• LibreOffice ha publicat la versió 3.6. Molta neteja de codi, petites noves funcionalitats i millores. La traducció catalana, millor que mai gràcies al Jordi Serratosa (SC).
• Ubuntu va fer una espècie de concurs per promocionar aplicacions noves. Van guanyar tres aplicacions molt interessants: Lightread (un lector RSS súper xulo), Fogger (integra aplicaions web a l’escriptori) i Picsaw (un joc trencaclosques que ens permet jugar amb les nostres fotos).
• Jo mateix vaig publicar una extensió per al Gnome-Shell, és un traductor molt senzill i ràpid. Animeu-vos a provar-lo i valoreu-lo!
• Sembla que no trigarem molt a gaudir, per fi, de jocs bons a gnu/linux. Steam ja n’ha provat alguns i el rendiment és inclús superior que al Windows!
• Interessant moviment de Debian, que ha decidit deixar de fer servir GNOME com a escriptori per defecte i es passarà a XFCE.
• Per als programadors, una gran notícia: TextMate2, l’editor de codi per excel·lència de Mac, passa a ser codi lliure. Vindrà a GNU/Linux?
• Per acabar, presentar-vos Insync, el client per a linux del Google Drive. Ja està força afinat i llest per fer-se servir.

Que gaudiu de l’Agost!

No hi ha anotacions relacionades.

Aquesta nova versió comporta millores en el panell d’opcions, en l’eficàcia del sistema nadiu de càlcul de rutes del programa i sobretot en la precisió de la renderització dels mapes fora de línia. És ben bé una eina imprescindible tant si ens movem pel nostre país com si viatgem a l’estranger i no disposem de connexió a internet.

Aquí en teniu més detalls. Realment val la pena provar aquesta aplicació, és tota una joia.

Anotacions relacionades:

• Nova enquesta: feu servir algun Smartphone? Quin sistema operatiu?
• Recull 9/10/2010 – Firefox beta per Android/Meego, entrevista l’Albert Astals, Smeegol i molt més

• Es deixa de fer ús del programa flvstreamer i es passa a utilitzar el wget i el VLC en exclusiva
• La descàrrega de vídeos en format WMV, utilitzant el VLC, ara és automàtica
• El nom del fitxer especificat mitjançant l’opció -f ara no requereix l’ús del signe igual; a més es pot utilitzar l’últim paràmetre especificat a la línia de comandes com a nom del fitxer
• S’ha afegit una opció que mostra el manual d’ús del programa amb l’opció -m o –man
• S’ha redissenyat, lleugerament, la interfície gràfica
• Ara es poden utilitzar les direccions completes dels vídeos, que contenen l’identificador, en comptes de només l’identificador

També s’ha habilitat una pàgina a Sourceforge on podreu trobar el projecte.

Finalment, podeu descarregar la nova versió del programa des de Sourceforge en aquesta direcció.

Si teniu qualsevol dubte o detecteu cap error, poseu-vos en contacte amb nosaltres.

Actualització 24 de juny del 2012 a les 22:20: Com alguns de vosaltres ja heu apuntat als comentaris, hi ha un problema de permisos amb el script; hem enllaçat a la versió 0.72 de l’empaquetat, que ja corregeix aquest problema.

Anotacions relacionades:

• Descarrega’t videos de tv3!
• Actualitzat el programa per descarregar vídeos de TV3

• Com et vas involucrar en el moviment del programari lliure?

Una vegada el meu pare em va dur una revista amb una de les primeres versions de Debian que a penes funcionava bé. Em va agradar molt la idea d’un sistema operatiu desenvolupat pels propis usuaris d’arreu del món. Vaig aprendre sobre la filosofia radere aquest projecte i, com que no semblava que hi hagués gaire activisme al respecte, vaig entrar a la FSFE com a membre associat el 2007.

• Com vas arribar a ser-ne el vice coordinador, a Alemanya?

La FSFE avança similarment a un projecte de Programari Lliure. Aquells qui fan una bona feina decideixen què es fa. Suposo que precisament això és el que vaig fer jo

• Quina diferència hi ha entre la FSF i la FSFE?

La xarxa de Fundacions pel Programari Lliure conté quatre organitzacions. Cada una d’elles té els seus antecedents culturals, i totes elles són legalment, financialment i operacionalment independents. La FSFE és la més activa a Europa i la seva feina i campanyes són més aviat de cara a la cultura Europea. Nosaltres, però, també duem a terme una pressió política o «lobbying» a nivell de la Unió Europea i les Nacions Unides.

Trobareu més informació a https://fsfe.org/about/fsfnetwork.html

• Com va créixer tant, l’equip alemany de la FSFE?

Gran part dels fundadors de la FSFE són Alemanys, i moltes de les primeres activitats tingueren lloc dins el nostre país. També cal remarcar que una bona part dels membres associats de la fundació són d’orígen Alemany, cosa que explicaria perquè el nostre equip és el més gran. Però per descomptat que ens agradaria molt que la FSFE creixés en altres països i la situació millorés.

• Quin tipus de treball feu, normalment, a la FSFE?

Al principi només atenia trobades i conferències, però més endavant vaig començar a organitzar events i a donar xerrades. Ara treballo també de cara a la premsa i fins i tot començo noves campanyes.

• Tu vas iniciar i estàs al cap de la campanya “Allibera el teu Android”; De què tracta?

Aquesta campanya intenta fer saber a la gent que no cal aguantar l’estat dels terminals Android quan els són venuts; espionatge, aplicacions de codi tancat que molesten, etcètera. Alliberar el teu terminal, ja sigui un telèfon o una tableta és ben possible, donant tot el control a l’usuari. Nosaltres ajudem a la gent a fer-ho. També intentem crear una bona atmosfera al món del Programari Lliure dins Android per tenir tores les aplicacions necessàries disponibles en codi obert i sense cap mena de violacions de la nostra privacitat.

• Com és possible que el Partit Pirata a Alemanya hagi crescut tant en els últims anys?

El Partit Pirata a Alemanya fou creat el 2006 i és bàsicament el braç polític de la comunitat «hacker» Alemanya, que ja era prou activa des dels anys vuitanta. Però uns anys després, quan hi va haver eleccions pel Parlament Europeu, vam aconseguir entre un 1% i un 2% dels vots, cosa que ens va portar una bona dosi d’atenció per part dels medis. Això va anar a més degut a que el Partit Pirata a Suècia va aconseguir dos dels seus dins el parlament. Més endavant, vam tenir les eleccions federals o «Bundestag», on vam aconseguir el 2% dels vots. Aquesta fita ens va donar encara més atenció dels medis i, gràcies als bons resultats a ambdues eleccions, una allau de nous membres va començar a arribar. La raó principal de tots aquests esdeveniments és com la gent es va adonar del fet que el Partit Pirata podia ben bé aconseguir un èxit polític i tenir possibilitat de canviar les coses.

• Com funcionen la política transparent i el «feedback» líquid? Perquè alguns prefereixen aquests mètodes enfront partits polítics ordinaris?

La gent pot formar una bona opinió sobre les decisions polítiques preses només si sap com i perquè ho han estat. Les persones se n’han d’assabentar de tot aspecte per fer bones decisions ells mateixos. Només mitjançant un procés polític transparent dut a terme correctament és això possible. I aquí és on el «feedback» líquid entra; és una peça de programari lliure que implementa l’ús de la democràcia líquida. La gent pot delegar els seus vots a altres persones i canviar aquestes delegacions quan es desitgi. Tota decisió és presa dins aquest sistema i si així ho vols, tu pots votar en literalment tot aspecte dins el procés polític. Si no vols estar-hi tant a sobre, pots senzillament delegar el teu vot a algú que ho faci.

La raó principal per la qual ells prefereixen el Partit Pirata envers altres partits polítics és perquè «som diferents i encara no ens hem establert». Abans teníem el suport dels Verds però ara són considerats un partit polític ordinari com els demés. També cal tenir en compte que el Partit Pirata és honest i no utilitza cap mena de política populista. No és un tipus de gent llunyana a la gent. És de fet la gent de carrer qui no desitja cap poder els que dirigim el partit. Els líders no decideixen, són només administradors i canvien normalment un cop a l’any.

• Finalment, què creus que es podria aprendre del vostre èxit que es pogés aplicar al Partit Pirata a nivell Català i Espanyol?

No sé gaire sobre la situació a Catalunya a Espanya en aquest aspecte, però suposo que el Partit Pirata de la vostra zona ha de fer la seva feina. La cosa més important aquí és la motivació per part de la gent dins el partit. I no cal oblidar que el fet que els polítics intentin restringir les nostres llibertats a Internet també ens és de gran ajuda, ja que així la gent s’enfada i se n’adona de la situació, tornant-se actius respecte el tema.

Anotacions relacionades:

• Com afectaria al programari lliure la política del Partit Pirata suec
• El perill dels e-books

Primerament, per veure els continguts d’una carpeta, m’agrada utilitzar una versió lleugerament modificada de l’original «ls»:
ls --color=auto -alh

• –color=auto utilitza colors diferents per a diferents tipus d’arxius
• -a ens ajuda a veure també els fitxers ocults, així com el directori actual
• -l fa una llista detallada dels continguts
• I finalment, -h dóna la mida dels fitxers en KB,MB,GB,… enlloc d’en bits.

Però i si volem veure quin fitxer és més gran?
du -hs --apparent-size * .* 2>/dev/null | sort -rh

• du -s calcula la mida en bits de tot arxiu i carpeta
• -h i –apparent-size ho mostren correctament en forma de potència (KB,MB…)
• 2>/dev/null fa que no s’imprimeixi cap error
• I finalment, sort -rh ho ordena tenint en compte la forma de les mides en potències

I parlant de mides, com es sap l’espai lliure que tenim?
df -h | grep "^/dev"

• df -h ens dóna l’ús en kilobytes, megabytes, etc. de tots els dispositius
• I per fer-ho més fàcil, grep ens deixa només amb els dispositius físics (discs durs, USB’s, CD’s…)

Hi ha una comanda similar per a l’ús de la memòria RAM:
free -h

• free -h ens dóna informació de l’ús de la nostra RAM, en MB i GB
• Cal tenir en compte que l’ús de la RAM sota «used» és elevat perquè inclou la RAM en estat «cached», és a dir, que no és necessària però que s’utilitza per millorar el rendiment de l’ordinador. Per obtenir els valors que s’obtindrien amb qualsevol altra utilitat, cal mirar a sota el valor de «used», al costat de «-/+ buffers/cache:», ja que allò és la resta del primer valor menys el segon, és a dir, la RAM utilitzada teòricament.

No podem oblidar altres programes que resulten de gran ús:

• rsync és un programa per copiar fitxers com cp, però incorpora grans avantatges com «-P» per veure el progrés de la còpia. Incorpora opcions de cp com «-a» per preservar les propietats dels fitxers o «-r» per copiar recursivament els directoris. A més a més, rsync no torna a copiar un fitxer si un fitxer idèntic amb el mateix nom existeix a la destinació.
• htop és un panell similar a top, però que incorpora grans avantatges com són l’ús de colors per fer-lo més intuitiu, la possibilitat d’ordenar o filtrar processos, matar-los amb la senyal desitjada, etcètera. També dóna informació bàsica sobre l’ús dels processadors i de la memòria de l’ordinador.
• iostat ens dóna una mitjana de l’ús dels dispositius d’emmagatzematge, així com els bits llegits i escrits en total. Com abans, es pot escriure amb «-h» perquè dóni resultats en KB i MB.

Anotacions relacionades:

• Navegant per Internet des d'un terminal
• Coneix el tipus d’un fitxer des de terminal

Hi haurà sessions, tallers dirigits per grans experts, sprints de codi liderats per programadors coneguts de la comunitat drupal, traduccions i un llarg etcètera. Podeu fer un cop d’ull a l’horari final de l’esdeveniment.

Obrirem l’esdeveniment amb una activitat anomenada Open Space el divendres a
les 16:00. Podeu trobar més informació d’aquest tema aquí

L’esdeveniment es durà a terme a les instaŀlacions del Citilab de Cornellà.

Per els qui no coneguin,  drupal és un gestor de continguts de programari lliure, força conegut en el món de la web, gràcies a un gran nombre de virtuts on destaca, podeu fer un cop d’ull aquest llistat dels projectes de més renom que usan drupal aquí.

Anotacions relacionades:

• Drupal 7 s’acosta
• FDroid el market d’aplicacions lliures per android

• S’ha alliberat Linux Mint 13, anomenat Maya
• Linus ha anunciat la versió 3.4 del nucli Linux
• RaspberryPi rep un nou accessori: una càmera!
• Ha arribat OwnCloud 4.0, junt amb un jove client per Android
• Ens arriba Mageia 2, una grant notícia pels amants de KDE
• S’ha dit que Fedora 17 caurà el pròxim dimarts dia 29

Anotacions relacionades:

• Recull 20/11/2010: 200 línies que fan meravelles, AMD s’uneix a Meego, Firefox continua millorant…
• Recull de notícies del cap de setmana

Ja fa anys que grans multinacionals intenten acabar amb la llibertat digital a la xarxa, tot i que fins ara nosaltres no n’havíem notat gairebé cap conseqüència. La llei Sinde va fracassar amb el PSOE al govern degut a l’àmplia protesta de la ciutadania, de manera que érem un dels pocs països Europeus que no havia llançat cap pla anti-pirateria a nivell estatal. Però aquesta situació va acabar amb la pujada del PP al poder; El 30 de Desembre en Rajoy va aconseguir de forma sorprenent aprovar l’esmentada llei sense aixecar pols ni crear cap revolució a la xarxa.

I doncs, com s’ho va fer? Entre tant rebombori de les eleccions i de les mesures anti-crisi, és probable que molts de nosaltres ni ens n’adonéssim que al Març aquesta llei ja era vigent. Amb ella, el govern té total llibertat de denunciar un lloc web Espanyol per suposada tinença i publicació de contingut il·legal. No només impedeix la defensa per part del lloc web, sinó que a més a més dóna un termini de quaranta-vuit hores als servidors per desconnectar-se la xarxa. Aquest tipus de lleis s’han estès últimament per Europa i els Estats Units, però ara que la llei Sinde ha arribat a les nostres portes, cal que valorem fins a quin punt apreciem la nostra llibertat a la xarxa.

Un pot argumentar que la pirateria és robar, i en part tindrà raó. Aquells qui treballen en la indústria de la música, el cinema i la tel·levisió no són pas voluntaris i han de cobrar. Però si es vol que tothom pagui, no es poden aplicar mesures a la desesperada com el Cànon digital o la llei Sinde; aquestes dues intenten escarmentar una petita part de la població fent pagar a tothom per igual. I no només això: La pirateria a internet no és de cap manera una justificació per arrencar de socarrel la privacitat a Internet.

Jo accepto que la pirateria no pot continuar com ho està fent fins ara, però no permetré que el meu proveïdor de telefonia fixa dóni permís al govern per saber què faig a tot moment perquè hi càpiga la possibilitat que jo sigui un delinqüent. Ja de pas, col·loquem càmeres de vigilància per tot arreu i ja no podrem ni respirar tranquils.

Anotacions relacionades:

• Defensar els nostres drets socials (i digitals)
• Microsoft, un monopoli en decadència

Aquí teniu la captura del que m’ha aparegut a la portada del «Centre de programari de l’Ubuntu»:

Centre de programari de l'Ubuntu

Bonic, eh? La realitat és que ha estat una molt bona pensada de Canonical. Ara bé, al «What’s new», veieu alguna cosa rara? Efectivament, totes les aplicacions del What’s New són de pagament. Això em fa pensar:

• Ja no es desenvolupen aplicacions lliures (lliures de pagament incloses)? -tots sabem que sí, per exemple, Nitrotasks-
• Aquestes aplicacions de pagament, son lliures? No (ja t’ho posa quan entres a la fitxa de l’aplicació)

Conflicte intern

Tenim la sort que aquest bloc se’l llig el David Planella, que sempre dóna un punt de discussió a tots els meus dubtes expressats sobre la trajectòria de l’Ubuntu. Però, tot i així, no puc evitar sentir una certa decepció quan les accions que pren Canonical per rendibilitzar l’Ubuntu acaben passant sempre per ser una miqueta menys lliure.

Ubuntu és genial, és de lluny la distribució més completa i més recomanable que hi ha. Però no m’agradaria gens ni miqueta que es convertira en una espècie d’Android: un sistema operatiu amb un nucli «lliure» però plagat d’aplicacions i pedaços privatius i molt controlat per Google. La realitat és que Android, tot plegat, ni és ni de lluny lliure.

Ubuntu encara està molt lluny d’arribar on és Android, però sembla que cada petit pas que fa, xino xano, s’acosta a un model allunyat de l’ideal lliure. És una decisió respetable, és clar. Però no puc evitar sentir certa tristor per veure que el model 99% lliure no acaba d’anar bé a Canonical.

Anotacions relacionades:

• A Ubuntu 11.04 podrem provar les aplicacions sense instaŀlar-les
• El Centre de programari de l’Ubuntu vol renovar-se

Documents del Lotus Symphony 3

La darrera i última versió que IBM ha publicat del Lotus Symphony ha estat la versió 3.0.1. Aquest any s’estava pensant publicar la versió 4, però sembla que finalment això no succeirà. En lloc d’això, IBM ha decidit alliberar tot el codi desenvolupat per al Lotus Symphony. Això vol dir que tant l’OpenOffice com el LibreOffice podran aprofitar-se de les millores fetes al Lotus Symphony. Les millores són les següents:

• Les eines es troben a la barra lateral (en lloc d’estar a la barra superior)
• Pestanyes per als documents i altres millores visuals
• Menús contextuals organitzats de manera més lògica
• Millores en l’apartat de pics i numeració
• Diàleg completament nou per als estils
• Moltes millores d’usabilitat (aquest és un problema greu del Libre/OpenOffice)
• Molt més

Esperem que durant aquest any i el que ve s’incloguen totes aquestes millores conjuntament amb els canvis visuals, per així tindre una renovació que ja fa temps que és necessària.

• Més info | Stuff Michael Meeks is doing

Anotacions relacionades:

• Recull – Meego 1.1, podcasts al Banshee, LibreOffice 3.3 aviat, nova web de Fedora,…
• Recull – OpenOffice 3.3, entrevista a David Bravo, ensurt a Fedora…

Smile ha comptat amb més de 30 especialistes, els millors experts tècnics, funcionals i de negoci en la seva especialitat. En 260 pàgines, 150 solucions es presenten i avaluen de forma concisa sobre la base de sis criteris particulars. Les solucions es divideixen en 3 dimensions:

• Infraestructura: firewalls, sistemes de monitoratge, acceleradors de HTTP, gestió remota…
• Desenvolupament i capes intermèdies: directoris corporatius, bases de dades, els ESB, frameworks i llibreries de desenvolupament web, eines de probes de càrrega…
• Aplicacions: CRM, eines business intelligence, CMS, eines ECM, portals, solucions e-commerce…

Podeu baixar aquest llibre blanc de l’Open Source des de la pàgina d’Smile (en anglès).

Anotacions relacionades:

• Smile, el nou ManSlide
• Programari lliure versus Programari de codi obert

La nova versió de Gnome 3.4.2 introdueix el següent canvi pel que fa les barres de desplaçament:

    A la primera captura es pot apreciar la nova remodelació de les barres i a la segona l’aspecte d’aquestes al Chromium.

Per tal d’igualar l’estil de les barres de desplaçament del Chromium o Chrome, bàsicament haurem d’editar un fitxer anomenat Custom.css i introduir-hi unes modificacions. Aquest fitxer permet modificar l’aspecte de determinats elements visuals del navegador, alguna cosa similar als fulls d’estil CSS d’un lloc web, però que en aquesta ocasió ens servirà per canviar l’aspecte de les barres de desplaçament.

I allà hi trobarem el fitxer Custom.css al qual hi hem d’introduir el següent:
::-webkit-scrollbar {
background-color:#d6d6d6;
}
::-webkit-scrollbar {
width:13px;
height:13px;
}
::-webkit-scrollbar-button {
display:none;
}
::-webkit-scrollbar-thumb {
background: #9b9d9e;
border-radius: 3ex;
border: 3px solid #d6d6d6;
}
::-webkit-scrollbar-thumb:hover {
background: #828586;
}
::-webkit-scrollbar-thumb:active {
background: #4a90d9;
}
Un cop desats els canvis al fitxer, haurem d’actualitzar les pestanyes del navegador que tinguem obertes, o bé tancar-lo i tornar-lo a obrir de nou. Obtindrem el següent resultat:

I és així com aconseguirem unes barres desplaçament a l’estil Gnome 3.4 al nostre navegador.

Anotacions relacionades:

• Unity serà l’escriptori per defecte a Ubuntu 11.04
• Smooth Inset, primer tema per a GNOME 3

Nitrotasks és una sencilla però atractiva aplicació per gestionar les vostres tasques. Bàsicament permet crear tasques tot indicant les dates de fi i nivell de criticitat, a més de poder classificar-les per categories. A més, s’integra perfectament amb els temes Ambiance (Ubuntu) i Adwaita (gnome-shell).

Interfície del Nitrotasks

Instal·lació

Si voleu instal·lar nitrotasks, podeu fer-ho de diferents maneres:

• Instal·lar-ho com a extensió del Chrome
• Fer servir el repositori ppa per a l’Ubuntu:

  sudo add-apt-repository ppa:cooperjona/nitrotasks && sudo apt-get update && sudo apt-get install nitrotasks

• Baixar altres paquets des del web principal

No hi ha anotacions relacionades.

Fonts oficials diuen que ha passat els controls mèdics i no és res d’importància, però encara no se n’ha donat més detalls i de moment no podem saber res més de la seva situació. Es veu però que, mentres s’esperava l’arribada dels paramèdics, en Richard va fer al·lusió a les retallades en sanitat i educació del govern assegurant entre rialles que Rajoy els volia matar a tots. Un pot creure que és una coincidència, però mai se sap…

Tot i que no hi ha cap mena de perill, esperem que es recuperi ben aviat.

Anotacions relacionades:

• Linus Torlvalds parla de Richard Stallman, GPL i d’Obama
• 2es Jornades Programari Lliure del Berguedà

• Millor aprofitament de l’espai. Ara tot el programa pot ser una sola finestra i s’ha optimitzat diveres parts de la interfície.
• Ara les capes es poden organitzar millor: en grups.
• Grans avenços en l’experiència de l’usuari, ja sigui amb l’ús de Cairo per a edició de la imatge com l’edició de text directament sobre la imatge.
• Canvis (cap a millor) de les dreceres del teclat.

Avui mateix l’he provat, i la veritat que ja m’agrada molt a simple vista. La meva experiència d’edició d’imatges és ben bàsica, però tot i això es pot notar un gir important cap a una interfície més amistosa cap a l’usuari, que amaga funcionalitats avançades i d’alta qualitat. Si n’esteu més interessats, aquí teniu la llista completa i detallada de totes les novetats.

Anotacions relacionades:

• Per fer pàgines web: el programari lliure, millor.
• El Gimp 2.8 està a punt d’arribar