A Poc a Poc

Febrer.

2012-01-31T22:07:00.000+01:00

Per ordre del Comandant J. Campos, l'hora d'eixida serà a les 8:00h a.m. i no a les 8:19a.m.

Calendari d'eixides.

2012-01-31T22:05:00.002+01:00

Calendari d'eixides.

2012-01-02T14:40:00.003+01:00

DECLARACIÓ D'INTENCIONS D'APOCAPOC 2.0 (CLICA PER LLEGIR)

EL SENYOR TONI, PROPOSA UNA OPCIÓ PER A LA GENT QUE NO ANIRÀ EL DISSABTE A BENIARRÉS: FER UNA EIXIDA TRANQUILA EIXINT A LES 9 DEL MATÍ DES DEL MATEIX LLOC DE SEMPRE.

AHÍ QUEDA DIT PER A CONEIXEMENT DELS COVARDS QUE FAN UNA PASSA ENRERE A LA MÍNIMA DIFICULTAT.

SALUT.

apocapoc 2.0

2011-12-30T16:05:00.000+01:00

Estimats companys i companyes:

En esta vida tan accelerada i tecnificada, l'evolució no ha deixat al marge la mateixa grupeta. Vos proposem la versió "2.0". Era inevitable.

(Transcripció d'un company després d'un llarg període de reflexió)

Esta es la crònica d'un grup de persones que han arribat a la conclusió de que alguna ment maligna els tenia enganyats i manipulats. Ni comandants, ni germanors, ni res de res. Hem estat tres anys eixint per les carreteres deixant-nos la salut i ficant la nostra vida en mans d'uns desaprensius que ens portaven per tota la Comunitat (i part de l'extranger) amb el ganxo al coll i enganyats per simplement un esmorzaret.

Pues bé, ara des d'açí, llancem una altra opció, una forma de comviure amb els pardalets, els rius, les pedres, els arbres... Una forma d'entendre lo que és la bicicleta: hem descobert la BTT o bici de montanya i anem a intentar que la gent s'oblide de patir pujant eixos ports, de sofrir eixos ritmes infernals i que canvie les bicis fràgils de carretera per les robustes bicicletes de BTT.

Des d'avui naix la grupeta "Apoc a poc pel caminal i la senda 2.0" i com diria el sogre d'Urdangarin " ME LLENA DE ORGULLO I SATISFACCION " animar la gent a apuntarse a la nova grupeta on gaudirem de la Mare Natura i ens sentirem realitzats internament .

Pròximament anunciarem el calendari d'eixides. Anem a recórrer les muntanyes i cordilleres de la nostra Comunitat i farem del món de la bici un sommi.

A tota eixa gent que sol quedarse darrere i els han d'esperar ara tenen l´opcio de plantar cara al contrari i disfrutar de les dos rodes, això si, més grosses i amb més pes.

Els equipatges ja estan en els xinos del carrer Albalat a cinc euros el d'estiu i nou el d'hivern, qualitat made in xina, superior.

Des d'ara Pedrito ja no haurà d'anar pel mig perquè es papara tots els arbres, Salva i el Xato si arreen es pasaran de comunitat pels camins de terra i el Pelos no arribarà el primer dalt perque ja estarem baix esperant-lo.

Feu-se l´ànim i proveu un altra cosa, segur que canvieu d´opinio i aprofitantt que venen els Reis Mags aneu demanant les noves bicicletes de MBT.

Salut.

PD: Estem valorant fer una eixa nocturna per al 28 de desembre de 2012: per la Pista de Silla fins al Copas on desdejunarem mejillonets en salsa roja.

Calendari d'eixides.

2011-11-26T16:46:00.003+01:00

Calendari d'eixides Novembre 2011.

2011-11-03T20:01:00.000+01:00

Sopar de la Grupeta divendres 28 d'octubre

2011-10-19T22:15:00.002+02:00

El sopar de la Grupeta A Poc A Poc es celebrarà el pròxim divendres 28 d'octubre al Casino Liberal d'Algemesí. Confirmeu assistència a Vicent Ahuir.
Com no en vinguen molts, no em programe ni un més.
Per a que aneu animant-se vos fique dos videos per a que aneu ballant.

aquesta en especial per al comandant:

15 - 10 - 2011 ALBORATGE

2011-10-15T16:16:00.000+02:00

Etapa concurridíssima. De seguir així, es repartiran dorsals a l'eixida. Tal era la quantitat de companys que, no cabiem de semàfor a semàfor. La fallida global del sistema blackberry és la cuasa de que, a hores d'ara, encara no haja arribat la crònica d'este dissabte. Esperem que algú siga capaç de fer-ne arribar alguna a esta redacció.

................................................................

...............................................................

Per a que aneu fent temps...

8-10-2011 CASTELLÓ DE RUGAT

2011-10-09T22:10:00.000+02:00

RECTIFICACIONS PER IMPERATIU LEGAL!

Per ordre inapelable i indiscutible del senyor Quique, es publiquen les següents rectificacions sobre el tema de l'equipació d'hivern: MAILLOT.......... 40€ PANTALÓ.......... 50€* (*) Preus amb l'IVA inclós.

No hi ha termini per a pagar, ho podeu fer còmodament aplaçant el total com millor vos vinga i, passats un dies de l'estrena, podeu tornar-los si no són del vostre gust sense cap problema.
I és que amics com Quique hi ha pocs.

CRÒNICA DEL DISSABTE 8 D'OCTUBRE A CASTELLÓ DE RUGAT:

Ruta en bike-maps

Ja apreta un poc el fred de matí i a les 8 encara no és del tot clar. Uns minutets més i es dona l'eixida oficial. Algun que altre endarrerit que arriba just. Ens posem a escalfar el cos camí d'Alzira i ens passen l'ordre d'amainar la marxa i esperar el Pelos (que és l'únic en creure que l'eixida era a les 8:15) per a que deprés en les primeres rampes ens deixe darrere: sempre hi ha privilegis per alguns.

Hui tenim una novetat a la grupeta, Vicent, piragüista ell, que vol provar a canviar el rem per la burreta (al menys els dissabtes). Té sort d'estar baix la tutel·la de son tio Transporter. Per fi arriba Quique i podem agafar una velocitat de creuer adequada (els dos iaios tirant dels joves) fins a Manuel. Arriba la primera dificultat de l'etapa i quan ja em pensava que anava a coronar en solitari, Juan em passa com una moto deixant-me bocabadat: mai havia vist tal demostració de potència, encara que en tinc el meus dubtes sobre la legalitat del fet. Revisant les imatges es veu una espècie de fumaguera que li ix de la bicicleta. Jo diria que portava un motoret de dos temps... Farem la reclamació corresponent.

Reagrupament camí de Quatretonda i Llutxent. Moments de relax, de tertúlia amb els companys aprofitant la pendent favorable. Però la felicitat mai és total. Vet ací que en la primera intersecció de carreteres, el nostre comandant ha patit una greu interferència en el sistema de GPS automàtic i, en una demostració del seu caràcter altruista, s'ha erigit en el nostre guia i ens ha portat com Moisés al hebreus, però no a la mar, sinò a fer una visita no planificada pels carrers empinats i sense eixida de Terrateig. Tal era l'espectació que provocàvem al passar, que la gent del poble deia: on van aquestos bojos?. Feina de matalafer, hem eixit pel mateix lloc que hem entrat però al revés. Què si m'he despistat, què si creia què... l'edat Vicent, que ja et fas vell!! Bé, reiniciat el sistema, esta vegada hem seguit el conducte reglamentari fins arribar al bar de Castelló de Rugat.

Bon esmorzar, però un poc car. Això sí, incloia servei de vigilància de bicicletes i regal d'acomiadament. Sobre la taula, dos temes d'allò més instructius. Un ens assabentava de les intimitats del club del Romaní, on sembla que alguns (no vaig a dir noms) són vertaders experts. Fins i tot, s'ha proposat acabar les etapes allí, en comptes de fer-ho a Cal Duga.

Però el tema estrella ha estat un debat tan antic com les mateixes bicicletes: què fer quan a un ciclista li entra una apretada tan forta que no s'ho pot aguantar? ¿què fa si està en plena competició? Tot ha vingut arrel d'un comentari de Charli Brown al respecte de que, a l'hora de pitxar, no se la podia traure per cap lloc i demanava baixar l'alçada dels tirants del culote al menys un pam en la propera equipació.

Vicent, Transporter, Comander, Moisés, "aterriza como puedas", recuperat ja del curtcircuit provocat per la pluja solar en el sistema de navegació, ha tornat a demostrar que per alguna raó n'és el guia espiritual i ens ha fet gratis tota una conferència sobre el tema. Vegeu sinò les imatges.

No hi havia temps per a més. Així què, després de pagar, camí del Romaní....... perdò, vull dir... del Duga, a fer-nos un refresquet. Interessant jornada. ¿Qui diu de no parar a esmorzar....?

Salut.

PD: podrieu opinar en els comentaris sobre el canvi del Duga pel Romaní.

Un regalet

SETMANA FANTANSTICA -

2011-09-29T23:54:00.002+02:00

RECTIFICACIONS PER IMPERATIU LEGAL!

Per ordre inapelable i indiscutible del senyor Quique, es publiquen le següents rectificacions sobre el tema de l'equipació d'hivern:

MAILLOT.......... 40€
PANTALÓ.......... 50€*

(*) Preus amb l'IVA inclós.

No hi ha termini per a pagar, ho podeu fer còmodament aplaçant el total com millor vos vinga i, passats un dies de l'estrena, podeu tornar-los si no són del vostre gust sense cap problema.
I és que amics com Quique hi ha pocs.

Gràcies!.

SETMANA FANTÀSTICA A LA GRUPETA

2011-09-29T20:55:00.001+02:00

Sabem que és època de crisi. Sabem que l'assumpte no està per tirar res. Per això la campanya de la "SETMANA FANTÀSTICA". Però atenció: finalitza el 5 d'octubre!

MAILLOT.......... 35€
PANTALÓ.......... 42€ *

Els preus del maillot i el pantaló d'hivern només es mantindran fins eixe dia. Passat el termini costaran un 20% més. Cal pagar al señor Quique (per cert, encara té 50€ dels "tourmaleteros" que no són de la seua propietat)

(*) ALTRES GASTOS (que caldrà repartir entre tots):

Transport del material.
Disseny en fàbrica.
Despesses del sr. Campos (maldecaps, hores de son perdudes, cridades telefòniques, suborns per que en passen davant, consum elèctric, desgast d'ordinador, sopars de treball i d'altres)

COMENÇA EL NOU CURS

2011-09-02T19:43:00.000+02:00

EQUIPACIÓ D'HIVERN

Esta és la proposta: un maillot de mànega llarga (un poc més gruixut que el d'estiu) i un pantaló llarg. NO HI HA TEMPS, correu la veu al qui no solen entrar a la pàgina. El DIMARTS DIA 13 ha d'estar tot demanat. Qui estiga interessat/da que li toque a QUIQUE i que li diga la talla del maillot i/o del pantaló, són les mateixes que l'equip d'estiu. Es pot opinar sobre elcolor blau o rosa del pantaló. Ja posarem els preus en el blog.

..........................................................................................................

Els comentaris, fotos i cròniques del TOURMALET 2011 s'han traslladat a la següent pàgina:

http://grupetaapocapoc.blogspot.com/2011_08_07_archive.html

Felicitacions Consue, tota una campiona dels Pirineus. Ací la teniu a punt de coronar per segona vegada el mateix dia l'altra cara del Tourmalet. BRAVO! ALLEZ! com dirien els franxutes.

Calendari d'eixides de setembre 2011.

WANTED

Fa uns dies aparegué una misteriosa pintada a la calçada de la carretera del port de Serra Grossa. El text que es podia llegir era aquest:

"APOC APOC - TOURMALET 2011"

A hores d'ara no se sap l'autor del grafitti, però ens ha arribat una imatge que poguera ser resoldria l'enigma. Si en sabeu alguna pista o informació que puga ser útil per a identificar l'individu en qüestió, podeu escriure un comentari en aquesta mateixa pàgina. Se gratificarà

Interessant el comentari de LA RACHEL, el reproduïm ací per fer-lo actual durant uns dies:

comienza septiembre...este mes voy a acompañar a roser(la de las rastas)en el segmento ciclista del doble ironman de banyeres de mariola(DIDSPAIN),cada amigo de su equipo la acompañaremos en un segmento.En la parte de la carrera a pie,la acompañará JOSELE,una gran persona y deportista.Este chico ha creado una fundacion: YO TAMBIEN EMPUJO EL CARRO,para apoyo a las niñas con sindrome de rett(su hija lo ha desarrollado),os animo a q pegueis una miradita a su pagina en la web. si os apetece colaborar en su proyecto,los kilometros de esta carrera serán solidarios y se pueden comprar a cambio de satisfaccion y una camiseta de la fundacion,valen 10 euritos...(ver kilometros para rett-yo tambien empujo el carro).LA RACHEL

..........................................................................

TOURMALET 2011

2011-08-07T23:28:00.017+02:00

Calendari d'eixides de setembre 2011.

VIDEO DEL RECORREGUT DE LA 3ª ETAPA:

HAUTACAM, LUZ ARDIDEN I CAUTERETS

Primer vull avançar que el viatge ha estat un èxit total. Èxit en lo sportiu, hem pujat tot el que haviem planificat i més. Èxit en lo personal, hem fet una colla molt ben avinguda, sense cap mena de problema i sempre fent una pinya. El temps també ens ha acompanyat, llevat de la baixada d'Hautacam, on no se sap qui tremolava més del fred que passarem. I, miracle de la Verge de Lourdes, hem tornat tots sans, a pesar que la meitat de la grupeta va fer un recte en una curva a la brossa baixant l'Aubisque. Coses de l'ofici. Si a tot això afegim la grandiositat de les muntanyes i els paisatges, s'entendrà que ja estigam planificant la de l'any que ve als Alps. Queda oficialment oberta la incripció.

CRONOLOGIA:

Dia 31, diumenge.

De bon matí amuntonem bicicletes i maletes per carregar-les a la furgona. Com que no cabien, l'amic ferretero decidix desmontar l'última fila de seients i, tot que és expert en tornillos, l'operació va tardar una hora o més. Tot carregat entre la furgona i el cotxe de Bernat, esmorzem al bar la Xara i camí de Lourdes.

Un parell de paradetes i al voltant de les 8 de la vesprada, ja estàvem a l'hotel.

Dia 1, dilluns.

Un bon desdejuni i a les 8 i poc mamprenem camí al Tourmalet. Toni tenia pressa i a la primera rodona agafà l'autovia. La juventut. Fins a Campan, alguna rampeta dureta però assumible. En Santa Maria de Campan, paredeta a la font, sessió de fotos i a per la glòria. En raó té el coeficient més alt dels ports dels Pirineus. Però a poc a poc, tot arriba. Cerveceta, souvenirs, fotos i cap avall. Baixada impresionant fins Luz Saint Sauveur. Dinar. Tot anava de lo més bé fins que Consue va dir perquè no pujavem altra vegada. Pensat i fet. No volies caldo, dos tasses. Altra vegada fotos i souvenirs, i esta vegada, sense més històries cara a l'hotel rapidet no fóra que diguera de tornar a pujar-lo.

Bé, a poc a poc, continuarem amb les cròniques. Ací teniu un parell d'enllaços amb fotos, tal qual, sense ordenar ni retocar.

TOURMALET 1

.......................

CRÒNICA DE TONI GARSMTRONG

Este es el comentari d'un projecte fet realitat que comença un dia per un comentari i que es veia una cosa imposible, però que al final es dugué a bon termini. Açò demostra que en voluntat i un poc d'il·lusio es poden fer coses.

Primerament dir que desde l´inici del viatge ja solventarem alguns problemetes que ens vingueren com l´asunt de la furgoneta i el cotxe de recolzament. Partirem algo retrasats cap a la France de la patrie després d´un bon esmorzaret com es el costum de la grupeta. Cami llarg i algo calurós però que en arribar a la frontera ja cambia algo.

Després arriba el primer dia i la gent estava motivada i en ganes de vore que era allo que dien tan dur com el Tourmalet. Bé, els comentaris no son res equivocats puix la pujada per la part de la Mongie es feia llarga pero amb eixes vistes que teniem es feia menys pesada. Poc a Poc com mana el nostre lema pujarem el temible Tourmalet i la sensació que deixa coronar eixe port es de autoconvenciment que algo gran hem fet. Fotos i més fotos i cap al dinaret que ja es notava algo de gana. Dinarem com a marquesos i botà la sorpresa. Un comentari de tornar a pujar i la gent que s´apuntava a fer un altra vegada la conquista del Tourmalet pero per l´altra cara que no se si sera la dura o la blaneta pero que ahi esta. Pujarem com a llops i baixarem com a flexes.

Aixi quan ens pregunten per on coronarem el Tourmalet podrem dir que els dos llocs. Mes que els professionals perque això és lo que som, uns amateurs pero en més ganes que els professionals. Despres de fer les compres de rigor partirem cap a Lourdes que ens esperaba la Bernardeta. Soparem de valent i cada uno al seu jacuzzi i la sessió de recuperadores que teniem contractades, fins que ens quedarem torrats en el llit. Algu tenia musica de fons i altres ni ens menejarem en tota la nit. Teniem més de 3000 metres de desnivell en les nostres cames.

TOURMALET 2

TOURMALET 3

2 d'agost: segona etapa:
CRÒNICA DE RAÜL

Encara ressonaven els ecos de la gesta de la jornada anterior. Havíem pujat el Tourmalet per les dues vessants per a que, com deia David, quan els globeros setciències preguntaren amb iniquitat per quina cara l'havíem pujat, els poguérem amollar amb menyspreu: Per les 2, borinot! No obstant això, tot i l'orgull d'haver vist el gegant en dues ocasions, la frase del dia fou: La culpa de Consue!

Al desdejuni els comentaris versaven entorn a si era adequat o no baixar vestit ja de ciclista i com de roí era el suposat suc de taronja que teníem al buffet. Feia un dia esplèndid, Sol i temperatura ideals. Recorríem els carrers de Lourdes en l'inici d'aquesta segona etapa com si fórem nadius de la regió, Rue de nosequè, Place de nosequí, Boulevard taliqual... Havíem també descobert que per les autovies franceses no poden circular les bicicletes (com en casa nostra) i que els que van en cotxe no tenen molts miraments amb els ciclistes (com en casa nostra). Després del que havíem fet la vespra pensàvem que tot seria bufar i fer ampolles però resultà que encara que tinguen diferent nom, les carreteres estan igual d'empinades en tots els llocs dels Pirineus.

Hui tocava l'Aubisque (Obelisque per als amics), pujaríem pel costat més pròxim a la nostra base d'operacions, pel que el port més llarg i dur seria el de Soulor. Igual que la jornada precedent, a mesura que anàvem remuntant, al costat de la carretera teníem, a cada quilòmetre, l'altitud, la distància restant fins al cim i el pendent mitjà dels següents 1000 metres. Ens servia de referència i entreteniment per mitigar la tortura mental que produïen tants quilòmetres cap amunt (encara que hi havia algun que altre descans). També ens feia cavil·lar que, si indicava que el pendent era del 9% o el 10% i hi havia una lleugera baixadeta, la rampa que se'ns preparava en la següent corba era de colló de mico.

Després d'haver deixat part de fetge i de ronyó pel camí arribàrem dalt amb el cel una mica tapat i prou fresca, recarregàrem el nivell de líquids i menjàrem barretes energètiques pel que poguera passar. Si al Tourmalet coneguérem a la Llama Visanteta que pastava a més de 2100m, ací coneguérem al burret Visantet, animalet molt tendre i afectuós, que semblava enamorat de David. Mentre descansàvem a la terrassa del restaurant es movia entre nosaltres buscant carícies i qualsevol cosa que poguera rosegar, plàstic i tot. El Ferreter eixí del bar amb un tríptic d'informació turística, ens preguntàvem si volia fer alguna eixideta cultural extra a part de les programades, però de sobte, començà a arrencar pàgines i a ficar-se-les sota el maillot, per protegir-se del fred de la baixada. A l'instant la majoria l'imitàrem i deixàrem l'aparador quasi sense pamflets per als turistes.

Des del principi del viatge, Campos estava quimerós respecte a si els túnels que havíem de creuar a continuació serien molt perillosos o si els gendarmes no ens deixarien passar per no portar llums a les bicis. Amb l'ai al cor començàrem una lleugera baixada pel costat de la muntanya, amb unes vistes fantàstiques i un barranc a la nostra dreta que invitava a la prudència. Quan arribàrem als túnels, excavats en la pedra sense cap tipus d'ornament, eren foscs i humits, però no tan llargs com per a no veure la llum de l'altre costat, tot i això les llanternes de leds no faltaren i feren la seua funció. Ens quedaven uns cinc quilòmetres de pujada sense molt de pendent, però que férem a la marxeta (cadascú a la seua).

Al cim de l'Obelisque ens trobàrem amb unes bicicletes talla XXXXXL on, com xiquets d'escola, no poguérem deixar de fer-nos fotos a destall, el més atrevit, Bernat. Quan feia un temps que estàvem allí començà a fer vent i una mica més de fred, així que iniciàrem la baixada en tandes. La meua poca perícia em feia traçar amb precaució i, tot i haver eixit dels primers, prompte em passaren els companys com a bales: Manolo, Miquel i David. Per davant anaven Bernat, Toni, Brines i Campos, a una velocitat que marejava aprofitant el pronunciat pendent de la carretera i les corbes no molt tancades. Jo pensava, mentre frenava a fons a cada revolta i a cada vehicle que divisava... aquestos estan tots com a cabres!

En una de les corbes més tancades (segons relaten els implicats) un cotxe féu una maniobra estranya que provocà que els que anaven al darrere se n'eixiren de la calçada. Campos el primer, inicialment dempeus per la seua habilitat, acabà en terra per culpa de la marxa enrere del propi cotxe, tot seguit, el Ferreter, a crit de Que me n'isc, Que me n'isc! Acabà per eixir-se'n i encastar-se contra uns esbarzers que li marcaren la cara i, per últim, Toni, en una entrada espectacular, caigué a terra encara en la carretera i s'arrossegà després per la graveta uns deu metres ben marcats estavellant-se contra el ja malaguanyat Campos. Es féu mal al cul, a la cama i sobretot (la ferida més cridanera) al colze esquerre, del que brollava sang com en la matança del porc a Sant Martí.

Al poc arribaren també Quique i Consue incrèduls davant el guirigall que s'havia muntat en un instant. El cotxe que l'havia ocasionat encara estava allí i nosaltres, nouvinguts, pensàvem que eren turistes que havien parat per interessar-se per l'estat des accidentats, però els cabrons, que en realitat n'eren els causants, esparverats per la caterva de ciclistes que ens havíem concentrat al lloc en un moment, s'escapoliren d'amagatotis al comprovar que estàvem tots vius, sense dir ni piu.

Una vegada superat l'esglai i reparada la bicicleta més afectada, baixàrem amb compte fins al següent poble per veure si podíem trobar una farmàcia. Malauradament estava tancada i el regent d'un bar ens digué que el millor que podíem fer era baixar fins a la següent població que tenia més serveis. Així ho férem i, una vegada allí, a l'oficina de turisme, Campos esbrinà les opcions que teníem. Finalment decidírem que els bombers, col·legues de Bernat, acudiren per fer-li una cura d'urgència al pobre Toni, que ara ja estava més calmat. En arribar, el metge bomber i els acompanyants, molt simpàtics ens prengueren les dades i li netejaren la ferida, mentre Bernat aprofundia la seua relació de germanor. En acabar, dinàrem en la mateixa plaça on ens havien atés, la més feliç Consue amb la sua sopeta i la seua creïlleta bollida.

Abans d'eixir compràrem algun material a la farmàcia. Quique, David, Miquel i Manolo, els “top” de la grupeta, tornaren a muntar el port pel costat que havíem baixat, la resta els desitjàrem bona sort i, a poc a poc travessàrem l'agradable paisatge camperol, esquitxat de xicotets poblets, camps de dacsa i granges a banda i banda de la carretera fins a Lourdes. Abans d'arribar a l'hotel férem una parada de nou a una farmàcia, una vegada dins fou com estar al Corte Inglés en època de rebaixes, cremes per a la pell sensible (del cul, clar està), batuts recuperadors, cremes de massatge... en deu minuts les amables farmacèutiques feren la caixa d'una setmana, semblàvem més un esquadró de l'Imserso que un grup de valents ciclistes.

Dutxa, refrigeri i visita turística a Lourdes. Allí estaven el santuari i la cova plens de devots en busca de processons i les aixetes d'aigua en les que cap de nosaltres s'atreví a plenar un bidonet per al dia següent. Caigueren quatre gotes i Brines aprofità per comprar-se un impermeable per si les mosques. Manolo trià el restaurant per al sopar on acudiren més tard els altres tres repetidors de l'Aubisque que contaren que l'havien fet tranquil·lament (amb dramatització de l'accident inclosa) i que fou en la baixada on es picaren amb altre grup de ciclistes i tingueren un bon desgast. Un reconfortant sopar, excepte Consue que tenia la panxa rebolicada i no menjà res (d'on trauria les forces el dia següent?), un passeig, el cafenet i de nou a l'hotel per afrontar l'endemà l'últim dia de ruta, alegres pel deure complit però amb un pessic de tristor perquè ja estàvem a les acaballes del viatge.

............................................................................................................................

3 d'agost: tercera etapa:
CRÒNICA DE RAÜL

Desdejunàvem. Ja teníem una baixa. Toni caigué el dia anterior durant el descens de l'Obelisque i tenia dolorit el costat esquerre i portava una bena al colze que li donava un aire professional, però això no li llevà el bon humor i l'optimisme de bon de matí. Brines i Campos s'havien engolit ja les corresponents píndoles d'aminoàcids (drogues dures en realitat) i el Ferreter havia fet l'habitual espoli de croissants refregats amb un succedani de Nocilla mentre l'encarregada de l'hotel no cedia en la intenció de la resta de què en portara algun més... Ah, non, non!!

Miquelet, que el dia anterior s'havia exprimit a fons juntament amb Quique, David i Manolo tornant a pujar el llarg i enverinat port, apurà tot el que pogué el descans a l'habitació, i quan entrà apressadament al menjador, amb la mirada esquiva i distreta, rebé una ovació del personal, al que respongué amb un tímid somriure i una lacònica salutació. Després es ficà les botes al buffet, que el pobret encara està creixent.

El dia anterior per la vesprada havia plogut, l'aigua ens sorprengué durant la visita a la cova de Bernardette a la que cadascú li demanà el corresponent miracle per al sendemà: uns que continuara plovent i altres que escampara. El cel estava ennuvolat, feia més fresca que els dies precedents i l'impermeable no faltà quan baixàrem a preparar les màquines per eixir, rodes dures i cadenes greixades. Toni es quedaria a l'hotel i acudiria més tard al poble on hauríem de dinar.

El primer port del dia era l'Hautacam, on Indurain es va fondre fa un grapat d'anys i el danés, fins al cul d'a saber quina droga, sentencià aquella edició del Tour. Setze quilòmetres d'ascens que, com d'habitud, disgregaren el grup prompte. Un poc després de la meitat, ens endinsàrem en una espessa boira que ens acompanyà fins al cim. Mentre pujàvem, la furgona de l'organització de la Pirenaica.com ens avançà amb música a tot volum i un xiquet que animava amb un megàfon “Allez, allez!!” La primera vegada fou simpàtic, però al quart d'hora de monòleg, donava ganes de trencar-li l'altaveu al cap. Remullats per la suor degut a la humitat i a les gotes d'aigua en suspensió, no gaudírem del paisatge perquè no podíem veure més enllà de tres metres, però la sensació de rodar pel no res era tan estranya i diferent que quedarà per sempre gravada en la nostra memòria.

Acabada la pujada, la temperatura del cos baixà ràpidament mentre compràvem souvenirs. Decidírem prendre alguna coseta calenta abans de baixar i entràrem al restaurant que hi havia ja amb el fred als ossos. L'amfitrió era un grandot i afable cambrer que ens atengué molt amistosament. Prenguérem llet amb Cola-cao (o alguna cosa pareguda) i Bernat i jo ens enfundàrem en una bossa de fem per tal d'afrontar el descens amb una mica més de garanties de supervivència. Amb el terra mullat i la boira i la gelor encara presents, la baixada es féu amb molt de compte (amb Toni en ment). En arribar baix semblàvem una orquestra de percussió dental o una penya de malalts de Parkinson desbocats. Manolo i Brines tardaven en arribar i ens temíem el pitjor. Quique i Miquel tornaren a pujar per buscar-los i al poc baixaren tots: una simple i inoportuna punxada que ja havien reparat, menys mal.

Al peu de la muntanya els núvols havien desaparegut de sobre nostre, així que ens desférem de tota la roba que portàvem damunt i ens dirigírem cap a Luz St. Sauver, on es esperava Toni per dinar. Tardarem un quart d'hora! li digué Campos. I un rave! Havíem de pujar el que el dia del Tourmalet havíem baixat en un rellamp, un pendent no molt dur però constant durant un fum de quilòmetres que agreujava el cansament que ja teníem... vora tres quarts d'hora tardàrem en arribar al mateix restaurant on dinàrem el primer dia de ruta. David recordarà per sempre ja que els panini porten formatge i la frugal Consue (la jove de la perla) es deixà mig plat de tortellinis.

Després de carregar records i deixar-los al cotxe, començàrem el segon port del dia: Luz Ardien, altres tretze quilòmetres una mica més suaus que els de l'Hautacam, però amb les cames ja castigades. Com sempre el grup es dividí (cadascú amb el ritme més adequat a les seues qualitats). Per darrere ens quedàrem Brines, Consue , Quique (que ens féu fotos i companyia) i jo, amb la llengua fora i ofegat, rampa rere rampa, mentre Quique i Consue xerraven sense treva amb tanta facilitat com si estigueren passejant pels carrers d'Algemesí. A Campos el véiem a cent metres i el propòsit de passar-lo es feia explícit en més d'una ocasió, però les forces no donaven per a moltes exhibicions. Toni ens acompanyava amb el cotxe i ens feia fotos sota un cel gris, però sense tant de fred ni boira com prèviament havíem patit.

Mentre encara ens quedaven un parell de quilòmetres, David i Miquel baixaren com fletxes avisant que se n'anaven a Cauterets, trajecte que, pel temps i la fatiga encara no estava clar si anàvem a realitzar o no. Una vegada dalt, ens férem les fotos de rigor a l'estació d'esquí i baixàrem esperitats amb la intenció de fer també la visita al Pont d'Espagne, com els dos que anaven d'avantguarda. Més que un port, era un fals pla d'uns 10 km. entre vessants de muntanyes, pel costat d'un riu, amb paisatges preciosos. Brines s'escapà per davant, crèiem que s'havia enfadat amb nosaltres, però després confessà que pensava primer regar les plantes i després, al veure el magnífic entorn al que ens trobàvem, decidí fer unes quantes fotos.

El constant Bernat i el potent Quique tiraren endavant i, quan arribàrem al poble, començà a ploure dèbilment. Quan paràrem per reagrupar, aparegué Manolo menjant-se un bon tros de pastís de crema al que ningú es pogué resistir, i tots anàrem a la Pâtisserie a carregar les piles per l'últim esforç fins a l'hotel. Mentre berenàvem, aparegueren David i Miquel que, insaciables, havien deixat enrere el poble i havien pujat més encara, però un fort ruixat els sorprengué i decidiren baixar. Una vegada tots reunits mamprenguérem el retorn, amb les presses de l'amenaça de pluja i de la tardana hora en què ens trobàvem. A plat gran, quasi tot cara avall amb algun que altre trencacames, fins 2 vegades se'ns caigueren les ulleres de tan ràpid com anàvem.

Arribàrem al nostre destí unes dotze hores després d'haver eixit, amb la sensació de la feina feta, satisfets i (al menys jo) esgotats. Dutxa ràpida i trasllat al centre de Lourdes per tal de sopar. Triàrem un restaurant aparentment amb més classe que la resta de dies i per primera vegada, ningú no va menjar espaguetis. Miquel, al que li sobraven forces, de tant d'ímpetu que tenia vessà la seua Coca-Cola, a l'igual que havia fet amb la llet al cim d'Hautacam, com de bonica és la joventut! Una simpàtica cambrera ens atengué i la vetllada passà tan ràpidament i dolça com en un d'aquells moments perfectes en què s'està tan a gust que el temps s'escola vertiginosament sense que ningú se n'adone. Mentre féiem plans per a l'eixida del pròxim any, David completà la seua sobredosi de xocolata i Campos la seua de Verbeine (àlies poliol). La classe del restaurant es veié al compte que com sempre pagà Bernat, però, què més donava... ens ho havíem guanyat. Passejàrem cap a l'hotel comentant les incidències del dia i ens acomiadàrem fins al dia següent (el de la tornada) buscant el llit com el trofeu més preuat de la jornada, tot i que el trofeu veritable eren els companys amb que havíem compartit l'aventura.

Eixides agost.

2011-08-03T23:01:00.002+02:00

Recordem que l'horari d'eixida canvia aquest mes: dissabtes a les 07:30am i diumenges a les 08:00am.

2011-07-29T18:38:00.003+02:00

Naino naino nonaino
Naino naino nonaino
Naino naino naino nonaino naino nonaino naino
Nonaino naino..

PAELLA 2011

2011-07-20T13:27:00.002+02:00

IMPORTANT:

LA PAELLA ES FARÀ EL DISABTE 30 I NO EL DISSABTE 23... OJO AL DATO.
L'EIXIDA DEL DIA 30 A LA VALL D'EBO SE CANVIA AL DISSABTE 23.

Per problemes d'abastiment de conills i pollastres, la paella convocada per al dissabte dia 23 de juliol, se trasllada a una nova data, el dissabte 30 de juliol amb el mateix programa. L'organització no es fa responsable de les molèsties que això puga ocasionar i tampoc tornarà els diners donats a compte.
Això es tot. Visca la República!

ESPADÀ 2012

Donat l'èxit de les dues eixides que hem fet a la Serra d'Espadà, s'ha decidit per unanimitat convertir-la en clàssica annual d'assistència obligatòria. Així, queda ja convocada l'exida per a l'any que ve. Farem un itinerari nou.
Un dia d'estos, herr command Vicent ens farà la crònica il·lustrada amb fotos del Pelos. No vos podeu perdre el disseny del banyador de Manolo Hardware, tot un èxit en la piscina.

.........................................................................................

Vall de Laguar 09/07/2011

2011-07-09T00:47:00.006+02:00

Crònica del dia:
Va perdent-se el costum de escriure la crònica de les eixides i és una llàstima. A vore si s'anima la gent que tot no és pujar com les cabres els ports.

Raül ha estrenat equipació, tenia un maillot sense mànegues amagat i no ens havia dit res: això no està be.

Bonica etapa. Hui no hi havia representació femenina, haureu de tractarles millor quan vinguen. Els cullerots ens han agarrat per darrere dalt de Barx, els hem fet sufrir un poc en saber que anaven darrere pujant ... algú ha dit apreteu!!! . Baixada a Gandia, Oliva, Pego... en plan d'amics a bon ritme. Ens ha saludat la parella de la guàrdia civil, cada dia la grupeta és més coneguda. Per fi arriba l'hora dels homes, la terrible vall de Laguar, i, com era pressumible, ha acabat com el rosari de l'aurora... cadascu a le seua. En una cosa estic content, he acabat per davant de Salva el Polletina, tot un èxit. Les incidències de carrera ens poden passar a tots, hui se n'ix la cadena, demà punxes, .... no li valen excuses.

Baixada a Tormos, després de la paredeta obligada a la font de l'eterna joventut, Vicent Gomis, traçava les curves al recte.... i ha hagut de fer un drive-through i un stop and go.

L'esmorzar bo, però el carajillo increible, el millor en molt de temps.

i, apoc a poc, a casa i demà més.

Recorregut en bicicleta 1097825 - powered by Bikemap

15M

2011-06-26T21:01:00.011+02:00

EIXIDA ESPECIAL EL 14 DE JULIOL A LA SERRA D'ESPADÀ
El 14 de juliol farem una etapa en la Serra d'Espadà. La ruta està descrita en l'enllaç de dalt ESPADA 2011, així com els detalls necessaris. A la dreta hi ha un gatget per apuntar-se i saber els cotxes que necessitem.
Cal dir que el dissabte 16, si hi ha prou gent, la tornarem a fer per a qui no pot anar entre setmana.

......................................................
Calendari Juliol.
Nota: a la eixida del dissabte 9 de juliol, aquells que consideren massa llarga la volta poden parar a Tormo i esmorzar; la resta, seguir en davant i quan baixen, tornar tots junts cap a casa.

Paella dissabte 23:

Serà necessari confimar l'assitència abans del dia 14 de juliol. L'eixida serà a les 07:00h, com sempre.
Equipats de ciclista, amb la motxila (xancletes, tovallola,roba de bany, etc). Anirem a la caseta a deixar la motxila, desrpés mourem cap a les Foies a esmorzar el tradicional embotit a la brasa i el corresponent carajillet. Després, direcció a la caseta on es celebrarà la festa a la caseta i la paella.

.............................................................

EL MOVIMENT 15 M ARRIBA A LA GRUPETA

Han eixit de l'armari. Contagiats pel 15M han decidit passar a l'acció: "Prou de que altres decidisquen per nosaltres què i on hem d'esmorzar. Fins ací hem arribat".

Fa temps que es notava algo raro a l'hora del bocata, sempre faltaven el mateixos!!. Ara ja sabem perquè. Han informat que continuaran el moviment assambleari tot el temps que faça falta i que montaran la tenda davant de cada bar on parem a esmorzar. Estan convençuts que el bombonet és millor que la cerveceta i el pernil amb tomata i dels carajillos no volen ni parlar.

Esta grupeta té per lema la tolerància i el repecte a tots però com vajen tocant molt les pilotes ens veurem obligats a posar-nos eixe casc integral negre que tenim guardat i alguna porra que altra... El comandant ja ens ha avisat que si cal anar per ells no mirem pèl.

Abans esgotarem totes les negociacions.

A la part dreta teniu una votació sobre el tema. Només en 3 vots ja estem legitimats per actuar amb contundència. No falleu!!

....................................................................................

TOURMALET 2011

2011-05-28T20:58:00.006+02:00

TORUMALET 2011:

EN L'ENLLAÇ QUE HI HA A LA CAPÇALERA DE LA PÀGINA ESTAN LES ALTIMETRIES DELS PORTS QUE PODIREM PUJAR, PERQUE ANEU FENT-SE UNA IDEA.

..................................................................................................
Una altra alternativa per entrenar. Podeu passar olimpicament dels comentaris i deixar córrer la imaginació....

CLÀSSICA FONTANARS GOLDEN RACE.

La DITEC contempla Fontanars des del Mont Bigot. La baixada és espectacular entre pins i sureres, carretera estreta i amb zones de corbes.

Control d'avituallament líquid.

Una "cepa" de 80 anys. La DITEC fent-li els honors com cal.

Segon avituallament líquid. la DITEC recuperant energies.

Pancarta de Meta Volant. La DITEC passant-la destacada.

Zona d'SPA. La DITEC contemplant els jacuzzis i preparant-se pel massatge aromàtic amb herbes de la Serra de Mariola.

El que es mastega per al mes que ve.

2011-05-21T23:32:00.004+02:00

Una altra alternativa per entrenar. Podeu passar olimpicament dels comentaris i deixar córrer la imaginació....

CLÀSSICA FONTANARS GOLDEN RACE.

La DITEC contempla Fontanars des del Mont Bigot. La baixada és espectacular entre pins i sureres, carretera estreta i amb zones de corbes.

Control d'avituallament líquid.

Una "cepa" de 80 anys. La DITEC fent-li els honors com cal.

Segon avituallament líquid. la DITEC recuperant energies.

Pancarta de Meta Volant. La DITEC passant-la destacada.

Zona d'SPA. La DITEC contemplant els jacuzzis i preparant-se pel massatge aromàtic amb herbes de la Serra de Mariola.

En conversacions en altes estàncies de la grupeta s'ha anomenat per als dissabtes del proper mes eixir a les 7:00h del matí; diumenges a les 8:00h.
A continuació vos deixe algunes imatges de llocs per a entrenar. No us pergau els comentaris a peu de cada imatge.

EIXIDES

Havia una vegada.....

...una grupeta que presumia de ser una colla d'amics, que sabia donar canya quan tocava però que també de tant en tant mirava cap enrrere per si alguna ovelleta s'havia extraviat i, tot es parava fins que l'ovelleta tornava al redil. I tan amics. I al coronar un bon repetxó es preguntava.... ¿anem tots?.
Un dia arribaren un parell de pollastrets de no se sap quin corral i foren ben vinguts, tal com l'ideari de la grupeta dicta. I tan amics. Però la carn és dèbil. L'egoisme, la soberbia i la vanitat d'alguns anà guanyant terreny a l'esperit de camaraderia.... mariconaes! deien, qui no puga que entrene!... De fora vindran....

Qui vullga fer carreres que es pose un dorsal...
Qui vullga jugar-se el físic en les rodones, allà ell....

Adaptació lliure de The Fool On the Hill (The Beatles)

Exposició fotogràfica

2011-05-08T19:03:00.004+02:00

D'ACORD AMB RÀDIO MACUTO, L'EQUIPATGE SETARÀ EN CASA GERMÁN A DEL 16 AL 20 DE MAIG.

NO SE REPARTIRÀ CAP EQUIPATGE SI ABANS NO S'HA PAGAT!!!

JA POSAREM LA PART DEL GASTOS QUE TOCA A CADA U.

A poc a poc 09-01-11 Lluxent

A poc a poc 19-03-11 Godelleta

A poc a poc 17-04-11 Beniarres

A poc a poc 09-04-11 La Llacuna

A poc a poc 02-04-11 Macastre

A poc a poc 26-03-11 Yatova

..........................

A poc a poc 20-03-11 Anna

TRIOMF DE LES SECCIONS ESPORTIVES DE LA GRUPETA

2011-04-24T20:19:00.006+02:00

Calendari d'eixides. Nova hora 7:30am

LA GRUPETA ESTA EN PROCÉS DE MUTACIÓ ESPONTÀNIA. PER TAL D'ANAR ADAPTANT-SE HEM DEMANAT NOUS PARELLS DE SABATES. HAURAN DE PASSAR LES PROVES NECESSÀRIES

Mentres d'altres s'amaguen a l'hora de fer comentaris, els joves companys van en la cara ben alta deixant en bon lloc el nom de la grupeta. La secció del TRIATLÓ "APOCAPOC" recull un èxit darrere l'altre. Ací teniu dos mostres de les darreres participacions en Bétera i Elx. L'amiga Consue va quedar entre les primeres quatre. Enhorabona.

Estem pensant en obrir dues noves seccions, la del truc i la del pic i maneta.

Calendari d'abril

2011-03-30T22:17:00.003+02:00

PREUS AMB IVA DE L'EQUIPATGE

Cadascú que calcule el que ha de pagar)

Maillot ...................	30,32
Culot......................	37,76
Calcetins (1 parell).......	5,00
Guants.....................	13,00
Manguitos..................	10,62
Perneres pirata ...........	19,47
Xaleco ...................	54,28

Al càlcul anterior s'ha de sumar el fotolit del calcetins (0,5 - 1€ cada ú) i els gastos d'enviament. S'ha de pagar a Quique l'ex Pelos Largos

javascript:void(0)

13-3-11 Barx

2011-03-14T00:26:00.004+01:00

TOURMALET 2011.
CLICA PER INFORMACIÓ. HI HA UN ENLLAÇ EN EL MENÚ DE LA GRUPETA
............

DIVENDRES DIA 25 A LES 19:30 REUNIÓ AL BAR AVALON PER CONCRETAR EL TEMA DEL TOURMALET
EQUIPACIÓ. DISSENY DEFINITIU, AMB LES PERNERES I ELS MANGUITOS.

Equipació + Crònica 05/03/2011

2011-03-05T13:25:00.038+01:00

.................................................................

Feu clic ací per saber les últimes notícies sobre

EQUIPACIÓ 2011

..................................................................

Una mala informació de les nostres fonts ha fet que es publicara en el bloc una personalitat falsa de l'amic Vicent. Demanem disculpes. I per restituir la seua honorabilitat, publiquem esta foto. Vicent, eres l'ànima de la grupeta!!

Crònica per Judes Escariote.

Eixida a Sant Jeroni (o Sant Judes, depèn de com es mire). No esperava eixir, ja havia quedat amb el mestre Pitàgores i José Enrique per anar a esmorzar per ahí, però no he pogut resistir-me i he anat al Marfil pera veure què passava ... I clar, la gent més valenta de la grupeta quant m’ha vist m’ha dit de tot.

Vamos, que he tingut que tornar a casa corrent per a equipar-me i fer-me el monyo. Mentre tornava anava pensant en cridar a Pitàgores i a José Enrique, però el dimoniet que duc a l’esquerra de l’esquena em deia que no els toqués i així no entrenarien tant; i l’angelet, que va a la part dreta, em dia “toca’ls, toca’ls”. A la fi li he fet cas al de roig.

Esta vesprada, mentre feia la compra al Mercadona, m’ha cridat Pitàgores i els bramits es sentien des de el carrer, i clar, la gent em mirava sorpresa. Entre unes i altres de les coses boniques que m’ha dedicat, està que sóc “un traïdor i un Judes”. M’ha dit també que tan sols em dirigirà la paraula per a temes exclusivament de la grupeta i de negocis. Ja se li passarà!! A l’altra, que s’espavile!!

La volteta molt guapa, hem tingut sort i no ens hem banyat. Destacar el baret, de categoria: bon esmorzaret. Dir també que Quique, Consue, Toni i Raúl ja estan preparant-se durant els esmorzars; estan viciats amb tant d’entrenament.

Després, hem arreplegat a Vicent “el Castello” i a Pedro “el Cuatrero” (per allò d’anar tractant de furtar els cavalls dels demés). En fi, una volteta d’allò més satisfactòria sense ningú que et dóne ordres, ja sabeu, sense el Comandant.

PD: Pitàgores, penja’m al blog els deures per a esta setmana i el tema que tenim que donar.

PD: Esta setmana no hi ha deures.