L’aplicació rastreja a la Xarxa i a la teva llista de contactes la informació i normalment alguna cosa troba i t’ensenya: el compte de Google, el compte de Facebook, el de Twitter, el telèfon de contacte… Res privat i que no vulguem ensenyar, però segurament moltes dades que potser ens sorprenen si les veiem totes juntes.

Aquesta aplicació és doblement útil:

• Com a receptor t’ofereix un recull de dades d’altres persones molt interessants i molt ràpides de localitzar.
• Com a emissor, si actives Rapportive, et permet seleccionar els teus comptes i els teus perfils que vols que vegin els altres usuaris.

A més té una gràcia extra, i és que Rapportive crea una columna a la dreta de la pantalla i substitueix així la columna de la publicitat :-))

Et recomano que provis aquest petit giny amb el qual tindràs a mà la informació de la gent més propera, i descobriràs dades ben curioses de gent que potser no coneixes gaire i que t’envia missatges, desitjats o no.

Ja ens podem imaginar que els cercadors (com Google) no tomben per Internet com ho faria un humà. Així doncs, com ho fan?

• Només llegeixen el text de les pàgines.
• Per descomptat, els elements gràfics no els interpreten.  Per comptes, llegeixen les descripcions de text que els programadors poden afegir al codi font.
• Segueix els enllaços que troben.
• Ometen funcionalitats com JavaScript, marcs, Flash, etc.
• I poca cosa més.

Com podríem nosaltres, humans, fer-nos una idea d’aquesta visió? El truc més senzill és navegar amb algun navegador ben però ben antic, de quan encara només en llegien el text. Per sort encara en podem trobar algun d’actiu com el Lynx, un dels més coneguts.

A veure, ¿quina utilitat podem treure’n de visitar un web així, podent navegar amb colorets i pampallugues?

• Doncs ens podem fer una idea de si els cercadors estan escombrant bé tot el que ens interessa. Si algun contingut no el veiem amb Lynx el més provable és que Google i companyia tampoc ho facin.
• També ens pot servir com a test d’usabilitat i accessibilitat. En aquest navegador no podem fer anar el ratolí, de manera que haurem d’arribar a tot el contingut mitjançant el teclat. Si no podem accedir a alguna secció és possible que algun usuari amb dificultats tampoc ho pugui fer.

En definitiva, que si hem pogut explorar tot un lloc web amb relativa facilitat i satisfacció voldrà dir que els cercadors l’indexaran bé. D’altra banda també serà un indicador de que el web està ben construït.

Des de la pàgina de descàrregues del web de Lynx podem baixar-nos-el i provar-lo. I si no volem instal·lar res també es pot provar des d’algun emulador en línia, com el Lynx Viewer. Escriviu l’adreça de qualsevol pàgina i veureu què veu el Lynx.

En poc temps els codis QR són a cartells, aparadors, revistes, samarretes, targes…  s’han convertit en un sistema per captar la nostra atenció quan ens movem pel nostre entorn habitual i connectar-nos a un entorn digital. Oku, que això és molt gros! Els QR trenquen la barrera entre l’activitat digital i l’activitat en entorn físic.

Per altra banda són encara una mena de joguina per adults. Ens fa gràcia provar que hi ha darrera d’un codi QR; ens té expectants i encuriosits de la mateixa manera que ho estem quan algú ens fa obrir una caixa on no sabem què hi trobarem. Juguem sense perdre en cap moment l’aparent seriositat que ens manté tranquils dins el nostre patró d’adults  formals.

Un codi QR reuneix dos condicions fonamentals per a deixar empremta:

• Connecta una experiència física amb informació digital, que ens allarga l’experiència i ens la conserva en la memòria i en “memòria”.
• Ens permet viure l’experiència emocionant del joc.

Experiència, emoció i joc: tres elements fonamentals per crear forts lligams amb algú que volem que es recordi de nosaltres, d’allò què fem i sobretot d’allò que li oferim.

Ara bé, hem de tenir en compte que els codis QR només ens serviran si hi sabem trobar el lloc, el moment, el format i hi sabem vincular una informació realment rellevant per a qui l’obri.

Et deixo aquí dos vídeos: un sobre un acció de TESCO a Corea del Sud, que deixa que la gent “jugui a botigues” mentre espera el metro. L’altre ens ensenya 37 aplicacions possibles per a un codi QR, i es queda curt.

Si és així potser t’agradaria saber per on començar. Quan a Enraona col·laborem amb un client per facilitar l’adquisició de dinàmiques de participació digital marquem clarament dos fases: l’entrenament i l’aplicació a la feina:

• L’entrenament. Un període d’inici en el qual és important que coneguis les dinàmiques de la Xarxa des de la teva visió personal. Com un/a usuari/ària més, trobant la forma més còmoda per interaccionar amb altres persones, en àmbits de coneixement del teu interès (sigui professional o lúdic). I en aquest període és important que identifiquis formes de relacionar-se i de donar-se a conèixer que funcionen i formes que no funcionen.
• La implementació: sistematitzem, definim i enfoquem. Ja hauràs vist com és d’important mostrar un estil propi i personal de relació, hauràs viscut dinàmiques d’interacció positives i d’altres molt poc efectives. Ara és el moment de sistematitzar la teva participació i convertir-la en una activitat efectiva per a dur a terme el teu pla d’estratègia professional, amb objectius, indicadors, terminis, odre, mètrica i anàlisi de resultats.

Les dues fases són importants, la segona no és efectiva sense la primera, i per tant recomanem fermament començar per aquest primer període d’entrenament. Deixem aquí un esquema-guió que ens ajuda a acompanyar aquest entrenament digital.

Fent clic damunt la imatge se't baixarà un arxiu que podràs veure amb detall.

Fa un parell de mesos que a Enraona hem canviat la manera de registrar les hores de feina de cada un de nosaltres. Després de provar diferents sistemes ens hem quedat amb Toggl.

Toggl és un servei web en línia SaaS que permet portar el recompte, a temps real o no, de totes les feines que anem fent amb una colla de característiques que el fan molt útil:

• Organitza les tasques en projectes. A cada projecte li podem assignar un client, un règim de facturació, un pressupost o una durada prevista.
• Permet mantenir diferents espais de treball, per poder separar els projectes en àmbits més globals (per exemple podem portar un registre separat entre tasques professionals i tasques personals)
• Permet organitzar grups de treball. Diferents usuaris poden registrar hores en projectes comuns.
• El control i l’anàlisi de dades és especialment interessant: es poden generar informes temporals, per persona, per client, per projecte… i per multitud de combinacions de criteris.
• S’ofereix en múltiples idiomes, entre ells el català i el castellà.

També es pot integrar en aplicacions de tercers, com BaseCamp, ActiveCollab o Google Apps.

Sorprèn que una aplicació amb tantes característiques i possibilitats de configuració es pugui posar a treballar de manera tant àgil. El registre de dades es pot fer per diferents vies: des del web, des d’aplicacions d’escriptori (per a Windows, Linux i Mac, ja que funciona molt encertadament sobre Chromium) o des d’aplicacions per a l’Android i per l’IPhone. Si llegís el pensament ja seria massa, però de moment no ens podem queixar.

Si busqueu una solució per al registre i anàlisi de la vostra activitat professional, de manera individual o per a tota l’empresa, Toggl pot ser una bona solució. Ofereixen una versió de prova completa de 30 dies de forma gratuïta.

Foto de Mindaugas Danys al Flickr

Una de les coses que em van ensenyar de petit és a ser modest i a valorar les virtuts dels altres, i crec que ho vaig practicant en la majoria d’àmbits de la vida. Per aquesta raó també m’agrada relacionar-me amb gent similar, crítica amb ella mateixa i confiada amb els demés.

De totes maneres això no ens hauria d’impedir conèixer-nos una mica més personalment, i em refereixo sobretot a les relacions en línia. A les xarxes socials omplim les nostres línies de temps de referències i enllaços a opinions de tercers (iep, i està molt bé, ens permet conèixer idees molt interessants) però crec que és igual o més important conèixer l’opinió de la gent a la que seguim directament.

Enllaces un article molt ben escrit sobre tal o qual tema d’actualitat? Genial, i diga’m què en penses tu també. Has provat una nova eina o servei a Internet? Molt bé, explica’m si t’ha agradat o no i per què. Vull relacionar-me amb gent d’opinió, no a simples rebotadors d’informació. És igual si no ens expressem amb l’art d’un periodista, el que importa és posar en valor les opinions de tothom. En definitiva, no m’interessa tant què llegeixes, mires o escoltes si no què opines del que llegeixes, mires o escoltes.

Les eines de recopilació o curació de continguts (llegeixi’s Paper.li, Tumblr o Pinterest) han entrat amb força en la nostra manera de relacionar-nos amb els altres, però no haurien de fer-nos oblidar que la nostra pròpia visió del món és única i que és bo bolcar-la també. Ja ens recopilarà algú.

Dibuix de michael_reuter a Flickr

Posem alguns exemples que no ens han agradat:

• Poca usabilitat en la botiga electrònica. Si el disseny posa en perill la salut ocular del client és que no és un bon disseny, és possible dissenyar una bona botiga, atractiva, amb caràcter i alhora facilitar la lectura dels continguts, la funcionalitat i la navegació.
• Dificultats per contactar amb la botiga un cop feta la compra. De vegades, sobretot en les grans empreses, és impossible trobar un correu o un telèfon on adreçar-t’hi i fer una senzilla pregunta.
• Costos extres que no s’expliquen. No vulguis enganyar, si esperes a donar els preus d’enviament a última hora, quan ja està tot decidit i les dades donades només demostres engany. No vulguis enganyar: per a un usuari final l’IVA  forma part del preu del producte, si dones preus sense IVA avisa-ho.
• Falta d’atenció quan hi ha un imprevist. S’endarrereix la comanda? Pot passar, de vegades no hi ha més remei, però què costa enviar un correu explicant-ho i donant una nova data de lliurement? Potser tu envies desenes o centenars de comandes cada dia, però no saps mai amb quina alegria el teu client espera la compra. El que per a tu pot ser un petit endarreriment per a ell és un temps d’incertesa, és bo que sàpiga que malgrat l’endarreriment encara hi ha algú treballant per a ell o ella.
• Embalatges destralers. Els paquets cal fer-los amb cura, pensant que hi ha algú que els rebrà amb interès. És una llàstima rebre comandes de mercaderies, en alguns casos productes que es venen amb l’etiqueta d’alta qualitat, llençats en una caixa i falcats amb bocins de cartó esquinçat.

Posem alguns exemples d’atenció que creiem molt interessants:

• La compra sense registre. L’interessant opció d’una botiga de material d’oficina de permetre comprar-hi sense fer un registre permament de dades.
• La trucada d’una botiga de vins per informar-nos que no els quedava vi de l’any que havíem demanat i consultant-nos si volíem anul·lar el producte o canviar-lo pel d’una altra anyada.
• L’arribada d’un paquet molt ben embalat, sense sofisticacions però fet amb ganes, amb les cantonades protegides i amb els complements d’embalatge que asseguraven que el producte arribava perfectament.
• Trobar alguna petita sorpresa dins la caixa, uns quants bombons de regal, al comprar torrons.

I és que no ens cansarem de dir-ho: l’atenció al client es fa amb cada petit detall, amb cura i respecte per atendre amb correcció a la persona que ha decidit gastar els seus diners en el teu producte. Com s’ha fet tota la vida.

La fórmula de crear, compartir i difondre coneixement de les xarxes socials també inclou l’àmbit científic. Project Noah és un bon exemple del que es pot arribar a fer amb aquesta filosofia. Segons els creadors, vol ser una plataforma que aprofiti el poder de la ciència ciutadana de tot el planeta.

Gràcies als telèfons intel·ligents, qualsevol aficionat o professional de la natura porta a la butxaca un eficient caçapapallones digital. Capturar un ésser viu, catalogar-lo, geoposicionar-lo i compartir-lo en temps real és molt fàcil gràcies a aquesta xarxa social.

El web ens ofereix eines de cerca per remenar organismes segons els tipus, la zona geogràfica o la popularitat atorgada per la comunitat. Si ens registrem (és gratuït) podrem començar a publicar les nostres captures immediatament. Ho podem fer des del propi web o des d’aplicacions per Android o iPhone, magnífiques per cert. I més coses:

• Podrem seguir a altres membres per estar informats del que publiquen.
• Comentar qualsevol captura, o simplement dir que “ens agrada”.
• Participar en “missions”, com per exemple Biodiversitat urbana, o Flora europea, i alimentar catàlegs temàtics d’organismes.
• Demanar ajuda en la identificació de les nostres captures i col·laborar en els dubtes de la resta d’usuaris.
• Complementar la informació de l’organisme capturat amb fonts i referències externes, com la Viquipèdia, la Encyclopedia of Life, o qualsevol altre recurs.
• I més coses que segur que ara oblido.

Project Noah és un recurs científic i educatiu amb un potencial enorme, tant per a professionals com per a aficionats a la natura. Una bona combinació de ciència ciutadana i actitud 2.0

A partir del 1/3/2012 entrarà en vigor la nova política de privadesa i les condicions d’ús dels serveis de Google. A banda de si les noves normes ens semblen correctes o no, creiem que suposen un canvi en la manera en que les empreses gegants presenten aquest tipus d’informació als usuaris.

Per experiència pròpia en la nostra petita empresa, podem dir que no és senzill jugar amb els textos legals. Al seu dia, no hi va haver manera que els nostres assessors externs ens permetessin redactar la nostra pròpia política de privacitat d’una manera amable, clara i compatible amb la legalitat. “No-no-no! Aquest text no es pot tocar així com així.” Fins i tot van posar cares quan van veure que volíem redactar-los en la nostra llengua.

Podem imaginar que una empresa de les dimensions de Google deu haver de lidiar diàriament amb múltiples situacions de denúncies i acusacions sobre aquests temes. Reduir aquests textos legals a uns pocs paràgrafs i que alhora siguin comprensibles pels usuaris mortals és prou valent i gens habitual. És clar que deuen comptar amb un equip de cracs en lleis, però la intenció és el que es valora. La majoria d’empreses amb la mateixa capacitat no dediquen cap mena d’atenció a aquest punt.

Alguns aspectes destacables:

• Tota la nova normativa està recollida en un mini-lloc petit, atractiu, llegible i ben estructurat.
• La redacció és amable, ens parlen de tu, en la nostra llengua.
• Des dels dispositius mòbils s’accedeix a una versió adaptada perfectament llegible. De fet jo la vaig llegir així, estirat a la butaca, en deu minuts.
• Una secció de PMF ens fa un resum ràpid dels conceptes essencials.

Personalment, és el primer text legal d’aquest tipus de servei que em llegeixo de forma íntegra i que comprenc, crec, perfectament. Els textos legals d’Enraona aniran també, ara sí, encaminats a una bona rentada de cara.

Enllaç: Polítiques i principis de Google.

Workflowy és un eina que permet crear llistes de tasques. La seva característica més interessant? Doncs que és molt molt simple, tant, que només et caldran 5 minuts per comprendre com funciona. Tant, que la converteix en una de les eines per organitzar tasques més pràctiques que hem provat mai.

El funcionament de Workflowy és el següent:

• Es parteix d’un full en blanc on pots fer una llista de tasques.
• A cada punt de la llista hi pots afegir sub-apartats i a cada sub-apartat uns altres sub-apartats. Així pots segmentar les tasques amb tant de detall com vulguis.
• A cada tasca hi pots afegir etiquetes, tantes com vulguis. Qualsevol paraula que inclous amb un coixinet (per exemple #urgent #avui #reunió) es converteix en una etiqueta.
• Cada tasca es pot moure, més amunt, més avall, dins d’una altre punt… on vulguis.
• És molt fàcil exportar la llista per incloure-la en algun altre tipus de document (en un processador de textos, per exemple, o dins d’un correu).
• Si vols, WorkFlowy t’envia cada matí un correu amb l’estat de les tasques.
• La llista sencera o algun punt concret de la llista es pot compartir amb un altre usuari, i encara que aquest no tingui un compte de Workflowy, si vols podrà editar la informació que li envies.

Això és tot! De fet segurament això és tot el que normalment necessitem quan ens cal ordenar la feina pendent. Floritures ni una, facilitat, rapidesa de gestió i claredat tota. Et recomanem fermament que provis Workflowy i, perquè vegis com arriba a ser de pràctic, et deixem aquí un vídeo que explica com funciona aquesta eina i on sobren les paraules.

Ah, per cert, Workflowy no té aplicació per a terminals mòbils, perquè no li fa cap falta. La pròpia versió web es veu i s’utilitza la mar de bé des d’un telèfon. Només cal entrar a workflowy.com des del navegador del mòbil.

Workflowy des d'un telèfon