L’aigua trobada conté elements com el metà i l’hidrogen, necessaris per a la vida. Font: Nature

L’aigua és molt salada, i a part del metà i hidrogen, també s’han trobat gasos nobles com l’heli, neó, argó i xenó. L’hidrogen i el metà es deuen a la interacció de l’aigua amb les roques del voltant. Les roques que envolten l’aigua han estat datades en 2.700 milions d’anys, encara que l’aigua no es tan antiga i té uns 1.500 milions d’anys. Les roques que la mantenen atrapada són molt semblants a les de Mart. S’obre així la possibilitat que hi hagi ambients similars també sota la superfície d’aquest planeta.

Abans d’aquesta troballa, l’única aigua amb una edat semblant va trobar-se en petites bombolles a l’interior de roques, i aquest aigua no podia sustentar vida. Però l’aigua trobada a la mina canadenca es filtra per les roques en una quantitat que s’ha estimat en dos litres per minut.

Font | ABC Ciencia i Materia

The post Descoberta l’aigua més antiga de la Terra appeared first on Món Verd.

Aquest dia s’ofereix un ampli ventall d’activitats com visites nocturnes, jornada de portes obertes, visites teatralitzades, activitats, tallers. etc. Entre totes aquestes activitats, he seleccionat les organitzades per museus de ciències naturals, ciència o tecnologia:

• Cosmocaixa (Barcelona)
• Museu Blau (Barcelona)
• Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (Sabadell)
• Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa)
• Museu de les papallones (Sort)
• Museu del Suro (Palafrugell)
• Museu dels Volcans (Olot)
• Observatori Fabra (Barcelona)

Si coneixeu altres activitats organitzades amb motiu del Dia del Museus, no dubteu en deixar la informació en els comentaris.

The post Cap de setmana de museus appeared first on Món Verd.

Les vies verdes estan repartides per tot l’estat espanyol i ocupen molts dels traçats d’antics ferrocarrils avui dia desapareguts. Des de l’any 1993 més de 2.000 km han estat encertadament reconvertits en aquests itineraris per a ciclistes i senderistes per la Fundación de los Ferrocarriles Españoles.

El seu traçat és planer, les pujades i baixades es fan amb suavitat i no hi són permesos el pas de cotxes, tan sols ciclistes i caminadors. Per tant, la seguretat de qui practica el ciclisme és total, res comparable amb el perill de les carreteres. A més, en certes localitats, s’ha establert per a l’usuari tot un reguitzell de serveis durant el seu recorregut: lloguer de bicicletes, reparació, servei de bar, oficina de turisme, lavabos i dutxes com per exemple a l’antiga estació de Sant Feliu de Pallerols ara reconvertida totalment per al ciclista i senderista.

A Catalunya cal destacar les vies verdes d’Olot a Girona i Sant Feliu de Guíxols; de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses; part de l’antic carrilet de Berga o l’antic tren de la Terra Alta a les comarques tarragonines.

A les comarques de Girona, el Consorci de les Vies Verdes de Girona és l’ens local que gestiona les quatre rutes de les vies verdes de Girona, integrat per la Diputació de Girona, els municipis i els consells comarcals afectats per la ruta.

Ara ja pots planificar la teva. T’animes a descobrir-les?

The post Les vies verdes, salut i esport amb comoditat appeared first on Món Verd.

Per elaborar l’index del 2013, s’han avaluat 150 ciutats i s’han valorat 13 aspectes sobre l’ús de les bicicletes, per exemple les infraestructures disponibles, seguretat, política, programes de bicicletes públiques, etc. Les tres millors ciutats per anar en bicicleta són, segons aquest índex, Amsterdam, Copenhaguen i Utrecht. Destacar que en quart lloc està situada Sevilla.

Barcelona ocupa el tretzè lloc, junt amb Budapest i París. Està considerada una ciutat emergent en el tema de l’ús de la bicicleta i el restabliment d’aquesta com un medi de transport utilitzat dins la ciutat. Destaquen la implantació del sistema de bicicletes públiques i de carrils bicis més segurs, i les zones de velocitat limitada a 30 km/h.

Barcelona ha passat de la posició tercera el 2011, a la tretzena en el 2013. Cal dir que actualment hi ha un major de nombre de ciutats valorades en comparació amb el 2011. Després d’alguns anys de progrés continuat, sembla que Barcelona s’ha estancat. Cal un lideratge polític que aposti vertaderament per l’ús de la bicicleta a la ciutat i augmentar les seves infraestructures. Un entrebanc a l’expansió de la bicicleta urbana pot ser el nou reglament de circulació, que obliga als ciclistes a dur casc dins les ciutats.

The post Barcelona, una de les 20 millors ciutats del món per anar amb bicicleta appeared first on Món Verd.

El treball demostra un descens general de les espècies lligades a ambients agraris i un augment de les generalistes pròpies de mitjans forestals. El declivi té a veure amb canvis dràstics i ràpids en el medi com l’agricultura intensiva, la desaparició de la ramaderia extensiva i l’abandonament rural, juntament amb l’ús de productes químics i activitats cinegètiques no controlades.

Segons les dades obtingudes, els 5 ocells amb una major disminució de les poblacions són:

1 – Botxí meridional  (Lanius meridionalis) – 57%. (aquesta xifra indica l’index de disminució respecte a 1998)

Present en la major part d’Espanya, excepte a la regió eurosiberiana i Balears. Amb aquest declivi i segons els criteris de la UICN hauria d’estar en la categoria de “En Perill”. El seu descens es deu principalment als canvis en el seu hàbitat, els mosaics agropecuaris.

Viquipèdia

2- Guatlla comuna (Coturnix coturnix) -53%.

Present a totes les regions en el medi agrari. El seu descens es deu als canvis en aquests mitjans, les activitats agrícoles modernes i ús de productes químics, sumat a activitats cinegètiques.

Viquipèdia

3- Gralla (Corvus monedula) -44%.

Present a gairebé tota la península, molt escassa a la regió eurosiberiana. Pròpia de mosaics agropecuaris, el descens pot ser degut als canvis en aquests mitjans.

Viquipèdia

4- Oreneta (Hirundo rustica) -41%

Present en mosaics agropecuaris, espècie molt propera a l’home. És una espècie insectívora, i degut aixó l’ús de productes químics i l’abandonament de la pastura extensiva fan desaparèixer la seva font d’aliment.

Viquipèdia 

5- Mussol comú (Athene noctua) -37%.

Present en tota la península i Balears. Associat a mosaics agropecuaris. El seu descens es deu als canvis en aquests mitjans, les activitats agrícoles modernes i ús de productes químics, sumat atropellaments.

Flickr

Les dades més completes del projecte les podeu consultar en aquest pdf.

Font | SOS Delta Llobregat

The post Els ocells més amenaçats d’Espanya appeared first on Món Verd.

Els recorreguts normalment varien d’uns deu a vint quilòmetres, estan senyalitzats i la majoria són assequibles a tothom que tingui un mínim de forma física i vulgui fer una jornada esportiva fent salut, fruint de la natura, de bonics paisatges i coneixent importants monuments artístics.

Quan t’inscrius a la caminada popular, ja sigui per Internet o al moment de la sortida, pagues l’import establert (normalment al voltant dels deu euros) i et donen una tarja de pas que hauràs d’anar segellant per diversos controls que hi haurà durant el recorregut. La inscripció et garanteix poder fer diversos avituallaments, un bon esmorzar (normalment entrepà de botifarra) i si has segellat correctament tots els punts de control, tenir dret a un obsequi de record a l’arribada. Com no són de caire competitiu, el recorregut es pot fer normalment amb l’horari establert per l’organització.

És l’hora de recuperar forces

La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya cada any realitza un calendari on hi consten la majoria de caminades populars de Catalunya, però també hi ha webs molt recomanables com la del grup Los Folloneros on hi ha una agenda detallada de les pròximes caminades així com la descripció acurada i precisa de les caminades en què ells hi participen.

T’animes a fer una? Potser diumenge vinent?

The post Ara és temps de caminades appeared first on Món Verd.

Ara molts edificis fan gala de ser ecològics però, com es pot saber si és cert? Per esdevenir un edifici ecològic s’han de complir unes normes per aconseguir un certificat. Els certificats LEED, VERD o BREEAM són tres exemples de mètodes d’avaluació i certificació de la sostenibilitat de la construcció que mesuren i ponderen els nivells de sostenibilitat d’una edificació, tant en fase de disseny com en les fases d’execució i manteniment, contemplant les particularitats pròpies de cadascuna de les principals tipologies d’edificacions existents i dels projectes urbanístics.

Quines són algunes de les organitzacions que proporcionen al sector metodologies i eines homologades internacionalment avaluar i certificar objectivament la sostenibilitat dels edificis?

• El World Green Building Council (WGBC) és la major organització internacional d’edificació sostenible, present en més de noranta països. En el cas de l’estat espanyol, és la Green Building Council Espanya (GBCe) l’organització autònoma afiliada a la WGBC.
• El Building Research Establishment (BRE) és la primera organització de recerca de l’edificació del món. L’organització és propietària del certificat de sostenibilitat d’edificacions BREEAM. A l’estat espanyol és BREEAM ES qui atorga els certificats ja que adapten el certificat a la naturalesa, normativa i particularitats del fet constructiu a Espanya.

A més, aquestes organitzacions desenvolupen activitats de cooperació i investigació en els àmbits nacional i internacional en la recerca de millores en el camp de l’edificació sostenible, col·laboren amb les administracions públiques, universitats, corporacions professionals, entitats i associacions nacionals i internacionals en la difusió dels principis i les bones pràctiques en el disseny i construcció d’edificis sostenibles i, per sobre de tot, contribueixen a la transformació del mercat cap a una edificació més sostenible.

Aquests són alguns dels projectes, edificis i urbanitzacions repartides pel món que compleixen aquestes normes de sostenibilitat. Disfruteu de les vistes:

• Magatzem de llavors d’Svalbard (Svalbard, Noruega) – Peter Wilhem Soderman. Arquitectura senzilla que crea un entorn protegit per a milers de llavors de diferents països.

Extret del web: http://blog.friendseat.com/

• King Abdullah International Garden (Riad, Aràbia Saudita) – Barton Willmore. Són jardins i hivernacles en forma de mitja lluna islàmica dissenyats per resultar neutres des del punt de vista de les emissions.

Imatge extreta del web: alexyork.cgsociety.org/

•  Perfumed Jungle (Hong Kong, Xina) – Anti-Smog. Ecofaçana marítima del districte financer de Hong Kong que generaria energia i biodiversitat.

Extret del web: http://www.skyscrapercity.com/

• Little Ajax Affordable Housing (Aspen, Colorado, E.E.U.U.) – Peter Gluck. Urbanització construïda amb materials de construcció ecològics que presenta una connexió física i visual amb les muntanyes .

Imatge extreta del web: http://info.aia.org/

•  Handmade School (Rudrapur, Dinajpur, Bangladesh) – Anna Heringer i Eike Roswag. Escola feta amb materials locals com la terra i el bambú amb un caràcter modern gràcies al seu disseny i construcció.

Imatge extreta del web: http://housevariety.blogspot.com.es/

• Vertical Farm (New York, E.E.U.U.) – Chris Jacobs. Espai agrícola en un nucli urbà. Un gratacels verd, un far de tecnologia ecològica.

Imatge extreta del web: http://architecture.myninjaplease.com/

• Districte C de Telefònica (Madrid, Espanya) – Rafael de la-Hoz. Seu central de Telefònica que agrupa diversos edificis amb cobertes fotovoltaiques que transformen l’energia solar en electricitat.

Imatge extreta del web: http://saladeprensa.telefonica.es/

•  BIP Computer Office and Shop (Santiago de Xile, Xile) – Alberto Mozó. Íntegrament de fusta, fet que provoca menys emissions de CO2, aquest edifici és respectuós amb el medi ambient, fàcil de construir, econòmicament viable i dissenyat per desmontar-se amb facilitat. Està construït entre dues cases velles restaurades.

Imatge extreta del web: http://www.designboom.com/

• Helios House (Los Angeles, California, E.E.U.U.) – Office Da. Benzinera creada a partir de materials reciclats, de disseny ecològic amb panells solars que proporcionen gran quantitat d’energia, sensors que optimitzen l’ús de llum artificial.

Imatge extreta del web: http://www.tidbitdujour.com/

• Renovació i expansió de la California Academy of Sciences (San Francisco, California, E.E.U.U.) – Renzo Piano. Una renovació estratègica de conservació de l’energia i l’ús de materials respectuosos amb el medi ambient. La seva coberta és ondulada i ajardinada i té un sistema que capta, emmagatzema i reutilitza l’aigua de la pluja com a aigües grises i de reg.

Imatge extreta del web: http://placearama.com/

• Masdar Headquarters (Abu Dhabi, Emirats Àrabs Units) – Adrian Smith + Gordon Gill architecture.   La Masdar City pretén ser la primera ciutat del món alimentada amb energia renovable i amb zero emissions de carboni i residus. La seva seu central generaria més energia de la que en consumiria.

Imatge extreta del web: http://www.constructionweekonline.com/

• Forest House (Auckland, Nova Zelanda) – Chris Tate. Es tracta d’una casa cuidadosament inserida en el terreny amb un impacte ambiental molt baix. Una integració total entre edifici i natura.

Imatge extreta del web: http://www.tumblr.com/

The post Ecoarquitectura, el modus vivendi sostenible appeared first on Món Verd.

A Europa, la tendència en temes de residus és reduir la disposició en abocadors i prioritzar els sistemes reciclatge i reutilització. Els objectius concrets d’aquesta política venen marcats per la Directiva 2008/98/EC, anomenada també Directiva Marc de Residus, com per exemple reciclar el 50 % dels residus domèstics en el 2020.

Segons aquest estudi, la majoria de països encara envia a abocador més de la meitat dels seus residus municipals. Centrant-nos en la gestió de residus a Espanya podem destacar els següents punts:

• Espanya segueix mantenint taxes d’abocament superiors al 50% dels residus urbans generats a 2010. No obstant això, Espanya ha tingut èxit en el compliment dels objectius fixats per la Directiva d’Abocament de Residus en 2006 i 2009.
• Les dades de reciclatge han millorat en els últims 10 anys. S’ha produït un increment de més del 10%, del 21% en 2001 al 33% el 2010. Malgrat aquests avenços, encara es requereix un esforç extraordinari perquè Espanya compleixi l’objectiu de reciclar un 50 % dels residus urbans en el 2020.
• Els imposts aplicats a l’abocament de residus urbans que s’han implantat a algunes regions de l’Estat, com Catalunya, han estat factors clau en l’impuls de la valorització material dels residus municipals.

Font | COAMB

Imatge | Zen

The post Més del 50% dels residus a Espanya encara es dipositen en abocadors appeared first on Món Verd.

Per la generació d’energia elèctrica s’ha instal·lat un sistema solar fotovoltaic dimensionat per tal que EspaiZero sigui autònom la major part de l’any. L’energia elèctrica generada es consumeix al moment de ser produïda i s’emmagatzema el sobrant en bateries per tal que pugui ser utilitzada quan faci falta. Durant la nit i dies de núvol les bateries abasteixen EspaiZero d’energia elèctrica. Donat el cas que no hi hagués producció solar, les bateries donen una autonomia d‘un dia a EspaiZero a funcionament normal.

A més dels efectes actius, pensats per la generació energètica, diferents sistemes passius contribueixen a optimitzar-ne el seu ús, com una bona orientació, un bon dimensionat de l’aïllament que embolcalla el local; els vidres de les finestres, amb triple càmera i baixa emissivitat; la ventilació creuada; un pou canadenc i una xemeneia solar. A banda, les àrees de treball s’han distribuït de manera que sempre tinguin llum solar i disposa d’una il·luminació a base de leds que s’autoregulen en funció de la llum externa existent i permeten un 80% d’estalvi.

Un terra radiant permet la climatització del local amb un cost energètic molt inferior al d’un sistema d’aire o de radiadors convencionals

Font | Ecodiari i Monmar

The post Espai Zero: primer edifici autosuficient des del punt de vista energètic de Catalunya i l’estat espanyol appeared first on Món Verd.

Des de quin any funcioneu com a entitat i a quina població actualment té la seu l’entitat Natura?

Des de 1989, i a Argentona (El Maresme).

Si mirem la vostra pàgina web veiem que feu tot tipus d’activitat relacionades amb la natura des de viatges a l’edició de llibres. Quina és l’activitat principal per a Natura?

La preservació del medi i l’educació ambiental.

Els vostres cursets, de poques hores, didàctics i amb preus molt populars, són idonis per què molta gent s’acosti a la natura d’una manera ràpida, precisa i de la mà dels millors experts. Quins tipus de cursets feu i a qui van dirigits?

Des de descoberta del medi, orientació i cartografia, jardineria sostenible… tot allò que pot interessar als nostres associats i amics, i a les persones sensibles a la defensa del medi.

Veig que en el vostre equip també hi figura algun historiador i els monuments històrics també formen part de la vostra manera d’entendre l’educació. La història i el nostre patrimoni arquitectònic també s’ha de respectar i conèixer com el medi ambient?

Sí. Funciona molt bé disposar d’un equip interdisciplinari, agrupant historiadors, naturalistes, tècnics… amb l’objectiu de la preservació del medi i la defensa del patrimoni.

Parlem dels llibres, un dels fets que més destaquen el primer cop que s’obre un dels vostres llibres és que estan escrits amb un text molt planer i didàctic, que tenen un format molt visual amb bones il·lustracions de natura i el seu paper reciclat i ecològic. Quina didàctica vàreu pensar per fer aquest tipus de llibres? A quin tipus de públic van dirigits?

Estan pensants per apropar el medi a les persones que l’habiten, o bé s’hi estan a prop. Difonen els valors del territori, aconseguim que les persones s’interessin per la seva protecció i desenvolupament sostenible.

Teniu constància de l’existència d’altres entitats semblants a la vostra al Maresme?

Com la nostra no, però si d’altres que fan algunes de les activitats que fem nosaltres, com grups excursionistes, etc.

L’allargada comarca del Maresme té algun atractiu especial que s’hauria de divulgar més?

Un de fàcil, el 54% del territori ocupat pel bosc. Els maresmencs vivim d’esquenes al bosc.

Vosaltres fins a l’any 2005 vàreu fer la gestió de l’Arborètum de Cabrils, un parc on es recullen bona part d’espècies autòctones de Catalunya i que conté uns 2.500 exemplars d’arbres i era de visita obligada pels escolars catalans. Torna a estar obert el parc? Quin és l’estat actual? Penseu o podreu fer-ne la gestió de nou en un futur?

Varem invertir moltes hores en crear i mantenir aquest espai i, finalment, per motius polítics aliens a Natura, ens van fer fóra dient que no el sabíem gestionar… quan es va passar de 4000 escolars a l’any a 0… i d’un interessant patrimoni ambiental i didàctic a l’estat actual, que, per dir-ho d’alguna manera, és un vaixell parcialment desmantellat i sense rumb. No, no tenim interès en dedicar temps en un espai on ens van tractar tan i tan malament.

Les persones que ens estiguin llegint i estiguin interessats en les vostres activitats, què han de fer? On us poden trobar?

Primer de tot al web, www.naturamaresme.blogspot.com, i seguidament, al nostre correu, naturamaresme@gmail.com i al tel. 629 040 295.

The post Entrevista a Natura, Entitat de Medi Ambient appeared first on Món Verd.