<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Som GNU</title>
	<atom:link href="http://www.somgnu.cat/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.somgnu.cat/</link>
	<description>Programari lliure i molt més</description>
	<lastBuildDate>Wed, 20 Sep 2023 04:39:34 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.4.2</generator>

<image>
	<url>http://www.somgnu.cat/wp-content/uploads/somgnu-logo.png</url>
	<title>Som GNU</title>
	<link>http://www.somgnu.cat/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>Cinc dades sorprenents sobre el porno a Internet</title>
		<link>http://www.somgnu.cat/cinc-dades-sorprenents-sobre-el-porno-a-internet/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Fermín]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 20 Sep 2023 04:39:33 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Internet]]></category>
		<guid isPermaLink="false">http://www.somgnu.cat/?p=164</guid>

					<description><![CDATA[<p>No ens enganyem, el porno forma part d&#8217;Internet des del seu naixement, i és una unió ja indivisible. De fet, es calcula que més d&#8217;un 30% de les persones que utilitzen Internet ho fan cada dia per buscar pornografia. És &#8230; <a href="http://www.somgnu.cat/cinc-dades-sorprenents-sobre-el-porno-a-internet/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a></p>
<p>L'entrada <a href="http://www.somgnu.cat/cinc-dades-sorprenents-sobre-el-porno-a-internet/">Cinc dades sorprenents sobre el porno a Internet</a> ha aparegut primer a <a href="http://www.somgnu.cat">Som GNU</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>No ens enganyem, el <strong>porno</strong> forma part d&#8217;Internet des del seu naixement, i és una unió ja indivisible. De fet, es calcula que més d&#8217;un 30% de les persones que utilitzen <strong>Internet</strong> ho fan cada dia per buscar pornografia. És una dada realment aclaparadora perquè darrere d&#8217;aquest percentatge hi ha centenars de milions de persones, però no és estrany que el porno mogui tant. Al cap ia la fi, no és res més que la sublimació del nostre <strong>desig més profund</strong>, i també el que més ganes té de sortir a la llum. El desig sexual influeix moltíssim en el nostre comportament, en les nostres reaccions, i és una cosa òbvia perquè al capdavall sempre busquem, com <strong>espècie</strong>, saciar-ho per reproduir-nos. Encara que les coses hagin canviat molt, la genètica del desig continua sent-hi, i el porno no ha fet més que créixer amb Internet.<br></p>



<p>Es pot traçar una corba al <strong>consum de pornografia</strong> a través de la història, explicant que ja fa segles havia tractat amb imatges explícites com el kamasutra. Si ho fes, aquest revolt seria avui més costerut que mai, marcant gairebé un angle de 90 graus, ja que en les últimes tres dècades el consum de <strong>contingut eròtic</strong> ha crescut d&#8217;una manera imparable. No només és que siguem més persones sobre la Terra, és que disposem d´una eina que ens ha facilitat moltíssim l´accés a aquest tipus de contingut. Ha crescut la <strong>demanda</strong>, i per tant també l&#8217;oferta, a través d&#8217;una indústria que a més s&#8217;ha diversificat moltíssim. La <strong>tecnologia</strong> no només ha posat Internet a cada casa i cada terminal mòbil. També ha permès que qualsevol pugui tenir una càmera per gravar-se i pujar aquest mateix contingut, de manera autònoma, a la xarxa. Des d&#8217;aquelles <strong>primeres webcams</strong> que anaven a salts amb els mòdems de 56 kbps fins als comptes per subscripció de <strong>Onlyfans</strong> hi ha només vint-i-cinc anys de diferència. Un lapse insignificant en el temps que, tot i això, ha permès crear una aliança ja indissoluble entre porno i Internet.</p>



<span id="more-164"></span>



<h2 class="wp-block-heading">Menys Porno del que es pensa</h2>



<p>Comencem aquestes cinc dades curioses amb una que segurament cridi molt l&#8217;atenció del públic. Tot i tot el que hem comentat, i de la <strong>indubtable expansió del porno</strong> a Internet, el contingut eròtic és molt menor al que es pensa. De fet, sempre que es parla del tema es treu a col·lació una xifra, la del <strong>37% del contingut</strong> <strong>total</strong> d&#8217;Internet, com a part del món pornogràfic a la xarxa. Aquesta dada va ser llançada fa més d&#8217;una dècada per un estudi que actualment està totalment <strong>desactualitzat</strong>. </p>



<p>De fet, es calcula que el total de contingut eròtic a Internet dins del global de contingut pujat a la xarxa no seria superior a <strong>un 5%.</strong> Estem parlant d&#8217;una era en què pugen vídeos a Youtube , Tik Tok o Instagram, xarxes que tenen prohibit el nu o la pornografia. El contingut massiu és innocu, encara que és cert que la <strong>majoria de cerques</strong> sí que tenen a veure amb pornografia i erotisme.</p>



<h2 class="wp-block-heading">Primera web eròtica</h2>



<p>La <strong>primera web porno</strong> com a tal va sorgir a les albors de la pròpia xarxa, allà per principis dels anys 90. Era complicat crear una pàgina com la coneixem avui dia, amb els seus títols, marcs, imatges i altres, però un <strong>grup d&#8217;informàtics nord-americans</strong> ho van aconseguir. Ja aquells anys, molts fòrums d&#8217;Internet bullien amb les primeres fotos digitalitzades. Passaria un temps fins que a finals dels 90, les <strong>pàgines web porno</strong> es fessin més populars perquè les connexions eren més ràpides per carregar aquestes imatges. </p>



<p>Mentrestant, els fòrums de relats eròtics triomfaven entre els <strong>internautes</strong>, i els podríem considerar també com a webs eròtiques, al capdavall. El porno va viure una nova era daurada en passar de l&#8217;analògic al digital, permetent que les fotos i els vídeos es poguessin pujar i compartir a través de la xarxa. De fet, per a això hi havia Internet, per a <strong>compartir arxius en remot…</strong> i si eren porno, molt millor.</p>



<h2 class="wp-block-heading">Com el porno va fer créixer la xarxa</h2>



<p>Els <strong>experts</strong> sempre fan referència a la necessitat de tenir una connexió de més qualitat i velocitat per gaudir realment d&#8217;Internet. El salt que es va fer a principis dels anys 2000 amb la fibra òptica va suposar un nou pas endavant per a aquesta <strong>nova</strong> <strong>tecnologia</strong>. I el responsable era el porno. No exclusivament, és clar, perquè els jocs també molt a veure, i fins i tot la indústria del cinema i la música comercial. </p>



<p>L&#8217;interessant d&#8217;aquella època era la <strong>creació de plataformes i programes P2P</strong>, que permetien compartir fitxers grans entre diferents usuaris. Aquests arxius eren força pesats i es trigava molt a descarregar-los, així que els usuaris sempre demanaven connexions més veloces. En els últims anys, la <strong>velocitat de les connexions a Internet</strong> s&#8217;ha multiplicat per 100, i això ha permès que els fitxers que abans trigaven hores a baixar es puguin veure en qüestió de segon. Major qualitat per a aquests a l&#8217;origen, i un consum molt més intens, també del <strong>porno</strong>.</p>



<h2 class="wp-block-heading">1.000 dòlars per segon</h2>



<p>Segons els darrers estudis, es calcula que la indústria porno genera aproximadament <strong>1.000 dòlars per segon</strong>. Una autèntica barbaritat si es té en compte que, extrapolant aquestes dades més enllà, la indústria guanyaria més de 5.000 milions de dòlars en un any. És una xifra espectacular que reflecteix no només la <strong>demanda</strong> que hi ha d&#8217;aquest tipus de contingut, sinó la manera com la indústria ha sabut adaptar-se a les opcions que ofereix Internet. </p>



<p>Ara, fins i tot una noia anònima es pot guanyar la vida amb aquest tipus de contingut des de casa, gràcies a les plataformes de porno amateur com <strong>Onlyfans</strong>. Internet ha engrandit de manera bestial el públic objectiu del porno, i de fet, cada cop es comença abans a consumir aquest contingut. Això és una cosa que preocupa, en part, moltes famílies i associacions, que veuen com el <strong>porno</strong> es converteix en una part important de l&#8217;adolescència de molts nois.</p>



<h2 class="wp-block-heading">El canvi de paradigma</h2>



<p>El <strong>pas del analògic al digital</strong> va marcar el punt d&#8217;inflexió més important dins la indústria cultural dels nostres dies. Abans, el contingut en vídeo o àudio només estava en format físic. En el moment en què el que és digital comença a superar el <strong>format clàssic</strong> i es pot compartir fàcilment per internet, el consum comença a créixer desmesuradament. </p>



<p>Ho hem pogut comprovar amb el <strong>porno</strong>, però també amb la música o amb les plataformes de streaming. Avui dia avui més de 100 milions d&#8217;escenes pornogràfiques a la xarxa, incloent-hi les digitalitzades aquests anys, però gravades fa dècades. El més sorprenent és que el <strong>contingut eròtic</strong> segueix creixent, com la corba de què parlàvem al principi, i és probable que en els propers deu anys aquesta quantitat d&#8217;escenes es dupliqui.</p>
<p>L'entrada <a href="http://www.somgnu.cat/cinc-dades-sorprenents-sobre-el-porno-a-internet/">Cinc dades sorprenents sobre el porno a Internet</a> ha aparegut primer a <a href="http://www.somgnu.cat">Som GNU</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Porno per a principiants, una comèdia de Netflix</title>
		<link>http://www.somgnu.cat/porno-per-a-principiants-una-comedia-de-netflix/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Fermín]]></dc:creator>
		<pubDate>Fri, 16 Dec 2022 08:26:26 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Internet]]></category>
		<guid isPermaLink="false">http://www.somgnu.cat/?p=157</guid>

					<description><![CDATA[<p>La irrupció de les plataformes de streaming ha comportat una revolució total per a l&#8217;oci i l&#8217;entreteniment. Els temps en què ens assèiem a certa hora davant de la televisió per veure un programa, aguantant fins i tot els anuncis &#8230; <a href="http://www.somgnu.cat/porno-per-a-principiants-una-comedia-de-netflix/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a></p>
<p>L'entrada <a href="http://www.somgnu.cat/porno-per-a-principiants-una-comedia-de-netflix/">Porno per a principiants, una comèdia de Netflix</a> ha aparegut primer a <a href="http://www.somgnu.cat">Som GNU</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>La irrupció de les <strong>plataformes de streaming</strong> ha comportat una revolució total per a l&#8217;oci i l&#8217;entreteniment. Els temps en què ens assèiem a certa hora davant de la televisió per veure un programa, aguantant fins i tot els anuncis i els <strong>horaris intempestius</strong>, ja van quedar molt enrere. Ara tenim l&#8217;opció de veure sèries, pel·lícules i programes a qualsevol hora, al nostre ritme, en el moment en què ho desitgem i allà on siguem. Dentre totes aquestes gegants empreses n&#8217;hi ha una que sobresurt gràcies a la seva producció pròpia. Parlem de <strong>Netflix</strong>, una companyia que va néixer fa més de dues dècades com a revulsiu a la política de Blockbuster, i posteriorment va passar de ser un videoclub digital a una plataforma de streaming. El que va fer que Netflix arribés més lluny va ser el seu oportunisme, en llançar-se abans que ningú, i sobretot, els seus <strong>programes i pel·lícules pròpies.</strong> L&#8217;empresa destina bona part del seu <strong>pressupost</strong> a crear sèries i pel·lícules originals, aglutinant els més talentosos actors, directors i guionistes. </p>



<p>Ho va fer amb <strong>House of Cards,</strong> un projecte que els va servir per guanyar-se el respecte de la crítica. Van repetir amb sèries com <strong>Stranger Things</strong>, cent per cent original, o <strong>La Casa de Paper,</strong> rescatada de la televisió comercial espanyola i convertida en un èxit mundial. Ara com ara Netflix pot presumir d&#8217;haver guanyat diversos Oscars i Globus d&#8217;Or gràcies a les seves produccions, que han atret cineastes com <strong>Alfonso Cuarón, Martin Scorsese o Guillermo del Toro</strong>, autèntiques llegendes. Però l&#8217;èxit de la plataforma no rau tant en la qualitat com en la quantitat. Netflix sap que ha d&#8217;oferir contingut molt diferent, perquè gràcies als seus milions de subscriptors, les seves <strong>pel·lícules</strong> sempre trobaran un petit nínxol. Per això la seva aposta amb el cinema de gènere és total, des del terror fins a la ciència ficció, passant per la comèdia. En aquest últim gènere se subscriu una pel·lícula uruguaiana que va cridar l&#8217;atenció de molts el 2019, començant pel títol: <strong>Porno per a Principiants</strong>. La producció es va estrenar en cinemes al seu país, però ara està revitalitzant el seu èxit gràcies a ser inclosa a la plataforma per a tot el planeta.   </p>



<span id="more-157"></span>



<h2 class="wp-block-heading">Una pel·lícula uruguaiana</h2>



<p>Porno per a principiants és una producció uruguaiana que es va estrenar l&#8217;any 2019, de la mà del director <strong>Carlos Ameglio</strong>. El cineasta ja havia dirigit anteriorment La Cáscara, una fascinant comèdia sobrenatural que va arribar a impactar molt a l&#8217;audiència. La seva <strong>cursa</strong>, però, es va limitar posteriorment a alguns curts i capítols en sèries nacionals. </p>



<p>L&#8217;oportunitat de rodar <strong>Porno per a principiants,</strong> amb guió del mateix Ameglio amb Leonel D&#8217;Agostino i Bruno Cancio, el va tornar a l&#8217;actualitat amb magnificència. La idea de la pel·lícula era, en si mateixa, un <strong>cant d&#8217;amor al cinema</strong>, en la màxima expressió. Perquè, com afirma un dels seus protagonistes, el porno també és cinema, i això és el que es defensa al llarg de tot el metratge.   </p>



<h2 class="wp-block-heading">Cinema dins del cinema</h2>



<p>Montevideo, any 1980. <strong>Víctor</strong> és a punt de casar-se amb la noia dels seus somnis, i de passada, renunciar a la resta d&#8217;objectius que tenia a la vida. El sogre, gerent en un important banc, li ofereix un lloc segur i estable, però tremendament avorrit. Si accepteu, haureu de deixar de banda <strong>la vostra passió pel cinema, </strong>i el vostre somni de convertir-vos en un director d&#8217;èxit. Just quan està a punt de vendre la seva càmera per poder pagar part de l&#8217;enllaç, en Víctor rep una estranya oferta per a <strong>rodar una pel·lícula.</strong> A través del seu amic Anibal, que regenta un videoclub, li arriba l&#8217;oportunitat que tant havia esperat, i la seva il·lusió és màxima… fins que descobreix que la pel·lícula és <strong>porno</strong>. </p>



<p>No era el que esperava, per descomptat, però la suma que el productor li posa al davant el fa decidir-se a rodar la pel·lícula sense que ningú ho sàpiga. Víctor comença a traçar un pla per rodar la <strong>versió porno de La Núvia de Frankenstein</strong> a l&#8217;esquena de la seva núvia i la resta de la seva família. En un sol cap de setmana, ell i el seu amic Anibal hauran d&#8217;aconseguir tot l&#8217;<strong>equip necessari</strong>, així com els actors, per rodar un film al qual volen donar-li un toc més artístic. L&#8217;estrella serà <strong>Ashley Cummings</strong>, una actriu porno ja madura i vinguda a menys, que va arribar a triomfar als Estats Units anys enrere. Víctor en tindrà només uns quants per rodar la <strong>primera pel·lícula porno professional a l&#8217;Uruguai</strong>, però amb el casament tan a prop, les seves opcions estan molt limitades. Això donarà com a resultat un cúmul de situacions tan complexes com divertides.   </p>



<h2 class="wp-block-heading">El reflex de la indústria X a Llatinoamèrica</h2>



<p>La pel·lícula reflecteix, en to de <strong>comèdia d&#8217;embolics</strong>, com ha estat de complicat sempre rodar cinema a Llatinoamèrica. No està basada en una història real però podria haver succeït perfectament, ja que els problemes a què s&#8217;enfronta el protagonista van ser els mateixos que els de qualsevol <strong>director dels 80 a l&#8217;Uruguai</strong>. I no parlem només del cinema porno, sinó de qualsevol projecte de ficció. Porno per a principiants destil·la aquesta aroma a Boogie Nights, encara que sense la profunditat de les seves situacions i personatges. L&#8217;idealista Víctor, interpretat magistralment per <strong>Martín Piroyanski</strong>, exemplifica aquesta passió desmesurada pel setè art que molts dels que vegin la pel·lícula sentiran. </p>



<p>El cinema és complicat, sacrificat a l&#8217;hora de rodar-lo i produir-lo… però és <strong>pura màgia.</strong> La <strong>indústria del porno a Llatinoamèrica</strong> sempre ha estat sustentada en petites productores semiprofessionals. És una situació que ja es donava als anys 70 i 80, on s&#8217;emmarca la pel·lícula, però se segueix donant avui dia. Potser només <strong>Brasil</strong> i <strong>Argentina</strong> aconsegueixen destacar dins dels països sud-americans pel que fa a la producció de porno. No hi ha una indústria a l&#8217;estil de la nord-americana o l&#8217;europea. Les <strong>principals actrius</strong> que destaquen marxen als Estats Units o Barcelona a rodar. Canviant certs clixés, Porno per a principiants es podria haver ubicat als nostres dies, i hauria funcionat de la mateixa manera. Els tabús sobre el cinema porno, sobre la seva utilitat i la seva suposada “falta de cultura”, segueixen estant més vius que mai als nostres dies.   </p>



<h2 class="wp-block-heading">Què diu la crítica</h2>



<p>El estreno de la película tuvo repercusión en <strong>Uruguay</strong> y algunos otros países de la región como Argentina, ya que su protagonista era de esa nacionalidad. Sin embargo, Porno para principiantes no llegó demasiado lejos en su andadura en la cartelera. Solo cuando <strong>Netflix</strong> la “rescató” para unirla a su catálogo, la película consiguió algo más de repercusión a nivel mundial. </p>



<p>Las críticas fueron mixtas, aunque muchos alabaron el <strong>estilo del director</strong> a la hora de tratar un tema tan delicado como este. Las interpretaciones sí que fueron destacadas, y en general, la producción quedó como una película agradable de ver y divertida si no le pedimos demasiado. El <strong>humor</strong> puede llegar a ser un poco zafio en ocasiones, pero es efectivo en la mayoría de escenas. </p>
<p>L'entrada <a href="http://www.somgnu.cat/porno-per-a-principiants-una-comedia-de-netflix/">Porno per a principiants, una comèdia de Netflix</a> ha aparegut primer a <a href="http://www.somgnu.cat">Som GNU</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Desenvolupar un videojoc ¿és tan complicat com sembla?</title>
		<link>http://www.somgnu.cat/desenvolupar-un-videojoc-es-tan-complicat-com-sembla/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Fermín]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 23 Jun 2021 12:54:56 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Informàtica]]></category>
		<guid isPermaLink="false">http://www.somgnu.cat/?p=119</guid>

					<description><![CDATA[<p>La indústria dels videojocs viu un moment gloriós, una època daurada d&#8217;expansió i popularitat en la qual aquests títols han aconseguit arribar no només a l&#8217;excel·lència gràfica i jugable, sinó també a convertir-se en autèntica cultura popular. Fins no fa &#8230; <a href="http://www.somgnu.cat/desenvolupar-un-videojoc-es-tan-complicat-com-sembla/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a></p>
<p>L'entrada <a href="http://www.somgnu.cat/desenvolupar-un-videojoc-es-tan-complicat-com-sembla/">Desenvolupar un videojoc ¿és tan complicat com sembla?</a> ha aparegut primer a <a href="http://www.somgnu.cat">Som GNU</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>La <strong>indústria dels videojocs</strong> viu un moment gloriós, una època daurada d&#8217;expansió i popularitat en la qual aquests títols han aconseguit arribar no només a l&#8217;excel·lència gràfica i jugable, sinó també a convertir-se en autèntica <strong>cultura popular.</strong> Fins no fa tant, els videojocs eren considerats com a entreteniment per a nens i adolescents. No obstant això, les <strong>videoconsoles de nova generació</strong> van demostrar que era oci i entreteniment per a totes les edats. També van col·laborar molt les desenvolupadores, creant jocs molt adults i complexos que mostraven ja un canvi de paradigma. Si <strong>Silent Hill</strong> o <strong>Resident Evil</strong> eren en el seu moment lúdica criatures, és que la gent no estava entenent res. Ara per ara, els grans estudis comparteixen protagonisme amb les petites <strong>desenvolupadores indies</strong> que també destaquen pels seus llançaments. I és que la tecnologia també s&#8217;ha democratitzat en tots els sentits.</p>



<p>Per <strong>crear un videojoc</strong> es necessita molta feina, esforç i sobretot, talent. Pots trigar tres anys amb un equip reduït, o anar-te a més de deu fins i tot amb un equip enorme. El desenvolupament d&#8217;un títol triple A, els considerats <strong>blockbusters</strong> de la indústria, requereix ja de pressupostos milionaris semblants als de qualsevol superproducció de Hollywood. Desenes de persones treballen en la <strong>creació d&#8217;aquests mons increïbles </strong>, en el disseny dels personatges, de l&#8217;ambientació, de el so … Però també hi ha els <strong>jocs indies </strong>, desenvolupats per un grup més reduït de persones en un estudi en particular, i que també rivalitzen amb aquestes grans produccions. Tenen un encant especial, diferent, i en molts casos són més originals i imaginatius, el que els fa convertir-se en <strong>autèntics èxits.</strong> L&#8217;esforç que hi ha darrere, però, segueix sent enorme, i en molts casos encara més gran ja que hi ha menys pressupost i menys persones involucrades. <strong>Resulta tan complex desenvolupar un videojoc?</strong> En aquest article anem a analitzar-lo des de tots els punts de vista.</p>



<span id="more-119"></span>



<h2 class="wp-block-heading">Com es fan els videojocs</h2>



<p>Cada <strong>videojoc </strong>, cada títol, té el seu propi procés de concepció i desenvolupament. És com amb una pel·lícula. <strong>Depenent de el pressupost, de l&#8217;estil, de l&#8217;gènere, de l&#8217;equip</strong> amb el qual s&#8217;explica, es pot fer d&#8217;una manera o d&#8217;una altra. El natural és que hi hagi diverses fases a l&#8217;hora de crear un videojoc, sigui indie o estigui emparat sota un gran estudi. La <strong>fase de concepció</strong> seria la bàsica, la primera, en la qual es presenta la història i es desenvolupa l&#8217;estil a seguir. Hi ha també una <strong>fase de disseny</strong> i una altra de <strong>planificació,</strong> on es calcula més o menys el que es necessitarà per al desenvolupament de el joc. Es passa llavors a la <strong>fase de producció </strong>, que seria la més important i llarga de totes, on el joc ja es va creant, a poc a poc. Un cop el joc estigui acabat, o gairebé, es passa a la <strong>fase de testeig</strong> per provar-ho. Quan tot està bé liquidat, el joc es llança i es distribueix per les plataformes. I així és com arriba a consumidor, després d&#8217;anys de preparació.</p>



<h2 class="wp-block-heading">Programes per desenvolupar videojocs</h2>



<p>Ja comentàvem amunt que <strong>la fase més important per a un videojoc és la de producció </strong>. És aquest període crucial en què els desenvolupadors duen a terme tot el que s&#8217;ha dissenyat, tot el que s&#8217;ha ideat per al títol. De vegades es fa d&#8217;una manera molt concreta, però en altres casos els propis <strong>professionals</strong> s&#8217;adonen que és impossible dur a terme el joc com estava previst. Per concretar aquestes idees s&#8217;utilitzen <strong>programes com Unreal o Unity,</strong> que serveixen per crear tot l&#8217;entorn gràfic i la jugabilitat. Els videojocs més potents també requereixen d&#8217;eines molt més sofisticades, encara que depenent de l&#8217;estil del nostre joc podem optar fins i tot per eines gratuïtes, com <strong>Stencyl</strong> o <strong>Scratch </strong>. Conèixer l&#8217;estil que volem donar-li a el joc és indispensable per triar el programa correcte, encara que per descomptat, trigarem una mica en aprendre a manejar-lo.</p>



<h2 class="wp-block-heading">Per on començar?</h2>



<p><strong>La idea és la base d&#8217;un videojoc </strong>. Què volem desenvolupar? Un joc d&#8217;aventures en vista zenital amb gràfics de píxel art? Un joc de terror en el qual hàgim de enfrontar-nos a horripilants ensurts cada poc temps? Una aventura d&#8217;acció i RPG en un immens món obert amb molt lore? Tenir <strong>la idea el gènere i l&#8217;estil de joc</strong> que volem desenvolupar serà la llavor que ens porti a començar amb la producció. Trobar a algú perquè escrigui la <strong>història </strong>, o perquè ens ajudi amb els gràfics i el desenvolupament, serà el següent pas. Hi ha persones que han creat jocs increïbles per si soles, amb molt de temps i paciència, però el natural és comptar amb <strong>un equip de al menys tres o quatre desenvolupadors</strong> que s&#8217;encarreguin d&#8217;anar avançant feina. Els estudis més grans treballen amb desenes de persones alhora.</p>



<h2 class="wp-block-heading">La complexitat de el desenvolupament d&#8217;un videojoc</h2>



<p>El <strong>desenvolupament d&#8217;un videojoc</strong> és un concepte molt complex en la seva pròpia definició perquè es tracta de portar una idea imaginària a la pràctica, de manera solvents i amb qualitat. No és només imaginar que podem crear tal aventura gràfica, sinó <strong>enfrontar-nos a tots els problemes que comporta una planificació </strong>, un desenvolupament. Anem a trobar-nos fallades i errors en els nostres propis dissenys, anem a passar-ho malament tractant de millorar el joc cada vegada més … <strong>La manca de temps i de pressupost</strong> sol limitar molt el ALANÇ dels videojocs per a les desenvolupadores indies . No obstant això, això també provoca que siguin més originals i hagin de tirar de recursos imaginatius, al no poder comptar amb més diners. El desenvolupament d&#8217;un videojoc pot durar anys, en <strong>diverses fases</strong> i involucrant a desenes de persones, de manera que el flux de treball pot arribar a ser gairebé impossible de controlar.</p>



<h2 class="wp-block-heading">Formació en desenvolupament de videojocs</h2>



<p>Tot i així, aquest art és <strong>una forma fascinant de crear històries</strong> i portar-les a un nou nivell, perquè no hi ha res tan immersiu com un bon videojoc. Si estàs segur que vols <strong>formar part d&#8217;aquesta indústria </strong>, pots formar a través dels diversos cursos que s&#8217;ofereixen, en escoles, centres especialitzats i fins i tot universitats. La carrera de <strong>Desenvolupament de Videojocs</strong> està cada vegada més present en molts països, i és una forma molt bona d&#8217;anar adquirint el coneixement necessari per començar a crear els nostres propis jocs. Passar a forma part d&#8217;alguna d&#8217;aquestes grans empreses, d&#8217;aquestes <strong>desenvolupadores</strong> que ens han donat tantes hores d&#8217;entreteniment, és un somni per a molts. La formació és bastant completa, sobretot si fem diversos cursos, i aprendrem a ells tot el necessari per crear i <strong>desenvolupar un videojoc </strong>.</p>
<p>L'entrada <a href="http://www.somgnu.cat/desenvolupar-un-videojoc-es-tan-complicat-com-sembla/">Desenvolupar un videojoc ¿és tan complicat com sembla?</a> ha aparegut primer a <a href="http://www.somgnu.cat">Som GNU</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>FlixOlé ¿val la pena aquesta plataforma de streaming?</title>
		<link>http://www.somgnu.cat/flixole-val-la-pena-aquesta-plataforma-de-streaming/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Fermín]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 17 Feb 2021 07:41:27 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Internet]]></category>
		<guid isPermaLink="false">http://www.somgnu.cat/?p=114</guid>

					<description><![CDATA[<p>Les plataformes de streaming han canviat des de fa uns anys i segurament per sempre la manera en què consumim l&#8217;entreteniment audiovisual. L&#8217;arribada d&#8217;Internet i de plataformes com Youtube ja va clavar una punyalada als mitjans tradicionals, però han estat &#8230; <a href="http://www.somgnu.cat/flixole-val-la-pena-aquesta-plataforma-de-streaming/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a></p>
<p>L'entrada <a href="http://www.somgnu.cat/flixole-val-la-pena-aquesta-plataforma-de-streaming/">FlixOlé ¿val la pena aquesta plataforma de streaming?</a> ha aparegut primer a <a href="http://www.somgnu.cat">Som GNU</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Les <strong>plataformes de streaming</strong> han canviat des de fa uns anys i segurament per sempre la manera en què consumim l&#8217;entreteniment audiovisual. L&#8217;arribada d&#8217;Internet i de plataformes com <strong>Youtube</strong> ja va clavar una punyalada als mitjans tradicionals, però han estat <strong>Netflix, HBO o Disney +,</strong> plataformes de pel·lícules i sèries a la carta , les que han acabat per enderrocar a la televisió i als el cinema com a mitjans de masses més importants. De fet, fins i tot aquestes pròpies plataformes duen a terme els seus <strong>sèries de producció original, així com pel·lícules</strong> que ja han estat nominades i guardonades amb els més importants premis a nivell mundial. Fins fa uns anys, amb prou feines es parlava d&#8217;aquest tipus de plataformes, però ara és rar la llar que no compta amb a l&#8217;almenys una <strong>subscripció </strong>, ja que les formes de veure i entendre les sèries i el cinema han canviat.</p>



<p>Hem nomenat a <strong>tres de les plataformes més potents</strong> a nivell mundial, que juntament amb Amazon Prime segurament formen el pòquer de l&#8217;streaming. No obstant això, també hi ha altres plataformes, normalment nacionals o locals, que tracten de competir, a la seva manera, amb aquests gegants de l&#8217;streaming. <strong>A Espanya tenim <a href="https://flixole.com/">Flix Olé</a> </strong>, un projecte patri i com menys interessant, que funciona bàsicament com <strong>una videoteca de el cinema espanyol </strong>, amb milers de títols rodats a casa nostra. Sense sèries ni pel·lícules de producció pròpia i amb un catàleg molt limitat pel que fa a el &#8220;gènere&#8221;, Flix Olé no busca convertir-se en una plataforma de masses com els són Netflix o HBO. La seva missió és més aviat <strong>conservar el nostre llegat cinematogràfic </strong>, així com permetre als amants de cinema espanyol, que també n&#8217;hi ha, perquè puguin gaudir d&#8217;aquelles pel·lícules que creien perdudes o impossibles de trobar.</p>



<span id="more-114"></span>



<h2 class="wp-block-heading">Com sorgeix FlixOlé</h2>



<p>La idea de crear una plataforma de streaming amb tot el cinema espanyol part <strong>d&#8217;Enrique Cerezo,</strong> president de l&#8217;Atlètic de Madrid i un dels productors espanyols més importants i prestigiosos. Durant dècades, la seva dedicació a el cinema li ha <strong>permès fer-se amb un catàleg que engloba prop de el 80% de cinema comercial espanyol.</strong> Amb semblant potencial, Cerezo va veure clara l&#8217;opció de crear la seva pròpia plataforma, anomenada Flix Olé <strong>,</strong> amb un vocable molt típic del nostre idioma per donar-li aquesta senyal d&#8217;identitat des del propi nom. El llançament de la plataforma, en <strong>2018 </strong>, va cridar molt l&#8217;atenció pel seu catàleg, a què s&#8217;han anat afegint tant sèries com sobretot pel·lícules en aquests anys. Des del primer moment, la <strong>filosofia de Flix Olé</strong> s&#8217;ha mantingut ferm, amb una quota reduïda i sense cap tipus de taquilla o extra.</p>



<h2 class="wp-block-heading">El catàleg de FlixOlé</h2>



<p>El punt que marca la diferència entre Flix Olé i les altres plataformes de streaming és la seva <strong>ingent</strong> <strong>catàleg de pel·lícules espanyoles.</strong> Si bé les grans plataformes acullen sèries i produccions de tots els gèneres i països, la veritat és que també hi ha algunes noves plataformes que entenen que <strong>l&#8217;especialització és el millor camí per sobresortir </strong>. En el cas de Flix Olé, la seva aposta és absoluta pel cinema espanyol de totes les èpoques, <strong>des de Buñuel a Santiago Segura, passant per Ozores, Berlanga o Saura </strong>. En el catàleg, amb més de tres mil referències a dia d&#8217;avui, trobem també pel·lícules americanes i fins i tot italianes, sobretot clàssics de directors com <strong>Hitchcock, De Sica i Orson Welles </strong>. La majoria d&#8217;el catàleg de Flix Olé està compost per pel·lícules, encara que també trobem sèries mítiques com Curro Jiménez o Verano Azul.</p>



<h2 class="wp-block-heading">Properes estrenes</h2>



<p><strong>Cada mes s&#8217;uneixen noves pel·lícules i sèries a l&#8217;catàleg de la plataforma </strong>, si bé és cert que la majoria no són estrenes actuals, sinó pel·lícules rescatades de la pròpia filmografia de Cerezo com a productor, o de les que compta amb els drets. Així i tot, sempre hi ha novetats en aquesta plataforma, i fins i tot <strong>trobem pel·lícules recents, de 2019 i 2020 </strong>, encara que no són aquests grans estrenes que segurament marxin a altres plataformes molt més grans. El perfil d&#8217;usuari de Flix Olé està bastant clar: amant de cinema espanyol, amb ganes de <strong>descobrir joies pàtries </strong>, tant antigues com modernes, i d&#8217;accedir a aquestes pel·lícules del nostre cinema que segurament no es trobin en cap altra plataforma. Assumint això, cal tenir clar que <strong>Flix Olé no és precisament la plataforma que més productes s&#8217;estreni cada mes.</strong></p>



<h2 class="wp-block-heading">En quins dispositius es pot veure FlixOlé?</h2>



<p>Com la majoria de plataformes actuals, F <strong>lix Olé ha apostat per una connectivitat total</strong> per oferir el seu catàleg en qualsevol dispositiu que tinguem a casa. A més de la versió d&#8217;escriptori, accessible a través de qualsevol navegador en tots els <strong>ordinadors personals</strong> i portàtils, trobem <strong>l&#8217;app oficial de Flix Olé a Android i iOS </strong>, per poder gaudir d&#8217;ella en qualsevol dispositiu amb aquests sistemes operatius. Però és que a més podem connectar amb Flix Olé a la nostra <strong>Android TV </strong>, o en les <strong>Smart TVs de Samsung i LG </strong>, on també es pot descarregar la seva aplicació oficial. Això ens permet tenir el catàleg complet de la plataforma pràcticament en qualsevol dispositiu que vulguem, allà on estiguem, tot un avantatge.</p>



<h2 class="wp-block-heading">Plans i preus</h2>



<p><strong>Flix Olé</strong> sempre s&#8217;ha presentat com una plataforma senzilla i humil, que treballa majoritàriament amb cinema espanyol, però ho fa de meravella, oferint un catàleg ampli amb una interfície molt atractiva on trobem fins i tot llistes temàtiques. Així mateix, porta aquesta facilitat als seus <strong>plans de subscripció,</strong> ja que només hi ha dos. La <strong>tarifa mensual </strong>, que surt per <strong>2,99 euros </strong>, i la <strong>tarifa anual </strong>, que es queda en <strong>29,99 euros, </strong>amb un estalvi de dos mesos. En ambdues opcions comptem a més amb una prova gratuïta de 14 dies per gaudir de l&#8217;servei abans de pagar la subscripció. A més, podem cancel·lar-la quan vulguem, sense cap tipus de problema. D&#8217;aquí que molts s&#8217;estiguin interessant per entrar a Flix Olé, a el menys per buscar aquests títols espanyols que no poden gaudir en altres plataformes més grans.</p>
<p>L'entrada <a href="http://www.somgnu.cat/flixole-val-la-pena-aquesta-plataforma-de-streaming/">FlixOlé ¿val la pena aquesta plataforma de streaming?</a> ha aparegut primer a <a href="http://www.somgnu.cat">Som GNU</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Internet: Fibra òptica, tot el que cal saber</title>
		<link>http://www.somgnu.cat/internet-fibra-optica-tot-el-que-cal-saber/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Fermín]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 14 Oct 2020 16:06:25 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Internet]]></category>
		<guid isPermaLink="false">http://www.somgnu.cat/?p=109</guid>

					<description><![CDATA[<p>Els avenços tecnològics dels últims 50 anys han propiciat un creixement brutal de tot el que té a veure amb la tecnologia, una imponent evolució dels aparells electrònics que ara també estan connectats entre si, gràcies a l &#8216; desenvolupament &#8230; <a href="http://www.somgnu.cat/internet-fibra-optica-tot-el-que-cal-saber/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a></p>
<p>L'entrada <a href="http://www.somgnu.cat/internet-fibra-optica-tot-el-que-cal-saber/">Internet: Fibra òptica, tot el que cal saber</a> ha aparegut primer a <a href="http://www.somgnu.cat">Som GNU</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Els <strong>avenços tecnològics</strong> dels últims 50 anys han propiciat un creixement brutal de tot el que té a veure amb la tecnologia, una imponent evolució dels aparells electrònics que ara també estan connectats entre si, gràcies a l &#8216;<strong> desenvolupament de les xarxes </strong>. Internet és la més important, la que ha portat a l&#8217;ésser humà un pas més enllà, amb la creació de tot un món virtual que ha acabat assimilant a l&#8217;real i transformant per complet. Ara per ara són molts els que passen hores treballant o gaudint de les <strong>avantatges d&#8217;Internet,</strong> des de jocs en línia fins a pel·lícules i sèries en les plataformes de streaming més conegudes. I tot això es pot aconseguir gràcies a la <strong>fibra òptica,</strong> un avançament tecnològic que ha permès augmentar la velocitat i la fiabilitat de les xarxes a les que ens connectem per accedir a tot aquest món d&#8217;entreteniment.</p>



<p>Els que ja tingui certa edat recordaran aquells <strong>primers mòdems rudimentaris</strong> que es col·locaven en la mateixa línia telefònica, i que tenien una velocitat que avui dia ens sembla ridícula, per sota dels <strong>256 kb.</strong> trigaves una eternitat a poder obrir qualsevol pàgina i si tenia fotografies era encara pitjor. I el de jugar en línia … Era un autèntic suplici, encara que els jocs i plataformes estaven optimitzats per a aquesta velocitat de <strong>connexió </strong>. Les coses han canviat moltíssim en només 20 anys i avui podríem dir que vam viatjar a la velocitat de la llum gràcies a les <strong>connexions de fibra òptica</strong> que podem contractar, llegant als 1000 megues de connexió dual en molts casos , gaudint de tot el contingut que Internet ens ofereix a la velocitat que necessitem. La fibra òptica ha estat <strong>una eina clau en aquesta evolució,</strong> i aquí t&#8217;ensenyarem per què.</p>



<span id="more-109"></span>



<h2 class="wp-block-heading">Què és la fibra òptica?</h2>



<p>Es tracta d&#8217;un tipus de connexió mitjançant la qual <strong>es controla i dirigeix la llum,</strong> a través del mètode de refracció, per mitjà d&#8217;una fibra transparent i molt fina de vidre o plàstic, que s&#8217;entrellaça per compondre <strong>cables de connexió</strong> per a portar aquesta llum d&#8217;un lloc a un altre a altes velocitats i amb una bona qualitat. Ara per ara és utilitzada principalment per a les <strong>connexions de dades per cable </strong>, entre elles la connexió a Internet a molts habitatges i oficines, però també té altres usos, com el mateix sistema d&#8217;il·luminació en llocs una mica més recòndits , possibilitats gràcies a <strong>la qualitat del cable i de les fibres utilitzades </strong>. Des de fa més de 50 anys es treballa amb aquest material, però ha estat recentment quan s&#8217;ha convertit en alguna cosa més popular, per ser assequible i perfecte per portar Internet molt més lluny, a través de la transmissió de dades.</p>



<h2 class="wp-block-heading">Com funciona?</h2>



<p>El <strong>funcionament de la fibra òptica</strong> és relativa simple i senzill, només que ha estat perfeccionat i millorat fins al punt que s&#8217;ha convertit en la manera més eficaç d&#8217;enviar dades a grans distàncies. Es tracta d &#8216;<strong> un procés de refracció a través del qual s&#8217;envien polsos de llum entre dos punts diferents d&#8217;un mateix cable </strong>, ple de fines fibres transparents. El pols surt d&#8217;una font tipus LED o làser amb la informació pertinent de dades, es transforma en llum per viatjar més ràpidament per aquesta connexió i a l&#8217;arribar al seu punt de destinació, torna a ser desencriptada en <strong>forma de dades</strong> per un aparell com el mòdem, que converteix aquests senyals en les dades necessàries per a la connexió. Quan la seva funció és simplement <strong>il.luminativa </strong>, el procés és el mateix, encara que no hi ha conversió de dades.</p>



<h2 class="wp-block-heading">Tipus de fibra òptica</h2>



<p>La <strong>fibra òptica</strong> no és una tecnologia tan recent, encara que és cert que sí que s&#8217;ha tornat molt més popular en els últims temps. Hi <strong>dos tipus principals</strong> de cables de fibra òptica, que s&#8217;utilitzen segons els requeriments i les necessitats de cada moment. El <strong>FTTH</strong> o <strong>Fiber to The Home</strong> és el cable més habitual, aquell que està preparat per arribar directament a la nostra llar i ser-hi connectat al nostre mòdem o router per obtenir la connexió a Internet. Però també hi ha el <strong>HFC</strong> o <strong>Hybrid Fiber Coaxial,</strong> un cable híbrid coaxial que necessita un nexe per arribar directament a la nostra llar d&#8217;aquesta manera. La principal diferència és la <strong>terminació de cada un d&#8217;ells</strong> i la manera en la qual després es connecten als aparells del nostre habitatge per oferir-nos la possibilitat de gaudir d&#8217;Internet.</p>



<h2 class="wp-block-heading">Instal·lació de fibra òptica</h2>



<p>Actualment, <strong>la instal·lació de fibra òptica ja s&#8217;ha estès per bona part de país,</strong> i per això no és difícil trobar un operador que la porti a la nostra zona, sobretot si vivim en grans ciutats o fins i tot en poblacions relativament importants. Els pobles més allunyats i petits solen comptar amb un altre tipus de connexions, al no ser tan habitual que els cables de fibra arribin allà. El <strong>estès</strong> ha d&#8217;anar al llarg de tot el poble, de manera soterrada habitualment, i posteriorment es pot connectar a través d&#8217;un cable de fibra normal a qualsevol domicili proper que ho requereixi. La <strong>instal·lació</strong> no té massa complicació i sempre es porta a terme per un professional, que s&#8217;encarrega de deixar el cable perfecte perquè la connexió sigui el més ràpida possible.</p>
<p>L'entrada <a href="http://www.somgnu.cat/internet-fibra-optica-tot-el-que-cal-saber/">Internet: Fibra òptica, tot el que cal saber</a> ha aparegut primer a <a href="http://www.somgnu.cat">Som GNU</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Les millors pàgines web per conéixer gent</title>
		<link>http://www.somgnu.cat/les-millors-pagines-web-per-coneixer-gent/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Fermín]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 16 Nov 2017 06:20:57 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Internet]]></category>
		<guid isPermaLink="false">http://www.somgnu.cat/?p=72</guid>

					<description><![CDATA[<p>Buscar parella a través d&#8217;internet és ja una de les formes de contacte més populars. Les pàgines per buscar parella en internet o pàgines de cites online s&#8217;han convertit ja en un dels mitjans de contacte habituals entre tot tipus &#8230; <a href="http://www.somgnu.cat/les-millors-pagines-web-per-coneixer-gent/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a></p>
<p>L'entrada <a href="http://www.somgnu.cat/les-millors-pagines-web-per-coneixer-gent/">Les millors pàgines web per conéixer gent</a> ha aparegut primer a <a href="http://www.somgnu.cat">Som GNU</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Buscar parella a través d&#8217;internet és ja una de les formes de contacte més populars. <strong>Les pàgines per buscar parella en internet o pàgines de cites online s&#8217;han convertit ja en un dels mitjans de contacte habituals</strong> entre tot tipus persones que busquen des de relacions serioses a contactes casuals. En un món dominat per internet en el qual gairebé tots tenim un perfil en alguna xarxa social, és normal que les pàgines de cites s&#8217;hagin convertit en un mitjà cada vegada més freqüent pel qual tot tipus de persones fan contactes, amistats i inicien relacions personals.</p>
<p style="text-align: justify;">Aquest tipus de pàgines <a href="https://es.adultguia.com/anuncios-eroticos/escorts-y-putas/girona" target="_blank" rel="noopener noreferrer">web</a> són senzilles, són fàcils d&#8217;usar, són pràctiques, són ràpides i funcionen. Al moment de lligar on line, uns procuren diversió i aventures esporàdiques i uns altres, relacions estables. <strong>Tota la Xarxa està plagada de webs per trobar parella, unes amb serveis gratis i unes altres de pagament</strong> tenen com a denominador comú un disseny atrayente, intuïtiu i fàcil d&#8217;usar, a més de serveis afins, com a cercador, test de personalitat (uns més detallats que uns altres) i xat (que sol ser de pagament), però cadascuna d&#8217;elles intenta lliurar el seu “toc personal”.</p>
<p><span id="more-72"></span></p>
<h2>Registre gratuït en webs de cites online</h2>
<p style="text-align: justify;">Els llocs de trobades més populars (i els menys polulares també) solen oferir i ressaltar l&#8217;opció de registre gratuït sense cap pagament ni compromís. Si ben això és cert, <strong>en molts casos haurem de passar a un compte de pagament si realment volem usar totes les funcionalitats de la web</strong> i així poder tenir opcions de contactar amb la persona desitjada. Això no deu ser un impediment ja que si el servei és bo, mereix la pena pagar per el. És per això que el que ens devem fixar no és tant el preu com si anem a obtenir el que busquem, si la pàgina té reputació de donar un bon servei i si cobreix el nínxol de persones que a nosaltres ens interessen.</p>
<p><iframe src="https://www.youtube.com/embed/MYwflo-Ruyg" allowfullscreen="allowfullscreen" width="100%" height="400" frameborder="0"></iframe></p>
<h3>Meetic</h3>
<p style="text-align: justify;">La més popular. Va adquirir Match.com en 2009 i <strong>resulta molt fiable per la seva antiguitat i experiència</strong>, doncs és el portal de cites que abans va començar a operar a ple rendiment a Espanya. Procuren afinitat entre les parelles mitjançant gustos afins i compatibilitat. Té un servei de pagament que ofereix “garantia”, doncs si no trobes l&#8217;amor ja abans d&#8217;un any afirmen que et retornen els diners. Ofereix un xat de pagament per als usuaris.</p>
<h3>eDarling</h3>
<p style="text-align: justify;"><strong>L&#8217;edat mitjana d&#8217;usuaris és una mica més alta</strong> que en altres portals de cites, doncs segons resa la seva publicitat és la web per a “exigents” que busquen relacions estables i serioses. Cal completar un detallat test de personalitat que va a donar les claus per trobar al tipus de parella que estàs buscant.</p>
<h3>Ashley Madison</h3>
<p style="text-align: justify;">Aquesta és la web d&#8217;aventures més important a nivell de españa i mundial en contactes discrets per a gent casada. El seu lema ja ho diu tot: <strong>“La vida és curta. Tingues una aventura.”</strong></p>
<p><iframe src="https://www.youtube.com/embed/tskDfdtSgoo" allowfullscreen="allowfullscreen" width="100%" height="400" frameborder="0"></iframe></p>
<p>L'entrada <a href="http://www.somgnu.cat/les-millors-pagines-web-per-coneixer-gent/">Les millors pàgines web per conéixer gent</a> ha aparegut primer a <a href="http://www.somgnu.cat">Som GNU</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Arriben el Black Friday i les compres d&#8217;informàtica</title>
		<link>http://www.somgnu.cat/arriben-el-black-friday-i-les-compres-dinformatica/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Fermín]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 16 Nov 2017 06:11:54 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Informàtica]]></category>
		<guid isPermaLink="false">http://www.somgnu.cat/?p=69</guid>

					<description><![CDATA[<p>L&#8217;anomenat &#8216;divendres negre&#8217; s&#8217;ha convertit per mèrits propis en una data destacada en l&#8217;almanac dels espanyols i apareix ja marcat per a molts en vermell, de la mateixa manera que ho fan el primer de maig, l&#8217;inici de les vacances &#8230; <a href="http://www.somgnu.cat/arriben-el-black-friday-i-les-compres-dinformatica/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a></p>
<p>L'entrada <a href="http://www.somgnu.cat/arriben-el-black-friday-i-les-compres-dinformatica/">Arriben el Black Friday i les compres d&#8217;informàtica</a> ha aparegut primer a <a href="http://www.somgnu.cat">Som GNU</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">L&#8217;anomenat &#8216;divendres negre&#8217; s&#8217;ha convertit per mèrits propis en una data destacada en l&#8217;almanac dels espanyols i apareix ja marcat per a molts en vermell, de la mateixa manera que ho fan el primer de maig, l&#8217;inici de les vacances o la Setmana Santa. Aquesta tradició, una altra més heretada de la cultura ianqui, suposa ja, en més d&#8217;un cas, <strong>el tret de sortida oficiós de les compres nadalenques</strong>. Encara que a EUA és una &#8216;cerimònia&#8217; comercial que es remunta a 1966 a Espanya no va fer la seva aparició fins a 2012.</p>
<p style="text-align: justify;">Cadascun dels&nbsp;cincos&nbsp;anys que han passat des de llavors s&#8217;han anat sumant noves empreses que han aprofitat per fer a la seva manera el &#8216;Black&nbsp;Friday&#8217;. Molts d&#8217;ells <strong>escalfen l&#8217;ambient els dies previs amb ofertes en determinats productes</strong> i uns altres allarguen fins a passat el cap de setmana, quan toca el torn al &#8216;Cibermonday&#8217;, gran fi de festa.</p>
<p><span id="more-69"></span></p>
<h2>Les millores ofertes en productes tecnológics</h2>
<p style="text-align: justify;">Hi ha dies que tens marcat a foc al calendari. Dates clau que tens clar que no són un dia qualsevol, i des de 2012, quan es van acabar les rebaixes regulades, el&nbsp;Black&nbsp;Friday&nbsp;està entre aquests moments. Això sí, <strong>encara som una mica principiants en aquesta festa</strong> i cal tenir clar tot el que es presenta davant els nostres ulls per treure tot el suc a una festa que ens pot deixar moltes alegries.</p>
<p style="text-align: justify;">Saber ben quan se celebra, quines companyies se sumen a la iniciativa o quins productes t&#8217;interessen, són algunes de les claus que t&#8217;ajudaran a<strong> convertir-te en un expert del&nbsp;Black Friday</strong>, i al fet que no acabis el dia estafat i sense el producte que volies.</p>
<h3>Va més enllá d&#8217;un sol dia</h3>
<p style="text-align: justify;"><strong>La data oficial està fixada en el 24 de novembre</strong>, però tots sabem que això no ho respecta gairebé ningú. La majoria d&#8217;empreses intenten fer-se amb el màxim de clients flexibilitzant les ofertes i aprofitant el màxim possible aquesta festa. Companyies com&nbsp;Amazon&nbsp;o PC Components sempre donen prop d&#8217;una setmana de descomptes.</p>
<p style="text-align: justify;">Si agafem de referència l&#8217;ocorregut l&#8217;any anterior,&nbsp;Amazon&nbsp;va ser la que abans va començar amb les rebaixes, col·locant el dia d&#8217;inici en el 14 de novembre, mentre que&nbsp;PCComponentes&nbsp;va tenir descomptes des del dia 21. Encara que tots dos van deixar les ofertes més ‘grosses’ per al divendres i el cap de setmana posterior que <strong>acaba amb el també desitjat&nbsp;Cyber&nbsp;Monday</strong>.</p>
<p>L'entrada <a href="http://www.somgnu.cat/arriben-el-black-friday-i-les-compres-dinformatica/">Arriben el Black Friday i les compres d&#8217;informàtica</a> ha aparegut primer a <a href="http://www.somgnu.cat">Som GNU</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Expectativas de futuro para Linux</title>
		<link>http://www.somgnu.cat/expectativas-de-futuro-para-linux/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Fermín]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 27 Dec 2016 09:52:35 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Linux]]></category>
		<guid isPermaLink="false">http://www.somgnu.cat/?p=45</guid>

					<description><![CDATA[<p>Para diversos usuarios de ordenadores e internet, Linux representa una eficaz alternativa al monopolio Windows, Además de su estabilidad, rendimiento y demás beneficios aparece como un sistema operativo de libre distribución y de código abierto. Es decir cualquier persona puede &#8230; <a href="http://www.somgnu.cat/expectativas-de-futuro-para-linux/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a></p>
<p>L'entrada <a href="http://www.somgnu.cat/expectativas-de-futuro-para-linux/">Expectativas de futuro para Linux</a> ha aparegut primer a <a href="http://www.somgnu.cat">Som GNU</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Para diversos usuarios de ordenadores e internet, <b>Linux</b> representa una eficaz alternativa al monopolio <b>Windows</b>, Además de su estabilidad, rendimiento y demás beneficios aparece como un <b>sistema operativo de libre distribución y de código abierto</b>. Es decir cualquier persona puede descargarse Linux de su página oficial y hacer los cambios que considere pertinentes en sus líneas de código. Es por esto que Linux desde su creación ha ido evolucionando de manera colectiva y global, siempre procurando el bien común y la libre distribución de información, con todas sus versiones disponibles para un sinfín de perfiles de usuarios a lo largo de todo el globo: <b>Debian, Fedora, Ubuntu, RedHat, Zorin y un largo etcétera</b>.</p>
<p><span id="more-45"></span></p>
<h2>Mayor flexibilidad de cara al año que viene</h2>
<p align="justify">La principal novedad para este 2017 en el entorno más flexible y liberal (Linux), es que el SQL Server de <b>Microsoft tendrá una versión para GNU/Linux</b>, algo que la misma Microsoft ha confirmado en su blog.</p>
<p align="justify"><b>SQL Server es un Sistema Gesto de Bases de Datos (SGBD) relacionales</b> desarrollado por la compañía Redmond, siendo una solución y alternativa muy popular en estos menesteres, sin embargo, Windows siempre había tenido la primacía de uso de este sistema, algo que está a punto de cambiar a corto plazo.</p>
<p><iframe src="https://www.youtube.com/embed/aV9r2pOQ05A" allowfullscreen="allowfullscreen" width="100%" height="400" frameborder="0"></iframe></p>
<p align="justify">Desafortunadamente, la filosofía<b> Linux de “opensource” y libre distribución</b> quedará relegada, ya que, aunque Microsoft ha dado alegrías en el mundo y entre los usuarios al liberar el código de varios de sus productos, el caso de SQL Server no será el mismo. Este seguirá siendo privativo.</p>
<p align="justify">Se espera su lanzamiento para mediados de 2017 , empero a estas alturas ya podemos tener un “preview”, por supuesto una versión de coste.</p>
<p align="justify">Especialista pronostican una fiebre de <b>Linux para 2017</b> debido a las nuevas funcionalidades y relaciones que se están dando entres los grandes corporativos. Sin duda alguna 2017 será un excelente año para Linux.</p>
<p>Más información sobre Linux y sus expectativas para el futuro en&nbsp;<a href="http://www.linuxforthefuture.com/">este</a> enlace.</p>
<p>L'entrada <a href="http://www.somgnu.cat/expectativas-de-futuro-para-linux/">Expectativas de futuro para Linux</a> ha aparegut primer a <a href="http://www.somgnu.cat">Som GNU</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Com fer el manteniment del teu ordinador</title>
		<link>http://www.somgnu.cat/com-fer-el-manteniment-del-teu-ordinador/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Fermín]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 23 Aug 2016 11:45:07 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Internet]]></category>
		<guid isPermaLink="false">http://www.somgnu.cat/?p=28</guid>

					<description><![CDATA[<p>Podem evitar un pc lent o un internet lent. La majoria de les causes d&#8217;un ordinador lent s&#8217;una falta de manteniment de pc o de netejar pc. Hi ha tasques molt fàcils per al manteniment de pc, que tu pots &#8230; <a href="http://www.somgnu.cat/com-fer-el-manteniment-del-teu-ordinador/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a></p>
<p>L'entrada <a href="http://www.somgnu.cat/com-fer-el-manteniment-del-teu-ordinador/">Com fer el manteniment del teu ordinador</a> ha aparegut primer a <a href="http://www.somgnu.cat">Som GNU</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Podem evitar un pc lent o un internet lent. La majoria de les causes d&#8217;un ordinador lent s&#8217;una falta de manteniment de pc o de netejar pc. Hi ha tasques molt fàcils per al manteniment de pc, que tu pots fer com a usuari de l&#8217;ordinador. Però hi ha també passos complicats que un usuari normal no pot fer.</p>
<p style="text-align: justify;">Per a cada pas, he especificat què nivell de coneixement informàtic has de tenir per ser capaç d&#8217;executar els passos correctes.<span id="more-28"></span></p>
<p style="text-align: justify;">Si tens tots els passos completats que et vaig a indicar, el rendiment de tu ordinador serà millor. Si haig de dir, quins passos somio les més importants, escolliria el pas de “Arreglar el disc dur” i ” Reparar Registre de Windows“. Si utilitzes molt tu ordinador, has de fer-ho una altra vegada entre 1 – 3 mesos.Netejar el disc dur. Un pas molt senzill però molt important per al manteniment de pc, es netejar el disc dur. En aquest pas explicaré com arreglar el disc dur con una neteja de dades de disc dur que no utilitzes i una defragmentació del disc dur.</p>
<p style="text-align: justify;">Desinstal·lar programes i serveis Windows. Una solució per tenir un manteniment de pc i netejar pc, es desinstal·lar programes i serveis Windows inútils o que no utilitzes però només relenteixen tu pc i ocupen recursos innecessaris que baixen el rendiment de l&#8217;ordinador.</p>
<p style="text-align: justify;">Amb&nbsp;el proper pas t&#8217;ajudaré a sel·leccionar programes i serveis que pots esborrar o deshabilitar.Reparar Registre de Windows, quan&nbsp;uses molt l&#8217;ordinador, es generen molts canvis ho registro de Windows, el registre es el cervell del nostre ordinador. S&#8217;una base de dades on Windows i molts programes guarden les seves configuracions.Pots llegir més informació sobre què l&#8217;hi Registro de Windows.</p>
<p style="text-align: justify;">Hi ha eines que tenen la capacitat de trobar el Registre de Windows, configuracions obsoletes i esborrar-les. Un Registry Cleaner s&#8217;un programari que t&#8217;ajuda a reparar ho Registro de Windows , troba errors en la configuració i les corregeix. Un registry cleaner ajuda a un bon manteniment de Pc.Escanejo de drivers obsolets.</p>
<p style="text-align: justify;">Un factor important per a un bon manteniment de pc i netejar pc s&#8217;actualitzar els drivers obsolets. Si no s&#8217;actualitzen, tu ordinador, perdrà velocitat i estabilitat. Hi ha tants drivers, que no pots controlar totes les actualitzacions.</p>
<p style="text-align: justify;">Un Driver Scanner s&#8217;un programa que ho fa por tu i t&#8217;ajuda a a millorar el rendiment general del dispositiu de maquinari i del sistema.Solució fàcil i completa per a un bon manteniment de PcNo tothom vol perdre temps a mantenir l&#8217;ordinador. Si vols una solució automàtica que faci un manteniment de pc i netejar pc, hi ha una eina: Pc Mechanic. Un programa que no només manté net tu ordinador, sinó que també ho accelera com cap persona pugui arribar a fer.&nbsp;Aquest conté per&nbsp;una part programes per mantenir tu ordinador (automàticament) i por una altra part, programes con eines per accelerar tu ordinador i internet.</p>
<p>L'entrada <a href="http://www.somgnu.cat/com-fer-el-manteniment-del-teu-ordinador/">Com fer el manteniment del teu ordinador</a> ha aparegut primer a <a href="http://www.somgnu.cat">Som GNU</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Quin navegador és més ràpid?</title>
		<link>http://www.somgnu.cat/quin-navegador-es-mes-rapid/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Fermín]]></dc:creator>
		<pubDate>Sun, 29 May 2016 18:32:13 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Internet]]></category>
		<guid isPermaLink="false">http://www.somgnu.cat/?p=16</guid>

					<description><![CDATA[<p>Tots volem que quan busquem coses a Internet el navegador funcioni ràpid i ens doni fácilment allò que volem. ÉS normal, i amb el temps ens hem tornat molt impacients. Quan una cosa triga més del normal ja ens mosseguem &#8230; <a href="http://www.somgnu.cat/quin-navegador-es-mes-rapid/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a></p>
<p>L'entrada <a href="http://www.somgnu.cat/quin-navegador-es-mes-rapid/">Quin navegador és més ràpid?</a> ha aparegut primer a <a href="http://www.somgnu.cat">Som GNU</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Tots volem que quan busquem coses a Internet el navegador funcioni ràpid i ens doni fácilment allò que volem. ÉS normal, i amb el temps ens hem tornat molt impacients. <strong>Quan una cosa triga més del normal ja ens mosseguem les ungles i pensem que alguna cosa falla</strong>.</p>
<p style="text-align: justify;">Pero, quin navegador ens ofereix la possibilitat de navegar més ràpidament? Ja no són eines simples que ens mostrin textos, ara volem que siguin capaços de mostrar imatges, gifs, reproduir vídeos, fer trucades&#8230; <strong>tot allò que ens poguem imaginar i més</strong>, ja que ara els navegadors web son eines indispensables.</p>
<p><span id="more-16"></span></p>
<p style="text-align: justify;">I bé, els més famosos són tres i entenem que tots els coneixeu:</p>
<ul style="text-align: justify;">
<li style="text-align: justify;"><strong>Firefox</strong>. De Mozilla i un dels més segurs. No és el més ràpid, però si el més innovador.</li>
<li style="text-align: justify;"><strong>Chrome</strong>: sense cap mena de dubte, el més ràpid.</li>
<li style="text-align: justify;"><strong>Explorer</strong>: tot i la mala fama que el precedeix, l&#8217;explorer està millorant el seu rendiment per oferir una versió competent i igualat a la resta de competidors.</li>
</ul>
<p style="text-align: justify;">Quan instal·lem un navegador al nostre ordinador, ho hem de fer conscients de les funcionalitats que busquem i dels resultats que esperem. <strong>No és el mateix voler el més ràpid que voler el més segur o el més funcional</strong>. O el que ofereix més serveis afegits, per exemple.</p>
<p style="text-align: justify;">Hem de tenir en compte quin tipus d&#8217;extensions els hi podem afegir i si funcionen be. Avui en dia hi ha moltes persones que sense aquests complements no saben funcionar. N&#8217;hi ha de tan simples com el botó de Pinterest com d&#8217;altres que serveixen per detectar enllaços trencats o fer captures de pantalla en format imatge, pdf o fins i tot vídeo. Investiga, compara i apren. <strong>Quedar-te amb el millor farà que puguis treballar d&#8217;una manera més productiva i eficaç</strong>. Amb quin et quedes?</p>
<p>L'entrada <a href="http://www.somgnu.cat/quin-navegador-es-mes-rapid/">Quin navegador és més ràpid?</a> ha aparegut primer a <a href="http://www.somgnu.cat">Som GNU</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
