La fórmula de crear, compartir i difondre coneixement de les xarxes socials també inclou l’àmbit científic. Project Noah és un bon exemple del que es pot arribar a fer amb aquesta filosofia. Segons els creadors, vol ser una plataforma que aprofiti el poder de la ciència ciutadana de tot el planeta.

Gràcies als telèfons intel·ligents, qualsevol aficionat o professional de la natura porta a la butxaca un eficient caçapapallones digital. Capturar un ésser viu, catalogar-lo, geoposicionar-lo i compartir-lo en temps real és molt fàcil gràcies a aquesta xarxa social.

El web ens ofereix eines de cerca per remenar organismes segons els tipus, la zona geogràfica o la popularitat atorgada per la comunitat. Si ens registrem (és gratuït) podrem començar a publicar les nostres captures immediatament. Ho podem fer des del propi web o des d’aplicacions per Android o iPhone, magnífiques per cert. I més coses:

• Podrem seguir a altres membres per estar informats del que publiquen.
• Comentar qualsevol captura, o simplement dir que “ens agrada”.
• Participar en “missions”, com per exemple Biodiversitat urbana, o Flora europea, i alimentar catàlegs temàtics d’organismes.
• Demanar ajuda en la identificació de les nostres captures i col·laborar en els dubtes de la resta d’usuaris.
• Complementar la informació de l’organisme capturat amb fonts i referències externes, com la Viquipèdia, la Encyclopedia of Life, o qualsevol altre recurs.
• I més coses que segur que ara oblido.

Project Noah és un recurs científic i educatiu amb un potencial enorme, tant per a professionals com per a aficionats a la natura. Una bona combinació de ciència ciutadana i actitud 2.0

A partir del 1/3/2012 entrarà en vigor la nova política de privadesa i les condicions d’ús dels serveis de Google. A banda de si les noves normes ens semblen correctes o no, creiem que suposen un canvi en la manera en que les empreses gegants presenten aquest tipus d’informació als usuaris.

Per experiència pròpia en la nostra petita empresa, podem dir que no és senzill jugar amb els textos legals. Al seu dia, no hi va haver manera que els nostres assessors externs ens permetessin redactar la nostra pròpia política de privacitat d’una manera amable, clara i compatible amb la legalitat. “No-no-no! Aquest text no es pot tocar així com així.” Fins i tot van posar cares quan van veure que volíem redactar-los en la nostra llengua.

Podem imaginar que una empresa de les dimensions de Google deu haver de lidiar diàriament amb múltiples situacions de denúncies i acusacions sobre aquests temes. Reduir aquests textos legals a uns pocs paràgrafs i que alhora siguin comprensibles pels usuaris mortals és prou valent i gens habitual. És clar que deuen comptar amb un equip de cracs en lleis, però la intenció és el que es valora. La majoria d’empreses amb la mateixa capacitat no dediquen cap mena d’atenció a aquest punt.

Alguns aspectes destacables:

• Tota la nova normativa està recollida en un mini-lloc petit, atractiu, llegible i ben estructurat.
• La redacció és amable, ens parlen de tu, en la nostra llengua.
• Des dels dispositius mòbils s’accedeix a una versió adaptada perfectament llegible. De fet jo la vaig llegir així, estirat a la butaca, en deu minuts.
• Una secció de PMF ens fa un resum ràpid dels conceptes essencials.

Personalment, és el primer text legal d’aquest tipus de servei que em llegeixo de forma íntegra i que comprenc, crec, perfectament. Els textos legals d’Enraona aniran també, ara sí, encaminats a una bona rentada de cara.

Enllaç: Polítiques i principis de Google.

Workflowy és un eina que permet crear llistes de tasques. La seva característica més interessant? Doncs que és molt molt simple, tant, que només et caldran 5 minuts per comprendre com funciona. Tant, que la converteix en una de les eines per organitzar tasques més pràctiques que hem provat mai.

El funcionament de Workflowy és el següent:

• Es parteix d’un full en blanc on pots fer una llista de tasques.
• A cada punt de la llista hi pots afegir sub-apartats i a cada sub-apartat uns altres sub-apartats. Així pots segmentar les tasques amb tant de detall com vulguis.
• A cada tasca hi pots afegir etiquetes, tantes com vulguis. Qualsevol paraula que inclous amb un coixinet (per exemple #urgent #avui #reunió) es converteix en una etiqueta.
• Cada tasca es pot moure, més amunt, més avall, dins d’una altre punt… on vulguis.
• És molt fàcil exportar la llista per incloure-la en algun altre tipus de document (en un processador de textos, per exemple, o dins d’un correu).
• Si vols, WorkFlowy t’envia cada matí un correu amb l’estat de les tasques.
• La llista sencera o algun punt concret de la llista es pot compartir amb un altre usuari, i encara que aquest no tingui un compte de Workflowy, si vols podrà editar la informació que li envies.

Això és tot! De fet segurament això és tot el que normalment necessitem quan ens cal ordenar la feina pendent. Floritures ni una, facilitat, rapidesa de gestió i claredat tota. Et recomanem fermament que provis Workflowy i, perquè vegis com arriba a ser de pràctic, et deixem aquí un vídeo que explica com funciona aquesta eina i on sobren les paraules.

Ah, per cert, Workflowy no té aplicació per a terminals mòbils, perquè no li fa cap falta. La pròpia versió web es veu i s’utilitza la mar de bé des d’un telèfon. Només cal entrar a workflowy.com des del navegador del mòbil.

Workflowy des d'un telèfon

El disseny web sensible no readapta l’arquitectura d’informació de manera completa. És a dir, ni l’organització dels continguts, ni els missatges, ni els objectius del lloc. I tampoc readapta el pes i el rendiment de les pàgines a cada dispositiu.

Els usuaris tenen intencions diferents quan accedeixen al nostre web asseguts a l’ordinador o quan ho fan des del mòbil atrafegats mentre pugen al metro. Els hem d’oferir continguts diferents, en diferent quantitat, ordenats de distinta forma. És una qüestió de disseny d’informació, no només de disseny visual. I de moment, això ho aconseguirem millor amb versions del lloc adaptades expressament per a cada dispositiu intenció.

Kevinjohn t’ho explicarà millor.

Fa un temps vaig ensopegar amb aquest genial article de Kevinjohn Gallagher, reconec que bastant tard, i a mesura que avançava en la lectura se m’anaven posant els ulls com a plats. Descriu fil per randa allò que ja pensava sobre algunes pràctiques de dissenyar per a dispositius mòbils i sobre la borratxera provocada ara pel disseny sensible.

Si no l’heu llegit, ara és un bon moment.

Foto de jordi_hdz a Flickr

Comencem l’any fent previsions de tresoreria, preparant un pressupost per al 2012, revisant el pla estratègic d’Enraona. Intuïm més que mai que hem d’optimitzar els esforços i aconseguir treure la màxima potència de cada bri d’energia. No es tracta de fer menys per més, es tracta de fer cada dia més i millor, malgrat que res és senzill.

Per això aquest any comencem a posar en pràctica un principi que des del primer dia en què l’Antonio i jo vam decidir que volíem ser socis ens ha empaitat: entenem l’empresa com un col·lectiu productor d’energia positiva, de valor i de riquesa econòmica i cognitiva per a cada una de les persones que en forma part. Creiem fermament que l’empresa és una forma contemporània i positiva de contribuir en bé de tothom, creiem en l’empresa oberta i volem que Enraona sigui una empresa oberta.

Enguany veiem clar com podem començar a obrir Enraona en essència i en actes i en aquest sentit posem en pràctica dues accions:

1. El Pla estratègic i els comptes de l’empresa s’obren a tots els treballadors.
   Les cinc persones que formem Enraona sabrem quines són les expectatives de l’any, quins objectius ens marquem, quina és la facturació mensual i quines són les despeses de l’empresa, partida a partida.
2. Obrim el pla de formació.
   Dissenyem un pla de formació intern, perquè la gent de programació té moltes coses a ensenyar-nos als que treballem en redacció i gestió de continguts i perquè els que fem gestió de continguts i dinamització en entorns digitals tenim coses per explicar als programadors. I com que tenim més cadires de les que necessitem, si algú de fora d’Enraona es vol apuntar a alguna de les sessions de formació, el rebrem amb els braços oberts.

Hola, 2012. Fes via, nosaltres anem tirant.

El projecte madura cada dia, de l’abril fins avui ha anat adquirint forma: ara la Cooperativa ja és part activa de Twitter, de Facebook -en català i en castellà-  manté un blog la mar de viu -també en castellà-  i té també d’altres perfils a la xarxa, que @rtroyano vigila i nodreix amb molta cura.

Tots anem aportant i aprenent d’aquest projecte, acabem de començar i li veiem una llarga vida. Per això ens ha agradat molt que aquest passat dissabte, 7 de gener, sortís al Públic, suplement en català del diari Público, un reportatge que explica amb molt de sentit i de sentiment l’essència i el fer del pla de participació digital de la Cooperativa de Falset Marçà.

Avui volem compartir amb tu l’alegria de veure com algú de fora del projecte l’entén i el comparteix, per això deixem aquí l’enllaç a l’article (PDF, 125 kB).

Foto i titular del reportatge del Públic del 07/01/2012

Mirarem de comentar diversos serveis i programes que, de tant i tant habituals per nosaltres (i per molts de vosaltres també), gairebé no els donem la importància que caldria. No són nous però allà estan, a la caixa d’eines, a l’abast de la mà.

Un servei per incloure imatges provisionals. Amb estil, això sí.

Amb l’encertat nom de Lorempixel es presenta un servei que ens facilita la inserció d’imatges provisionals en la maquetació web abans d’entrar a producció. Només jugant amb l’atribut src de l’etiqueta img obtenim una imatge definint les mides, el color i, el més important, la temàtica. Per exemple:

<img src="http://lorempixel.com/400/250/transport/" />

ens serveix una imatge aleatòria de 400×250 píxels sobre transport:

Divertit. A la única pàgina del web de Lorempixel tenim totes les instruccions que necessitem per definir les mides, el color, el tema i el text sobreposat. Ben fàcil, ben enginyós.

Per a què el fem servir?

Està clar que Lorempixel no serveix per dissenyar pàgines, però sí que li hem trobat un sentit per presentar al client seccions dinàmiques, com les de notícies, del seu lloc web sense haver de deixar requadres en gris i sense trencar-nos la closca. També ens és útil per a il·lustrar la maquetació del tema d’un blog al client abans de que hi hagi cap article real.

Lorempixel està creat per l’equip alemany Holler Moritz. Mira, sovint les idees més simples són les que envegem més com a desenvolupadors.

Quan van aparèixer els primers iPhone de vegades feia broma, de bon rotllo, sobre si també servien per parlar per telèfon. No ho deia per la gran quantitat de funcions que ja incorporaven, si no per la sensació que tenia de que els usuaris passaven tot el temps mirant i tocant la pantalla, però mai coincidia veient-los fent trucades.

Aquest costum que ara s’ha estès a la resta de telèfons intel·ligents porta a pensar una mica sobre la Xarxa i les comunicacions a temps real. Amb la Internet actual ens meravellem de poder-nos comunicar de manera instantània i és cert, ho podem fer. Però sovint més aviat preferim “contactar” de forma immediata i “comunicar” de manera asíncrona.

Alguns exemples evidents

Darrerament trastejo amb el WhatsApp, aplicació de pagament que ens permet enviar bàsicament textos, i que ha tingut un èxit increïble. Volem saber si el destinatari ha rebut (millor, si ha llegit!) el nostre missatge, però volem tenir el control de la conversa, quan contestar, en quin moment continuar.

Les videoconferències tampoc s’han generalitzat. El que jo considero el sistema de comunicació a distància més fidel de tots no ha arrencat mai. La majoria d’usuaris que conec prioritzen la forma d’utilitzar Skype en aquest ordre: 1) escriptura,  2) veu i 3) imatge, i aquesta darrera gairebé mai. El xat de tota la vida, escolti.

Aquesta tendència ja apuntava en la època gloriosa dels SMS, sistema de comunicació moltíssim més car que la veu, però preferida en la majoria de cassos.

La telecomunicació en temps real fa més de segle i mig que està inventada

i es diu telèfon. Però telèfon per parlar, per estalviar temps, per transmetre emocions sense emoticones, per notar la riquesa de tots els matisos de la comunicació oral… si és això el que volem realment, es clar.

Va ser una xerrada amb un encant especial: l’ambient de la sala de bótes, acollidor, tranquil, ampli, temperat… va ajudar a crear una atmosfera fantàstica, en la qual vam sentir que tot fluïa amb naturalitat.

La xerrada tenia  uns objectius clars. En primer lloc vam voler explicar als socis les directrius del pla de comunicació digital, en segon lloc calia esperonar l’interès dels socis per contribuir activament en construir i compartir l’essència de la identitat de la Cooperativa.

En els mitjans socials es parla molt de crear comunitat, de fer connexions entre les persones i aprofitar-les per fer córrer el coneixement.  Ens va semblar que el treball amb la Cooperativa de Falset-Marçà ens oferia una oportunitat única i especial per a treballar la potència d’aquestes connexions, en aquest cas la comunitat i el sentiment de pertinença a un grup ja existeix, és el sentit fonamental de les cooperatives i per tant tenim una part de la feina feta. Ara cal expandir els vincles d’aquesta comunitat a l’entorn digital. La xerrada doncs, també va intentar explicar que no hi ha cap barrera que separa el món físic del món digital i per tant les dinàmiques de cooperació de la Cooperativa només necessiten petita traducció, però s’han de mantenir i s’han expandir a la xarxa.

Estic emocionada, de veritat! Em sento partícip d’un projecte ambiciós, on s’haurà de fer entendre a un grup de persones que la seva quotidianitat, la tasca de pagès que fan cada dia, omple de valor i de caràcter el vi, l’oli i la fruita seca que comercialitzen. I on haurem de ser molt creatius per a expandir a la xarxa aquesta pertinença de grup que ha permès que la Cooperativa Falset-Marçà estigui a punt de celebrar els seus primers 100 anys.

M’han demanat que participi en un dels tallers del Media 140 que es celebrarà a Barcelona. Em toca parlar, des d’una vessant emocional, actitudinal o fins i tot filosòfica, del procés que seguim les persones per incorporar-nos en les dinàmiques del web social.  L’objectiu és traçar un possible camí perquè professionals que encara hi són fora trobin una reflexió, que els engresqui a iniciar el procés d’aprenentatge.

Per això et necessito, perquè m’agradaria que m’expliquessis la teva experiència personal, ara amb una certa distància, quan ja fa temps que vius amb més o menys intensitat les dinàmiques de participació en el web social (o web 2.0 si t’agrada més), recordessis com has fet aquesta aprenentatge, què has hagut d’aprendre i què has hagut de desaprendre. Quin consell li donaries a algú que comença a interessar-se per la interconnexió a la xarxa, que ens expliquessis tot allò que se t’acudeixi.

Vols participar-hi? Estic convençuda que la teva experiència i la dels altres és fonamental per explicar amb claretat, i amb una visió ben àmplia, perquè és positiu viure el web social, malgrat la dificultat que algunes vegades passem tots per entendre-la i per a viure-la en positiu. Aniré recollint les idees que m’arribin i les utilitzaré per a fer el guió del taller, crec que és una bona manera de mostrar un camí des de diferents perspectives, sense crear càtedra però reflexionant des de l’experiència viscuda.

Qualsevol breu reflexió, apunt, idea, nota, imatge, anècdota, qüestió… tot el que vulguis explicar-nos serà molt ben rebut. No cal que et passis hores pensant, les petites reflexions són sovint molt interessants. Només et demano que me les facis arribar, i si les publiques a la xarxa que m’ajudis a trobar-les. Si t’estimes més que en parlem em pots trobar a l’Skype amb l’usuari enraona, o passa’m el teu mòbil per DM i et faig un truc.

Si no saps per on començar i vols un cop de mà,  et deixo aquí quatre frases començades perquè les acabis tu. Per exemple:

• La primera vegada que em van parlar del web 2.0…
• He viscut amb molta emoció el descobriment de…
• He tingut algun moment de crisi…
• No hauria dit mai que…
• Ara que ja porto algun temps participant del web social crec que…
• Si hagués de donar un consell a algú que es vol començar a participar en el web social li diria…