El Bloc del Bixo

On és Wally? (versió 2.0)

noreply@blogger.com (el Bixo) — Mon, 23 Nov 2009 14:27:00 +0000

Suposo que tots i totes recordareu el mític Wally, un despistat personatge que es perdia (ell i les seves pertinences) entre les pàgines d’un munt de llibres tot aconseguint que nosaltres, innocent quitxalla, ens veiéssim obligats a perdre el temps per a intentar ajudar-lo.

Doncs bé, d’aquí uns mesos sembla que en Wally reapareixerà aprofitant-se de l’època 2.0 en què vivim. Es dirà Guali i aquesta és una de les seves possibles aparences:

Què és això? Una broma? No pas. “¿Dónde está Guali?” és una iniciativa que s’engegarà d’aquí uns mesos i que vindrà a ser una mena de bookcrossing de Gualis. Els Gualis es porten penjats del coll i cada un d’ells duu una càmera incorporada que va fent fotografies cada X minuts. Veieu per on van els trets? Jo em compro un Guali i el canvio per el d’una altra persona. Quan aquesta persona el connecti a l’ordinador, el meu Guali m’enviarà captures de ves a saber quin racó de món. I així amb cada Guali. Al bloc oficial descriuen així el seu funcionament:

1.- Adquireixes el teu Guali en un punt de venda.

2.- Programes la destinació del teu Guali.

3.- Abandones el teu Guali en un punt d'intercanvi.

4.- Els punts d'intercanvi són dispositius similars a les màquines expenedores, on intercanvies el teu Guali per un altre.

5.- Selecciones un altre Guali, que ja no és teu.

6.- Algú ve a deixar el seu Guali.

7.- S'emporten el teu Guali i comença a viatjar.

8.- El teu Guali es comença a moure pel món.

9.- Guali es queda sense bateria i deixa de prendre imatges a les 48 hores.

10.- Quan el nou usuari connecta Guali a un ordinador la seva bateria es recarrega i envia les imatges al seu propietari original.

11.- El propietari original de Guali comença a rebre les imatges al seu correu electrònic.

12.- Els Gualis comencen a viatjar pel món.

Certament, es tracta d’una idea molt innovadora que de ben segur captarà bastants adeptes. Si us interessa, sapigueu que el preu de cada unitat serà de 10 €, si més no, això deixa entreveure aquesta imatge del bloc oficial. El servei d’enviament de les fotografies de cada Guali al seu legítim propietari, en principi, serà gratuït.

Via | Xataka

Enllaç | ¿Dónde está Wally?

La mà d’en Tití

noreply@blogger.com (el Bixo) — Fri, 20 Nov 2009 14:05:00 +0000

El 22 de juny de 1986, en un partit de quarts de final de la copa del món entre Argentina i Anglaterra, en Maradona marcava amb la mà un dels dos gols que classificaven la seva selecció. Més tard, el mateix Diego Armando Maradona batejaria la tramposa acció com a “la mà de Déu”. Els anglesos treien foc pels queixals.

El 18 de novembre de 2009, en un partit entre França i Irlanda en el qual ambdues seleccions es jugaven el bitllet de participació en el mundial del 2010, en Thierry Henry, actual futbolista del Barça, suplia la seva manca de velocitat amb un descarat control de pilota amb la mà esquerra i centrava posteriorment –amb el peu, ara sí– tot deixant el gol en safata de plata per a un company francès.

És evident que la jugada del francès no té la mateixa repercussió esportiva que la de l’argentí, però tot i així les dues trampes són del mateix nivell. Els dos futbolistes són uns grans tramposos.

Actualització (18:19): Cal destacar, ara, la noble reacció d’Henry divulgada aquesta tarda: Avui.cat: “Henry aposta per repetir el partit classificatori per al Mundial”.

‘Google Image Swirl’, una nova manera de cercar imatges

noreply@blogger.com (el Bixo) — Thu, 19 Nov 2009 07:11:00 +0000

Després que Google Similar Images hagi quedat integrat definitivament en les cerques “normals” de Google Images, arriba Google Image Swirl, una nova idea dels laboratoris Google que intentarà introduir una altra manera de cercar –i agrupar– imatges similars.

Per a que us en feu una idea, això és part del que veurem si cerquem “Barça” al Image Swirl:

[Clic al damunt per a veure-ho ampliat]

Innovador, si més no. Encara que, personalment, opino que haurien de millorar l’algoritme que interpreta quines imatges són similars a quines altres; de vegades s’assemblen el que un ou a una castanya.

Enllaç | Google Image Swirl

La mort en 2.0

noreply@blogger.com (el Bixo) — Wed, 18 Nov 2009 16:12:00 +0000

La mort acostuma a ser un tema força tabú en la nostra societat. Tanmateix, és quelcom amb què tothom s’ha d’enfrontar durant la seva vida, ja sigui directa o indirectament. Per això, trobo interessant parlar avui de la mort 2.0. Perquè és evident que vivim en una època àmpliament 2.0, però què passa amb la nostra vida a la xarxa quan morim a la vida real? A GenBeta hi fan un interessant resum:

Gmail

Google permet accedir al compte de correu de Gmail –i per extensió, de tots els serveis associats al compte– d’un familiar traspassat, si enviem les nostres dades personals, les del familiar, i tot un seguit de proves com ara un e-mail que la persona desapareguda ens hagi enviat personalment o el certificat de defunció, via fax o correu ordinari. En 30 dies aproximadament, Google validarà i tramitarà la documentació i si tot és correcte ens donarà accés al compte.

En aquesta pàgina d’ajuda de Gmail hi teniu més informació.

Hotmail

La seva política en aquest sentit és molt similar a la de Google. Cal enviar, via fax o correu ordinari, certa informació relativa a la persona desapareguda i nosaltres mateixos. Com a peculiaritat, cal destacar que ens demanen, entre d’altres dades, la data del darrer accés al compte i la seva data de creació; quelcom difícil d’assegurar fins i tot pel legítim propietari o propietària del compte.

Cal no adormir-se perquè el compte de Hotmail s’eliminarà automàticament després d’un any d’inactivitat. Hi teniu més informació en aquesta pàgina d’ajuda de Windows Live.

Yahoo!

La política de protecció de dades de Yahoo! no contempla el fet que algú vulgui accedir al compte d’un familiar traspassat. Per tant, l’única opció vàlida que ens quedaria seria el conèixer l’adreça i contrasenya d’un compte de correu secundari vinculat al compte de Yahoo! i demanar que ens hi enviïn una nova contrasenya.

Facebook

Facebook és un dels llocs que més contemplen aquesta situació. El mes passat varen activar els comptes In Memoriam, on els familiars, amics i coneguts de la persona desapareguda hi poden escriure missatges de condol o de comiat. Més o menys com el “llibre de visites” que disposen als tanatoris les companyies ~~carronyaires~~ funeràries. A més a més, s’augmentarà el nivell de privacitat del compte, eliminant dades confidencials i privant que noves “amistats” puguin trobar o agregar la persona traspassada.

Per a activar la modalitat In Memoriam en un compte, cal omplir aquest formulari en el qual se’ns demana diverses dades sobre la persona finada. També cal destacar que els familiars més directes poden optar per l’eliminació total del compte.

Twitter

Twitter no ho té gaire previst, així que caldria posar-se en contacte amb els administradors i explicar la situació.

Tuenti

Com en el cas de Twitter, cal posar-se en contacte amb Tuenti mitjançant el correu electrònic i exposar quina és la situació. Els administradors ens sol·licitaran tota la informació necessària i un cop hagi estat validada s’eliminarà totalment el compte de la persona desapareguda.

En fi, tant de bo mai no hàgim de recórrer a res d’això!

Via | GenBeta

La gallina ha dit que no. Visca la selecció!

noreply@blogger.com (el Bixo) — Sun, 15 Nov 2009 07:45:00 +0000

Es caguen les calces, s’acoquinen, s’acovardeixen; polititzen l’esport.

Aquesta imatge reflecteix el patètic espectacle que perpetrà ahir la selecció espanyola de futvòlei quan arribà el moment d’enfrontar-se amb la selecció catalana. No s’hi presentaren. Òbviament, els culpables d’aquest ridícul no són en pas els jugadors espanyols, que de ben segur que com qualsevol bon esportista, haurien deixat les pors al vestidor. El culpable és el de sempre. Aquell qui no ens permet d’expressar lliurement la nostra voluntat tampoc vol que tinguem les nostres seleccions esportives; l’Estat espanyol. A Nació Digital hi podem llegir la carta en què el Consejo Superior de Deportes amenaça, fins i tot penalment, els jugadors espanyols que tinguessin la gosadia de disputar el partit contra Catalunya. Ignoro si també els van posar un cap de cavall al llit mentre dormien, però no m’estranyaria.

De tota manera, mirant pels interessos actuals i futurs de la meva selecció nacional, jo animo des d’aquí l’Estat espanyol perquè continuï amb aquesta actitud de cagarines constants envers la nostra selecció. Ahir, gràcies a la seva covardia, vam passar directament a quarts de final.

Avenços en impressores

noreply@blogger.com (el Bixo) — Sat, 14 Nov 2009 20:48:00 +0000

Aquesta tarda, mirant impressores a Pixmania.com, he topat amb aquest model.

Una autèntica impressora/fogó! L’he trobada a la categoria “impressores multifunció”, però diria que han exagerat una miqueta això de la multifuncionalitat.

Democràcia tot just d’aquí un mes

noreply@blogger.com (el Bixo) — Fri, 13 Nov 2009 07:11:00 +0000

Democràcia real, de veritat; democràcia en què 194 afortunats municipis podran decidir què són i què no són. Que es tracti d’uns referèndums no-vinculants és una qüestió de poca rellevància encara. El que realment importa és que continuem recorrent el nostre camí.

Va d’un pèl

noreply@blogger.com (el Bixo) — Thu, 12 Nov 2009 07:09:00 +0000

La noia del vídeo que veureu a continuació duu un pet considerable i cau a la via del metro de Boston (EUA) moments abans que arribi un comboi. Resulta decisiva la ràpida actuació de la resta de passatgers que són a l’andana i que fan senyals al conductor del metro per a que freni i eviti la catàstrofe. Tot i així, li va d’un pèl.

[Youtube, 48 segons. Recomanat en HQ]

Fa posar la pell de gallina.

La història de Google, en 2 minuts i 13 segons

noreply@blogger.com (el Bixo) — Wed, 11 Nov 2009 07:08:00 +0000

Fa uns dies vaig topar-me amb aquest vídeo de curta durada que il·lustra el meteòric creixement de Google des de la seva aparició, el 1996-97 com a cercador, fins a tot el conjunt de serveis/aplicacions que ofereix avui dia, com ara el navegador Chrome, Google Maps, Blogger, o l’innovador Google Wave.

[Youtube, 2 minuts i 13 segons. Recomanat en HD]

M’agrada la frase del final: Què serà el següent?

Google Street View, ampliat a gran part del país

noreply@blogger.com (el Bixo) — Tue, 10 Nov 2009 07:17:00 +0000

Llegeixo a Dirson que des de fa tan sols unes hores s’ha ampliat el nombre de localitats habilitades per al Street View de Google. Ara, doncs, podrem gaudir d’aquest espectacular servei de mapes “a peu de carrer” en gran part del territori.

Una excel·lent notícia.

El futbol és cosa de dones

noreply@blogger.com (el Bixo) — Mon, 09 Nov 2009 14:37:00 +0000

Alerta amb Elizabeth Lambert, una futbolista de l’equip de futbol dels “Lobos” de la universitat de Nou Mèxic (EUA). Ignoro si el seu ídol és en Pepe, del Real Madrid, però no m'estranyaria gens.

[Youtube, 39 segons. Recomanat en HQ]

Brutal.

Tasques parlamentàries

noreply@blogger.com (el Bixo) — Sun, 08 Nov 2009 07:01:00 +0000

“Després se'n tornà ràpidament al munt de cendres nacional, i es posà a remenar-lo altra vegada per trobar-hi el que cercava, tot procurant de llançar pols als ulls dels altres que, com ell, cercaven també el que els convenia; és a dir, reprengué les seves tasques parlamentàries.”

Charles Dickens a “Temps difícils”

La ‘lengua de encuentro’

noreply@blogger.com (el Bixo) — Sat, 07 Nov 2009 07:45:00 +0000

Navegant per la xarxa m’he topat de casualitat amb un vídeo de Sa Majestat el Molt Honorable, Excel·lentíssim i Campechano Rei de les Espanyes, el so del qual ja coneixia gràcies a una coneguda cançó dels valencians Obrint Pas. Es tracta d’una part del discurs que el monarca espanyol pronuncià durant el lliurament del Premio Cervantes del 2001.

[Youtube, 20 segons]

Sens dubte, es tracta d’un document que mereix un lloc d’honor en aquest humil bloc.

Treballar perjudica greument la teva salut

noreply@blogger.com (el Bixo) — Fri, 06 Nov 2009 06:44:00 +0000

Jo això ja m’ho temia.

En fi, haurien de prohibir-nos treballar o si més no, treballar massa. És per la nostra salut.

Via | La Vanguardia

Proveu un diccionari

noreply@blogger.com (el Bixo) — Thu, 05 Nov 2009 16:11:00 +0000

M’és igual quina versió preferiu, si la tradicional o la digital. Però si us plau, senyors i senyores de les botigues “Esprit”, feu servir un diccionari i ja veureu com la vostra ignorància no serà pas tan visible. Gràcies.

(A l’ “Esprit” del Passeig de Gràcia s’inventen paraules per a assenyalar els emprovadors)

Mosaic

noreply@blogger.com (el Bixo) — Wed, 04 Nov 2009 06:58:00 +0000

Els seguidors de l’excel·lent sèrie FlashForward sabreu que el mosaic és una aplicació d’Internet dissenyada per a que tothom pugui penjar a la xarxa la seva visió durant els 137 segons de FlashForward. Però el que potser no sabíeu és que el mosaic existeix realment, malgrat que –en principi– no hi ha indicis fiables de que els comentaris s’acabin complint. Això sí, segur que hi ha un bon munt de persones a qui els agradaria que succeïssin realment segons quines “visions”, com ara la d’aquest gironí reagrupat:

“Em vaig veure mirant les notícies a Televisió de Catalunya. Carretero era el president de Catalunya”

Temps al temps.

Enllaç | Mosaic Collective

Copenhagen

noreply@blogger.com (el Bixo) — Tue, 03 Nov 2009 14:02:00 +0000

Ahir, en sentir que el futur “Protocol de Copenhagen” està destinat a substituir –amb el suposat vist i plau dels EUA– el menystingut “Protocol de Kyoto”, la meva ment perversa esbossà les següents imatges:

Ara:

D’aquí uns dies:

Presó

noreply@blogger.com (el Bixo) — Mon, 02 Nov 2009 14:30:00 +0000

Això no és un burca; és una presó.

Imatge extreta de l’article “El orgullo burka” de La Vanguardia d’avui.

Pau a Facebook

noreply@blogger.com (el Bixo) — Mon, 02 Nov 2009 07:12:00 +0000

Els grans conflictes violents que pateix el món, siguin pel motiu que siguin, acostumen a ser instigats pels poderosos, pels governants. Són ells els qui enfronten la població per tal d’acomplir les seves idees polítiques, religioses o econòmiques. Els ciutadans “normals”, però, sovint no comparteixen aquest odi que els diuen que han de sentir pel seu veí i creuen que els conflictes no s’haurien d’intentar resoldre per cap via que no fos la pacífica.

Facebook vol corroborar aquest punt de vista mitjançant un projecte anomenat Peace on Facebook, que recopila el nombre d’amistats sorgides a la seva xarxa entre persones suposadament encausades en un conflicte violent, i en fa gràfiques:

Molt interessant.

Via | Vilaweb

PSC: Primeres traves a l’abolició de la tortura

noreply@blogger.com (el Bixo) — Sat, 31 Oct 2009 11:55:00 +0000

M’ho temia. El fet que els dos partits amb més escons al Parlament de Catalunya donessin llibertat de vot als seus parlamentaris en la votació de la ILP de Prou.cat per a abolir la tortura i assassinat de braus a Catalunya, no em feia presagiar res de bo. Era d’esperar que el partit espanyolista no s’acontentés amb això, puix en les seves files hi militen partidaris del cruel sadisme envers els animals, com ara en David Pérez Ibáñez –a qui ja vaig dedicar un apunt en el seu dia– o el mateix Molt Honorable President de la Generalitat. Òbviament, que el president sigui un afeccionat a la tortura de braus, pesa molt. Per això, el PSC ha decidit presentar una esmena a la totalitat contra la ILP (a la qual hi donen suport 180.000 persones) i així intentar evitar que s’arribi a votar al Parlament.

No cal dir que aquesta actitud em sembla deplorable i impròpia d’un partit suposadament progressista, com ens volen fer creure que són aquests del PSC. De tota manera, encara que no fructifiqués aquesta ridícula esmena a la totalitat dels espanyolistes, vull reiterar el meu –malaurat– escepticisme envers la causa abolicionista; son massa les vegades en què els nostres polítics han demostrat no estar a l’alçada de les circumstàncies, no saber donar sortida a les reivindicacions de la ciutadania. Per tant, tenint sobretot en compte que CiU tampoc no ha tingut prou coratge per a manifestar-se obertament en contra de la tortura envers els animals, cal que ens preparem per a encaixar una nova decepció de la nostra classe política.

Via | @xaviermir ; Directe.cat

El videojoc d’en Fèlix Bitllet

noreply@blogger.com (el Bixo) — Fri, 30 Oct 2009 06:30:00 +0000

Gràcies a Tentacle.cat ja tenim el videojoc de Fèlix Bitllet! Apropia’t el màxim de bitllets de 500€ i de Creus de Sant Jordi possibles, abans no t’enxampi el Mosso. Tot plegat en el marc incomparable del Palau de la Música Catalana!

(Es controla amb les fletxes de direcció del teclat)

Espectacular.

Via | Directe!cat

El ‘manifiest’ dels ‘Ciudadanos’

noreply@blogger.com (el Bixo) — Tue, 27 Oct 2009 15:18:00 +0000

Els Ciudadanos ja han demostrat diverses vegades la gran “estima” que tenen per la nostra llengua. Aquest cop, però, la cosa clama al cel. Vegeu la propaganda del nou manifest de la formació espanyolista, titulat “Catalunya som tots”.

Primer, la versió en castellà.

Ara, la versió en català.

Traducció: “Descobreix [en lloc de ‘descubreix’] el manifest [en lloc de ‘manifiest’] “Catalunya som tots” i [en lloc de ‘y’] contribueix donant-hi [en lloc de ‘donant’] el teu suport [en lloc de ‘recolzament’]”

“Descàrrega [en lloc de ‘download’]”

6 errades en tan sols 13 paraules. Aquest és el bilingüisme que pregonen els Ciutadans de pacotilla; el bilingüisme on el català és, com a molt, un bast dialecte del castellà; el bilingüisme on el català és la llengua que parla el Montilla del Polònia. Al text d’aquest estrany manifest, òbviament, jo no hi entraré –no vull que se’m regiri l’estómac– però els de Directe!cat asseguren que n’hi ha per cagar-s’hi.

Actualització: Les captures han estat fetes aquest matí i ara, que són gairebé les quatre de la tarda, comprovo que els de Ciudadanos han estat prou hàbils com per a corregir el nyap de cartellet que havien fet, però també prou tanoques com per a no corregir-ne tots els errors:

Impressionant.

Mor un dels molts herois de la transició democràtica

noreply@blogger.com (el Bixo) — Mon, 26 Oct 2009 14:42:00 +0000

Em fa molta gràcia l’actitud que adopten certs mitjans ultra-monàrquics quan toca parlar de segons quina figura “emblemàtica” de la casposa monarquia espanyola. Resulta que qualsevol personatge relacionat amb la casa reial és, com a mínim, un dels artífexs de la ~~democràcia~~ pseudodemocràcia que tenim avui dia. Tant hi fa que la monarquia en democràcia sigui –per sí sola– una contradicció com una casa: o potser algú ha pogut escollir democràticament qui ha de regnar? És igual, el circ de la malnomenada “transició a la democràcia” –amb cop d’Estat inclòs– sembla legitimar-los de per vida per a titllar d’heroi qualsevol llepaculs dels de sang blava. El darrer exemple el trobem en el cas de Sabino Fernández Campo, mort ahir a Madrid; un general de l’exèrcit espanyol que fou també secretari general de la casa reial espanyola. Així apareixia aquest matí la notícia a La Vanguardia:

Malauradament, aquest “home clau en la transició democràtica” pot transformar-se –després d’una correcta recerca a la xarxa– en un gran nostàlgic del franquisme…

O potser també en un gran bilingüe; un d’aquells que tan agraden als Ciudadanos i al PP. Un bilingüe d’aquells tan monolingües.

És evident que el que persegueixen amb manipulacions d’aquest estil –i amb les d’altres estils com el de la pantomima televisiva sobre el rei en el cop d’estat del 23-F– no és altra cosa que provar d’enganyar-nos a tots plegats per tal d’aconseguir perpetuar la nissaga de les sangoneres borbòniques. No perdem de vista, doncs, qui són i qui va posar on són tota aquesta gentussa.

Esbroncada felina

noreply@blogger.com (el Bixo) — Sun, 25 Oct 2009 21:11:00 +0000

Internet em fa arribar aquest divertidíssim vídeo de felins protagonistes.

Els subtítols que apareixen a Youtube disfressen la baralla dels dos gats com si es tractés d’un esbronc matrimonial per embolics de faldilles. Tot i així, si alguna vegada heu vist dos felins en una situació similar, sabreu que no calen els subtítols per a fer-se un bon tip de riure. Dubto que cap altre gat tingui el tremp suficient per a aguantar tan estoicament –sense urpades– una esbroncada de tal magnitud.

Per cert, hi ha actors guardonats amb un Òscar que són molt menys expressius que el gat ros. Brutal.

Cinema en català: utopia o realitat?

noreply@blogger.com (el Bixo) — Thu, 22 Oct 2009 06:18:00 +0000

Ahir tots els mitjans en parlaven. De fet, ja fa temps que el govern va dir que ho impulsaria: una llei que garanteixi que com a mínim un 50% de les estrenes cinematogràfiques estaran doblades o subtitulades en català. Avui, però, ja he sentit a El Món a RAC 1 les primeres veus enraonadament escèptiques amb el marc que proposa aquest projecte de llei. Es preveuen grans sancions per a les Majors nord-americanes –llegeixi’s “meigiors” i entengui’s com a “majors pesseteres”– que estrenin més de 16 còpies al Principat i que no compleixin la nova llei. Fins aquí perfecte, ja que és evident que sense sancions, la llei no la compliria ni en Ventura Pons. Ara bé, què passa si les meigiors decideixen donar-nos pel sac i no estrenar els seus films a Catalunya? O si en distribueixen tan sols 15 còpies per a tot el país? En ambdues situacions, segurament, poques hores duraria la nova llei. També podria ser, en el millor dels casos, que decidissin acomplir-la però seguint doblant poques –poquíssimes– pel·lícules i optant per la subtitulació, que segurament els sortirà molt més barata, però que no “arriba” a tanta gent com un bon doblatge.

Ja ho diuen: feta la llei, feta la trampa. I malgrat que el conseller Tresserras diu que es mantindran ferms i que faran passar els iankis per l’adreçador, a mi, per desgràcia, tot això continua sonant-me a utopia. Potser l’única sortida que ens queda, si volem cinema en català, és marxar a les Amèriques, colonitzar-les, i imposar-los brutalment el nostre idioma. El temps dirà.