Els lectors habituals del nostre bloc haureu notat que darrerament la seva activitat s’ha ralentitzat i s’ha aturat el ritme de noves publicacions.

No és que ens hàgim oblidat del bloc. Ans al contrari, estem treballant en futures i importants novetats que esperem poder anunciar-vos les primeres setmanes del 2012. Si us plau, tingueu una mica de paciència i mantingueu-vos alerta.

Mentre arriba el moment, us desitgem un Bon Nadal i un magnífic 2012.

També us recordem que la Biblioteca del Campus de Bellvitge obrirà de dilluns a divendres amb l’horari habitual, excepte dijous 5 de gener que tancarà a les 18.00 hores. Per altra banda, anunciar-vos que des de dissabte 7 gener fins el 12 de febrer de 2012 la Biblioteca del Campus obrirà els caps de setmana de 10.00 a 21.00 hores. Si voleu ampliar la informació, podeu consultar els horaris especials de les biblioteques al web del CRAI.

Pel que fa al préstec de documents, durant el període no lectiu comprès entre el 23 de desembre de 2011 i el 8 de gener de 2012, no s’haurà de retornar cap document, excepte aquells que siguin de préstec restringit o de cap de setmana.

D’altra banda, durant aquest període, la UAB romandrà tancada i per aquest motiu, els préstecs sol·licitats a través del PUC sobre els seus fons es processaran a partir del dia 9 de gener de 2012.

Una de les consultes més recurrents dels nostres usuaris ha estat sempre saber si podien recuperar el seu històric de lectures; es a dir, si podien saber el títols de tots aquells llibres que havien agafat en préstec.

El CRAI de la UB disposa d’una valuosa eina que us estalviarà llistar tots els documents que aneu consultant. Per posar-la en marxa només heu d’identificar-vos a El meu compte, clicar sobre la icona El meu historial i activar-la. A partir d’aquest moment tots els documents que us emporteu en préstec quedaran registrats i a la vostra disposició.

També recordar-vos que un cop identificats podeu crear llistes des d’on podeu consultar els registres emmagatzemats de tots aquells documents que prèviament hagueu seleccionat mitjançant una cerca al catàleg.

L’estàndard estableix que un DOI consta de dues parts, la primera que sol representar una entitat com pot ser un editor o una universitat i una segona que identifica l’objecte en sí. Aquesta disposició fa que sigui molt adient per a identificar publicacions científiques i és en aquest àmbit precisament, on la seva aplicació està més estesa.

Una altra característica que hem mencionat del DOI, la seva utilitat per a enllaçar, també el fa molt útil en aquest àmbit de la publicació científica on les interrelacions entre les obres són constants. Sovint, per exemple, si estem llegint un article en versió digital, ens interessarà accedir als articles que estan citats a la seva bibliografia.

Crossref és una agència de registre de DOIs especialitzada en publicacions científiques que representa més de 3.000 editors i associacions científiques. L’agència garanteix que les publicacions que té identificades siguin enllaçables entre elles de manera permanent encara que estiguin publicades per editors diferents. Permet, doncs, anar navegant d’un article a un altre d’una manera transparent per al lector.

Per tal de facilitar i potenciar aquest vessant dels DOIs, Crossref recomana una nova manera de presentar-los que no afecta però, al seu funcionament intern. En front de la forma tradicional – com la que es visualitza al vídeo – del tipus doi:10.1087/20100102, proposa una que permet reconèixer la seva condició d’enllaçable  fins i tot a aquelles persones que no hi estiguin familiaritzades, del tipus http://dx.doi.org/10.1087/20100102. Es a dir, com un enllaç tradicional que facilita a més, la seva funcionalitat.

El Servei de Publicacions i Edicions s’encarrega de gestionar i tramitar els DOIs a la nostra universitat. El professorat que vulgui registrar una obra de la que en sigui autor ha de llegir les condicions, que inclouen l’acceptació – no exclusiva – d’una llicència del tipus Creative Commons i emplenar el formulari de sol·licitud del DOI.

El cert és que la tasca dels investigadors està ben valorada per la nostra societat que percep que els seus progressos redunden, de maneres molt diverses, en el benefici col·lectiu. Semblaria doncs, que hi ha la sensació generalitzada de que els diners que s’hi destinen estan ben empleats. Per tal de que aquesta bona sintonia es consolidi és fonamental garantir el procés de transferència del coneixement científic cap a les empreses i institucions que el convertiran en nous avenços en medicina o en nous recursos tecnològics, entre moltes altres possibilitats.

La Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona es dedica a establir i enfortir els vincles entre la universitat i la seva recerca, les empreses i la societat en general, amb la finalitat d’afavorir i potenciar aquesta transferència de coneixement.

Entre les seves activitats s’hi troben l’organització de jornades com la que us presentem avui:

Transfereix! que se celebra el dia 5 d’octubre i que pretén incentivar als nous investigadors en el procés de fer arribar la seva recerca a empreses que la puguin convertir en valor social. A la jornada podran compartir experiències amb col·legues més avesats en aquest vesant de la feina del investigador.

Fem Xarxa! se celebra el 18 d’octubre i fa èmfasi en el paper del treball col·laboratiu en xarxa dins d’aquest procés de transferència del coneixement a empreses i administracions públiques.

L’assistència a les jornades és gratuïta i les dues tindran lloc al Parc Científic de Barcelona.

El Suport a la Docència del CRAI de la UB ha elaborat nous materials de suport per al professorat que ha de gestionar els seus cursos al Campus Virtual.

Es tracta d’un seguit de tutorials breus que mostren de manera visual com resoldre les necessitats més habituals relacionades amb el Campus:

• Crear cursos nous (aprofitem per recordar-vos que és necessari crear de nou l’espai per a l’assignatura a l’inici de cada curs).
• Obtenir les llistes d’estudiants.
• Afegir o suprimir professors i estudiants al nostre curs.
• Fer i restaurar còpies de seguretat d’un curs per, per exemple, traslladar els seus continguts i distribució a un altre.
• Configurar la càrrega automàtica dels alumnes que us serà útil en el cas de que no se us carreguin els alumnes al curs o vulgueu modificar els que s’hi carreguen de manera automàtica.

Com podeu veure, els tutorials responen a situacions molt concretes i específiques que s’expliquen de manera ràpida i concisa.

Recordeu que si encara teniu dubtes o necessiteu suport relacionat amb altres aspectes del Campus Virtual podeu contactar amb el Servei de Consultes per a la Docència o bé, de manera presencial, amb els Punts de Suport a la Docència de les biblioteques del CRAI.

Teniu el Fox?, amb les variants queda cap Fox? o puc reservar un Fox? és un dels mantres que escoltem al taulell de préstec any rere any i promoció rere promoció. L’anomenat Fox no és altre que un dels manuals més utilitzats a la nostra biblioteca i que, tot i les familiaritats de l’alumnat, és una obra que porta com a títol Fisiologia humana i n’és l’autor Stuart Ira Fox.

Doncs bé, fa pocs dies hem rebut la dotzena edició en castellà de l’obra i, a banda del canvi de la nova imatge de la coberta, destaquem el seu nou format en rústica (tapa dura)  i la incorporació de nous conceptes fisiològics.

L'usuari morós en el moment d'ingressar a la presó

Aquesta curiosa transició és la que va fer Christopher Anspach, usuari d’una biblioteca d’Iowa que es va endarrerir en el retorn dels llibres que tenia en préstec. El personal de la biblioteca va realitzar els procediments habituals en aquests casos: telefonades, correus, etc, sense rebre cap resposta per part seva i va decidir posar el cas en mans de la policia. Així tal qual.

Poca broma amb el resultat, Christopher va ser acusat d’un furt pel valor del material que tenia en préstec i condemnat a 10 dies de presó més una multa de 625 dòlars, uns 470 euros.

Caram amb les biblioteques d’Iowa.

Aquí a casa nostra, el CRAI de la UB té un reglament de préstec que també regula les sancions pel retard en el préstec dels materials deixats als seus usuaris però que no suposen el pas per cap presó. La condemna es limita al bloqueig del carnet per un temps en funció del nombre i tipus d’exemplars i els dies de retard.

Entenem que no poder gaudir del servei de préstec i d’altres serveis de la biblioteca com les sales de treball per tenir el carnet bloquejat pot suposar un petit trasbals, especialment en algunes fases del curs. Ara bé, estareu d’acord amb nosaltres, en que en cap cas es pot comparar amb una estada a la garjola!

Font: RecBib

Les revisions sistemàtiques tenen com a objectiu establir quines actuacions sanitàries són realment eficaces en el tractament o prevenció d’una patologia concreta i constitueixen la base del que es denomina medicina basada en l’evidència.

Tal com mostra el gràfic, les proves de laboratori i els tests amb animals solen ser les primeres fonts d’informació dels investigadors per avaluar l’eficàcia d’un fàrmac o d’un tractament determinat per a una malaltia. Aquestes dades es complementen més endavant amb l’observació de les respostes dels pacients a aquest tractament.

En una fase posterior, els assajos clínics permeten confirmar-ne l’eficàcia i relacionar actuacions i els seus efectes sobre el malalt. Això no obstant, sovint els resultats dels diferents assajos que es realitzen sobre un mateix tractament són parcialment diferents o poc concloents. Aquí és on intervenen les revisions sistemàtiques que analitzen els resultats de tots els assajos que s’hagin fet sobre un tractament i evidencien aquells que han demostrat que funcionen.

What works? (Què funciona?) és el lema de PubMed Health, el nou cercador produït per la National Library of Medicine que permet realitzar cerques simultànies a diverses fonts especialitzades en aquest tipus de literatura mèdica. Els resultats es complementen amb una cerca específica de revisions a PubMed-Medline del mateix productor.

PubMed Health és doncs, una eina d’utilitat per a aquells professionals sanitaris que necessitin trobar informació sobre tractaments dels que hi hagi evidència científica de que realment funcionen per a alguna patologia concreta. L’accés al recurs és lliure i els resultats inclouen el text complet de les revisions.

Accés: PubMed Health

Des del 7 de setembre fins el 5 d’octubre el Banc de Sang i Teixits proposa la campanya Tinc sang de sibarita, una oportunitat per a que els donants de sang puguin tastar els plats del millors cuiners de Catalunya.

L’encarregada d’obrir la campanya que se celebrarà als principals hospitals de Catalunya ha estat la cuinera Ada Parellada. També hi participaran grans noms de la gastronomia com Carles Gaig, Fermí Puig, els germans Roca, Diego Campos i Ferran Adrià, juntament amb la Fundació Alícia.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és el de relacionar els bons hàbits alimentaris amb la donació de sang per tal de fidelitzar i captar nous donants i, d’aquesta manera, recuperar part de les reserves de sang que s’han anat reduint al llarg de l’estiu.

Arran de l’èxit de la campanya de l’any passat, es recomana als donants que reservin lloc, dia i hora de la donació a través del web www.donarsang.gencat.cat.

El nou superordinador del Barcelona Supercomputing Center

La cursa tecnològica no s’atura i transcorre a gran velocitat. Aquesta realitat s’aplica per igual als dispositius més senzills i als més sofisticats com és el cas dels superordinadors. Tan bon punt es fa pública la posada en marxa d’un d’aquests sistemes que deixa enrere els seus predecessors, s’inicia el compte per veure quan es veurà superat per un de més nou i potent.

En el cas de l’Estat espanyol, el Magerit – instal·lat a la Universidad Politécnica de Madrid – va ser reconegut com el més potent de l’Estat tot just fa 3 mesos i ja s’ha vist superat pel nou superordinador – encara sense batejar – del Barcelona Supercomputing Center (BSC) que s’ha instal·lat al Centre de Regulació Genòmica del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.

Els superordinadors, bàsicament una gran quantitat de processadors treballant en paral·lel, són màquines amb una capacitat de càlcul enorme que s’utilitzen per a tasques que requereixen manegar gran quantitat de dades com és el cas de la seqüenciació genòmica. El nou producte del BSC amb els seus 186 teraflops segur que serà una bona ajuda per als investigadors.

El rendiment d’aquests grans ordinadors es mesura en flops, es a dir, el nombre d’operacions per segon que són capaços de realitzar. Així, 186 teraflops vol dir que és capaç de fer 186 bilions d’operacions per segon. Vist en números encara és més impressionant: 186.000.000.000.000 operacions….cada segon!.

Val a dir que el nou equip, malgrat ocupar el primer lloc de l’Estat, a nivell mundial s’ha de conformar amb la posició 90 del rànquing d’aquestes màquines i que els seus dies de glòria ja es veuen amenaçats pel nou projecte en que està treballant el BSC, que fins i tot ja té nom: Mare Incognito, de 1.000 teraflops que el convertiran en un dels més potents del món.

Font: El Punt Avui