http://temaria.net/ ISSN: 1575-5886. Núm. 55, desembre 2025. Registros relevantes: 11 Facultat de Biblioteconomia i Documentació (Universitat de Barcelona) + Grup de recerca Organització i Recuperació de Continguts Digitals, 2005-2007 editor@temaria.net no_reply@fima.ub.edu https://fima.ub.edu/imagenes/temaria-rss.gif http://temaria.net/ lluis.codina@upf.edu Presentación de los puntos cardinales del uso de la inteligencia artificial: las IA no pueden ser acreditas como autoras; la responsabilidad de un trabajo académico es íntegra y exclusiva del autor; las personas autoras deben aplicar el pensamiento crítico en el uso de las IA y el uso significativo de la IA debe ser declarado. Consecuencias de estos puntos cardinales aplicados al uso de l IA en la producción de trabajos académicos evaluativos. Presentación del marco Veritas: verificación, evaluación, atribución y edición como procedimiento para transformar y filtrar contenidos generados por una IA antes de aplicarlo en un trabajo académico. Presentación de la interacción crítica escalonada como la filosofía detrás de Veritas para el uso ético de la IA pero también para mitigar o anular la deuda cognitiva., Presentació dels punts cardinals de l’ús de la intel·ligència artificial: les IA no poden ser acredites com a autores; la responsabilitat d’un treball acadèmic és íntegra i exclusiva de l’autor; les persones autores han d’aplicar el pensament crític a l’ús de les IA i l’ús significatiu de la IA ha de ser declarat. Conseqüències daquests punts cardinals aplicats a lús de la IA en la producció de treballs acadèmics avaluatius. Presentació del marc Veritas: verificació, avaluació, atribució i edició com a procediment per transformar i filtrar continguts generats per una IA abans d’aplicar-ho a un treball acadèmic. Presentació de la interacció crítica esglaonada com la filosofia darrere de Veritas per a l’ús ètic de la IA però també per mitigar o anul·lar el deute cognitiu., Presentation of the cardinal points of artificial intelligence use: AIs cannot be credited as authors; the responsibility for an academic work rests entirely and exclusively with the author; authors must apply critical thinking in the use of AI, and the significative use of AI must be declared. Consequences of these cardinal points applied to the use of AI in the production of evaluative academic work. Presentation of the Veritas framework: verification, evaluation, attribution, and editing as a procedure for transforming and filtering AI-generated content before applying it in academic work. Presentation of staggered critical interaction as the philosophy behind Veritas for the ethical use of AI, but also for mitigating or eliminating cognitive debt. Tue, 02 Dec 2025 00:00:01 +0000 https://bid.ub.edu/es/55/codina.htm, 10.1344/bid2025.55.01 https://bid.ub.edu/es/55/codina.htm, 10.1344/bid2025.55.01 55, 55 , , lluis.codina@upf.edu Presentation of the cardinal points of artificial intelligence use: AIs cannot be credited as authors; the responsibility for an academic work rests entirely and exclusively with the author; authors must apply critical thinking in the use of AI, and the significative use of AI must be declared. Consequences of these cardinal points applied to the use of AI in the production of evaluative academic work. Presentation of the Veritas framework: verification, evaluation, attribution, and editing as a procedure for transforming and filtering AI-generated content before applying it in academic work. Presentation of staggered critical interaction as the philosophy behind Veritas for the ethical use of AI, but also for mitigating or eliminating cognitive debt., Presentació dels punts cardinals de l’ús de la intel·ligència artificial: les IA no poden ser acredites com a autores; la responsabilitat d’un treball acadèmic és íntegra i exclusiva de l’autor; les persones autores han d’aplicar el pensament crític a l’ús de les IA i l’ús significatiu de la IA ha de ser declarat. Conseqüències daquests punts cardinals aplicats a lús de la IA en la producció de treballs acadèmics avaluatius. Presentació del marc Veritas: verificació, avaluació, atribució i edició com a procediment per transformar i filtrar continguts generats per una IA abans d’aplicar-ho a un treball acadèmic. Presentació de la interacció crítica esglaonada com la filosofia darrere de Veritas per a l’ús ètic de la IA però també per mitigar o anul·lar el deute cognitiu., Presentación de los puntos cardinales del uso de la inteligencia artificial: las IA no pueden ser acreditas como autoras; la responsabilidad de un trabajo académico es íntegra y exclusiva del autor; las personas autoras deben aplicar el pensamiento crítico en el uso de las IA y el uso significativo de la IA debe ser declarado. Consecuencias de estos puntos cardinales aplicados al uso de l IA en la producción de trabajos académicos evaluativos. Presentación del marco Veritas: verificación, evaluación, atribución y edición como procedimiento para transformar y filtrar contenidos generados por una IA antes de aplicarlo en un trabajo académico. Presentación de la interacción crítica escalonada como la filosofía detrás de Veritas para el uso ético de la IA pero también para mitigar o anular la deuda cognitiva. Tue, 02 Dec 2025 00:00:01 +0000 https://bid.ub.edu/en/55/codina.htm, 10.1344/bid2025.55.01 https://bid.ub.edu/en/55/codina.htm, 10.1344/bid2025.55.01 55, 55 , , r.escandell@ua.es Objetivos: analizar las características de las agencias y profesionales que ofrecen SEO en España, en un contexto donde la digitalización ha reconvertido el modelo tradicional de la industria publicitaria, dando paso a un ecosistema en el que emergen empresas especializadas en ámbitos de la comunicación digital, como las dedicadas al posicionamiento web (SEO). -- Metodología: se emplea una metodología cuantitativa y exploratorio-descriptiva, basada en encuestas, con una muestra de 651 respuestas, complementada con una fase cualitativa para la interpretación de los resultados. Se recopilan datos sobre la estructura empresarial y sus servicios, así como las funciones, requerimientos y perfil del personal dedicado al SEO. -- Resultados: los hallazgos revelan un sector compuesto por micropymes y negocios unipersonales, centrados en SEO local y comercio electrónico con apertura hacia nuevas plataformas sociales y basadas en IA. El perfil profesional predominante es masculino con estudios superiores en Marketing, Informática o Publicidad y formación autodidacta en SEO. Combina tareas de posicionamiento con publicidad en buscadores, analítica y marketing digital, lo que evidencia la necesidad de competencias transversales para esta figura. La concentración masculina en tramos retributivos y cargos más altos manifiesta una brecha estructural de género. Este estudio contribuye a una mejor comprensión de la evolución de la industria de la comunicación y el marketing hacia el entorno digital, con implicaciones para el ámbito académico, destacando la importancia de una formación adaptada a las demandas de un sector en constante transformación., Objectius: analitzar les característiques de les agències i professionals que ofereixen serveis de SEO a Espanya, en un context en què la digitalització ha transformat el model tradicional de la indústria publicitària, donant lloc a un ecosistema on emergeixen empreses especialitzades en àmbits de la comunicació digital, com les dedicades al posicionament web (SEO). -- Metodologia: s’utilitza una metodologia quantitativa i exploratòria-descriptiva, basada en enquestes, amb una mostra de 651 respostes, complementada amb una fase qualitativa per a la interpretació dels resultats. Es recullen dades sobre l’estructura empresarial i els seus serveis, així com sobre les funcions, requisits i perfil del personal dedicat al SEO. -- Resultats: les troballes revelen un sector compost per micropimes i negocis unipersonals, centrats en el SEO local i el comerç electrònic, amb una obertura cap a noves plataformes socials i basades en IA. El perfil professional predominant és masculí, amb estudis superiors en Màrqueting, Informàtica o Publicitat i formació autodidacta en SEO. Combina tasques de posicionament amb publicitat en cercadors, analítica i màrqueting digital, cosa que evidencia la necessitat de competències transversals per a aquesta figura. La concentració masculina en els trams retributius i càrrecs més alts manifesta una bretxa estructural de gènere. Aquest estudi contribueix a una millor comprensió de l’evolució de la indústria de la comunicació i el màrqueting cap a l’entorn digital, amb implicacions per a l’àmbit acadèmic, destacant la importància d’una formació adaptada a les demandes d’un sector en constant transformació., Goals: to analyze the characteristics of agencies and professionals providing SEO services in Spain, within a context in which digitalization has reshaped the traditional advertising industry, giving rise to an ecosystem of specialized companies focused on areas of digital communication, such as search engine optimisation (SEO). -- Methodology: a quantitative, exploratory-descriptive approach was employed, based on a survey with a sample of 651 responses, complemented by a qualitative phase to support interpretation of the findings. Data were collected on business structure and services, as well as on the roles, requirements, and profiles of SEO personnel. -- Results: the findings reveal a sector largely composed of microenterprises and sole proprietorships, primarily focused on local SEO and e-commerce, with a growing interest in new platforms, including social media and AI-based systems. The dominant professional profile is male, with higher education in Marketing, Computer Science, or Advertising, and self-taught SEO training. SEO responsibilities are often combined with tasks related to search engine advertising, web analytics, and digital marketing, highlighting the need for cross-disciplinary skills. Male professionals are concentrated in higher income brackets and leadership positions, indicating a structural gender gap. This study contributes to a deeper understanding of the ongoing transformation of the communication and marketing industry in the digital age, and emphasises the academic relevance of training programmes that align with the evolving demands of this rapidly changing sector. Tue, 02 Dec 2025 00:00:01 +0000 https://bid.ub.edu/es/55/escandell.htm, 10.1344/bid2025.55.02 https://bid.ub.edu/es/55/escandell.htm, 10.1344/bid2025.55.02 55, 55 , , cmtejada@ucm.es, jcfernan@ugr.es Objetivos: analizar la evolución del mercado laboral en biblioteconomía y documentación en España durante el periodo 2014-2024, caracterizando los cambios producidos tras la crisis de 2008 mediante el estudio de ofertas de empleo. -- Metodología: se analizaron un total de 335 ofertas de empleo publicadas en IweTel entre 2014 y 2024, utilizando Excel, SPSS e inteligencia artificial para la extracción y procesamiento de datos. -- Resultados: el mercado laboral se ha estabilizado en niveles considerablemente inferiores a los históricos, con una contracción significativa. Se identifica una transición hacia la especialización profesional, manteniendo perfiles tradicionales como bibliotecario y catalogador, pero incorporando nuevos roles como técnico de apoyo a la investigación. Las competencias tecnológicas son fundamentales, las titulaciones específicas se han consolidado, y existe una concentración geográfica notable. El sector presenta precarización laboral con predominio de contratos temporales y falta de transparencia salarial, siendo las empresas de servicios documentales los principales empleadores., Objectius: analitzar l’evolució del mercat laboral en biblioteconomia i documentació a Espanya durant el període 2014-2024, caracteritzant els canvis produïts després de la crisi de 2008 mitjançant l’estudi d’ofertes de feina. -- Metodologia: s’han analitzat un total de 335 ofertes de feina publicades a IweTel entre 2014 i 2024, utilitzant Excel, SPSS i intel·ligència artificial per a l’extracció i el processament de dades. -- Resultats: el mercat laboral s’ha estabilitzat en nivells considerablement inferiors als històrics, amb una contracció significativa. S’identifica una transició cap a l’especialització professional, mantenint perfils tradicionals com bibliotecari i catalogador, però incorporant nous rols com tècnic de suport a la recerca. Les competències tecnològiques són fonamentals, les titulacions específiques s’han consolidat, i existeix una concentració geogràfica notable. El sector presenta precarització laboral amb predomini de contractes temporals i manca de transparència salarial, essent les empreses de serveis documentals els principals ocupadors., Objectives: to analyze the evolution of the job market in the library and information science sector in Spain during the period 2014-2024, characterizing the changes that occurred after the 2008 crisis by studying job postings. -- Methodology: a total of 335 job postings published on IweTel between 2014 and 2024 were analyzed, using Excel, SPSS, and artificial intelligence for data extraction and processing. -- Results: the job market has stabilized at levels considerably below historical averages, with a significant contraction. A transition toward professional specialization has been identified, maintaining traditional profiles such as librarian and cataloger, but incorporating new roles such as research support technician. Technological skills are essential, specific degrees have been consolidated, and there is a notable geographic concentration. The sector exhibits labor precariousness, characterized by a prevalence of temporary contracts and a lack of salary transparency. Document services companies are the primary employers. Tue, 02 Dec 2025 00:00:01 +0000 https://bid.ub.edu/es/55/tejada.htm, 10.1344/bid2025.55.03 https://bid.ub.edu/es/55/tejada.htm, 10.1344/bid2025.55.03 55, 55 , , ipuente@unizar.es En este estudio se analiza la evolución de los perfiles profesionales en el ámbito de la Biblioteconomía, con especial atención al caso de las bibliotecas públicas en España, en comparación con referentes internacionales como IFLA y ALA. A partir del análisis documental de informes clave elaborados por asociaciones internacionales y nacionales relacionados con este ámbito, se han podido identificar las nuevas competencias requeridas para el ejercicio profesional, que van más allá del tratamiento técnico de la información. La investigación pone de relieve la necesidad de una formación continua y adaptada a las demandas sociales, y apunta a tendencias como la especialización tecnológica, la alfabetización digital o la gestión del conocimiento., En aquest estudi s’analitza l’evolució dels perfils professionals en l’àmbit de la Biblioteconomia, amb especial atenció al cas de les biblioteques públiques a Espanya, en comparació amb referents internacionals com la IFLA i l’ALA. A partir de l’anàlisi documental d’informes clau elaborats per associacions internacionals i nacionals relacionades amb aquest àmbit, s’han pogut identificar les noves competències requerides per a l’exercici professional, que van més enllà del tractament tècnic de la informació. La recerca posa de manifest la necessitat d’una formació contínua i adaptada a les demandes socials, i assenyala tendències com l’especialització tecnològica, l’alfabetització digital o la gestió del coneixement., This study analyzes the evolution of professional profiles in the library field, where a significant transformation has been observed in response to the technological, social, and organizational changes of recent decades. Based on documentary analysis of key reports prepared by international and national associations related to this field, it has been possible to identify the new skills required for professional practice, which go beyond the technical processing of information. The research highlights the need for ongoing training adapted to social demands and points to trends such as technological specialization, digital literacy, and knowledge management. Tue, 02 Dec 2025 00:00:01 +0000 https://bid.ub.edu/es/55/puente.htm, 10.1344/bid2025.55.04 https://bid.ub.edu/es/55/puente.htm, 10.1344/bid2025.55.04 55, 55 , , inaki.vazquez@upc.edu Traditional analytical frameworks used to study the book industry—mainly linear, firm-centered, and value-chain based—offer limited capacity to capture the relational, institutional dynamics that characterize publishing ecosystems. To address this gap, this article introduces the Book Industry Mesosystem Model (BIMM), a novel mesoeconomic and mesoanalytical framework that reconceptualizes the book industry as a mesosystem embedded in economic, institutional, and territorial structures. The model integrates five core concepts, six transversal dimensions, and twenty-five agent typologies, providing an architecture for examining complexity beyond firm or market boundaries. BIMM was developed through a 39-month multimethod design combining: 1) iterative conceptual refinement with experts and industry professionals (n = 29), 2) semi-structured interviews with experts and professionals (n = 43), and 3) application to two case studies focused on creation and production processes. This hybrid research pathway ensured conceptual rigor, empirical grounding, and transferability. The resulting model provides a framework for examining coordination mechanisms, institutional configurations, inter-agent dependencies, and transversal forces. Its empirical application reveals patterns of precarious work, concentration, technological dependency, and institutional mediation that remain under-represented in traditional approaches. BIMM expands theoretical and methodological horizons for research on cultural and creative industries, offering a foundation for comparative analyses and mixed-method operationalization., Els marcs analítics tradicionals utilitzats per estudiar la indústria del llibre —principalment lineals, centrats en l’empresa i basats en la cadena de valor— ofereixen una capacitat limitada per captar les dinàmiques relacionals i institucionals que caracteritzen els ecosistemes editorials. Per abordar aquesta mancança, aquest article introdueix el Book Industry Mesosystem Model (BIMM), un nou marc mesoeconòmic i mesoanalític que reconceptualitza la indústria del llibre com un mesosistema inserit en estructures econòmiques, institucionals i territorials. El model integra cinc conceptes centrals, sis dimensions transversals i vint-i-cinc tipologies d’agents, proporcionant una arquitectura per examinar la complexitat més enllà dels límits de l’empresa o del mercat. El BIMM va ser desenvolupat mitjançant un disseny multimètode de 39 mesos que combina: 1) refinament conceptual iteratiu amb experts i professionals del sector (n = 29), 2) entrevistes semiestructurades amb experts i professionals (n = 43), i 3) aplicació a dos estudis de cas centrats en processos de creació i producció. Aquest itinerari híbrid de recerca va garantir rigor conceptual, base empírica i transferibilitat. El model resultant proporciona un marc per examinar mecanismes de coordinació, configuracions institucionals, dependències interagencials i forces transversals. La seva aplicació empírica revela patrons de treball precari, concentració, dependència tecnològica i mediació institucional que continuen infrarepresentats als enfocaments tradicionals. El BIMM amplia els horitzons teòrics i metodològics per a la recerca sobre indústries culturals i creatives, oferint una base per a anàlisis comparatives i operativització mitjançant mètodes mixtos., Los marcos analíticos tradicionales utilizados para estudiar la industria del libro —principalmente lineales, centrados en la empresa y basados en la cadena de valor— ofrecen una capacidad limitada para capturar las dinámicas relacionales e institucionales que caracterizan los ecosistemas editoriales. Para abordar esta brecha, este artículo introduce el Book Industry Mesosystem Model (BIMM), un nuevo marco mesoeconómico y mesoanalítico que reconceptualiza la industria del libro como un mesosistema insertado en estructuras económicas, institucionales y territoriales. El modelo integra cinco conceptos centrales, seis dimensiones transversales y veinticinco tipologías de agentes, proporcionando una arquitectura para examinar la complejidad más allá de los límites de la empresa o del mercado. El BIMM fue desarrollado mediante un diseño multimétodo de 39 meses que combina: 1) refinamiento conceptual iterativo con expertos y profesionales del sector (n = 29), 2) entrevistas semiestructuradas con expertos y profesionales (n = 43), y 3) aplicación a dos estudios de caso centrados en procesos de creación y producción. Este itinerario híbrido de investigación garantizó rigor conceptual, base empírica y transferibilidad. El modelo resultante proporciona un marco para examinar mecanismos de coordinación, configuraciones institucionales, dependencias interagenciales y fuerzas transversales. Su aplicación empírica revela patrones de trabajo precario, concentración, dependencia tecnológica y mediación institucional que permanecen infrarrepresentados en los enfoques tradicionales. El BIMM amplía los horizontes teóricos y metodológicos para la investigación sobre industrias culturales y creativas, ofreciendo una base para análisis comparados y operativización mediante métodos mixtos. Tue, 02 Dec 2025 00:00:01 +0000 https://bid.ub.edu/en/55/vazquez.htm, 10.1344/bid2025.55.05 https://bid.ub.edu/en/55/vazquez.htm, 10.1344/bid2025.55.05 55, 55 , , alexis.apablaza@unab.cl, mrivera@ucsc.cl, jirarrazaval@uandes.cl Objetivos: este artículo examina el uso de Twitch, como plataforma de transmisión en directo para medios digitales, a partir del análisis de las coberturas realizadas por La Ser y Maldita durante las Elecciones Generales de España de 2023. El estudio busca comprender cómo los medios tradicionales y nativos digitales incorporan el live streaming en sus estrategias informativas y qué oportunidades y limitaciones presenta Twitch para la producción periodística. -- Metodología: se realiza un estudio de caso múltiple aplicando la Matriz de Análisis de Contenidos Social Media Live Streaming (MACSMLS). La muestra incluye 23 publicaciones en Twitch (18 de La Ser y 5 de Maldita), sistematizadas con herramientas de seguimiento digital. El análisis considera cuatro dimensiones (periodística, audiovisual, de canal social e impacto), con un total de 10 indicadores y 29 codificaciones que permiten caracterizar las transmisiones en profundidad. -- Resultados: mientras La Ser destaca en volumen de publicaciones, tiempo de emisión y visualizaciones acumuladas, Maldita obtiene mejores métricas promedio de duración, interacción y visualizaciones por transmisión. En ambos casos se evidencia un predominio de formatos televisivos adaptados al entorno digital y un aprovechamiento limitado de la interacción con la audiencia, lo que sugiere la necesidad de repensar las estrategias informativas para ajustarlas a la lógica participativa de Twitch., Objectius: aquest article examina l’ús de Twitch com a plataforma de transmissió en directe per a mitjans digitals, a partir de l’anàlisi de les cobertures realitzades per la SER i Maldita durant les Eleccions Generals d’Espanya de 2023. L’estudi busca comprendre com els mitjans tradicionals i nadius digitals incorporen el live streaming en les seves estratègies informatives i quines oportunitats i limitacions presenta Twitch per a la producció periodística. -- Metodologia: es realitza un estudi de cas múltiple aplicant la Matriu d’Anàlisi de Continguts Social Media Live Streaming (MACSMLS). La mostra inclou 23 publicacions a Twitch (18 de la SER i 5 de Maldita), sistematitzades amb eines de seguiment digital. L’anàlisi considera quatre dimensions (periodística, audiovisual, de canal social i impacte), amb un total de 10 indicadors i 29 codificacions que permeten caracteritzar les transmissions en profunditat. -- Resultats: Mentre la SER destaca en volum de publicacions, temps d’emissió i visualitzacions acumulades, Maldita obté millors mètriques mitjanes de durada, interacció i visualitzacions per transmissió. En ambdós casos s’evidencia un predomini de formats televisius adaptats a l’entorn digital i un aprofitament limitat de la interacció amb l’audiència, cosa que suggereix la necessitat de repensar les estratègies informatives per ajustar-les a la lògica participativa de Twitch., Goals: this article examines the use of Twitch as a live streaming platform for digital media, based on the analysis of the coverage carried out by La Ser and Maldita during the 2023 Spanish General Elections. The study aims to understand how traditional and native digital media incorporate live streaming into their news strategies, as well as the opportunities and limitations that Twitch presents for journalistic production. -- Methodology: A multiple case study was conducted applying the Social Media Live Streaming Content Analysis Matrix (MACSMLS). The sample includes 23 Twitch publications (18 from La Ser and 5 from Maldita), systematized through digital monitoring tools. The analysis considered four dimensions (journalistic, audiovisual, social channel, and impact), comprising a total of 10 indicators and 29 codifications that enabled an in-depth characterization of the broadcasts. -- Results: While La Ser stood out in terms of publication volume, broadcast time, and cumulative views, Maldita achieved better average metrics in duration, interaction, and views per stream. In both cases, a predominance of television-like formats adapted to the digital environment and a limited use of audience interaction were observed, suggesting the need to rethink news strategies in order to align them with Twitch’s participatory logic. Tue, 02 Dec 2025 00:00:01 +0000 https://bid.ub.edu/es/55/apablaza.htm, 10.1344/bid2025.55.06 https://bid.ub.edu/es/55/apablaza.htm, 10.1344/bid2025.55.06 55, 55 , , victorhs@ugr.es, ccastro@ugr.es Objectius: identificar l’existència de canals falsos a Telegram que suplanten les principals editorials acadèmiques, avaluar l’eficàcia dels models grans del llenguatge (LLM), ChatGPT i DeepSeek, per a la seva detecció, analitzar les fonts web utilitzades per aquests models i determinar la possible existència de biaixos geogràfics en aquestes fonts. -- Metodologia: Selecció de 13 grans editorials acadèmiques a partir del portal SCImago: Elsevier, Springer, Wiley-Blackwell, Routledge, OUP, de Gruyter, Brill, CUP, IEEE, Hindawi, World Scientific, Nature i Thieme. Identificació de 37 canals de Telegram associables i aplicació d’un prompt estandarditzat a ChatGPT i DeepSeek per avaluar l’autenticitat de cada canal, activant la funció de cerca web. Anàlisi comparativa de les respostes dels models i verificació mitjançant classificació manual. -- Resultats: Es va identificar que el 78,38% dels canals analitzats eren fraudulents. Ambdós models van mostrar alta efectivitat en la detecció de canals falsos, però limitacions significatives en la validació de canals reals. Es van observar diferències metodològiques: DeepSeek va adoptar un criteri contextual, mentre que ChatGPT va requerir verificació explícita. L’anàlisi de fonts web va revelar que DeepSeek va prioritzar continguts de ciberseguretat, mentre que ChatGPT va utilitzar predominantment fonts institucionals i xarxes socials, amb clar predomini de fonts occidentals en ambdós casos., Objetivos: identificar la existencia de canales falsos en Telegram que suplantan a grandes editoriales académicas, evaluar la efectividad de los Modelos de Lenguaje a Gran Escala (LLMs), específicamente ChatGPT y DeepSeek, para su detección, analizar las fuentes web utilizadas por estos modelos y determinar la posible existencia de sesgos geográficos en dichas fuentes. -- Metodología: selección de 13 grandes editoriales académicas del portal SCImago: Elsevier, Springer, Wiley-Blackwell, Routledge, OUP, de Gruyter, Brill, CUP, IEEE, Hindawi, World Scientific, Nature y Thieme. Identificación de 37 canales de Telegram asociados y aplicación de un prompt estandarizado a ChatGPT y DeepSeek para evaluar la autenticidad de cada canal, con la función de búsqueda web activada. Análisis comparativo de las respuestas de los modelos y verificación mediante clasificación manual. -- Resultados: se identificó que el 78,38% de los canales analizados eran fraudulentos. Ambos modelos mostraron una alta efectividad en la detección de canales falsos, pero limitaciones significativas para validar canales legítimos. Se observaron diferencias metodológicas: DeepSeek adoptó un enfoque contextual, mientras que ChatGPT requirió una verificación explícita. El análisis de las fuentes web reveló que Deep- Seek priorizó contenido de ciberseguridad, mientras que ChatGPT utilizó predominantemente fuentes institucionales y redes sociales, con un claro predominio de fuentes occidentales en ambos casos., Objectives: To identify the existence of fake channels on Telegram that impersonate major academic publishers, evaluate the effectiveness of Large Language Models (LLMs), specifically ChatGPT and DeepSeek, for their detection, analyze the web sources used by these models, and determine the potential existence of geographical biases in these sources. -- Methodology: Selection of 13 major academic publishers from the SCImago portal: Elsevier, Springer, Wiley-Blackwell, Routledge, OUP, de Gruyter, Brill, CUP, IEEE, Hindawi, World Scientific, Nature, and Thieme. Identification of 37 associated Telegram channels, and application of a standardized prompt to ChatGPT and DeepSeek to evaluate the authenticity of each channel, with the web search function enabled. Comparative analysis of the models’ responses and verification through manual classification. -- Results: It was identified that 78.38% of the analyzed channels were fraudulent. Both models showed high effectiveness in detecting fake channels but significant limitations in validating legitimate channels. Methodological differences were observed: DeepSeek adopted a contextual approach, while ChatGPT required explicit verification. The analysis of web sources revealed that DeepSeek prioritized cybersecurity content, whereas ChatGPT predominantly used institutional sources and social media, with a clear predominance of Western sources in both cases. Tue, 02 Dec 2025 00:00:01 +0000 https://bid.ub.edu/55/herrero.htm, 10.1344/bid2025.55.07 https://bid.ub.edu/55/herrero.htm, 10.1344/bid2025.55.07 55, 55 , , victorhs@ugr.es, ccastro@ugr.es Objetivos: identificar la existencia de canales falsos en Telegram que suplantan a grandes editoriales académicas, evaluar la efectividad de los Modelos de Lenguaje a Gran Escala (LLMs), específicamente ChatGPT y DeepSeek, para su detección, analizar las fuentes web utilizadas por estos modelos y determinar la posible existencia de sesgos geográficos en dichas fuentes. -- Metodología: selección de 13 grandes editoriales académicas del portal SCImago: Elsevier, Springer, Wiley-Blackwell, Routledge, OUP, de Gruyter, Brill, CUP, IEEE, Hindawi, World Scientific, Nature y Thieme. Identificación de 37 canales de Telegram asociados y aplicación de un prompt estandarizado a ChatGPT y DeepSeek para evaluar la autenticidad de cada canal, con la función de búsqueda web activada. Análisis comparativo de las respuestas de los modelos y verificación mediante clasificación manual. -- Resultados: se identificó que el 78,38% de los canales analizados eran fraudulentos. Ambos modelos mostraron una alta efectividad en la detección de canales falsos, pero limitaciones significativas para validar canales legítimos. Se observaron diferencias metodológicas: DeepSeek adoptó un enfoque contextual, mientras que ChatGPT requirió una verificación explícita. El análisis de las fuentes web reveló que Deep- Seek priorizó contenido de ciberseguridad, mientras que ChatGPT utilizó predominantemente fuentes institucionales y redes sociales, con un claro predominio de fuentes occidentales en ambos casos., Objectius: identificar l’existència de canals falsos a Telegram que suplanten les principals editorials acadèmiques, avaluar l’eficàcia dels models grans del llenguatge (LLM), ChatGPT i DeepSeek, per a la seva detecció, analitzar les fonts web utilitzades per aquests models i determinar la possible existència de biaixos geogràfics en aquestes fonts. -- Metodologia: Selecció de 13 grans editorials acadèmiques a partir del portal SCImago: Elsevier, Springer, Wiley-Blackwell, Routledge, OUP, de Gruyter, Brill, CUP, IEEE, Hindawi, World Scientific, Nature i Thieme. Identificació de 37 canals de Telegram associables i aplicació d’un prompt estandarditzat a ChatGPT i DeepSeek per avaluar l’autenticitat de cada canal, activant la funció de cerca web. Anàlisi comparativa de les respostes dels models i verificació mitjançant classificació manual. -- Resultats: Es va identificar que el 78,38% dels canals analitzats eren fraudulents. Ambdós models van mostrar alta efectivitat en la detecció de canals falsos, però limitacions significatives en la validació de canals reals. Es van observar diferències metodològiques: DeepSeek va adoptar un criteri contextual, mentre que ChatGPT va requerir verificació explícita. L’anàlisi de fonts web va revelar que DeepSeek va prioritzar continguts de ciberseguretat, mentre que ChatGPT va utilitzar predominantment fonts institucionals i xarxes socials, amb clar predomini de fonts occidentals en ambdós casos., Objectives: To identify the existence of fake channels on Telegram that impersonate major academic publishers, evaluate the effectiveness of Large Language Models (LLMs), specifically ChatGPT and DeepSeek, for their detection, analyze the web sources used by these models, and determine the potential existence of geographical biases in these sources. -- Methodology: Selection of 13 major academic publishers from the SCImago portal: Elsevier, Springer, Wiley-Blackwell, Routledge, OUP, de Gruyter, Brill, CUP, IEEE, Hindawi, World Scientific, Nature, and Thieme. Identification of 37 associated Telegram channels, and application of a standardized prompt to ChatGPT and DeepSeek to evaluate the authenticity of each channel, with the web search function enabled. Comparative analysis of the models’ responses and verification through manual classification. -- Results: It was identified that 78.38% of the analyzed channels were fraudulent. Both models showed high effectiveness in detecting fake channels but significant limitations in validating legitimate channels. Methodological differences were observed: DeepSeek adopted a contextual approach, while ChatGPT required explicit verification. The analysis of web sources revealed that DeepSeek prioritized cybersecurity content, whereas ChatGPT predominantly used institutional sources and social media, with a clear predominance of Western sources in both cases. Tue, 02 Dec 2025 00:00:01 +0000 https://bid.ub.edu/55/es/herrero.htm, 10.1344/bid2025.55.07 https://bid.ub.edu/55/es/herrero.htm, 10.1344/bid2025.55.07 55, 55 , , victorhs@ugr.es, ccastro@ugr.es Objectives: To identify the existence of fake channels on Telegram that impersonate major academic publishers, evaluate the effectiveness of Large Language Models (LLMs), specifically ChatGPT and DeepSeek, for their detection, analyze the web sources used by these models, and determine the potential existence of geographical biases in these sources. -- Methodology: Selection of 13 major academic publishers from the SCImago portal: Elsevier, Springer, Wiley-Blackwell, Routledge, OUP, de Gruyter, Brill, CUP, IEEE, Hindawi, World Scientific, Nature, and Thieme. Identification of 37 associated Telegram channels, and application of a standardized prompt to ChatGPT and DeepSeek to evaluate the authenticity of each channel, with the web search function enabled. Comparative analysis of the models’ responses and verification through manual classification. -- Results: It was identified that 78.38% of the analyzed channels were fraudulent. Both models showed high effectiveness in detecting fake channels but significant limitations in validating legitimate channels. Methodological differences were observed: DeepSeek adopted a contextual approach, while ChatGPT required explicit verification. The analysis of web sources revealed that DeepSeek prioritized cybersecurity content, whereas ChatGPT predominantly used institutional sources and social media, with a clear predominance of Western sources in both cases., Objectius: identificar l’existència de canals falsos a Telegram que suplanten les principals editorials acadèmiques, avaluar l’eficàcia dels models grans del llenguatge (LLM), ChatGPT i DeepSeek, per a la seva detecció, analitzar les fonts web utilitzades per aquests models i determinar la possible existència de biaixos geogràfics en aquestes fonts. -- Metodologia: Selecció de 13 grans editorials acadèmiques a partir del portal SCImago: Elsevier, Springer, Wiley-Blackwell, Routledge, OUP, de Gruyter, Brill, CUP, IEEE, Hindawi, World Scientific, Nature i Thieme. Identificació de 37 canals de Telegram associables i aplicació d’un prompt estandarditzat a ChatGPT i DeepSeek per avaluar l’autenticitat de cada canal, activant la funció de cerca web. Anàlisi comparativa de les respostes dels models i verificació mitjançant classificació manual. -- Resultats: Es va identificar que el 78,38% dels canals analitzats eren fraudulents. Ambdós models van mostrar alta efectivitat en la detecció de canals falsos, però limitacions significatives en la validació de canals reals. Es van observar diferències metodològiques: DeepSeek va adoptar un criteri contextual, mentre que ChatGPT va requerir verificació explícita. L’anàlisi de fonts web va revelar que DeepSeek va prioritzar continguts de ciberseguretat, mentre que ChatGPT va utilitzar predominantment fonts institucionals i xarxes socials, amb clar predomini de fonts occidentals en ambdós casos., Objetivos: identificar la existencia de canales falsos en Telegram que suplantan a grandes editoriales académicas, evaluar la efectividad de los Modelos de Lenguaje a Gran Escala (LLMs), específicamente ChatGPT y DeepSeek, para su detección, analizar las fuentes web utilizadas por estos modelos y determinar la posible existencia de sesgos geográficos en dichas fuentes. -- Metodología: selección de 13 grandes editoriales académicas del portal SCImago: Elsevier, Springer, Wiley-Blackwell, Routledge, OUP, de Gruyter, Brill, CUP, IEEE, Hindawi, World Scientific, Nature y Thieme. Identificación de 37 canales de Telegram asociados y aplicación de un prompt estandarizado a ChatGPT y DeepSeek para evaluar la autenticidad de cada canal, con la función de búsqueda web activada. Análisis comparativo de las respuestas de los modelos y verificación mediante clasificación manual. -- Resultados: se identificó que el 78,38% de los canales analizados eran fraudulentos. Ambos modelos mostraron una alta efectividad en la detección de canales falsos, pero limitaciones significativas para validar canales legítimos. Se observaron diferencias metodológicas: DeepSeek adoptó un enfoque contextual, mientras que ChatGPT requirió una verificación explícita. El análisis de las fuentes web reveló que Deep- Seek priorizó contenido de ciberseguridad, mientras que ChatGPT utilizó predominantemente fuentes institucionales y redes sociales, con un claro predominio de fuentes occidentales en ambos casos. Tue, 02 Dec 2025 00:00:01 +0000 https://bid.ub.edu/55/en/herrero.htm, 10.1344/bid2025.55.07 https://bid.ub.edu/55/en/herrero.htm, 10.1344/bid2025.55.07 55, 55 , , juliabaena@ub.edu Se analiza el papel formativo de la biblioteca escolar en la alfabetización mediática e informacional (AMI) del alumnado de educación secundaria con el objetivo general de definir pautas para la formación en competencia informacional en la biblioteca escolar. Se establecen tres objetivos específicos: definir la función formativa de la biblioteca escolar en la AMI de secundaria y las condiciones necesarias para llevarla a cabo, conocer las prácticas informacionales del alumnado, así como la percepción de la biblioteca escolar como agente formativo, y definir orientaciones que integren el uso de la biblioteca escolar. Se realiza una revisión bibliográfica y un estudio de caso instrumental con enfoque cualitativo en un instituto de Barcelona, a partir de entrevistas semiestructuradas a especialistas y docentes y un grupo focal con alumnado de 3º de ESO. La investigación evidencia la escasa integración sistemática de la AMI en el currículo y la baja percepción de la biblioteca escolar como agente formativo. El alumnado presenta carencias en búsqueda, evaluación crítica y citación de fuentes, con fuerte dependencia de herramientas como Google, Wikipedia y ChatGPT. Se identifican condiciones necesarias para implementar programas AMI: integración curricular transversal, coordinación docente-biblioteca, recursos adecuados y formación continua. La biblioteca escolar puede ser un espacio clave para desarrollar competencias mediáticas e informacionales si se reconoce su potencial pedagógico y se actualizan los modelos clásicos incorporando IA y alfabetización transmedia. Se propone un decálogo de orientaciones para integrar la AMI en tareas escolares con apoyo de la biblioteca del centro, fortaleciendo el pensamiento crítico, la equidad educativa y el aprendizaje interdisciplinar en la educación secundaria., S’analitza el paper formatiu de la biblioteca escolar en l’alfabetització mediàtica i informacional (AMI) de l’alumnat d’educació secundària amb l’objectiu general de definir pautes per a la formació en competència informacional a la biblioteca escolar. S’estableixen tres objectius específics: definir la funció formativa de la biblioteca escolar en l’AMI a secundària i les condicions necessàries per durla a terme; conèixer les pràctiques informacionals de l’alumnat, així com la percepció de la biblioteca escolar com a agent formatiu; i definir orientacions que integrin l’ús de la biblioteca escolar. Es duu a terme una revisió bibliogràfica i un estudi de cas instrumental amb enfocament qualitatiu en un institut de Barcelona, a partir d’entrevistes semiestructurades a especialistes i docents i d’un grup focal amb alumnat de 3r d’ESO. La recerca evidencia la poca integració sistemàtica de l’AMI en el currículum i la baixa percepció de la biblioteca escolar com a agent formatiu. L’alumnat presenta mancances en la cerca, l’avaluació crítica i la citació de fonts, amb una forta dependència d’eines com Google, la Viquipèdia i ChatGPT. S’identifiquen les condicions necessàries per implementar programes d’AMI: integració curricular transversal, coordinació docent-biblioteca, recursos adequats i formació contínua. La biblioteca escolar pot esdevenir un espai clau per desenvolupar competències mediàtiques i informacionals si se’n reconeix el potencial pedagògic i s’actualitzen els models clàssics incorporant la IA i l’alfabetització transmediàtica. Es proposa un decàleg d’orientacions per integrar l’AMI en tasques escolars amb el suport de la biblioteca del centre, enfortint el pensament crític, l’equitat educativa i l’aprenentatge interdisciplinari a l’educació secundària., The educational role of the school library in Media and Information Literacy (MIL) among secondary school students is analyzed, with the general objective of defining guidelines for training in information literacy within the school library. Three specific objectives are established: to define the educational role of the school library in MIL at the secondary level and the necessary conditions to achieve it; to understand students’ informational practices and their perception of the school library as an educational agent; and to outline recommendations that integrate the use of the school library. A literature review and an instrumental case study with a qualitative approach were conducted in a secondary school in Barcelona, based on semi-structured interviews with specialists and teachers and a focus group with 9th-grade students. The research highlights the limited systematic integration of MIL into the curriculum and the low perception of the school library as an educational agent. Students show significant gaps in searching, critical evaluation, and source citation, with a strong reliance on tools such as Google, Wikipedia, and ChatGPT. Necessary conditions for implementing MIL programs include cross-curricular integration, teacher-library collaboration, adequate resources, and continuous training. The school library can be a key space for developing media and information competencies if its pedagogical potential is recognized and classical models are updated to incorporate AI and transmedia literacy. A ten-point guide is proposed to integrate MIL into school tasks supported by the library, strengthening critical thinking, educational equity, and interdisciplinary learning in secondary education. Tue, 02 Dec 2025 00:00:01 +0000 https://bid.ub.edu/es/55/baena.htm, 10.1344/bid2025.55.08 https://bid.ub.edu/es/55/baena.htm, 10.1344/bid2025.55.08 55, 55 , ,