El blog del Món Vermell

Música, la Tate i un jardí zen de fotons

noreply@blogger.com (Iuris.doc) — Wed, 15 May 2013 08:38:00 +0000

Per Anna Tugues

Chrome Experiments és una mica aquell territori on conflueixen programadors i artistes, un aparador d'experiments creatius web. Amb aquest objectiu es va llençar la plataforma, que més que un banc de proves dels darrers avenços en tecnologies obertes, HTML5, Canvas, SVG o WebGL, havia de ser un espai per a la creativitat expressada amb aquests llenguatges. S'ha aconseguit?

Molts dels projectes publicats exploren més el potencial de la tecnologia que la creativitat, però és cert també que hi podem trobar experiments molt interessants que van més enllà de la programació. En les experiències d'art col·laboratiu o basades en una interacció on-line i off-line, és on potser millor s'estableix la sinèrgia entre els dos conceptes. Els experiments següents són tres exemples d'aquesta bona sintonia.

"DeletingBorders", a més d'un seqüenciador de música en HTML5, és una combinació de música, art visual i disseny web, que obre les portes a una nova forma de difusió musical i a la co-creació amb el públic. El grup belga Amatorski juntament amb We Work We Play han desenvolupat aquest projecte que permet fer una versió personal d'una de les cançons del grup. Posant punts en el seqüenciador pots canviar sons i fer els arranjaments que creguis necessaris, a la vegada que es crea un audiovisual que pots personalitzar amb les teves fotos de Facebook. El contingut creat on-line es projecta en directe als concerts del grup.

La Tate i Google Data Arts Team van presentar el juliol del 2102 un experiment d'art col·laboratiu en línia per crear animacions curtes utilitzant una eina de dibuix desenvolupada per Google. A "This Exquisite Forest" set artistes de renom de la col·lecció de la Tate van crear breus animacions "llavor", a partir de les quals el públic n'afegia de noves per ampliar la història o ramificar-la en una nova direcció. Les creacions es projectaven a gran escala en una instal·lació física a la Tate Modern.

Zen Photon Garden és un dels últims projectes presentats a Chrome Experiments que utilitza el raytracing, un algoritme que permet sintetitzar imatges tridimensionals en temps real, i HTML5. El resultat, escultures de llum treballant els fotons. En paraules de l'artista, Micah Elizabeth Scott, una petita joguina feta específicament per crear art. Per comprovar si jugar-hi relaxa de la mateixa manera que un jardí zen, el millor és que ho experimenteu personalment.

Oreo, Audi, Pepsi, Google...? Aprofitant el moment

noreply@blogger.com (Iuris.doc) — Tue, 30 Apr 2013 07:16:00 +0000

Per Anna Cano

Aquest febrer el Mercedes Benz Arena de Nova Orleans ho tenia tot per ser el centre de les mirades a Estats units i també fora. I és que es jugava la final de la Super Bowl, un escenari excel·lent per a la publicitat de les empreses. Però durant el descans... es van quedar a les fosques. El que podria semblar una fatalitat, a algunes grans marques els va servir per posar en pràctica la nova tendència emergent en publicitat: el newsjacking, la publicitat en temps real.

Sens dubte, la triomfadora de la nit va ser Oreo que va saber treure profit de l’oportunitat a través de Twitter, ja que la seva audiència en aquell moment s’havia traslladat a les xarxes socials i el trending topic del moment era l’apagada. El tuit que van emetre va aconseguir més de 16.000 retuits i més de 6.000 usuaris el van marcar com a preferit.

Oreo és un molt bon exemple del newsjacking, tècnica que busca injectar idees o noves perspectives en una notícia d’última hora, en temps real, per aprofitar l’audiència que genera el fet, amb missatges que vinculin l’esdeveniment amb la nostra marca. Aquesta estratègia de posicionament neix aprofitant el factor immediatesa de les xarxes socials i la capacitat que aquestes tenen de focalitzar l’atenció a través de hashtags i paraules clau.

Per tant, en el màrqueting de continguts és important estar al dia d’allò què passa per identificar el moment just per posar-ho en pràctica i ser prou creatius per generar continguts innovadors i únics que ens facin destacar. Una ràpida reacció pot fer que la feina de l’equip creatiu i de comunicació aporti visibilitat, viralitat i notorietat a la nostra marca.

Tot i així, no es pot fer a qualsevol preu. Calen uns bons criteris editorials i uns valors ètics i morals ja que una mala gestió del newsjacking pot conduir a resultats negatius, com li va passar a Kenneth Cole. La cadena de moda va llançar el tuit “Millions are in uproar in #Cairo. Rumor is they heard our new spring collection is now available online... –KC” durant la la revolució d’El Caire en plena Primavera Àrab. Sens dubte una manera desafortunada per promocionar la seva línia de roba. Això li va costar grans crítiques per part de tota la comunitat de Twitter.

En canvi, trobem exemples enginyosos com el d’Audi que, com Oreo, també va respondre amb un tuit a l’apagada de la Super Bowl. O Google, Facebook i Pepsi, que van aprofitar la moda efímera del Harlem Shake per fer la seva pròpia versió i convertir-se en reines del YouTube.

Encara et preguntes quins beneficis pot originar aquesta pràctica per a la teva marca? Siguem creatius, ràpids i aprofitem el moment que, en aquest món en temps real, tot passa en qüestió de segons.

Impressió 3D: la propera revolució?

noreply@blogger.com (Iuris.doc) — Mon, 22 Apr 2013 14:08:00 +0000

Per Pep Barbany

Si us interessa el món TIC i de la innovació, i obriu ulls i orelles cada vegada que trobeu plegats els conceptes "nou" i "gadget", segur que heu sentit parlar de la impressió 3D, una tecnologia emergent que permet que, de forma gairebé màgica, es puguin generar models físics d'allò que veiem a la pantalla de l'ordinador.

El procés, molt complex, es resumeix en la creació capa a capa, i mitjançant la injecció d'una mescla de plàstic en pols i tinta, d'un model en tres dimensions (d'una casa o un cargol, per exemple). En aquest vídeo entendreu millor el seu funcionament.

Us imagineu poder imprimir des de casa els vostres propis dissenys, per exemple de joies, edificis, o fins i tot una funda per al telèfon mòbil? Sembla ciència ficció però, segons molts experts i "gurus", això serà possible molt aviat.

De fet, un recent estudi de la consultora Gartner assegura que el preu de les impressores 3D es situarà per sota dels 2.000 dòlars l'any 2016. Projectes com Doodle3d o FormLabs, que busquen finançament a través de la plataforma de crowdfunding Kickstarter, ja treballen intensament en aquest sentit, i prometen posar a la venda impressores 3d "econòmiques".

L'informe de Gartner també assegura que aquesta tecnologia, encara que sembli futurista, és ja una oportunitat per a les empreses per oferir productes personalitzats als seus clients. I aquest avís no es dirigeix només a les tradicionals industries manufactures o tecnològiques, sinó que els usos de la impressió 3D revolucionaran el processos de disseny i fabricació de sectors com la indústria farmacèutica, la medicina o fins i tot la moda. S'apropen la impressió de sabates a mida o de les peces d'un cotxe?

Les possibilitats de la impressió 3D són infinites, però us en presentem tres que ens han resultat interessants.

Especialment sorprenent és la notícia del desenvolupament de la primera pròtesi facial creada mitjançant aquesta tecnologia, que ha permès al britànic Eric Moger tornar a menjar i beure amb certa normalitat després d'un agressiu tumor de cara.

L'atracció per aquesta tecnologia també ha arribat a Catalunya. Un exemple és l'escola de disseny Elisava, que ha establert un acord amb l'empresa Natural Machines, amb seu a Barcelona Activa, per al desenvolupament d'una impressora 3D que permetrà "imprimir" pastissos vegans.

Curiosa i divertida és també la proposta d'Ultrasound 3D Printed, impulsada pel projecte RepRapBCN, vinculat a la Fundació CIM de la UPC, que ofereix ecografies en tres dimensions impreses amb impressores 3D.

Què en penseu? Se'n fa un gra massa de les possibilitats d'aquesta tecnologia o estem davant de la nova revolució industrial?

PD.: Sabeu quina relació té James Bond i la impressió 3D? La resposta, aquí...

Cinema mut ‘high tech’

noreply@blogger.com (Iuris.doc) — Tue, 09 Apr 2013 23:00:00 +0000

Per Sílvia Riera

Avui dia, tant la producció com la reproducció de pel·lícules ha arribat a cotes de complexitat mai pensades. Per això sembla naïf reivindicar l’encant del cinema mut. Però no és així i The Artist i Blancanieves ho corroboren. En les escalades per la modernitat, sempre hi ha moments per a la nostàlgia, per tornar la vista enrere i recuperar l’essència dels orígens. Una essència, clar està, que no es desenvolupa a finals del segle XIX sinó a ple segle XXI on les app, els smartphones i les xarxes socials formen part del dia a dia. Per tant, algunes coses han canviat.

Comencem amb l’homenatge a un dels grans, Georges Méliès, l’inventor dels trucatges i els efectes especials al cinema del 1896 al 1912. L’Obra Social “la Caixa” i La Cinémathèque française repassen el seu particular univers a l’exposició Georges Méliès. La màgia del cinema que es pot veure fins el 24 de juny al CaixaForum Barcelona.

Paral·lel a l’exposició s’ha convocat un concurs que convida a emular Méliès i enviar un vídeo mut de com a mínim 3 minuts fent el tipus d’efectes que utilitzava el creador francès. Per participar només cal un dispositiu que enregistri vídeo (videocàmera, càmera fotogràfica, mòbil, tablet) i... molta imaginació! Després el participant ha de pujar la seva obra a YouTube, Vimeo o Daily Motion i compartir-la amb tots els seus amics.

Una altra actualització del cinema mut arriba a través del Silent Film Festival de Toronto. Aquest certamen mostra algunes de les millors pel·lícules mudes produïdes dins ara. Aquest any va cridar l’atenció un film de l’agència de publicitat Cossete fet a través d’Instagram. Consistia en 3 seqüències de fotografies tractades amb els filtres adequats per envellir-les i passades a gran velocitat des d’un smartphone per simular el moviment.

En ambdós casos es combinen tècniques de fa un segle amb tecnologies de plena actualitat, que es complementen i s’enriqueixen. I el resultat no perd l’essència dels orígens. L’evolució de les TIC ens permet inventar, però també recuperar i reinventar. Al final aquesta tecnologia dóna fruit quan va acompanyada de creativitat, imaginació i, en definitiva, un contingut potent. Sigui cinema mut o l’última producció en 3D de Hollywood.

Escoltant el "soroll" de la humanitat. Un relat d’imatges sonores a càrrec de la BBC

noreply@blogger.com (Iuris.doc) — Thu, 28 Mar 2013 08:54:00 +0000

Per

Per Mariona Enrich

La Història s’ha explicat a través de molts formats i des de múltiples punts de vista; la iniciativa posada en marxa recentment pel canal Radio 4 de la BBC fa un pas més: ens planteja “una exploració” per conèixer el paper que el soroll i l’acte conscient d’escoltar han tingut en la història de la humanitat.

L’aposta, no sabem si inèdita però no per això menys original, és de l’historiador David Hendy (@DavidjHendy), professor a la Universitat de Sussex i impulsor del projecte Noise: A Human History of Soundand Listening.

A través de 30 “capítols sonors” que es publiquen periòdicament a l’apartat de Podcasts&Downloads del web de la BBC (els pots escoltar durant 7 dies després de la seva publicació), Hendy explora “com les nostres interaccions amb el so ens han format al llarg de 100.000 anys”: des de la percussió sorgida de les profunditats de les coves prehistòriques fins al sons que emanen de les grans metròpolis contemporànies.

Els capítols s’han batejat amb noms tan suggeridors com l'ascens dels xamans, contes èpics o persuasions, s’han enregistrat a diversos llocs del món i incorporen materials de la British Library Sound Archive.

Aquest relat fet d’imatges sonores ens porta cap a natura primigènia; cap als “ecos en la foscor” de les grutes paleolítiques; cap a l’edat dels grans oradors clàssics; cap als sons espirituals de ritus i celebracions o als més violents de batalles i revolucions. La modernitat arriba amb l’era de les màquines i, més tard, amb el que Hendy anomena “l’edat amplificada”: aquella tan familiar en que els sons (o els sorolls, depèn del nostre punt de vista) inunden la quotidianitat del nostre món. Fins al punt que, a l’últim capítol, ens parlarà sobre “la cerca del silenci”.

Una proposta suggerent que us animem a seguir amb l’esperit d’aquell que s’enganxa a una telenovel·la. Per fer-ho no teniu excusa: la BBC posa a l’abast els podcast (recordeu la caducitat de 7 dies de cada capítol!) i la subscripció a la pàgina. També podeu llegir el bloc de la sèrie i fer-vos-en seguidors a facebook.

I si no en teniu prou, podeu profunditzar en aquesta història sonora de la humanitat amb el llibre del mateix David Hendy Noise:A Human History of Sound and Listening tot just acabat de publicar.

J8~g#|\;Net. Art{-^s1

noreply@blogger.com (Iuris.doc) — Thu, 14 Mar 2013 10:09:00 +0000

Per Iolanda Gil

Hivern de 1995, l’artista eslovac Vuk Cosic rep un correu electrònic que canviarà la forma d’entendre l’art. El correu és il·legible (a causa d’una incompatibilitat de software), però entre les línies incomprensibles destaca un petit fragment que conté els caràcters:

J8~g#|\;Net. Art{-^s1

Cosic, impressionat pel misteri, veu com la pròpia xarxa li proporciona el nom perfecte a l’activitat artística que ell i d’altres artistes duen a terme a Internet:

J8~g#|\;Net. Art{-^s1

El Net.art

Podem definir “Net.Art” com un gènere artístic creat a Internet que utilitza recursos de la xarxa (dades, programació, formularis, etc.) per a la seva pròpia producció. Pràcticament tot el Net.Art el trobem a la xarxa. Mai abans havia estat tant fàcil i econòmic accedir a l’art: només ens cal un ordinador i connexió a Internet.

En ocasions molt desconcertant, ens semblarà que la producció Net.Art és un virus que han entrat al nostre ordinador. Podem saltar d’un web a un altre, veure vídeos, imatges, sons, estructures complexes de programació, interactuar amb l’obra, sempre amb un objectiu clar: transgressió i llibertat d’expressió absoluta de l’artista.

Cliqueu sobre les imatges per veure algunes obres:

Altres exemples:

http://www.superbad.com/
http://www.c3.hu/collection/agatha/
http://www.ghostcity.com/
http://adaweb.walkerart.org/~GroupZ/LOVE/
http://allnews.greyisgood.eu/

Però... què deia el correu rebut per Cosik?

Mesos després d’haver rebut el correu electrònic, Cosik el va enviar a Igor Markovic i aquest el va poder desxifrar. Es tractava d’un manifest contra les institucions artístiques tradicionals i a favor de la llibertat d’autoexpressió a Internet.

"All this becomes possible only with the emergence of the Net. Art as a notion becomes obsolete..."

El terme Net.Art no existia dins el text: apareix unint el final d’una frase i l’inici de la següent. Aquest simple error informàtic va fer néixer el nom d’un nou corrent artístic emergent a la xarxa des dels anys 90.

Fonts de l’article
- Investigando el NetArt
- Del VídeoArte al Net.Art
- Web de Vuk Cosic
- Tecniarts
- Wikipedia
- Tots els webs referenciats i linkats

Quin és el futur dels llibres?

noreply@blogger.com (Iuris.doc) — Fri, 25 Jan 2013 09:54:00 +0000

Per Pep Barbany

Més enllà del caràcter romàntic, i en ocasions pràctic, que encara tenen els llibres en paper, ningú dubta ja que el futur dels llibres és digital.

És possible, com ha passat amb altres àmbits, que durant molts anys convisqui un mercat híbrid (digital i analògic alhora), però no és d'estranyar que es repeteixi en els propers anys el tancament de llibreries mítiques, incapaces d'adaptar-se a la revolució actual dels continguts i també de lluitar contra les grans multinacionals.

Segons el primer estudi del sector a Espanya, al darrer trimestre de 2012 l'oferta de llibres digitals a Espanya ja suposava un 22% del total, un 13% més que l'any anterior. Segells com B de Books (Ediciones B) ja han arribat a les 200.000 descàrregues, i tot i que encara estem lluny de la maduresa de mercats com l'alemany (7 milions de descàrregues), la tendència és clara.

Així mateix, un estudi de l'editorial infantil Scholastic sobre hàbits de lectura i alfabetització reflecteix que des de 2010 s'ha duplicat el número d'infants d'entre 6 i 17 anys que accedeixen a la lectura en format digital, que ja suposa el 48%. A més la quarta part reconeix llegir més que abans perquè ara resulta més divertit. A això hi ha contribuït l'expansió dels e-readers (amb el Kindle d'Amazon com a gran estandard) però també l'eclosió de les tauletes, amb més capacitats multimèdia.

Nous models de negoci

Tots els qui ja han entès, com passa també amb la premsa en paper, que ja no es pot dependre més del que s'ha fet fins ara, que s'han de buscar noves fórmules, són els qui ara tenen l'empenta per anar més enllà, innovant i liderant una evolució que és imparable.

Així, a més dels e-readers i la seva distribució, s'hi han afegit iniciatives com 24 symbols o Booquo (Círculo de Lectores), coneguts com els Spotify dels llibres. Són plataformes de lectura per subscripció que permeten llegir “al núvol” amb tarifes planes força assequibles.

També tornen a agafar força, gràcies a l'iPad i les tauletes que l'han seguit, els llibres interactius, que en l'àmbit infantil tenen gran èxit perquè permeten dibuixar, jugar, escoltar música, etc. Un exemple són els llibres infantils tàctils en format aplicació que desenvolupa la valenciana Itbook.

En el camp de la promoció, apareixen els booktrailers, vídeos promocionals de llibres que volen aprofitar aquest caràcter cada cop més interactiu dels llibres i l'atractiu que el visionat de vídeos té pels internautes. La valenciana Book Movies TV és un exemple d'aquest model de negoci lligat al llibre digital.

Biblioteques sense llibres?

Seran necessàries les biblioteques en el futur? Encaminats com estem cap a una connectivitat total, fins i tot biològica, és evident que són encara un dels pocs "santuaris" de la cultura i el coneixement generat durant segles, pendent de digitalitzar.
Una paradoxa que xoca amb les grans possibilitats que ofereix l'emmagatzematge digital i que a Texas, als Estats Units, volen canviar amb BiblioTech, el projecte per construir la primera biblioteca sense llibres en paper.

Com serà aquest espai? S'aproparà més a una Apple Store que a una biblioteca tradicional: diverses files de taules amb ordinadors, des dels quals transferir els llibres electrònics en préstec al dispositiu corresponent.

Per acabar: una mica d'humor

Sabíeu que una biblioteca de Sidney ha avisat els seus usuaris que ha traslladat tots els llibre sobre l'ex-ciclista Lance Amstrong a la secció de ficció? D'això se'n diu tenir sentit de l'humor.

Molt lúcid també l'humorista Ferreres, amb aquesta vinyeta que va publicar a El Periódico fa unes setmanes en referència al tancament de la llibreria Catalonia.

La revolució dels continguts

noreply@blogger.com (Iuris.doc) — Fri, 18 Jan 2013 09:22:00 +0000

Per Sílvia Riera

Amb el temps la xarxa s’ha anat proveint de recursos per facilitar l’autonomia de qualsevol a l’hora de crear continguts 100% digitals, amb resultats cada cop més sofisticats. Un dels imprescindibles és Thinglink, una eina que permet crear imatges interactives de manera molt senzilla. Només cal pujar una foto i afegir-li icones que porten relacionat un enllaç.

Després l’interactiu es pot compartir a les principals xarxes socials, es pot enviar per e-mail i es pot inserir al blog o web. Són pocs minuts i el resultat és molt efectiu. Com sempre en aquests casos, no és tan important l’eina com les idees a les que dóna forma i hi ha treballs realment creatius.

D’una manera gairebé lúdica, l’usuari s’endinsa a una forma diferent d’entendre la fotografia. És inqüestionable que Instagram i variants (Hipstamatic, PicYou...) han acostat la fotografia artística al ciutadà de peu amb els seus filtres miraculosos.

Ara, es planteja navegar per la fotografia. Donar-li, per tant, un paper de contingut per sí sol que, a més, està enriquit. Per reblar el clau, la mateixa plataforma permet fer-ho tot online i compartir-ho en tots els canals possibles, aconseguint atraure tràfic cap a tots els enllaços. L’essència del món digital.

És increïble la velocitat amb la que estem explorant noves narratives a Internet. Ja fa temps que s’ha trencat la comunicació unidireccional dels mitjans amb un emissor i diversos receptors. A l’era de la informació, tothom que vulgui pot ser emissor. I l’usuari està obert a provar. Thinglink, Storify, Dipity... són plataformes fàcils i intuïtives per fer-ho possible. Algunes d’elles tindran un recorregut més llarg que d’altres. El que sí que ja és imparable és la revolució dels continguts.

MoMA Learning: punt de trobada dels amants de l’art modern i contemporani

noreply@blogger.com (Iuris.doc) — Tue, 08 Jan 2013 09:01:00 +0000

Per Mariona Enrich

Ja fa temps que la xarxa bull amb un nombre creixent d’iniciatives educatives en línia i, de forma més global, en recursos que apropen l’internauta al coneixement i la cultura. El món de la difusió de l’art és un dels que més suc estan traient a Internet i dels que millor resposta reben per part dels usuaris.

I si parlem d’art i de TIC, hem de referir-nos quasi obligatòriament al MoMA, el Museu d’Art Modern de Nova York. En aquests dies de “tornada al cole” per part de petits i no tant petits, creiem oportú referir-nos al projecte MoMA Learning, un nou web que posa a l’abast de tothom eines per descobrir i gaudir de l’art modern i contemporani.

MoMA Learning ofereix des de la definició de l’art modern fins a les característiques de cada un dels seus corrents, de l’Expressionsime a l’Art conceptual, passant pel Cubisme, el Pop Art i el Minimalisme, entre molts d’altres.

Amb un grafisme atractiu i una navegació totalment interconnectada, ens és fàcil relacionar teoria, obres i artistes només amb un primer cop d’ull. Organitzat per temes o bé per artistes, el web incorpora nombrós contingut multimèdia produït pel Museu i enllaços a continguts d'altres pàgines web de referència.

També incorpora un glossari de termes artístics, proposa preguntes i activitats i permet la descarrega de materials, que formen part de l’ampli “kit d’eines” online que s’ofereix als professors o a tots aquells curiosos que hi vulguin aprofundir.

Però el projecte va més enllà, ja que permet compartir idees i imatges sobre l’art i connectar amb una amplia comunitat d’”aprenents” (learners) que tenen en MoMA Learning el seu punt de trobada.

Tal com s’explica a la pròpia presentació del web, la proliferació de les xarxes socials, la creativitat de baix cost i fàcil d'utilitzar i les eines d'aprenentatge han canviat els rols entre consumidors i productors, fins i tot entre estudiants i professors. Aquest nou projecte, dirigit a mestres, estudiants o “aprenents” i curiosos n’és una (excel·lent) prova més.

C.I de Google, al servei de la cultura i la història

noreply@blogger.com (Iuris.doc) — Wed, 12 Dec 2012 08:16:00 +0000

Per Iolanda Gil

Petites i grans històries, personatges o esdeveniments que han marcat el segle XX. El Cultural Institute de Google ens ofereix una experiència en línia on imatges, vídeos, manuscrits i documents passen per davant nostre com un llibre obert, mostrant-nos el retrat cultural i social d’una època i el perquè dels esdeveniments de la història més recent.

El Cultural Institute explica el nazisme amb imatges d’Anna Frank, de l’heroi polonès Jan Karski o amb manuscrits que relaten la història d’amor entre dos presoners fugats d’Auschwitz.

Repassa amb imatges i vídeos la vida de Nelson Mandela del captiveri a la llibertat, i la lluita contra l’Apartheid.

Ens permet passejar per galeries que retraten la Dolce Vita italiana (societat, economia, consum i religió d’un país decorat pels platós de Cineccità i amb protagonistes com Sofia Loren i Fellini).

Ens mostra la Guerra Civil Espanyola, la coronació de la Reina Isabel II d’Anglaterra, el maig del 68, la caiguda del mur de Berlín... a través d’una línia del temps gràfica i visual que facilita el viatge interactiu de l’usuari, el qual pot navegar transversalment pels esdeveniments, d’una dècada a una altra.

Aquesta nova plataforma de consulta online creada per Google, ha comptat amb la col·laboració d’institucions com l’Auschwitz-Birkenau State Museum, The Bancroft Library, Getty Images, Istituto Luce Cinecittà o Smithsonian Freer|Sackler, entre molts altres.

El millor: les opcions que ofereix el portal per visualitzar la informació (per dècada, per temàtica relacionada, a tota pantalla, en mosaic...) i la qualitat dels formats audiovisuals, documents i manuscrits consultables.
El pitjor: que abans del segle XIX no existia la fotografia. Per sort, Google també compta amb l’Art Project que ens permet visualitzar les col·leccions pictòriques de molts museus de tot el món, entre els quals hi trobareu el MNAC

A la cerca de l'ADN cultural de les empreses

noreply@blogger.com (Iuris.doc) — Fri, 30 Nov 2012 13:28:00 +0000

L'Anna Cano, de Iuris.doc, va assistir el passat 23 de novembre a la primera edició de CultHunting-day, a l'Arts Santa Mònica.

La jornada, que va comptar amb la participació d'empresaris i artistes de renom, va mostrar les possibilitats de la cultura com a motor d'innovació en el món empresarial.

A banda dels diàlegs entre parelles tan curioses com Carles Vilarrubí (FC Barcelona) i Àlex Ollé (La Fura dels Baus) o Rosa Tous (Tous) i Cesc Gelabert (ballarí i coreògraf), la presentació de casos d'èxit de companyies que ja han apostat per la cultura ( Coty Astor, Moritz i Fresh Art-DKV) i una conferència de Xavier Verdaguer, emprenedor en sèrie i impulsor del projecte Imagine Creativity Center Silicon Valley, un dels moments més interessants de l'activitat va ser la trobada entre 20 creadors seleccionats i els directius i empresaris assistents.

D'aquesta presentació ràpida (cada artista tenia 3 minuts per explicar-se), destaquem els projectes de la companyia Vol-ras i Àngels Bassas, que apliquen les tècniques actorals i teatrals a l'entorn laboral; 3 tones of Art, que treballa la confiança i la seguretat en el món de l'empresa mitjançant la pintura; Kookland, que fomenta l'aprenentatge d'idiomes amb professors natius en dinars d'empresa temàtics; el projecte d'art col·laboratiu Wallpeople, que reforça el treball en equip; i Team Building, amb el que els Castellers de Vilafranca organitzen tallers per a empreses per entrenar-se en aspectes com la cohesió d'equip, la interrelació o el compromís amb uns objectius comuns.

El més inspirador del projecte és la capacitat d'establir ponts de diàleg entre dos mons que, d'entrada, semblen antagònics. Seguint el mateix camí que altres sectors com el disseny, que han demostrat la importància de la seva introducció en la cultura emprenedora i empresarial, CultHunting aposta per analitzar l'ADN cultural de les empreses, descobrir aquells valors culturals i artístics ocults de les organitzacions que poden potenciar la creativitat, la innovació i el talent.

Pep Barbany

Cronistes del BDigitalApps 2012

noreply@blogger.com (Iuris.doc) — Fri, 02 Nov 2012 10:12:00 +0000

En Francesc Cañigueral, membre de Iuris.doc, va assistir aquesta setmana a la tercera edició del congrés BDigital Apps, que el dia 30 d'octubre va reunir al CosmoCaixa de Barcelona desenvolupadors, experts i empreses que van participar de les diferents conferències, sessions temàtiques i workshops programats.

Les tendències actuals i de futur d'un sector cada cop més consolidat i transversal —el de la mobilitat i les apps— han estat les protagonistes de la jornada, que ha comptat amb la presència de representants d'empreses com Tecnocom, Brightcove, Qualcomm, Nokia i PayPal, així com professionals destacats com Máximo Cavazzani, CEO d’Etermax i creador de l’app Apalabrados, i Jamie Turner, consultor i fundador de 60SecondMarketer.com, i coautor del llibre "Go Mobile".

El mòbil és el rei

A Espanya hi ha 20 milions d’smartphones; el 62% dels usuaris ha comprat en l’últim mes pel mòbil; les vendes de tablets superaran el 2012 les de PC’s, i el 25% dels usuaris renunciaria a la seva televisió abans que al seu smartphone.

I atenció, perquè als Estats Units ja es venen més smartphones que PCs (s’espera que arribem a aquesta xifra al 2013 a Europa).

Cap a on s'encamina el sector de les apps? Quin sóns els seus punts forts?

La consolidació de la mobilitat a l’empresa (l’ús de tabletes i smartphones en les empreses s’incrementarà en un 80% fins al 2020)
El creixement del comerç mòbil (a través de l’explosió de la tecnologia NFC)
Les oportunitats que ofereix el sector de l’e-health (el creixement del mercat de les apps i dispositius relacionats amb la salut experimentarà un increment del 39% anual).

A Catalunya hi ha més de 70 empreses dedicades als videojocs per a mòbils, que juntes facturen 55 milions d’euros. De fet, i tal i com es va comentar durant el congrés, els videojocs suposen el 55% dels ingressos de les stores d’Apple i Android. Són molt més barats comparats amb els que hi ha a les botigues per als dispositius tradicionals i fins i tot n’hi ha de gratuïts.

I com es monetitzen aquestes apps gratuïtes? Els continguts en tenen la resposta

Les apps poden ser una important eina publicitària, de generació de viralitat i difusió entre els usuaris als quals es vol arribar. Aquestes aplicacions poden contenir continguts descarregables o d'alt valor afegit que siguin de pagament, i és a través d'aquests continguts innovadors que es poden generar beneficis econòmics.

En aquest sentit, recordem que la clau de l’èxit de les apps dedicades a jocs, i de qualsevol àmbit, radica en la innovació i la creativitat, la qualitat gràfica, el màrqueting, el disseny centrat en l’usuari i la multiplataforma.

Acte d'entrega del premi de la FinAppsParty, la marató de 24h per desenvolupar apps per al sector financer. Els guanyadors van ser Valentí Freixanet i Erola Rabat amb BIAPUM.

Què fer perquè la teva app destaqui per sobre de la resta?

Al congrés es van comentar moltes tècniques, algunes ja ben conegudes, com ara la selecció de paraules clau dins l’store, però també cal tenir en compte altres recursos, com el mobile marketing, l'anàlisi en profunditat de la competència o centrar esforços en fidelitzar clients oferint-los nous serveis exclusius i d'alt valor afegit, enlloc de tenir únicament com a objectiu la captació de nous.

Finalment, la senzillesa de l'app i un estudi sobre les motivacions que ens poden empènyer a descarregar-la —sovint més emocionals que racionals— són també factors a tenir en compte per assegurar l'èxit d'una aplicació.

I per acabar...

Per als "fans" d'Apalabrados, el seu creador, Máximo Cavazzani, ha aprofitat el congrés per anunciar la seva nova app: Mezcladitos. La setmana vinent estarà disponible per a iOS, i al desembre, per a Android i Facebook! ;-)

Un neandertal en 3D passejant pel teu escriptori?

noreply@blogger.com (Iuris.doc) — Fri, 19 Oct 2012 10:26:00 +0000

Per Núria Cárcamo

El Museu Britànic d'Història Natural ha creat una aplicació de realitat augmentada que permet que un home de Neanderthal, extingit fa 30.000 anys, passegi per la teva taula o la teva habitació.

Per utilitzar-la, només necessites una impressora i una càmera web connectades al teu ordinador. L'aplicació, disponible a la pàgina web del museu, combina les imatges reals que visualitza la teva webcam amb imatges generades per ordinador que mostren una reconstrucció d'un Neanderthal en tres dimensions i en moviment.

Usant la mateixa tecnologia, els tècnics del museu han creat una representació animada en tres dimensions de Lucy, l'espècimen més conegut de d'homínid Australopithecus afarensis, que va viure a l'Àfrica entre 3,9 i 3 milions d'anys enrere.

Ambdues iniciatives posen de manifest les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per als museus i equipaments culturals. Les TIC demostren, doncs, que amb creativitat i una bona estratègia de difusió es pot aconseguir la participació i compromís sincer dels usuaris a més d'oferir continguts educatius innovadors, descentralitzats i oberts a tothom.

Via Paleorama en Red. Prehistoria y Arqueología en Internet y Muy Interesante.