http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php ca Nucleus CMS v3.24 Televisi� de Catalunya i Catalunya r�dio Weblog http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php/../skins/jordicervera/img/top.gif http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=59072 Karen Cleveland va treballar com a analista durant 8 anys, va treballar en temes relacionats amb el terrorisme i va col�laborar amb l�FBI. Viu a l�estat de Virginia amb el seu marit i dos fills i quan les ag�ncies (les liter�ries) i les editorial van saber que una analista de la CIA havia escrit una novel�la es van abocar a aconseguir-la. Aix� ha fet que, d�entrada es publiqui en m�s de 30 pa�sos i que aviat salti al cinema de la m� d�Universal Pictures amb l�actriu Charlize Theron com a protagonista.



La novel�la la publica Columna en catal� i en traducci� de Jordi Boixad�s, arrenca quan la Vivian, analista de la CIA que segueix una estructura d�espies russos. Despr�s da molta feina �s a punt d�entrar a l�ordinador d�un dels responsables. Hi entra, obre un document que en teoria cont� una c�l�lula de 5 espies. Veu les fotografies i la seva sorpresa �s que una de les imatges �s el seu marit, Matt.
A partir d�aqu�, la novel�la va desgranant en una doble l�nia que afecta a la feina i a la fam�lia, els dilemes, els dubtes, les obligacions i les consideracions �tiques i morals de la Vivian. D�una banda l�estructura familiar feli�, amb el seu marit i els quatre fills, de l�altra la seva carrera professional i per fi, la sensaci� d�engany que no pot evitar. Tot i aix�, Cleveland mant� una intriga que va creixent i patint girs constants i que combina amb el dia a dia de la fam�lia i amb les mirades enrere, carregades de reflexions, de records i de pensaments per anar construint un tot s�lid.
]]> Karen Cleveland va treballar com a analista durant 8 anys, va treballar en temes relacionats amb el terrorisme i va col�laborar amb l�FBI. Viu a l�estat de Virginia amb el seu marit i dos fills i quan les ag�ncies (les liter�ries) i les editorial van saber que una analista de la CIA havia escrit una novel�la es van abocar a aconseguir-la. Aix� ha fet que, d�entrada es publiqui en m�s de 30 pa�sos i que aviat salti al cinema de la m� d�Universal Pictures amb l�actriu Charlize Theron com a protagonista.



La novel�la la publica Columna en catal� i en traducci� de Jordi Boixad�s, arrenca quan la Vivian, analista de la CIA que segueix una estructura d�espies russos. Despr�s da molta feina �s a punt d�entrar a l�ordinador d�un dels responsables. Hi entra, obre un document que en teoria cont� una c�l�lula de 5 espies. Veu les fotografies i la seva sorpresa �s que una de les imatges �s el seu marit, Matt.
A partir d�aqu�, la novel�la va desgranant en una doble l�nia que afecta a la feina i a la fam�lia, els dilemes, els dubtes, les obligacions i les consideracions �tiques i morals de la Vivian. D�una banda l�estructura familiar feli�, amb el seu marit i els quatre fills, de l�altra la seva carrera professional i per fi, la sensaci� d�engany que no pot evitar. Tot i aix�, Cleveland mant� una intriga que va creixent i patint girs constants i que combina amb el dia a dia de la fam�lia i amb les mirades enrere, carregades de reflexions, de records i de pensaments per anar construint un tot s�lid.
]]> http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=59072 Tue, 4 Dec 2018 09:10:55 GMT Tue http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=59072 http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=59040 David Nel�lo (Barcelona 1959) �s flautista, �s un dels escriptors m�s s�lids del nostre panorama actual i tamb� �s el guanyador de la darrera edici� del premi Gran Angular de novel�la juvenil que convoca l�editorial Cru�lla.
Tot i que una part de la seva obra es dirigeix habitualment al p�blic infantil i juvenil, el seu curr�culum adult no es pot considerar gens trivial: Premi Andr�mina amb �La geografia de les veus�, premi Roc Boronat amb �Setembre a Perugia� o premi Prudenci Bertrana amb �Melissa & Nicole�. En l��mbit juvenil tamb� es pot dir que ho t� tot: el Vaixell de Vapor, el Folch i Torres, el Columna Jove, el Ciutat d�Olot, el Ramon Muntaner, l�Edeb� i ara el Gran Angular, dotat amb 11.000 euros.



�La segona vida del Marc� �s, d�entrada, una hist�ria molt original, tant per la tem�tica com pel tractament que en fa l�autor. El protagonista, el Marc �s un nen petit, de 4 o 5 anys, que �s fill de l�Aurora, una mare sola amb un marit que viu la seva vida i que no s�ocupa gens de la fam�lia. La seva feina l�obliga a contractar un cangur, l�Abel, un noi de 18 anys que molt aviat desenvolupa una gran complicitat amb el petit. Fruit d�aquest contacte, el Marc li explica alguns records esbiaixats per� s�lids d�una altra vida que el nen afirma haver viscut abans.
Aquest pensament inversemblant, el fet que un nen hagi viscut una altra vida i n�aporti records for�a s�lids per� molt fragmentats es converteix en una obsessi� i l�Abel, contra l�opini� de l�Aurora, comen�a a esbrinar la manera d�arribar a descobrir la veritat.
La hist�ria permet a David Nel�lo realitzar un acurat treball amb les personalitats dels protagonistes i aquest �s precisament un dels grans m�rits del llibre, la definici� psicol�gica dels personatges, demostrant, una vegada m�s que �s un autor que es belluga en contra d�aquesta moda que persegueix simplificar les hist�ries i donar-ho tot mastegat. Ell, per sort, �s dels que pensa que els lectors joves s�n intel�ligents i que tenen capacitat i ganes per llegir trames que no s�n lineals, que demanen tra�a i complicitat.



D�una banda el Marc, que pot passar de comportar-se com un nen de la seva edat a entrar en un univers m�s complex, fosc i, en certa manera, pertorbador. De l�altra, l�Aurora, en aquest paper de mare sola, de professional reconeguda i amb una relaci� amb l�Abel que passa de la tendresa a la possibilitat intu�da i rebutjada d�anar una mica m�s lluny. I �s clar, l�Abel, que necessita reflexionar amb calma sobre el seu futur i que, de cop i volta, es veu abdu�t per aquesta idea esbojarrada que s�acaba convertint en motor del seu dia a dia.
La novel�la, s�lida i ben treballada, acaba jugant a cavall de dues realitats, la vida quotidiana i aquesta vida interior, quasi sobrenatural i de la manera de lligar-les, de fer-les compatibles, de buscar explicacions que aportin calma, seguretat i coneixement. Nel�lo s�escapa dels camins obvis, de la via f�cil i exposa una manera de fer que enganxa, que apel�la directament a la intel�lig�ncia i a les ganes dels lectors de descobrir camins in�dits i gratificants.
]]> David Nel�lo (Barcelona 1959) �s flautista, �s un dels escriptors m�s s�lids del nostre panorama actual i tamb� �s el guanyador de la darrera edici� del premi Gran Angular de novel�la juvenil que convoca l�editorial Cru�lla.
Tot i que una part de la seva obra es dirigeix habitualment al p�blic infantil i juvenil, el seu curr�culum adult no es pot considerar gens trivial: Premi Andr�mina amb �La geografia de les veus�, premi Roc Boronat amb �Setembre a Perugia� o premi Prudenci Bertrana amb �Melissa & Nicole�. En l��mbit juvenil tamb� es pot dir que ho t� tot: el Vaixell de Vapor, el Folch i Torres, el Columna Jove, el Ciutat d�Olot, el Ramon Muntaner, l�Edeb� i ara el Gran Angular, dotat amb 11.000 euros.



�La segona vida del Marc� �s, d�entrada, una hist�ria molt original, tant per la tem�tica com pel tractament que en fa l�autor. El protagonista, el Marc �s un nen petit, de 4 o 5 anys, que �s fill de l�Aurora, una mare sola amb un marit que viu la seva vida i que no s�ocupa gens de la fam�lia. La seva feina l�obliga a contractar un cangur, l�Abel, un noi de 18 anys que molt aviat desenvolupa una gran complicitat amb el petit. Fruit d�aquest contacte, el Marc li explica alguns records esbiaixats per� s�lids d�una altra vida que el nen afirma haver viscut abans.
Aquest pensament inversemblant, el fet que un nen hagi viscut una altra vida i n�aporti records for�a s�lids per� molt fragmentats es converteix en una obsessi� i l�Abel, contra l�opini� de l�Aurora, comen�a a esbrinar la manera d�arribar a descobrir la veritat.
La hist�ria permet a David Nel�lo realitzar un acurat treball amb les personalitats dels protagonistes i aquest �s precisament un dels grans m�rits del llibre, la definici� psicol�gica dels personatges, demostrant, una vegada m�s que �s un autor que es belluga en contra d�aquesta moda que persegueix simplificar les hist�ries i donar-ho tot mastegat. Ell, per sort, �s dels que pensa que els lectors joves s�n intel�ligents i que tenen capacitat i ganes per llegir trames que no s�n lineals, que demanen tra�a i complicitat.



D�una banda el Marc, que pot passar de comportar-se com un nen de la seva edat a entrar en un univers m�s complex, fosc i, en certa manera, pertorbador. De l�altra, l�Aurora, en aquest paper de mare sola, de professional reconeguda i amb una relaci� amb l�Abel que passa de la tendresa a la possibilitat intu�da i rebutjada d�anar una mica m�s lluny. I �s clar, l�Abel, que necessita reflexionar amb calma sobre el seu futur i que, de cop i volta, es veu abdu�t per aquesta idea esbojarrada que s�acaba convertint en motor del seu dia a dia.
La novel�la, s�lida i ben treballada, acaba jugant a cavall de dues realitats, la vida quotidiana i aquesta vida interior, quasi sobrenatural i de la manera de lligar-les, de fer-les compatibles, de buscar explicacions que aportin calma, seguretat i coneixement. Nel�lo s�escapa dels camins obvis, de la via f�cil i exposa una manera de fer que enganxa, que apel�la directament a la intel�lig�ncia i a les ganes dels lectors de descobrir camins in�dits i gratificants.
]]> http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=59040 Fri, 16 Nov 2018 11:33:36 GMT Fri http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=59040 http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=59029 Dirty Works es van fer en un bar d�estaci�. No tenim clar si sonava un blues estripat o una pe�a de country fosc i sense esperan�a, per� segur que les rodes dels trens arrencant metall de les vies van ser un bon catalitzador a l�hora de lligar els destins de Javier Lucini, un escriptor i traductor i Nacho Reig, realitzador de documentals i escriptor.
Amb aquella complicitat que dona compartir referents i gustos que bateguen per par�metres semblants, planifiquen cada llibre amb dedicaci�, precisi� i efectivitat i, de mica a mica basteixen un cat�leg s�lid i peculiar, ple de noms i d�hist�ries que fan honor al segell i que es belluguen sempre en territoris m�s aviat bruts, durs, esquerps i sempre preparats pel conflicte.



I en aquest cat�leg amb ganes de baralla, amb olor de magatzem i empremtes de greix negre destaca un nom que ja ha repetit tres vegades, Harry Crews (1935-2012). Ho ha fet amb �Coche�, �La maldici�n gitana� i �El amante de las cicatrices�. Nascut l�any 1935 a Georgia, va ser marine a Corea, es va comprar una Triumph, va fregar plats, va recollir tom�quets, va anar a parar a la pres�, va con�ixer una dona molt guapa que sabia escriure a m�quina, va tenir dos fills, un va morir i ell es va abocar a la droga i a l�alcohol i va construir una obra formada per vint llibres que s�ensorraven fins els genolls en aquestes aig�es pantanoses de la seva exist�ncia mancada d�esperan�a i d�horitzons.
Podr�em dir que �El amante de las cicatrices�, tradu�t per Javier Lucini, �s una hist�ria d�amor, per� segurament val la pena una advert�ncia pr�via potser innecess�ria, una hist�ria d�amor sorgida del cervell de Crews no t� res a veure amb la concepci� de l�amor que pot tenir, posem per cas, Danielle Steel. La novel�la retrata el Sud rural amb cruesa i sense cap tendresa. L�amor, en aquest cas, �s una col�lecci� de cicatrius, de records d�antigues ferides que no s�han tancat mai del tot. I el cat�leg no �s precisament petit. Hi ha tota mena de deutes que enterboleixen la realitat de cada dia.
Els protagonistes, Pete i Sarah viuen un amor que tamb� podria ser una mena de malson, depenent des de quin punt de vista es miri i s�analitzi, que es mou en un ambient de desencantament, en un entorn que sota una aparen�a de quotidianitat acaba sent hostil i provocant que la hist�ria �s radicalitzi, vagi directament als marges, amb fractures.



I un altre dels aspectes que cal tenir en compte �s el llenguatge. Crews juga amb la llengua, amb els accents peculiars de cada zona, amb les varietats locals i el resultat �s un cat�leg morfol�gic i ortogr�fica que ja �s complicat de llegir en la llengua original i que a l�hora de traduir es converteix en una tortura i en mat�ria de treball detallat i exhaustiu.
Una novel�la descarnada, ferotge i necess�ria.
]]> Dirty Works es van fer en un bar d�estaci�. No tenim clar si sonava un blues estripat o una pe�a de country fosc i sense esperan�a, per� segur que les rodes dels trens arrencant metall de les vies van ser un bon catalitzador a l�hora de lligar els destins de Javier Lucini, un escriptor i traductor i Nacho Reig, realitzador de documentals i escriptor.
Amb aquella complicitat que dona compartir referents i gustos que bateguen per par�metres semblants, planifiquen cada llibre amb dedicaci�, precisi� i efectivitat i, de mica a mica basteixen un cat�leg s�lid i peculiar, ple de noms i d�hist�ries que fan honor al segell i que es belluguen sempre en territoris m�s aviat bruts, durs, esquerps i sempre preparats pel conflicte.



I en aquest cat�leg amb ganes de baralla, amb olor de magatzem i empremtes de greix negre destaca un nom que ja ha repetit tres vegades, Harry Crews (1935-2012). Ho ha fet amb �Coche�, �La maldici�n gitana� i �El amante de las cicatrices�. Nascut l�any 1935 a Georgia, va ser marine a Corea, es va comprar una Triumph, va fregar plats, va recollir tom�quets, va anar a parar a la pres�, va con�ixer una dona molt guapa que sabia escriure a m�quina, va tenir dos fills, un va morir i ell es va abocar a la droga i a l�alcohol i va construir una obra formada per vint llibres que s�ensorraven fins els genolls en aquestes aig�es pantanoses de la seva exist�ncia mancada d�esperan�a i d�horitzons.
Podr�em dir que �El amante de las cicatrices�, tradu�t per Javier Lucini, �s una hist�ria d�amor, per� segurament val la pena una advert�ncia pr�via potser innecess�ria, una hist�ria d�amor sorgida del cervell de Crews no t� res a veure amb la concepci� de l�amor que pot tenir, posem per cas, Danielle Steel. La novel�la retrata el Sud rural amb cruesa i sense cap tendresa. L�amor, en aquest cas, �s una col�lecci� de cicatrius, de records d�antigues ferides que no s�han tancat mai del tot. I el cat�leg no �s precisament petit. Hi ha tota mena de deutes que enterboleixen la realitat de cada dia.
Els protagonistes, Pete i Sarah viuen un amor que tamb� podria ser una mena de malson, depenent des de quin punt de vista es miri i s�analitzi, que es mou en un ambient de desencantament, en un entorn que sota una aparen�a de quotidianitat acaba sent hostil i provocant que la hist�ria �s radicalitzi, vagi directament als marges, amb fractures.



I un altre dels aspectes que cal tenir en compte �s el llenguatge. Crews juga amb la llengua, amb els accents peculiars de cada zona, amb les varietats locals i el resultat �s un cat�leg morfol�gic i ortogr�fica que ja �s complicat de llegir en la llengua original i que a l�hora de traduir es converteix en una tortura i en mat�ria de treball detallat i exhaustiu.
Una novel�la descarnada, ferotge i necess�ria.
]]> http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=59029 Wed, 7 Nov 2018 08:34:10 GMT Wed http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=59029 http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=59017 Angle ha publicat �Pensa i actua com un gat�, un dels �ltims treballs d�St�phane Garnier, un autor nascut a Li� l�any 1974. es enginyer de so, creador de p�gines web, redactor publicitari, cantant, blogger, i, �s clar autor d�obres amb sentit de l�humor, un cert esperit juganer i la idea de transmetre certs valors de manera distesa.
En aquest cas concret els protagonistes son els gats i Garnier els presenta com un model de vida a seguir. Tranquils, lliures, observadors, prudents, orgullosos, amb personalitat i car�cter. Independ�ncia absoluta i manca d�estr�s serien les normes b�siques de la conducta felina i aix� ja marca for�a.



La idea de fons �s mirar d�entendre la vida i el comportament dels gats i aplicar-lo a la pr�pia vida, personal i professional, per aconseguir millorar-la. Un gat pensa nom�s en ell mateix, t� curiositat, �s discret, sincer, carism�tic, independent i es diverteix en tot all� que fa, convertint la seva capacitat d�adaptaci� en un signe de gran intel�lig�ncia. Garnier treballa i exposa prop de quaranta facultats felines com la llibertat, la tranquil�litat, l�egoisme ben ent�s, l�orgull, la indifer�ncia, la curiositat o el silenci, que podem aplicar a les nostres vides si tenim prou paci�ncia com per identificar-les, analitzar-les i reproduir-les.
]]> Angle ha publicat �Pensa i actua com un gat�, un dels �ltims treballs d�St�phane Garnier, un autor nascut a Li� l�any 1974. es enginyer de so, creador de p�gines web, redactor publicitari, cantant, blogger, i, �s clar autor d�obres amb sentit de l�humor, un cert esperit juganer i la idea de transmetre certs valors de manera distesa.
En aquest cas concret els protagonistes son els gats i Garnier els presenta com un model de vida a seguir. Tranquils, lliures, observadors, prudents, orgullosos, amb personalitat i car�cter. Independ�ncia absoluta i manca d�estr�s serien les normes b�siques de la conducta felina i aix� ja marca for�a.



La idea de fons �s mirar d�entendre la vida i el comportament dels gats i aplicar-lo a la pr�pia vida, personal i professional, per aconseguir millorar-la. Un gat pensa nom�s en ell mateix, t� curiositat, �s discret, sincer, carism�tic, independent i es diverteix en tot all� que fa, convertint la seva capacitat d�adaptaci� en un signe de gran intel�lig�ncia. Garnier treballa i exposa prop de quaranta facultats felines com la llibertat, la tranquil�litat, l�egoisme ben ent�s, l�orgull, la indifer�ncia, la curiositat o el silenci, que podem aplicar a les nostres vides si tenim prou paci�ncia com per identificar-les, analitzar-les i reproduir-les.
]]> http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=59017 Fri, 2 Nov 2018 11:22:43 GMT Fri http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=59017 http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=59012 Anna Bou Jorba (Barcelona, 1973) �s dissenyadora d�interiors i va ser coordinadora de poesia de la revista Atenea. Escriu poesia i compta els seus llibres amb premis. El primer, �L��ltima mohicana�, premi Vila de Martorell 2012, el segon, �Acad�mia d�idiomes invisibles�, premi Joan Perucho Vila d�Asc� 2014 i el tercer, �El cirurgi� de m�scares�, Premi Vila de Catarroja 2016.



L�Anna t� una poesia fresca, viva, en ocasions l�dica, sense que aix� vulgui dir en cap moment que renuncia a la profunditat, al missatge, a les imatges directes i potents. �El cirurgi� de m�scares� t� dues parts, �Madeixes� i �Ganyotes�, formades per poemes s�lids, capa�os d�explicar hist�ries i sentiments per� tamb� d�aportar un escenari, una mena de fotografia de fons que ajuda for�a a construir l�ambientaci�, all� que potser sense ser-hi en pres�ncia absoluta, resulta fonamental a l�hora d�aixecar la narraci� po�tica.
�s m�s que probable que la seva formaci� com a creadora d�interiors la porti a organitzar aquest discurs de continent i contingut, d�edifici i de la gent que hi viu i per aix� els seus poemes s�n visuals, directes, f�cils de convertir en imatges, per� no s�n fotografies innocents i s�acaben transformant en discrets misteris desvetllats, en pistes que ajuden a comprendre el tot des d�una aproximaci� est�tica subtil i viva.
]]> Anna Bou Jorba (Barcelona, 1973) �s dissenyadora d�interiors i va ser coordinadora de poesia de la revista Atenea. Escriu poesia i compta els seus llibres amb premis. El primer, �L��ltima mohicana�, premi Vila de Martorell 2012, el segon, �Acad�mia d�idiomes invisibles�, premi Joan Perucho Vila d�Asc� 2014 i el tercer, �El cirurgi� de m�scares�, Premi Vila de Catarroja 2016.



L�Anna t� una poesia fresca, viva, en ocasions l�dica, sense que aix� vulgui dir en cap moment que renuncia a la profunditat, al missatge, a les imatges directes i potents. �El cirurgi� de m�scares� t� dues parts, �Madeixes� i �Ganyotes�, formades per poemes s�lids, capa�os d�explicar hist�ries i sentiments per� tamb� d�aportar un escenari, una mena de fotografia de fons que ajuda for�a a construir l�ambientaci�, all� que potser sense ser-hi en pres�ncia absoluta, resulta fonamental a l�hora d�aixecar la narraci� po�tica.
�s m�s que probable que la seva formaci� com a creadora d�interiors la porti a organitzar aquest discurs de continent i contingut, d�edifici i de la gent que hi viu i per aix� els seus poemes s�n visuals, directes, f�cils de convertir en imatges, per� no s�n fotografies innocents i s�acaben transformant en discrets misteris desvetllats, en pistes que ajuden a comprendre el tot des d�una aproximaci� est�tica subtil i viva.
]]> http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=59012 Tue, 30 Oct 2018 08:37:50 GMT Tue http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=59012 http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=59005 C�cile Jugla �s escriptora, editora i traductora. L�any 2004 va abandonar Par�s i es va traslladar a Nantes. Considera la vida i la literatura com un joc i aix� l�ha portat a fer s�ries com Dok�o que publica Narthan i que es dedica a explorar l�univers d�una manera did�ctica i entretinguda.



Joventut acaba de publicar en traducci� de Susana Tornero, �Saps com funciona?�, un llibre amb moltes preguntes, moltes respostes i una aut�ntica vacuna contra la curiositat nen diversos camps. 50 interrogants que incideixen en �mbits com el menjar, la roba, l�entreteniment, la llar, la ciutat i els transports. Les investigacions de l�autora donen els seus fruits i es concreten en aquesta idea d�oferir als lectors tots els detalls sobre q�estions com d�on ve el cot�, com es condueix un cotxe, com es produeix la mel, com �s un caixer autom�tic per dins.
Preguntes, respostes, jocs i una meravellosa manera de descobrir el mon que ens envolta.
]]> C�cile Jugla �s escriptora, editora i traductora. L�any 2004 va abandonar Par�s i es va traslladar a Nantes. Considera la vida i la literatura com un joc i aix� l�ha portat a fer s�ries com Dok�o que publica Narthan i que es dedica a explorar l�univers d�una manera did�ctica i entretinguda.



Joventut acaba de publicar en traducci� de Susana Tornero, �Saps com funciona?�, un llibre amb moltes preguntes, moltes respostes i una aut�ntica vacuna contra la curiositat nen diversos camps. 50 interrogants que incideixen en �mbits com el menjar, la roba, l�entreteniment, la llar, la ciutat i els transports. Les investigacions de l�autora donen els seus fruits i es concreten en aquesta idea d�oferir als lectors tots els detalls sobre q�estions com d�on ve el cot�, com es condueix un cotxe, com es produeix la mel, com �s un caixer autom�tic per dins.
Preguntes, respostes, jocs i una meravellosa manera de descobrir el mon que ens envolta.
]]> http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=59005 Thu, 25 Oct 2018 06:29:05 GMT Thu http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=59005 http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=58996 Ana Rossi i Marta Roma, no us ho penseu dues vegades. Aneu-hi! Personalment vaig tenir ocasi� de veure-les i de descobrir-les protagonitzant el segon concert del cicle �Per fi �s dilluns� de l�Escola de M�sica Moderna de Badalona on tamb� van comptar amb les col�laboracions del saxofonista i professor de l�EMMB, Mart� Serra, un dels gran m�sics del pa�s.
S�n un tot, per� primer anem per parts. Ana Rossi va comen�ar la seva formaci� a l�Argentina on tamb� va estudiar Antropologia i Belles Arts. L�any 2000 es va traslladar a Barcelona, va seguir estudiant t�cnica vocal, piano i guitarra, bevent de molts g�neres per� sense perdre mai les refer�ncies de la m�sica popular del seu continent i embrancant-se en mil projectes musicals, tots plens d�emoci�, de rigor, de passi� i de solidesa.



Marta Roma, nascuda a la comarca d'Osona, es va formar a l�Esmuc per� despr�s va marxar a Berklee College of Music de Boston on va treballar en la recerca de totes les possibilitats que ofereix el violoncel, m�s enll� de les interpretacions cl�ssiques. Ha format part de la Berklee World Strings Orchestra, sota la direcci� dEugene Friesen i tamb� actua sovint amb el seu germ�, el sempre sorprenent Guillem Roma.
I, entrant en mat�ria, el catalitzador del duet va ser un curs on l�Ana i la Marta van coincidir en el mateix bungalow. Diuen que van comen�ar a tocar juntes quasi abans de comen�ar a parlar i veient el resultat tampoc no m�estranyaria gens. Es pot ser bon m�sic, fins i tot ser un virtu�s per� no transmetre res m�s (que no �s poc) que virtuosisme i perfecci�. En el cas de Rossi-Roma la primera sensaci� que t�arriba, a banda d�aquesta perfecci� musical, �s la d�una gran complicitat d�aquelles que no es forcen, que no es treballen, que s�n espont�nies, pures, de les que desborden els l�mits f�sics de l�escenari i s�escampen entre el p�blic com un vent que arriba arreu.
El marc, diguem-ne filos�fic, del projecte es basa en un objectiu primordial, agafar les can�ons i convertir-les en l�eix de la seva tasca creativa i comunicadora. Aix�, d�entrada, podria semblar una obvietat per� no ho �s gens. L�Ana i la Marta treballen cada can�� com una unitat independent que, a la vegada forma part d�un tot, d�un conjunt global que, pas a pas es va impregnant de les seves ess�ncies, de la manera de veure cada estructura, totes les seves potencialitats i, sobretot, tot all� que amb la seva visi� i tractament personal, poden arribar a arrencar de la composici� inicial.
Es belluguen en un univers format per can�ons amb capacitat per anar creant climes propis, peces que formen part dels repertoris del folklore cl�ssic d�Am�rica del Sud, de N�pols, de Portugal, de Brasil i fins i tot algun cl�ssic de jazz. Veiem desfilar fado, zamba, huyano, samba, bossa formant un apassionant i apassionat repertori de can�ons, d�aquestes can�ons enteses i agafades com un tot i a la vegada com a part indissoluble d�una globalitat superior, com una mena d�arquitectura sonora que es construeix de manera viva i vital.



Amb aquesta concepci� de l�espectacle, configurant-lo a base de presentar peces amb una identitat i un ambient particular i propi, probablement ja aconseguirien una posada en escena correcta i amb resultats positius, per� el que converteix el duet Rossi&Roma en una proposta imperdible, singular, captivadora i fascinant �s el segell personal que les dues creadores imposen a les can�ons escollides.
Podem trobar can�ons molt conegudes, sobretot lligades al folklore aut�cton, per� l�Ana i la Marta hi posen tota la seva saviesa, tota la seva sensibilitat i tot el seu virtuosisme i les transformen de dalt a baix, aconseguint el millor que pot aconseguir un m�sic, convertir un cl�ssic conegut en una can�� diferent, lligada per sempre m�s a la pr�pia personalitat. Elles dues ho fan i, en aparen�a ho fan amb una facilitat extrema, amb una efic�cia ferotge i demolidora. Les can�ons escollides no perden en cap moment la seva ess�ncia b�sica per� muten, viren i s�adapten a la perfecci� a l��nima de l�Ana i de la Marta.
I aquesta �nima �s una q�esti� que cal tractar a banda. L�Ana porta a l�ADN tota la po�tica d�un continent i aix� no �s precisament un llegat insignificant. La calidesa de la seva veu s�adapta de manera sinuosa al cor dels c�ntics que provenen del poble, dels cors tra�ts. Penes d�amor, pobresa, ll�grimes, can�ons tristes que, malgrat tot mantenen sempre una mena de peculiar punt d�esperan�a que aporta vida i, en certa manera, futur. Tamb� s�n paisatges, territoris llunyans o propers, identitats �niques, colors, rius que flueixen, petits planetes �nics.



De la seva banda, la Marta fa que el seu violoncel sigui una veritable m�quina de fascinaci� massiva. El sap tractar com un cl�ssic instrument de concerts, per� tamb� el pot transformar en una guitarra el�ctrica que afronta el solo d�una can�� com ho farien Jimmy Hendrix o Eric Clapton. �s capa� de fregar-lo com una segona guitarra per� tamb� l�utilitza com un baix, com una bateria, com una petita, personal, divertida i al�lucinant orquestra m�gica.
I els arranjaments de les can�ons s�n tot un univers. N�hi ha que tenen l�aparen�a puntual d�una muntanya russa, t�eleven al punt m�s �lgid, et mantenen uns segons a dalt de tot, amb l�ai al cor i la respiraci� continguda i despr�s t�aboquen al buit, en una caiguda plena d�emocions, de vertigen, de neguit. D�altres s�n un petit mar, fred, gelat, c�lid i ardent a la vegada. Sensacions pures, de la pell a la pell, del cor a la pell, de la pell al cor, del cor al cor, sense intermediaris, sense artificis, sense falsedats. Nom�s puresa, imaginaci� i veritat, res m�s. I totes tenen punts en com� que les converteixen en ep�nimes: s�n poesia i sentiment, poesia n�tida, que transmet vida i sentiment que dona emoci�, batec i sorpresa. Ana Rossi i Marta Roma aconsegueixen, a m�s, una cosa que no �s gens f�cil d�aconseguir, cl�max i complicitat. La seva manera d�interpretar, de relacionar-se, d�afrontar cada instant del concert fan que s�estableixi una complicitat m�xima, una complicitat que, a m�s �s l�dica, divertida, feta amb petits detalls i grans somriures, de petits somriures i grans detalls. I aquesta complicitat, �s clar, es transmet, s�escampa, es converteix en un gas invisible per� m�gic, subtil per� infal�lible que transforma el concert en una gran reacci� f�sica i qu�mica capa� d�aportar felicitat, plaer, benestar i ganes de no arribar mai al final.
Deixar-te acaronar per les seves veus, pels seus instruments, perfectament lligats i emotius, per la seva m�gia �s una manera magn�fica de refermar que no s�equivocaven quan van decidir deixar parlar les seves respectives fetilleries es podien convertir en enc�s, en encant, en fascinaci�, en seducci�, en contrastos, en espontane�tat, en bellesa absoluta i rotunda.



Fent s�lida realitat una de les estrofes de �Maria bonita�, de Natalia Lafourcade, la que diu �j�rame que no mientes / porque te sientes idolatrada�, l�Ana Rossi i la Marta Roma ja podran mentir sempre que vulguin, com vulguin i quan vulguin perqu� s�acaben de guanyar una nova idolatria absoluta i sense condicions.
]]> Ana Rossi i Marta Roma, no us ho penseu dues vegades. Aneu-hi! Personalment vaig tenir ocasi� de veure-les i de descobrir-les protagonitzant el segon concert del cicle �Per fi �s dilluns� de l�Escola de M�sica Moderna de Badalona on tamb� van comptar amb les col�laboracions del saxofonista i professor de l�EMMB, Mart� Serra, un dels gran m�sics del pa�s.
S�n un tot, per� primer anem per parts. Ana Rossi va comen�ar la seva formaci� a l�Argentina on tamb� va estudiar Antropologia i Belles Arts. L�any 2000 es va traslladar a Barcelona, va seguir estudiant t�cnica vocal, piano i guitarra, bevent de molts g�neres per� sense perdre mai les refer�ncies de la m�sica popular del seu continent i embrancant-se en mil projectes musicals, tots plens d�emoci�, de rigor, de passi� i de solidesa.



Marta Roma, nascuda a la comarca d'Osona, es va formar a l�Esmuc per� despr�s va marxar a Berklee College of Music de Boston on va treballar en la recerca de totes les possibilitats que ofereix el violoncel, m�s enll� de les interpretacions cl�ssiques. Ha format part de la Berklee World Strings Orchestra, sota la direcci� dEugene Friesen i tamb� actua sovint amb el seu germ�, el sempre sorprenent Guillem Roma.
I, entrant en mat�ria, el catalitzador del duet va ser un curs on l�Ana i la Marta van coincidir en el mateix bungalow. Diuen que van comen�ar a tocar juntes quasi abans de comen�ar a parlar i veient el resultat tampoc no m�estranyaria gens. Es pot ser bon m�sic, fins i tot ser un virtu�s per� no transmetre res m�s (que no �s poc) que virtuosisme i perfecci�. En el cas de Rossi-Roma la primera sensaci� que t�arriba, a banda d�aquesta perfecci� musical, �s la d�una gran complicitat d�aquelles que no es forcen, que no es treballen, que s�n espont�nies, pures, de les que desborden els l�mits f�sics de l�escenari i s�escampen entre el p�blic com un vent que arriba arreu.
El marc, diguem-ne filos�fic, del projecte es basa en un objectiu primordial, agafar les can�ons i convertir-les en l�eix de la seva tasca creativa i comunicadora. Aix�, d�entrada, podria semblar una obvietat per� no ho �s gens. L�Ana i la Marta treballen cada can�� com una unitat independent que, a la vegada forma part d�un tot, d�un conjunt global que, pas a pas es va impregnant de les seves ess�ncies, de la manera de veure cada estructura, totes les seves potencialitats i, sobretot, tot all� que amb la seva visi� i tractament personal, poden arribar a arrencar de la composici� inicial.
Es belluguen en un univers format per can�ons amb capacitat per anar creant climes propis, peces que formen part dels repertoris del folklore cl�ssic d�Am�rica del Sud, de N�pols, de Portugal, de Brasil i fins i tot algun cl�ssic de jazz. Veiem desfilar fado, zamba, huyano, samba, bossa formant un apassionant i apassionat repertori de can�ons, d�aquestes can�ons enteses i agafades com un tot i a la vegada com a part indissoluble d�una globalitat superior, com una mena d�arquitectura sonora que es construeix de manera viva i vital.



Amb aquesta concepci� de l�espectacle, configurant-lo a base de presentar peces amb una identitat i un ambient particular i propi, probablement ja aconseguirien una posada en escena correcta i amb resultats positius, per� el que converteix el duet Rossi&Roma en una proposta imperdible, singular, captivadora i fascinant �s el segell personal que les dues creadores imposen a les can�ons escollides.
Podem trobar can�ons molt conegudes, sobretot lligades al folklore aut�cton, per� l�Ana i la Marta hi posen tota la seva saviesa, tota la seva sensibilitat i tot el seu virtuosisme i les transformen de dalt a baix, aconseguint el millor que pot aconseguir un m�sic, convertir un cl�ssic conegut en una can�� diferent, lligada per sempre m�s a la pr�pia personalitat. Elles dues ho fan i, en aparen�a ho fan amb una facilitat extrema, amb una efic�cia ferotge i demolidora. Les can�ons escollides no perden en cap moment la seva ess�ncia b�sica per� muten, viren i s�adapten a la perfecci� a l��nima de l�Ana i de la Marta.
I aquesta �nima �s una q�esti� que cal tractar a banda. L�Ana porta a l�ADN tota la po�tica d�un continent i aix� no �s precisament un llegat insignificant. La calidesa de la seva veu s�adapta de manera sinuosa al cor dels c�ntics que provenen del poble, dels cors tra�ts. Penes d�amor, pobresa, ll�grimes, can�ons tristes que, malgrat tot mantenen sempre una mena de peculiar punt d�esperan�a que aporta vida i, en certa manera, futur. Tamb� s�n paisatges, territoris llunyans o propers, identitats �niques, colors, rius que flueixen, petits planetes �nics.



De la seva banda, la Marta fa que el seu violoncel sigui una veritable m�quina de fascinaci� massiva. El sap tractar com un cl�ssic instrument de concerts, per� tamb� el pot transformar en una guitarra el�ctrica que afronta el solo d�una can�� com ho farien Jimmy Hendrix o Eric Clapton. �s capa� de fregar-lo com una segona guitarra per� tamb� l�utilitza com un baix, com una bateria, com una petita, personal, divertida i al�lucinant orquestra m�gica.
I els arranjaments de les can�ons s�n tot un univers. N�hi ha que tenen l�aparen�a puntual d�una muntanya russa, t�eleven al punt m�s �lgid, et mantenen uns segons a dalt de tot, amb l�ai al cor i la respiraci� continguda i despr�s t�aboquen al buit, en una caiguda plena d�emocions, de vertigen, de neguit. D�altres s�n un petit mar, fred, gelat, c�lid i ardent a la vegada. Sensacions pures, de la pell a la pell, del cor a la pell, de la pell al cor, del cor al cor, sense intermediaris, sense artificis, sense falsedats. Nom�s puresa, imaginaci� i veritat, res m�s. I totes tenen punts en com� que les converteixen en ep�nimes: s�n poesia i sentiment, poesia n�tida, que transmet vida i sentiment que dona emoci�, batec i sorpresa. Ana Rossi i Marta Roma aconsegueixen, a m�s, una cosa que no �s gens f�cil d�aconseguir, cl�max i complicitat. La seva manera d�interpretar, de relacionar-se, d�afrontar cada instant del concert fan que s�estableixi una complicitat m�xima, una complicitat que, a m�s �s l�dica, divertida, feta amb petits detalls i grans somriures, de petits somriures i grans detalls. I aquesta complicitat, �s clar, es transmet, s�escampa, es converteix en un gas invisible per� m�gic, subtil per� infal�lible que transforma el concert en una gran reacci� f�sica i qu�mica capa� d�aportar felicitat, plaer, benestar i ganes de no arribar mai al final.
Deixar-te acaronar per les seves veus, pels seus instruments, perfectament lligats i emotius, per la seva m�gia �s una manera magn�fica de refermar que no s�equivocaven quan van decidir deixar parlar les seves respectives fetilleries es podien convertir en enc�s, en encant, en fascinaci�, en seducci�, en contrastos, en espontane�tat, en bellesa absoluta i rotunda.



Fent s�lida realitat una de les estrofes de �Maria bonita�, de Natalia Lafourcade, la que diu �j�rame que no mientes / porque te sientes idolatrada�, l�Ana Rossi i la Marta Roma ja podran mentir sempre que vulguin, com vulguin i quan vulguin perqu� s�acaben de guanyar una nova idolatria absoluta i sense condicions.
]]> http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=58996 Tue, 16 Oct 2018 09:21:32 GMT Tue http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=58996 http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=58979 Bernard Minier s�ha convertit en un dels gran �xits de la novel�la negra francesa dels �ltims anys. Nascut a B�ziers l�any 1960, va viure al peu dels Pirineus, un lloc on acostuma a ambientar els seus llibres. Va treballar al Servei d�Aduanes i ha publicat els llibres �Bajo el hielo�, �El c�rculo�, �No apagues la luz� i �Une putain d�histoire�. Ha rebut dues vegades el premi Polar del Festival de Cognac i s�ha tradu�t a vint pa�sos.



Martin Servaz, de la policia judicial de Tolousse, viu una vida turmentada i perillosa. Hi ha poques coses a la seva vida que es puguin qualificar de pl�cides i una de les pitjors i que, de fet �s el fil conductor de la s�rie, �s la pres�ncia de Julian Hirtmann, un psic�pata capa� de les aberracions m�s grans i tamb� un aut�ntic mestre a l�hora d�apar�ixer i de desapar�ixer per anar manipulant les seves v�ctimes gr�cies a sofisticades t�cniques de tortura psicol�gica, responsable de la desaparici� de la parella de Servaz, Marianne i amb qui comparteix una curiosa passi� per la m�sica de Mahler.



Em aquesta ocasi�, l�assassinat d�una noia en una esgl�sia al nord de Noruega, fa que l�agent Kirsten Nigaard entri en contacte amb Sevaz i que tots dos junts vagin descobrint una trama plena de lligams amb el passat i amb tota mena de complicades ramificacions. Una persecuci� tensa i dram�tica, amb diferents actors secundaris que hi van jugant papers decisius i que obliguen a l�enfrontament directe, a la lluita cara a cara amb tot el pes de la incertesa i del perill evident. Molta tensi� i una prova fefaent de l�estil que ha convertit Minier en un dels autors de novel�la negra m�s populars de Fran�a.
]]> Bernard Minier s�ha convertit en un dels gran �xits de la novel�la negra francesa dels �ltims anys. Nascut a B�ziers l�any 1960, va viure al peu dels Pirineus, un lloc on acostuma a ambientar els seus llibres. Va treballar al Servei d�Aduanes i ha publicat els llibres �Bajo el hielo�, �El c�rculo�, �No apagues la luz� i �Une putain d�histoire�. Ha rebut dues vegades el premi Polar del Festival de Cognac i s�ha tradu�t a vint pa�sos.



Martin Servaz, de la policia judicial de Tolousse, viu una vida turmentada i perillosa. Hi ha poques coses a la seva vida que es puguin qualificar de pl�cides i una de les pitjors i que, de fet �s el fil conductor de la s�rie, �s la pres�ncia de Julian Hirtmann, un psic�pata capa� de les aberracions m�s grans i tamb� un aut�ntic mestre a l�hora d�apar�ixer i de desapar�ixer per anar manipulant les seves v�ctimes gr�cies a sofisticades t�cniques de tortura psicol�gica, responsable de la desaparici� de la parella de Servaz, Marianne i amb qui comparteix una curiosa passi� per la m�sica de Mahler.



Em aquesta ocasi�, l�assassinat d�una noia en una esgl�sia al nord de Noruega, fa que l�agent Kirsten Nigaard entri en contacte amb Sevaz i que tots dos junts vagin descobrint una trama plena de lligams amb el passat i amb tota mena de complicades ramificacions. Una persecuci� tensa i dram�tica, amb diferents actors secundaris que hi van jugant papers decisius i que obliguen a l�enfrontament directe, a la lluita cara a cara amb tot el pes de la incertesa i del perill evident. Molta tensi� i una prova fefaent de l�estil que ha convertit Minier en un dels autors de novel�la negra m�s populars de Fran�a.
]]> http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=58979 Fri, 21 Sep 2018 12:11:17 GMT Fri http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=58979 http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=58964 Visor acaba de publicar �El alboroto de los p�jaros� l��ltim llibre que John Ashbery va escriure poc abans de la seva mort l�any 2017, tradu�t i prologat per Eduardo Iriarte. Ashbery, amb 27 llibres de poesia, una novel�la, tres obres de teatre, diverses traduccions i assajos i tota mena de premis com el Pulitzer o el National Book Critics Award for Poetry, �s un dels grans poetes contemporanis tot i tenir una poesia dura, cr�ptica i gens amable.



El llibre �s una mena d�elegia que, en certa manera, reflecteix i sintetitza un esfor� que va posar de manifest durant tota la seva vida, utilitzar els versos per anar reflectint les experi�ncies vitals, mirant de despullar-la de tota mena d�inger�ncies externes, �s a dir experi�ncia pura, despullada, nascuda de directament de la percepci� o de les pr�pies viv�ncies.



Viure, captar, oblidar, recordar-ho de nou i deixar-ne const�ncia gr�fica, aquesta seria una aproximaci� al cicle proposat per Ashbery. El pas del temps, la fugacitat, aquesta sensaci� de circumfer�ncia que sembla tancar-se per� que no ho acaba de fer mai. Eduardo Iriarte construeix una magn�fica pe�a de presentaci� que permet descobrir claus fant�stiques al voltant del llibre en concret i de la poesia de John Ashbery en general, analitzant la seva personalitat i la manera concreta de percebre i de manifestar la l�rica de la paraula. Un text imprescindible, tot i que el mateix Iriarte recomani despullar-se de qualsevol prevenci�, oblidar totes les refer�ncies i capbussar-se en aquest llibre sense cap l�mit, sense cap lligam, sense cap idea pr�via i gaudir d�aquesta gran obra de maduresa d�Ashbery.
]]> Visor acaba de publicar �El alboroto de los p�jaros� l��ltim llibre que John Ashbery va escriure poc abans de la seva mort l�any 2017, tradu�t i prologat per Eduardo Iriarte. Ashbery, amb 27 llibres de poesia, una novel�la, tres obres de teatre, diverses traduccions i assajos i tota mena de premis com el Pulitzer o el National Book Critics Award for Poetry, �s un dels grans poetes contemporanis tot i tenir una poesia dura, cr�ptica i gens amable.



El llibre �s una mena d�elegia que, en certa manera, reflecteix i sintetitza un esfor� que va posar de manifest durant tota la seva vida, utilitzar els versos per anar reflectint les experi�ncies vitals, mirant de despullar-la de tota mena d�inger�ncies externes, �s a dir experi�ncia pura, despullada, nascuda de directament de la percepci� o de les pr�pies viv�ncies.



Viure, captar, oblidar, recordar-ho de nou i deixar-ne const�ncia gr�fica, aquesta seria una aproximaci� al cicle proposat per Ashbery. El pas del temps, la fugacitat, aquesta sensaci� de circumfer�ncia que sembla tancar-se per� que no ho acaba de fer mai. Eduardo Iriarte construeix una magn�fica pe�a de presentaci� que permet descobrir claus fant�stiques al voltant del llibre en concret i de la poesia de John Ashbery en general, analitzant la seva personalitat i la manera concreta de percebre i de manifestar la l�rica de la paraula. Un text imprescindible, tot i que el mateix Iriarte recomani despullar-se de qualsevol prevenci�, oblidar totes les refer�ncies i capbussar-se en aquest llibre sense cap l�mit, sense cap lligam, sense cap idea pr�via i gaudir d�aquesta gran obra de maduresa d�Ashbery.
]]> http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=58964 Thu, 9 Aug 2018 08:34:30 GMT Thu http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=58964 http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=58963 �lex Mart�n �s professor de llengua i literatura catalanes en un lloc tan poc sospit�s d�adoctrinament com �s la Universitat de Salamanca. Tamb� codirigeix el Congr�s de Novel�la i Cinema negre de la mateixa universitat i, amb el temps s�ha convertit en un dels grans experts en literatura negra de casa nostra i dirigeix la col�lecci� Crims.cat de l�editorial Alrev�s.
Aquest segell ha publicat el seu �ltim assaig �Jaume Fuster, g�nere negre sense l�mits�, ara que es compleixen els vint anys de la mort d�aquest gran impulsor i renovador del g�nere en catal�. Rafael Tasis i Manuel de Pedrolo van ser els veritables pioners, per� Fuster, mort prematurament als 53 anys, va ser l�aut�ntic renovador. Amb el seu impuls, els �lladres i serenos�van comen�ar un cam� que ja no tindria aturador.



El llibre de Mart�n Escrib� �s, d�entrada, un acte d�absoluta just�cia, ja que altres impulsors del g�nere negre en altres idiomes, com el marsell�s Jean-Patrick Manchette, el sicili� Leonardo Sciascia o, m�s a la vora, el barcelon� Manuel V�zquez Montalb�n, van con�ixer l��xit i el respecte mentre que Fuster encara no s�ha situat al lloc que li pertoca en el nostre hist�ric d�autors.
El t�tol ja ho deixa clar, un autor absolut, sense l�mits, capa� de moure�s amb mestratge en qualsevol �mbit (la recerca de l��lex li va servir per trobar el curi�s i juvenil �Poema dit de la Redempci� que va publicar Meteora) i a l�interior, Mart�n analitza en tota la seva immensitat la feina �negra� de Fuster. Llibres, traduccions, guions, articles, documents in�dits que no es poden deslligar de la realitat social que li va tocar viure. Despr�s de molts anys de dictadura, comencen les reivindicacions culturals i ling��stiques, la recuperaci� del catal� com a llengua total i la necessitat de recuperar la literatura de g�nere com a eina b�sica de normalitzaci�, una decisi� molt m�s important i profunda del que podria semblar al primer cop d�ull.



Fuster volia ser conegut, llegit i la seva manera de mirar-se el m�n era absolutament contempor�nia, per aix� la seva literatura beu del cinema, de la vida i mira de transportar les ess�ncies del g�nere que triomfa en lleng�es com l�angl�s o el franc�s al catal�. �s obvi que el motor central, escriure en catal�, �s el principal escull a l�hora d�aconseguir el reconeixement, una mena d�ox�moron que no semblava inquietar-lo de manera especial. El Jaume es converteix tamb� en catalitzador d�experi�ncies col�lectives i en un creador brillant d�hist�ries i de personatges que no poden defugir les influ�ncies americanes en general i de Dashiell Hammett en particular. Investigadors privats, un ofici poc habitual a l�Espanya dels 60 i del 70, dones fatals i, m�s enll� d�aquesta simbologia, un treball molt seri�s per anar definint un llenguatge, unes formes i uns paisatges propis, donant protagonisme a la Barcelona preol�mpica i prou oberta com per acollir tota mena de crims i de criminals.
�lex Mart�n, ja ho hem dit, ha fet un acte de just�cia donant forma i contingut a aquest llibre, per� tamb� n�ha fet un d�erudici� i un d�amor. Ha remenat papers i tota mena de documents referits a la relaci� entre Fuster i la novel�la negra i el resultat �s un llibre c�lid i contundent, ple de saviesa, de record i d�aquella necessitat �ntima de fer les coses perqu� s�han de fer, perqu� s�n justes i necess�ries
]]> �lex Mart�n �s professor de llengua i literatura catalanes en un lloc tan poc sospit�s d�adoctrinament com �s la Universitat de Salamanca. Tamb� codirigeix el Congr�s de Novel�la i Cinema negre de la mateixa universitat i, amb el temps s�ha convertit en un dels grans experts en literatura negra de casa nostra i dirigeix la col�lecci� Crims.cat de l�editorial Alrev�s.
Aquest segell ha publicat el seu �ltim assaig �Jaume Fuster, g�nere negre sense l�mits�, ara que es compleixen els vint anys de la mort d�aquest gran impulsor i renovador del g�nere en catal�. Rafael Tasis i Manuel de Pedrolo van ser els veritables pioners, per� Fuster, mort prematurament als 53 anys, va ser l�aut�ntic renovador. Amb el seu impuls, els �lladres i serenos�van comen�ar un cam� que ja no tindria aturador.



El llibre de Mart�n Escrib� �s, d�entrada, un acte d�absoluta just�cia, ja que altres impulsors del g�nere negre en altres idiomes, com el marsell�s Jean-Patrick Manchette, el sicili� Leonardo Sciascia o, m�s a la vora, el barcelon� Manuel V�zquez Montalb�n, van con�ixer l��xit i el respecte mentre que Fuster encara no s�ha situat al lloc que li pertoca en el nostre hist�ric d�autors.
El t�tol ja ho deixa clar, un autor absolut, sense l�mits, capa� de moure�s amb mestratge en qualsevol �mbit (la recerca de l��lex li va servir per trobar el curi�s i juvenil �Poema dit de la Redempci� que va publicar Meteora) i a l�interior, Mart�n analitza en tota la seva immensitat la feina �negra� de Fuster. Llibres, traduccions, guions, articles, documents in�dits que no es poden deslligar de la realitat social que li va tocar viure. Despr�s de molts anys de dictadura, comencen les reivindicacions culturals i ling��stiques, la recuperaci� del catal� com a llengua total i la necessitat de recuperar la literatura de g�nere com a eina b�sica de normalitzaci�, una decisi� molt m�s important i profunda del que podria semblar al primer cop d�ull.



Fuster volia ser conegut, llegit i la seva manera de mirar-se el m�n era absolutament contempor�nia, per aix� la seva literatura beu del cinema, de la vida i mira de transportar les ess�ncies del g�nere que triomfa en lleng�es com l�angl�s o el franc�s al catal�. �s obvi que el motor central, escriure en catal�, �s el principal escull a l�hora d�aconseguir el reconeixement, una mena d�ox�moron que no semblava inquietar-lo de manera especial. El Jaume es converteix tamb� en catalitzador d�experi�ncies col�lectives i en un creador brillant d�hist�ries i de personatges que no poden defugir les influ�ncies americanes en general i de Dashiell Hammett en particular. Investigadors privats, un ofici poc habitual a l�Espanya dels 60 i del 70, dones fatals i, m�s enll� d�aquesta simbologia, un treball molt seri�s per anar definint un llenguatge, unes formes i uns paisatges propis, donant protagonisme a la Barcelona preol�mpica i prou oberta com per acollir tota mena de crims i de criminals.
�lex Mart�n, ja ho hem dit, ha fet un acte de just�cia donant forma i contingut a aquest llibre, per� tamb� n�ha fet un d�erudici� i un d�amor. Ha remenat papers i tota mena de documents referits a la relaci� entre Fuster i la novel�la negra i el resultat �s un llibre c�lid i contundent, ple de saviesa, de record i d�aquella necessitat �ntima de fer les coses perqu� s�han de fer, perqu� s�n justes i necess�ries
]]> http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=58963 Wed, 8 Aug 2018 12:27:40 GMT Wed http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=58963