El Bloc del Bixo

La gallina ha dit que no. Visca la selecció!

noreply@blogger.com (el Bixo) — Sun, 15 Nov 2009 07:45:00 +0000

Es caguen les calces, s’acoquinen, s’acovardeixen; polititzen l’esport.

Aquesta imatge reflecteix el patètic espectacle que perpetrà ahir la selecció espanyola de futvòlei quan arribà el moment d’enfrontar-se amb la selecció catalana. No s’hi presentaren. Òbviament, els culpables d’aquest ridícul no són en pas els jugadors espanyols, que de ben segur que com qualsevol bon esportista, haurien deixat les pors al vestidor. El culpable és el de sempre. Aquell qui no ens permet d’expressar lliurement la nostra voluntat tampoc vol que tinguem les nostres seleccions esportives; l’Estat espanyol. A Nació Digital hi podem llegir la carta en què el Consejo Superior de Deportes amenaça, fins i tot penalment, els jugadors espanyols que tinguessin la gosadia de disputar el partit contra Catalunya. Ignoro si també els van posar un cap de cavall al llit mentre dormien, però no m’estranyaria.

De tota manera, mirant pels interessos actuals i futurs de la meva selecció nacional, jo animo des d’aquí l’Estat espanyol perquè continuï amb aquesta actitud de cagarines constants envers la nostra selecció. Ahir, gràcies a la seva covardia, vam passar directament a quarts de final.

Avenços en impressores

noreply@blogger.com (el Bixo) — Sat, 14 Nov 2009 20:48:00 +0000

Aquesta tarda, mirant impressores a Pixmania.com, he topat amb aquest model.

Una autèntica impressora/fogó! L’he trobada a la categoria “impressores multifunció”, però diria que han exagerat una miqueta això de la multifuncionalitat.

Democràcia tot just d’aquí un mes

noreply@blogger.com (el Bixo) — Fri, 13 Nov 2009 07:11:00 +0000

Democràcia real, de veritat; democràcia en què 194 afortunats municipis podran decidir què són i què no són. Que es tracti d’uns referèndums no-vinculants és una qüestió de poca rellevància encara. El que realment importa és que continuem recorrent el nostre camí.

Va d’un pèl

noreply@blogger.com (el Bixo) — Thu, 12 Nov 2009 07:09:00 +0000

La noia del vídeo que veureu a continuació duu un pet considerable i cau a la via del metro de Boston (EUA) moments abans que arribi un comboi. Resulta decisiva la ràpida actuació de la resta de passatgers que són a l’andana i que fan senyals al conductor del metro per a que freni i eviti la catàstrofe. Tot i així, li va d’un pèl.

[Youtube, 48 segons. Recomanat en HQ]

Fa posar la pell de gallina.

La història de Google, en 2 minuts i 13 segons

noreply@blogger.com (el Bixo) — Wed, 11 Nov 2009 07:08:00 +0000

Fa uns dies vaig topar-me amb aquest vídeo de curta durada que il·lustra el meteòric creixement de Google des de la seva aparició, el 1996-97 com a cercador, fins a tot el conjunt de serveis/aplicacions que ofereix avui dia, com ara el navegador Chrome, Google Maps, Blogger, o l’innovador Google Wave.

[Youtube, 2 minuts i 13 segons. Recomanat en HD]

M’agrada la frase del final: Què serà el següent?

Google Street View, ampliat a gran part del país

noreply@blogger.com (el Bixo) — Tue, 10 Nov 2009 07:17:00 +0000

Llegeixo a Dirson que des de fa tan sols unes hores s’ha ampliat el nombre de localitats habilitades per al Street View de Google. Ara, doncs, podrem gaudir d’aquest espectacular servei de mapes “a peu de carrer” en gran part del territori.

Una excel·lent notícia.

El futbol és cosa de dones

noreply@blogger.com (el Bixo) — Mon, 09 Nov 2009 14:37:00 +0000

Alerta amb Elizabeth Lambert, una futbolista de l’equip de futbol dels “Lobos” de la universitat de Nou Mèxic (EUA). Ignoro si el seu ídol és en Pepe, del Real Madrid, però no m'estranyaria gens.

[Youtube, 39 segons. Recomanat en HQ]

Brutal.

Tasques parlamentàries

noreply@blogger.com (el Bixo) — Sun, 08 Nov 2009 07:01:00 +0000

“Després se'n tornà ràpidament al munt de cendres nacional, i es posà a remenar-lo altra vegada per trobar-hi el que cercava, tot procurant de llançar pols als ulls dels altres que, com ell, cercaven també el que els convenia; és a dir, reprengué les seves tasques parlamentàries.”

Charles Dickens a “Temps difícils”

La ‘lengua de encuentro’

noreply@blogger.com (el Bixo) — Sat, 07 Nov 2009 07:45:00 +0000

Navegant per la xarxa m’he topat de casualitat amb un vídeo de Sa Majestat el Molt Honorable, Excel·lentíssim i Campechano Rei de les Espanyes, el so del qual ja coneixia gràcies a una coneguda cançó dels valencians Obrint Pas. Es tracta d’una part del discurs que el monarca espanyol pronuncià durant el lliurament del Premio Cervantes del 2001.

[Youtube, 20 segons]

Sens dubte, es tracta d’un document que mereix un lloc d’honor en aquest humil bloc.

Treballar perjudica greument la teva salut

noreply@blogger.com (el Bixo) — Fri, 06 Nov 2009 06:44:00 +0000

Jo això ja m’ho temia.

En fi, haurien de prohibir-nos treballar o si més no, treballar massa. És per la nostra salut.

Via | La Vanguardia

Proveu un diccionari

noreply@blogger.com (el Bixo) — Thu, 05 Nov 2009 16:11:00 +0000

M’és igual quina versió preferiu, si la tradicional o la digital. Però si us plau, senyors i senyores de les botigues “Esprit”, feu servir un diccionari i ja veureu com la vostra ignorància no serà pas tan visible. Gràcies.

(A l’ “Esprit” del Passeig de Gràcia s’inventen paraules per a assenyalar els emprovadors)

Mosaic

noreply@blogger.com (el Bixo) — Wed, 04 Nov 2009 06:58:00 +0000

Els seguidors de l’excel·lent sèrie FlashForward sabreu que el mosaic és una aplicació d’Internet dissenyada per a que tothom pugui penjar a la xarxa la seva visió durant els 137 segons de FlashForward. Però el que potser no sabíeu és que el mosaic existeix realment, malgrat que –en principi– no hi ha indicis fiables de que els comentaris s’acabin complint. Això sí, segur que hi ha un bon munt de persones a qui els agradaria que succeïssin realment segons quines “visions”, com ara la d’aquest gironí reagrupat:

“Em vaig veure mirant les notícies a Televisió de Catalunya. Carretero era el president de Catalunya”

Temps al temps.

Enllaç | Mosaic Collective

Copenhagen

noreply@blogger.com (el Bixo) — Tue, 03 Nov 2009 14:02:00 +0000

Ahir, en sentir que el futur “Protocol de Copenhagen” està destinat a substituir –amb el suposat vist i plau dels EUA– el menystingut “Protocol de Kyoto”, la meva ment perversa esbossà les següents imatges:

Ara:

D’aquí uns dies:

Presó

noreply@blogger.com (el Bixo) — Mon, 02 Nov 2009 14:30:00 +0000

Això no és un burca; és una presó.

Imatge extreta de l’article “El orgullo burka” de La Vanguardia d’avui.

Pau a Facebook

noreply@blogger.com (el Bixo) — Mon, 02 Nov 2009 07:12:00 +0000

Els grans conflictes violents que pateix el món, siguin pel motiu que siguin, acostumen a ser instigats pels poderosos, pels governants. Són ells els qui enfronten la població per tal d’acomplir les seves idees polítiques, religioses o econòmiques. Els ciutadans “normals”, però, sovint no comparteixen aquest odi que els diuen que han de sentir pel seu veí i creuen que els conflictes no s’haurien d’intentar resoldre per cap via que no fos la pacífica.

Facebook vol corroborar aquest punt de vista mitjançant un projecte anomenat Peace on Facebook, que recopila el nombre d’amistats sorgides a la seva xarxa entre persones suposadament encausades en un conflicte violent, i en fa gràfiques:

Molt interessant.

Via | Vilaweb

PSC: Primeres traves a l’abolició de la tortura

noreply@blogger.com (el Bixo) — Sat, 31 Oct 2009 11:55:00 +0000

M’ho temia. El fet que els dos partits amb més escons al Parlament de Catalunya donessin llibertat de vot als seus parlamentaris en la votació de la ILP de Prou.cat per a abolir la tortura i assassinat de braus a Catalunya, no em feia presagiar res de bo. Era d’esperar que el partit espanyolista no s’acontentés amb això, puix en les seves files hi militen partidaris del cruel sadisme envers els animals, com ara en David Pérez Ibáñez –a qui ja vaig dedicar un apunt en el seu dia– o el mateix Molt Honorable President de la Generalitat. Òbviament, que el president sigui un afeccionat a la tortura de braus, pesa molt. Per això, el PSC ha decidit presentar una esmena a la totalitat contra la ILP (a la qual hi donen suport 180.000 persones) i així intentar evitar que s’arribi a votar al Parlament.

No cal dir que aquesta actitud em sembla deplorable i impròpia d’un partit suposadament progressista, com ens volen fer creure que són aquests del PSC. De tota manera, encara que no fructifiqués aquesta ridícula esmena a la totalitat dels espanyolistes, vull reiterar el meu –malaurat– escepticisme envers la causa abolicionista; son massa les vegades en què els nostres polítics han demostrat no estar a l’alçada de les circumstàncies, no saber donar sortida a les reivindicacions de la ciutadania. Per tant, tenint sobretot en compte que CiU tampoc no ha tingut prou coratge per a manifestar-se obertament en contra de la tortura envers els animals, cal que ens preparem per a encaixar una nova decepció de la nostra classe política.

Via | @xaviermir ; Directe.cat

El videojoc d’en Fèlix Bitllet

noreply@blogger.com (el Bixo) — Fri, 30 Oct 2009 06:30:00 +0000

Gràcies a Tentacle.cat ja tenim el videojoc de Fèlix Bitllet! Apropia’t el màxim de bitllets de 500€ i de Creus de Sant Jordi possibles, abans no t’enxampi el Mosso. Tot plegat en el marc incomparable del Palau de la Música Catalana!

(Es controla amb les fletxes de direcció del teclat)

Espectacular.

Via | Directe!cat

El ‘manifiest’ dels ‘Ciudadanos’

noreply@blogger.com (el Bixo) — Tue, 27 Oct 2009 15:18:00 +0000

Els Ciudadanos ja han demostrat diverses vegades la gran “estima” que tenen per la nostra llengua. Aquest cop, però, la cosa clama al cel. Vegeu la propaganda del nou manifest de la formació espanyolista, titulat “Catalunya som tots”.

Primer, la versió en castellà.

Ara, la versió en català.

Traducció: “Descobreix [en lloc de ‘descubreix’] el manifest [en lloc de ‘manifiest’] “Catalunya som tots” i [en lloc de ‘y’] contribueix donant-hi [en lloc de ‘donant’] el teu suport [en lloc de ‘recolzament’]”

“Descàrrega [en lloc de ‘download’]”

6 errades en tan sols 13 paraules. Aquest és el bilingüisme que pregonen els Ciutadans de pacotilla; el bilingüisme on el català és, com a molt, un bast dialecte del castellà; el bilingüisme on el català és la llengua que parla el Montilla del Polònia. Al text d’aquest estrany manifest, òbviament, jo no hi entraré –no vull que se’m regiri l’estómac– però els de Directe!cat asseguren que n’hi ha per cagar-s’hi.

Actualització: Les captures han estat fetes aquest matí i ara, que són gairebé les quatre de la tarda, comprovo que els de Ciudadanos han estat prou hàbils com per a corregir el nyap de cartellet que havien fet, però també prou tanoques com per a no corregir-ne tots els errors:

Impressionant.

Mor un dels molts herois de la transició democràtica

noreply@blogger.com (el Bixo) — Mon, 26 Oct 2009 14:42:00 +0000

Em fa molta gràcia l’actitud que adopten certs mitjans ultra-monàrquics quan toca parlar de segons quina figura “emblemàtica” de la casposa monarquia espanyola. Resulta que qualsevol personatge relacionat amb la casa reial és, com a mínim, un dels artífexs de la ~~democràcia~~ pseudodemocràcia que tenim avui dia. Tant hi fa que la monarquia en democràcia sigui –per sí sola– una contradicció com una casa: o potser algú ha pogut escollir democràticament qui ha de regnar? És igual, el circ de la malnomenada “transició a la democràcia” –amb cop d’Estat inclòs– sembla legitimar-los de per vida per a titllar d’heroi qualsevol llepaculs dels de sang blava. El darrer exemple el trobem en el cas de Sabino Fernández Campo, mort ahir a Madrid; un general de l’exèrcit espanyol que fou també secretari general de la casa reial espanyola. Així apareixia aquest matí la notícia a La Vanguardia:

Malauradament, aquest “home clau en la transició democràtica” pot transformar-se –després d’una correcta recerca a la xarxa– en un gran nostàlgic del franquisme…

O potser també en un gran bilingüe; un d’aquells que tan agraden als Ciudadanos i al PP. Un bilingüe d’aquells tan monolingües.

És evident que el que persegueixen amb manipulacions d’aquest estil –i amb les d’altres estils com el de la pantomima televisiva sobre el rei en el cop d’estat del 23-F– no és altra cosa que provar d’enganyar-nos a tots plegats per tal d’aconseguir perpetuar la nissaga de les sangoneres borbòniques. No perdem de vista, doncs, qui són i qui va posar on són tota aquesta gentussa.

Esbroncada felina

noreply@blogger.com (el Bixo) — Sun, 25 Oct 2009 21:11:00 +0000

Internet em fa arribar aquest divertidíssim vídeo de felins protagonistes.

Els subtítols que apareixen a Youtube disfressen la baralla dels dos gats com si es tractés d’un esbronc matrimonial per embolics de faldilles. Tot i així, si alguna vegada heu vist dos felins en una situació similar, sabreu que no calen els subtítols per a fer-se un bon tip de riure. Dubto que cap altre gat tingui el tremp suficient per a aguantar tan estoicament –sense urpades– una esbroncada de tal magnitud.

Per cert, hi ha actors guardonats amb un Òscar que són molt menys expressius que el gat ros. Brutal.

Cinema en català: utopia o realitat?

noreply@blogger.com (el Bixo) — Thu, 22 Oct 2009 06:18:00 +0000

Ahir tots els mitjans en parlaven. De fet, ja fa temps que el govern va dir que ho impulsaria: una llei que garanteixi que com a mínim un 50% de les estrenes cinematogràfiques estaran doblades o subtitulades en català. Avui, però, ja he sentit a El Món a RAC 1 les primeres veus enraonadament escèptiques amb el marc que proposa aquest projecte de llei. Es preveuen grans sancions per a les Majors nord-americanes –llegeixi’s “meigiors” i entengui’s com a “majors pesseteres”– que estrenin més de 16 còpies al Principat i que no compleixin la nova llei. Fins aquí perfecte, ja que és evident que sense sancions, la llei no la compliria ni en Ventura Pons. Ara bé, què passa si les meigiors decideixen donar-nos pel sac i no estrenar els seus films a Catalunya? O si en distribueixen tan sols 15 còpies per a tot el país? En ambdues situacions, segurament, poques hores duraria la nova llei. També podria ser, en el millor dels casos, que decidissin acomplir-la però seguint doblant poques –poquíssimes– pel·lícules i optant per la subtitulació, que segurament els sortirà molt més barata, però que no “arriba” a tanta gent com un bon doblatge.

Ja ho diuen: feta la llei, feta la trampa. I malgrat que el conseller Tresserras diu que es mantindran ferms i que faran passar els iankis per l’adreçador, a mi, per desgràcia, tot això continua sonant-me a utopia. Potser l’única sortida que ens queda, si volem cinema en català, és marxar a les Amèriques, colonitzar-les, i imposar-los brutalment el nostre idioma. El temps dirà.

‘Los Otros’ de la Franja

noreply@blogger.com (el Bixo) — Wed, 21 Oct 2009 13:16:00 +0000

El president de l’Aragó, Marcelino Iglesias (natural de Bonansa, Franja de Ponent) ha impulsat un controvertit projecte de Llei de llengües que pretén definir la llengua catalana com a també “pròpia” de l’Aragó –ni tan sols rebria el qualificatiu d’oficial, malgrat l’evidència que el català es parla en part del territori. Com us podeu imaginar, ja hi ha qui ha posat el crit al cel davant d’aquesta temptativa de fer respectar els drets lingüístics dels catalanoparlants de la Franja. És el cas del Partido Aragonés (PAR), liderat pel vicepresident del govern aragonès, José Ángel Biel, que es mostra obertament en contra del reconeixement del català (apunt al seu bloc personal). La postura del senyor Biel i afins, tan poc propera a la realitat lingüística de la Franja, és el que ha motivat els gags que veureu a continuació, basats en la reeixida pel·lícula “Los Otros”.

Tot plegat és fruit del programa “Oregón Televisión”, de la cadena “Aragón Televisión”; podríem dir que es tracta d’una mena de Polònia aragonès. No us ho perdeu.

[Youtube, Recomanat en HQ]

Via | Directe!cat

La vida com un animal

noreply@blogger.com (el Bixo) — Sun, 18 Oct 2009 10:37:00 +0000

M’assabento que el canal Odisea emet “Mi vida como animal”, una mena de documental/reality show en el qual els protagonistes “s’integren” en diferents col·lectius d’animals, com ara cavalls o porcs. No sé si la tele-escombraries té realment algun límit, però tanmateix, m’agradaria saber si els intrèpids protagonistes del documental seran tractats de la mateixa manera que la majoria d’animals de granja i si, al final, quan hagin complert la seva sagrada missió a la Terra, hi haurà qui se’ls cruspeixi per dinar. Si no és així, aquest documental no té cap tipus d’interès.

Google puja a la bicicleta

noreply@blogger.com (el Bixo) — Sat, 17 Oct 2009 09:32:00 +0000

Una important mancança del Google Street View la trobem en el fet que ens resulta impossible de “passejar” pels carrers més estrets d’una localitat. Les captures que componen els mapes a peu de carrer de Google, com ja sabreu, han estat fetes des d’un cotxe, i òbviament, els cotxes no caben a tot arreu. És el cas, per exemple, dels carrers del call o del barri gòtic barcelonins.

Google, però, ja hi està posant remei. La solució: fer les captures des d’una bicicleta, cosa que anomenen Street View Trike.

[Introducing the Street View Trike. Youtube, 38 segons. Alta Definició]

De moment, segons el web oficial, només hi ha disponibles quatre localitats nord-americanes enregistrades en bici: Legoland (Califòrnia), San Diego State University, Santa Monica Pier i Monterey Bay Bike Trail.

Vejam quant triguem en veure les primeres Google Bikes a casa nostra!

Via | Alt1040

69 anys i com si res

noreply@blogger.com (el Bixo) — Thu, 15 Oct 2009 06:08:00 +0000

Avui fa exactament 69 anys que el president Lluís Companys fou afusellat per la dictadura espanyola, al fossar de Santa Eulàlia de Montjuïc. Es tracta de l’únic president democràtic europeu assassinat pel feixisme. 69 anys més tard, i vivint en una suposada democràcia, Espanya continua sense anul·lar el judici sumaríssim que la dictadura aplicà al President. De moment, s’han limitat a lliurar a la seva néta –a Mèxic, tot just ahir– el text que la llei de memòria històrica anomena “certificat de reparació i reconeixement personal”; un text de només 16 línies en què ni tan sols s’esmenta el càrrec democràtic de President de la Generalitat, que ostentava Companys en el moment de l’afusellament.

No és que ens calgui cap document ni cap anul·lació per part de la Justícia espanyola. Sincerament, tant me fot el que diguin. Nosaltres sabem ben bé qui era Companys i qui són els seus jutges i assassins. El fet que Espanya segueixi sense anul·lar-ho i condemnar-ho és un fet destacable només com a una prova més de la pobra qualitat democràtica de l’Estat espanyol.