Antaviana + A l'altra banda del riu

Taller de creació: Continua la història II

Roser Caño Valls — Thu, 24 Sep 2015 12:55:00 +0000

Aquella foguera el primer pas. Es va mirar al mirall del menjador, es va veure aquells cabells rinxolats i pèl-rojos, els ulls color mel, i un seguit de pigues que semblaven dibuixar un camí en el seu rostre. Les cendres eren ferides del passat, ferides que ara es tancarien. La seva veu interior la va animar a sortir al carrer, i quan ja estava passejant per l'asfalt de la ciutat de Barcelona, va començar a ploure força, ella es mirava aquelles gotes i va somriure. Encara podia sentir la flaire de les cendres cremades.

Continuarà...

Taller de creació: Continua la història...

Roser Caño Valls — Fri, 11 Sep 2015 20:01:00 +0000

Cendres, i més cendres, barrejades amb fum d'olor a cremat. Tot cremat a la llar de foc. Ella no s'ho podia creure, després de tot, allà hi havia part de la seva vida. Es va quedar sense paraules, el seu rostre es va transformar en un interrogant gegant, i encara sentia la farum de paper cremat. Era com si un ésser petitet hagués sortit de la seva ànima, i hagués llençat tot aquell gruix de paper a les flames, unes flames dansaires i juganeres.

Inventa...

Roser Caño Valls — Tue, 08 Sep 2015 16:02:00 +0000

Foto feta aquest matí a l'andana del metro per l'Arlequí

Una història, poema, aforisme... a partir d'aquesta imatge.

Reflexions en veu alta: A reveure Ludo!

Roser Caño Valls — Mon, 07 Sep 2015 18:26:00 +0000

La vida t'ensenya a encaixar cops díficils d'acceptar. Aquest estiu passat, arran d'un curs intensiu de dansa a l'escola Luthier de Barcelona, vaig assabentar-me que un noi de nom Ludovico Hombravella tenia càncer, el que jo desconeixia és que estava tan malalt que va morir al cap de pocs dies d'assabentar-me'n. I em vaig quedar sense paraules. Ludo de trenta i pocs anys, era un gran ballarí de claqué, i no només això sinó que cada vegada que sortia a improvisar ritmes amb els peus a les Tap Jams de claqué, transmetia la passió, la bellesa, i la seva grandesa humanes a través del seu art. Potser era algú que pràcticament no coneixia, però la dansa uneix, i s'estableix un vincle amb tots els qui gaudim veiem la unió de música i cos a través de l'acció de ballar. El que més em va emocionar van ser tots els missatges que Ludo va rebre a través de les xarxes socials per acomiadar-se'n. A reveure, Ludo!

Què et suggereix...?

Roser Caño Valls — Sun, 06 Sep 2015 09:54:00 +0000

aquesta imatge?

Setembre: Setmana del Llibre en Català i Fira de Tàrrega 2015

Roser Caño Valls — Sun, 06 Sep 2015 09:44:00 +0000

Un any més, quan s'acaba el mes d'agost, arriba el setembre amb la Setmana del Llibre en Català i la Fira de Tàrrega 2015. Els lectors i lectores dels llibres antics i nous podran gaudir durant tota una setmaneta d'activitats relacionades amb la lectura a la ciutat comtal. El dia 11 l'AELC ha organitzat una lectura de textos per part d'autors i autores, socis de l'entitat. Trobareu activitats per a totes les edats i per a tots els gustos.
D'altra banda, aviat començarà la Fira de Tàrrega 2015, durant uns dies Tàrrega s'omple d'espectacles al carrer de tota mena, per a tots els amants del teatre.
Tenint en compte que avui dia, tot canvia, i neixen noves maneres de veure i gaudir de la cultura, és bo veure que hi ha esdeveniments que perduren i creixen amb nosaltres. Benvingut, sigui el mes de Setembre, perquè tots els lectors i lectores i amants del teatre podrem gaudir de bones propostes culturals.

Jocs literaris: Acròstics

Roser Caño Valls — Sun, 30 Aug 2015 16:02:00 +0000

Avui us proposo un joc literari per acomiadar el mes d'estiu, us convido a fer un acròstic a partir de les paraules...

A REVEURE

8 anys d'Antaviana

Roser Caño Valls — Sun, 30 Aug 2015 13:58:00 +0000

Quan projecte nou comença, mai no saps on et portarà. Això és el que m'ha passat des que vaig iniciar El blog Antaviana. Llavors vaig coincidir amb el "boom" blocaire. En aquells inicis, escrivia un post diari. Ara, escric quan tinc coses per dir als lectors/lectores. Aleshores, també em preocupava tenir moltes visites i comentaris. Avui, sóc feliç de saber que tinc lectors/lectores constants i assidus que donen vida a aquest espai. Moltes gràcies per ser-hi.

Què et suggereix?

Roser Caño Valls — Mon, 24 Aug 2015 09:59:00 +0000

aquest poema visual?

Festes de Gràcia 2015

Roser Caño Valls — Wed, 19 Aug 2015 08:54:00 +0000

Enguany, se celebren un cop més les Festes de Gràcia. Cada any, els veïns i veïnes treballen tot l'any per idear i guarnir els carrers. Durant aquests dies i nits, com si fos un somni, Gràcia es converteix en un barri ple d'històries, fantasies, personatges... que ens conviden a visitar-los a conèixer-los, i crear-nos les nostres pròpies ficcions. I quin carrer engalanat és més bonic? Per a mi, tots i cadascun tenen el seu encant, i em fa pensar que malgrat les noves tecnologies ho han canviat tot, hi ha coses que segueixen essent genuïnes, i una d'elles són aquestes festes, unes festes que ens conviden a somniar, i a estimar aquesta ciutat. Sigueu benvinguts doncs a les Festes de Gràcia. I si algú de vosaltres, vol deixar un comentari per comentar anècdotes, quins carrers us han agradat, què recomanaríeu, ja sabeu que casa meva és casa vostra.

"Oh benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum, que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú."

Roser Caño Valls — Wed, 19 Aug 2015 08:42:00 +0000

Darrerament, no he actualitzat aquest bloc. I és que m'he pres uns dies de vacances blocaires. Penso que quan es tenen coses a dir i compartir és quan hi ha material per a escriure, però també crec que quan les muses inspiradores dormen, cal deixar-les reposar. Com bé ja sabeu, vaig començar aquesta aventura, l'estiu del 2007. Sí, ja han passat 8 anys, Carpe diem, va dir el professor John Keating, al film Deads Poets Society. Sovint ens aventurem a coses noves per instint, o per arriscar-nos a descobrir un nou camí que ignoràvem. El cert és que malgrat tot, aquest bloc m'ha donat moltes alegries, sobretot, el saber que hi ha lectors constants, i lectors novells que s'apropen de tant en tant; alguns deixen les seves paraules, d'altres una petjada inesborrable. I és que escriure és comunicar i comunicar-se, i gràcies a la xarxa, aquesta activitat ja no és unilateral, perquè vosaltres m'ajudeu molt a construir relats, poemes, escrits, seccions, amb les vostres opinions i petjades. Així, que encara que hi hagi èpoques menys inspiradores i de menys actualitzacions, l'Arlequí segueix aquí per vosaltres, perquè vosaltres sou la sàlvia d'aquest bloc. De tot cor, moltes gràcies a tots i a totes, sigueu d'on sigueu, vingueu d'on vingueu, i com deia Jaume Sisa, "Oh benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum, que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú."

Joc literari caldersià: Escriu el teu conte

Roser Caño Valls — Tue, 21 Jul 2015 18:29:00 +0000

Un cop més, hem de fer memòria d'algú que ja no hi és. Es tracta del 21 aniversari de la mort de l'escriptor Pere Calders. Un dels millors contistes i novel·listes de la literatura catalana del segle XX. Per homenatjar-lo us proposo un joc literari, a partir d'un conte breu caldersià, podeu fer els vostres contes, aforismes...

Aquí teniu el conte:

Balanç

Tot just quan estava a punt d’abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou.

Mentre queia, va passar-li allò tan conegut de veure d’un cop d’ull tota la seva vida. I la va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que s’empassà l’aigua d’ofegar-se amb una exemplar resignació.

Cinema i literatura: You've got mail

Roser Caño Valls — Mon, 20 Jul 2015 10:20:00 +0000

En la tarda de diumenge passat, vaig topar amb una pel·lícula interessant amb un discurs metaliterari destacable. Es tracta del film titulat Tens un e-mail, traducció del títol originari You've got mail. Aquesta història està dirigida per la directora Nora Ephron, i protagonitzada pels actors Meg Ryan i Tom Hanks.

La trama es remunta a la dècada dels noranta, Katlheen Kelly és la propietària d'una llibreria de llibres infantils i juvenils, heretada de la seva mare. A l'altre cantó, tenim en Joe Fox, Fox, ja sabeu que en anglès vol dir "guineu", hereu de l'empresa i fortuna de la família Fox, i que decideix obrir una gran llibreria al costat de la llibreria de la Kathleen. Per tant, ja tenim una part del conflicte, un conflicte que es veu immers en dues històries paral·leles. La primera és quan la llibretera i el senyor Fox es coneixen i a tots dos els neix l'orgull, creant un sentiment d'animadversió. I la segona històra, és quan tots dos protagonistes es comencen a conèixer a través de l'e-mail. Per tant, tots dos semblen tenir dues personalitats, una la real, i l'altra la virtual. Tot està dins d'un discurs metaliterari, ja que apareix al film molt sovint un debat sobre els personatges de la novel·la de Jane Austin, Orgull i Prejudici. El debat sobre aquesta obra no és casual ja que és un correlat de la història que "viuen" Kathleen i Joe, ja que mostren orgull i prejudici envers l'altre. Però aquests dos sentiments desapareixen quan els dos personatges es troben a la xarxa, perquè allà és on es mostren tal i com són, i expressen com se senten. La trama es complica quan decideixen desvirtuar-se. És llavors quan ell descobreix qui és ella, però ella no ho sap.

Tots dos personatges fan una mena de viatge d'aprenentatge interior del seu "orgull i prejudici" i s'adonen que s'han enamorat. És curiós com quan ella tanca la llibreria, ell decideix apropar-s'hi perquè no la vol perdre. És impressionant, l'escena final en què ells dos s'han de desvirtuar de nou, i se sent la veu de'n Joe cridant al gos, cosa que l'identifica davant d'ella, i ella apareix somrient i plorant alhora; és una escena plena de poesia.

Potser hi hagi algú que pensi que aquest film és massa ensucrat, però penso que està molt ben fet, pel que he anat comentant: les dues històries paral·leles, el debat sobre "orgull i prejudicis", i el debat sobre llibreria versus gran botiga comercial de llibres.

Homenatges literaris: Maria Mercè-Marçal

Roser Caño Valls — Mon, 20 Jul 2015 09:46:00 +0000

Quan era encara una nena, i una adolescent anava al Parc que ara és el Patufet, que està enfront de la Biblioteca Central, de Santa Coloma de Gramenet. per passejar un gosset. A la paret hi havien escrits aquests tres versos:

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Va ser el meu primer contacte amb la poesia de Maria Merçè-Marçal. I és que aquesta autora encara avui tan poc coneguda, va deixar escrites poesies plenes d'intensitat, passió, amor i harmonia. Quan entres en el seu cosmos poètic, t'enamora i ja no te' vols desprendre. Ella va ser una escriptora que a més de crear bells versos, també va reivindicar la seva condició de dona. I segurament el seu camí, haurà obert camins de les noves poetesses d'avui. Aquest no vol ser un homenatge a algú que ja no hi és, sinó que vol ser un cant a la vitalitat i la universalitat de la poesia de Maria Mercè-Marçal. Us deixo amb el poema, "Per tu retorno", interpretat per Marina Rossell.

17 anys sense Maria Mercè-Marçal

Roser Caño Valls — Mon, 20 Jul 2015 09:44:00 +0000

Enguany es compleixen 17 anys de la mort de Maria Mercè-Marçal. Us convido a penjar poemes, versos, vídeos amb poemes cantats, d'aquesta gran dona i poetessa, tant en forma de comentaris com als vostres blocs/blogs o pàgines web. Animeu-vos i recordem, rellegim, somiem amb les paraules que va crear l'autora de poemaris com Desglaç, entre d'altres obres. I per trencar el glaç, endinseu-vos en aquests versos del poemari Bruixa de dol:

Pujaré la tristesa daltLES golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat ,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Poemes visuals: Què et suggereix...?

Roser Caño Valls — Sun, 19 Jul 2015 12:09:00 +0000

aquest poema visual?

Nova secció: Endevina on és l'Arlequí

Roser Caño Valls — Sun, 12 Jul 2015 15:58:00 +0000

Enceto una nova secció, endevina on és l'Arlequí. De tant en tant, us penjaré una fotografia, i us posaré una pista, i vosaltres haureu d'endevinar on es troba l'Arlequí.

La pista: És una plaça on hi ha l'estàtua de l'escriptora Montserrat Roig. Ara us toca a vosaltres, esbrinar on és l'Arlequí.

Cinema i literatura: Shrek

Roser Caño Valls — Tue, 07 Jul 2015 13:17:00 +0000

Avui, repesco una secció una mica aparcada, però que com l'au fènix reneix de les cendres, si em permeteu aquesta metàfora ja tan universal. Doncs per recomençar aquesta secció sobre l'estreta vinculació entre la gran pantalla i la literatura, he triat el film Shrek que ja comença a ser un clàssic. És com sabeu un film d'animació, i està basat en els contes infantils populars de sempre, més ben dit, apareixen molts personatges com Pinotxo, els tres porquets, el llop, ... Ara bé, aquesta història no és la típica d'un bell príncep que passa per molts perills, i venç a un drac, s'enfila dalt una torre i la desperta i enamora amb un petó. Més aviat, és un conte on un ogre de nom Shrek, solitari i poc sociable, i amb molts complexes, que viu en un bosc, allunyat de tothom i amb cartells que adverteixen del perillós ogre. Gràcies a un ase molt xerraire, i al fet que el príncep, i futur rei, li encomana la tasca de rescatar a una princesa d'una torre, ell i l'ase fan un camí d'aprenentatge d'ells mateixos, dels seus sentiments i de com enfrontar-se als estereotips que tenen les persones d'un mateix. Així la rescaten, i resulta que és una bella princesa, amb un secret, i és que està embruixada, i a mitjanit es converteix en orgre. Com ja sabeu, al final ella continua essent ogre perquè s'enamora de Shrek. És realment, una història on es barregen elements dels contes, personatges, però hi ha una ruptura amb les històries de sempre, i va més enllà, perquè mostra uns valors, com el fet que dues persones que no segueixen els típics cànons de bellesa es poden enamorar, poden ser estimats pels amics com l'ase, i poden viure feliços i menjar anissos. Un film amb missatge que fa que no els espectadors no ens quedem indiferents, i veiem que els contes tradicionals poden ser útils per trencar esterotips i tòpics. Un gran film.

Bústia de suggeriments: Suggereix, opina...

Roser Caño Valls — Sat, 04 Jul 2015 09:04:00 +0000

A la Bústia de suggeriments, podeu suggerir temes literaris, seccions, que voldríeu que aparaguessin en aquest bloc. No sigueu tímids, i digueu la vostra!

El taller: Nova secció

Roser Caño Valls — Sat, 04 Jul 2015 08:57:00 +0000

Avui és dia de novetats. Encetem El taller, una secció on podreu crear, inventar, escriure... a partir d'una imatge extreta d'internet. Avui us proposo que escriviu un microconte, conte, poema, aforisme... inspirant-vos en aquesta bella imatge.

El racó de llegir: Nova secció

Roser Caño Valls — Sat, 04 Jul 2015 08:53:00 +0000

A l'estiu comencen els dies de platja, de relax, de divertiment, i de noves seccions. Avui encetem El racó de llegir, un espai per parlar i compartir les vostres lectures.

Quins llibres us endureu aquestes vacances si marxeu o quines lectures teniu pendents si us decidiu romandre a les vostres ciutats?

Crònica poètica: Una nit màgica!

Roser Caño Valls — Fri, 03 Jul 2015 13:32:00 +0000

Era de nit, però encara no s’havia post el sol. Em trobava darrera d'un riu de gent, molt ben vestida, sense extravagàncies ni marques visibles. Vaig esperar uns segons, i després de dir el meu cognom, un noi, d’origen aragonès, em va posar una polsera identificadora. Vaig entrar amb el meu vestit llarg, aquell que era pràcticament nou, i que estava abandonat a l’armari. Em vaig posar unes sabates de taló discret. Caminava a poc a poc, amb una barreja de sensacions màgiques. A cada passa, em trobava amb cares que em resultaven familiars, però amb qui mai no hi havia parlat. Hi havia una barra, on podies demanar des d’un refresc fins a còctels carregats amb gotes d’alcohol. Hi havia també, una taula dedicada al pernil; un senyor tallava amb art i cura, trossets d’or ibèric, que es desfeia al paladar juntament amb de pa i un rajolinet d’oli. Després em vaig asseure en un dels sofàs blancs de disseny, i al davant tenia la Mar Bella, i el cel que, a poc a poc, s’anava tenyint de blau marí i la lluna plena de fons. Hi havia tauletes on hi havia bossetes amb “xips”. De tant en tant, uns cambrers vestits del color de la més negra nit, s’apropaven amb safates plenes de petites exiquiteses, que aviat es desfeien als llavis dels milers de convidats provinents del teatre, o de la gran pantalla. Cadascun d'aquells homenets, dones i joves compartien aquella vetllada amb “velles” amistats, iamb qui s’intercanviaven noves notícies sobre futurs projectes artístics. Jo era en una pel·lícula, sense ser la protagonista. De tant en tant, em creuava amb rostres anònims que em miraven les nines, idil·lis que començaven i finien al món dels somnis. Després unes noies, van dir els títols de films en català que havien rebut premis arreu del món. La nit m’acaronava la pell, sentint la brisa marina onejant dins meu. Quan tot es va acabar, sentia com si fos una Ventafocs que tornava a casa a mitjanit, i tot havia estat com un miratge. L’endemà, els programes informatius em van recordar que jo havia estat a la Festa del Cinema Català. Una nit màgica!

Una mica de música: Just the way you are (The Pitch Perfect)

Roser Caño Valls — Sat, 27 Jun 2015 23:07:00 +0000

Avui us recomano escoltar aquesta versió de la cançó Just the way you are (del cantant Bruno Mars) interpretada a capel·la per les actrius de la pel·lícula Pitch Perfect, un film, del qual us en faré cinc cèntims ben aviat. De moment, deixeu que aquestes veus us sedueixin...

Diem adéu

Roser Caño Valls — Sun, 31 May 2015 08:52:00 +0000

a B. B. King.

Crea, escriu, inventa

Roser Caño Valls — Sun, 31 May 2015 08:51:00 +0000

Un poema, conte, aforisme, prosa poètica.... penja-ho al teu bloc, i comparteix la teva creació en aquest espai. Animeu-vos!

Conte per fascicles (II): La Guionista sense muses

Roser Caño Valls — Fri, 03 Apr 2015 02:43:00 +0000

Mentre viatjava en metro, ella agafava fort aquella clau misteriosa preguntant-se què obriria. Aleshores li va venir a la ment aquella mateixa nit abans de sortir del pis, com si hagués vist un fantasma. Tenia només setanta-dues hores per a escriure un guió, cada vegada que pitjava les tecles per començar a escriure una frase, immediatament el dit índex pitjava la tecla d'esborrar. Res del què escrivia no li agradava, estava en blanc, i necessitava una història. Va ser en aquells moments d'embriaguesa creativa que va veure una llum a través de la finestra que no sabia d'on provenia. Va abocar-s'hi per mirar, tot era fosc, i només hi havia algunes persones que tornaven de treballar, o sortien de festa. Era divendres i gairebé eren les dotze, gairebé era mitjanit. Aleshores, va veure quelcom que brillava, i va ser quan va agafar la bossa, i va sortir per descobrir què era aquella brillantor, i llavors va trobar la clau, amb una adreça que portava a prop del Parc de la Ciutadella.

Conte per fascicles: (I) La Guionista sense muses

Roser Caño Valls — Mon, 30 Mar 2015 01:26:00 +0000

La guionista es refeclectia al vidre del vagó del metro de la línia vermella. Era una dona esvelta de treinta anys, amb una melena morena que arribava a les espatlles. Tenia els ulls de color de mel, i la pell blanca com la neu, amb el contrast d'unes galtes rosades. Duia un jaqueta blava, una brusa verda i una faldilla fins las genolls de color rosa, rere la qual hi havien unes mitges florejades, i unes sabates d'estiu de poc taló. Tenia una expressio de dubte i d'inseguretat i alhora una expressió viva a les nines. Anava camí cap al parc de la Ciutadella, des de la finestra del seu pis de Gràcia, havia sentit una veu que la cridava pel nom: Helena.

Dia mundial de la poesia 21 març i Joan Brossa

Roser Caño Valls — Tue, 17 Mar 2015 10:40:00 +0000

Feia temps que no escrivia ni quatre línies en aquest espai. Ja se sap que aquells i aquelles qui escrivim, no sempre tenim la inspiració, ni el moment. La Fundació Joan Brossa, i twitter durant dos anys per recordar la poesia de Joan Brossa van proposar dues iniciatives, #Brossa95, on els tuitaires brossians havíem de crear acròstics poètics a partir de paraules del poeta barceloní. Enguany, sota el hastag "HaikúBrossa", en aquest cas a partir de poemes visuals, havíem de crear haikús a l'estil brossià. Jo vaig participar en totes dues ocasions, i aquest dissabte 21 de març a les 17 hores, a l'Espai Escènic Joan Brossa es fa un recital ACRÒSTICUS, un recital poètico-musical, a partir d'aquestes dues iniciatives. I em fa molta il·lusió haver-hi posat el meu granet de sorra.

5è anivesari del primer llibre: "A l'altra banda del riu"

Roser Caño Valls — Sun, 03 Aug 2014 23:57:00 +0000

L'agost de 2009 vaig enviar un projecte de recull de contes a una editorial, Setzevents, i el setembre del mateix any, em van arribar per correu les capses amb els exemplars de la meva primera criatura literària en paper, A l'altra banda del riu. Recordo la il·lusió d'obrir la capsa, i trobar-hi a dins els llibres, i retrobant cadascun els tretze contes que havia anat escrivint, reescrivint durant vuit anys, al voltant de la idea del filòsof Heràclit: "Tot flueix, mai no podem tocar el mateix riu". I és que les històries i els personatges dels relats han crescut amb mi, i també amb vosaltres els lectors i lectores que heu volgut entrar en el meu univers literari, si em permeteu aquesta expressió. Sé que la primera obra no és mai perfecta i que ben segur em queda molt cami per recòrrer, però també sé que els ocells petits aprenen a volar quan encara no saben bategar prou bé les ales per enlairar-se cel amunt. I és per això, que aquesta primera criatura literària me l'estimo tant. Sense oblidar: la bonica portada d'Arnau Rodellar, el bellíssim pròleg d'Alfons Navarret, les correccions fetes per l'Òscar Bladas, el suport d'Acolite, i les crítiques constructives de la meva mare i en David Madueño. Moltes gràcies a tots i totes! Feliç 5è aniversari a tothom i totdon!

Unitat 5: Dir i/o mostrar emocions dels personatges

Roser Caño Valls — Sun, 13 Jul 2014 05:28:00 +0000

Trieu una imatge d'un d'aquests personatges, i podeu provar de fer un text breu narratius per dir i/o mostrar les seves emocions als vostres blocs, blogs o pàgines webs. Espero les vostres participacions!.

Joan Brossa: Inventa

Roser Caño Valls — Sun, 29 Jun 2014 00:59:00 +0000

el teu poema visual...

L'art d'escriure un conte breu: DOROTHY PARKER I RAYMOND CARVER

Roser Caño Valls — Sun, 22 Jun 2014 01:29:00 +0000

Aquestes dues setmanes gràcies al Curs online, "L'art d'escriure un conte breu", he tingut la sort de conèixer i llegir dos contes de la Dorothy Parker i el Raymond Carver, que m'han encantat. Heu llegit contes d'aquests dos autors, us recomano llegir "Cor de crema" de Dorothy Parker i "El baño" de Raymon Carver, i si voleu podeu aportar les vostres opinions, impressions...

El taller: Escriu...

Roser Caño Valls — Sun, 08 Jun 2014 02:09:00 +0000

un poema, un conte, un microconte, un aforisme... a partir d'aquesta fotografia estiuenca. Animeu-vos i participeu-hi, enviant les vostres propostes!

CURS L'ART DEL CONTE BREU: INTRODUCCIÓ

Roser Caño Valls — Thu, 05 Jun 2014 10:57:00 +0000

Avui ha començat el curs on line L'art d'escriure un conte breu, conduït per Gemma Lienas i Laura Gomara. Primerament, a través d'un vídeo l'escriptora Gemma Lienas ens ha llegit dues definicions de contes i ens ha llegit una faula d'Isop, un conte popular "La caputxeta vermella" i un conte de Augusto Monteross "El centenario". Després ha fet una distinció entre novel·la i conte, i ha parlat dels diferents subgèneres i autors de cadascun. Als set anys vaig començar a escriure contes, i avui tinc la sensació que torno a començar de zero, potser del tot no, però crec que és bo aturar-se en el trajecte d'escriure i aprendre de nou què és un conte i què cal tenir en compte per escriure'n. Així tinc molta il·lusió perquè crec que aquest curs em permetrà créixer tant personalment com literàriament. Com diu la dita "Fent i desfent aprèn, l'aprenent".

Tweetliteratura: Una imatge val més que mil paraules?

Roser Caño Valls — Sun, 01 Jun 2014 06:56:00 +0000

Per començar la nova aventura d'aquest nou/vell bloc, compartiré amb vosaltres una sèrie d'exercicis literaris a través del mòbil i Tweeter. Aquests exercicis intenten combinar la imatge amb les paraules, sempre dins del límit de caràcters que proposa Tweeter. Aquí teniu aquests esmentats exercicis literaris, que acompanyen la qüestió: "Una imatge val més que mil paraules?

De quatre fulles

Flors prensades

Bombolles de sabó cap al cel

Ocell Bategant

Presentació: A l'altra banda del riu i altres històries

Roser Caño Valls — Sun, 01 Jun 2014 06:38:00 +0000

El 2009, després de publicar la meva primera criatura literària, vaig obrir un bloc amb el títol de la mateixa. Des de fa un temps he estat pensant què podia fer per tornar a actualitzar-lo, i vet aquí que unes muses m'han sugggerit canviar el títol i compartir diferents exercicis creatius amb vosaltres. Així, sigueu benvinguts i benvingudes, a l'espai A l'altra banda del riu i altres històries.

L'Article: Filosofia i literatura o literatura i filosofia

Roser Caño Valls — Fri, 02 Aug 2013 02:52:00 +0000

Cert és que la filosofia des dels grecs fins als pensadors més actuals han format part no només de la nostra vida quotidiana sinó també de les diferents disciplines artístiques: pintura, música i literatura. Sí, tots sabem que molts grans autors i autores de la literatura s'han inspirat en grans pensadors per a escriure les seves obres, perquè tot i que la literatura és ficció, té un element comú amb la filosofia el llenguatge, tot i que en un cas es crea un llenguatge poètic, i en l'altre més abstracte. Així i tot, es pot crear un llenguatge on la poesia i l'abstracció s'uneixin per crear una obra literària amb un rerefons filosòfic. Aristòtil va escriure llibres d'estètica i de retòrica que ben segur han estat referents de posteriors autors i autores de la literatura. Plató també va influir en l'art per exemple en quadres com La Primavera de Botticelli. I si arribem a Nietzsche, arribarem al Romanticisme alemany, i català. Molts poetes d'aquest moviment literari seguien la idea que el poeta era un messies i que veia el que no veien els altres, i per tant eren superiors. La filosofia d'aquest alemany també apareix en el corrent literari del Simbolisme de novel.la en el Modernisme, per exemple en la novel·la Solitud, la idea de l'argument pujar dalt del cim esdevé un triomf, i baixar-lo un fracàs. Així com la idea que la natura és un ésser que pot dominar a l'ésser humà i condicionar el seu fat. I no podem oblidar Kant, un dels pensadors que més ha influït en la literatura, les seves obres al voltant de la raó pura, van influir en la Il·lustració, i per tant en les obres dels autors d'aquest període, i en la confecció de novel·les del segle XIX que es basaven en l'objectivitat, i la realitat contemporània dels autors. I podríem esmentar molts més noms de pensadors que han influït en les obres tant pictòriques, com literàries i musicals i que avui formen part de la cultura universal.

4 anys d'A l'altra banda del riu

Roser Caño Valls — Mon, 29 Jul 2013 23:21:00 +0000

El proper mes d'agost d'enguany es compliran 4 anys del dia que vaig enviar el material a l'editorial, que al setembre esdevindria la meva primera criatura literària, A l'altra banda del riu, editat i publicat tant en paper com en edició E-book. Una feina acurada de vuit anys, d'idear, pensar, destriar, planificar la idea unitària, sempre amb Heràclit com a referent, que em va dur a conèixer gent, llibreries on vaig fer les presentacions, i vaig rebre bones crítiques per part d'amics blocaires que em van regalar posts parlant amb crítiques constructives de la meva criatura literària. Encara avui, quan la gent s'assabent què escrit aquest llibre, s'emociona i els fa il·lusió, sembla com si de cop jo fos una altra persona als seus ulls. I simplement sóc la mateixa persona, perquè la meva part creativa literària corre per les meves venes, i m'acompanyarà avui i demà. Amb tot, per a mi el més important és saber que hi ha persones que llegeixen o que han llegit la meva criatura literària i és com veure-la créixer, i això m'omple de goig i satisfacció. Realment sense lectors i lectores els escriptors no tindríem la nostra saba. Moltes gràcies, i feliç 4t aniversari!

Xerrada cloenda Curs d'iniciació a la novel·la Gemma Lienas

Roser Caño Valls — Mon, 29 Jul 2013 08:36:00 +0000

Fa uns dies em van convidar a l'assistència de la xerrada de la cloenda d'un curs semipresencial d'iniciació a la novel·la ideat, dirigit i conduït per Gemma Lienas i Laura Gomara. A través del curs, diferents alumnes dones van haver d'aprendre a organitzar-se a partir d'exercicis per anar ideant una possible novel·la. En la xerrada, Lienas va definir què és escriure, i va explicar les diferents vies de publicació com les editorials, els premis literaris, les agències literàries, l'autoedició, les pàgines web, blogs i altres eines de la xarxa... etc. El fet és que vaig aprendre moltes coses, com per exemple que cada autor/a té el seu sistema, Lienas és una escriptora d'escriure cada dia, i sobretot de planificar les seves novel·les. Jo sóc més d'escriure quan tinc la inspiració fresca i és llavors quan començo a la meva tasca creativa. Però és bo aprendre la manera de treballar dels grans autors/res, perquè encara que sigui per aprendre que un/a mateix/a té un estil diferent, crec que hi ha un denominador comú escriure literatura per comunicar paraules, històries, personatges... etc. Així que va ser un plaer compartir aquesta xerrada amb un grapat d'escriptores i la conductora de la xerrada Gemma Lienas.

L'Article: Triar i destriar gèneres literaris

Roser Caño Valls — Mon, 29 Jul 2013 08:26:00 +0000

Quan vaig començar l'aventura d'escriure, als set anys d'edat, vaig temptejar primerament les narracions. Havia sentit la meva àvia explicar rondalles i contes populars, i sempre m'havia agradat llegir novel·les, contes de diferents autors tant foranis com de casa. Des que vaig escriure el meu primer llibre de poemes Gentil entre els gentils, he descobert una nova via de creació que ignorava: la poesia. I és que quan hom intenta escriure, ja se sap que intenta provar diferents estils, veus, i gèneres literaris. El bon amic i poeta Jordi Valls, em deia fa poc, que per escriure poesia, primer cal llegir, i no llegir de qualsevol manera, sinó llegir amb atenció, captar el llenguatge, els girs, en fi el secret dels versos dels mestres del llenguatge poètic. I és ben cert, que per entendre i arribar a un gènere cal primer llegir les pàgines que els grans poetes ens han llegat i ara formen part de la literatura universal. Triar i destriar gèneres literaris forma part d'un dels exercicis de creació literària.

Adéu o a reveure?

Roser Caño Valls — Mon, 07 Jan 2013 05:25:00 +0000

Fa gairebé 90 anys que la llibreria Catalònia és una de les llibreries més emblemàtiques i que també ha vist els canvis de la ciutat. Ara, a causa de la crisi, tanca. I us preguntareu: "Qué té a veure la Catalònia amb la meva primera criatura literària?" Doncs la resposta és senzilla: una de les presentacions del llibre vaig tenir la sort de fer-la en aquest espai, a la sala adequada per aquest tipus d'esdeveniments. En Jordi Valls, i en Rodolfo del Hoyo, dos poetes colomencs, van acompanyar-me en aquest camí d'inici de les presentacions d'un llibre. Va ser un dia amb poc públic, però el públic assistent va ser amable i atent. I és per això que li envio un adéu a la llibreria que un dia em va acollir per donar a conèixer la meva primera "òpera prima". Adéu o potser a reveure?

La tradició del conte: Tereseta que baixava les escales

Roser Caño Valls — Wed, 02 Jan 2013 02:30:00 +0000

Enguany és l'Any Espriu, és a dir, que celebrem el centenari del naixement de Salvador Espriu. Coincidint amb aquest homenatge, i amb la inauguració d'una secció dedicada a la tradició del conte de la cultura universal, avui ens aproparem a la vessant narrativa de l'escriptor de Sinera.

«No s'hi val, no s'hi val encara, tu clisses. Has d'aclucar els ulls i t'has de posar d'esquena a nosaltres, mirant cap a Santa Maria. Però cal fixar primerament la volta, que serà pel carrer dels Corders, pel carrer de la Bomba, Rera-la-fleca, el carrer de l'Església i la placeta. No, pel rial no, perquè ens ensorraríem, i la volta ja és prou llarga. Si ho carreguem, no ens aconseguirem mai, i d'altra banda és massa cansat. La rectoria, paret de cuit, us hi aveniu? Ara, que no hem de fer patotes. La Teresa para, au, correm. No s'hi val, que ella filustra, Teresa, filla, ja t'ho he dit, t'has de posar d'esquena a nosaltres, mirant cap a Santa Maria. Si ho fas, no necessito que acluquis els ulls, però no t'has de bellugar gens, fins que cridem. Vejam, que no m'heu entès?

Així és com comença el relat titulat: Tereseta que baixava les escales. Un relat que està escrit en forma de monòleg interior, ja que Espriu com molts d'altres escriptors de mitjans del segle XX, beu de les novetats narratives europees, i de l'estil creat per James Joyce a Ulisses, a través del monóleg interior, una tècnica que permet als i a les lectors/res adentrar-nos dins del món pregon dels personatges, bandejant el narrador del segle XIX. Aquest relat doncs relata els pensaments, i vivències de la Tereseta, a través de les diferents etapes vitals, des de la infància fins a la vellesa i la mort. El tema del "tempus fugitus" no és nou, els poetes grecs i romans ja el van universalitzar, però aquí la originalitat espriuana rau en el títol, i també en la manera de confeccionar aquesta idea de "tempus fugitus" dins l'acció d'un conte. I és que cada vegada que "la Tereseta baixa les escales", el temps corre i ella es troba en la següent etapa vital, fins arribar a la darrera, la mort. Així doncs, en aquest relat podem apreciar la capacitat narrativa d'Espriu, i la creació d'una sèrie de símbols perquè ens hi endinsem, permetent' que es creiï una catarsi, entre el personatge principal i nosaltres.

Balanç 2012 del llibre "A l'altra banda del riu"

Roser Caño Valls — Mon, 31 Dec 2012 05:35:00 +0000

Com bé sabeu, fa un temps vaig tenir un mal rampell de tancar aquest bloc, creient que la meva primera criatura literària no podria créixer més. I l'altre dia per sorpresa meva, al programa de televisió "L'última troballa" van desvetllar l'Arlequí, i a través del mirall màgic es va adonar que la seva criatura encara està en edat de créixer. I és que un cop s'ha escrit un llibre, aquest comença a prendre a volar, i després surt del niu tot sol, i a mesura que va explorant llocs, es va trobant gent que el vol conèixer. Enguany també he participat en una Jam poètica, llegint un dels relats "Les ones esborraran les petjades", un exercici que m'ha fet començar a perdre la vergonya de llegir en públic el què he escrit. Per atzar, vaig veure'm en un programa d'una multijam de dansa, música i d'altres disciplines artístiques, i allà davant d'un públic força generós vaig véncer la meva timidesa i vaig llegir el relat "La nena de vidre". I al final, algú em va dir que li havia agradat el relat. Per tant, malgrat el petit parèntesi de reflexió, crec que el Balanç del 2012, l'any del tercer aniversari de la criatura és molt positiu i encara ha de volar més, vés a saber cap a on. Bon any 2012, ple de lectures!

"L'última troballa" i el renaixement d'aquest bloc!

Roser Caño Valls — Sat, 29 Dec 2012 23:48:00 +0000

Fa dies havia decidit, en un rampell d'aquells que es tenen, tancar aquest bloc. I quina no és la meva sorpresa quan un bon amic en David Madueño em passa el següent enllaç del programa "L'última troballa" conduït per Jordi Llavina, i dins l'apartat "Lletres a la xarxa" dediquen a parlar d'aquest bloc, i també llegeixen el post del tercer aniversari del llibre. Així que gràcies aquesta "troballa", aquest bloc ha renascut,
perquè vosaltres els lectors i lectores mereixeu que aquest espai continuiï viu. Moltes gràcies lectors i lectores, i moltíssimes gràcies Jordi Llavina, i per suposat, David Madueño!

Multijam a la Luthier i A l'altra banda del riu

Roser Caño Valls — Sat, 29 Dec 2012 23:29:00 +0000

El passat diumege 16 de desembre, vaig tenir el plaer d'assistir a una multijam a l'escola Luthier, una escola de música, i ara també de dansa. En aquesta multijam tothom qui volgués podia improvisar, o mostrar qualsevol disciplina artística : claqué, dansa jazz, dansa contemporània, cant, cantar amb guitarra... I jo em vaig oferir per llegir un conte. La veritat és que llegir o parlar en públic sempre és complex i t'agafa aquell pànic escènic. Quan vaig veure tanta gent entre el públic, vaig dir-me: "mare meva, no sé si podré", però em vaig proposar superar el repte, i quan em van anunciar pel micròfon, vaig llegir el conte "La nena de vidre". En aquell moment la veu em tremolava, les paraules se'm travaven, però vaig superar el repte. Fou una experiència enriquidora, i un cop més vaig treure la pols a la meva primera criatura literària.

A l'altra banda del riu i les jams poètiques de Santa Coloma de Gramenet

Roser Caño Valls — Sat, 29 Dec 2012 23:21:00 +0000

Fa poc, vaig tenir l'oportunitat de treure la pols d'un dels exemplars del llibre per a participar en una jam poètica a Santa Coloma de Gramenet. Les jams poètiques, que probablement han sorgit arran de les jam sessions jazzístiques, es tracta d'un acte cultural, l'espai del qual és el taller d'un pintor, i allà un/a poeta dedica 20 minuts a llegir textos poètics seus. Seguidament, es deixa uns minuts a la gent del públic per a qui vulgui llegir poemes ja siguin seus o d'altres autors. La jam es clou amb una copeta de vinet i tertúlia final.

Així deia que vaig dedicar uns minuts al meu primer llibre, més ben dit a llegir un dels contes, concretament, Les ones esborraran les petjades. Mentre el llegia sentia uns nervis pensant si llegia bé, i d'altra banda sentia el silenci del públic, i em preguntava: els agradarà el relat? Al final quan ja érem a la tertúlia vinícola, un dels assistents em va dir que aquell silenci es devia a la tensió que jo havia creat llegint el conte. Fou molt satisfactori treure la pols de la meva criatura, per participar a la jam poètica.

Tercer aniversari del meu primer llibre

Roser Caño Valls — Wed, 04 Jan 2012 06:44:00 +0000

Imatge presa de la xarxa

El 2012 és l'any del tercer aniversari de l'edició del meu primer llibre A l'altra banda del riu. La veritat és que ara m'adono que la tasca d'elaborar un llibre, no només consisteix en idear-lo, gestar-lo, escriure'l i editar-lo, sinó també en veure'l créixer gràcies als i a les lectors/res que s'apropen per llegir-lo. El cert és que crec que sóc afortunada perquè només amb el primer llibre he rebut bones crítiques, de moment, he estat entrevistada en diferents mitjans, i sobretot alguns dels meus alumnes s'han llegit la meva criatura. Això darrer és el què més il·lusió em fa, perquè jo mai no m'havia plantejat fer cap llibre, però el que ha vingut després és més que un somni, i saber que he posat el meu granet de sorra perquè els adolescents llegeixin en català, ja és un tresor. Així doncs, bufo les espelmes i desitjo que aquest somni meravellós continuiï ben viu.

El naixement de la meva criatura literària

Roser Caño Valls — Tue, 03 Jan 2012 22:46:00 +0000

A principis del mes de setembre del 2009, em va arribar a casa per missatgeria un paquet amb quinze exemplars. El vaig obrir emocionada, i allà dins hi havia la meva criatura literària. Els llibres estaven ben posats, i els vaig anar traient i mirant la portada i la contraportada, i després vaig mirar-me'l per dintre. El cert és que em vaig emocionar i era com si fos dins un somni mai somniat, perquè fins llavors jo mai no m'havia plantejat de debó fer cap llibre, fou el fet que un dia ara fa uns quants anys vaig començar a escriure els dos primers relats: "La mort de l'eruga" i "Fi d'hivern" i així va néixer el meu primer projecte amb cara i ulls (com diria en Víctor Pàmies). I des de llavors la meva criatura ha recorregut llibreries de tots els Països Catalans. Per començar la trajectòria literària crec que podríem dir que he tingut un bon començament, si em permeteu la redundància. Gràcies a tots i totes els lectors que vau fer possible que la meva criatura visqués i creixés.

Aniversaris: Dos anys de la primera criatura literària

Roser Caño Valls — Sun, 14 Aug 2011 09:01:00 +0000

El proper mes de setembre, el llibre que dóna títol i vida aquest bloc complirà dos anys d'existència. Tot i que la voràgine de presentacions, entrevistes alguns mitjans, i opinions de blocaires ja forma part dels meus records, avui encara hi ha gent que descobreix la meva primera criatura i se la llegeix. Fa poc, una professora d'anglès em deia que li agradava com estaven escrites les històries, la sensibilitat que hi veia i també la imaginació que observava. El cert és que tot i que una òpera prima no és la més perfecta literàriament parlant, sí que puc afirmar que sóc afortunada perquè tinc lectors i lectores que llegeixen el projecte en el qual jo vaig treballar durant tant de temps. I cada dia descobreixo diferents interpretacions, i diferents troballes de les lectures que fan els nous lectors i lectores, i tot això m'omple de felicitat, perquè em fa veure com el meu primer fill creix, i a poc a poc tothom el vol conèixer. Crec que una dels objectius d'escriure és tenir lectors i lectores amb qui establir una comunicació, entre el llibre i una servidora. I en aquest puc dir, modestament, que he aconseguit aquest objectiu. Gràcies a tots i totes els i les lectors/lectores que cada dia doneu vida al meu primer llibre.

Clàssics de la literatura i el riu: Antonio Machado

Roser Caño Valls — Sun, 14 Aug 2011 08:56:00 +0000

No sóc pas la primera en utilitzar el riu com un recurs literari, hi ha moltíssims literats i literates que l'han emprat. Comencem aquesta nova secció amb el poema A orillas del Duero d'Antonio Machado:

¿Oh Duero, tu agua corre
y correrá mientras las nieves blancas
de enero el sol de mayo
haga fluir por hoces y barrancas,
mientras tengan las sierras su turbante
de nieve y de tormenta,
y brille el olifante
del sol, tras la nube cenicienta!…
¿Y el viejo romancero
fue el sueño del juglar junto a tu orilla?
¿Acaso como tu y por siempre, Duero,
irá corriendo hacia la mar Castilla?.