Lluís Soler i Turu

no dono l'abast :(

2012-01-30T21:27:00.001+01:00

Benvolguts lectors i lectores,

Escric aquesta nota per demanar-vos les meves més sinceres disculpes per haver deixat el bloc desatès durant tants dies. Sé que hi ha força gent que seguia habitualment aquest bloc i que ho ha deixat de fer perquè he minvat considerablement la regularitat de les meves actualitzacions en els darrers mesos. Per motius professionals ara mateix no disposo del temps necessari per mantenir el bloc actualitzat. Vull deixar clar que no és la meva intenció abandonar aquest espai personal de reflexió política, però ara mateix no dono l'abast. Així doncs, no tinc més remei que reduir dràsticament el ritme d'actualitzacions durant una temporada (que espero que no sigui massa llarga, però que podria durar uns mesos).

Gràcies per la vostra comprensió!

Faula poètica de Nadal

2011-12-23T22:20:00.002+01:00

L'any passat, al programa de mà del tradicional Concert de Nadal del Cor Sant Martí hi havia publicada una faula poètica de Nadal -escrita per la Núria Freixa i Doménech- que em va agradar molt i, enguany, vull compartir-la amb tots vosaltres.

Heu pensat mai que el Nadal

no és tan alegre al corral?

Quan arriba, els pobres galls,

sí que en fa d'escarafalls!

I vosaltres repapats

a la taula ben sentats,

mentre traspassa l'oloreta

de la cuina a la saleta.

Així sol passar sovint

en aquest món que vivim.

Mai la joia sol ser igual

per tothom, quan ve Nadal.

Núria Freixa i Doménech

Us desitjo que passeu unes bones festes i que tingueu un feliç any nou 2012!!! Bon Nadal!!

responsabilitat i joc net

2011-12-04T17:51:00.001+01:00

Fa aproximadament uns sis mesos que es va constituir l’Ajuntament de Viladecavalls. Temps tindrem per fer valoracions sobre les accions que està emprenent l’actual equip de govern. Avui però, més que parlar-vos d’actuacions concretes, m’agradaria reflexionar sobre ètica política en general, és a dir, sobre quins valors jo crec que haurien de ser la base de qualsevol decisió política. Jo els resumiria en dos de fonamentals: responsabilitat i joc net.

Permeteu-me que m’aturi en la responsabilitat. En un ajuntament, els diversos grups municipals que composen el plenari han de ser responsables, i amb més motiu en un ajuntament com el nostre. La gestió del bé comú exigeix una gran responsabilitat, i els regidors i regidores n’han de ser plenament conscients. L’oposició d'un ajuntament ha de ser responsable. Algú podria afegir que l'equip de govern més. Cert! Però l’oposició també ha d’estar a l'altura. La responsabilitat implica no trencar determinades regles de joc i, sobretot, respectar una institució que és de tots.

Em vull centrar en aquest darrer aspecte, en el respecte a l’Ajuntament com a institució pública i democràtica. Durant aquests mesos, i especialment en els darrers tres, l’oposició que ha encapçalat CiU, amb la PVA, el PP i Ara-Reagrupament d’obedients consorts, està perpetrant un desgast considerable de l’Ajuntament com a institució. Se’m dirà que l’objectiu a abatre són les persones i no la institució. Se'm dirà que al punt de mira hi tenen els regidors i regidores de l’equip de govern i no l’Ajuntament de Viladecavalls. Em permetran que els digui que no han afinat la punteria i, que si apuntaven, el tret els ha sortit per la culata.

Exemples? El bloqueig permanent de qualsevol proposta a la sala de plens. Per citar-ne tres de recents, l’oposició en bloc ha decidit tombar les ordenances fiscals per l’any 2012 –que incorporaven una rebaixa en la taxa d’escombraries i en el tipus impositiu de l’impost de bens immobles (IBI)-, l'oposició en bloc ha rebutjat una proposta de canvi d’usos dels terrenys del polígon industrial de la Bòbila per dinamitzar el sector i afavorir l’emprenedoria o l'oposició en bloc ha refusat fer efectiu el cobrament d’un aval dipositat per una determinada constructora que va construir deficientment un equipament públic durant la passada legislatura.

Conseqüències? El desprestigi de l’Ajuntament com a institució, davant dels ciutadans que veiem amb impotència la impossibilitat de no poder canviar aquelles coses del nostre municipi que funcionen malament o que necessiten millorar. El descrèdit de l’Ajuntament com a institució, davant dels ciutadans que veiem amb confusió com la majoria de les discussions entre els partits polítics a la sala de plens acaben oblidant completament el sentit de poble, el sentit de defensar el bé comú, tan necessari en els temps que vivim.

Des de l’experiència personal, des de la indignació que com a ciutadà i exregidor d’aquest ajuntament em provoquen determinades decisions, vull insistir en els valors de la responsabilitat i el joc net. I quan parlo de joc net em refereixo, per posar un exemple, a defensar els mateixos posicionaments quan un grup es troba a l’equip de govern i quan aquest mateix grup es troba a l’oposició. Perquè en política no tot val. És cert que un ajuntament no és una institució intocable i s’ha de poder criticar el seu funcionament quan aquest va malament. I l'equip de govern que hi ha al capdavant també ha de ser criticable, és clar que sí! Però la persecució i la destrucció amb l’únic afany de substituir un equip de govern per un altre genera anticossos que afecten la societat: una consciència antipolítica que no és gens saludable. Perquè la política en democràcia necessita una ciutadania informada i participativa, de la mateixa manera que la ciutadania necessita uns representants polítics en qui pugui confiar. I aquesta relació de confiança no es pot basar en el bloqueig permanent ni en el desprestigi institucional.

Senyors regidors i senyores regidores amb tasques a l'oposició, com a representants democràtics de Viladecavalls, em dirigeixo a vostès i em permeto la llibertat de demanar-los si us plau que reflexionin, estiguin a l’altura que les circumstàncies particulars del nostre municipi exigeixen, prenguin decisions responsables i juguin net. El bloqueig permanent és un cul-de-sac per Viladecavalls.

Discurs d'Oriol Junqueras a Manresa #joBosch

2011-11-11T21:09:00.001+01:00

Si encara no estàs convençut de votar Esquerra, et convido a escoltar l'Oriol Junqueras en aquest vídeo (sobretot a partir del minut 8) gravat aquest dimecres passat en un acte de campanya a Manresa.

La República del Sí. #joBosch

2011-11-06T00:43:00.000+01:00

Aquesta nit de dissabte és un bon moment per reconciliar-me amb el bloc. Ahir va començar la campanya electoral de les eleccions al Congrés i Senat espanyols que tindran lloc el pròxim 20N. Per tothom és sabut que la gent d’Esquerra Republicana aspirem a no haver-nos de presentar mai més a aquestes eleccions, i aquest dia arribarà quan assolim la independència dels Països Catalans. El nostre projecte polític de país és construir una República Catalana independent, lliure, on tothom tingui les mateixes oportunitats, on es garanteixin uns serveis públics universals i incondicionals, un país econòmicament pròsper que pugui aprofitar i desenvolupar tot el seu potencial de generació i distribució de riquesa i de benestar, un país econòmic social i ambientalment sostenible, un país solidari, cívic i amb un sistema educatiu basat en l'equitat i l'excel·lència. Seguir sent una comunitat autònoma de l’Estat Espanyol erosiona el nostre benestar i retalla les nostres possibilitats com a país; els Països Catalans podríem ser un referent europeu en qualitat de vida i prosperitat econòmica i en canvi som un país asfixiat i al límit en molts aspectes. És per això, perquè a Espanya se’ns hi ha perdut molt, que la gent d’Esquerra Republicana, Reagrupament i la plataforma Catalunya Sí hem unit esforços en aquestes eleccions per tornar a bastir un grup parlamentari republicà independentista d’esquerres fort i nombrós al “Congreso”, encapçalat per l'Alfred Bosch.

Al nostre país, aquests comicis arriben en un moment on la societat catalana viu un interès creixent per la política. De fet, segons l'últim anàlisi del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), l’interès per la política dels catalans ha arribat als nivells més alts de l’historial de sondejos fets fins ara. Els qui hi estan molt o bastant interessats han passat del 39% de l’abril del 2006 fins al 55% d’aquest octubre. Fa cinc anys les xifres eren al revés. A l’abril del 2006 hi havia un 59% de la societat catalana -la majoria- que deien que els interessava poc o gens la política. L’últim sondeig del CEO també indica la freqüència amb què es discuteix de política a casa o amb els amics, i aquesta freqüència també es situa en un màxim: en aquests moments, el 57% diuen que en parlen molt o bastant, contra un 42% que diuen que no en parlen mai o gairebé mai. Novament, fa cinc anys les xifres eren a la inversa.

Els resultats dels sondejos del CEO confirmen estadísticament que la societat catalana s'ha polititzat, i molt, en els darrers cinc anys. Els motius d’aquesta politització social són diversos i complexos i no voldria simplificar-los, però crec que n’hi ha tres de fonamentals: l’esclat de la crisi econòmica que colpeja durament amplis sectors de la nostra societat (atur, habitatge, retallades socials, manca de liquiditat per la petita i mitjana empresa, etc.), la crisi de confiança ciutadana en la qualitat de les nostres institucions democràtiques i en el sistema de partits polítics, i el deteriorament de les relacions Catalunya-Espanya reflectit en les constants agressions de l’Estat cap a l’autonomia (sentència de l’Estatut, atacs reiterats contra el català a l’escola, dèficit fiscal, etc.).

Avui la política interessa més que mai. Hem passat de la desafecció política a la insatisfacció política, dos conceptes que cal no confondre. Fixem-nos que mentre les coses semblava que funcionaven, la societat més aviat mostrava un cert desinterès pel sistema polític, allò que els experts van anomenar la desafecció. Però ara que tot falla, l’interès de la societat catalana per identificar culpables i trobar solucions s’ha disparat. I això ha generat un sentiment d’insatisfacció amb el sistema tradicional de partits polítics però també un interès creixent per la política com a eina vàlida per solucionar l’actual situació. En aquest context, la gent d’ERC posem en valor el pensament polític republicà en totes les seves vessants, més enllà de certa tendència a reduir el seu significat en oposició a la monarquia com a fórmula de govern (que, tot sigui dit, no legitimem). El republicanisme és la lluita per la llibertat, entesa com a no dominació. El republicanisme és acció política a favor de la justícia social, de defensa de l’estat del benestar, de l’economia productiva sostenible enfront a l’especulativa, de l’organització democràtica del treball, del desenvolupament sostenible... El republicanisme és acció política a favor de la llibertat nacional, de la construcció d’un Estat Català en el marc de la Unió Europea.

Justícia social i llibertat nacional són dos objectius polítics indestriables de la nostra acció política republicana. En l’actual context d’insatisfacció i alhora d’interès creixent per la política, la gent d’ERC hem d’esforçar-nos per donar un paper protagonista als valors i actituds del republicanisme. Valors com la igualtat, la llibertat i la fraternitat. Actituds com la corresponsabilitat, la cooperació i el diàleg. Els nostres valors i les nostres actituds segurament no són ni pitjors ni millors, però són nostres i n’estem orgullosos. Els nostres valors i actituds són la nostra eina per fer recuperar la confiança de la ciutadania en la política, els representants electes i les institucions democràtiques. La nostra manera de fer política és la nostra eina per construir la República Catalana. La República del benestar. La República de la prosperitat. La República del Sí.

Adéu la comunitat autònoma del No. Construïm la República del Sí.
El proper 20 de novembre, vota la candidatura d'Esquerra Republicana+Reagrupament+Catalunya Sí!

quan les bones notícies arriben de cop

2011-10-20T22:44:00.002+02:00

San Juan de Gaztelugatxe, Euskal Herria, Agost de 2008

Surto de la feina i engego la radio. ETA ha anunciat el cessament definitiu de la seva activitat armada, pocs dies després de la celebració de la Conferència Internacional de la Pau a Sant Sebastià. Sens dubte un pas més per la resolució final del conflicte a Euskal Herria. Malgrat que els sectors més rancis de l'espanyolisme previsiblement intentaran desprestigiar aquesta declaració històrica, avui finalment s'ha posat punt i final a la lluita armada i s'ha obert la porta a la discussió política, l'única via per engegar un procés real de solució del conflicte que ha deixat profundes ferides obertes al si de la societat basca.

En un altre conflicte armat, l'araboisraelià, ahir també en vam poder escoltar la bona notícia de l'acord d'intercanvi de presoners acordat entre Hamas i el Govern israelià. Aquest acord suposa el reconeixement mutu de les dues parts enfrontades en el conflicte. Fins ara, Hamas mai havia acceptat reconèixer de forma oberta l’estat d’Israel perquè no en contemplava la seva existència. Paral·lelament, el Govern Israelià mai havia reconegut com a interlocutor o negociador de res i per a res l’organització islamista. Per tant, la importància d'aquest acord pot suposar un pas més en el camí de la resolució d'aquest conflicte.

I a casa nostra, als Països Catalans, també hem tingut una bona notícia. Després d'anys de reivindicació, la Unió Europea ha escoltat el clam del poble català per vertebrar el corredor mediterrani, un eix ferroviari que unirà Perpinyà, Barcelona, Tarragona, València i Alacant, que supera l'obsessió radial dels diferents governs espanyols del PSOE i el PP, i que sens dubte esdevindrà una infraestructura geoestratègica continental pel transport de mercaderies. Bona notícia per la recuperació econòmica i la vertebració del nostre país.

Queda clar que les bones notícies no arriben soles. Primer sempre cal esforç, rigor, constància i treball intens per poder finalment recollir-ne els fruits. En una època de crisi com la que estem patint, això ho hem de tenir molt present tots plegats. Com va dir aquell, sense descans i fins a la victòria sempre!

Discurs complet del President Junqueras al 26è Congrés Nacional d'ERC

2011-10-03T21:28:00.000+02:00

Ahir us vaig penjar els últims 10 minuts del discurs del nou President d'ERC, Oriol Junqueras. Avui us deixo el vídeo del discurs complet. Són 26 minuts de paraules calculades per transmetre entusiasme, esperança i emocions, que sense cap mena de dubte van injectar moral de victòria a la militància d'ERC. A mi em va semblar un discurs absolutament genial. Us el recomano!

La nova Esquerra Republicana

2011-10-03T00:20:00.000+02:00

Us penjo una part del discurs que va fer el nou President d'ERC, Oriol Junqueras, a la cloenda del 26è Congrés Nacional d'Esquerra Republicana. A mi em va encantar, va ser un discurs emocionant, èpic, senzillament brillant. No us el perdeu!

Aquest dijous, ple ordinari de setembre

2011-09-27T17:39:00.001+02:00

Escric aquesta nota ràpida per recordar-vos que aquest dijous 29 de setembre, a les 20:30h, a la sala de plens es celebrarà el proper ple ordinari de l'Ajuntament de Viladecavalls (cliqueu aquí per consultar l'ordre del dia). Les sessions de ple ordinari sempre són un bon moment per copsar amb quin tarannà han començat el curs polític els diferents grups municipals, i quins són els temes que marcaran l'agenda política més immediata. Com a membre de l'executiva local d'ERC-Viladecavalls, conec de primera mà que l'equip de govern està fent els deures i que ja han presentat algunes propostes per treballar amb els diferents grups de l'oposició, encara que tot sembla apuntar que l'oposició -especialment PVA i CiU- continua la línia de bel·ligerància iniciada el passat ple de juliol.

La gent d'ERC ho tenim clar. La prioritat és treballar fort per reflotar la gravíssima situació econòmica de les finances municipals provocada per la pèssima gestió de CiU-PVA entre els anys 2007 i 2009, dotant l'ajuntament dels mecanismes adequats perquè males pràctiques com el fraccionament de factures o el descontrol de Viladecavalls Multigestió SL no es puguin repetir mai més.

suport al projecte pedagògic de l'IES Viladecavalls

2011-09-24T22:18:00.000+02:00

El govern de CiU a la Generalitat encapçalat per Artur Mas continua carregant contra la gent de Viladecavalls. Després de tenir tancat durant dos mesos l'únic CAP del nostre terme municipal (si no hi ha cap imprevist, la reobertura serà el proper 30 de setembre) ara carreguen contra el projecte pedagògic de l'Institut de Viladecavalls. A principis del passat juliol, la direcció de l'institut va presentar un projecte pedagògic al director dels serveis territorials d'Ensenyament al Vallès Occidental, Lluís Baulenas, que el va seleccionar per entrar dins un pla pilot del Departament d'Ensenyament. Aquesta acceptació del projecte pedagògic de l'IES de Viladecavalls implicava recuperar l'horari intensiu en aquest curs 2011-12, un fet que va suposar una bona notícia per les famílies dels nois i noies que estudien a Viladecavalls.

Lamentablement, l'alegria de la bona notícia tan sols va durar un dia. L'endemà el Sr. Baluenas va tornar a convocar la direcció de l'Institut per comunicar-los que ja no entraven en aquest pla pilot. El motiu? Doncs el motiu va ser la publicació, en un diari local, d'una carta del claustre de professors de l'IES Viladecavalls contra les retallades que la Generalitat està fent en educació. Per justificar el canvi de criteri, des del Departament d'Ensenyament van al·legar “manca de confiança” i acusen el centre “de manca de lleialtat institucional”. Aquesta és la seva manera d'entendre la democracia i la llibertat d'expressió: castigar les veus discrepants, castigar la dissidència.

Aquesta setmana passada, l'AMPA de l'institut reunida en assemblea va acordar demanar a pares i mares que no portin els seus fills i filles a l'institut a les tardes com a mesura de protesta per reclamar al Departament d'Ensenyament que rectifiqui. Si res no canvia, tot apunta que aquesta setmana que ve continuarà la mesura de pressió, i uns 500 alumnes no aniran a classe les tardes de dilluns i dimarts. Des d'aquí em sumo a la protesta de la comunitat educativa de l'Institut de Viladecavalls, reclamant la rectificació immediata del Departament d'Ensenyament. Tot el meu suport al projecte pedagògic i a l'horari intensiu a l'Institut.

L'actual govern de CiU a la Generalitat es vana de ser el govern dels millors. Potser tenen raó. Segurament en sectarisme polític no els guanya ningú. STOP RETALLADES!

Manifest institucional per la Diada Nacional 2011

2011-09-11T13:35:00.000+02:00

Us penjo el manifest institucional que es va llegir ahir a la nit a l'ofrena floral a la Plaça Coronel Busquets, i aquest matí a la renovació de la Senyera al cim del Ros. Espero que passeu una bona Diada Nacional, i us animo a assistir a la manifestació a Barcelona, a les 17h a Plaça Urquinaona.

Manifest institucional per la Diada Nacional 2011

Després de la mort de Carles II sense descendència , Felip V, de la dinastia borbònica, va ocupar el tron d’Espanya. Però l’existència d’un altre pretendent, Carles d’Àustria, va desembocar en la Guerra de Successió (1701-1715). Catalunya i la resta de països de la Corona d’Aragó, partidaris de l’Arxiduc Carles, s’enfrontaren amb Castella, partidària de Felip V, en el marc d’un conflicte internacional d’abast europeu.

L'Onze de setembre de 1714, després de 14 mesos de setge, es va produir la caiguda de Barcelona. Amb la victòria de Felip V es van establir els Decrets de Nova Planta, segons els quals tots el territoris s’havien de regir segons les lleis de Castella i perdien l’autogovern i les seves institucions pròpies.

La primera llei aprovada pel Parlament de Catalunya en constituir-se l’any 1980 va ser la declaració de l’Onze de setembre com a Festa Nacional de Catalunya, data que, si bé marcava el record dolorós de la pèrdua de llibertats, també representava la resistència activa enfront de l’opressió, el desig de conservació de la identitat i suposava, a més l’esperança d’un recobrament nacional, un cop superada la dictadura franquista.

L’Onze de setembre és una Diada reivindicativa, unitària i de mobilització per l’avenç dels drets nacionals i els drets socials dels catalans i les catalanes.

Aquesta Diada Nacional és necessari mantenir-nos ferms per a continuar defensant el català com a llengua vehicular als centres educatius de Catalunya i a tots els espais socials, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social. Cal, amb les mesures legals necessàries, seguir defensant la llengua de qualsevol atac arreu de la nació i cal impulsar un gran acord social, polític i econòmic per fer del català la llengua comuna de tots els qui vivim en aquest país, assegurant així, un país d’igualtat d’oportunitats per a tots i totes, joves i grans.

El país necessita respostes en un moment en què la greu crisi econòmica patida en l’àmbit europeu, espanyol i català afecta severament les classes mitjanes i treballadores del nostre país, especialment les generacions més joves. A més, la retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional, el dèficit fiscal i les constants agressions de l’Estat Espanyol cap a l’autonomia de les nostres institucions han situat les relacions Catalunya-Espanya en un punt crític. Així doncs, aquesta Diada Nacional ha de ser un punt d’inflexió perquè en els propers anys Catalunya faci un pas important en dos aspectes: ha de recaptar els seus impostos i ha de determinar la seva política econòmica. En els propers mesos caldrà treballar per la unitat de les forces polítiques per assolir un acord, el més ampli possible, per a un model de finançament just. El poble català té dret a gestionar els seus propis recursos.

En un moment de crisi de confiança ciutadana en la qualitat de les nostres institucions democràtiques, la societat civil ha sabut canalitzar la indignació dels catalans i catalanes en moviments d’ampli suport com les consultes populars sobre la independència o les recents mobilitzacions ciutadanes en defensa de la sanitat i l’educació pública, demostrant que el gruix de la gent defensa l’estat del benestar i vol decidir el propi futur, manifestant enèrgicament la militància democràtica dels ciutadans i ciutadanes. En aquesta Diada Nacional ens cal tota la força de la societat civil per deixar ben clar que el poble de Catalunya té dret a decidir el seu futur. Cal que l’acció de les institucions públiques i la de la societat civil conflueixin en un camí irrenunciable i efectiu del dret a l’autodeterminació. Aquest camí només pot arribar al seu destí quan es convoqui un referèndum de manera oficial i vinculant a tot el país. En un sistema democràtic no hi ha res per sobre la voluntat popular expressada lliurement a les urnes.

L’Onze de setembre és també una diada de solidaritat amb els pobles i les persones que lluiten per la pau i la llibertat. Aquest any volem expressar la nostra solidaritat amb el pobles del món àrab que s’han aixecat contra les dictadures als seus respectius països: Tunísia, Egipte, Líbia, Síria..., així com amb els pobles palestí i sahrauí.

Per tot això som avui aquí. Per commemorar i reivindicar la nostra Diada Nacional i deixar ben clar que el nostre ha de ser un futur com a una nació lliure, justa, solidaria, sense discriminacions. El nostre ha de ser un futur millor per a tothom.

Visca Catalunya!

Ajuntament de Viladecavalls, 11 de setembre de 2011

a Heribert Barrera, en memòria

2011-08-28T23:23:00.000+02:00

Heribert Barrera i Costa (6 de juliol de 1917 - 27 d'agost de 2011)

Ahir va morir el patriota Heribert Barrera, exemple de compromís incansable per la llibertat de Catalunya. Si els més joves hem aconseguit veure-hi més enllà és perquè ens hem enfilat a espatlles de gegants com ell. Bon viatge als guerrers que al seu poble són fidels. Descansi en pau, President Barrera.

No al tancament del CAP

2011-08-13T19:43:00.000+02:00

Foto extreta de l'àlbum Facebook "9-8-2011 VOLUNTARIADO CAP ERNEST LLUCH (CAN TRIAS )"per Neus Casasola Sotillo

Aquests dies sóc fora de vacances, i no us puc garantir una actualització massa freqüent del bloc. Però malgrat no ser gaire per al poble aquest mes d'agost, sí que m'agradaria fer una breu referència a les mobilitzacions dels nostres veïns i veïnes en lluita contra el tancament del CAP Ernest Lluch, l'únic CAP del terme municipal de Viladecavalls que dóna cobertura sanitària a més de 7000 persones.

Les retallades de CiU a la Generalitat de Catalunya -amb l'inestimable suport del PP aprovant els pressupostos- han afectat greument un dels serveis públics fonamentals de la societat catalana: la sanitat pública. Aquest estiu estem patint les conseqüències de les retallades en matèria sanitària, amb el tancament dels CAP a diversos municipis, també a Viladecavalls. Segons la política de retallades de CiU, el CAP del nostre poble ubicat al barri de Can Trias ha de romandre oficialment tancat els mesos d'agost i setembre (com a mínim).

Des de finals del passat mes de juny, cada dimecres s'estan portant a terme multitudinàries manifestacions per reclamar que no es tanqui el CAP durant l'estiu. Atès que amb les manifestacions no es va poder evitar el tancament, el divendres 29 de juliol un grup de veïns i veïnes usuaries del CAP van mobilitzar-se per mantenir obert el CAP i autogestionar-lo. Gracies a les seves mobilitzacions i a la seva lluita, actualment han aconseguit que tres metges, quatre infermeres i quatre auxiliars passin consulta al CAP els dimarts i els dijous de sis a vuit de la tarda, de forma voluntària. Bravo a tots i totes les voluntaries, veïns, veïnes, treballadors i treballadores del CAP que estan fent possible mantenir el CAP obert de forma autogestionada. Tot el meu suport i ànims des de la distància!

Si com jo, sou fora de Viladecavalls, podeu seguir tota la informació actualitzada de les activitats al CAP Ernest Lluch a través del blog i el grup de Facebook contra el tancament del CAP i, si ho voleu, també podeu deixar-hi els vostres comentaris de suport.

Apunts i reflexions sobre el ple ordinari de juliol

2011-08-07T20:50:00.000+02:00

L’últim ple del curs polític es presentava interessant. L’equip de govern, en minoria després de la renúncia del regidor d’Ara-Reagrupament, ha de fer front a una situació econòmica crítica de les finances municipals [veure comunicat] i el debat polític del passat ple va girar essencialment entorn a l’eix econòmic.

Abans d’entrar en matèria, vull deixar constància de la condemna enèrgica i unànime del ple del nostre Ajuntament pels atemptats terroristes perpetrats a Noruega el passat 22 de juliol. M’agrada i m’enorgulleix que el nostre consistori manifesti la seva fermesa democràtica com a forma de combat contra la intolerància i la violència. Faig meves les paraules del primer ministre Stoltenberg: “el mal pot matar una persona, però mai es podrà apoderar de tot un poble”.

Dit això, el ple va prosseguir amb una bateria de propostes de nomenaments de diversos regidors de l’equip de govern en diferents comissions i consells municipals, tràmit que ja s’havia dut a terme el ple extraordinari de principis de juliol, però alguns dels nomenaments s’han hagut de modificar a causa de la renúncia del regidor d’Ara-Reagrupament. Va ser en aquests afers de tràmit quan es va començar a visualitzar un bloc CiU-PVA-PP que votava en contra de totes les propostes per sistema. L’abstenció d’Ara-Reagrupament va facilitar els nomenaments.

Entrant en les propostes econòmiques, l’equip de govern va proposar presentar una sol·licitud a les noves línies de crèdit ICO pels Ajuntaments per poder fer front a despeses de proveïdors i complir els terminis de venciment de pagaments que fixa la legislació vigent. Si no ho vaig entendre malament, el termini de préstec a l’Ajuntament no podrà superar els tres anys i és a un tipus d’interès molt baix. D’aquesta manera, aquestes noves línies de crèdit ICO suposaran un respir per moltes pimes i autònoms que estan patint retards de pagament del nostre ajuntament, i també suposarà un petit alleujament de la situació de tensió de tresoreria que pateixen els comptes corrents de l’Ajuntament. La proposta va ser aprovada, tot i les reticències d’alguns grups municipals a l’oposició, que van optar per l’abstenció.

Una altra de les propostes econòmiques proposades per l’equip de govern va ser un ajust del pressupost municipal vigent. Aquest ajust és preceptiu per llei, ja que la liquidació de l’exercici econòmic de l’any 2010 va tancar amb un romanent de tresoreria negatiu d’uns 500.000€, i aquest dèficit ha de quedar obligatòriament reflectit en els pressupostos del següent exercici. És a dir, que l’Ajuntament estava obligat per llei a retallar el pressupost de despeses en aproximadament 500.000€. Tot i això, els grups de l’oposició hi van votar en contra i la proposta no es va aprovar.

No entraré a valorar els arguments de l’oposició per votar-hi en contra, però si que vull contraposar el sentit del vot del grup municipal d’Esquerra quan ens vam trobar en la mateixa situació el maig de2010. L’any passat, el grup municipal d’Esquerra a l’oposició, ens vam abstenir per facilitar l’aprovació preceptiva per llei d’un ajust pressupostari negatiu de més de 650.000€ que havia proposat l’equip de govern de CiU en minoria. Des d’Esquerra teníem clar aleshores, i seguim tenint clar a dia d’avui que l’actual situació econòmica és la conseqüència directa de la mala gestió de CiU-PVA entre els anys 2007-09. El malbaratament de recursos la passada legislatura ens obliga avui a estrènyer el cinturó de l’Ajuntament. Des d’Esquerra fa anys que estem treballant per posar remei al forat econòmic provocat per CiU-PVA, per això, ahir des de l’oposició i avui des de l’equip de govern, treballarem al costat d’aquells que vulguin anar en aquesta direcció.

Una altra proposta econòmica interessant es va debatre en el punt de les mocions on, a proposta de Reagrupament, el ple va aprovar elaborar un pla de sostenibilitat i sanejament municipal. Des del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya estem a favor de l’elaboració d’aquest pla; de fet era una de les nostres propostes del programa electoral. Des d’ERC treballarem perquè aquest pla es dugui a terme amb el màxim rigor, ja que per planificar un full de ruta econòmic per sanejar l’ajuntament, primer ens cal diagnosticar amb precisió els problemes econòmics que pateix el consistori, així com identificar-ne les causes perquè mai més puguin tornar a repetir-se.

Tot i ser només el primer ple ordinari de la legislatura, per mi va ser una sessió força indicativa de les actituds que adoptaran els grups municipals en el nou curs polític que començarà aquest setembre. En aquest sentit, el to de les intervencions de la portaveu de CiU i del portaveu de la PVA va ser, en general, especialment bel·ligerant contra l’equip de govern i les seves propostes. En canvi, els i les portaveus dels diferents grups municipals de l’equip de govern sí que van saber mostrar la seva voluntat de debatre i d’arribar a una entesa amb els grups de l’oposició, fet que va quedar reflectit durant les votacions de les diferents mocions presentades. Per part meva, entre la bel·ligerància d’alguns grups i la voluntat d’entesa d’altres grups, jo ho tinc clar: el debat sincer amb voluntat d’arribar acords és el camí per afrontar els reptes de present i futur de Viladecavalls.

Cinc anys fent bloc

2011-07-24T18:49:00.000+02:00

Avui fa cinc anys que vaig penjar la primera anotació d'aquest bloc. Després de cinc anys, el bloc acumula 500 escrits, 1.402 comentaris i ja supera les 104.000 visites. Avui, en aquesta nota número 501 del bloc, us agraeixo novament el vostre interès i la vostra participació en aquest espai. Moltes gràcies per llegir-me i enriquir el bloc amb els vostres comentaris. Si no hi ha cap imprevist, la meva intenció és mantenir activa aquesta eina que em permet ordenar idees, relatar i comentar l'actualitat política municipal a Viladecavalls, i compartir les meves inquietuds sobre tota mena d'aspectes polítics que ens afecten en la nostra vida quotidiana.

Aquest últim any m'he acostumat a comentar la immediatesa i les notícies d'última hora directament des del telèfon mòbil, en temps real, a través de les xarxes socials Facebook i Twitter. D'aquesta manera i quasi sense adonar-me'n, he consolidat el bloc com una eina de reflexió i d'anàlisi de l'actualitat política, per compartir pensaments i plasmar-hi projectes en negre sobre blanc, però d'una forma més pausada i serena que no pas una piulada de 140 caràcters al Twitter des del mòbil o una actualització de l'estat del Facebook.

Acabo aquesta nota recordant-vos que aquest dijous 28 de juliol hi ha convocat ple ordinari a les 20:30h. Penso que serà un ple interessant per veure quina és l'actitud dels partits de govern i d'oposició després de la decisió del partit polític Ara-Reagrupament d'abandonar l'equip de govern. El to de les intervencions, el sentit de les votacions o les mocions presentades seran bons indicadors per avaluar l'actual situació política del consistori. En aquest sentit, miraré de fer el seguiment en directe del ple via twitter, i durant el cap de setmana o la primera setmana d'agost, penjaré un article al bloc comentant la sessió plenària.

Salut i blocs!! Ens seguim llegint.

canvis continuistes i canvis innovadors (II)

2011-07-23T19:47:00.000+02:00

En l’última anotació us plantejava resoldre un trencaclosques (unir els nou punts amb només quatre rectes i sense aixecar el llapis del paper) que m’havia fet reflexionar sobre com, des de tots els nivells de la societat, estem proposant solucions per superar l’actual crisi econòmica.

El primer cop que vaig intentar resoldre aquest problema vaig partir -suposo que inconscientment- d’un sistema de referència que en feia impossible la seva resolució: els nou punts de la figura formaven un quadrat i vaig pensar que la solució s’havia de trobar dins d’aquest quadrat. Error. Introduir aquest supòsit en la resolució del trencaclosques feia impossible trobar una solució que connectés els nou punts. Ho intentés per on ho intentés, sempre em quedava un punt per connectar. Estava intentant cercar una solució introduint canvis dins el sistema però que mantenien invariable aquest sistema de referència, és a dir, cercava solucions a través de canvis continuistes que perpetuaven el sistema.

La solució al trencaclosques va aparèixer quan vaig superar el supòsit de partida. Per solucionar aquest problema calia introduir canvis innovadors que trenquessin amb el sistema de referència establert. Calia fer l’esforç mental d’abandonar el supòsit del quadrat format pels nou punts i cercar noves premisses per resoldre el trencaclosques. Com podeu veure a la figura de sota, la solució resulta evident quan s’analitza des de fora del sistema de referència establert.

Fent un símil amb l’actual situació, la recessió econòmica i financera provocada per la crisi és el trencaclosques que la nostra societat ha de resoldre. Per això penso que és molt important tenir en compte que per resoldre problemes complexos no només valen els canvis continuistes; també hem de ser capaços de generar canvis innovadors, superar els marcs de referència que ens autoimposem i que ens autolimiten i deixar de pensar que la solució només és al quadrat.

Òbviament, plantejar canvis innovadors no és gens senzill. Moltes vegades apareixen de forma imprevisible i/o il·lògica, perquè normalment tendim a analitzar les situacions des de marcs de referència establerts. I si plantejar-los no acostuma a ser senzill, fer que els canvis innovadors esdevinguin realitat pot ser encara més complicat. Des del meu punt de vista, la nostra societat és essencialment continuista, entenent aquest continuisme com una absència de canvis que trenquin els esquemes establerts. Dit d’una altra manera, la nostra societat tendeix al manteniment del statu quo. Penso que ens hem acostumat a viure i treballar en una societat continuista justament per la incertesa i, fins i tot, una certa por a les conseqüències provocades per canvis de paradigma en els marcs de referència de la societat actual i, especialment, per la por que senten els que troben favorable la realitat actual. Són aquests últims els que no escatimaran en mitjans per evitar canvis innovadors que trenquin amb l’actual sistema de referència i els facin perdre la seva posició favorable dins el sistema.

Com a societat, crec que hem de fer l'esforç col·lectiu d’aprendre a analitzar els problemes també des de fora dels sistemes de referència tradicionals. Hem d’aprendre a proposar canvis innovadors per superar situacions difícils com l’actual crisi. Hem d'imaginar noves solucions als problemes, perquè jo estic convençut que només amb les solucions velles no ens en sortirem. Hem de trencar alguns esquemes establerts, hem de sortir dels habituals sistemes de referència. Hem d'innovar, ho hem de fer a tots els nivells, i no és una tasca gens senzilla. Així doncs, la imaginació al poder!

canvis continuistes i canvis innovadors (I)

2011-07-21T19:54:00.000+02:00

Aquesta setmana vaig rebre per correu electrònic un vell trencaclosques que em va fer reflexionar sobre com els diferents agents de la nostra societat estem afrontant l'actual situació de recessió econòmica i financera o, dit d’una altra manera, sobre com estem plantejant solucions al problema i en quins sistemes de referència es fonamenten les decisions preses.

El trencaclosques consisteix en unir els nou punts de la següent figura mitjançant només quatre línies rectes i sense aixecar el llapis del paper.

Els intents de resolució del trencaclosques em van fer reflexionar en el plantejament de dos tipus de solució davant d’un problema:

Solucions associades a canvis continuistes, és a dir, canvis dins d’un determinat sistema que realment no modifiquen aquest sistema.
Solucions associades a canvis innovadors, és a dir, canvis que modifiquen veritablement el sistema de referència.

De moment ja he donat prou pistes per resoldre el trencaclosques. En la propera nota al bloc en penjaré la solució i miraré de desenvolupar les meves reflexions personals. Ara marxo cap a Can Trias, a la reunió informativa sobre sanitat al Centre Cívic Paco Cano, a veure què ens expliquen.

debat, diàleg, discussió

2011-07-16T19:42:00.002+02:00

A hores d'ara ja no és cap notícia que el regidor Josep Sort ha renunciat a formar part de l'equip de govern a l'Ajuntament de Viladecavalls. Segons les declaracions que aquesta setmana he anat llegint a la premsa, el partit polític Ara-Reagrupament ha decidit abandonar el govern per discrepancies diverses. Aquesta decisió política ha provocat que, novament, el nostre poble torni a estar liderat per un govern en minoria. De tota manera, a diferència dels últims governs en minoria de CiU a Viladecavalls (2003-04, 2006-07, 2009-11), aquesta legislatura crec que l'actual equip de govern sabrà traçar els camins per arribar a grans acords de municipi, cercant amplis consensos amb els diversos partits que conformen l'oposició. Aquests camins que ens conduiran a l'assoliment d'acords han de venir definits per la fórmula de les tres D: Debat, Diàleg, Discussió.

Alguns m'heu preguntat aquesta setmana "i ara què?". Doncs ara igual. L'equip de govern ha de seguir treballant amb la mateixa fermesa i determinació per remuntar les finances municipals i posar ordre a l'Ajuntament, sense perdre de vista el full de ruta estratègic acordat, que es resumeix en vuit eixos:

Lluita contra la crisi: Sanejament progressiu de les finances municipals amb mesures que garanteixin l’equitat i alhora l’austeritat. Priorització de les inversions amb major rendibilitat social.
Noves formes de governar: Establir espais de governança i presa de decisions compartides amb els agents socials i economics del municipi mitjançant la participació ciutadana.
Dinamització econòmica: Plans d’actuació en matèria de polítiques d’ocupació i suport a l’emprenedoria.
Aposta pels serveis públics de qualitat amb un posicionament ferm i clar davant de qualsevol retallada dels serveis bàsics.
Garantir la cohesió social i territorial de tots els nuclis de població i refermar la identitat de poble.
Dinamització de la vida social i associativa del poble de forma transversal que fomenti el treball voluntari i el bon veïnatge.
Desenvolupament urbanístic sostenible i respectuós amb el medi ambient.
Interelació i cooperació constants amb els municipis veïns de la comarca i institucions supramunicipals per tal d’optimitzar recursos i sumar esforços per fer front als nous temps.

Alguns també m'heu preguntat sobre una hipotètica presentació d'una moció de censura. Personalment, en aquests moments veig difícil que això prosperi. Cal tenir en compte que una moció de censura només pot prosperar amb una majoria absoluta de set regidors i regidores i que, per tant, la moció hauria d'estar recolzada per CiU, PVA, PP i Ara-Reagrupament. Penso sincerament que una moció de censura no és el millor camí per aportar una mica de tranquilitat a Viladecavalls d'una vegada per totes. Per això encoratjo als tretze regidors i regidores que conformen el consistori a arribar a consensos i grans acords de municipi seguint la fórmula de les tres D: debat, diàleg, discussió; una fórmula vàlida si va acompanyada d'una ferma voluntat d'entesa i d'arribar a acords entre govern i oposició. Tenint en compte l'actual composició política heterogènia i diversa del nostre Ajuntament, aquesta és la meva proposta per afrontar les problemàtiques i els reptes de present i futur del nostre municipi.

Bona Festa Major 2011!!

2011-07-09T17:11:00.000+02:00

Us desitjo que passeu una bona Festa Major de Viladecavalls, i que gaudiu de tots els actes que s'han programat. Alguns ja m'heu demanat que comenti els últims esdeveniments a la Casa Gran, miraré d'escriure una entrada a partir de dimarts que ve. Aquest cap de setmana i fins dilluns, mantindré el bloc en treva de Festa Major ;)

Salut i bona Festa Major!! Ens veiem a la plaça!

Els primers passos de l'equip de govern

2011-07-07T00:54:00.003+02:00

Després del nomenament d'en Carles Rodríguez com a Alcalde de Viladecavalls, l'equip de govern ha començat a desgranar la seves prioritats. Fa uns dies es va fer públic l'acord de govern 2011-2015, on s'estableixen de forma ben clara les bases i els principis fonamentals d'aquest acord: confiança, transparència, respecte i lleialtat entre els membres de l'equip de govern. És sota aquests principis bàsics que els regidors i regidores han acordat formar coalició i governar conjuntament aquest Ajuntament, avantposant a qualsevol consideració ideològica i personal l’interès del poble. L'acord també especifica quines són les línies estratègiques que determinaran les actuacions prioritaries de l'equip de govern, així com les responsabilitats dels seus membres, el seguiment i vigència de l'acord o la gestió de discrepàncies. Podeu llegir el text complet de l'acord aquí. Personalment, crec que aquest document és una molt bona eina que servirà als grups municipals de manual de bones pràctiques per treballar conjuntament amb l'objectiu de fer un Viladecavalls millor, i els animo a treballar seguint les directrius i els principis d'aquest acord de govern.

Una de les primeres mesures de l'equip de govern també ha estat fer públic un comunicat de la situació económico-financera de l'Ajuntament de Viladecavalls, que podeu llegir integrament aquí. Suposo que no sorprendrà a cap lector constatar que la situació econòmica de l'Ajuntament és crítica. Algunes de les dades que hi queden reflectides ja les havia anat comentant durant l'anterior legislatura. Crec fermament que amb aquest primer exercici de transparència, l'equip de govern ens ha demostrat que ha arribat una nova manera de fer política a l'Ajuntament. En aquest sentit, encoratjo a l'equip de govern a emprendre les accions necessàries per aconseguir un sanejament progressiu de les finances municipals i establir els mecanismes oportuns perquè mai més es pugui tornar a produir un desequilibri financer com el dels anys 2007-09.

Finalment, en aquest breu repàs dels primers passos de l'equip de govern, crec important destacar l'actitud adoptada per l'equip de govern davant l'imminent tancament del CAP Ernest Lluch, l'únic CAP que tenim a Viladecavalls. Una actitud que es podria resumir en tres conceptes: valentia, unitat d'acció i perseverança. Les compareixences públiques com la del passat 28 de juny (llegiu-ne aquí el contingut), la presència del conjunt dels regidors de l'ajuntament a les concentracions de protesta convocades per treballadors i usuaris del CAP o l'aprovació per unanimitat d'una moció conjunta contra el tancament del CAP en són bons exemples. Govern i gent, societat civil, treballadors i Ajuntament, tots units per aturar les retallades en matèria de sanitat. Espero que es mantingui aquesta actitud, és l'única via per aconseguir aturar les retallades. Junts podem.

Em queda comentar el cartipàs municipal. Ja avui dijous 7 de juliol al vespre (20:30h) hi ha convocat un ple extraordinari per donar-ne compte. Així doncs, no avançaré esdeveniments, i em reservo els comentaris per una propera anotació, a veure com es desenvolupa aquest ple.

29/06/2011, 20h: concentració d'usuaris i treballadors del CAP a Can Trias. Per una sanitat digna, stop retallades!

2011-06-26T23:23:00.000+02:00

He rebut a través d'un esdeveniment al facebook i a través d'aquest apunt al bloc "Viladecavalls també s'indigna" la convocatòria d'una concentració d'usuaris i treballadors del CAP a Can Trias aquest dimecres 29 de juny, a les 20h, davant la porta del CAP per protestar contra les retallades en el servei sanitari. M'afegeixo a la protesta, no cal dir-ho. Com deia l'escriptor, cal protestar fins i tot quan no serveix de res.

Si el govern de CiU a la Generalitat de Catalunya ens retalla la sanitat, estan retallant la nostra salut. Per una sanitat digna, stop retallades!

a Víctor Torres, en homenatge

2011-06-19T18:48:00.000+02:00

Avui hem tingut la trista notícia de la mort de Víctor Torres. Militant d'ERC des de la seva fundació, la seva figura política i humana ha estat un referent i exemple de lluita, esforç i sacrifici fins al darrer moment. Avui ens ha deixat un dels grans, un dels gegants del partit on els més joves hem tingut la sort de poder pujar a les seves espatlles per veure-hi més enllà, a través de les seves paraules, la seva experiència, les seves vivències, la seva saviesa. Admirat Víctor, la teva, nostra lluita continua. Treballaré incansablement per estar a l'alçada del que persones com tu vau començar a construir fa 80 anys. El teu exemple de lluita per la llibertat nacional i social del nostre poble m'acompanyarà tota la vida.

Situacions indignants: #joambelparlament

2011-06-15T21:24:00.002+02:00

Jo també sóc mileurista, m’han retallat i congelat el sou, tinc un contracte laboral precari, he estat a l'atur i pateixo les conseqüències d’aquesta greu crisi econòmica. A mi també m’indignen les retallades en sanitat pública o educació, igual que m’indigna l’espoli fiscal al que ens sotmet el govern espanyol, o que hi hagi corruptes que utilitzin les institucions democràtiques i la política per cometre accions delictives. Comparteixo moltes de les inquietuds i reivindicacions del moviment dels indignats. Justament moltes d’aquestes reivindicacions són les que em van portar quan tenia 16 anys a començar militar en organitzacions i partits polítics de l’esquerra independentista dels Països Catalans. I si avui sóc militant d’Esquerra Republicana de Catalunya és perquè crec que ERC és una bona eina per solucionar molts d’aquests problemes.

Jo també he manifestat la meva indignació en cassolades a la Plaça de la Vila aquestes darreres setmanes. I he participat a les assemblees a Viladecavalls, he escoltat les opinions dels qui lliurement hi han participat i també he mirat d’aportar la meva manera de veure les coses. Per mi és bo i democràticament molt sa fer sentir el malestar col·lectiu de la nostra societat, fer aflorar la indignació i afrontar el repte de traduir aquestes reivindicacions i protestes en propostes de canvi. Per mi és indiscutible que en un sistema democràtic tothom té el dret a manifestar-se, sortint al carrer, a les universitats, fent vaga o acampats a les places dels nostres pobles i ciutats, sempre que es faci de forma pacífica i amb respecte cap als altres. En canvi, sí que vaig trobar discutible –fins i tot en alguns aspectes reprovable- l’actuació de les forces i responsables de seguretat fa unes setmanes a l’acampada de la Plaça Catalunya de la ciutat de Barcelona.

Dit això, i veient com està evolucionant el moviment dels indignats, també vull llançar una crítica que espero que serveixi de reflexió a aquella bona gent que vol aconseguir canviar situacions indignants. La democràcia real no es limita a les decisions d’unes quantes persones acampades en una plaça. La democràcia real és una cosa molt més complexa. Per sobre del “volem això i ho volem ara”, per mi la democràcia real és el respecte a les opinions diferents. L'espectacle trist i lamentable d'avui al Parlament de Catalunya crec que ni ajuda a la “causa” ni a res. Impedir que els diputats d’un parlament democràtic i legítim escollit per milions de catalans exercitin el seu dret i deure de redactar, debatre i aprovar lleis és, al meu entendre, molt més semblant a un règim totalitari que a una democràcia. Marcar una creu a l’esquena dels diputats recorda èpoques passades de la història que no s’han de repetir mai més. Agredir representants del poble és un greu error. Discutim-los, votem-los i canviem-los. La democràcia real –la que tenim- és el millor sistema per assegurar el dret de poder escollir els nostres representants. I segurament l’actual sistema democràtic es pot millorar, però així no.

El què ha passat avui al Parlament de Catalunya m’ha indignat. Trobo indignant que els representants legítims escollits democràticament pel poble de Catalunya hagin vist impedits els seus drets i deures com a diputats. Particularment, els deu diputats i diputades d’ERC que em representen -perquè jo els vaig votar lliurement el passat 28N- avui volien accedir al Parlament per defensar l’esmena a la totalitat a la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya i per votar contra les retallades pressupostaries de l’actual govern. Per tot això, crec sincerament que aquest moviment s’equivoca d’enemics a combatre. És un greu error posar a tothom al mateix sac, polítics, banquers i empresaris. És una simplificació errònia, tot plegat és molt més complicat i complex. Justament la política, mitjançant el vot per sufragi universal a les urnes, és l’única eina que tenim la gent del carrer per accedir al poder i prendre decisions per solucionar alguns dels problemes que patim. La política és l’única eina que tenim la gent del carrer per mirar de tu a tu els poders financers o empresarials. Fem propostes, votem-les i millorem la política i la democràcia. Però impedir que el Parlament debati propostes i contra-propostes prou elaborades per resoldre els problemes i agredir els diputats és indignant i injustificable per algú que reclama una democràcia real.

PS. Als pressupostos de la Generalitat no hi ha el nou CAP del casc antic de Viladecavalls. Això és greu, atès el col·lapse de l'actual dispensari mèdic al casc antic, i hauria de passar per davant del lamentable espectacle d'avui.

11 de juny de 2011: obrim un nou camí de consens

2011-06-12T19:08:00.001+02:00

Ahir va tenir lloc el ple constitutiu de l'Ajuntament de Viladecavalls per la legislatura 2011-2015. Per mi va ser una jornada molt emocionant on es va veure cristal·litzar un acord polític de consens pel govern de Viladecavalls que va culminar amb l'elecció d'en Carles Rodríguez Herencia com a nou Alcalde. Felicitats Carles!!

Estic convençut que amb aquest acord de consens obrim un nou camí per a Viladecavalls, amb la suma d'esforços des de diferents sensibilitats per fer realitat un projecte polític municipal d'ampli espectre que defensi valors republicans com la transparència, la participació i el diàleg. Es tracta, senzillament, de governar per tothom i contra ningú, posant fi a un obscur capítol de la història política del poble que no s'ha de repetir mai més.

Com a militant d'ERC que aquestes darreres setmanes he estat activament implicat en fer arribar a bon port aquest acord de consens, us garanteixo que totes i tots som conscients de la immensa responsabilitat que hem assumit. Tots sabem que tenim al davant un repte d'una gran dimensió, per la situació particular de l'Ajuntament de Viladecavalls i per l'actual conjuntura de crisi econòmica global, però estem segurs que, amb els mateixos valors que ens han permès arribar al consens per governar el poble, serem capaços d’estar a l'alçada de les expectatives. Ningú ens va dir que seria fàcil, però algú va dir que tot està per fer i tot és possible.

Desitjo de tot cor molta sort i molts encerts als tretze nous regidors i regidores del nostre Ajuntament. Finalment, us penjo el text de l'acord polític de consens pel govern de Viladecavalls que l'Alcalde Carles Rodríguez va llegir després de la seva proclamació:

Acord polític de consens pel govern de Viladecavalls

Els partits d’ICV-EUiA, UMdC, PSC, ERC i Ara-Rcat acorden formar coalició i governar conjuntament aquest Ajuntament, avantposant a qualsevol consideració ideològica i personal l’interès del poble. Un poble que no només mereix, sinó que necessita amb urgència un canvi en les formes de fer política, estabilitzar les finances municipals i recuperar la confiança en els seus representants i les seves institucions.

Amb el nostre gest, avui, hem honorat la paraula “política”, tant malmesa darrerament. I conscients de la importància d’aquest moment, cadascun dels partits hem sabut renunciar a una part per aconseguir el tot. I deixar de costat les discrepàncies personals o ideològiques per donar pas a allò que realment ens uneix: l’estimació per un poble que ens ha vist néixer o ens ha acollit.

Avui, Viladecavalls tanca una llarga i fosca etapa de la seva història política que mai més ha de repetir. Avui, els veïns han guanyat, i el Carles, la Regina, l’Antonio, la Glòria i el Josep, en nom de tots aquells a qui representem, cridem amb una sola veu:

VISCA VILADECAVALLS

Viladecavalls, 11 de juny de 2011

i demà veurem què passa...

2011-06-10T21:05:00.000+02:00

He mantingut aquest bloc en silenci per no interferir en les negociacions post-electorals. Només escric aquestes línies per recordar-vos que demà dissabte 11 de juny a les 12h del migdia es constituirà el nou Ajuntament de Viladecavalls per la legislatura 2011-2015. Després de set anys, demà tornaré a seguir atentament el ple municipal des de la banda del públic. A veure què passa...

Ens veiem demà!