ILC nou

Laura Borràs es mostra optimista davant del tsunami tecnològic

no-spam@lletrescatalanes.cat (Carme Callejón) — Wed, 23 Sep 2015 12:54:39 +0000

Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes va inaugurar dimarts 17 de setembre el curs acadèmic a Manlleu amb la conferència titulada Com ensenyar a llegir en la república de les pantalles i no morir en l’intent!. Davant més de 80 persones, Borràs va mostrar el seu optimistes davant l’allau de tecnologia a què estem exposats i va animar els docents a treure profit de les noves tecnologies a l’aula. Entre citacions de T.S. Eliot, F. Schiller i S. Beckett, Laura Borràs ve relacionar les teories d’Adam Kirsch amb la seva experiència d’entorns 2.0 partint de la seva àmplia tasca docent reconeguda internacionalment.

Segons la directora de la ILC, “no hem perdut informació a través dels entorns digitals ja que avui dia es llegeix tant o més que abans, però d’una manera diferent”. Laura Borràs va parlar de les noves tendències culturals com la comunitat de booktubers, joves youtubers que recomanen llibres o l’ús de twitter per piular literatura i va animar tots els mestres i professionals de l’ensenyament a treure profit de les noves tecnologies a l’aula. Borràs assegura que a través la lectura els alumnes poden entrar en una altra dimensió: lectura compartida, transmèdia, videocreació, àudio, 2.0, piulades, petites queixalades de lectura microlearning, etc., i va posar com a exemple el projecte Magrana. Laura Borràs va tancar l’exposició amb la frase “l’impediment més gran per aprendre no és cognitiu, sinó que és la falta de ganes d’aprendre”.

La conferència estava adreçada especialment a la comunitat educativa i a tota la ciutadania en general. L’Escola Municipal de Música de Manlleu havia obert l’acte d’inici del curs escolar 2015-2016 amb una interpretació musical de peces de Beethoven.

"Xilofonada poètica", versos de Joana Raspall convertits en cançons

no-spam@lletrescatalanes.cat (Carme Callejón) — Mon, 21 Sep 2015 13:00:48 +0000

L'Escola Municipal de Música Robert Gerhard de Valls va presentar divendres 28 de setembre al vespre, la Xilofonada poètica, "uns poemes de la Joana Raspall convertits en cançons", ha explicat la seva impulsora, Rosabel Bofarull. "És la poesia al servei de la música per afavorir un aprenentatge integral de les criatures", ha afegit.

La presentació va anar a càrrec de Laura Borràs, directora de la Institucióo de les Lletres Catalanes i va esdevenir "una classe magistral de literatura comparada, entranyable i emotiva", ha dit Bofarull. La responsable de la publicació va agrair la col·laboració de Joan Romeu, Pol Berlinches, Núria Mañé de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, a la família de la Joana Raspall, a l'Institut d'Estudis Vallencs, que va acollir la presentació al Pati de Sant Roc i als alumnes que van interpretar les peces.

Literatura i arts plàstiques a les escoles - Lletres a les Aules

no-spam@lletrescatalanes.cat (Nina Valls) — Mon, 21 Sep 2015 08:39:07 +0000

Comencem a escalfar motors per la nova edició del programa Lletres a les Aules per al curs 2015-2016 amb aquesta crònica de Pere Martí.

Que la literatura i les arts plàstiques sempre han anat de bracet no crec pas que hi hagi gaire gent que ho dubti. A tall d'exemple només citaré les nombroses interpretacions plàstiques que s'han fet de La divina Comèdia, del Quixot o dels drames de Shakespeare, pel que fa a literatura universal. Pel que fa a la nacional permeteu-me també d'esmentar-ne alguns exemples d'allò més fructífers: penso en els nombrosos artistes que han interpretat l'obra d'Espriu (Manuel Cusachs, Josep M. Subirachs, Tàpies, Joan Descals...) o la de Miquel Martí i Pol (Joan Miró, Andreu Alfaro, Hernández Pijoan, Pujolboira, Kim Domene...) o en les representacions que Manuel Boix ha fet del Tirant lo Blanc o...

Tota aquesta introducció ve a tomb perquè una de les coses que més m'ha cridat l'atenció de les visites a les escoles que llegeixen llibres meus, al llarg de gairebé vint anys (amb el programa Lletres a les Aules, de la Institució de les Lletres Catalanes, a través de les editorials, o de forma independent), ha estat la capacitat de molts mestres de fer lectures o interpretacions plàstiques de les obres literàries que llegeixen els alumnes. No vull fer esment d'escoles concretes, perquè de ben segur que me'n deixaria, però sí que vull compartir amb vosaltres alguns dels exemples que més me n'han cridat l'atenció.

A partir de la lectura d'En Griset i En Griset aventurer, m'he trobat amb representacions plàstiques d'una gran qualitat i força, com per exemple la conversió de la porta d'entrada a l'aula en un arbre que no era altra cosa que el gran roure balmat a través del qual en Griset entra al reialme de la Saviesa. També m'he trobat amb mòbils que omplien el sostre de l'aula amb tots els personatges que apareixen a les dues novel·les, humans i animals. I encara amb alguns Grisets de paper mâché que podien haver sortit perfectament de qualsevol botiga especialitzada en paper i que no m'hauria fet res de tenir en algun prestatge o graó de casa.

De La nena que va pintar els cargols sobretot en recordo els treballs amb plastilina, amb closques de cargols autèntiques i fins i tot amb galets, representant sempre els cargols multicolors que la Cristina, la protagonista de l'obra, un bon dia pinta, entre altres coses per impedir que el seu avi se'ls mengi en una bona cargolada.

De La tortuga d'en Hans potser és el llibre del qual s'han fet més treballs i més variats: tortugues de plastilina, tortugues de fang, tortugues amb mitges closques de nou... Fins i tot tortugues pastissos, que ens hem menjat per berenar en una festa compartida entre professors, pares i alumnes, al menjador de l'escola. Us puc assegurar que em recava haver de tallar aquelles obres d'art que no tenien pas ben res per envejar a les mones de pasqua més sofisticades. I murals immensos tant de la tortuga com d'en Hans. En concret tinc ben present una escola, que pràcticament visito cada any des que va sortir el llibre (2004), que cada vegada em sorprèn amb un mural diferent i de grans dimensions a la biblioteca i que aprofita per destacar-hi aspectes diversos de l'obra: els sentiments i les emocions, els indrets geogràfics que hi apareixen, la climatologia i les estacions, la tortuga mediterrània i el seu hàbitat... Jo mateix em sorprenc que un llibre pugui donar tant i tant!

De Dos ratolins de bosc se n'han fet des de representacions teatrals (amb teatralització del text, decorats, vestuari...), passant per racons amb reproduccions d'arbres i animals, sempre presents a l'obra, d'allò més diversos i materials d'allò més variats, de vegades tots reciclats. Ara bé, el més espectacular va ser la reproducció de diverses escenes de l'obra mitjançant dibuixos de mides gairebé naturals, retallats i col·locats en diversos indrets de l'escola. Tot un esclat de vida, de color i d'amistat, un dels temes fonamentals del conte, clarament present en algunes de les escenes.

Els tresors del bosc, juntament amb el poema "Animal racional", van ser, entre moltes altres coses, la font d'inspiració d'un quadre fet per l'Escola d'Art Apel·les Fenosa, del Vendrell, i que és una veritable al·legoria dels tresors que podem trobar al bosc: animals, fruites, plantes... També recordo el "Llibre de la natura" que va inspirar en una escola i que era una petita joia que oferia les bases per anar al bosc d'una manera correcta, respectant-ne al màxim tot el que ens ofereix, sigui quan hi anem a buscar bolets, a passejar, d'excursió o a fer-hi qualsevol tipus d'esport.

I podria seguir amb la majoria de títols perquè tots han servit, d'una manera o d'una altra, per a la creació de petites obres d'art. Sense anar més lluny de gairebé totes en conservo punts de llibres fets amb tota la il·lusió i amb tota la creativitat d'alumnes d'arreu.

I de tots els llibres, encara, en vull destacar, naturalment, les interpretacions que n'han fet els il·lustradors professionals i també les que n'han fet els alumnes. Dels primers en tinc exemples que gosaria qualificar de curiosos, si més no per com criden l'atenció dels infants, que veuen uns mateixos personatges tractats de maneres molt diferents a partir de la lectura que n'han fet els il·lustradors, ja que d'una mateixa obra en tinc diverses interpretacions. Així, de La nena que va pintar els cargols, en tinc la lectura que en va fer la Maria Rius per a l'edició en català i la que en va fer Eva Zabalaren per a la basca. Dels mateixos personatges en tenim dues visions ben diferents, i no només per la manera com van vestits, naturalment. D'en Hans i la seva tortuga, els protagonistes de La tortuga d'en Hans, en podem veure tres interpretacions, també ben diverses: la de Carmen Queralt per a l'edició en català, en què els personatges traspuen una gran tendresa i semblen més ninos o peluixos que no pas humans; la de Rocío Martínez per a la castellana, molt més realistes en tot; i una d'inèdita, regal d'una nena a qui havia agradat molt el llibre i el pare de la qual és il·lustrador i dissenyador, Roger Quevedo, que va dibuixar un Hans molt proper als personatges dels dibuixos animats japonesos. Dels dibuixos dels nens, el primer que en puc dir és que han estat centenars els que n'he vist al llarg d'aquests anys, exposats a l'aula o als corredors de l'escola, enquadernats en treballs o en àlbums, alguns dels quals guardo com petits tresors. No cal dir que són d'allò més variats i subjectius, plens d'aquest to entre naïf i primitiu que tenen la majoria de dibuixos infantils.

I paro aquí, convençut que aquesta estreta relació entre literatura i arts plàstiques, que s'inculca des de ben petits als infants de les nostres escoles, perdurarà per molts anys i serà planter de futurs artistes que estimaran la literatura i la faran servir com a font d'inspiració en les seves obres.

Pere Martí

“Catorze”, Xarim Aresté, J.A. Martín Piñol, Gustau Nerín, Ponç Pons i Albert Villaró guanyen els premis literaris de Girona 2015

no-spam@lletrescatalanes.cat (Carme Callejón) — Fri, 18 Sep 2015 11:20:07 +0000

La revista cultural “Catorze” ha guanyat la 15ª edició del Premi Lletra a la millor iniciativa digital de i sobre literatura catalana, “A l’univers li sua” de Xarim Aresté ha guanyat el 21è Premi Cerverí de Girona de lletra de cançó, “Pizzaboy” de Joan Antoni Martín Piñol ha guanyat el 30è Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, “Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica” de Gustau Nerín ha guanyat el 36è Premi Carles Rahola d’assaig, “Camp de bard” de Ponç Pons ha guanyat el 38è Premi Miquel de Palol de poesia i “La bíblia andorrana” d’Albert Villaró ha guanyat el 48è Premi Prudenci Bertrana de novel·la.

El lliurament es va fer ahir a la nit en un acte a l’Auditori de Girona al qual va assistir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell i la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, entre altres autoritats i personalitats del món de la cultura i que va aplegar més de 1.200 persones. En el decurs dels parlaments es va glossar la persona de Ricard Massó mort recentent. Massó va ser impulsor dels premis l’any 1968 com a reacció al Premi Inmortal Gerona. També van recordar Natàlia Molero, directora-gerent de la Fundació Prudenci Bertrana a principis dels anys noranta que també ens va deixar el passat mes de juliol. El president de la Fundació, Joan Domènech va destacar la trajectòria del Bertrana i va explicar que ja s’està treballant per a la celebración, d’aquí dos anys, de la 50ª edició del premi.

Els premiats van agrair tots ells la distinció. Eva Piquer va excusar la seva presència. En el seu lloc va recollir el premi la redactora Inés Cornelles que va llegir un text escrit per Piquer en què va donar les gràcies catorze vegades i va destacar la dificultat de tirar endavant un projecte periodístic digital, cultural i en català. Xarim Aresté va interpretar la cançó premiada. Joan Antoni Martín Piñol va assistir a la gala acompanyat de la seva dona i la seva filla de tres mesos a qui va dedicar el guardó i en un parlament que va tenir molt de monòleg còmic va destacar la feina solitària dels escriptors i va reivindicar el paper de la literatura juvenil a l’hora de crear nous lectors. Gustau Nerín va tenir paraules de record per a la seva família que ahir no el van poder acompanyar. Ponç Pons ens va explicar que es considera abans lector que poeta i va parlar del procés d’escriure tal com ell el viu. Finalment Albert Villaró va explicar com ha teixit la novel·la que ha guanyat enguany el Premi Prudenci Bertrana de novel·la.

Escriure en majúscules, homenatge a Montserrat Abelló a la Setmana del llibre en català

no-spam@lletrescatalanes.cat (Aina Torres) — Thu, 17 Sep 2015 18:28:37 +0000

"Montserrat Abelló escrivia en majúscules perquè vivia en majúscules", va dir Xavier Montoliu, curador del volum pòstum El miracle és viure que es va presentar ahir a la Setmana del Llibre en Català. Just un any després de la mort de la poeta, la Institució de les Lletres Catalanes i Ara Llibres li van retre homenatge amb la presentació d'aquest llibre de 'vivències'.

Eren les cinc de la tarda i la forta calor no va impedir reunir amics -i sobretot amigues-, familiars i admiradors de la poesia de Montserrat Abelló. El públic tenia a les mans una postal amb els versos "Estimo tant / la vida / que la faig meva / moltes vegades". I és que el record de la vitalitat de la poeta i traductora va ocupar un lloc destacat durant l'acte.

La música de Mariona Sagarra (cantant) i Raül Costafreda (guitarra) va iniciar l'homenatge. Després va ser el torn d'Izaskun Arretxe, directora editorial d’Ara Llibres que va valorar el fet que la memòria de la Montserrat no es perdés i va proposar-se d’aconseguir fer realitat aquest llibre. Per diversos motius, el projecte no va poder tirar endavant en aquell moment, l’any 2010. Posteriorment, ja amb Laura Borràs al capdavant de la ILC, i després de la trobada de la Montserrat Abelló amb la poeta Joana Raspall (veure vídeo), es va poder recuperar el projecte d’aquestes Vivències. La trobada va ser durant el centenari de Raspall. Elles dues no s’havien vist mai abans. Una tenia cent anys, l'altra només cinc menys. "Hauríem estat amigues", van dir. Els va faltar temps. Però com deia la Montserrat "no tenir por de la vida / ni de la mort".

"Sí, si us plau", va respondre Abelló quan Laura Borràs, directora de la ILC , va proposar-li que fos Montoliu qui l'ajudés a escriure el llibre. Xavier Montoliu, tècnic de la ILC, va explicar alguns detalls de les seves visites setmanals a casa la poeta, per tal que aquesta li expliqués les memòries.

La filla de la poeta també va parlar. Mireia Bofill Abelló, coeditora del llibre juntament amb el seu germà Miquel Bofill Abelló, va reconèixer que no havia estat fàcil seguir amb la revisió de l’obra després de la mort de la seva mare, però ho va fer perquè la poeta així ho volia. "Ens plau molt que el llibre que va omplir el darrer any de vida de la Montserrat vegi finalment la llum", va dir Laura Borràs.

La música va tornar a sonar. Eren els versos del poema "Espero meravelles" amb la veu de Mirna Vilasís i la guitarra de Xavi Múrcia que han tret el darrer disc de cançons amb poemes de la Montserrat Abelló. "El sol m’omple / els ulls. / El meu presagi / és una línia / contra el sol, / un punt en l’horitzó." El públic va aplaudir amb el sol encara als ulls. Algú posava un tríptic contra el sol, per protegir-se. Va acabar l’acte. Un final, talment com el presagi.

Avui ens visita.. a la Setmana del Llibre en català

no-spam@lletrescatalanes.cat (Nina Valls) — Wed, 09 Sep 2015 11:53:22 +0000

Avui, dintre el marc de la Setmana del Llibre en Català, se celebra l'acte Avui ens visita.. o com dinamitzar la visita d'un autor, activitat organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes i el Departament d'Ensenyament.

L'acte servirà per presentar el dossier que ha elaborat el departament d'Ensenyament per ajudar a les escoles a preparar amb cura la visita d'un escriptor a l'aula. Pere Mayans serà qui s'encarregarà de fer la presentació.

Per part de la Institució de les Lletres Catalanes, la directora, Laura Borràs, aprofitarà l'avinentesa per presentar el programa de foment de la lectura Lletres a les Aules.

Lletres a les Aules és un programa de foment de la lectura i de promoció de la literatura que permet apropar l’alumnat al fet literari, millorar la comprensió lectora com a eina fonamental per accedir al coneixement, estimular i potenciar l’habilitat lectora i el coneixement de la llengua. D'aquest programa se'n beneficien els centres educatius d’ensenyament primari, secundari i d’adults.

Té dues modalitats: Autors a les Aules i En veu alta

El programa va néixer el 1998, amb el nom d’Itineraris de Lectura. Va començar amb pocs recursos i ha experimentat un creixement progressiu al llarg dels anys. Aquest augment progressiu de la partida pressupostària s'ha traduït a la pràctica:

• en la incorporació de nous autors al programa

• en un augment del nombre d’escoles que s’han pogut beneficiar del programa

Evolució nombre d'autors inclosos al programa

Evolució del nombre de fòrums

Evolució del nombre de poblacions

Evolució del nombre de sol·licituds rebudes i de fòrums realitzats

Evolució de participació al domini lingüístic