magnòlia en mà

300311

2011-04-02T15:14:00.003+02:00

ombra sens llum

2011-02-13T12:08:00.002+01:00

anar

2010-12-04T07:07:00.002+01:00

anar

(jaumes Privat)

la voz + joven 2010

2010-11-06T21:01:00.004+01:00

l'agèssi manjada tota...

2010-10-22T17:06:00.005+02:00

tolosa, l'agèssi manjada tota,
fins qu'a la pus fin de t'escriure
fins qu'a la pus fin

mas tolosa ploviá
ploviá son pèrdre
tota gastada encara
per las amors
de traina

..........

fragment del llibre "Rajar de contunh"
Joan Francés Mariot

dones filferrades...

2010-09-25T10:40:00.006+02:00

"la voz + joven 2010"

ruth miguel, sofia castañon
luci romero, ana gorría
branca novoneyra i anna hernández-turné

dilluns 25 a les 19h

la casa encendida

el que queda ...

2010-09-20T00:01:00.005+02:00

empremtes com cremades
cremades com empremtes

fotografia d"i"
a tacheles

dubrir, plegar puèi esquiçar pel puntejat ...

2010-07-11T16:44:00.010+02:00

XII

en un exercici d’anullacion

dubrir, plegar puèi esquiçar pel puntejat

ont demorèron los intestins,

lo demai se forvièt per sempre.

dubrir, plegar puèi esquiçar pel puntejat

endurèri pas los budèls sens votz

e m’en anèri

n’anent

sens solament poder escupir

________________________

XII

en un ejercicio de cancelación

abrir, doblar y rasgar por el trepado

donde se quedaron los intestinos,

el resto se extravió para siempre.

abrir, doblar y rasgar por el trepado

no aguanté las entrañas sin voz

y me fui

yéndome

sin ni tan siquiera poder escupir

dubrir, plegar puèi esquiçar pel puntejat revirat per Jaumes

veus paral·leles / voses parallèlas

2010-07-04T10:49:00.008+02:00

baranhada

Enchampladas per lei caus, i a lei nivas.
Enchamplat per l'espaci, lo frairatge.
Enchamplat per l'espèr, i a lo coratge.
Enchampladas per lei mòrts, lei fams vivas.

Enchamplada per la set, la secada.
Enchamplats per lei sorgents, mila puegs.
Enchamplats per mila bauç, tantei vueges.
Enchamplada per cent gorgs, i a l'aigada.

Enchamplat per leis ulhauç, i a lo cèu.
Enchamplat per son cantadís, l'aucèu.
Enchamplats per lo flume, i a lesi Èrmes.

Enchamplats per ton batedís, i a tres còdols.
Enchampladas, lei tiás Constantinòpols.
Enchamplats per tei camins, van lei Tèrmes.

Roland Pécout

(bardissa - "Trossejades per cables, nuvolades./ Trosejada per l'espai, l'amistat./ Trossejat per l'espera, hi ha el coratge./ Trossejades pels morts, hi ha les fams vives. // Trossejades per la set, la sequera./ Trossejats per tants deus, hi ha mil puigs./ Trossejats per mil barrancs, hi ha tants buits./ Trossejada per cent gorgs, hi ha l'aiguada. // Trossejat per mil llampecs, hi ha el cel./ Trossejat pel seu cantar, hi ha l'ocell./ Trossejat pel curs del riu, hi ha Erms. // Trossejats pels teus batecs, hi ha tres còdols./ Trossejats, tots els teus Constantinobles./ Trossejats pels teus camins, van els Termes.") Traducció Manèl Zabala

Roland Pécout i l’actriu Mireia Chalamanch recitant la traducció

veus paral·leles / voses parallèlas

per dubrir, plegar puèi esquiçar pel puntejat ...

2010-05-08T08:03:00.012+02:00

fent-me sang

2010-04-26T11:43:00.003+02:00

assegut
a la fita
de ca meu
em miro
la clivella
de la mà
que alguns
en diuen
destí
i crec
que massa
s'allarga
per tant
trec la
navalla
i la faig
més curta
més fonda
la línea
el límit
de ser
ja prou

joan josep camacho grau
del llibre Bromur (2009)

en la nit

2010-04-17T15:34:00.004+02:00

Joan Vinyoli

me siái grefat al braç

2010-03-03T13:33:00.003+01:00

"A la montada de la saba
me siái grefat al braç
un rebrot de cerièr
a la cima dels dets un pomièr de Sant Joan
e sul copet una figuièra
e ara espèri los aucèls."

Joan Maria Petit

[A la pujada de la saba / m'he empeltat al braç/ un rebrot de cirerer /
a la punta dels dits un pomer de Sant Joan / i sobre el clatell una
figuera / i ara espero els ocells.]

petit nu...

2010-02-16T22:39:00.004+01:00

"la mano que no llegó.

la mano como una pequeña onza de chocolate

o un camisón negro

en la butaca del pequeño desnudo de Matisse.

Madrid hierro fundido"

Henri Matisse,
"Small Nude in an Armchair"
1924
Bronze
24 x 22 cm
Bequest of Loula D. Lasker, New York, through America-Israel
Cultural Foundation

luònh

2010-02-03T11:37:00.004+01:00

“Luònh, luònh... Es d’enlai que tòrne. D’un país que jamai auriái pas cresegut qu’existiguèsse. E pasmens èra pas sòmi. Pas per ieu. Èra la vida veraia. Ni que, de segur, tot se debanèsse en defòra dau mond materiau. Enlai i passère lo temps d’una existéncia, comola de passions, de meravilhas, de paurs.

Tornère a la vida amb aqueles impossibles sovenirs, inamorçables, tant intenses qu’èran mai verais que çò que vesiái e qu’entendiái. Aviái cresegut de viure en plena luciditat aqueles viatges calucs au fons de la terror e de l’embelinament. “

fragment del llibre Luònh. de Joan-Frederic Brun

vindrà la mort i els ulls m'arrencarà

2010-01-20T12:25:00.003+01:00

Poema de Joan Vinyoli
inclòs a l'EP 'Pastura d'hecatombes' (Sabadell, 2009)
de la Dreamachine -camacho grau & r. cru-
amb la col·laboració de Xavi Grimau.

plim plim plim

2010-01-09T19:58:00.001+01:00

plim, plim, plim,
cau la pluja,
plim, plim, plim,
en el carrer,
plim, plim, plim,
tot es mulla,
plim, plim, plim,
i jo també.

salm de la impenetrabilitat del silenci

2009-12-19T06:28:00.004+01:00

El silenci sempre suma,
mai resta.

La sintaxi del silenci
no té subjecte.

L'objecte del silenci
és el subjecte amagat.

En l'ocult del silenci hi és tot.

El silenci és la matèria
més dura i indestructible.

Dolors Miquel
del llibre " Missa Pagesa"

________________

saume de l’impenetrabilitat dau silenci

Lo silenci sempre soma,
jamai s’arrèsta.

La sintaxi dau silenci
A ges de subjècte.

L'objècte dau silenci
es lo subjècte amagat.

En l'ocult dau silenci i es tot.

Lo silenci es la matéria
mai dura e indestructibla.

revirat a l'occità per Jean-Frédéric Brun

cor podrit

2009-11-29T20:01:00.008+01:00

Algú va enamorar-se del que jo tenia
i va ser correspost.

Ella va dir-m'ho,

baixos els ulls, les pulcres mans posades
musicalment sobre la falda,

i jo vaig estimbar-me

en els barrancs de mi mateix, acorralada bèstia
sense recurs.

Aranyes del turment, pops llefiscosos,
negres tintes que encenen
ira impotent, enveja
mortal.

Tot res: parauleria.

Vaig veure, vaig flairar
boques de peix, ventresques esqueixades,
acoblaments amb fressa
d'amor,

vaig comptar les vegades

i les menes de pler, vaig veure pol·louir
la prada neta, el llac desnaturat.

Tot va passar en un breu viatge.

He desat ja per sempre dins la capsa
podrida el violí de les angúnies
del cor també podrit

i bec ginebra amb gel.

No vull saber ja res de les cariàtides.

Joan Vinyoli

ombras de luna

2009-11-17T10:27:00.004+01:00

Ombras de luna / Ombres de lune

Poèmes d’Aurélia Lassaque
gravure originale de Robert Lobet
Éditions de la Margeride

nos recovecos

2009-11-08T12:48:00.014+01:00

"Estoy perdido, no me retenga", 1995

Jorge Barbi ( A Guarda, 1950)

“En ocasións non se chega máis lonxe só por cubrir longas distancias, senón por se ter parado nos recovecos; por iso, se non hai prioridades sobre os nosos propios pasos é preferible dar rodeos. (...) Dependendo de ónde cada un queira chegar, a dispoñibilimanexa dade pode ser maior en desprazamentos que, de forma física e reflexiva, non sexan nin os máis rápidos, nin os máis directos, nin os máis coñecidos”.

lo temps s’es perdut

2009-10-01T13:26:00.002+02:00

Lo temps s’es perdut
Dins los camins de l’èr
Ont, ausèl sens còs,
Una cara de dròlla
Pren sa volada.
Una perla negra dins sos uèlhs
S’escapa cap al cèl d’Icara.
Es filha del neient
Que li daissèt en eritatge
Un tròç de nuèch sens luna
Sus las labras.
Jamai tocarà tèrra
Jamai tutejarà la peira
Nimai los arbres
E l’aiga que los enjaura,
Qu’a esposada una quimèra
Que se perdèt dins lo vent.

Aurelià Lassaca

qualques balas dins la pèl

2009-09-25T10:27:00.004+02:00

" Fòrça rambalh per pas grand causa. Tot aquel carivari pel tieu clèsque esbrigalhat que pissa malve sus la terrassa. La granhòta en jupeta salta pertot. Mon ponh sus la cròssa ansiosa del 357 magnum negre lusent a rectificadas las causas. Negrevestit e clucas negras, t'esperarai pas jamai pus, e soi absoludament impecable."

F Bardòu : Qualques balas dins la pèl
ÒC/passatges

cull el fruit de la meva veritat...

2009-09-15T13:29:00.001+02:00

Cull el fruit de la meva veritat,
una magrana oberta
com una riallada
de criatura
de dentetes petites
i desiguals:
cada fragment
de la meva certesa.

Si a poc a poc
la prens i te la menges,
el gust de mi voldrà estimar-te
com jo t'he volgut estimar:
sembrant-te el paladar
i acollint-se en el ventre.
Fins que s'empelti en el teu arbre
i jo pugui prendre de nou
el fruit de tu
i, a poc a poc, menjar-lo.

Laia Noguera Coflent

Entre lo Montjòia e lo clapàs

2009-08-30T13:44:00.004+02:00

Entre lo Montjòia e lo clapàs,
entre lo topin e sei cent cubercèus,
entre lo voler dau beure
e leis esposcadas de l'aiga
entre lei cinc cotèus coma una man
e la guerra que rosega lo veire
entre leis oras desparieras dei mòstras,
l'ombrina.

Entre lei pèus entre lei linhas
dins lei gravàs dei ciutats
enermassidas, dins lei torres
e dins lei barcarès que çaganheran,
dins lei valats cavats cara au Destruci,
lei valats semenats
d'òs e de lutz,
l'ombrina.

... l'esperme ros de l'estiu
lo carburant comborit ai maquinas
lo bruch negre dei buòus
lo còr e mai lo pebron que vairan

lei rets negats dins la mar,
la susor sus la cara,
lei 77 auras, l'espantament,
e batre tambor
sus la pèu de la Rason.

Lo mèu deis aubres de resina
pren son bolh
dins lei bruscs dau còs e de la testa
degota sus ta pèu - lo cèu d'esmaut
es tombat en tròç - Teulissa, sensa.
Ton alenada es lo ritme,
lo sol ritme.

Roland Pécout,
extrait de Mastrabelè (1999)