• 20% en copias para exposiciones.
• 15% en revelado C41, impresión giclée inkjet y en scaners y procesos digitales.
• 10% en revelados E6, en blanco y negro y en fotoacabado (foams, forex, enmarcados, …).
• 5% en material fotográfico (película, papel, químicos, …)

Para poder aprovecharlos cuando vayáis tendréis que pedir el descuento de Barcelona Photobloggers y dar vuestro email, el que usasteis en su día cuando os disteis de alta en Barcelona Photobloggers, para que lo verifiquen en nuestra base de datos.

Esta es una exposición multidisciplinar que abarca desde reportaje documental hasta últimas tendencias en ilustración de moda pasando por el ensayo fotográfico o escultura con papel. “RRHH” es un proyecto en el que se unen diversas técnicas y formas de trabajar para mostrar el laboratorio de ideas que es B,14, en el que la experimentación con el arte en todas sus facetas forman la columna vertebral de nuestra manera de ser.

Rafael Arocha (La Palma de Gran Canaria, 1978) trabaja el reportaje fotográfico desde una perspectiva artística, centrado en la exploración del otro como sujeto de la fotografía y en el autoconocimiento como creador, las imágenes que enseña en B,14 tratan de las relaciones personales. Basado en los poemas de Barral, Gil de Biedma y Goytisolo nos enseña una ciudad re-creada por sus experiencias personales, de momentos de euforia pero también de momentos de angustia e inquietud.

Nuno Carvalho (Portugal, 1978) nos muestra en B,14 un ejemplo de su trabajo con papel, esculturas delicadas y personales que ofrecen un renacer a materiales desechados. Aquí nos muestra un mapamundi transformado en chaleco salvavidas al que, para apreciarlo en su totalidad, hay que rodear. Una pieza que nos muestra la fragilidad de lo físico de la obra junto a lo consistente del discurso.

Javier de Cea (Santiago de Chile, 1978) arquitecto y artista de formación trata el tema de ciudad actual en sus lienzos, en los que incluyen elementos habituales en nuestro paisaje urbano, tags, posters, pegatinas. Sus pinturas, y como ejemplo la que nos enseña en B,14, son características por la libertad expresiva y su capacidad de aglutinar discursos y motivos en las varias capas que las van creando. Un cruce de argumentaciones tan contradictorias y sólidas como la ciudad de la que de Cea habla.

Ariadna Creus (Barcelona, 1975) actualmente está desarrollando su proyecto fotográfico “El juicio del mono” en el que analiza la relación del ser humano con los animales: desde la relación que tiene un granjero con su ganado hasta la relación perro-dueño, pasando por las imágenes que nos muestra en B,14: una selección de su trabajo “Anaima” que muestra la relación que se establece desde la ciencia y la museología con los seres antes vivos.

Ana Belén Jarrín (Ecuador, 1976) ecuatoriana afincada en Barcelona, fotógrafa de formación y con amplia experiencia en el reportaje documental. Su obra está ligada a la expresión de individualidades poco comunes, a cuerpos en cambio o en situaciones límites dentro de una sociedad cada vez más estandarizada. Para la ocasión nos muestra un retrato de la serie “Ecce Homo”, en el que destaca el tratamiento de la luz, con claras influencias de la pintura de Caravaggio.

Kirei es un colectivo que trae desde Japón una técnica de modelado escultórico que genera unas esculturas hiperrealistas de elementos naturales, flores, cestería, y otros objetos que conviven con sus homólogos reales. Una técnica preciosista aplicada en esta muestra sobre elementos de cáliz artístico.

Móncia Lou (Zaragoza, 1984) es una artista multidisciplinar que trabaja desde la óptica fotográfica. Sus intereses se mueven entre el análisis de las imágenes y la plasmación del movimiento en la fotografía. Sus imágenes, gracias a la Compañía Nacional de Danza, son pequeños abecedarios de los tránsitos que un bailarín genera. En RRHH nos muestra Walking Mad, cuatro momentos casi mágicos generados desde el baile y la luz.

Enric Passolas (Barcelona, 1973) muestra cinco retratos en los que aplica técnicas de dibujo y pintura muy cuidadas y basadas en las maneras de hacer clásicas. En estos pequeños universos aparece una atmósfera mágica creada a través de los paisajes y las actitudes de los personajes, femeninos y acompañados de elementos que rememoran la pintura flamenca.

Nina Sibiratkina (Minsk, 1986) es una habitual de la ilustración en de publicaciones de moda. En su estilo, siempre muy cercano a las nuevas tendencias, rebosa el color y los personajes femeninos. Un dibujo muy sugerente y estético que nos muestra las contradicciones de la sociedad actual, dado que las mujeres que viven en ellos, aunque perfectas en apariencia, nos muestran una actitud enrarecida.

Marta Zafra (Jaén, 1977) nos habla de la memoria personal a través del acto de dibujar mediante unas fotografías familiares y un acto, en este caso forzado, de recordar. Las fotografías le ofrecen poder visitar en su recuerdo el instante en el que fueron tomadas y revivir los propios sentimientos y los de las personas que la acompañan en la imagen interpretando los gestos y dándole a la imagen una nueva perspectiva, esta vez más personal y centrada en .

Dario Zeruto (La Habana, 1965) utiliza el libro de artista como forma de expresión, mediante técnicas textiles, de papel artesanal y de encuadernación consigue otorgar al libro una segunda vida, en B,14 nos muestra dos de sus últimos proyectos: Nostalgia, la antología poética de Nicolas Guillem a cargo de Dario Puccini reencuadernada por Zeruto generando una escultura de piel y otros elementos naturales, junto a In Giro con Alda Merini, en el que se reencuaderna Ballate non pagate en forma de espiral, dando un mismo sentido a la forma que al fondo de la obra.

Fecha: Del 17 al 30 de mayo de 2012
Lugar: B,14, C/ Johann Sebastian Bach 14, 08021 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Como en la edición de 2011, habrá talleres, presentaciones y cursos sobre diferentes aspectos de la fotografía. Y en esta ocasión, además, se celebrarán masterclasses con fotógrafos de primer nivel que mostrarán su forma de trabajar y contarán sus trucos y herramientas.

Estarán las principales marcas presentando sus novedades y sus productos estrella. También habrá promociones especiales para los que se apunten a los eventos y para los que se acerquen a la tienda durante esa semana. Y muchas más sorpresas…

Más información en:

Casanova FotoWeekPro 2012

Els darrers treballs d’Anthony Goicolea ofereixen un apropament a la intersecció de dos àmbits, allò controlat i allò caòtic simultàniament. En aquesta exposició l’artista es mostra, segons les seves pròpies paraules: “particularment interessat en els ambients híbrids i en les formes que han estat creades com a resultat de la interacció entre aquests dos mons. Cases abandonades, bastides i altres estructures fetes per l’home han estat envoltades lentament per la natura que les soscava i les desestabilitza.”

Les fotografies i dibuixos d’aquesta sèrie emmarquen el cicle de les coses, es presenten diversos escenaris que composen vanitas moderns formant un perfecte compàs entre vida, permanència, creació i descomposició. La presència de ruïnes no encarna un ideal estètic romàntic, sinó que Goicolea crea un assaig del mecanisme social i cultural i mostra que tant la natura com les persones estan sempre mutant i adaptant-se en el procés de decadència i regeneració.

Algunes de les peces de “Domesticated” estan habitades per espècies domèstiques híbrides com gossos de carrer, plantes modificades pel àmbit de la llar o criatures llegendàries com Big Foot o Sasquatch. Aquestes imatges es troben tant al pla d’allò indòmit i misteriós de la natura com d’allò que s’ha construït i determinat per la mà de l’home. Més enllà dels profunds canvis que la cultura pot fer sobre allò salvatge, aquesta exposició ens retorna a l’estat inicial de les coses, a un àmbit que encara conserva certs elements de la civilització però que ara escapa del seu domini.

Data: Del 24 de maig al 30 de juliol de 2012
Lloc: Galeria Senda, C/ Consell de Cent 337, 08007 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Según sus propias palabras: “A causa del boicot del gobierno chino, y de la represión a la cual someten a los tibetanos, la cultura tibetana se encuentra cada vez más en riesgo. Quizá su situación geográfica, su propia lucha, han favorecido, por otro lado, que se mantenga aislada y viva buena parte de ella: su lengua, sus tradiciones, sus vestimentas. Para un fotógrafo extranjero hay muchos atractivos: desde las facciones de sus gentes, desde el colorido de sus casas, templos y monasterios, hasta los rituales del día a día. Pero también llama la atención la falta de Derechos Humanos. Lhasa es una ciudad sitiada por el ejército y la policía chinos, restringidos los movimientos de sus ciudadanos, donde no tienen la libertad de salir de su propio país ni contar lo que está ocurriendo. Los extranjeros no podemos mantener una conversación con ellos, ni mucho menos visitar sus hogares. La historia contada por los chinos a los extranjeros sobre el país es totalmente contraria a la verdad.”

Fecha: Del 18 de mayo al 18 de junio de 2012
Lugar: Fundació Casa del Tibet de Barcelona, C/ Rosselló 181, 08036 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Agustí Centelles, juntament amb altres fotògrafs com Robert Capa o Cartier-Bresson, va ser un dels pares de la fotografia de reportatge. Amb una Leica adquirida el 1934, Centelles va ser testimoni i cronista d’alguns dels episodis més destacats de la II República i la Guerra Civil Espanyola. Més tard, amb un laboratori clandestí, va documentar les condicions de vida del camp de concentració de Bram en el qual estava internat. Detingut per les autoritats franquistes i inhabilitat com a fotògraf, hagué de dedicar-se a la fotografia comercial i publicitària fins a la mort del dictador. El 1976 va recuperar el seu arxiu i, després de reorganitzar-lo a Premià de Mar, va poder realitzar la seva primera exposició.

Data: Dilluns 21 de maig de 2012
Horari: A les 19 h
Lloc: Auditori de la Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles, Comte d’Urgell 145, 08036 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Del 28 al 30 de junio La Virreina Centre de la Imatge acogerá un programa de actividades formado por visionados de porfolios, conferencias profesionales, proyecciones de fotógrafos, conversaciones “cara a cara”, encuentros profesionales y conferencias abiertas al público, donde los participantes y asistentes podrán compartir nuevas experiencias.

Este encuentro pretende favorecer el diálogo y el debate como base funcamental para el desarrollo de la fotografía documental en un momento en el que la red proporciona toda la información.

Para asistir al Meeting es necesario formalizar la inscripción a través de la web de la revista OjodePez.

Com atrapada per una obsessió, l’obra de Seguer canvia i creix constantment amb una trajectòria abstreta, acoblant etapes sense baules perdudes. Des dels seus inicis, persisteix en la intimitat del seu llenguatge fotogràfic, la figura humana és la seva matèria primera i fa que parli amb uns sistemes de senyals que tradueixen la seva interioritat. La maduresa de la seva obra culmina la lògica interna de la seva introspecció, sempre buscant les claus de si mateixa en les imatges totals, en les fragmentades i en la fotografia que li dicta la seva imaginació més íntima.

Després d’aquelles imatges femenines de “Nommer Femme belle de jour” (2010), Seguer esdevé una caçadora de figures soles i abandonades, ja sigui contra les cordes o contra la pròpia vida, amb un refugi al racó del ring on només esperen una palangana, una esponja i una tovallola. L’artista empra conceptes subjectius de sorpresa o de perill per aquestes figures ni nues ni vestides. I es detecta en la seva posició compromesa que els problemes socials i històrics la commouen i nodreixen el seu instint fotogràfic. Els seus contrastos són fonamentals: precisió i misteri, claredat i desassossec, limpidesa i dramatisme, controlant aquests contraris, la posada en escena i la calculada escenografia del seu dramatisme subjectiu.

A “Soul Round”, persones, entorns i atmosferes transmeten dinàmiques interiors que l’artista desvetlla. Si la força del seu treball és sempre un misteri, també ho és saber per què uns homes combaten a un quadrilàter i s’integren en la societat mitjançant el combat. Amb la seva gran cultura de voyeur de l’art de boxejar, Seguer es mou en una terra de ningú i en un món d’homes que cap altra fotògrafa ha sabut captar amb tanta profunditat. La seva mirada coincideix amb la seva intenció crítica. Crits, cops, dolor i suor són més implícits que explícits, sense entrar mai en el cos a cos. Es percep que la commouen les contradiccions de la dialèctica dels punys, quasi com una religió o una expiació de la condició humana. L’home que boxeja no és una figura ideal, sinó un magma que Seguer tradueix en passió. La galeria humana de Soul Round no són les joguines trencades del tòpic, sinó joguines passives d’un crit que comença quan el púgil surt al ring i no calla fins que guanya o és vençut.

Seguer combina la boxa amb un soul nascut entre la població negra durant una postguerra mundial plena de pobresa, abans que el soul esdevingués un símbol de la consciència racial i dels drets civils en els temps de Luther King, Malcom X i Cassius Clay. Massa jove per a recordar-ho, no és aliena a la complicitat civil d’un discurs que interpreta respectant cada codi. Perquè quan parlem de la fotografia de Seguer, parlem també de pintura, cinema i poesia. Ella pren partit ètic i estètic sobre el desordre de la societat amb un expressionisme molt propi, amb la tensió interior i exterior del púgil, i el ring o el gimnàs són complements per reflectir la impressió de plaer i de turment. De vegades és el combatent i de vegades el seu entorn, però crits, cops, dolor i suor componen l’entitat coral de la fraternitat de la boxa, angoixada i angoixant fins el moment del K.O.

La fotògrafa filtra les persones i els seus retrats són com una prolongació, perquè mira dins dels seus boxejadors i dins de si mateixa. Amb una bellesa i elegància salvatges, les seves imatges són el relat de mirades tolerades, vigilades i quasi prohibides pel pensament políticament bleda que veu violència allà on només hi ha força noble entre esportistes nobles. Les seves figures, quasi com estàtues clàssiques, transmeten ànimes. I els seus paisatges esdevenen petites taques de llums sobre un ring dins una vella sala de ball. La seva estratègia fotogràfica es podria anomenar de combat i és com un lleu fil íntim entre l’instant tècnic de la creació artística i la fotografia ja exposada.

L’expressivitat de Seguer s’accentua amb la distorsió i la confusió dels límits de les seves siluetes a mesura que se sent més propietària de la seva pròpia mirada. La pulsió de fotografiar, com la de pintar o la d’escriure, implica un rebuig de les formes convencionals per integrar la realitat en una sintaxi inquietant i significant, retratant àmbits i gestualitats sense cap voluntat exemplar ni moralitzadora. El seu repte és fixar impactes dramàtics. El que queda són lluitadors amb mirades que traspuen vides. Perquè la sensibilitat gràfica de Seguer és la seva memòria de la situació i de l’experiència. Una memòria entre les sensacions i els sentiments.

Moviments lumínics, poètica fotogràfica, cossos potents, caps quasi totèmics. Lluny de les modes, l’artista es mou entre el quadrilàter del ring i el rectangle de la fotografia impresa. Les seves criatures tenen una musculatura forjada per circumstàncies exteriors i interiors, i ella ho sap i ho capta. El seu desconcert d’ identitats, el seu tenebrisme i la seva manca de prejudicis humanitza l’ esport i l’art de combatre més primitiu de la humanitat. Es percep que tot el que és humà li fa mal, la seva proposta és rebel i reflecteix el xoc entre la persona, la realitat i la derrota com a intuïció del fracàs final del cos i de l’ànima.

Amb “Soul Round”, Núria Martínez Seguer es consolida com la millor fotògrafa de la boxa a Catalunya. Transgressora i sensual, aporta el seu jo i el seu art a una col·lectivitat i a un país que han perdut molts combats al llarg de la seva història. I no oblida que Salvador Espriu va escriure que mai no podem desesperar del vell vençut.

Fecha: Del 24 de maig al 22 de juny de 2012
Lugar: Galería H2O, C/ Verdi 152, 08012 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

A veces, para un fotógrafo, el momento más difícil no es disparar, sino editar su propio trabajo. La capacidad de ver con los ojos del otro y de definir la narración de un proyecto documental es un arte. En este seminario se revisará el trabajo y las posibilidades de secuenciación en diferentes contextos. Se evaluarán las herramientas y las formas para crear una historia eficaz así como la presentación de un ensayo fotográfico. Se mirarán revistas internacionales y opciones de edición que muy a menudo nos requieren tomar distancia de nuestra percepción personal de las imágenes.

Más información en:

Centre de Fotografia Documental de Barcelona

El col·lodió humit és una tècnica primigènia inventada gairebé simultàniament al voltant de 1850 per Frederick Scott Archer i Gustave Le Gray. Durant gairebé 40 anys aquest va ser el sistema fotogràfic més utilitzat a tot el món.

El seu nom ve del col·lodió, una substància que s’adhereix al vidre i que serveix de base per a sensibilitzar-lo. La sensibilitat de l’emulsió es molt baixa i limitada a la llum ultra-violeta, raó per la qual els temps d’exposició són força llargs. Una altra particularitat, expressada a la segona part del nom, és que tot el procés s’ha de fer en humit i en pocs minuts, abans de que el col·lodió s’assequi, doncs l’emulsió deixaria de ser sensible.

Tots aquests inconvenients no representen cap handicap si coneixem la tècnica i el procés a seguir. Actualment el sistema està molt controlat i no té cap mena de perill, tot i els productes químics que s’utilitzen. És innegable però, que la seva naturalesa tècnica impedeix que aquesta sigui un procediment fotogràfic de masses.

Per altre banda, és una tècnica molt creativa, ideal per a qui vol provar nous camins fora del digital i amb la que ens podem sentir molt còmodes elaborant el nostre propi llenguatge fotogràfic personal.

L’Àlex guiarà als participants en tot el procés; s’aprendrà la part teòrica de preparació, manipulació i seguretat del químics que s’utilitzaran; es faran retrats; i finalment, es revelaran en vidre o alumini negre. Els participants tindran l’oportunitat de conèixer de prop tots els secrets d’una tècnica que actualment ha tingut una revifalla considerable degut tant a les seves possibilitats creatives i artístiques com a la qualitat que es pot arribar a obtenir.

El taller, organitzat per espaifotografic.cat, es realitzarà al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt. El preu és de 150€ amb el dinar inclòs.

Més informació a:

espaifotografic.cat