descric

instant 400

2009-12-23T13:02:00.010+01:00

"En els esports hi ha un temps. En les arts marcials no hi ha res més que l'instant..."

Taisen Deshimaru-roshi

"... Fem de la vida un art marcial"

Estrip

tot està per dir

2009-12-21T23:05:00.005+01:00

"Tot guanyat i tot per guanyar"

Aquesta frase ho diu tot (i tot està per dir). Donaria un altre copa a la persona o persones que han decidit estampar aquest lema no només en una samarreta sinó a una actitud. Un frase que demà quedarà dividida, uns diran tot guanyat i altres tot per guanyar, tot i que diuen que la loteria de nadal és la més repartida. Farien bé els que guanyin repetir també, "Tot guanyat i tot per guanyar", i sobretot farien bé també, els que no guanyin, repetir-la dos cops, fins i tot podriem dir "Si no guanyem continuarem sent les millors", però allò de eterns millor que no! Sort!

essència

2009-12-15T15:48:00.003+01:00

Tot i que sembla confús,
l'aigua és aigua,
i els núvols són núvols.

aquí a l'Ara

2009-12-13T17:38:00.001+01:00

Quant el cel està a punt de neu, tens la llar de foc encesa i fa dies que no trepitges cap muntanya, que reconfortant és obrir una revista de muntanya, gaudir de les fotografies i llegir les precioses descripcions que en fan els seus articulistes quasi bé sempre practicants d'alguna modalitat d'aventura o d'esport en els racons que descriuen o en d'altres. Allò que ens recomanen moltes vegades de, no corris, no vagis en presses, estigues aquí i ara i gaudiràs de tots el moments, es compleix. Es compleix sobretot si descobreixes que existeix un lloc anomenat la Vall de l'Ara situada al Pirineu Aragonès, veïna de la vall d'Ordesa, no menys bonica però si més transitada, i que existeix un riu, el riu Ara, d'uns 70 kilòmetres que és l'únic riu de certa importància de l'estat espanyol on no s'hi ha construït cap presa en tot el seu recorregut. Així que encara que et deixis transportar per la teva imaginació continues estant, aquí i a l'Ara.

(ho llegia al Vèrtex num.218)

13D

2009-12-12T17:10:00.002+01:00

Avui i demà és el millor dia per llegir la premsa internacional i adonar-se'n que alguna cosa es mou a Catalunya. Vilaweb en fa una recopilació...

audiències

2009-12-10T23:03:00.005+01:00

Passo força estona dins del cotxe i acostumo a escoltar sempre la ràdio. Avui el tema recurrent a dues de les emissores que escolto més, RAC1 i Catalunya Ràdio, parlaven del EGM, l'Estudi General de Mitjans. Totes dues emissores es congratulaven i donaven gràcies als oients per ser les més escoltades. Per un moment comparant les notícies semblava que totes dues eren les més escoltades i que cada programa, de les dues, i en els seus horaris també, eren els més escoltats. Aleshores sense voler i fent un símil fàcil he pensat que és com quan els polítics compten els vots, tot i que uns guanyen i altres perden, tots surten aixecant les mans i donant-se copets a l'esquena de que guapos que són.

No és que m'interessin les audiències, jo faig força zàping radiofònic entre RAC1, Catalunya Ràdio, la COM, RAC105, iCAT FM, Ona FM, a vegades la SER, molt de tant en tant ONDACERO i quan tinc ganes de riure la COPE tot i que ara ja no tant des de que ha marxat el seu il·lustre i ressentit Losantos.

Bé tornant a això de les audiències, que no m'interessen molt, com ja he dit, però que entre tantes dades i amb tanta il·lusió que ho deien, m'ha picat la curiositat, i he visitat l'EGM, a veure que esbrinava:

Per començar m'he aturat als diaris i he vist que el Punt és al lloc 29 en quant a lectors per dia, més que l'Avui, i jo que em pensava que era al revés. A les ràdios, Catalunya Ràdio supera en 30 els oients per dia, deu ser que aquests 30 no deuen fer el zàping que faig jo. En canvi en el share guanya RAC1 també per la mínima, encara que RAC1 digui que és per molt, he de suposar que han agafat alguna dada diferent a la meva.

Després he volgut saber més detalls, els programes, i quina de les dues emissores tenia més raó. Però no he pogut, gratuïtament només en publiquen un resum. Al final he acabat fent un cop d'ull a les planes webs de les dues emissores (roda el món i torna al born!) on es pot veure com cada una destaca el que és del seu interès. Acabant... si un vol saber-ne més, cal un bon treball d'investigació que jo no he estat capaç d'acabar. Així que, sabent que no n'hi ha prou en escoltar les notícies jo continuaré amb el meu zàping radiofònic sense saber si estic a l'emissora o el programa més escoltat.

l'home que va salvar el món

2009-12-09T23:40:00.004+01:00

Les pel·lícules que parlen de la vida d'un personatge real acostumen a ser més interessants. Potser és el fet de pensar que no és ficció, tot i que essent una pel·lícula a vegades es tendeix a distorsionar una mica el que ha estat la realitat. Aquesta última que he vist, que més aviat és documental, però no un documental típic televisiu, sinó cinematogràfic amb el que això implica, i que em perdonin els aficionats al cinema si és que m'he inventat un gènere, però la sensació que he tingut és ser davant d'un documental però mirant una pel·lícula. I és que la vida de Joan Pujol Garcia, nom en clau Garbo, pels aliats i Arabel pels nazis és una vida de la qual no en podia haver sorgit només un pel·lícula, sinó moltes. Una persona o potser un actor, un mentider compulsiu o un valent molt atrevit, un gran dominador de tècniques de supervivència o un gran afortunat, un altruista o un desertor, un pacifista o un gran sacrificat, o potser tot plegat o res de tot això, senzillament un espia de vocació per el qual els aliats i els nazis el condecorar, estrany no? S'ha de veure o llegir-ne la seva història: Garbo, l'home que va salvar el món.

mel

2009-12-08T22:05:00.004+01:00

foto: Ben McCormick - bbc news

- Willy, quin dia tant especial avui eh? Després de la pel·lícula d'ahir anit i de fer el ronso aquest matí, hem tingut temps de fer un bon tiberi, fer una mica d'exercici per la tarda fins que se'ns ha fet fosc i fins i tot fer una crep a la fira de nadal.

- Si Maya, avui totes les abelles del nostre rusc han anat al centre a fer les compres de Nadal, i totes les flors del camp han quedat per nosaltres.

- Oh Willy, això és mel!

- No Maya no, mel ets tu!

notícies

2009-12-04T23:16:00.001+01:00

M'he trobat un amic periodista pel carrer que feia temps que no veia i hem parlat una mica sobre les notícies d'Internet. Es queixa i comenta que no s'ha de fer molt cas del que es diu a la xarxa, en blocs, fòrums, planes no oficials de notícies etc. Que la informació veraç i contrastada és als diaris de tota la vida, on hi han el periodistes professionals (no posaré exemples de professionals... que hi ha de tot). I jo em pregunto aleshores, i de quin diari? Perquè en llegeixes un i explica una cosa, en llegeixes un altre i n'explica una altra, i a vegades diuen tal animalada que queden retratats. Vols dir que no és el bon criteri del lector qui decideix quines coses s'ha de creure i quines no, ja siguin sortides de la xarxa com d'un diari de tota la vida? Si fins i tot agències com la Efe, France o Europa Press a vegades publiquen rumors falsos. Jo personalment, recomano els blocs! Queda dit!

el cotxe

2009-12-03T20:00:00.000+01:00

Que misteriós aquest cotxe que ja fa mesos que sempre aparca davant de casa, un cotxe de 3 portes de color plata, amb un bony rectangular sobre la roda dreta del davant com si hagués xocat contra una columna d'un pàrquing, i amb una rascada just a sobre del far dret que se li ha endut la pintura metal·litzada, talment com si un autobús li hagués fregat amb les seves immenses rodes per tota aquesta zona, es devia emportar un bon ensurt. El fet que aparqui aquí davant sempre, ha fet que de tant en tant m'hi atansi per veure'n l'interior, ple d'ampolles buides i una de mig plena, i un parell de diaris als seients del darrera, segurament caducats de fa setmanes. Sembla bastant net, fins i tot veig que té un bossa de plàstic al costat de la porta que li deu servir d'escombraries. A l'altre porta hi veig un estoig d'aquests on hi caben 10 cd's però que se n'hi acaben posant 50 o 60. I no sembla que fumi, els cotxes dels fumadors es detecten de seguida. M'amago, em sembla que ve!

shoto

2009-12-02T23:38:00.001+01:00

Hi havia un mestre karateka que tenia per pseudònim Shoto quan signava els seus poemes, feia poc més de metre i mig, però la seva disciplina i art, tant en poesia com en karate el feien gran. Shoto vol dir més o menys “pi que es balanceja amb el vent”, i ara de la seva casa en diuen Shotokan.

suar

2009-11-30T23:00:00.000+01:00

Entren i surten nens i nenes, joves i no tant joves, jugadors de bàsquet, jugadors d'hoquei, karatekes i aikidokes. Uns amb unes bosses tres vegades més grosses que ells i altres amb una petita motxilla on tot just hi cap un samarreta i uns pantalons curts. Una bona suada quan comença a fer fred produeix una sensació especial, i es nota en les cares quan aquestes surten a l'exterior humides i vermelles encara, de la dutxa d'aigua calenta. Alguns demà aniran a escola, altres a la universitat, altres a la feina i altres a buscar-ne, però fa un estona tots feien bategar el seu cor amb celeritat i voluntàriament emetent una energia que posaria els pels de punta i la pell de gallina si la poguéssim sentir en algun instant.

festa d'aniversari

2009-11-26T14:51:00.005+01:00

- En Jan no em va dir que avui feia una festa a casa seva, sinó no li hauria demanat les claus per passar la nit amb la Gina. Ostres i ara què faig? hi han tots els amics comuns i si em veuen potser li diran a la Lluïsa i ja hi tornarem a ser. Espero que no se'ls hi acudeixi pujar a l'habitació del pis de dalt. Intentaré mentrestant fer aixecar del llit a aquesta fresca i sense que se n'adoni sortir per darrera sinó encara s'hi voldrà quedar, que la conec!

- Ei Mery, no és en Nil aquell que ha sortit a la terrassa d'aquella cambra? Segur que ja n'ha fet alguna de les seves. Corre truca a la Lluïsa i digues-li que en Nil és aquí i que no se n'ha anat a Londres perquè sinó encara l'enxamparà amb en Hans i ja es tornaran a discutir.

Una proposta de relats conjunts, en el seu 3er aniversari.

elx

2009-11-24T14:30:00.004+01:00

Un lloc on em diuen que el Valencià només el parla la gent gran, un lloc on hi ha el palmerar més gran d'Europa gràcies a la invasió musulmana, un lloc per visitar, per pensar en que hi ha cultures que aporten i d'altres que s'emporten. Sigui com sigui, sota una palmera també s'hi pot estar i intentar no pensar en res, i descalç, encara que aquesta sigui la capital del calçat!
Una visita molt recomanable.

foto: viquipèdia

dolor com i quan

2009-11-22T23:35:00.000+01:00

El dolor és una percepció, llegeixo amb mota curiositat, i moltes vegades és experimentat sense que existeixi la corresponent base biològica. De la mateixa manera, com que és una percepció i una sensació en la qual intervé el sistema nerviós, en una situació de nervis o de estrès, pot passar que tinguem una base biològica la qual ens hauria de produir dolor, però per culpa de l'efecte de l'ansietat o els nervis no el sentim. Per exemple en una baralla de carrer li poden trencar un braç a una persona i aquesta si està fora de si i en situació d'estrès, pot ser que no senti el dolor i continuï lluitant. O també un esportista en una situació de màxima tensió pot no sentir el dolor d'una lesió que podria ser molt dolorosa. Perquè dic això? potser perquè m'he aixecat amb un cop a la tíbia i no sé com i quan me l'he donat. Una situació curiosa que de tant en tant passa.

cafè-poema

2009-11-19T18:00:00.001+01:00

La veritat és simple
reposant entre l'escuma
amb acompanyament.

antireflexió

2009-11-18T17:00:00.000+01:00

Als matins donat que últimament en Cuní ha perdut pistonada en les seves entrevistes, m'he aficionat a mirar un documental sobre ciència que fan al trenta-tres. L'origen del món, els àtoms i l'antimatèria. Es veu que hi ha un teoria que diu que tota matèria té la seva antimatèria i que si s'ajuntessin hi hauria una explosió no sé quantes vegades més gran que la bomba més atòmica de les que es puguin crear. Al meu humil entendre hi ha dos mons, el de la matèria i el de la antimatèria i és possible que tinguem un jo d'antimatèria fent de les seves a l'altre món. Així que la meva reflexió ha sigut doble, reflexió i antireflexió. Primer he pensat, que aleshores aquest segon món podria ser el dels blocs, però es clar, no tothom té un bloc, encara que potser qui no el té és que té la seva antimatèria dedicada a unes altres tasques. I en segon lloc que si un bloc és “el primer món” existeix el seu antibloc corresponent. Aquesta antireflexió m'ha agradat, i per això decideixo anar a cercar-lo per l'univers a veure si la teoria de l'explosió és certa.

caganers

2009-11-17T23:44:00.002+01:00

Mentre uns fan caganers de personatges de la capital del país veí, altres canvien presumptes alcaldes corruptes per un del seu mateix partit, com si cap d'ells no en tingués la culpa, amb això si que hi han llistes obertes, senyor President. En Quintana treu un disc nou que em recorda un tros a Enric Casasses i una altre a Pau Riba, deu ser influència (no influenza) suposo. La boira del matí no s'aixeca i torno a casa empeltat de la mateixa humitat. Comença la vacunació, vacunaran als caganers també? El segrest del tonyinaire s'ha acabat, atonyinaran als segrestadors? I que curiós, semblen les estadístiques d'en Casanovas: les terminacions més sol·licitades són el 3 el 7 i el 9. Quin Novembre més calorós!

2012

2009-11-16T10:18:00.001+01:00

Es diu que el poble Maia va vaticinar una fi per l'any 2012. En llegir aquesta frase el més comú, i no en sé la raó, és que per 'fi' s'entengui destrucció, caos, aniquilació. Per posar un cas recent, el més recent, quan les organitzacions de salut han vaticinat pandèmies de la grip A, s'ha creat també un clima de desordre i por de la mort exagerada.

Però és clar, si mirem bé els que els maies volien dir, pot ser no era pas això. Ells parlaven que els humans entrarien en una nova civilització, possiblement una nova transició espiritual en favor de la humanitat i la consciència col·lectiva. Però no sabem perquè, el que predomina ara és una tendència apocalíptica. Això em fa pensar que si controléssim una mica tota aquesta tendència negativa, coses com la grip A, els nombrosos casos de corrupció o bé, qualsevol discussió familiar o entre amics, suposaria un canvi es clar, però no una fi, sinó el començament d'una nova relació o consciència entre les parts afectades.

Per cert la pel·lícula 2012, és pur entreteniment, per aquells a qui els agrada anar al cinema amb tres o quatre litres de cola i un bol de crispetes gegant, que a mi de només mirar-lo em venen tots els mals de panxa. Potser és que també sóc apocalíptic.

camí de punxes

2009-11-13T23:54:00.005+01:00

foto: Mohammed Salem - Reuters

El camí mai no punxa, si hi sabem caminar.

de fuga

2009-11-12T23:11:00.002+01:00

Era l'hora de dinar, no estava disposat un altre cop a sortir del menjador d'escola amb les mandonguilles aixafades dins la bata i patint perquè no m'enxampessin i me les fessin menjar. Així que aquell dia aprofitant una estona que el bidell havia sortit, em vaig escapar d'escola. De seguida em van passar el nervis de la fuga, vaig anar cap a una casa mig enderrocada, a fer no sé ben bé què. Suposo que a l'aventura i a amagar-me, que voltar pel carrer en un poble, sol i en horari escolar, no hagués estat assenyat.

Uns anys més tard, ja a l'institut, i a segons quines hores podíem sortir al carrer, era com sortir a respirar i a oblidar l'obligació. Després ens ho van prohibir i ens hi vam acostumar.
Uns anys encara més tard, a la fàbrica, quan la feina baixava i sabies que no et trobarien a faltar o t'inventaves alguna reunió, t'escapaves fins al poble a vegades només per fer un cafè que no fos de màquina. Més tard només obrien la porta alhora de dinar, però ens hi vam acostumar.
Ara per sort, no sento que m'he d'escapar d'enlloc. I no sé si és perquè m'he acostumat/acomodat o que realment si que sóc lliure. Bé potser a vegades si que necessito escapar de mi mateix.

el plet

2009-11-11T13:23:00.000+01:00

No sempre es viu en claredats extremes.

Sovint, l'aiguabarreig dels afectes provoca
un fosc tumult, una peresa
que costa de combatre.

És bo aleshores reposar una estona
vora d'un llibre amic,
assaborint la pròpia solitud
i estimant-la si cal, mentre esperem
que el temps, prudent i astut, resolgui el plet
que ens té enfrontats amb nosaltres mateixos.

Miquel Martí i Pol

el vent de dins

2009-11-09T22:25:00.004+01:00

Caminava en contra del vent, un vent gèlid i fort molt fort. Com més força feia el vent, més ferm havia de trepitjar. Una passa lenta darrera una altra, el cos més aviat tirat endavant i els braços enganxats a un cos extremadament rígid. La mirada al terra, no veia el que tenia al davant ni el que tenia als costats, però, en una de tantes passes... només en una, s'atura; el vent no l'ha vençut no, s'atura voluntàriament, prova de relaxar-se, el vent no el tira a terra, aixeca el cos, l'esquena recta, la mirada al davant però també a totes bandes i de sobte, el silenci. I el vent que marxa a cercar una altra víctima, aquesta ja no és interessant.

l'origen de la força

2009-11-05T22:55:00.003+01:00

"Antigament el nostre poble no aprenia dels llibres ni dels professors. Tota la seva saviesa i coneixement li arribava a través dels somnis. Posava a prova els seus somnis i d'aquesta manera descobria la seva pròpia força."

Ancià anònim (indi de la tribu chippewa). 1929

polaines

2009-11-02T23:42:00.005+01:00

M'he comprat unes polaines, i es clar, ara toca esperar a que nevi per estrenar-les. Mentrestant però, mogut per la curiositat i la bellesa d'aquest mot he volgut esbrinar-ne alguna cosa més. Es veu que ve del francès polaine, punta llarga de calçat medieval, però també del gentilici polain 'polonès' i no pas 'polac', perquè es creia que aquest calçat era originari d'allà. Com que el meu cervell està dispers, em suggereix que consulti el mot empolainar, i penso, potser voldrà dir fer-se polonès? Doncs no, no vol dir pas fer-se polonès, però veig a l'enciclopèdia que sí, que hi tenen alguna cosa a veure la polaina i empolainar. Així que aviat, quan faci servir les meves noves polaines, podré dir que m'empolaino per anar a caminar per la neu. Però no s'acaba aquí la curiositat, no. Vaig a veure la conjugació del verb empolainar i ves per on, la segona forma del plural del subjuntiu present i del imperatiu és: EMPOLAINEU!