Entrellum

L'estat de les coses

2023-02-21T12:27:00.003+01:00

Per a poder comprendre la societat, l'actual i la de sempre, cal partir d'uns principis:

- La majoria de la gent NO VOL SER LLIURE (tenen por de ser-ho)

- Funcionen per inèrcia i mimetisme (segueixen el Ramat, el que dicta l'Autoritat o el Relat Oficial)

- No hi proactivitat gnoseològica, sinó passivitat confortable, suïcida...

Els darrers 3 anys s'han anat acumulant mentides (ara en diuen FAKE) l'una rere l'altra:

- Que si un presumpte "virus" (bioterrorista, ja que de natural no en tenia res) fingint una "pandèmia" mitjançant una manipulació mediàtica bestial, perpetrant protocols genocides i mesures lliberticides...

- Que si el titella pallasso nazi d'en Zelensky és el bo de la pilicula, quan és una tapadora dels ianquis perquè a Ucraïna hi ha laboratoris secrets, provocant una guerra que amenaça amb escalar... (guerra que alhora ha servit com a cortina de fum per a tapar els efectes de les kakunes)

- Que si el "Canvi Climàtic" dels dallonses, creat pels mateixos que pregonen més mesures lliberticides mentre ens volen imposar cotxes elèctrics i altres bajanades insostenibles...

Tot és mentida i cal garbellar qualsevol propaganda mediàtica, rere la qual hi ha els interessos (ja poc ocults) d'una Agenda contra la humanitat i el seu futur com a espècie. Hem de prendre consciència de qui és l'Enemic i què vol aconseguir...

Els esdeveniments estan anant molt de pressa. La majoria de catàstrofes són de bandera falsa. Necessiten justificar un "estat d'emergència" continu (ja sigui sanitari, climàtic, bèlic, etc) per a poder fer i desfer trepitjant les constitucions, legalitats, drets i llibertats...

L'objectiu és un únic govern mundial, una Dictadura Totalitària Globalista. El problema és que existeix el contrapès dels imperialismes (occidental USA-UE versus oriental XINA-RÚSSIA-BRICS). La guerra mundial, per tant, no és descartable...

Sempre hi ha núvols

2023-02-14T09:22:00.001+01:00

Que la vida no és lineal, sinó erràtica, fa tombarelles, ho sap tothom. Cada dia, cada hora, pot aparèixer una sorpresa, un imprevist, un accident, un entrebanc, un problema. El cel no és ras completament, de vegades sí, però dura el que dura.

És la nostra actitud envers els esdeveninents, la que compta, saber gestionar les imperfeccions, avaries, malalties, reptes que se'ns presenten.

El sol surt cada matí, encara que no el vegis. Malgrat la boira, núvols, pluja, tempesta, el sol resta incòlume rere la teva personal perspectiva. Ho noten les plantes i les bèsties, que s'amaga, tu també, i l'enyores, fins que torna a ser visible i t'escalfa la pell de nou.

Primer floreix l'ametller, després lluquen les tulipes, ara ve la mimosa... les abelles zumzegen pels espígols i la sargantana remena la cua entre les pedres... Ves acomiadant l'hivern, que la primavera ensenya la poteta...

Sempre hi ha núvols i fa fred, fins que clareja i et pots llevar la roba. Despullar-se és el somni, desprendre's de tot... i ser lliure sense embolcalls ni traves...

Fer l'hort

2023-02-06T12:47:00.001+01:00

He llegit massa llibres i n’he escrit massa, he visitat països, he seduït femelles, he llaurat camins, he pujat muntanyes, sempre empaitant els somnis i perpetrant-los impunenement

I què queda? Fer l’hort, com mon pare... i recordar que vaig ser sublim, efímer i humà, massa humà

Al capdavall no són les grans gestes, sinó les petites coses, els moments precisos en els quals assaboreixes el pur present sense ambicions ni recances, amb una pau senzilla: el sol tímid de febrer, la cantúria dels ocells, les primeres flors dels ametllers, les tulipes...

I saps que arriba la primavera, encara que tu siguis un any més vell, encara que el mestral recargoli les branques, saps que els llucs tornaran a brullar, que menjarem cireres, que res no s’atura enmig de la impermanència de tot plegat...

I que callin els profetes maldestres que anuncien apocalipsis de fireta, colla de ganàpies, que callin per sempre, perquè la Vida continua i continuarà, regalant-nos flors i fruits i fills i esperances, i tant que sí, com no pot ser d’una altra manera, divinalment...

Plantar la llavor mentre creus en el futur, perquè creure-hi és crear-lo, aquest és el Secret, no defallir, repetir el ritual ancestral dels rebesavis: plantar la llavor encabat de preparar la terra i agrair la Força Suprema que ho fa néixer i créixer tot...

En el cel ras, blavíssim, en el silenci dels cors apaivagats, en el desdesig madur, fitar l’Horitzó i respirar la dolçor del gessamí que s’entossudeix a florir, el Miracle, de ser-hi i de sentir que som només una part, un caire, una espurna minúscula i conscient...

Tata

2023-01-13T01:40:00.001+01:00

Veig dos nens maltractant un cadell. El gosset ganyola de dolor. L’apedreguen, l’agafen i el llencen a l’aire deixant que s’espetegui a terra... No puc suportar-ho.

M’hi acosto i s’aturen, mentre proven d’amagar el gos. Jo amanyago la bestioleta, li faig un petó, em poso la mà al cor i la torno a acariciar.

Els nens em miren estupefactes, com si fos un extraterrestre. Al·lucinen. Marxo sense dir cap paraula. No parlo amazic.

Tot això succeeix als afores de Tata, una ciutat marroquina del sud, lletja i polsegosa.

M’allunyo del lloc dels fets i, després d’unes passes, em giro i torno a posar-me la mà al cor, fent una reverència als nens i al cadell. El sol es pon rere les precioses muntanyes pelades de l’Antiatles...

Només són una nens avorrits maltractant un cadell. Ser gos al Marroc és una autèntica desgràcia. Als gossos del carrer els anomenen “beldis”. Al país hi ha uns 3 milions de gossos abandonats, apallissats, famolencs, que s’arrosseguen amb el cap cot, demanant perdó per existir...

https://www.nationalgeographic.es/animales/2021/11/hay-3-millones-de-perros-callejeros-en-marruecos-y-alguien-esta-haciendo-algo-al-respecto

No sé si la meva “performance” occidental d’avui servirà de res, si no hi tornaran demà, quan ja no els vegi...

Si de petit ets capaç de fer això a un cadell, no deu resultar gaire difícil, més endavant, apallissar la teva esposa o decapitar un “cafre-infidel-croat” cristià...

Però, qui sóc jo per a imposar la

meva cosmovisió a unes criatures que pertanyen a una altra terra, a una altra cultura, a una altra religió? Un Sant Francesc de pa sucat amb oli?

Perquè tots som fills d’Al·là, gran i misericordiós, no? Àdhuc els cadells...

https://www.eldiario.es/132_11dd00?utm_campaign=botonera-share&utm_medium=social&utm_source=twitter

No hi ha remei

2022-12-20T16:19:00.001+01:00

El catastrofisme fatalista s’imposa davant el futur, ja sigui climàtic, plandèmic, belicós, polític, financer, català... Qualsevol aspecte que tingui a veure amb la humanitat fa aigües, com un Titànic imparable.

Curiosamemt, és ara quan millor estic a nivell personal, d’amor, de salut, de recursos. I és ara quan pitjor estan les circumstàncies, l’escenari, la societat, el planeta i, sobretot, els seus manaires. Aquest contrast em desorienta.

Evaiton resta al marge del desori exterior, o almenys ho intenta. Han sigut 3 anys de convivència intensa 24/7, de Tantra conscient, amb els seus altibaixos, clar. El balanç no pot ser més positiu. Evaiton m’ha proporcionat estabilitat en tots els sentits. No solament en el sentit material (camper, casa...), sinó en l’emocional, en la valoració de qui sóc. Ella ha cregut en mi des del primer dia, inclús quan jo no creia en mi del tot. I això és fonamental. La resta ha sigut anecdòtic, els maldecaps dels projectes, les discussions diverses, etc.

Continuo a Cap Ras. Estic escrivint a la platja del Borró, entre azutzenes, mentre el sol declina. Al gener farà 8 anys que em vaig plantar aquí, com un pi, arrelant-m’hi. La vida nòmada rodava i rodava, però sempre acabava aquí, inexorablement. Fins i tot la marrada de Manhattan em va servir per a refermar quin és el meu lloc, el nostre lloc. Potser no definitiu...

No sabem què passarà. Si l’apocalipsi es consuma. O si fem la viu-viu. Amb una deu d’aigua pura brollant de la terra i l’allunyament de les gernacions urbanes en tindrem prou. Qui sap.

T’estimo. T’ho dic cada dia. Estimo la Vida. Totes les experiències que m’ha regalat. Tots els coneixements. Totes les relacions. Una vida plena que he d’agrair sempre. Sempre. I haver-te conegut en el moment precís. Ni abans ni després.

Es pon el sol. No demano res més. Escriure és un luxe. No caldrien les paraules. Resta l’orografia de les muntanyes, la presència pètria, l’horitzó líquid, el verd i els núvols. Jo no sóc gran cosa enmig de tanta Bellesa. Tot és etern menys el meu batec efímer.

Escriure o no escriure

2022-12-12T16:55:00.001+01:00

Set setmanes sense actualitzar aquest blog. De fet el tinc com a privat, sense accés al públic. Els motius? Diversos. Hem estat uns quants mesos reformant la casa que hem comprat. Vull mantenir un perfil baix a les xarxes socials, no proporcionar massa informació, esdevenir ocult i misteriós. D’ençà de la plandèmia s’ha vist clar que cal protegir-se. La privacitat està en perill, la decadència de la llibertat imparable. Una societat atemorida, enganyada, manipulada, cega, obedient, no pot conduir a res de bo. Hem de crear el nostre petit paradís (microcosmos) i evitar la socialització, defugir les dependències sistèmiques. Conreem un hort, fem foraging, viatgem… Cada cop és més difícil establir connexions personals veritables. La gent sembla zombificada. Escriure és perillós. Donar pistes i deixar petjades no és prudent. Winston Smith escrivia el seu diari clandestinament, amagat de les telepantalles. L’acte subversiu literari com a darrer reducte de llibertat individual. O el Silenci.

MISSATGE DELS PLEIADIANS

2022-10-22T07:33:00.001+02:00

https://youtu.be/NGDbYmLffxA

https://youtu.be/jx5GpVLQ7-I

https://youtu.be/l0niAurfNuo

https://youtu.be/j3wRE_OlyeM

https://youtu.be/QzGSREb7SQE

https://youtu.be/6wkVVKFwLl8

https://youtu.be/jMNm0rIkc5o

https://youtu.be/kbdEF1JnP8Q

https://youtu.be/VGidAXQtWoQ

https://youtu.be/HsaAfg6Y3v0

https://youtu.be/Bli4eY481EY

https://youtu.be/CfGYX2zFTCc

https://youtu.be/-89jRP7OBfw

De matinada

2022-10-22T06:47:00.001+02:00

La gent que no ha despertat ja no despertarà. Tot està plantejat com un boicot contra l’awakening, perquè no pensis, no hi hagi silenci, no descobreixis els límits de la Matrix, i continuïs hipnotitzat pels fakes i els miratges propagandístics.

Que no t’afectin ells ni la seva infravibració bachata, vulgar. Eleva’t cada dia més amb les teves ales llustroses. No és prepotència ni ego exagerat, sinó la constància espiritual de què ets un ésser superior, un guerrer de la llum, fill de les estrelles...

Tot està bé. El pla diví continua endavant. Sigues canal obert per a les energies benèfiques. Defuig els pensaments i els sentiments negatius. Que l’Amor, la Veritat, la Bellesa i la Bondat guiïn les teves accions.

Una conspiració espiritual

2022-10-19T10:59:00.001+02:00

Costa desfer-se de certes coses, costa desaferrar-se’n. És l’attachment i el desatachment, l’afecció, la unió que estableixes amb certs objectes i subjectes, els lligams personals o instrumentals, mentals, sentimentals o estrictament materials.

Avui no he plorat quan he venut la Caddy a una dissenyadora que se’n va a viure a Manacor. Malgrat haver fet 243.689 km junts i haver estat innumerables nits íntimament acoblats, no m’ha resultat massa difícil dir adéu al vehicle del meu nomadisme solitari, potser els anys més autèntics de la meva existència.

El proper serà un Volvo, el segon que tindré. Quan vaig fer 40 anys em vaig regalar un S40 i ara em regalo un CX40. Per als viatges tenim La Liberty...

El món s’enfonsa, els negocis tanquen, la inflació galopant, tot sembla una hecatombe, acollonits amb una possible guerra nuclear suïcida...

Tanmateix hi ha

«Uma conspiração espiritual. Há células dessa operação em cada nação do planeta.

Somos “O Exército da Consciência". Lentamente estamos construindo um novo mundo, com o poder de nossos corações e mentes. Seguimos com alegria e paixão. Nossas ordens nos chegam da Inteligência Espiritual e Central. Estamos jogando bombas suaves de amor sem que ninguém note: poemas, abraços, músicas, fotos, filmes, palavras carinhosas, meditações e preces , danças, ativismo social, sites , blogs, atos de bondades. O mundo precisa de amor! Expressamo-nos de uma forma única e pessoal, com nossos talentos e dons. Sendo a mudança que queremos ver no mundo.

O amor será a religião do século XXI.

Seja a mudança que quer ver acontecer no mundo. Ninguém pode fazer esse trabalho por você. Nós estamos recrutando. Talvez você se junte a nós ou talvez já tenha se unido. Todos são bem-vindos. A porta está aberta!»

Bye bye Caddy!

2022-10-17T19:28:00.002+02:00

Santa Bauma 5

2022-10-12T19:58:00.001+02:00

La lògica (i el flowing) del pelegrinatge ens havia de portar al cim del Sant Piló, a 1.000 metres d’altura, on la Magdalena era ascendida pels àngels 7 cops al dia i des d’on pots albirar la Mediterrània...

Farigola potentíssima, una capella on vaig cantar gregorià, les vistes de 360 graus, la puresa indescriptible del lloc, sobre la pedra calcària. Era el darrer dia. Després de la Gruta dels Ous, ens calia superar-ho, i així fou.

Vam baixar flairant perfum de rosa i, durant la roda de paraula amb la qual vam concloure el recès, gairebé a les fosques, els 18 pelegrins vam poder expressar les nostres impressions diverses...

Recomanació bàsica: l’allotjament ha de fer-se a l’Hosteleria, que disposa dels llits més propers al bosc.

Que els dominics “tinguin cura” de la Santa Bauma implica moltes limitacions. Ni aigua de dins vam poder aconseguir, perquè l’aixeta no rajava. Avoid.

La Gruta dels Ous és complicada de trobar si no coneixes el camí, marcat amb ratlles verdes. Allà no hi ha dominics, i endinsar-s’hi fins al fons suposa capbussar-se en una experiència radical. En el meu cas, as usual, vaig canalitzar sons ancestrals...

Confirmo que lo meu no és la dinàmica grupal. Em costa molt obeir un líder, seguir les pautes heterònomes. Pateixo. O vaig a la meva bola, al meu ritme, o no aconsegueixo gaudir ni fluir (que són sinònims)

Ja som a casa. Els sòcols lacats. L’hort ple d’herba. Les mosquites ataquen.

Diuen que al desembre faran un altre recès a Portugal, a la quinta que regenten Ricarda i David, prop de Guimaraes. Em sobra el guru. I pitjors encara les adeptes (“mis chicas” diu ell cofoi)

Deuen ser gelos.

Santa Bauma 4

2022-10-11T07:53:00.001+02:00

Ara ja sabem que havíem de venir aquí per a conéixer certes persones i un lloc de poder en el qual viure experiències profundes.

Per fi, després d’esgarriaments i obstacles, vam arribar a la Gruta dels Ous, la Gran Vagina de pedra... Cal seguir les ratlles verdes.

Un arc de Sant Martí i una mica de pluja precediren l’endinsament a les entranyes de la Pachamama. A dins, càntics, harmònics, misteri, canalitzacions, màgia, la ritualitat improvisada, l’ego dissolt, la possessió dels ancestres, ofrenes, el meu “cocounet”...

He dormit molt bé. No penso anar a la ciutat de Marsella avui. Volem ascendir encara més, als 1.000 metres del Saint-Pilon, al cim on la Magdalena era ascendida pels àngels...

Santa Bauma 3

2022-10-10T07:33:00.001+02:00

Mai he pogut ser ramat. Ho vaig intentar manta vegades, fracassant sempre. L’experiència més radical fou l’opusiana –de la qual en vaig sortir escaldadíssim– d’ençà de la qual sóc llibertari anarcoindividualista total.

La dialèctica entre indivial i grupal no se’m dóna bé. Guanya la força centrífuga, encara que sovint es puguin produir situacions centrípetes, re-unions més o menys reeixides. Em passa amb la societat i també amb la parella...

El dia d’ahir va rebre la interferència de la «pénurie de l’essence» a les benzineres franceses. No hi ha combustible arran de la vaga dels treballadors de les refineries.

Una part del grup ha hagut de quedar-se a dormir a l’Hostaleria de la Santa Bauma perquè no teníem prou vehicles per a baixar al càmping. Veurem com evoluciona el tema avui dilluns. Nosaltres disposem encara de mig dipòsit a la Liberty, suficient per a tornar a casa (a 400 km d’aquí)

La lluna plena ha fet de les seves. El guia del pelegrinatge ens està decebent. És brasiler. Regna la improvisació i el caos (sota l’aparença del fluir adaptant-se als esdeveninents). Tot plegat és un exercici o potser un joc. Veurem.

Ahir vam intentar atènyer la Gruta dels Ous, però vaig errar el camí. Em seguien 4 dones.

Santa Bauma 2

2022-10-09T09:10:00.001+02:00

Dues coses intel·ligents que pots fer a la vida: anar-te’n a la platja i caminar per un bosc d’arbres centenaris...

Els roures, teixos, boixos grèvols i faigs del Bosc de la Santa Bauma impressionen per les seves dimensions. Hi ha el camí estret per a fer l’ascensió a la bauma i el camí ample per a baixar. Un cop a dalt, t’adones que els dominics controlen el lloc de poder. Res a fer.

És la Natura, la que compta, no pas el control institucional de l’església. Compta l’abric natural neolític i el brollador d’aigua, ara amb una aixeta que no funciona. El massís de pedra calcària i tot el paisatge corprenedor, malgrat la nefasta influència humana.

Peregrinar en grup és entrebancador. Surts sempre tard i vas a pas de bou. Però t’hi adaptes. El nostre guia brasiler té una bonhomia proverbial.

El grup, majoritàriament femení, és molt divers, d’origen i de fesomies. Tenim des de bruixes cèltiques a follets bosquívols que canten, vedets espiritualoides i femelles etèries, algunes tot el contrari...

La variació tipològica humana dóna molt de joc, ens fa sentir únics i alhora comunitaris, que formen part d’un corrent energètic comú que ens ha aplegat aquí, ara.

Som cercadors, si no fos així, què coi fotem en aquest racó de món, sota d’advocació de la Magdalena? Expecadors? Volem aprofundir en el Sagrat Femení? Per anar on? A la Cova dels Ous? Potser demà, si fa sol...

Avui pleniluni ennuvolat. Ahir no ens va ploure, per sort. Crec que sortirem abans que ahir. Som-hi.

Santa Bauma 1

2022-10-08T07:53:00.001+02:00

És molt difícil mantenir el silenci i no jutjar. L’ego sempre intenta imposar-se, fer-se veure, mitjançant l’anàlisi racional.

L’energia dels llocs i la de les persones ens arriba de forma directa, sense el concurs de la ment. Som canals. La copsem, la sentim, però sovint no som capaços d’esbrinar gran cosa més.

Són les vivències o experiències “paranormals” (transcendents) les que marquen les fites principals del nostre itinerari espiritual.

La vida és aquest camí, un pelegrinatge, una recerca constant del sentit de tot plegat: d’on venim (origen, ancestres), qui som i on anem...

Sembla que plourà. Avui farem la primera pujada a la Santa Bauma. El bosc sagrat. La Magdalena (Sagrat Femení) ens guiarà i ens conhortarà. Així sia!

Sóc el meu relat

2022-10-03T19:28:00.001+02:00

Sóc el que he viscut, el que he fet, moltes coses. 58 anys donen per a molt. Habiten en nosaltres innúmers, tot un seguit d’identitats vaporoses o líquides, res estable que duri massa. Sóc tot això i el relat que en faci.

El relat ho és tot. Més que els fets, més o menys memorables, lo important és com els expliques, com te’ls expliques a tu mateix i als altres: la teva història única i irrepetible.

He viscuts tantes vides dins la Vida, com una matrioixca que no s’acaba mai. Potser la mort sigui l’obertura d’una altra nina...

He fet molts papers de l’auca. Aquí rau la gràcia, l’encís, en la varietat i la diversitat de les possibilitats humanes, que no sempre siguem el mateix ni fem sempre la mateixa activitat.

Aquesta és la raó per la qual m’agrada tant viatjar. Si la vida és viatge, o sigui, canvi, mutació, metamorfosi, ja sóc feliç. La novetat, a qui no li agrada? La sorpresa que sadolla la curiositat. No saber què et trobaràs demà, on aniràs a raure.

Es fa fosc al bosc. Algú ha ampliat el Cercle. Ha posat més troncs al voltant, de manera que ja comença a semblar una espiral. És un treball col·lectiu i anònim. Sempre que hi torno em trobo coses noves. Les beceroles foren el 2017. Ara ja té vida pròpia. M’encanta.

Els àngels

2022-09-29T13:52:00.001+02:00

De vegades necessites un àngel i, no se sap com ni se sap d’on, l’àngel apareix, fa la feina i marxa. Normalment tenen aparença humana.

Sol passar quan et trobes en situacions crítiques, destrets en els quals no te’n pots sortir sol. Llavors, per art de màgia (o de resultes de les teves oracions), l’àngel arriba per tal d’ajudar-te i et salva.

Jo li dic “àngel” per a entendre’ns. La formació cristiana ens diu que tots naixem amb un àngel de la guàrdia o custodi que té cura de nosaltres.

La meva experiència vital em confirma que els àngels existeixen, que fan acte de presència en els moments crucials. Quan més perdut i desesperat estàs, quan no hi veus cap sortida, ell irromp amb les seves ales i resol la situació amb elegància angelical...

Si no hi creus és el teu problema. Tu t’ho perds.

Després hi ha l’altra banda: de vegades tu pots esdevenir l’àngel d’algú.......

Arriba octubre

2022-09-28T07:19:00.001+02:00

Escriure és un luxe, sempre ho ha estat. Representa l’estadi superior de la Cultura, quan ja no t’has de preocupar per la supervivència (el “primum vivere”) i et sobra temps i energia per a omplir un paper o una pantalla de gargots, o sigui, d’ombres...

La immensa majoria de la gent no escriu mai, no seran escriptors, els interessa ben poc la literatura o qualsevol altra mostra de Cultura. Normal. Viuen confinats en el seu món immediat de coses concretes i maldecaps vulgars. Amb prou feines graven àudios, fan likes o empren emoticons al Whatsapp...

La intel·lectualitat que se’ns ha donat té poca utilitat pràctica. Serveix per a lluir-te de tant en tant, per a fer veure que ets “superior” a la resta i que gaudeixes d’un punt de vista alternatiu, diferent, pintoresc...

Això nodreix l’ego i t’allunya del proïsme. Pura supèrbia o prepotència. La resta forma part del ramat i tu ets un “llop estepari”, una ovella negra o un extraterrestre...

Passen els anys i tornen les tardors. Guardes les sandàlies, et poses mitjons i calçotets, pantalons llargs, jaqueta, edredó al llit i un encongiment general s’apodera de l’ànima, perquè el cos percep que s’acaben les suors i les nueses...

Ronda el gat negre per la terrassa, sigilosament. El que caga a l’hort. Desapareix per art de màgia. El mataré.

O potser estic protegit per la seva presència...

Qui sap

Sunrise poem

2022-09-09T09:14:00.001+02:00

Hi haurà la mar i el cel obert

– Sempre –

A voltes tardoreja

És un instint incert

L’oblit dels homes

Que morin totes les reines i els reis i els fills i els néts de totes les reines i els reis

Que morin com morirem nosaltres

Aclaparats per la materialitat de les coses

Sospirant per la llibertat inversemblant talment gavines engabiades

No som millors que abans

Almenys abans teníem coratge i saltàvem al buit sense xarxa

Ningú vindrà a salvar-te

(els déus no es preocupen de nosaltres... per què s’hauriem de preocupar per uns éssers tan minúsculs, ridículs i idiotes?)

Et salvaran les teves cames

I la capacitat de dir NO

Dir NO és essencial

Transmutar el corrent que t’arrossega

No deixar-te véncer per la por

Desempolsar les ales i fer-les anar

No et diré res de nou:

No escoltis els profetes de l’apocalipsi

No et queixis tot el sant dia

No perdis el temps, que és curt

No confiïs en els líders

Estima’t una miqueta

Canta, canta l’adveniment de tu mateix, el teu sunrise

Qui pot aturar els teus batecs?

Qui podria alterar-los?

Sigues omnipotent en la teva impotència

Canta, balla, engega’ls

I si necessites resar, resa a Maria Magdalena

Ella sempre t’escoltarà

I ensuma profundament les roses fins que el perfum penetri molt endins del que ets

Hi haurà la mar i el cel obert

– Sempre –

A voltes tardoreja

https://twitter.com/libertycat22/status/1568096916587659266?s=21&t=nwElJMRXGGayjNkiWOiMjw

Ha florit el gessamí

2022-09-06T07:27:00.001+02:00

S’ha obert la primera flor aquesta nit, amb la seva fragància indescriptible. Al costat del roser ufanós de flors vermelles, enormes, efímeres, perfumades.

Ambdós éssers vius ja hi eren quan vam arribar. Estaven completament abandonats de feia anys. Els vaig retallar, en el cas del gessamí de soca-rel. El roser fou “indultat” perquè tenia un tronc molt recte. Ell ens ho ha agraït amb escreix, florint reflorint manta vegades aquest estiu.

De la soca escapçada del gessamí van sortir dues branques que van anar enfilant-se tanca amunt fins a treure el cap al carrer. Era una promesa que vaig fer als veïns: Tornareu a gaudir del gessamí florit...

Gessamí i roser deuen tenir almenys 10 o 12 anys. Les va plantar l’antic propietari (Monsieur Manzoni). També vaig indultar l’arbre més gran i esponerós, el que fa més ombra al capdavall del jardí, un pebreter bord que anomenem “L’Avi”...

Torno a esperar la sortida del sol. Avui amb l’horitzó ennuvolat i la fressa de la mar llevantosa. Molta humitat i temperatura per damunt dels 20 graus.

La felicitat s’assembla a això, aquest estat beatífic que sento d’ençà que dormim a la nova casa...

El cel per l’est està ple d’esteles d’avions (‘chemtrails’). Ahir també. Ja no parlo de les conspiracions del poder contra nosaltres. No val la pena. Tuitejo poquíssim. Em centro en les meves coses del dia a dia, accions concretes i efectives. Avui tornen els fusters a casa. Faran les escales...

Me la bufa el món i els seus manaires i el ramat que els vota i els obeeix. Em quedo amb la flor del gessamí, les roses, les cols, les tomates, el julivert, l’alfàbrega, les albergínies, els enciams, les maduixes... i Ella

Per descomptat Ella. Sense Ella res no seria possible.

El Centre

2022-09-03T07:43:00.001+02:00

Encara guardes el poder dels arbres i de les pedres, endreçades i apilades, mentre la Tramuntana pentina el bosc

L’ull obert que t’indica: No T’Adormis

Han passat els mesos i els anys, prô tot roman al seu lloc, recordant l’Eternitat

I tu hi tornes, com sempre, sol

I tornes a sentir-ho ToT

El Silenci i la flaire de la pinassa

Després de la sortida del Sol

El Cercle, el Centre, les Arrels, les Ales

I agraeixes no haver oblidat qui Ets i què vols

Que giri el món amb les seves follies, amb les seves mentides, amb les seves corrupcions

Tu Ets Aquí Ara ToT

La novetat

2022-09-01T20:50:00.001+02:00

Si alguna cosa ens estimula a viure és la novetat, les novetats. No hi ha res més depriment que les rutines i els hàbits previsibles. Avorrir-se hauria de ser pecat mortal, atès que la vida ens ofereix infinites possibilitats, i és de rucs no desenvolupar-les, no aprofitar-les. És com tenir diners i no gastar-los!

Potser direu: deixa’t d’històries, lo millor és la seguretat que et proporciona la zona de confort, saber a què atenir-te, tenir control del teu món particular, sense riscos ni aventures incertes...

Discrepo. Direu potser: no tothom pot permetre’s el luxe d’anar canviant cada dos per tres (de feina, de casa, de cotxe, de parella, etc), que tot això costa diners, saps?

Discrepo. La novetat no ha de comportar necessàriament una despesa econòmica. Em refereixo als canvis més interns, a la teva manera de fer, de ser, d’estar en el món...

Fugiu de la monotonia, sisplau. No esmorzeu cada dia lo mateix, per molt que us agradi. No aneu de vacances sempre al mateix lloc. No repetiu patrons. Lo fàcil és no ser creatiu, deixar-endur per lo de sempre. Així empobriu la vostra riquesa experiencial, retalleu les ales que us permetrien volar ben lluny...

Lo nou com a categoria. Aprendre sempre, buscar sempre, estar sempre obert a vivències insòlites, no convertir-se en un fòssil endurit, impenetrable.

Ara que iniciem una nova etapa en una casa nova, ara més que mai, hem de saber inventar nous camins, noves connexions, nous relats que ens condueixin cap a noves dimensions...

Acomiadant-me

2022-08-30T07:29:00.001+02:00

Avui és dia de comiat. Marxo de Cap Ras després de set anys i mig d’arribar-hi (vaig veure sortir el sol el dia 1 de gener de 2015 des de la platja del Cros, la primera casa que vaig llogar als Alsius de Banyoles a través de l’agència Palandriu). Tenia 50 anys...

https://entrellum.blogspot.com/2015/01/salut-amor-i-llibertat.html

Després he llogat dues cases més, a Sant Miquel de Colera 8 i l’àtic de la Montse i en Joan a Sant Miquel de Colera 28. Sort que ens van permetre de tenir aquest “niu” quan vam tornar de Nova York, perquè no trobàvem res. Vam arribar-hi el 3 de juny de 2020, amb ple covid, i marxem demà...

Acomiadant-me tot aquest temps de Cap Ras, i sempre retornant-hi. Els estius que havia de deixar la casa, durant els múltiples viatges, les estades a Brasil i a Nova York. Gairebé 8 anys d’empadronament llançanenc i de militància caprasenca, perquè n’he sigut el «custodi»...

L’inici fou esclatador, artístic (espiral del Cros, obres amb fusta de deriva i ‘stone balancing’), una obertura total a l’Energia del lloc i a les relacions interpersonals...

https://entrellum.blogspot.com/2015/02/lespiral-del-cros.html

http://caprasart.blogspot.com

Vaig anar evolucionant des de l’expansió extrovertida cap a la interiorització creixent, fins a la construcció del cercle xamànic (2017) al bell mig del bosc...

http://caprasart.blogspot.com/2017/04/stone-circle.html

Quantes sortides de sol he contemplat? Quantes postes? Quants textos, poemes, tuits, àudios... inspirats en aquest paisatge sagrat??

El recorregut habitual: Canyelles, Bramant, Futaner, punta de Cap Ras, Borró... Acabant al centre, al cercle...

Quantes històries i cabòries? Quants riures i quantes llàgrimes? Quants somnis i quantes desesperacions? Quants amors i desamors?

Els records s’amunteguen, la majoria preciosos. Han sigut, sens dubte, els millors anys de la meva existència. Agraeixo al Cel haver pogut gaudir d’aquest racó de món intacte, un pèl salvatge, poder caminar sobre aquestes roques i sentir-me envoltat de Bellesa: Cap de Creus, Serra Vertadera (Sant Salvador del Graal!), Esquers, Garbet (la seva vall!), etc. Cada cala, cada pi, cada rossinyol, cada peix... formen i formaran part de mi per sempre més....

No marxem gaire lluny. Hi podrem venir caminant cada dia si volem. Des de la nova casa es pot veure la Punta de la Figuera i de Cap Ras...

Iniciem una nova etapa, casa nova, amb Ella, molt il·lusionats, esgotats per la feina d’aquests últims mesos, de març ençà no hem parat...

Avui veuré sortir el sol entre l’horitzó ennuvolat. Després traslladarem el matalàs a un llit nou que vaig muntar ahir. Demà tornarem les claus.

La terrassa de l’àtic que deixem no pot ser superada. Quedaran en nosaltres, indelebles, les hores allí, els moments viscuts en plenitud, la remor de la mar i de la tramuntana...

La vida segueix. Anem envellint. Tanmateix les pedres són les mateixes, les muntanyes, la sorra, els núvols, els ocells, els peixos, les estrelles de mar, les assutzenes, el taronja del sol quan apareix... i també les llunes plenes emmirallant-se sobre el mar, fent camins d’argent...

Sempre tornaré a Cap Ras, sempre. Va amb mi, ben endins, cel·lularment. Tant se val on em portin les passes, les vicissituds diverses de la vida, el destí o els atzars... Només sé que estic en el camí cert, el meu, el nostre, i que no hi ha marxa enrere......

Som-hi, que cal navegar.....

A Vicenç Pagès

2022-08-28T02:27:00.001+02:00

Morir-se és possible tothora

Hi ha una tic-tac inoïble que ens empeny cap al no-res

«No blanquejarem la cendra» (digué Vicenç Pagès al darrer tuit)

Prô tots tenim aquesta dèria d’oblidar la fosca andana on s’esgarrien els desigs...

Tu ja no hi ets, i qui escriurà demà?

La nostra malaguanyada llengua perd un altre guerrer

I qui escriurà demà?

Els morts no parlen ni escriuen

Te n’has anat a l’altra banda del relat, on no existeix la mentida

És negra nit d’agost a l’Empordà

https://twitter.com/whistplayers/status/1563234670497910785?s=21&t=AdRTvHGG8dkFCHJ5Pv-yrw

Silencis

2022-08-27T01:27:00.001+02:00

Pensava que podria viure sense escriure. No pas. El que més he fet a la meva vida: caminar, llegir, escriure... i menjar xocolata! I esprémer la pròstata!!! (sol o amb companyia)

La nit em retorna la solitud imprescindible, per a escoltar el mar, fitar les estrelles, meditar, gargotejar mots...

És una estona, només meva, suficient, mentre Ella dorm. La vida en parella pot resultar massa atabaladora, intensa, exigent...

Quan no hi ha ulls que et miren

Quan ningú et jutja

Quan ningú espera res de tu

Quan ningú vol millorar-te

Quan ets Tu, simplement Tu, entre el vent i la fosca, la son perduda, la lucidesa intacta

Menges un gelat d’açaí i assaboreixes els silencis