
</tbody></table><br />
</div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div>Quan ni el deficitari finançament per part de l'estat, ni la socorreguda referència a la-marginació-de-<b>ZP, </b>semblen suficients per tapar-se les desvergonyes de Contreras cap ací serà precís tindre present que <i>t<span style="text-align: justify;">ampoc es tracta només de predicar l'apocalipsi.</span></i><br />
<i><span style="text-align: justify;"><br />
</span></i><br />
<blockquote class="tr_bq"><b style="background-color: orange;">Sempre he discrepat de la màxima que diu "tenim el què ens mereixem". Tenim el que hem votat, suportat, creat, consentit, o patit. Només si pensem què ens mereixem alguna altra cosa, a poder ser millor, trobarem l'alè per reclamar-la i construir-la,.</b> </blockquote></div><span style="text-align: justify;"><br />
</span><br />
<span style="text-align: justify;">Al cap i a la fi, ara diuen que els maies en realitat el que pronosticaven era l'inici d'una nova era. I no estaria de més què davant la nostra autocombustiva cremà buscàrem una eixida. Necessitem ambició i més il·lusió que il·lusionisme per albirar una alternativa a tot allò que ara ens acomplexa. Necessitem bastir una realitat - si m'ho permeteu - real al temps que desitjable, fonamentada en l'aprenentatge d'errades pròpies i plurals. </span><br />
<blockquote class="tr_bq"><span style="text-align: justify;"><span style="background-color: orange;"><b>Necessitem fer del nostre particular apocalipsi una catarsi que ens permeta reiventar-nos.</b></span></span></blockquote><span style="text-align: justify;">Reconstruim-nos, socialment... políticament... econòmicament. I en tot cas - perdoneu-me la maldat - si torna temptar-nos la rajola, que siga per ampliar les presons. A jutjar per les paraules de </span><b style="text-align: justify;"><a href="http://www.cadenaser.com/espana/audios/vamos-exigir-responsabilidades-penales-malos-gestores-publicos-entrevista-cristobal-montoro-hoy-hoy-2012/csrcsrpor/20120118csrcsrnac_5/Aes/" target="_blank">Montoro</a></b><span style="text-align: justify;">, potser tornem a tindre un filó. </span><br />
<span style="text-align: justify;"><br />
</span><br />
<div style="text-align: justify;">Apocalipsi i/o catarsi, popular i/o valenciana. Com una falla si, com una falla. </div>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-72992268297595145862011-12-30T07:22:00.003+01:002011-12-30T07:26:07.127+01:00Com si s'acabara el món...(Feliç 2012)<iframe width="490" height="284" src="http://www.youtube.com/embed/TniU_QGvxZs" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><br />
<br />
<span style="background-color: #ebebeb; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;">Ixes al carrer i et fas la pregunta. I si va i tenen raó i este és l'últim nadal de la teua vida? Què faries? </span><br />
<span style="background-color: #ebebeb; color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;">T'endinses en l'espiral d'una ciutat vestida de nadal, plena de records, nostàlgia i contradiccions i quan arribes a casa trobes la resposta. I simplement ho fas, amb un somriure, i com si s'acabara el món.</span>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-11041302932176438682011-12-04T23:00:00.006+01:002012-01-21T15:25:37.227+01:00La meua sobre Compromís<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://a5.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/388635_2468982638497_1070257185_2699387_917790327_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="286" src="http://a5.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/388635_2468982638497_1070257185_2699387_917790327_n.jpg" width="500" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Recorde que vaig acostar-me al <b>BLOC</b> la nit del 12 de març de l'any 2000. Tenia 17 anys quan tot aprofitant una excursió nocturna per la plantà d'algunes cèntriques demarcacions falleres m'allarguí pel <b>Bar Richi</b> on un reduït grup de militants celebrava haver superat per primera vegada en la història a una <b>UV</b> que havia començat la seua agonia un any abans. Aquella nit <b>Aznar</b> s'emborratxà amb una majoria absoluta de la qual - a jutjar per la ressaca - encara no pareix haver-se recuperat. Mentres, a casa nostra es confirmava què qualsevol oportunitat per al valencianisme al segle XXI passava per unes coordenades de progressisme i modernitat ben llunyanyes de tot essencialisme passat.</div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div><div style="text-align: justify;">Recordava això immers en una altra nit electoral - ara al <b>Teatre Micalet</b> amb molta més gent i més diversa - on celebràvem comptar amb un diputat com <b>Baldo</b> a <b>Madrid</b>. Una nit què acabaria gitant-me amb la satisfacció, personal i col·lectiva, d'haver estat candidat al <b>Senat </b>superant per un punt aquella xifra del 5% tan maleïda al 1999 i al 2003. I sense paperetes! Un indicatiu de fins a quin punt la fòrmula de <b>Compromís</b> quedava electoralment consolidada.</div><a name='more'></a><div style="text-align: justify;"><br />
Però tornant als meus primers temps com a militant del BLOC.... Amb sinceritat, si bé l'apel·latiu de <i>fallero</i> era suportable. El que si em resultava excessiva era la contínua exhibició de pedegree d'alguna part- i remarque alguna - de la gent que havia estat militant de la <b>UPV</b> i barra o d'altres organitzacions de les quals personalment no haguera format part mai i què tot i considerar coherentment predecessores sentia alienes a la meua militància.</div></div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div><blockquote class="tr_bq"><b style="background-color: orange;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Per això em resulta fàcil entendre les veus de molta de la gent què em diu que vol participar políticament en Compromís, i què quan diuen Compromís, diuen Compromís i no en algun dels partits que la conformen. </span></b></blockquote><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Atendre els seus desitjos no només seria un acte de justícia i reconeixement cap al seu treball, sinó també un apostra estratègica coherent amb allò que s'ha predicat.</div></div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div><div style="text-align: justify;">Amb tot crec que eixe procés ha de dur-se a terme amb fórmules que respecten i preserven la diversitat interna de Compromís. Eixa pluralitat ben gestionada és precisament una de les claus de l'èxit present i futur i seria estúpid ofegar-la amb el pretext de garantir una homogeneïtat innecessària. Parlant en plata, crec que s'haurien vehicular dos maneres de formar part de Compromís: La militància directa i exclusiva i la militància compartida amb un dels partits que s'hi encaixen. Totes dos amb veu i vot directe en les decisions col·lectives.</div></div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div><div style="text-align: justify;">Per aconseguir açò cal no només la tradicional crida a la responsabilitat, i la generositat de les parts i blablabla.. també cal una reflexió sòlida sobre els principis i marges en què es menejarà Compromís. I en eixe sentit l'estricta obedència valenciana trobe que ha de ser un puntal bàsic ja que no només és un principi ideològic fonamental per a la immensa majoria dels qui hem impulsat este Compromís (a diferència del primer que va fer fallida) sinó que és també un dels principals trets diferenciadors front a la resta del panorama polític.</div></div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div><div style="text-align: justify;">I dic açò , per posar un cas, perquè per a algunes persones el pacte amb <b>Equo -</b> o potser millor encara la manera amb què es va concretar - va estar un cert element de confusió al respecte. Cal cercar amics i complicitats més enllà del nostre àmbit d'actuació? Sí. És compatible això amb que una part de Compromís tinguen fins a triple militància? Ho dubte.</div></div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div><div style="text-align: justify;">El que tinc molt més clar és que el potencial d'un Compromís coherent en la seua pràxis amb el seu discurs de regeneració democràtica, valencianisme cívic, esquerra moderna i ecologisme polític és molt major que el que ara ha possibilitat comptar amb 6 diputats a les Corts Valencianes, un diputat a Madrid i centenars de regidors a tot el país, incloent tres a la Ciutat de València. Qui ho anava a dir fa un any?</div></div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div><div style="text-align: justify;">Amb un PP valencià que tot i l'inercia estatal va clarament a la baixa incapaç de deslligar-se dels abusos dels seus dirigents , i un PSOE que ni està ni se l'espera, tota esperança per al canvi polític a casa nostra passa per Compromís. I creieu-me que ho dic convençut que és més que una simple boutade electoralista. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><blockquote class="tr_bq"><b style="background-color: orange;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">És tota una oportunitat que s'ha de saber aprofitar i per a la qual caldrà fer, en temps i forma, alguna cosa més de la que s'ha fet fins ara a les nostres coordenades.</span></b></blockquote></div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div><div style="text-align: justify;">Caldrà animar als escèptics (que cada vegada ho són menys) i plantejar el projecte amb els tempus i els ritmes necessàris, i salvar obstacles i riscos - que també els hi ha - per agarrar el tren ara què passa per la via. Serà una oportunitat per oxigenar la política també en clau interna, per reforçar lideratges col·lectius i bastir-ne de nous al temps que els posem a la llum, per resoldre algunes assignatures estratègiques pendents i per fer més palpable encara que hi ha altra manera de fer política, més transparent, democràtica i participativa. Hi ha marge encara.</div></div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div><div style="text-align: justify;">El debat està obert i el calendari electoral ens dóna treva suficient com per compaginar la nostra acció política institucional amb la necessària mirada front a l'espill. Temps per a pensar i actuar. Des de l'agradable experiència de compartir treball amb els meus companys i companyes de <b>Compromís per València</b>, i tertúlia amb els de molts altres pobles i ciutats crec que este és un projecte imprescindible i donar-li forma estable és i serà la meua prioritat política fins que siga una realitat.</div></div>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-17204415042266792702011-09-16T15:31:00.002+02:002012-01-21T15:26:50.646+01:00#fu7alSenat, Carta de presentació<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.practicopedia.com/files/foto476_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="413" src="http://www.practicopedia.com/files/foto476_0.jpg" width="500" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div>Amb este escrit m'he adreçat als Consellers Nacionals del BLOC per sol·licitar-los el seu aval amb què optar a ser candidat al Senat per la Coalició Compromís el pròxim 20 de Novembre.</div><a name='more'></a><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div><br />
<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">Benvolguts i benvolgudes:</span></div><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"></span><br />
<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span></span></div><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">Segurament serà molta la gent que pensa que el Senat servix per ben poca cosa ... i no els mancaran raons. Tampoc serà poca la gent que veu la cambra alta com una espècie de Juràssic Park on el bipartidisme prejubila polítics a càrrec del Tresor, o en els millors dels casos, els compensen per ajustar algun assumpte intern. Dissortadament tampoc no s'equivocaran massa.</span><br />
<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">Amb tot si quan tenia 17 anys entrí en la política fou, precisament, per canviar-la. Per fer-ho junt a gent com vosaltres. I si en estos ja quasi 12 anys eixe desig ha anat "in crescendo" ha estat per constatar que eixa necessitat és vertaderament alarmant en el cas de la política valenciana. Aspirar a ser candidat del BLOC i Compromís al Senat per la circumscripció de València vol ser així un acte coherent amb la meua manera d'entendre la política, i un missatge per als qui esperen de nosaltres una manera diferenciada d'entendre la participació ciutadana en la cosa pública.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;"> </span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">Alguna gent ja em coneixeu, sabeu que en el passat he estat Secretari General del BLOC JOVE, que recentment he estat el segon dels candidats del BLOC a la llista de Compromís per València, i que durant la passada campanya vaig poder aportar el meu granet especialment en l'àmbit on he enfocat la meua carrera professional: les xarxes socials i la comunicació 2.0. Una ferramenta que s'ha demostrat molt útil a l'hora d'activar i implicar per als canvis i que ha de ser-ho també en les institucions.</span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">Qui em coneix més sabrà també que tendisc a fer bandera de l'heterodoxia, i a defugir dels convencionalismes. I serà amb eixa actitud, i amb la voluntat d'eixamplar encara més la nostra base, amb la qual, si em doneu el vostre suport, enfocaré la campanya per defensar l'ideari valencianista, de progrés, sostenibilitat i regeneració democràtica de Compromís. I si s'escau, fer ben visible el poble valencià i aportar joventut, transparència i frescor ciutadana al Senat. Elements dels quals no va especialment sobrat...</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">Adjunt teniu el model d'aval. El reglament del CN exigix que els presentem signats abans del pròxim dimecres 21 per la qual cosa vos pregue que si compartiu el meu objectiu feu un esforcet i m'ho envieu per correu electrònic (</span><a href="mailto:pere@perefuset.net" style="color: #354258; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;" target="_blank">pere@perefuset.net</a><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">) o els feu arribar a la Seu Nacional (C/ Sant Jacint 28, entresol, 46008 València) tot avisant-me igualment per esta via. </span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">I en coherència amb allò exposat ades em pose a la vostra disposició per e-mail i també pels meus perfils de Facebook i Twitter (@perefuset) per tot allò que estiga en les meues mans. </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;"> Per agrair la confiança i el detall d'alguns companys també he d'informar-vos de l'existència del següent </span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><a href="http://www.facebook.com/pages/Vull-que-Pere-Fuset-siga-candidat-al-Senat/274611169233884" style="color: #354258; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;" target="_blank">grup de suport en Facebook.</a></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">Sense més particular, vull donar-vos les gràcies,amb independència de la vostra decisió, per dedicar-me uns minuts del vostre temps, i molta sort - i sobretot també moltes gràcies - a la resta de persones candidates que han donat un pas avant per portar la nostra veu on més necessària és. Trencarem l'afonia. </span></span></div>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-45007695709433486912011-09-05T04:36:00.000+02:002011-09-05T04:36:18.159+02:00Festival de l’horror<span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, verdana, tahoma, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"></span><br />
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-size: 12px; line-height: 15px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">En l’era de les xarxes socials, ja sigues una marca de refrescos, un polític (corrupte o no) o fins i tot un festival de música n’hi ha prou amb fer una ullada al Facebook per saber què s’hi diu de tu. En el cas de l’Arenal Sound de Borriana la ullada te tints de tràgicomèdia.</div><a name='more'></a><br />
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-size: 12px; line-height: 15px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"> L’humor mordaç de pàgines i grups com “Orinal Sound”, “Yo también sobreviví al camping D del Arenal” o <strong style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-size: 12px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;">“</strong>La sombra en el Arenal Sound no existe, son los padres” són prou explícits pel que fa a les queixes més destacades. De la seguretat millor no fer broma. Encara més explícit és el grup que parla d’ una curiosa fi de festa amb els escassos urinaris, una reduïda brigada de neteja i unes simpàtiques aspiradores que fan d’ aspersors en el moment menys indicat com a protagonistes. Deixem-ho axí…</div><div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-size: 12px; line-height: 15px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"> Twitter també hauria tret fum si els mòbils hagueren pogut estar carregats durant el festival. Però 150 carregadors per a més de 30.000 acampats és sinònim de cues desesperants per al major dels addictes als 140 caràcters. Amb tot ningú cal que li conte a un dels supervivents del, d’altra banda, primer festival XonIndie de la història, quin és el sentiment generalitzat d’un jove públic ja preparat per participar al més dur reality de la tele.</div><div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-size: 12px; line-height: 15px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"> ”Borriana Nunca Mais”, era curiosament un dels comentaris que, amb llàstima, més escoltava en alguna de les cues del dantesc camping. Si un bon festival pot ser un reclam atractiu per a milers de turistes, una pèssima organització pot esdevindre una perillosa taca, per a la reputació de la més agradable ciutat costanera. Res apunta a que l’organització ho entenguera així durant els dies de celebració del festival. O si més no que li importara una m…iqueta. Ni es contestaren els missatges ni molt menys s’atengueren a les peticions de millores.</div><div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-size: 12px; line-height: 15px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"> La Generalitat hauria de prendre cartes a l’assumpte. Quin sentit té si no la supervivent “Fundació de la Comunitat Valenciana Costa Azahar Festivales”. Les administracions s’han d’implicar en donar garanties de seguretat, salubritat i un mínim comfort per evitar que un festival potser “Low Cost“ siga sinònim de “Low Quality”. Les errades passen factura. Dies abans es parlava d’uns beneficis propers als 12 milions d’euros derivats de la celebració del festival. Matar la gallina dels ous d’or no pareix massa intel·ligent en època de crisi. Menys encara fer-ho de fàstic.</div><div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-size: 12px; line-height: 15px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><a href="http://www.rojoyazul.es/noticias/festival-de-lhorror/">Publicat a Digital Express</a></div>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-16764741234344872032011-09-05T04:32:00.001+02:002011-09-05T04:34:29.431+02:00Diputacions a vèncer<div style="text-align: justify;">Ara va i diu Rubalcaba que si arriba a la Moncloa igual es planteja carregar-se les diputacions. Xaxi! Celebrem-ho puix més enllà de l’oloreta a brindis electoral – com tants altres que ja es podrien estar aplicant – ubica en l’agenda mediàtica una reivindicació històrica per al valencianisme. Sense anar més lluny la demanda fou un dels eixos dels discursos de Morera als recents debats d’investidura de Camps i Fabra. </div><a name='more'></a><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">“Morera reclama en solitario la eliminación de las diputaciones” titulava Las Provincias per aquells dies.</div><div style="text-align: justify;">Els populars - coherents això sí -, ahir, hui i possiblement demà diuen que de la idea ni parlar-ne, no debades governen en la majoria de diputacions de l’estat amb tot el que això comporta. Els socialistes valencians (que com las “meigas”… ) giren el cap a l’oest mesos després d’haver negat la major i d’haver substituït la seua tradicional divisió comarcal interna per una de provincial. Serà la “realpolitik”?</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Des de la perspectiva valencianista la proposta és coherent amb el clàssic rebuig a una divisió provincial decimonònica que amb poca – o cap- arrel històrica i social, Javier de Burgos plantejà al 1833 per dividir d’una manera “racional” (sic) els territoris espanyols i de pas donar una espenteta més al desmantellament dels històrics regnes hispànics. Potser el nom no fa la cosa però ajuda molt a entendre-la que l’origen etimològic de la paraula província siga precisament “pro vincere” que en llatí no significa cap altra cosa que terra vençuda.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Els efectes de la provincialització han sigut especialment agressius en el cas valencià i en la maror de conflictes i batalletes identitàries que patim i hem patit per estes contrades és potser un dels més castrants pel que fa a la nostra cohesió. Possiblement també, i una vegada més, per qüestió de noms. Pot ser assumible que un país (o un regne, o una comunitat autònoma.. ) tinga el mateix nom que la seua capital – exemples n’hi ha – però donar-li a un terç del tot el mateix nom que a la seua globalitat ja és massa pa la carabassa. Quan un veí de Russafa ho té a priori dos vegades més fàcil sentir-se valencià que algú de Vila-real, o una dona alcoiana passa a ser (taxan!!) alacantina és fa més difícil eixe exercici quasi metafísic de bastir una consciència col·lectiva i parlar de “poble”.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Amb tot si estes qüestions per a alguna gent poden parèixer secundàries o simples romanticismes identitaris tindrem prou per posar-se pragmàtics. Qui necessita províncies quan hi ha comunitats autònomes? Qui necessita diputacions quan els ajuntaments poden mantindre relacions directes? Preguntes amb resposta clara a jutjar per la praxis dels principals partits polítics.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ells han convertit les diputacions en ferramentes de pessebrisme on els diners es repartixen en funció del poder polític i no de les necessitats reals dels municipis. Institucions caduques i duplicades, amb tendència al caciquisme, ben farcidetes d’assessors – no sempre explícitament reconeguts – i amb una capacitat de generar xarxes clientelars tan efectiva com pasmosa.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El seu relleu per organismes participatius, més pròxims, transparents i vertebradors forma part d’eixes necessàries reformes polítiques que alguna gent anhelem i per les quals, amb majo o menor encert, participem de la cosa pública. Que tinguem sort!<br />
<a href="http://www.blogger.com/goog_1749899171"><br />
</a><br />
<a href="http://www.rojoyazul.es/noticias/diputacions-a-vencer/">Publicat a Digital Express</a></div>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-39552473932912515602011-02-06T14:59:00.000+01:002011-02-06T14:59:51.862+01:00En defensa de Canal 9<span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><b>Publicat al Levante-EMV (<a href="http://www.levante-emv.com/opinion/2011/02/06/defensa-canal-9/780291.html">versió breu</a>) i al Pica'm (<a href="http://picam.info/picaocou/en-defensa-de-canal-9/">versió estesa</a>).</b></span><script src="http://static.ak.fbcdn.net/connect.php/js/FB.Share" type="text/javascript">
</script><br />
<br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">Isc en la més enèrgica i apassionada defensa de la nostra televisió pública per sentit comú i per valencianisme. En defensa — reitere— puix per anar a la contra ja estan els seus gestors, que es sobren per a desprestigiar-la, al mateix ritme amb què baixen les audiències i augmenta el dèficit.</span><br />
<a name='more'></a><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">Clamant al desert escrivia<b> Fani Grande</b>, a les pàgines del diari El País: «A los trabajadores que desde hace veinte años somos testigos de todo lo que ha pasado aquí nos cae el alma a los pies cuando escuchamos tanta información negativa sobre una empresa que aún sentimos muy nuestra por mucho que se nos hayan roto dentro los sueños profesionales».</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">I qui —junt a <b>Diego Braguinsky</b>, <b>Son Gokuh, Carme Juan</b> o<b> Ricard Jordan</b>— m'ensenyaren a divertir-me en valencià, mereix la major empatia així com el reconeixement per la seua valentia. No és fàcil parlar així des de dins quan la pitjor de les censures és la pròpia por, tan natural com castrant.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">De sobra és conegut el saldo negatiu de la nostra tele: manipulació, deute i negocis foscos. Però a qui com <b>Jesús Puig</b> en les pàgines del Levante-EMV es pregunta per la necessitat de la seua continuïtat caldrà plantejar-li una altra pregunta.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><br />
</span><br />
<blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">Potser el què es denuncia no és una constant de molts servicis públics del nostre autogovern i dels actuals gestors? Caldrà per tant tancar allò oficialment conegut com Comunitat Valenciana?</span></blockquote><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">La meua resposta òbviament és no. I confie què qui creiem en la viabilitat d'este país siguem capaços de discernir entre el què és l'estat i el partit, o més clar, entre una necessitat i una mala gestió.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">La magra situació de RTVV és reversible, i ho és com ho ha de ser el conjunt de les nostres institucions i organismes igualment deteriorats. Llançar la tovallola sobre Canal 9 és llançar-la sobre el país.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">Els valencians necessitem d'una RTVV tant com els catalans necessiten la TV3 o els britànics la BBC. La nostra industria audiovisual, el doblatge professional, la llengua, ho necessiten. La necessitem també per rebre informació del nostre entorn, i també els festers de Rafelguaraf o els jubilats de Sant Joan per presumir de poble. Els motius estan definits en la Llei de Creació. Resta, això sí, complir-la.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">Per a això serà molt positiu què recuperem l'autoestima col·lectiva i la il·lusió per redreçar-la, que són motor de les dinàmiques de canvi. Eixa il·lusió , amb l'esperança i el treball incansable a favor dels nostres interessos, és la que farà què algun dia programes com Autoindefinits, Gormandia o l'Alqueria siguen més que una anècdota en la graella i que la seua informació, a banda de propera, siga també plural i veraç, pròpia d'una tele pública. Per això, alçar la mà quan es pregunta si és viable una RTVV pública, en valencià i de qualitat és el primer pas per fer que els concursos a Canal 9 tornen a ser com els de<b> Joan Monleón </b>i no els d'acreedors que amenacen l'ens.</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><br />
</span><br />
<blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">Amb la tele com amb el país hem de treballar en positiu. Per a treballar en contra ja estan els seus gestors.</span></blockquote>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-64079569776311459472011-01-23T18:38:00.000+01:002011-01-23T18:38:44.570+01:00Guia per a Laporta<div style="text-align: justify;">Benvolgut <b>Laporta</b>. M’han dit que vens per estes terres, benvingut sigues. Deixa’m què abans de no res m’avance i et diga que no només tens tot el dret de visitar-nos sinó qué és legítim que ho faces amb intencions d’implantar la teua força política a terres valencianes. Fins i tot és saludable si hi ha demanda, per exigua que esta siga o deixe de ser. De la utilitat del viatge però em permetràs discrepar… O no tant, puix al remat els dos coneixem la realitat. </div><div><br />
</div><div><a href="http://picam.info/picaocou/carta-per-a-un-laporta-en-terres-valencianes/"><b>Llegir complet a Pica'm</b></a></div>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-32125958899161947842011-01-23T18:33:00.002+01:002011-01-23T18:34:04.391+01:00El Senat plural d’un Estat plural<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><a href="http://estaticos02.levante-emv.com//elementosWeb/mediaweb/images/iconos/logo2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://estaticos02.levante-emv.com//elementosWeb/mediaweb/images/iconos/logo2.jpg" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">El Senat, eixa cambra que és (o hauria de ser) la cambra de representació territorial de l´Espanya plural —i no el second life de la política espanyola com molt bé piulava algú a Twitter—, permet des d´esta setmana l´ús de les llengües cooficials en determinades ocasions. Una mesura amb la qual el valencià, el galego i l´euskera són una miqueta més visibles al conjunt de l´Estat en almenys una de les seues cambres polítiques.</div></div><a name='more'></a><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Resulta, potser no curiós però sí decebedor, contemplar com una bona notícia per a la cohesió social i territorial de l´Estat ha esdevingut una orgia de demagògia fomentada per les visions més centralistes i uniformitzadores tant de la dreta com també l´esquerra estatal. Unes visions que denoten la manca de comprensió de la realitat plural d´Espanya.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Seria positiu entendre que el fet que el Senat, cambra de representació territorial, esdevinga plurilingüe és senzillament un exercici de coherència en un Estat que també ho és. Amb tot, per tal d´amagar les raons reals de la seua oposició al reconeixement d´esta riquesa cultural i lingüística de l´Estat, són molts els qui s´han apuntat, en un context de crisi, a la demagògia de les xifres econòmiques. Una actitud que serà bo respondre amb grans dosis de paciència, pedagogia i persistència. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Cal assenyalar, per exemple, que la inversió per esta justa actitud del Senat en defensa de la realitat plural no només no augmenta la despesa pública, sinó que coincidix amb una retallada del 6,7% del pressupost de la cambra. I sobretot que permetre que els senadors i senadores puguen expressar-se, també, en valencià, euskera i galego suposa només el 0,63% del pressupost global del Senat per al 2011, que ascendix als 55.100.000 euros.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Si eixe pressupost global és massa elevat o no és tema per a un altre debat. I podem estar d´acord, però sense ganes d´aprofundir en ell cal lamentar que si hi ha despeses supèrflues a retallar, hi ha centenars de punts per revisar sobre els quals dissortadament ningú no ha posat fins ara el crit en el cel. Sabeu, per posar un cas, que el paper emprat per les administracions és d´una qualitat i cost diferent al què fem servir en les nostres impressores? Serà precís? Encara més, seria interessant calcular, en termes econòmics, el cost social, i d´oportunitat, que el procés d´uniformització cultural i lingüística que alguns impulsen de manera alarmant els últims anys genera cada any a l´Estat.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Una actitud integradora i cohesionadora, coherent amb la diversitat de pobles, cultures i llengües no només és fer justícia sinó també una aposta sostenible i beneficiosa per a la convivència harmoniosa de tots els pobles i cultures que compartim Estat. Si eixe és l´objectiu... </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Al remat caldrà preguntar-los als detractors de la mesura si consideren que valencià, galego i euskera són, ara per ara, llengües espanyoles. I en cas afirmatiu, si ho són al mateix nivell que ho és el castellà. En cas d´una resposta negativa, caldria pregar-los coherència discursiva. No caldrà ser massa intel·ligent per endevinar les conseqüències... </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Amb tot, paradoxes de la vida, ja siga per sort o per desgràcia, poques coses hi ha menys literalment espanyolistes que eixe suposat espanyolisme uniformitzador. Espanya és, també des del punt de la cultura i la llengua, plural i diversa, i en eixe marc, que el Senat ho faça visible és senzillament justícia i coherència.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><a href="http://www.levante-emv.com/opinion/2011/01/21/senat-plural-drsquoun-estat-plural/775609.html">Publicat a Levante-EMV el 21/01/2011</a></div>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-21243405526845352952010-12-25T14:06:00.002+01:002010-12-25T14:06:34.562+01:00Bon nadal i feliç any 2011 (vídeo)<div style="text-align: center;"><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/C4D4GJQW52o?fs=1&hl=es_ES&rel=0&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/C4D4GJQW52o?fs=1&hl=es_ES&rel=0&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></div>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-12229078191780021802010-12-15T03:41:00.001+01:002010-12-22T04:34:06.229+01:00Espavileu polítics<div style="text-align: justify;">Ahir em vaig desvirtualitzar amb motiu de les jornades<strong style="border-bottom-style: none; border-color: initial; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; border-width: initial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"> d’Avapol</strong>, l’Associació Valenciana de Politòlegs, entorn a la Política 2.0 amb un programa - amb carinyo, eh!- un poc millorable que comptava això sí amb la presència d’un autèntic crack en la matèria: <strong style="border-bottom-style: none; border-color: initial; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; border-width: initial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><a href="http://www.gutierrez-rubi.es/" style="border-bottom-style: solid; border-color: initial; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; border-width: initial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-decoration: none;" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;">Antoni Gutíerrez-Rubí</span></a>.</strong> <span class="Apple-style-span" style="border-color: initial; border-width: initial;"><span id="more-21610" style="border-bottom-style: none; border-color: initial; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; border-width: initial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"></span></span>No el vaig poder escoltar però ha tingut a bé <a href="http://www.slideshare.net/Antoni/anlisis-de-la-realidad-20-las-elecciones-autonmicas-en-catalunya-antesala-de-las-valencianas" style="border-bottom-style: solid; border-color: initial; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; border-width: initial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-decoration: none;" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;">compartir la seua ponència </span></a>condensada en la xarxa.<strong style="border-bottom-style: none; border-color: initial; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; border-width: initial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"> </strong>Això és predicar amb l’exemple! On si he pogut estar és a la xarrada de cloenda amb els joves dirigents polítics de <strong style="border-bottom-style: none; border-color: initial; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; border-width: initial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">NNGG, JSPV, JEUPV i BLOC JOVE</strong> i m’he marxat amb una sensació agredolça.</div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #3e2d2c; font-family: inherit; line-height: 21px;"><br />
</span></div></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: inherit; line-height: 21px;"><a href="http://picam.info/picaocou/espavileu-politics/">Llegir complet a Pica'm</a></span></div>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-53035946271426841652010-12-15T03:39:00.002+01:002010-12-15T03:39:45.824+01:00Gràcies Ca RevoltaSi no fou la setmana de la seua inauguració seria la de després quan vaig xafar per primera vegada Ca Revolta. Tenia 18 anys i eren recents les meues primeres incursions per la València progre i un poc underground pel què això de xafar Velluters amb nocturnitat, fora de la setmana fallera, tenia un punt d’aventura.<br />
<br />
<a href="http://picam.info/picaocou/gracies-ca-revolta/">Llegir complet a Pica'm</a>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-77285708671791763972010-12-15T03:38:00.002+01:002010-12-15T03:38:39.127+01:00A casa juguem millorFa poc un vell conegut, en l’anterioritat militant del valencianisme polític i ara en les files del valencianisme transversal socialista, comentava a propòsit d’un dels meus articles que sempre deia les mateixes coses. I certament la crítica em va dibuixar un somriure no només per ser un reconeixement implícit de coherència sinó per que sempre he defensat que al valencianisme li calia practicar la paciència, la perseverància i la pedagogia. I si per això és beneficiós repetir-se … ens repetim.<br />
<br />
<a href="http://picam.info/picaocou/a-casa-juguem-millor/">Llegir més a Pica'm</a>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-84592238470907878362010-10-13T05:42:00.003+02:002010-12-22T04:36:29.427+01:00Noudoctubring amb la senyera<div style="text-align: justify;"><a href="http://img259.imageshack.us/img259/4338/x22f47985.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" class="alignright" height="155" src="http://img259.imageshack.us/img259/4338/x22f47985.jpg" style="border-bottom-style: none; border-color: initial; border-color: initial; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; border-width: initial; border-width: initial; cursor: move; margin-top: 10px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-decoration: none;" width="211" /></a>Dissortadament, o no, aquell tòpic del valencianisme que diu que tots els dies són 9 d’octubre no és una realitat. Ara bé, no m’atreviria a negar que la diada nacional valenciana és d’alguna manera una caricatura esperpèntica de la nostra quotidianitat identitària, i això és - ara si sense dubte dissortadament - un trist despropòsit.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Després d’uns anys d’absència dissabte torní a participar de la processó cívica del 9 d’octubre amb les garanties suficients com per a saber que el grup allà convocat pel <b>Centre d’Actuació Valencianista</b> no anàvem a engreixar les llistes de màrtirs pel valencianisme.</div><a href="http://picam.info/picaocou/noudoctubring-amb-la-senyera/">Llegir complet al Pica'm</a><script src="http://static.ak.fbcdn.net/connect.php/js/FB.Share" type="text/javascript">
</script>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-37273190429183141452010-10-08T01:31:00.000+02:002010-10-08T01:31:08.906+02:00Valencianista, catalanista i apancatalanista<span class="Apple-style-span" style="color: #222222; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Verdana, serif; font-size: 14px; line-height: 21px;">Fa ja algun temps, un amic d’eixos que hi tinc fora del Màtrix valencianista em preguntava si jo em sentia catalanista. Amb la vocació de paciència i pedagògia necessària per explicar-se sobre coses que es menegen en escala de grisos li vaig respondre que també hi sóc aragonesista, andalusista i basquista i que en definitiva de tots els <em style="border-bottom-style: none; border-color: initial; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; border-width: initial; font-style: italic; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">ismes</em>relacionats amb la llibertat i progrés dels pobles, però que molt especialment, el que sóc és valencianista.</span><script src="http://static.ak.fbcdn.net/connect.php/js/FB.Share" type="text/javascript">
</script><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #222222; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Verdana, serif; font-size: 14px; line-height: 21px;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #222222; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Verdana, serif; font-size: 14px; line-height: 21px;"><a href="http://picam.info/picaocou/valencianista-catalanista-i-apancatalanista/#comments">Llegir complet a Pica'm</a></span>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-44967799032650017852010-09-09T02:19:00.000+02:002010-09-09T02:19:55.470+02:00Unió Valenciana a les eleccions catalanes<span class="Apple-style-span" style="color: #172e52; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Verdana, serif; font-size: 14px; line-height: 21px;">Recorde la crònica realitzada a l’<strong style="border-bottom-style: none; border-color: initial; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; border-width: initial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">AVUI</strong> d’un congrés de lingüístes a Catalunya, al voltant del(s) model(s) de llengua per a l’audiovisual que em va cridar l’atenció pel seu sucós títol: <strong style="border-bottom-style: none; border-color: initial; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; border-width: initial; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">“Tots blavers”</strong>. Aquella frase, que em serví de reclam per tal de llegir l’article complet, estava extractada de les declaracions d’un dels participants que venia a dir alguna cosa així com “Al País València tenim molts blavers, però a Catalunya tots ho sou”.</span><script src="http://static.ak.fbcdn.net/connect.php/js/FB.Share" type="text/javascript">
</script><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #172e52; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Verdana, serif; font-size: 14px; line-height: 21px;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #172e52; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Verdana, serif; font-size: 14px; line-height: 21px;"><a href="http://picam.info/picaocou/unio-valenciana-a-les-eleccions-catalanes/">Llegir complet a Pica'm</a></span>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-83061262459105423462010-09-04T13:54:00.000+02:002010-09-04T13:54:11.090+02:00Festa Estellés, també al meu blog.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbZRvkmOHcZdabPjDKf_5U-AYIhEWNGyAXWkMW0nL9aOTnr7BLYNC5ZeyWFbv0D1-byE7TjS-KJp12NEs4FW5gIappZEsGGQ4KMgAK1k6F6n1E4aEmbacL5nrtu_0MWvmRciFF/s1600/portada_g2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbZRvkmOHcZdabPjDKf_5U-AYIhEWNGyAXWkMW0nL9aOTnr7BLYNC5ZeyWFbv0D1-byE7TjS-KJp12NEs4FW5gIappZEsGGQ4KMgAK1k6F6n1E4aEmbacL5nrtu_0MWvmRciFF/s200/portada_g2.jpg" width="200" /></a></div><b><br />
CANT DE VICENT</b><br />
<br />
Pense que ha arribat l’hora del teu cant a València.<br />
<br />
Temies el moment. Confessa-t’ho: temies.<br />
<br />
Temies el moment del teu cant a València.<br />
<a name='more'></a><br />
<br />
La volies cantar sense solemnitat,<br />
<br />
sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,<br />
<br />
sense picapedrers i sense obra de moro.<br />
<br />
La volies cantar d’una manera humil,<br />
<br />
amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.<br />
<br />
Lentament el miraves créixer com un crepuscle.<br />
<br />
Arribava la nit, no escrivies el cant.<br />
<br />
Més avant, altre dia, potser quan m’haja mort.<br />
<br />
Potser en el moment de la Resurrecció<br />
<br />
de la Carn. Tot pot ser. Més avant, si de cas.<br />
<br />
I el tema de València tornava, i se n’anava<br />
<br />
entre les teues coses, entre les teues síl·labes,<br />
<br />
aquells moments d’amor i aquells moments de pena,<br />
<br />
tota la teua vida –si no tota la vida,<br />
<br />
allò que tu saps de fonamental en ella-<br />
<br />
anava per València, pels carrers de València.<br />
<br />
Modestament diries el nom d’algun carrer,<br />
<br />
Pelayo, Gil i Morte... Amb quina intensitat<br />
<br />
els dius, els anomenes, els escrius! Un poc més,<br />
<br />
i ja tindries tota València. Per a tu,<br />
<br />
València és molt poc més. Tan íntima i calenta,<br />
<br />
tan crescuda i dolguda, i estimada també!<br />
<br />
Els carrers que creuava una lenta parella,<br />
<br />
els llargs itineraris d’aquells dies sense un<br />
<br />
cèntim a la butxaca, algun antic café,<br />
<br />
aquella lleteria de Sant Vicent de fora...<br />
<br />
La casa que estrenàreu en estrenar la vida<br />
<br />
definitivament, l’alegre veïnat.<br />
<br />
El metge que buscàveu una nit a deshora,<br />
<br />
la farmàcia de guàrdia. Ah, València, València!<br />
<br />
El naixement d’un fill, el poal ple de sang.<br />
<br />
Aquell sol matiner, les Torres dels Serrans<br />
<br />
amb aquell breu color inicial de geranis.<br />
<br />
Veus, des del menjador, per la finestra oberta,<br />
<br />
Benimaclet ací, enllà veus Alboraia,<br />
<br />
escoltes des del llit les sirenes del port.<br />
<br />
De bon matí arribaven els lents carros de l’horta.<br />
<br />
Els xiquets van a escola. S’escolta la campana<br />
<br />
veïna de l’església. El treball, el tenaç<br />
<br />
amor a les paraules que ara escrius i has dit sempre,<br />
<br />
des que et varen parir un dia a Burjassot:<br />
<br />
com mamares la llet vares mamar l’idioma,<br />
<br />
dit siga castament i amb perdó de la taula.<br />
<br />
Ah, València, València! Podria dir ben bé:<br />
<br />
Ah, tu, València meua! Perquè evoque la meua<br />
<br />
València. O evoque la València de tots,<br />
<br />
de tots els vius i els morts, de tots els valencians?<br />
<br />
Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa l’èmfasi.<br />
<br />
L’èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígenes.<br />
<br />
Més avant escriuràs el teu cant a València.<br />
<br />
<br />
<h2 class="entry_title" style="color: #666666; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 1.6em; font: normal normal normal 24px/normal Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 1.22em; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">Vicent Andrés Estellés. Llibre de Meravelles (XXXII)</h2>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-68326127227376750622010-08-27T03:45:00.000+02:002010-08-27T03:45:07.445+02:00L’avalencianisme socialistaNi pro ni anti, almenys discursivament - que si jutgem els fets ja hauriem de matissar-ho - els socialistes valencians es mostren avalencianistes en tant que fa anys que - malgrat interessades excepcions- abandonaren la idea d’explotar el discurs valencianista com a filó electoral. I és així què, tot i històricament tindre una bossa de votants valencianistes captiva entre els valors amb els quals el PSOE valencià tracta de vendre la moto no hi és la idea de país.<br />
<br />
<a href="http://picam.info/picaocou/lavalencianisme-socialista/">Llegir a Pica'm</a>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-75383725327370129782010-07-29T15:49:00.000+02:002010-07-29T15:49:21.123+02:00Antivalencianisme en clau valencianista?Resulta que a algú de la comarca d‘Els Ports se li ha ocorregut que una bona manera de cridar l’atenció sobre la discriminació de la comarca per part de les administracions públiques valencianes era promoure alguna cosa així com un referèndum d’autodeterminació comarcal amb la pregunta de ‘Penseu que les perspectives de futur comarcals millorarien si els Ports s’integrara en una altra comunitat autònoma?’<br />
<a href="http://picam.info/picaocou/antivalencianisme-en-clau-valencianista/">Llegir més a Pica'm<br />
</a>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-15389460.post-6674231365199894612010-07-13T05:06:00.003+02:002010-07-13T05:06:56.972+02:00Visc a Espanya - Adéu Catalunya<b>Adéu Catalunya</b><br />
Ni les tertúlies polítiques de TV3, ni els inexistents debats de Canal 9ni encara menys les xarradetes polítiques dels magazins matutins de les televisions estatals. El millor comentari sobre la sentència del Tribunal Constitucional respecte a l’Estatut de Catalunya l’he llegit a una conversa privada amb un bon amic quan em va dir : “Em fa por que es trenque Espanya sobretot perquè jo em quede dins”.<br />
<br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #172e52; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Verdana, serif; font-size: 14px; line-height: 21px;"><a href="http://www.blogger.com/goog_1559026727"> </a></span><a href="http://picam.info/picaocou/adeu-catalunya/">Llegir més a Pica'm</a><br />
<br />
<br />
<b>Visc a Espanya</b><br />
Anit el gol de la selecció espanyola em pillà a la dutxa. Vaig encendre la televisió a la pròrroga no tant per assabentar-me del resultat - hi era suficient amb tindre la finestra oberta- com per veure apocalíptic xiulit de l’àrbitre que finalment vaig rebre muntat a la bicicleta d’una València prèviament deserta. <span class="Apple-style-span" style="color: black; font-size: medium; font-weight: normal; line-height: normal;"><a href="http://picam.info/picaocou/visc-a-espanya/">Llegir més a Pica'm</a></span>Pere Fusethttp://www.blogger.com/profile/06411132042253988182noreply@blogger.com0