Lemúria, La mirada del lèmur.

Geocaching, i descobreix el tresor!

noreply@blogger.com (eljames) — Sun, 22 Aug 2010 14:29:00 PDT

3 de Maig de 2000, Portland (Oregon, Estats Units).

"El món entrava en un segle nou, L' efecte 2K no va ser tan nefast com semblava i l' explosió que es va desencadenar a l' informàtica un cop superada la temuda data portaria grans novetats a la nostra forma de viure"

David Ulmer, asidu a un grup de notícies de Yahoo anomenat sci.geo.satellite-nav amaga un contenidor a les afores de la capital de l' oest, un cop amagat el contenidor envia les coordenades a l' esmentat grup de notícies de Yahoo proposant un curiós joc... Tres dies després el "cofre del tresor" havia sigut trobat per 2 seguidors de l' esmentat grup, aquests varen deixar missatges dins per certificar la seva troballa...

10 anys després hi han més d' un milió de tresors arreu del món, tots estan catalogats i controlats per Geocaching, el joc tecnológic s' havia convertit en una activitat practicada per milions de persones.

Resumint, tenim una web on estan tots els tresors o"caches" controlats, alguns amb coordenades directes, altres amb coordenades múltiples i altres que necessiten d' uns passos previs per trobar-los.

Solen estar en llocs que tenen alguna mena d' interés i alguns formen rutes dins de ciutats, de zones amb interés cultural, paisatgístic... L' idea es buscar-los i convertir-los en una activitat d' oci que es pot practicar al ritme que cadascú vol, així es fàcil veure famílies senceres buscant caches com si busquessin bolets, es fàcil veure grups que ho organitzen com una competició i també es fàcil veure el típic solitari que també ho practica... L' important es disfrutar de l' activitat que acaba tenint un premi, trobar el tresor...

Un cop trobat es deixa un missatge en una mena de llibre de visites i es comunica de la troballa per internet podent deixar comentaris...

Ara només falta unir-se a la comunitat i a trobar els tresors que de ben segur teniu ben a prop.

+Info a Geocaching.com:

http://www.geocaching.com/

Aquí va començar tot...

Sci.geo.satellite-nav

Coordenades GPS:
El món sencer...

Portland (Oregon):

45° 31′ 12″ N, 122° 40′ 55″ W

" Navajo Nation ", escenaris de cinema

noreply@blogger.com (eljames) — Wed, 30 Jun 2010 15:24:00 PDT

<2010> El Sud-est d' Utah, el Nord-oest de New Mexico i tot el nord-est d' Arizona alberga la "Navajo Nation", es a dir la nació on viuen els indis de la tribu dels Navajo. Aquesta tribu es la més gran en nombre d' integrants dels USA.

Es una tribu exemplar que el 1991 va reorganitzar el seu goven basant-lo en tres pilars (executiu, legislatiu i judicial), i el qual de forma tenaç i ferma s' han convertit en una referencia d' autogovern dins els Estats Units.

Amb un idioma en ple procés de recuperació i el qual es respectat i valorat com un bé cultural de gran valor i comú dins l' amalgama de races i minories que poblen els USA. Nosaltres si treiem el tema amb la gent del carrer que no té res a veure amb els indis la resposta es clara, "enriqueix la nostra nació i la fa més forta"...

Un concepte que a Europa (on ens cansem de criticar els "Americans" per retrógrads...) no tindria el mateix valor, ja se sap el que passa amb les cultures minoritàries... I no cal anar gaire lluny ni en el temps ni en l' espai per a comprovar-ho... Ja m' enteneu...

Moltes vegades ens mirem el melic amb satisfacció, peró no només ens hem de mirar el melic, hem de ser analítics i obrir els ulls i veure que alguns conceptes que creiem més que consolidats com es la democràcia, potser no ho estant tan de consolidats... Ja m' enteneu...

Ara la "Navajo Nation", creix amb força sense necessitat de plantejar un futur diferent al camí que ha emprés fa uns anys... Aquesta "jove" nació es sent valorada, té autogovern i està plenament integrada dins els USA. El futur es a les seves mans ja que té competéncia total en la gestió de les seves terres, recursos, beneficis...

Per això si visitem els seus "hot-points"... Ens trobarem amb la sorpresa que el govern dels USA no té res a veure amb preu d' entrades, merchandising... Es a dir si visitem monument valley per exemple tots els "ingresos" i "despeses" son per la "Navajo Nation parks"...

Anem als "hot-points", el primer de tots i més conegut es Monument valley, escenari de mítics westerns com "la diligéncia" o de road movies més modernes com "Thelma and Louise"...

Aixecar-se a la sortida del sol i recórrer el parc solitari... Veient com els indis preparen els mercats d' artesania, comentant com anirà el dia i compartint moments de calma...

A prop de Page hi ha posiblement els llocs més espectaculars de la "Navajo Nation", l' Antelope Canyon i el Horseshoe bend.

L' Antelope es segurament un dels llocs més espectaculars del planeta

L' Antelope es posiblement un dels llocs més màgics del planeta, Suaument tallats en la pedra arenisca de la regió, en el transcurs de mil lennis incomptables, els canons ranurats són majestuosos i es converteixen en estrets passatges. Les entrades de llum l' hi donen un color taronja-groc espectacular.

Page es un exemple d' explotació de recursos per part dels Navajos, a pocs quilómetres hi ha el Lake Powell, a aquest llac s' ha construit una gran "Marina" per varar els iots i embarcacions d' oci. A més disposa d' un restaurant flotant a sobre una plataforma de 27000 metres quadrats que es la mes gran del món del seu tipus, sopar allà es sublim...

Qualsevol visita a Arizona o Utah no seria complerta sense aprendre una mica més dels "Navajo"...

I potser aquest aprenentatge ens serveix per millorar el nostre pais...

Navajo national parks:

http://www.navajonationparks.org

Navajo nation government:

http://www.navajo.org/

Panoramas espectaculars de la "Navajo Nation":

Horseshoe Bend a prop de Page (Arizona):

http://www.panorama360.es/america/usa/HorseShoeBendKrpano/HorseShoeBend_krpano_Grande.html

Antelope Canyon a prop de Page (Arizona):

http://www.panorama360.es/america/usa/AntelopeCanyonKrpano/AntelopeCanyonBase.html

Monument Valley a prop d' Oljato (Arizona amb frontera de Utah):

http://www.panorama360.es/america/usa/MonumentValleyJFPKrpano/MonumentValleyJFP.html

Coordenades GPS de Window Rock (Navajo Nation Council Chamber) a Arizona:

35°40′58″N 109°2′54″W

As festas juninas de Minas Gerais. Sant Joan a la Brasilera...

noreply@blogger.com (eljames) — Thu, 24 Jun 2010 15:43:00 PDT

<2001> A vegades ens sembla que tenim l' exclusiva en algunes tradicions i això no es del tot cert...

Peró anem per parts, ahir vàrem celebrar el solstici d' estiu com a ritus pagà i vam celebrar Sant Joan com a ritus cristià... Es una festa considerada nostra, peró al Brasil es una de les festes més esperades ja que marca el màxim clímax d' un mes (el de Juny), el qual està farcit de festes, aquestes festes son les festes junines, el nom prové del més en que es celebren, el mes de Juny...

Les festes junines no es només Sant Joan, sinó que també es Sant Antoni i Sant Pere com a dates importants. Aquí no es celebra tant peró per Sant Pere també hi han revetlles...

A Minas Gerais les festes junines no son tan diferents a les que coneixem, amb fogueres, música, pirotecnia... El motiu de la similitud està clar ja que aquestes festes les varen introduir els portugesos durant la conquesta d' aquestes terres..

Peró si que hi han alguns fets diferencials respecte al que coneixem...

Un d' ells es la "Quadrilha", aquest terme te el seu origen a una dança francesa molt de moda en el segle XIX, aquesta dança al Brasil es va adaptar a un ambient més rural i es varen barrejar amb balls regionals aconseguint una dança considerada avui en dia com a molt folclórica...

Un altre fet diferencial al Brasil son les creences "semi-esotériques" dels poders dels sants quant es celebren les festes... Moltes creences es barregen aquestes dates, peró potser la més coneguda es la de posar un braçalet vermell i un de blanc al braç de St. Antoni per aconseguir arreplegar parella...

Ja veieu que no tenim l' exclusiva de la nit del foc, peró es que a més aquesta festa està arrelada (i molt)... a altres països com França, Ucraina, països bàltics, escandinàvia, Parts de Gran Bretanya, Portugal, Irlanda, Malta, Itàlia i... i... A alguns llocs de Canadà, Estats Units, Austràlia... I a tot arreu la tradició es manté, igual que es manté un origen pagà que ha evolucionat cap a una festa cristiana.

Per cert a Suécia es festa nacional i es la festa més important del pais...

Una mica de literatura:

Festas Juninas
Autor: Brandão, Toni
Editora: Studio Nobel

Brincadeiras na Festa Junina
Autor: Oshima, Célia / Martinez, Eliane
Editora: Paulinas

Un link amb les Bromes (Brincadeiras) de la festa:

http://www.lendorelendogabi.com/datas/datas_brincadeiras_juninas1.htm

Una mica de gastronomia per acompanyar la festa:

http://gastronomiaenegocios.uol.com.br/home/cozinha_gen/ver/106/receitas-para-festa-junina

Coordenades GPS de Belo Horizonte:

19°55′8.88″S 43°56′19.2″W

El Mediterrani tal com era, de la península de Peljesac a l' illa de Korcula.

noreply@blogger.com (eljames) — Fri, 18 Jun 2010 15:40:00 PDT

<2009> L' any passat ens vàrem fer un fart de escoltar aquest eslógan per la TV, ens convidaven a conéixer un jove país balcànic que segons deien els anuncis encara estava verge del turisme de grans masses... La curiositat del viatger ens va portar a aquest abrupte i allargat país ple de llocs patrimoni de l' humanitat i el qual feia poc temps que havia canviat de bàndol abandonant un esperit marcat per el comunisme i abraçant la causa europea amb unes ganes grandioses per viure el que s' "havien perdut" o creien que s' havien perdut durant les darreres dècades.

Peró no tot Croàcia es una joia, malgrat que l' explotació turística no es a gran escala i encara es troben pobles intactes a tocar de mar ja hi ha alguns llocs que comencen a estar una mica saturats de turisme.

La península de Peljesac es una allargada llengua de terra amb aroma mediterrani, travessar-la desde Ston fins a Orebic es un retorn al passat. El ritme pausat de la gent es barreja amb els camps de vinyes, oliveres, lavanda, sàlvia... L' estreta carretera que atravessa l' illa va variant de paisatges i les seves corbes suaus ens obliga a agafar-nos amb calma l' excursió i serveix per adonar-nos de la bellesa del paisatge mediterrani de l' entorn.

La primera sorpresa la trobem a Ston on a part de veure la llarga muralla (la mes gran del món després de la xinesa), podem degustar un menjar típicament mariner, les plantacions d' ostres ens garanteixen la frescor d' un producte arriscat, unes ostres amb un vi blanc dàlmata ens posen les piles per l' arròs negre que vé al darrere...

El gust no es el mateix que el que estem acostumats peró l' influencia italiana es nota i el plat tira més cap a Rissotto que no pas cap a un arròs negre de les nostres contrades. Peró val la pena! està boníssim!!!.

Un cop arribem a Orebic un ferry ens porta en pocs minuts a Korcula, Un cop ens acostem ja es distingueixen les muralles que en el seu temps varen albergar a Marco Polo dins els seus murs, almenys es pot visitar la casa natal de tan famós "aventurer"...

Les teulades vermelles ens recorden a Dubrovnik, Korcula es molt més petita i la densitat de turistes per metre quadrat es infinitament inferior a la també esplendida Dubrovnik., aquest paràmetre fa que la visita sigui molt agraida.

Els seus estrets carrers disposats en forma d' espina de peix tenen una explicació inteligent ja que protegeixen la ciutat dels forts vents del moderat hivern peró aseguren una lleugera brisa durant el calorós estiu.

La ciutat malgrat ser petita té llocs d' interés com l' església de Sant Marc (katedrala svetog marka) d' estil renaixentista i l' abadia de Sant Marc... I la casa de Marco Polo, es clar...

Peró una de les coses que més demostren la personalitat de l' illa es la dança "Moreska", una dança en que un rei negre i un rei blanc (vestit de vermell) es disputen una princesa, com que la princesa està segrestada per el rei "negre", el rei negre no vol renunciar a la princesa, ella peró primerament ha declarat l' amor al rei blanc, un cop comença la dança s' escenifica una lluita entre els 2 bàndols. Aquesta dança es d' una gran complexitat i molt espectacular.

Si hi aneu i teniu sort la podreu veure amb les muralles de Korcula al fons, un espectacle impagable que es representa el 29 de Juliol... De totes formes es fan més representacions al llarg de l' estiu.

Sort!!!

+ Info de Croacia Turisme:

http://www.croatia.hr/es-ES/Oficinas-representativas/Espana

+ Info a Korcula info:

http://www.korculainfo.com/

Una recomanació per menjar a Ston... "La casa del Capità" (Kapetanova Kuca):

http://www.kapetanova-kuca.hr/index_e.html

Coordenades GPS (Ston):

42° 50′ 0″ N, 17° 42′ 0″ E

Coordenades GPS (Korcula):

42°57′N 17°07′E / 42.95, 17.117.

El misteriós somriure del fantasma... Williams, Highway 66

noreply@blogger.com (eljames) — Mon, 17 May 2010 15:13:00 PDT

<2010>

Ningú més a la foto té un somriure. Més estrany encara, la dona del fons amb el somriure no es veu reflexada en el mirall...

John Holst, propietari del Red Garter Bed & Bakery ho comenta com un detall "simpàtic" . La seva foto, penjada de la pared en un quadre ben gros, acompanya els esmorçars dolços de la seva pastisseria. Mentrestant a ell l' hi agrada interactuar amb els seus hostes explicant relats de la misteriosa casa, narrant acolorides históries de la regió o bé ajudant a preparar la visita del "Grand Canyon NP" situat a poc més d' una hora de la bonica població de Williams.

La casa victoriana datada del 1897, va ser construida com a saló i bordell durant l' época daurada d' aquesta població, l' época de les mines d' or i coure, l' época que s ' estava forjant l' América dels nostres dies.

En John comenta que amb més de 100 anys d' experiéncies traumàtiques a aquesta casa ( l' época de bordell, l' época en que era un fumador d' opi, assassinats, prostitutes...), amb tota aquesta història a les espatlles es fàcil explicar la posible existéncia d' "Eve", la fantasma que de tant en quant apareix per l' hotel...

Com que el turisme "paranormal" a els Usa està molt estés hi han varis llibres que ofereixen literatura interessant sobre històries de fantasmes i pobles encantats dels estats units, alguns títols recomanats podrien ser:

Arizona haunted history by Jill Pascoe

Sleeping with ghosts by debe Branning

haunted Highway, the spirits of route 66 by Ellen Robson,Dianne Halicki i Pam Robson

Deixant de banda l' històric allotjament s' ha de dir que Williams es un auténtic "Hot spot" per una visita al Grand Canyon, el seu allotjament notablement més barat que a dins el parc natural combinat amb que es un poble atravessat per la mítica highway 66 el converteixen en un petit poblet del Farwest molt agradable per passar-hi una estona.

Varis "Dinners" per sopar a l' estil BBQ, una antiga taberna clandestina autoanomenada "The world Famous sultana bar" i on es pot pendre una copa amb música en directe, varis motels i botigues ambientades amb l' estética de l' época daurada de la ruta 66 el converteixen en un bon lloc per fer-hi parada i fonda.

Williams també es el punt de sortida del "Grand Canyon railway", un tren "vintage" que en un escénic trajecte et porta fins al mig del Parc natural del "Grand Canyon", aquest tren ressegueix la mítica línia ferroviària construida a principis de segle.

Si algun dia us perdeu per aquesta part d' Arizona ja sabeu que teniu un repte allà, intentar pujar l' empinada escala del Red Garter coneguda com a "Endurance Cowboy's Test" i un cop a dalt dormir sentint els sorolls i la preséncia d' Eve... Una experiéncia que segurament no oblidareu i que com a nosaltres ens va passar... us encantarà...

+Info i més "Ghost Histories" a Red Garter Bed & Bakery:

http://www.redgarter.com/

+ Info del Grand Canyon Railway:

http://www.thetrain.com/

+ Info (Cambra de Comerç de Williams, Az):

http://www.williamschamber.com/

+ Info del Grand Canyon, NP:

http://www.nps.gov/grca/index.htm

Coordenades GPS (Williams):



35°14′58″N 112°11′24″W

Una nova aventura amb principis.

noreply@blogger.com (eljames) — Sun, 11 Apr 2010 15:13:00 PDT

<2010>

"Bones notícies, la motxilla de G va aparèixer abans d’ahir i per tan hem pogut començar la ruta pel nord de Perú! El taxista que ens ha acompanyat fins l’aeroport, en R, com a bon limeny li agrada molt parlar. Coneixedor del seu país i les seves gents, ens ha explicat un munt de coses sobre el Perú i més concretament Lima".

Amb aquesta literatura ens descriu en "G" i la "M" la seva aventura que portaran a terme durant els propers mesos, si ens hi fixem podríem dir que es un webloc mes de viatges, peró no es ben bé aixi ja que un dels objectius de el "G" i la "M" es de parlar de les iniciatives de desenvolupament sostenible i emprenedoria social que es trobaran per el camí...

Un nou exemple de viatge responsable que haurem d' anar seguint, en aquests moments estan a Ayacucho col.laborant amb l' associació PHES (Progreso humano en solidaridad).

Desde aquí els desitgem molta sort amb aquesta aventura tan apassionant i constructiva que estan portant a terme.

Per molts anys!

+ Info a Sud-amèrica a dos:

http://sam-catala.blogspot.com/

Perplexitat!!!

noreply@blogger.com (eljames) — Sun, 11 Apr 2010 14:46:00 PDT

<2010> Mireu això!

Entrar a una pàgina d’ un hotel i veure un comentari així!!!

Dit per endavant us haig de dir que el text que us exposaré tot seguit no és una crítica, jo no he estat a aquest hotel per tant no puc opinar sobre les instal.lacions, el Servei o la seva situació.

Peró si que puc opinar del que es pot convertir en un exemple del que no s’ ha de fer en les universitats on s’ imparteixi Marketing, direcció d’ empreses, gestió de recursos humans, turisme… I un munt d’ estudis més.

Entrar a una web i el primer que es fa es sortir un Pop-up en que es diu que qualsevol opinió negativa sobre aquest hotel serà denunciada davant dels tribunals no crec que ajudi a captar clients, es més a sobre incideix directament sobre la reputació d’ aquest establiment ja que la força d’ Internet es imparable, jo en sóc un bon exemple ja que m’ he assabentat d’ aquesta notícia via Menéame, una web (eséncia 2.0 totalment).

Mireu els comentaris I us podeu imaginar l’ incidéncia que pot tenir una mala “maniobra” com la que ha fet aquest hotel:

http://www.meneame.net/story/hotel-denuncia-opinar-internet-lugar-hoja-reclamaciones

I a un munt de blogs de viatges ha sortit també la notícia.

Jo com a administrador del meu modest blog i amb la confiança que hem donen les eines 2.0 estic una mica revoltat amb aquesta història.

Tinc un compte a tripadvisor amb 25 crítiques i he intentat fer-les sempre desde el respecte i amb voluntat constructiva, sóc conscient de que no tothom ho fa amb bona fe, peró l’ usuari d’ eines com tripadvisor es suposa que es suficientment madur com per discernir entre les crítiques útils i les no útils, un exemple fácil es el seguent:

Vull planejar un viatge a un destí i busco hotel, em vaig a tripadvisor a xafardejar i resulta que totes les crítiques “pésimes” son de gent que o bé sempre es queixa o bé només té 1 aportació… Jo no em refiaré gaire d’ aquestes crítiques. Perqué poden ser degudes a “calentons” o que volen fer mal.

També em fixaré si la persona que es queixa ho pot documentar, no s’ hi val dir que el lavabo estava trencat i no hi penja una foto per exemple…

I al final compararé amb altres blogs, forums o pàgines de crítiques per completar la informació i al final decidir.

Parabens Rio!

noreply@blogger.com (eljames) — Fri, 02 Oct 2009 11:09:00 PDT

<2016...> Fa poc s' ha sabut que Rio organitzarà els jocs del 2016, me n' alegro perque durant els 2 anys que vaig viure a Juiz de Fora, a 180 Qms. de Rio, vaig compendre el que significa ser Brasiler. No es una questió de poc nacionalisme ni res, sencillament tinc més bons records i m' han tractat més bé a la ciutat sudamericana que a la capital de l' Espanya.

Me n' alegro molt per els Luizinhos, els Valerios, els Jomars, Les Lucianas, els Expeditos... Tota aquella gent que amb les grans ganes de viure la vida que tenen aprofitaran millor i faran més pinya que la que faríem aquí, d' això n' estic convençut. Crec que s' ho mereixen perque l' il.lusió que els hi generarà això serà impagable per ells.

Que surti la escola de la beija flor al carrer, que soni el so metàl.lic dels Funk' n' Lata, que soni el rap de Fernanda Abreu, el Hip Hop de O' rappa, la MPB de Marisa Monte... I que s' organitzin un jocs de tolerància i amistat...

De nou parabens Rio... Obrigado Rio!

Lorraine Motel, un referent a Memphis.

noreply@blogger.com (eljames) — Wed, 30 Sep 2009 14:18:00 PDT

<2000> un fred matí de desembre, al terra un exemplar de l' Usa Today amb la foto de George Bush jr. a la portada, al fons l' skyline de Memphis... Bona part del món esperant l' escrutini definitiu de Florida on el frec a frec demócrata-republicà treia xispes...
Poc ens imaginàvem el que vindria després de la controvertida decisió per sufragi universal... Les torres bessones, la "guerra" d' Iraq, l' ocupació d' Afganistan, Guántanamo... I així fins a la primera presidéncia d' Obama, Un Obama que segur té Memphis i el seu Motel Lorraine com a referent... podríem dir que el nostre cercle particular es tanca...

Visitar el Lorraine motel es clau per entendre la magnitud del fenómen de l' alliberament dels afroamericans, Aquí va ser assasinat Martin Luter King Jr. el matí del 4 Abril de 1968. Desde el 1982 en que el Motel va tancar s' ha instal.lat un impressionant museu anomenat "National civil rights museum" (museu dels drets civils nacionals)... Un museu colpidor on podem trobar respostes a moltes coses que per história no coneixem del tot bé... Es un museu molt didàctic per entendre l' història reivindicativa d' aquesta comunitat als Estats Units, allà enmig de l' història dels afroamericans et sorprén una empatia inesperada al respecte d' una història llunyana i propera alhora.

Els downtowns de les ciutats del centre dels Estats Units tenen un encant entre decadent i solitari, En aquest cas Memphis no es una excepció i conserva aquells centres de la ciutat on abunden oficines i negocis de dia, A la nit peró els negocis baixen la seva activitat deixant els carrers deserts exceptuant el vibrant Beale Street... La cançó trista encarnada per el blues inunda els locals d' una música plena de sentiment.

Una altre de les atraccions es la processó dels ànecs al Peabody Hotel aquests tres carismàtics animalons són puntuals a la seva cita de les 11 i les 5 on van del lobby a la font... Es un espectacle "made in USA" amb una marxa de fons molt curiós de veure.

Aquest històric hotel a la Union Avenue va fer 140 anys el passat 1 de setembre, va ser fundat el 1869... Molta història a les seves espatlles avalen aquest establiment.

Un altre dels punts "Top" de Memphis es Graceland, la residéncia d' Elvis, un auténtic retorn al passat quant travesses les estances on el rei del rock hi havia fet "vida" o no... A fora la tomba on suposadament reposa el cos d' Elvis sempre plena de flors i d' incodicionals nostàlgics que semblen voler donar un darrer adeu al rei.

Peró un dels llocs on els melómans troben un bon motiu per justificar una visita a la ciutat es Sun Records, en contraposició a la capital Nashville on sona country per tots els costats, trobem un Memphis que sona a Rock and roll. La capitalitat del tradicional estat americà sempre que sigui dual segons la música que a un l' hi agrada. A Sun Records es pot tocar el piano de Jerry Lee Lewis, el micro de l' Elvis... I tant altres monstres de la música dels principis de la segona meitat del segle XX...

+ Info a (museu nacional dels drets civils):

http://www.civilrightsmuseum.org/home.htm

+ Info a (Beale Street):

http://www.bealestreet.com/wordpress/

+ Info a (Sun records):

http://www.sunrecords.com/

+ Info a ( Graceland i Elvis Presley):

http://www.elvis.com/

Coordenades GPS (Lorraine Motel Memphis):

35°08′04″N 90°03′27″W / 35.1345°N -90.0576°E

Veure o veure i viure... Couchsurfing i busca el teu sofà!

noreply@blogger.com (eljames) — Wed, 23 Sep 2009 13:48:00 PDT

<2009> Anar de viatge es segons el meu punt de vista un cúmul de sensacions que juntes ens proporcionen diversió, cultura i aprenentatge entre altres coses... Aquestes sensacions són els sentits dels humans i es interessant que algú ens doni un cop de ma.

Aquesta introducció serveix per presentar-vos una opció de viatge vinculada amb el concepte xarxa social, seria com viatges 2.0... El kit de la questó es compartir coneixement i això s' aconsegueix obrint les portes de casa teva i obrint les portes de les cases dels altres integrants de la xarxa. Això es el "Couch surfing", la filosofia seria "buscar un sofà", a la web i de forma divertida ja es diu "Cercar un sofà ara"...

El procediment es fàcil, et registres a couch surfing i cop registrat tens accés a tota la xarxa de couchsurfers, si has de viatjar et poses en contacte amb algun dels couchsurfers de la zona i fas una "reserva" per la teva estada allà, un cop allà l' avantatge que tens es que podràs compartir experiéncies amb ells i aquesta comunicació serà bidireccional ja que a part d' aprendre coses del destí es que tu també podràs explicar coses d' aquí.

La pàgina web no deixa de ser una xarxa social on es pengen fotos, es fan comentaris de perfil...

Si us preocupa la seguretat podeu estar tranquils ja que es un sistema molt segur ja que hi ha un control sobre totes les operacions que es fan a la "sub-xarxa".

Animeu-vos a provar-ho, segurament acabareu enganxats... Penseu que a Espanya ja n' hi han més de 20000 viatgers-couchsurfers...

+Info a: http://www.couchsurfing.org/?user_language=ca

On les xocolateries semblen joieries, Bélgica part 2.

noreply@blogger.com (eljames) — Thu, 17 Sep 2009 14:45:00 PDT

<2007> Es un luxe poder accedir a Bruges, a Gant, a Anvers o a Tournai en cómodes trajectes de tren d’ aproximadament una hora, això a Bélgica no es un luxe, es una realitat ja que l’ extensa xarxa ferroviària s’ estén com si d’ una tela d’ una aranya es tractés.

Una puntualitat que a ens fa recordar que no només a Suïssa o al Regne unit es posible ser puntual, una modernitat en els trens que ens fa enveja… sana enveja amb el que estem acostumats per les nostres latituds.

Ens centrem a Bruges (Brugge en flamenc), es una ciutat que el seu centre històric fa que no sembli que estàs passejant per una ciutat gran, sembla que estiguis en un poble d’ “atrezzo”, inclós la gent que habita per aquella zona de la ciutat semblen figurants d’ una pel.lícula que et vé molt de gust de protagonitzar.

Els seus Canals ens recorden que estem passejant per la “Venecia del Nord”, les seves xocolateries, no tan opulents com les de Brusseles, ens aporten la dolçor necesària per continuar vivint un romàntic conte de fades en el nostre imaginari.

Més endavant arribem a la plaça Burg on si tenim sort i hi ha mercat ens podrem endinsar en el dia a dia de la gent envoltada per les espléndides parades de fruita i flors… Allà podrem descansar de la nostra passejada per Bruges i buscar algun restaurant dels voltants per fer una queixalada.

A Gant (Genk en flamenc), el nostre subconscient ens rel.lacionarà les imatges que veurem amb els antics mercaders, ens recordarem dels vells mercants a vapor que creuaven l’ Atlàntic per portar mercaderies i quelcom més a terres llunyanes, aquelles terres que donaven oportunitats a tota mena de gent que les perseguia.

Un cop dinats a prop del Sint Baaf (Catedral de St. Bavó) podem assaborir una de les tentacions locals, els gofres o els creps… Es un espectacle veure a mitja tarda les creperies plenes de gent que de forma llaminera devoren aquestes delicioses tentacions.

Gant al segle XVI era la segona ciutat més gran d' Europa per darrera de París, això ja demostra la completa història que s' amaga a darrera dels murs de les seves cases. Actualment es la ciutat flamenca amb el major nombre d' edificis histórics.

A Anvers (Antwerpen en Flamenc), ciutat on es poleixen la gran majoria de diamants que existiexen en el món, diamants que a darrera poden tenir una història macabra e injusta, peró ciutat també de tendéncies, de dinamisme i d’ una marcada influéncia holandesa.

Explica la llegenda que el nom neerlandès, Antwerpen,vé de l' expressió hand werpen, que significa "llançar la mà". L'heroi, un centurió romà anomenat Silvio Brabo, hauria tallat la mà d'un gegant anomenat Druon Antigoon que tenia atemorits els barquers que volien creuar el riu Escalda. Els feia pagar un peatge i si es resistien el gegant els tallava la ma i la llançava al riu. El centurió va tallar la mà del gegant i també la va llençar, Ara al centre de la plaça del mercat, anomenada Grote Markt en neerdanlés, existeix l' estàtua de Brabo. I fins i tot a l'escut de la ciutat hi ha dues mans.

La llegenda mostra almenys una realitat de la història de la ciutat: qui controla el riu és mestre de tot.

Tot això està a l’ abast de la ma amb el passatge de 10 viatges de la Belgo-rail pass. Una opció inmillorable de desplaçament per un dels països més atractius de l’ Europa occidental.

Fitxa Unesco:

http://whc.unesco.org/en/list/996

Coordenades GPS (Brugge): 51°12′32.076″N 3°13′30.972″E

+Info (Tren a Bélgica): http://www.b-rail.be/main/E/

360º de Gant: http://www.virtueelgent.be/

On les xocolateries semblen joieries, Bélgica part 1.

noreply@blogger.com (eljames) — Fri, 11 Sep 2009 14:55:00 PDT

<2008> La tarda era freda i plujosa, ja ho té la tardor a aquest bonic país...

Anàvem passejant per la "galerie du la reine" i ens va sorprendre una primera xocolateria que realment semblava una joieria, els bombons creats per auténtiques estrelles mediàtiques de la cuina, (entre ells algun català/catalana), amb preus top i en un entorn luxós tenien un aspecte realment atractiu.

Res no estava en conflicte amb l' ambient decimonòmic de les galeries de St. Hubert, aquella agradable decadéncia d' una arquitectura pensada per protegir els ciutadans de les incleméncies del capritxós temps centreeuropeu, arquitectura que al segle XXI es més un pol d' atracció romàntic de la vella Europa que no cap altre cosa.

Vam sortir de les galeries i vam enfilar la "Rue des bocheurs", malgrat la pluja i el fred la gent pot sopar al carrer gràcies als seus tendals i les seves estufes de gas. Una sopeta calenta, musclos fets de mil maneres diferents i tot acompanyat d' una de les cerveses que han fet conegut el país fronteres enllà...

Caminant caminant arribem a una de les places més espectaculars de la vella Europa, la fabulosa "GrandPlace" o "Grote Markt"... Antics edificis gótics que semblen encantats per fades...

La plaça flanquejada per l' ajuntament i la "maison du roi" o "broodhuis" com a eixos principals i les cases gremials té nombrosos restaurants amb molt d' encant (turístics també...), aquesta mena de Bistros a l' hivern tenen el seu encant especial per disfrutar d' una bona cervesa a la vora d' una llar de foc.

La plaça, com sol passar a Europa, també té les seves históries o llegendes, en aquest cas es curiosa la llegenda de la construcció de l' ajuntament, el qual no es completament simétric, segons sembla aquesta assimetria va fer que l' arquitecte es suicidés... Estem parlant del segle XV...

De totes formes Per Paul de Sant Hilaire, aquesta assimetria és per connectar a l'omnipresent simbolisme alquímic de la Grand Place. La part esquerra de l'Ajuntament compta dotze arcs -campanar inclòs- representant l' alquímia humida en dotze etapes, mentre que la part dreta compta set arcs -campanar inclòs- celebrant la 'nova' alquímia seca, en set etapes. La xifra set és àmpliament representada en l'arquitectura de la Grand Place.

Vaja que la "capital d' Europa" es un bon lloc per els amants de l' história medieval de la vella Europa...

Coordenades GPS (Brussels): 50°50′48″N 4°21′17″E

Fitxa Unesco:

http://whc.unesco.org/en/list/857

+ Info a: http://www.cityplug.be/en/Brussels/

360º de la gallerie du la reine :

http://www.360cities.net/image/galerie-de-la-reine-koninginnegallerij

360º Rue des bouchers:

http://www.360cities.net/image/rue-des-bouchers

360º Grote Markt (Grand Place):

http://www.360cities.net/business/grand-place-grote-markt

Turisme fàcil, un exemple de superació

noreply@blogger.com (eljames) — Tue, 01 Sep 2009 14:10:00 PDT

L' admiració que sento cap a certa gent que malgrat les dificultats aconsegueixen superar-se a si mateix es molt gran.

Aquest es el cas d' una web que he trobat molt interessant, el seu http es:

www.turismefacil.org

Per el nom de la web sembla que hagi de ser una pàgina de viatges més, peró no es així ja que la Sílvia ha de conviure amb una malaltia poc comuna com és la Osteogènesi imperfecte, aquesta malaltia es coneguda també com a "ossos de vidre"... La web barreja la denúncia (moltes vegades malauradament no es pensa en aquestes persones a l' hora de fer accesibles molts de llocs) i l' autosuperació que significa el viure amb una malaltia d' aquestes característiques.

Ella i en Josep ha construit una web útil i dinàmica, no us perdeu les fotografies, les rutes, els consells i sobretot la feina de conscienciació.

Estem d' enhorabona i ens hem de treure el barret davant d' iniciatives d' aquesta mena, a partir d' ara de tant en quant us faré una visita!

Els plors de St. Llorenç al cel

noreply@blogger.com (eljames) — Tue, 11 Aug 2009 23:05:00 PDT

Per els volts del 12 d' Agost cada any hi ha uns dels fenómens més esperats en el camp de l' astronomia, les llàgrimes de St. Llorenç o Perseides.

Per els viatgers que estigueu en una zona amb poca contaminació lumínica avui es un bon dia per veure aquest "espectacle", En principi només heu de mirar el cel cap a l' est a partir de les 9 del vespre... Es a dir als que estigueu a la Catalunya central o els pirineus teniu l' excusa perfecte per allargar una vetllada sota les estrelles!.

Les Perseides es una pluja de meteors provocada per la cua de pols còsmica que el cometa 109P/Swift-Tuttle deixa al seu pas. S'anomenen Perseides en referència a que el seu radiant descriu l' orbita per la constel.lació de perseu.

Les Perseides s'anomenen també "llàgrimes de sant Llorenç" per la proximitat de la festa de Sant Llorenç al màxim de la pluja d' estels. Com que les Perseides apareixien la nit que se'l recordava, es van associar amb les llàgrimes que va plorar el sant en ser cremat en una graella.

I no us oblideu a demanar un desig per cada "llàgrima"!

Una forma de viatjar compromesa (EBWT)

noreply@blogger.com (eljames) — Wed, 29 Jul 2009 13:56:00 PDT

<2009> Hi ha molta gent donant voltes per el món, en aquesta mateixa pàgina seguim el dia dia d' en Marc Serena o en Jordi i l' Anna, entre d' altres.

Peró també hi ha gent que encara busca quelcom més al seu viatge i hi dóna un plus afegit, aquest es el cas d' en Guim Valls que s' ha proposat unir 2 ciutats olímpiques (Beijing, London) amb una candidata (Madrid). I per desplaçar-se ho fa amb una bicicleta eléctrica per demostrar que és posible viatjar d' una altra manera no tant agresiva amb el nostre planeta.

Ell a sobre de la seva Wisper 905 SE World Tourer coneix nous països i nova gent (per ara ha estat per la Xina, Corea i el Japó) i a més intenta comunicar una nova forma de veure la vida .

Ànims Guim i tot el seu equip i tal com deia aquell:

"Els petits canvis son poderosos!"

+ Info a : http://www.electricbicycleworldtour.com/ca/

Reivindicant Lloret de Mar...

noreply@blogger.com (eljames) — Thu, 23 Jul 2009 14:35:00 PDT

<2009> Al post d' ahir parlàvem del ball de plaça d' una coneguda vila costanera, aquesta vila es Lloret de Mar, vila que ara es un bon moment per visitar-la ja que estan en festes i pot ser un dels moments en que els locals "guanyen la partida" als turistes...

A part del ball de plaça hi han altres activitats tradicionals com la "processó de Sta. Cristina" on Lloret demostra el seu esperit mariner amb les barques anant fins a un dels racons més bonics del municipi, l' ermita de Sta. Cristina.

A més Lloret té una excepcional oferta de llocs d' interés que van desde els passeigs relaxats per els jardins de Sta. Clotilde, l' interesant visita al cementiri modernista o les runes dels poblats ibérics de Montbarbat o Puig de Castellet... I moltes coses més...

Baixa't el programa de la festa major a:

http://www.lloret.org/catala/Externos/cultura/PM%20LLORET%202009.pdf

Tv en directe : http://www.cclaselva.com/index.html

Coordenades GPS: 41°42′9″N 2°50′59″E

La llegenda que es va "convertir" realitat

noreply@blogger.com (eljames) — Tue, 21 Jul 2009 13:54:00 PDT

<2009> Les llegendes apasionen perque fan volar l' imaginació, algunes vegades les llegendes semblen tan reals que ens les podem arribar a creure. Avui explicaré l' història del ball de plaça d' una ciutat costanera que no us revelaré el nom ja que vull que llegiu l' història amb ulls sense "contaminar"...

Aquesta dansa, també anomenada "de les almorratxes", Segurament, ve d'un antic Ball del Ciri, de presa de possessió de nous obrers (administradors). Tot i que la música sembla un exponent del segle passat o del XVIII com a màxim, la dansa té arrels molt més antigues, amb indubtable ascendència àrab, com es pot comprovar per l'ús d'un gerret de vidre amb quatre galets, anomenat almorratxa, que els balladors porten ple d'aigua perfumada i que l'ofereixen, després, a la respectiva balladora.

Segons diu la tradició, en èpoques en què la costa catalana era atacada, sovint, per musulmans i barbarescos, arribà a aquesta població un jove àrab, que a més era ric, segons explica la llegenda aquest s'enamorà, perdudament, d'una donzella cristiana d' aquella vila. El jove va utilitzar diferents estratègies per convèncer la noia perquè s'hi casés; però la noia, a causa de les diferències religioses, el rebutjava cada vegada. Finalment, un dia de ballades, l'àrab es presentà davant la multitud vestit amb les seves millors gales. S'adreçà a la donzella i li oferí un gerret de vidre (almorratxa) ple d'aigua d'olor. La noia, indignada per l'atreviment, prengué el gerret i el va rebotir a terra, on es feu miques. El musulmà, avergonyit, va tornar a l'Àfrica, i la noia, dissortada i trista, segons sembla es tancà en un convent.

Actualment, la Dansa de les Almorratxes es balla cada any els dies 24 i 26 de juliol. Els protagonistes són quatre parelles de balladors. Les noies van de llarg, elegantment vestides -generalment, de blanc-, i els nois també surten ben mudats, amb vestits foscos. Les noies són les quatre obreres de Santa Cristina, que són elegides per un any. Els obrers, administradors de l'ermita de Santa Cristina, que són elegits per períodes de quatre anys i ja són homes d'una edat superior a les donzelles, es limiten, actualment, a entrar-les de bracet a la plaça, com qui les presenta en societat, i a traspassar-les, tot seguit, als quatre balladors que les mateixes obreres ja s'han escollit prèviament. Durant la primera part de la dansa, de música lenta i cerimoniosa, els components de cada parella ballen agafats de la mà dreta. Posteriorment, les quatre noies, recordant l'episodi de l'àrab i la cristiana, agafen l'almorratxa i la llencen a terra. Es diu que si l'almorratxa es trenca, la noia es casarà durant l'any següent. Acaba l'acte amb una música festiva, ben diferent de l'anterior, coneguda amb el nom de "Toquen a córrer".

Molts ja sabreu a quin indret es celebra aquesta tradició que s' ha convertit en un dels actes centrals de la festa major, demà us diré el nom de la vila per si us hi voleu acostar.

Mentrestant si hi ha algun valent que vulgui comentar el nom ho pot fer més a baix...

Avui no hi ha ni +info ni Coordenades GPS... Fins demà!

Barraques i pedreres, el passat prop de Ciutadella

noreply@blogger.com (eljames) — Mon, 13 Jul 2009 13:49:00 PDT

<2009> Menorca es una illa coneguda bàsicament per els seus espais marins, més ben dit per les seves cales... Peró l' illa amaga auténtics tresors que donen un plus a una illa de per si bellísima.

Un d' aquests llocs es troba a pocs quilómetres al nord de Ciutadella, es Punta Nati i tot el terreny que l' envolta. Les dues barraques properes al far semblen guardians de la Mar Mediterrànea i els perills que aquest mar pugui portar.

Tot el terreny que envolta la zona està sembrat de barraques que l' hi donen un toc entre místic i religiós, peró la veritat no té res a veure amb quelcom sobrenatural , ja que aquestes barraques datades de finals del segle XVIII i principis del segle XIX tenen com a funció l' aixopluc del bestiar.

Es interessant veure que a part de les barraques hi han murs de pedres per tot arreu, aquests murs a part de delimitar les propietats servien també per arrecerar el bestiar. Veure la plana amb la gran quantitat de barraques diseminades es realment màgic i et dóna per imaginar històries de civilitzacions antigues malgrat la seva modernor... Jo personalment vaig trobar-hi una semblança (salvant Mooolt les distàncies...) amb el Bagan de Myanmar.

Ben a prop de Punta Nati trobem un dels llocs més curiosos de l' illa, una iniciativa sense ànim de lucre fundada el 1994 per l’escultora i arquitecta Laetitia Lara amb els objectius generals de preservar, rehabilitar i posar en valor les pedreres de marès de Menorca com a patrimoni històric – etnològic de gran valor artístic i paisatgístic. L' iniciativa va pendre el nom de Líthica i va començar a adequar la vella pedrera de s' hostal convertint-la en un espai multiús on a part de poder visitar-la es porten a terme tallers, activitats i actes culturals.

El lloc és un marc majestuós i incomparable amb les seves espectaculars parets, res no fa pensar que no fa gaire temps aquest espai era un entorn industrial d' extracció de pedres.

Les pedreres de s' hostal amb el seu imponent "Tòtem" presidint el monumental escenari es segurament l' opció més alternativa al visitar l' illa i demostra que llocs "morts" com era la pedrera se'ls hi pot trobar una sortida "digne", útil i constructiva alhora.

Atenció els que planegeu fer vacances a l' illa el dia 6 d' Agost ja que aquest espai s' omple de música, color i activitat amb el festival de la lluna plena, si esteu allà tingueu-ho en compte, si podeu aprofiteu-ho ja que segurament valdrà la pena.

Per cert agafant la carretera vella de Es Tudons en direcció Torretrencada hi han vàries granges que fan un formatge de Maó excelent i que podem comprar directament a la granja, no us penseu que sigui més económic que en una botiga de "souvenirs", peró si que val com a experiéncia.

Com que el dia segurament ha sigut dur amb tanta barraca i pedrera, per acabar us proposo una cala atípica, es una cala urbana, oblidem-nos de les cales verges i salvatges... Hi han cales verges a Menorca?... Bé això es una altre debat. La cala que us proposo (repeteixo es urbana...), destaca per la seva curiositat ja que es una llengua de mar que entra uns 300 metres a la zona de Cala' Blanes, el nom de la cala que us proposo es diu "Cala'n forcat" i a mi em va agradar per el fet de la tranquilitat que hi havia, a més al estar tan arrecerada la mar està molt quieta.

Es una cala molt agradable en la que si un no vol pendre un bany sempre pot fer els camins que l' envolten per sobre els penya segats i contemplar
el paisatge desde les "alçades"...

+ Info a: http://www.lithica.es

Coordenades GPS (Ciutadella): 40°01′N 3°49′E

Taquile o un firmament amb milions d' estels

noreply@blogger.com (eljames) — Mon, 06 Jul 2009 14:38:00 PDT

<1999> a gairebé 4000 mts. d' alçada enmig de l' impressionant Titicaca al seu costat peruà... amb una atmósfera impoluta no es difícil veure un cel com poques vegades es pot veure en altres contrades més "urbanitzades"...

Taquile es una excepció de com explotar turísticament una illa, la comunitat "taquileña" es va oposar a la construcció d'un gran resort de luxe a l' illa a canvi de poder gestionar ells mateixos els serveis "turístics"... Malgrat que deixàven de guanyar molts diners, ells creien que la sobreexplotació turística acabaria amb la seva cultura i valors. Ara el temps els dóna la raó i malgrat que cada cop es més difícil mantenir la seva forma de veure la vida ells intenten ser fidels als seus principis.

Taquile no deixa de ser una cooperativa formada per els seus habitants, un cop arribes a la illa l' allotjament no el pots triar ja que tots els recursos es comparteixen, així un cop allà t' asignen una família on t' allotjaran, a l' hora de menjar et toca el restaurant de "guàrdia"... I així amb tots els "serveis" de l' illa.

Si, a vegades semblen principis socialistes... Peró "justos"..., cadascú té la seva opinió...

Un cop arribes al moll amb l' embarcació una munió de nens ens vé a donar la benvinguda amb un ram de "muña" a les seves mans, la "muña" es una planta andina que s' utilitza com a infusió, com a conservant, com a "mata insectes"...

El moment es bonic en veure les cares de felicitat de la canalla, peró no ens enganyem, ells esperen quelcom més...

Després 500 escalons que tallen la respiració, estem a 4000 mts. i l' oxigen no abunda com estem acostumats, la recompensa a tal esforç la trobem a dalt, el llac navegable més alt del món als nostres peus amb les muntanyes nevades de la cordillera andina al seu costat bolivià...

Un cop a dalt es recomanable pasar-hi la nit ja que es la millor manera de veure la seva forma de vida i entrar una mica a les seves costums, la nit sense electricitat (bé algun generador hi ha...), els seus carrers buits sota un cel immaculat i ple d' estrelles, la fresca (o el fred segons com es miri) de la nit, la tranquilitat que et dóna per reflexionar i pensar si el destí et volia allà en aquell moment...

Al matí la màgia encara no s' ha esvait i tan bon punt el sol despunta es recomanable agafar qualsevol camí i veure la vida passar, els homes fent mitja, les dones carregades amb els cantirs d' aigua a l'esquena... Poesia en estat pur, la vida en estat pur...

Al final el codi moral dels inques en que es basa la filosofia de Taquile té tota la raó "Ama suwa, ama llulla, ama qilla" (no robaràs, no mentiràs i no seràs mandrós)...

El destí em va voler allà aquell hivern del 99... El destí em va sorprende de nou...

+ Info a: http://www.taquile.net
+ Info a: http://www.isladetaquile.com.pe/

Coordenades GPS (Taquile): 15° 46′ 38″ S, 69° 41′ 3″ W

El destí empàtic...

noreply@blogger.com (eljames) — Sat, 04 Jul 2009 15:30:00 PDT

<2009> Fa poques hores que jo, la Glòria i "sa nostra nina" de 15 mesos hem tornat de Menorca de passar una setmana... Per això el bloc estava sense actualitzar, les vacances son les vacances!...

He titulat que Menorca es un destí empàtic ja que sembla un punt de confluéncia de els que tenim "nins i nines" de pocs mesos o anys, es un destí on trobarem gent en la mateixa situació com nosaltres. Sempre hi ha alguna parella amb qui xerrar una estona i compartir experiéncies de "pares", sempre trobarem algú dins la piscina o a la mar banyant el seu fillet o filleta, sempre...

El negoci de l' hosteleria i el seus negocis "satél.lits" en son conscients i ho tenen tot a punt per a que les famílies hi estiguin a gust posant al seu abast tota mena de facilitats. Així trobarem cadiretes a tots els restaurants, als hotels tenen molts de "gadgets" que faciliten la vida als "papes" com batedores, cadiretes de passeig, llitets... I si ja tenen una micona més d' edat les activitats moltes vegades estan orientades a els més menuts...

Peró l' illa té molts d' altres atractius del purament "Resort" i moltes coses es poden fer amb els més petits sense dificultats.

Ara m'en vaig a acabar de desfer les maletes que està plena de roba per rentar...

La ciutat que va créixer entorn el Chao Phraya,

noreply@blogger.com (eljames) — Wed, 24 Jun 2009 14:17:00 PDT

<2007> Fa molt de temps un caudalós riu que neixia a les terres altes d' un gran imperi, va veure com la vida creixia al seu voltant. A la seva conca més baixa la gent vivia de i per el riu, es desplaçava, hi pescava, el feia servir per conrear les terres... Peró poc a poc la vida al seu voltant es va anar multiplicant i creixent.

El riu en aquella zona formava uns petits nervis navegables que el convertien en una mena de laberint hidràulic, eren els canals, anomenats Khlongs...

Malgrat tots els contratemps que podien suposar aquests canals la gent va anar muntant la seva vida al voltant del riu i els seus canals Poc a poc s' anava forjant una de les grans metrópolis del segle XXI. S' estava creant la capital de Thailàndia, estava neixent Bangkok...

Ara aquesta ciutat salvatge i caótica redescobreix el riu que l' ha regat sempre i navegant per ell i els seus Khlongs es pot reviure la fascinació i la màgia de temps passats on el comerç, el transport i la vida es feia al voltant del riu... Encara ara podem topar-nos amb els "jâo náam", o "senyors de l' aigua" com es consideren a si mateix els thailandesos...

Hi han varis "Khlongs" on poder distreure les nostre mirades, peró potser el més conegut es el "Khlong Bangkok noi". el qual passa a prop de varis temples entre ells el "wat suwannaram" el qual diuen que alberga les millors pintures religioses de la ciutat.

Buscant-ho encara es pot navegar per els canals de la "Venécia d' Orient"...

Si no tenim ganes d' endinsar-nos en les vivendes flotants dels Khlongs sempre podem utilitzar el riu com a ràpid medi de transport amb el "Chao Phraya River Express", aquest es una mena de cercanías peró en el riu, l' embarcació ens portarà fins a la majoria de llocs principals d' interés (Palau reial, Wat Arun, Wat Pho, Sanam Luang, Dusit, Chinatown...).

Si busquem quelcom relaxat a la posta del sol o a l' hora de sopar hi han varis vaixells que recorren el riu amb paquets per sopar o fer una copa, jo recomano el "Manohra Cruises", aquest vell vaixell arrosser reformat es una opció molt relaxant per degustar menjar thailandés en un entorn romàntic. L' única "pega" pot ser el preu ja que aquest es completament europeu, hi ha altres opcions més asequibles peró els vaixells són d' estil modern sense tan d' encant com navegar amb un vell arrosser de "teca"...

Per cert el nom complert de la ciutat es:

Krung Thep Mahanakhon Amon Rattanakosin Mahinthara Ayuthaya Mahadilok Phop Noppharat Ratchathani Burirom Udomratchaniwet Mahasathan Amon Piman Awatan Sathit Sakkathattiya Witsanukam Prasit.

Deixem-ho en Bangkok o Krung Thep no?

+ Info a: http://www.manohracruises.com/
+ info a:
http://thailandforvisitors.com/central/bangkok/bkk-boat.html

Coordenades GPS (Bangkok): 13°45′8″N 100°29′38″E

Divendres de dol al món.

noreply@blogger.com (eljames) — Fri, 19 Jun 2009 14:06:00 PDT

<2009> Segons la nostra forma de veure la vida, Vicenç Ferrer ha mort...

Sé que això es un bloc que parla de viatges i que aquest post no està relacionat amb el tema, peró jo com a viatger tinc una empatia especial cap a persones com en Vicenç, i crec que molts dels lectors d' aquest bloc poden tenir una sensació semblant.

Molta gent creiem que les seves paraules eren veritables, que ell veia el món tal com l' explicava.

Es poden treure moltes visions constructives de la seva filosofia:

La búsqueda de l' igualtat en un país com l' Índia, el paradigma de la desigualtat, un país en el que desde el mateix moment que arrives al món ja estàs predestinat a tenir una vida o altre.

L' educació com a base primordial per el desenvolupament personal i comunitari.

El desenvolupament ecológic que la fundació promou a la regió, en un lloc on les condicions climàtiques no són gens beneficioses.

El desenvolupament de les dones en un país en que es descriminen per ser dones i moltes vegades també son descriminades per ser d' una casta baixa...

Al principi deia: "Segons la nostra forma de veure la vida, Vicenç Ferrer ha mort..."
I en Vicenç deia "la mort no existeix"...

Al cap i a la fi la seva filosofia i forma de veure la vida no ha mort...

La web de la fundació: http://www.fundacionvicenteferrer.org

Darrera entrevista a "La vanguardia" el 11/01/2009:
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2009/01/11/pagina-33/76206373/pdf.html

Serra Dos Orgaos, Tocar el cel de Rio (II)

noreply@blogger.com (eljames) — Tue, 16 Jun 2009 14:07:00 PDT

<1999> D' hora vàrem començar a caminar pujant el "vale de Bonfim" a Itaipava (Petrópolis), la vegetació era tancada de "Mata Atlántica", la selva propera a l' Atlántic que tenyeix de verd tota la costa brasilera. L' objectiu era arribar a la "Pedra Açu", el segon pic més alt de la serra dos Orgaos amb 2132 mts. d' alçada...

Un cop deixem la mata atlántica i comencem a enfilar-nos cap a la cima arribem a prop de la "Pedra do queijo", crec que no cal traducció..., Allà ens girem i a la nostra espatlla tenim la primera instantània del dia, Una vall perfecta a sota les nostres cames, la verdor de la selva que començàvem a deixar enrera s' escampa en una vall en forma de U espectacular!

Seguim pujant i trobem l' "Ajax", una font que ens serveix per refrescar-nos a la dura pujada, per el camí ens anem creuant amb excursionistes que baixen de la cima i que han gaudit d' una nit plena de llumetes als seus peus, una nit amb la grandiosa Rio a més de 2000 metres per sota... Una nit amb un final genial com es una sortida del sol per sobre el mar de núvols que alhora està a sobre del mar d' aigua que es l' oceà Atlàntic.

Seguim pujant per un camí que a vegades es desdibuixa i es fa difícil de seguir fins a arribar a la carena que ens serveix per tenir el primer contacte visual amb la cima, l' imatge es molt curiosa ja que les pedres que formen la "pedra" semblen un réptil... Són pedres d' un gran tamany (mireu el puntet a l' esquerra de la foto de baix, es una persona!), son pedres col.locades de forma capritxosa i que ens fan pensar... com es pot haver format? Potser un llamp les va esmicolar?

El nom de "Pedra Açu" prové del Tupi-Guaraní i vol dir pedra gran, la pedra més alta té una cordada fixa que serveix per escalar fins al capdamunt, per als que els hi agradi fer ràpel es un bon lloc per fer-ho.

Un cop a dalt i després de menjar vàrem fer una migdiada de luxe amb l' oceà, els núvols i la ciutat sota nostre... Bona vida al cap i a la fi, la recompensa per l' esforç de 4 hores per pujar a la cima... Ens ho mereixíem!

Un cop a baix, ens vàrem acostar al "Paraiso", una cascada on vàrem pendre un merescut bany... Poso punts suspensius perque a la muntanya i en llocs poc frequentats un pot pendre un bany de la forma que més l' hi vé de gust... Em sembla que sobren els comentaris... Va ser la guinda d' un dia en que havíem caminat quasi 8 hores plenes de sensacions.

Vàrem confirmar el perque de la fama d' aquest parc nacional que desde el 1939 està protegit, vàrem confirmar el perqué del que diuen es el millor Trekking del Brasil...

+Info a la Lonely Planet:

http://www.lonelyplanet.com/brazil/the-southeast/parque-nacional-da-serra-dos-orgaos

Coordenades GPS (Itaipava): 22° 30' 18" S 43° 10' 44" O

Serra Dos Orgaos, Tocar el Cel de Rio (I)

noreply@blogger.com (eljames) — Mon, 15 Jun 2009 13:21:00 PDT

<1998> "Si esta sierra estuviese en Estados Unidos, sería cómo Yosemite"...

Va comentar un company quant estàvem pujant els 2263m. de la "Pedra do Sino" ... I si bé no es el mateix la frase està carregada de significat ja que l' espectacularitat de les formacions granítiques recorda en certs moments el parc nord americà.

Per accedir al parc la porta principal està a la ciutat de Teresópolis, desde aquesta entrada es pot accedir a fer la travessia de la serra, que al llarg de 3 dies s' arriva a Petrópolis... Aquest trekking es considerat un dels mes espectaculars i famosos del Brasil , peró alhora es un dels mes perillosos sobretor durant el trajecte que conecta la Pedra do Sino amb la Pedra do Açú.

El nom de la serra té origen europeu, "Serra dos Orgaos" significa "Serra dels orgues" i es diu que aquest nom el van posar els colonitzadors portuguesos ja que les formacions granítiques els hi recordaven els orgues de les catedrals europees...

Teresópolis, es una ciutat en que miris per on miris sempre tens la referéncia del "Dedo de Deus" (dit de deu), un pic de gairebé 1700 metres d' alçada alt i prim que sembla que asenyali el cel... Aquest pic i la resta de la serra es poden contemplar desde el turístic mirador anomenat "Mirante do soberbo". Desde aquí podrem observar els pics amb sugerents noms com "agulha do diabo" (agulla del diable), "Pedra do sino" (pedra de la campana)... etc... etc...

Sempre amb la referéncia de Rio de Janeiro al seus peus, Teresópolis observa a la capital de l' estat encaramada a 872 mts. d' alçada, aquesta ciutat té una llarga história que ja vé implícita amb el seu nom, el seu nom prové del lloc d' estiueig de l' "imperatriz Teresa Cristina". El clima fresc de la ciutat contrastava amb el clima humit i calorós de Rio de Janeiro, això afegit a la seva proximitat a la ciutat carioca el feia, i el fa, un lloc molt atractiu.

Peró per mi la part bonica està a l' altre costat de parc...

To be continued...

+Info a: http://www.icmbio.gov.br/parnaso/

Coordenades GPS (Teresópolis): 22°24′43″S 42°57′57″W

Sota el cel de Tushita, un viatge d' Enric Soler

noreply@blogger.com (eljames) — Wed, 10 Jun 2009 14:10:00 PDT

<2008> "Vaig passejar per el basar, pels seus carrerons estrets i llòbrecs, animats per el tràfec constant de la gent. Em vaig dexar inundar per una serena complaença nascuda del vagareig plàcid, sense temps, sense hores, sense presses, sense fer tard enlloc, mentre tot el que m' envoltava semblava transcórrer molt lentament, impregnat per una calma absoluta, total i meravellosa, que semblava tonificar la meva ment"...

Aquest fragment de "Sota el cel de Tushita, Viatge al Ladakh, el petit Tíbet de l' Índia" d' Enric Soler, podria ser tranquilament el paradigma d' un dia perfecte de viatge, interactuar, viure, olorar, sentir el destí com a propi.

Recomano aquest llibre que a part de ser un excelent llibre de viatges es també una bona introducció al budisme vajrayana. Fugint del punt de vista xinés, i apropant-se al budisme desde el reducte Tibetà a la regió Índia del Ladakh, regió situada al Caixmir (amb els seus problemes histórics amb Pakistan) i Jammu.

Si us agrada la literatura de viatges, us agradarà!

Num. ISBN : 84-95946-36-X
Col.lecció Ulyssus.

+ Info a: http://www.txuringa.com/

Coordenades GPS (Leh): 34°10′N 77°35′E / 34.17°N 77.58°E