Poesia Infantil i Juvenil

Books make good pets: children's poetry about books

2022-06-27T09:00:00.004+02:00

Com bé diu aquest poema -en anglès- de John Agard, els llibres són com a mascotes, però... no necessiten anar al veterinari, sols et necessiten a tu. Ells t'ajudaran a emprendre el vol fins on tu vullguis anar. Llegim, en estiu encara més.

Books make good pets
and don't need
going to the vet.

They're easier to care
than tropical parakeets.
They sometimes come in pairs
but prefer to breed in piles.
You don't have to feed
them sunflower seed
and just about anywhere
will serve as a nesting site.

From the perch of a shelf
they'll help you take flight
among the branches of yourself.

La il·lustració és de Momoko Abe, feta especialment per aquest poema.

Bona i poètica revetlla de sant Joan

2022-06-23T07:00:00.028+02:00

Bona, divertida i màgica revetlla de sant Joan!

Sant Joan
(Isabel Barriel)

Una coca gegant
per a la nit de Sant Joan
tota plena de cireres,
tota plena de pinyons
amb sucre entre les fruites,
i al cel llums de colors.

La il·lustració és de Kris Easler.

Prendre la fresca: poesia de Lola Casas donant la benvinguda a l'estiu

2022-06-21T09:00:00.003+02:00

Ja està ací l'estiu, però la calor porta ja instal·lada entre nosaltres un bona temporada. L'estiu ens encanta, però al llarg del dia es fa insuportable sortir al carrer. A casa, portes i finestres ben tancades, tot fosquet, per a que no entre ni un raig de sol. Quan cau la nit és al revés, tot obert i cap al carrer, a prendre la fresca i fer rotgle amb el veïnat. Res hi ha més estiuenc als pobles que prendre la fresca al carrer.

Bon i poètic estiu a tots i totes!

Prendre la fresca

(Lola Casas)

Rabiüt
el sol s'amaga
en el vermell
de ponent.
La frescor
arriba,
sense pressa,
tenyida
amb olor intensa
de llimoners.
I la gent,
com cargols
porucs,
treu el cap
i s'asseu
als portals
de les cases
sobre
les seves closques
en forma
de cadira.

La il·lustració és de Margherita Grasso.

El secreto de la primavera: poema de Federico García Lorca

2022-06-20T09:00:00.001+02:00

Adéu, primavera, adéu! s'acomiadem de tu sense saber el teu secret...

Tú querías que yo te dijera
el secreto de la primavera.

Y yo soy para el secreto
lo mismo que es el abeto.

Árbol cuyos mil deditos
señalan mil caminitos.

Nunca te diré, amor mío,
por qué corre lento el río.

Pero pondré en mi voz estancada
el cielo ceniza de tu mirada.

¡Dame vueltas, morenita!
Ten cuidado con mis hojitas.

Dame más vueltas alrededor,
jugando a la noria del amor.

¡Ay! No puedo decirte, aunque quisiera,
el secreto de la primavera.

(Federico García Lorca / Francesca Quatraro, il.)

Divuit poemes de natura i un conte entremaliat: llibre de poesia infantil de Lola Casas

2022-06-15T09:00:00.000+02:00

Ja tenim l'estiu per ací i les vacances al girar el cantó. L'estiu és per a descansar i gaudir de la natura, allò que la majoria de dies de l'any no podem fer. Sobre la naturalesa ens parla, poèticament, Lola Casas al seu llibre Divuit poemes de natura i un conte entremaliat. Un llibre de poesia infantil que us recomano, amb unes fantàstiques il·lustracions de Gemma Capdevila i que està editat per Mediterrània.

Trobem versos relacionats amb les quatre estacions. Us fiquem un tastet estiuenc:

Principi d'estiu

(Lola Casas)

Obertes les flors es desfullen

tocades per la calor,

el pati de l'avia s'amara

de suau fragància i olor.

I el conte entremaliat que versifica a la Caputxeta i al llop... d'una manera ben particular:

Conte entremaliat

(Lola Casas)

A la voreta d'un bosc,

a la ribera d'un riu cabalós

hi trobem una caseta

on viu contenta amb sa mare

la petita Caputxeta,

tan polida i vermelleta.

Molt bon dia, xicoteta!

Diu el llop amb to burleta.

Petita Caputxeta,

tu que portes cistelleta

amb un apetitós berenar,

em voldries convidar?

Però, ai!, la Caputxeta,

la que porta cistelleta,

un xic garrepa, un xic simpleta,

deixa anar sense pensar

(pobra, té força problemes

en això de rumiar):

Au, no em donis la tabarra

i no em facis la punyeta!

Per a tu ni costronet, ni molla

ni mitja engruneta!

Ai, Vermelleta, Caputxeta!

(Ja ho dèiem que eres ximpleta!)

Tu seràs el berenar suculent

d'un llopàs ben content,

que et clavarà cada ullal,

cada queixal i cada dent!

Has enutjat el llop pelut

i, com de tots es sabut,

qui és ximplet i garrepa...

tururut, ja ha rebut!

I per arrodonir la dita: ho tindràs ben merescut!

Un llibre molt recomanable!

Diàleg estiuenc: poesia per a combatre la calor

2022-06-14T09:00:00.001+02:00

Encara no ha finalitzat la primavera, però l'estiu s'ha colat per la porta de darrere, sigilosament i amb tot el seu esplendor. Fa una calor insuportable! o és que no se'n recordem de la que feia l'any passat.

Inaugurem, amb aquest poema, de Marc Granell, la temporada poètica estival.

Diàleg estiuenc

(Marc Granell)

-Mai no havia fet

calor com enguany!

Dins un forn així,

qui pot resirar?

Si inclús avui es pot

fregir en l'asfalt

un bou senceret

sense oli ni sal!

-Mira que ets pallissa,

quin exagerat!

Sempre se t'oblida

la de l'any passat.

La il·lustració és de Maruti Koyamori.

Perdí muchos hombres: versos contra la guerra

2022-05-13T09:00:00.000+02:00

Passa el temps i la guerra d'Ucraïna no s'acaba. Morts, por, violència, exili... Stop a la guerra! Ho diem també en vers: prou de guerres, volem la pau!

Perdí muchos hombres

(Oscar Hahn)

Usted no pierde hombres general
Ias familias Ios pierden:
los padres las mujeres los hijos
Lo que usted pierde son piezas
en un tablero de ajedrez
Pero no se preocupe
pronto le llegarán más torres vivas
más peones de reemplazo
Preocúpese mejor de esa pieza
que está en campo contrario
y ya sabe su próxima jugada

La il·lustració és de Boris Artzybasheff.

Cucú-tras, la vida se acaba: llibre de poesia infantil sobre el tema de la mort

2022-05-11T09:00:00.001+02:00

Ja he comentat diverses vegades al blog que la bona literatura infantil tracta de tot tipus de temes, sempre adients a l'edat dels xiquets i xiquetes, i sense moralina. Un dels temes que semblen tabú a la LIJ i també dins de la poesia infantil, és el de la mort. Per què?

Hui us volem recomanar un llibre de poesia infantil que gira al voltant de la mort: Cucú-tras, la vida se acaba, de Jorge Padín Quintanal, amb il·lustracions de Mamen Urquía i editat per Pepitas de Calabaza.

Què passa quan ens morim? És un dubte que apareix en multitud de xiquets i xiquetes, també en els que ja som grans, però ningú no tenim una resposta clara. En aquest sentit, la literatura també ens pot ajudar. És un llibre per llegir en companyia i adreçat a edats a partir de 5 anys. Un llibre que ens endinsa en el fi de la vida i que, a més, ens pot ser molt útil als adults (pares, mestres, psicòlegs, bibliotecaris, etc.) davant de determinades situacions per les que poden estar passant els menuts.

La poesia està present en tots els moments de la vida, des del naixement fins al final.

sacapuntas
como los lápices
nos sacamos punta
una vez
otra vez
muchas veces
hasta que un día
nos gastamos
y ya no pintamos
nada

aquí

*
llorar es como llover
no tengas miedo
llora
mírate la punta de la nariz
ponte bizco
no te hagas el valiente
deja caer tus lágrimas
de niño
que si se quedan en tus ojos
harán un charco
y no podrás ver
papá también llora
y se pone bizco

porque es hombre

tic
toc
toc
es tarde
tac
tengo tiempo
tic
no tan lento
tac
cuánto dura
tic
cuánto queda
tac
es la hora
de la cena
tic
tac
tic
date prisa
tac
que no llegas
cuánto falta
no te esperan
tic

Un llibre molt recomanable per a la biblioteca escolar o pública, així com per a la biblio familiar.

Un poema, una flor

2022-05-10T00:00:00.001+02:00

Un poema, una flor, una porta a l'encís primaveral.

Quan la flor més tendra
esclata amb encís,
s’obre, al paradís,
la porta primera.

(Joan Josep Roca Labèrnia)

La il·lustració és de Jimmy Liao.

¡Es primavera! ¡Hay poesía!

2022-05-07T00:20:00.005+02:00

¡Es Primavera!
En cada verso están
la luz y el día.

(Mª Rosa Serdio / Yuki Matsumoto, il.)

Maig refranyer

2022-05-02T09:00:00.001+02:00

El més de maig és el més primaveral i el refranyer popular fa molta referència a ell. Les flors creixen per tot arreu, volen les oronetes...reviu tota la naturalesa. Maig refranyer.

Maig arribat, un jardí a cada prat.

La il·lustració és de Victoria Protsiv-Виктории Процив

En tus brazos: poesía para el Día de la Madre

2022-05-01T09:00:00.003+02:00

Regalem poesia a totes les mamàs del món. Res millor que uns versos per a expressar el que sentim i li afegim... un grapat de besades. Besos i versos per a les mares.

En tus brazos

(Germán Berdiales)

Mamita, Mamita

si tu fueses árbol,

tu hijito en tus ramas

quisiera ser pájaro.

Si tu fueses río

que al mar va cantando,

tu hijito en tus aguas

quisiera ser barco.

Mamita, mamita

si fueses un río

o fueras un árbol

tú me acunarías

igual en tus brazos.

Les il·lustracions són de Daniela Giarratana

Joc de lluna: poesia infantil sobre la lluna

2022-04-30T09:00:00.001+02:00

Cada mes la lluna juga amb nosaltres. Des de la foscor de la nit va fent-se, poc a poc, rodoneta per anar després amagant-se fins desaparèixer. La nit sempre l'encobreixUn llunàtic joc amb el que cada nit ens invita a jugar.

Bona nit, lluna!

Joc de lluna

(Sàlvia del Berri)

La lluna rodona,
minva, decreix,
es torna invisible
i desapareix.

On és?

La il·lustració és de Cecilia Cavallini.

Te doy mi palabra: poesia de Silvia Beatriz Zurdo

2022-04-28T09:00:00.006+02:00

La paraula ens defineix i ens ajuda a definir el nostre entorn en cada moment. Gràcies a les paraules podem compartir idees, conèixer nous móns, expresar sentiments, acoronar als nens, gaudir de la vida. Paraules que ens fan riure o plorar, que ens acompanyen en el cant o es balancegen entre els somnis, que s'enreden entre els pensaments o s'amaguen per por. Paraules que la poesia sempre ens dona, ens regala, ens fa viure.

Te doy mi palabra

(Silvia Beatriz Zurdo)

Ronda de palabras.
Palabras cruzadas.
Dulces o macabras
libres y encantadas.

Duras palabrotas
dejan sin palabras.
Te doy mi palabra
sin abracadabras.

Palabras que van...
Palabras que vienen...
y en el camino
nos entretienen.

Hay palabras mágicas
sabias y encantadas
palabras nunca dichas
o inesperadas.

Palabras sencillas...
Palabras perdidas...
Graves o agudas...
Palabras amigas.

Palabras secretas
Palabras confusas,
Palabras ahogadas
(las que no se usan)

Palabras dormidas...
Palabras sin voz...
PALABRAS ENCANTADAS
te regalo yo.

Il·lustració de Paolo Domeniconi.

Libros escotilla: poesía para el Día del Libro / Libros escotilla: poesia per al Dia del Llibre

2022-04-23T12:00:00.001+02:00

Hui ha estat un dia ben especial, doncs és la festa de la lectura. El Dia del Llibre és cada dia de l'any, però hui, junts, fem festa: escriptors i escriptores, il·lustradors i il·lustradores, editorials, llibreries, biblioteques, lectors i lectores. Els llibres surten al carrer, com la poesia.

En aquest dia he rebut un regal preciós, un poema sobre els llibres de Magela Demarco (muchísimas gracias y un montón de besos y versos), junt a una il·lustració de Mariana Viegas Charneca, i el vull compartir amb tots vosaltres, perquè els regals compartits són encara més bonics, com les bones lectures compartides.

Bon dia i bona lectura a tots i totes!

Libros escotilla

(Magela Demarco)

Libros escotilla, escalones, escaleras.

Libros aerostáticos
que amplían tu mirada
y tu forma de ver las cosas.

Libros submarinos
que te permiten adentrarte
en las profundidades del alma.

Libros bichitos de luz
que encienden chispas
en tu camino.

Libros mariposa
que remontan vuelo
y te alejan de las tardes grises
y monótonas.

Libros rescatistas,
libros salvavidas, libros redentores,
emancipadores de conciencia
y corazones.

Libros escondrijo,
libros madriguera,
libros quitapenas.

Libros de todos los colores,
tamaños y sabores.

Libros receta magistral, sanadores.
Sin contraindicaciones.

La voz del agua: poesia de Rafael Maya

2022-04-05T09:00:00.001+02:00

Shhh! Escoltem la veu de l'aigua. Una veu que té el seu propi llenguatge: el de riu quan baixa amb força des de la muntanya, el de les suaus ones que besen la platja, el del quiet bassal i el de la pluja que colpeja la terra, el de l'aixeta i el de la dutxa, el de la neu quan es fon i el de la font quan brolla... Escolteu? És la poesia de l'aigua...

La voz del agua

(Rafael Maya)

Yo soy el agua azul de la montaña,
nací en un hueco del breñal salvaje
y no llevo ni espumas de coraje
ni al caminante mi cristal engaña.

No me desbordo con rugiente saña
ni a vastos mares enderezo el viaje;
sólo copio los tonos del paisaje
y sólo huertos mi corriente baña.

Y humilde y en silencio, mi destino
es ser buena y cordial; ser agua pura
a través de la hierba del camino.

Correr sin nombre, padecer quebrantos,
y morir una noche en la espesura
como murieron tus mejores cantos.

La il·lustració és de Sabien Clement.

Un llibre vell... esperant ser llegit: poesia de Joan Josep Roca

2022-04-04T09:00:00.003+02:00

Abril és per excel·lència el mes dels llibres, doncs es celebra el Dia del Llibre Infantil i el Dia del Llibre. No volem que aquestes celebracions resten sense poesia, així que anirem penjant poemes infantils i juvenils en el que el propi llibre és el protagonista dels versos.

Comencem per un poema inèdit de Joan Josep Roca Labèrnia (que ens ha regalat, com tantes altres vegades: moltíssimes gràcies) que fa referència a eixos llibres que per ser vells ja no es lligen. Un poema preciós.

Un llibre vell

(Joan Josep Roca)

En un llibre vell,
on ni els fulls volaven,
les fades posaven:
l'avenir incert.
Dormint al calaix
passava les hores,
li venien totes
a fer un daltabaix.
Però vet aquí
que un dolç minyó
el va despertar.
Avui, vol ballar
i faran, tots dos,
somnis sense fi.

La il·lustració és d'Arezou.

Centenari del naixement de José Hierro

2022-04-03T00:00:00.002+02:00

Hui celebrem el centenari d'un gran poeta, José Hierro, considerat com una de les veus més representatives de la poesia social de postguerra. Els seus poemes no perdran mai la veu, arrelats com estan entre els lectors. Una veu que s'alça cada vegada que obrim les seues obres. Una veu que colpeja i acarícia... la veu de la seua poesia i de la vida.

Vida

(José Hierro)

Después de todo, todo ha sido nada,
a pesar de que un día lo fue todo.
Después de nada, o después de todo
supe que todo no era más que nada.

Grito «¡Todo!», y el eco dice «¡Nada!».
Grito «¡Nada!», y el eco dice «¡Todo!».
Ahora sé que la nada lo era todo,
y todo era ceniza de la nada.

No queda nada de lo que fue nada.
(Era ilusión lo que creía todo
y que, en definitiva, era la nada).

Qué más da que la nada fuera nada
si más nada será, después de todo,
después de tanto todo para nada.

La il·lustració és d'Ayuko Tanaka .

El tiempo y la luna... invención / El temps i la lluna... invenció

2022-03-30T09:00:00.003+02:00

Cada nit canvia la lluna, com una màgia nocturna, La veus i no la veus, poemant o versificant...

Invención

(William James Collins)

Esta noche la luna es una galleta
mordida
flotando en el cielo,

y en una semana más o menos
según el calendario
probablemente parezca

un plateado balón,
y hace nueve, diez días tal vez
me recordaba una afilada y delgada uña.

Mas finalmente—
a últimos de mes,
calculo—

se consumirá
hasta ser nada,
nada más que estrellas en el cielo,

y tendré algunas noches
para mí mismo,
tiempo para dar reposo a mi agitada pluma.

La il·lustració és de Jimmy Liao.

Primavera, poema de Ramón de Campoamor

2022-03-28T09:00:00.001+02:00

Primavera
(Ramón de Campoamor)

El sol en la ventana,
verde la acacia
y una rosa temprana,
llena de gracia.

Rasga el aire en un trino
la golondrina;
y el mirlo sobre el pino
su flauta afina.

La il·lustració és de Francesca Quatraro.

Prima, primavez, primavera... jugamos con la poesía?

2022-03-23T09:00:00.001+01:00

Al jardí de la poesia, en esta primavera, han brollat versos per primavolta, en primallum, amb l'aigua de primapluja i hem fet un pomell amb ells per a que jugueu.

De veras

(María Cristina Ramos)

Una primavez

una primavera

trajo primaluz

con agua fiestera.

Una flor azul,

una frorestela

floripenduló

en la enredadera.

Una blanquitez,

nube paseandera,

cayó en el portal

de una madriguera

y en el conejal

de la conejera

se volvió raíz

de la dormidera.

En la pequeñez

de una peñasquera,

una piedritez

que rodando fuera

pajarita es

una primavez,

pajarita fue

una primavera.

Less il·lustracions són de Lorena Álvarez.

Març, marçot: poema de Joana Raspall

2022-03-22T09:00:00.000+01:00

Març està sent un mes ben rebolicat: dies de molta calor o de molt fred, vent, pluja i neu. Març, marçot, mes d'estrena de la primavera i de la poesia.

Març, marçot

(Joana Raspall)

- Març, marçot...
i borinot!

- Què rondines?
No endevines
que és un vent
excel·lent?

Per al pol·len,
les flors volen
missatgers
ben lleugers
perquè una altra flor l'espera.

Març, marçot,
i borinot?

Visca el vent de primavera!

La il·lustració és de Jesse Reisch.

Dia de la Poesia en la biblioteca de Cocentaina: regalem versos... sobre la pau

2022-03-21T21:59:00.001+01:00

Un any més, al Dia de la Poesia, en la biblioteca de Cocentaina hem regalat poemes. Aquest any tots els versos giren al voltant de la pau (tot seleccionats d'aquest blog, en castellà i en català). Llegir els poemes, triar el que més ens agrade i emportar-se'l a casa. A més, enguany hem barrejat amb els versos diferents il·lustracions de Meike Töpperwien, unes fantàstiques imatges infantil sobre la pau i contra la guerra actual d'Ucraïna.

Celebrem la festa de la poesia degustant versos. Bon profit poètic!

Dia de la Poesia: 3 poemes que ens animen a escriure poesia

2022-03-21T14:00:00.000+01:00

També celebrem el Dia de la Poesia amb tres poemes en la nostra llengua.

Versos que ens inviten a gaudir de la poesia i a escriure'n. S'animeu?

És poesia
(M. Dolors Pellicer)

És poesia parlar de tu
parlar de mi,
del que és molt lluny,
del que és a prop.
Parlar del sol,
parlar del vent,
de la tempesta,
de mars calmats.
Dels mots perduts,
dels mots trobats.
Del plor d'infants,
del crit amarg
dels desvalguts,
dels afamats.
D'allò que amoixa,
d'allò que cou.
D'odis arcaics,
del pa calent
en temps de llum.
Del bleix cansat
que es va apagant.
Dels brots novells,
de l'esperança
d'un nou esclat.

Escriure un xic
(Joan Josep Roca Labèrnia)

Poseu-me, al plat,
la més dolça paraula,
puix sóc a taula
com convidat.
Escriure un xic,
lluny d’atonia,
vol alegria
i ésser eixerit.
Per navegar,
només un full
i nau lleugera.
El port espera,
vol sentir el brull
d’un nou demà.

Que no ens manqui mai
un poema a la boca,
un vers al pensament
i tota la Poesia
a la proa del nostre vaixell.

(Isabel Barriel)

Les il·lustracions són d'Anna Cunha.

Día de la Poesía: 3 poemas sobre la poesía

2022-03-21T00:00:00.000+01:00

Dia de la Poesia, dia de festa poètica, de paraules amb colors, de versos joganers, de... celebració. Ara ho fem amb tres poemes, ben diferents i originals, que giren al voltant de la poesia des de diferents vessants.

Feliç Dia de la Poesia!

Qué es la poesía
(César Arístides)

Le pregunté a mamá qué son los versos
y me dijo que eran flores de lluvia y algodón
papá qué son los versos
y me habló de caballos rojos en un mar de azucenas
profesora qué son los versos
y escribió en el pizarrón palomas de cristal

pero dígame maestro que son los versos
y me enseñó un dibujo donde lloraba un corazón
ahora sé qué son los versos
tu sonrisa en la lluvia
y el amoroso silencio.

¿Crees en la poesía disfrazada de luz...?

(Gladys Carmagnola)

¿Crees en la poesía disfrazada de luz,
de primavera, flores sin espinas
que desde un pedestal –mármol o lodo–
nos recrimina?

No contestes aún, hermano. Escúchame:
Yo creo en la poesía
que al mostrarnos la luz,
con ella nos envuelve e ilumina;
la que de los crepúsculos y sombras
jamás se olvida;
la que en flores y aromas nos embriaga,
y nos pincha.

Creo
en el supremo don de la poesía
que nace sin amarras y sin ídolos;
que llama a nuestra puerta como una leal amiga,
que entra en nuestro hogar,
se sienta a nuestro lado en cualquier silla
a compartir el pan
que nos legó el afán de cada día
si queda aún; si no,
se hace pan ella misma.

Creo
en esa poesía
que vive con nosotros y dialoga
con palabras excelsas o sencillas:
poesía que consuela,
poesía que alimenta y acaricia,
poesía que sacude y acompaña
en la desesperanza o la alegría.

Creo, por sobre todo, en la palabra
que guarda entre sus sílabas
lo que no por razones idiomáticas
obligatoriamente se mutila.

Sí. Creo desde hace tiempo
en la entrelínea
–la que, para nosotros, de la muerte
arranca, y nos lo entrega, un retazo de vida–.

Ahora que me entiendes puedo oírte:
Hermano: ¿Crees en la poesía?

Siempre es Día para la Poesía

(Mª Rosa Serdio)

Vengan las palabras a recibirnos.
Traiga cada una su tesoro de luces y de sombras.
Abramos sus cofres de soles y lunas.
Mostremos las tiendas. Quememos inciensos…
Seamos un zoco de bellas palabras.
Demos a los niños ramos de bengalas.
Dejemos que pinten el suelo de las calles.
Hoy es el día de las bellas palabras.
Quizá te sorprendan los guiños del tiempo.
Acaso la luna se quede a mirarnos.
Hoy es el día en que el niño habla.
Palabras sin miedo a cambiar el mundo.
¡Feliz Día de la Poesía!

Il·lustracions d'Anna Cunha.