Seqüències

Tres pel·lícules catalanes a Canes

noreply@blogger.com (seqüències) — Fri, 01 May 2009 10:58:00 +0000

La nova pel·lícula de la directora catalana Isabel Coixet, 'Map of the sounds of Tokyo' encapçala la llista de les produccions catalanes que competiran al Festival de Canes entre el 13 i el 24 de maig.

El film de Coixet haurà de competir, entre d'altres, amb les últimes pel·lícules de Quentin Tarantino, Lars von Trier, Pedro Almodóvar i Ken Loach.

Les altres dues pel·lícules catalanes que són presents a Canes són 'Rumbo a Peor', la primera obra que dirigeix l'actor Àlex Brendemühl, ('Les hores del dia', 'A la ciutat') i 'Hierro', de Gabe Ibáñez.

Brendemühl competirà en la secció dedicada al curtmetratge amb una pel·lícula que pretén ser un homenatge a Samuel Beckett. 'Hierro' s'exhibirà en una secció adscrita al festival, 'La Semaine de la Critique', apadrinada pel director Juan Antonio Bayona.

Un altre espai vinculat al certamen, el 'Short Film Corner', acollirà el 16 de maig una sessió de projeccions de curts catalans, entre els quals destaca 'Microfísica', un curt produït per Toni Verd i dirigit per Joan Martorell que ja ha estat seleccionat en el passat Festival de Clarmont-Ferrand (França).

Douglas i Stone, a la seqüela de 'Wall Street'

noreply@blogger.com (seqüències) — Fri, 01 May 2009 10:48:00 +0000

Michael Douglas i Oliver Stone tornaran a 'Wall Street'. Actor i director han confirmat ja la seva participació a la seqüela del thriller econòmic amb el qual Douglas va guanyar l'Oscar al millor actor a finals dels vuitanta.

A més, segons revela una informació publicada per 'Variety' recollida per Europa Press, la Fox està negociant amb Shia LaBeouf, l'estrella de Transformers que també va aparèixer en l'última entrega d'Indiana Jones, perquè sigui la saba nova d'aquesta pel·lícula. El que sembla que no estarà serà Charlie Sheen que encarnava el jove corredor de borsa.

Fa pocs dies, durant la presentació de la seva pròxima pel·lícula, 'The Ghosts of Girlfriends Past', Douglas es va referir a la seqüela de Wall Street, un projecte que porta sonant des d'octubre de l'any passat. "Ha passat molt temps i el món de l'economia és totalment diferent. Ara l'economia està en boca de tots", ha apuntat l'actor que en aquesta seqüela reprendrà el seu paper de Gordon Gekko, però dues dècades després.

Recent sortit de presó, aquest tauró sense escrúpols haurà de tornar al món de les finances, un món que ha canviat molt en 20 anys. Un món en temps de crisi i en què triomfen els nous talents, aquí és on entrarà en acció el jove corredor que encarnarà LaBeouf, però en el qual els complots i la corrupció segueixen estant a l'ordre del dia. La pel·lícula, que porta el títol provisional de 'Wall Street 2' tindrà guió d'Allan Loeb ('21 Black Jack') i començarà a rodar-se l'estiu que ve.

Cartell i Tràiler: Wall-E

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Tue, 18 Mar 2008 17:51:00 +0000

WALL-E és l'últim mini-robot de la Terra en l'any 2700. És un robot programat per a ajudar amb la neteja. Amb la contaminació, la Terra està coberta d'escombraries. I per a netejar-la, els habitants van deixar la Terra i van instal·lar milions d'aquests robots per a netejar el planeta i refer-lo un món habitable. No obstant això, la programació d'aquests robots va fallar amb l'excepció de WALL-E, qui fa tot el treball sol.

Tràiler: "El increíble Hulk"

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Fri, 14 Mar 2008 19:55:00 +0000

Semblava que no arribaria mai però sí, aquí el tenim.

Cartell i tràiler: "The Strangers"

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Fri, 14 Mar 2008 19:46:00 +0000

Toca una d'ensurts i d'aquelles d'acaba enfonsats a la nostra butaca. The Strangers, pel·lícula basada en fets reals (i això sí que acollona) . Està rotagonitzada per Liv Tyler i Scott Speedman que interpretan a una parella que es veu assetjada a casa seva per un grup d'estranys.

Cartell: "Elegy"

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Wed, 12 Mar 2008 15:12:00 +0000

"Elegy" és una història de passió entre una dona jove, Penélope Cruz, i un home madur, Ben Kingsley. Com és habitual en Isabel Coixet, les relacions entre home i dona no són tan senzilles com semblen i es converteixen en un drama amb pinzellades d'amor impossible.

L'argument està basat en el "best-seller" "Animal moribund" de Philip Roth i l'ha adaptat la mateixa Coixet juntament amb Nicholas Meyer. La cinta és de producció nord-americana i compta amb la presència de Dennis Hopper a banda de Kingsley i Cruz.

Cartell: "Indiana Jones y el Reino de la Calavera de Cristal"

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Wed, 12 Mar 2008 15:02:00 +0000

Un cartell d'aquells de tota la vida, dissenyat per Drew Struzan. Un artista mític per tots els cartells que he fet al llarg de la seva carrera i que podeu fer una ullada a la seva web.

Tràiler: "Wanted"

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Sat, 08 Mar 2008 14:22:00 +0000

James McAvoy, Morgan Freeman, Angelina Jolie, Common i Kristen Hager formen part de l'espectacular repartiment de "Wanted".

De què va? Doncs el protagonista és Wes (James McAvoy) un jove de 25 anys. Un tipus avorrit que transita pel Planeta amb més pena que glòria. Tots els que el coneixen estan segur que mai arribarà a res. No sembla que res hagi de canviar la seva rutinària rutina, però un dia coneix una dona anomenada Fox (Angelina Jolie) i tot canvia.
Dirigeix Timur Bekmambetov ('Guardianes de la Noche' i 'Guardianes del Dia'). Dia d'estrena: 18 de Juliol. Feu una ullada al tràiler: impressionant malgrat una cert grau "fantasmilla".

El Museu del Cinema de Girona rendeix honors a l'actriu que va encarnar un nou model de dona

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Sat, 08 Mar 2008 14:12:00 +0000

El Museu del Cinema de Girona inaugura l'exposició Katharine Hepburn i la dona moderna. Una mostra que analitza els principals trets d'una actriu que va aconseguir trencar alguns estereotips.

Katharine Hepburn va irrompre a primers dels anys trenta a Hol·lywood amb el seu informalisme i disposada a encarnar dones independents, decidides, inconformistes i sempre a punt d'una rèplica mordaç. El seu mateix físic esprimatxat va allunyar-la del model de la dona fatal, però també apuntava alguna cosa que no encaixava amb la submissió. En les seves comèdies esbojarrades, la vida esdevé un joc que du a capgirar els rols sexuals. Amb la seva actitud, entrevista en alguns dels seus personatges, Hepburn va ser una rebel a Hol·lywood que va pagar l'audàcia esdevenint "verí per la taquilla". Però la seva voluntat de triomfar va dur-la a guanyar la partida fins ser reconeguda a la seva maduresa com una actriu de prestigi. Per aconseguir-ho, la fera va domar-se. Amb tot, no podem deixar d'associar-la a l'esperit de la dona moderna.

Del 3 de març al 8 de juny de 2008
de dimarts a divendres de 10 a 18 h
dissabte de 10 a 20 h
diumenge d'11 a 15 h
Producció: Museu del Cinema
comissària: Imma Merino
Entrada lliure

Cartell Teaser, tràiler i Imatges: "Sexo en Nueva York"

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Fri, 29 Feb 2008 15:09:00 +0000

Ja sabeu que després de l'èxit televisiu, Carrie, Samantha, Miranda i Charlotte es passen a la pantalla gran. Fins fa poc teniem el teaser en anglès i ara ens arriba en castellà (exactament igual que l'anglès)

30 de maig estrena als Estats Units. A nosaltres ens toca al juny.

Tràiler: "Iron Man"

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Fri, 29 Feb 2008 14:06:00 +0000

L'últim tràiler d'una altra pel·lícula de superheroi: "Iron Man". Data d'estrena: el 30 d'abril.

Més imatges: "X-Men Origins: Wolverine"

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Fri, 29 Feb 2008 13:57:00 +0000

Arriben més imatges d'un dels que promet ser film estrella del 2009, "X-Men Origins: Wolverine", spin off de "X-Men". A la pel·lícula ens explicaran els orígens de Lobezno, un dels més carismàtics dels mutants i un dels meus preferits. I si el personatge està interpretat per aquest tros d'home que és Hugh Jackman encara més ja que sembla nascut per posar-se a la pell del rbel Lobezno.

"X-Men Origins: Wolverine" està sent dirigida per Gavin Hood i completen el repartiment Ryan Reynolds, Liev Schreiber, Taylor Kitsch, Dominic Monaghan i Danny Huston, entre altres. "X-Men Origins: Wolverine" s'estrenarà en els USA el 1 de Maig del pròxim any.

Tràiler: "The Happening"

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Thu, 28 Feb 2008 19:56:00 +0000

Un altre espectacular tràiler de la propera pel·lícula de Shyamalan, "The Happening", aquest cop amb subtítols.

Ultimes cuetades dels Oscar.

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Tue, 26 Feb 2008 18:24:00 +0000

Fent una ullada a un bloc que m'encanta i que us recomano "Tu Blog de Cine" trobo un resum de tota la gala dels Oscar en un sol minut....sí, sí, 60 segons de no res. Si no heu passat de no dormir o us vau avorrir tant que vau acabar tancant els ulls, ara ho podeu veure tot condensat. (per si no ho heu sentit a cap mitjà, Bardem a guanyat un Oscar ;-))

I per veure els models que van lluir (o deslluir segons els casos) els nostres actors i actrius preferits visiteu el recull d'imatges que ha fet "Yahoo movies!", a no perdre detall i a criticar que per això està la famosa estora vermella.

Ells mateixos han fet una llista dels millors i pitjors vestits.

And the Oscar goes to...

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Mon, 25 Feb 2008 18:48:00 +0000

Finalment s'han complert tots els pronòstics i Javier Bardem s'ha endut l'estatueta daurada. Ho ha fet com a millor actor secundari pel paper d'assassí sanguinari i amb pentinat com el "Principe de Bekelar" a "No es país para viejos".

Bardem ha fet història, ja que és el primer actor espanyol que aconsegueix aquest guardó. Quan ha anat a recollir l'estatueta, l'actor ha dedicat el premi, en castellà, a la seva mare, Pilar Bardem i als seus germans, tiets i avis, tots ells actors, per "haver fet gran la professió". També ha volgut dedicar el guardó als còmics espanyols. A més a més, l'actor, visiblement content, ha tingut emotives paraules pels germans Coen, a qui ha agraït la "bogeria" d'haver-li donat el paper i la confiança dipositada en ell, i, sobretot, ha agraït el pentinat inimitable de l'assassí, Anton Chirgurh, que interpreta en la pel·lícula.

Aquesta estatueta no ha estat l'única que ha obtingut "No es país para viejos", que, tot i estar lluny dels vuit Oscars als quals optava, ha estat la gran guanyadora de la nit del cinema nord-americà amb quatre guardons, dos d'ells els més importants. El film, basat en la novel·la del mateix títol, publicada l'any 2003 pel guanyador del premi Pulitzer, Cormac McCarthy, ha aconseguit l'estatueta a la millor pel·lícula, a la millor direcció pels germans Coen i al millor guió adaptat.

El britànic Daniel Day-Lewis ha guanyat l'Oscar al millor actor pel seu paper a "Pozos de ambición", que també ha aconseguit l'Oscar a la millor fotografia. El premi a la millor actriu ha estat per a una altra europea, la francesa Marion Cotillard per la seva interpretació a "La vida en rosa", imposant-se així a actrius de renom com ara Cate Blanchett i Julie Christie; i el de millor actriu secundària per a la britànica Tilda Swinton pel seu paper a "Michael Clayton". Així doncs, els quatre premis a les millors interpretacions han tingut un marcat accent europeu. Precisament per això, el crític cinematògràfic Jaume Figueras s'ha preguntat al 3cat24 "si trigarà molt a materialitzar-se una vaga d'actors de Hollywood que sembla que ja s'estava gestant".

Pel que fa al guió original, el premi ha estat per Diablo Cody, l'exstripper autora del text de la comedia "Juno", que només s'ha endut un guardó dels quatre a què estava nominada.

En la modalitat d'animació, la guanyadora ha estat "Ratatouille", ambientada en el món de la gastronomia francesa. Remy, el ratolí somiador, s'ha imposat a les seves rivals: "Persèpolis" i "Bojos pel surf". L'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa ha estat per "The Counterfeiters".

L'altre espanyol, Alberto Iglesias, ha tingut menys sort que Bardem i per segona vegada s'ha quedat a les portes d'aconseguir l'estatueta a la millor banda sonora per "Cometas en el cielo". L'Oscar ha estat per Dario Marianelli por la seva composició a "Expiación". La millor cançó, per la seva part, ha estat per "Falling Slowly" a "Once".

Llistat de premiats:

- "No es país para viejos", millor pel·lícula

- Joel Coen i Ethan Coen, millor direcció per "No es país para viejos"

- Javier Bardem, millor actor secundari per "No es país para viejos"

- Daniel Day-Lewis, millor actor per "Pozos de ambición"

- Marion Cotillard, millor actriu per "La vida en rosa"

- Tilda Swinton, millor actriu secundària per "Michael Clayton"

- "Juno", millor guió original

- "No es país para viejos", millor guió adaptat

- "Sweeney Todd, el barbero diabólico de la calle Fleet", millor direcció artística

- "Ratatouille", millor pel·lícula d'animació

- "The Counterfeiters", millor pel·lícula de parla no anglesa

- "Taxi to the Dark Side", millor pel·lícula documental

- "Freeheld", millor curt documental

- "Peter & the Wolf", millor curtmetratge d'animació

- "Le Mozart des Pickpockets", millor curtmetratge de ficció

- Dario Marianelli per la seva composició a "Expiación", millor banda sonora

- "Once", millor cançó

- Robert Boyle, premi honorari

- "El ultimátum de Bourne", millor muntatge

- "El ultimátum de Bourne", millor so

- "El ultimátum de Bourne", millor muntatge de so

- "Pozos de ambición", millor fotografia

- "The Golden Compass", millors efectes especials

- "La vida en rosa", millor maquillatge

- "Elizabeth: la edad de oro", millor disseny de vestuari

Lindsay Lohan i Eddie Murphy, els pitjors actors de l'any

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Mon, 25 Feb 2008 18:34:00 +0000

El glamour i el prestigi dels Oscars tenen la seva contrarèplica en els premis Razzies, que reconeixen els pitjors treballs cinematogràfics de l'any. Aquest honor que cap actor o pel·lícula desitja se l'ha emportat en la categoria de pitjor pel·lícula el film "I Know Who Killed Me", de Chris Sivertson, que també s'ha emportat el Razzie a la pitjor direcció.

Pel que fa a les interpretacions més dolentes (i amb ganes), han estat les d'Eddie Murphy, pel seu paper a "Norbit", i Lindsay Lohan, per la seva interpretació de dues bessones a "I Know Who Killed Me". Dóna la casualitat que aquests mateixos actors s'han emportat els premis als pitjors actors secundaris, ja que interpreten més d'un paper en els films i en tots els papers que interpreten ho fan igual de malament.

Uns premis absolutament merescuts, que voleu que us digui.

Cartell: Seda

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Thu, 21 Feb 2008 19:31:00 +0000

L'espavilat comerciant francès Baldabiou (Alfred Molina) sosté entre els seus dits un vel teixit amb fil de seda japonès. Quan l'epidèmia de la malaltia de Pébrine, la malaltia del cuc de seda que va atacar als ous en els criaders europeus a mitjan de 1860, es va estendre a ultramar, fins i tot els ous de països tan llunyans com Àfrica i l'Índia es van veure infectats i tot el comerç europeu de seda semblava condemnat a desaparèixer. Per a continuar amb el seu lucratiu comerç, Baldabiou decideix enviar al jove oficial militar Hervé Joncour (Michael Pitt) a una perillosa missió a Japó, separant-lo durant mesos de Hélène (Keira Knightley), la seva encantadora esposa.

Com podeu deduir de la sinopsi i del cartell un thriller no ho seria pas. La pel·lícula està basada en la novel·la del mateix títol d'Alessandro Baricco.

El film brasiler "Tropa de elite" guanya la Berlinale

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Sun, 17 Feb 2008 14:17:00 +0000

La Berlinale ha tancat edició amb una sorpresa: la pel·lícula guanyadora del màxim guardó ha estat la brasilera "Tropa de elite", de José Padilha. El premi al millor director ha estat per al nord-americà Paul Thomas Anderson, que competia al festival amb la reconeguda "Pozos de ambición", i el gran premi especial del jurat ha estat per a un documental sobre les tortures a Abu Ghraib. El jurat, presidit pel director grec Constantin Costa-Gavras, ha decidit entregar l'Ós de Plata a les millors interpretacions a la britànica Sally Hawkins per "Happy-Go-Lucky" i a l'iranià Reza Najie per "Avaze Gonjeshk-ha".

Controvertida al seu país i un autèntic fenomen en el món del pirateig, amb més d'onze milions de còpies abans de la seva estrena, el film del brasiler José Padilha, la dura, contundent i brutal "Tropa de elite", no ha passat desapercebut a la Berlinale. Tan poc, de fet, que fins i tot s'ha merescut contra tot pronòstic el màxim guardó del certamen, l'Ós d'Or. Una decisió aplaudida en l'any en què Costa-Gavras presidia el jurat i el cine polític de denuncia trobava un lloc destacat.

La pel·lícula és un retrat de la corrupció i la violència policial a les faveles de Rio de Janeiro, i explica les peripècies d'un grup d'operacions especials que participa en una operació de neteja amb motiu d'una visita del papa Joan Pau II l'any 1997. El film està immers en un complex procés judicial després d'una denúncia del departament de policia de Rio, en el qual, segons Padilha, dos terços dels agents —uns 30.000— són corruptes.

Com preveien les travesses, l'Ós de Plata al millor director se l'ha endut Thomas Anderson pel seu treball a "Pozos de ambición". Anderson, que ja va guanyar un Ós d'Or per "Magnolia", també s'ha emportat el premi de millor contribució artística per la música impactant de Jonny Greenwood, un dels membres de Radiohead.

Sally Hawkins, convertida a "Happy-Go-Lucky" en la mestra colorista i vital londinenca que arrenca energia positiva a la història, ha guanyat el premi a la millor actriu. La britànica ha recollit el seu premi amb el mateix somriure deliciós del film. El premi d'interpretació masculina, un dels més disputats, si es té en compte interpretacions com la de Daniel Day-Lewis, ha estat per l'iranià Reza Nagi en un paper d'un treballador d'una granja que serà acomiadat i canviarà la seva vida.

El premi especial del jurat ha estat per a un documental sobre les tortures a la presó d'Abu Ghraib, "Standard Operating Procedure". I el premi a la innovació ha recaigut en la mexicana "Lake Tahoe", de Fernando Eimbcke, que ahir ja va rebre el premi internacional de la crítica.

El palmarès de la 58a edició de la Berlinale

- Ós d'Or: "Tropa de elite", de José Padilha
- Premi especial del jurat: "Standard Operating Procedure", d'Errol Morris
- Ós de Plata al millor director: Paul Thomas Anderson, per "Pozos de ambición"
- Ós de Plata al millor actor: Reza Najie per "Avaze Gonjeshk-ha,"de Majid Majidi
- Ós de Plata a la millor actriu: Sally Hawkins, per "Happy-Go-Lucky", de Mike Leigh
- Ós de Plata al millor guió: "Zuo You" de Wang Xiao Shuai
- Ós de Plata a la contribució artística: "Pozos de ambición"
- Premi Alfred Bauer: "Lake Tahoe", de Fernando Eimbcke
- Premi "opera prima": "Asyl-Park and Love Hotel", de Kumazaka Isuru
- Premi de la crítica internacional (FIPRESCI): "Lake Tahoe", de Fernando Eimbcke
- Premi Amnistia Internacional: "Sleep Dealer", d'Alex Rivera
- Premi generació 14-plus: "Café com leite", de Daniel Ribeiro

L'estrena destacata: "Sweeney Todd, el diabólico barbero de la calle Fleet"

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Fri, 15 Feb 2008 19:51:00 +0000

Benjamin Barker, un home empresonat 15 anys injustament en l'altre costat del món, que escapa i torna a Londres convertit en el sagnant Sweeney Todd a la recerca de venjar-se amb el suport incondiciona de l'obsessiva i devota còmplice, la Sra. Nellie Lovett, una fornera molt especial.

“Crec que el motiu que ‘Sweeney Todd’ hagi aguantat durant 150 anys es deu al fet que és realment una bona historia… una història molt emocionant. És una història sobre la venjança i com aquesta venjança es devora a si mateixa”, diu Stephen Sondheim, el creador de l'aclamat musical teatral “Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street”, el qual ha estat adaptat per a una pel·lícula que dirigeix Tim Burton. “En aquest sentit és una tragèdia en la tradició clàssica sobre algú que vol venjar-se i acaba destruint-se a si mateix”.

Un any després, la història de Prest va ser adaptada com una obra de teatre amb el subtítol “The Demon Barber of Fleet Street”. Ben aviat, la celebritat de Todd va rivalitzar amb l’altre assassí en sèrie del Londres famós del segle XIX, Jack L’Esbudellador. Va ser el dramaturg britànic Christopher Bond, amb la seu obra “Sweeney Todd” de 1973, el que primer va introduir la trama de la venjança Barker/Turpin , considerada ara com part integrant de la llegenda de Sweeney. Després, en 1979 , usant l'obra de Bond com a base de partida, Stephen Sondheim, el llegendari lletrista i compositor nord-americà va dur la història de Sweeney Todd fins a un públic més ampli, amb el seu musical.

Amb l'estrena en Broadway el 1 de març de 1979 , protagonitzat per Len Cariou com Sweeney Todd i Angela Lansbury com la Sra. Lovett, el “Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street” de Sondheim va ser alguna cosa molt diferent al que s'havia vist sobre un escenari. Sagnant i terrorífic, amb una música inspirada pel treball del compositor de bandes sonores Bernard Herrmann (“Psicosis”, “Los Pajaros”), al principi espantava al públic, però ràpidament es va començar a considerar com a obra mestra de Sondheim, traslladant-la ràpidament a Londres i sent posteriorment representada a Broadway en 1989 i 2005 .

Encara que el director Tim Burton no va veure la producció original de Broadway, si que va assistir a una representació anticipada a Londres mentre estava allí estudiant. “No sóc un gran fan dels musicals, però aquest em va encantar”, comenta. “Jo no sabia res sobre Stephen Sondheim. El cartell semblava molar molt, era bastant interessant. És com una pel·lícula de terror antiga però la música és una juxtaposició molt atractiva, és molt bonica, mentre que les imatges són com una vella pel·lícula de terror. També va ser molt interessant veure una cosa sagnant sobre l'escenari. Vaig anar a veure-la dues vegades perquè em va agradar moltíssim”.

El pas de l’obra teatral a la gran pantalla semblava clar que s’havia de produir i una obra de teatre tant fosca i sagnant estava destinada a que Tim Burton, un home de gustos escabrosos en el que el seu cinema, fos el que l’adaptés. Adaptar un musical teatral de tres hores a una pel·lícula de dues hores és obvi que suposa alguns canvis. Algunes cançons van ser canviades completament, unes altres simplement escurçades. També la història ha estat una mica modificada respecte al que es pot veure en el teatre.

En la pell dels dos protagonistes dos dels actors habituals del director, Johnny Depp i Helena Bohan-Carter. Per a encarnar al seu Sweeney Todd, el director Tim Burton només tenia en ment a un actor. “Johnny Depp interpreta a Sweeney Todd com només Johnny Depp pot fer-ho” i els espectadors el veurem per primer cop cantar en una pel·lícula.

Els números musicals de Sweeney Todd no han estat doblats, pel que es podran escoltar les veus originals dels actors cantant, i atès que pràcticament no hi ha diàlegs en la pel·lícula, podem dir que la pel·lícula de Tim Burton, s'estrena gairebé per complet en V.O. en tota Espanya.

Burton va aconseguir recentment el reconeixement per "Sweeney Todd" en els Globus d'Or com la millor pel·lícula musical o comèdia i millor actor en aquesta categoria per a Johnny Depp. Johnny Depp també opta a l’Oscar a “Millor actor”.

Primera Imatge: "X-Men Origins: Wolverine"

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Fri, 15 Feb 2008 19:48:00 +0000

L'1 de maig de 2009 descobrirem com va ser l'origen de Lobezno i com Logan coneix el món dels mutantes i el sinistre programa que converteix a la gent en armes vivents.
Per ara, aquesta primera imatge.

Quina emoció!!!!

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Thu, 14 Feb 2008 16:29:00 +0000

Primer teaser. Si el voleu veure al cinema podreu a partir d'aquest divendres i amb la projecció de la pel·lícula "No es pais para viejos"

Madonna s'estrena com a directora de cinema a la Berlinale

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Wed, 13 Feb 2008 16:12:00 +0000

"Filth and Wisdom" és el títol de la primera pel·lícula dirigida per Madonna i que s'ha presentat en una de les seccions, fora de concurs, del Festival de Cinema Internacional de Berlín. La cantant s'ha desplaçat fins a la ciutat alemanya per veurequina impressió causa la seva producció.

El protagonista de "Filth and Wisdom" és una mena d'intel·lectual: és poeta, filòsof i amb talent per a la música. La pel·lícula narra com aquest home, d'origen ucraïnès, viatja a Anglaterra per convertir-se en una estrella mundial. Un cop arriba a terres angleses, crea una banda de gitanos punk i sobreviu amb feines mal pagades o amb ajuda dels altres.

Aquesta és la primera vegada que Madonna es posa darrere de les càmeres. La seva presència a la Berlinale era una de les que generava més expectació i ha fet que la ciutat alemanya s'omplís de "paparazzis" per poder aconseguir una fotografia seva. Sempre amb un control absolut de la seva imatge, la cantant ha restringit l'assistència de mitjans a la roda de premsa que ha organitzat i només s'ha acreditat un grup reduït de reporters gràfics.

Roy Scheider mor als 75 anys

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Mon, 11 Feb 2008 22:27:00 +0000

L'actor nord-americà Roy Scheider ha mort als 75 anys, segons han informat fonts de l'hospital de la Universitat d'Arkansas. Scheider es va fer famós internacionalment com el cap de policia Martin Brody a la pel·lícula de Steven Spielberg Tiburón.

El 2005, una de les frases més cèlebres de Scheider en aquesta cinta ("necessitaràs un vaixell més gran") va ser escollida per l'Institut Americà del Cine (AFI) com una de les millors frases de la història del cinema. Scheider es va tornar a trobar un altre amb un tauró a Tiburón II (1978), una cinta menor dirigida per Jeannot Szwarc.

Malgrat l'èxit popular de la cèlebre pel·lícula de Spielberg, el reconeixement acadèmic li va arribar per The french connection, per la qual va ser candidat a l'Óscar com a millor actor secundari el 1972. Vuit anys més tard va tornar a aspirar a l'Óscar, aquesta vegada com a protagonista d'All that jazz, de Bob Fosse.

Els seus començaments en la indústria li van facilitar alguns papers en cintes de terror de sèrie B, The curse of the living corpse (1964), encara que no trigaria a cridar l'atenció del cinèfil després de la seva aparició a Klute (1971), amb Jane Fonda.

La seva actuació a Tiburón no el va apartar d'altres projectes independents de qualitat com la clàssica Marathon man, de John Schlesinger, on encarnava un agent de la CIA i germà del personatge de Dustin Hoffman. Altres projectes populars en què va participar van ser la segona part de 2001: Una odissea a l'espai, de Stanley Kubrick, que es va titular 2010 (1984), i La casa Rússia (1990), amb Sean Connery i Michelle Pfeiffer.

En els seus últims anys de vida, Scheider va participar activament en manifestacions contra la intervenció militar dels EUA a l'Iraq.

Personalment a més del Tiburón el recordo molt per El trueno azul on feia de Frank Murphy i s'enfrontava a un insoportable Malcolm "ya te pillare" McDowell.

Tràiler: "The Happening"

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Sun, 10 Feb 2008 20:02:00 +0000

Atenció a l'espectacular tràiler de la propera pel·lícula de M. Night Shyamalan. No sé com evolucionarà la història però així d'entrada promet molt.

Premis GOYA: La sorpresa de "La soledad"

noreply@blogger.com (Yolanda Aguilar) — Mon, 04 Feb 2008 13:59:00 +0000

Jaime Rosales

"La soledad" ha donat la sorpresa convertint-se en la gran triomfadora de la XXII edició dels premis Goya. En el que semblava un mà a mà entre "El Orfanato" i "Las 13 rosas", que partien amb 14 nominacions cadascuna, el drama dirigit per Jaime Rosales es va emportar els guardons a Millor Pel·lícula i Millor Direcció deixant de banda el presumible duel entre les pel·lícules de Juan Antonio Bayona, que es va endur set premis, i Emilio Martínez Lázaro, que es va haver de conformar amb quatre guardons.

L'"opera prima" del director català Juan Antonio Bayona, "El orfanato" s'ha convertit, tal i com s'esperava, en el film més guardonat en la ceremònia dels premis Goya del 2007. Al Palau de Congressos de Madrid s'ha repetit fins a set vegades el títol de la pel·lícula, que entre d'altres ha rebut els premis al millor guió original, millor direcció novella i millor direcció de producció.

L'altra gran nominada, "Las 13 rosas", d'Emilio Martínez-Lázaro, s'ha hagut de conformar amb la segona posició en aquest rànquing d'estatuetes, quatre, de menys pes: millor música original, millor fotografia, millor actor de repartiment i millor vestuari.

Però la veritable sorpresa de la nit l'ha potagonitzada el director barceloní Jaime Rosales, distingit com a millor director per "La soledad", que ha rebut el guardó de millor pel·lícula del 2007. Rosales ha definit la situació com "un moment històric en el cine espanyol", ja que segons ell "fins ara mai s'havia endut el premi una pel·lícula tan estranya i radical". Aprofitant l'èxit en els Goya la pel·lícula tornarà als cinemes aquest divendres.

El Goya a la millor actriu protagonista era una de les grans incògnites de la nit. Emma Suárez i Belén Rueda, per una banda, i un duel fratricida per l'altra, ja que dues de les nominades eren les coprotagonistes de "Siete mesas de billar francés".

Finalment, Blanca Portillo s'ha quedat a la seva butaca i ha pogut aplaudir Maribel Verdú, que ha rebut el primer Goya a la millor interpretació, el primer de la seva carrera, després d'un any d'èxits amb "El laberinto del fauno".

Alberto San Juan ha rebut el Goya com a millor actor protagonista per la seva interpretació a "Bajo las estrellas", del debutant Félix Viscarret, que també ha estat premiada com a millor guió adaptat, de la novel·la "El trompetista de utopía" de Fernando Aramburu.

En el capítol d'actors de repartiment, els premiats han estat José Manuel Cervino per "Las 13 rosas", vint anys després de la seva primera nominació, i Amparo Baró, per "Siete mesas de billar francés" .

Els altres Goya

Millor direcció artística: Josep Rosell, per "El orfanato".
Millor disseny de vestuari: Lena Mossum, per "Las 13 rosas".
Millor maquillatge i perruqueria: Lola López i Itzíar Arrieta, per "El orfanato".
Millor so: Xavi Mas, Marco Orts i Oriol Tarragó, per "El orfanato".
Millor música original: Roque Baños, per "Las 13 rosas".
Millor muntatge: David Gallart, per "REC".
Millor Actriu revelació: Manuela Velasco per "REC".
Millor Actor revelació: José Luis Torrijo, per "La soledad".
Millor pel·lícula estrangera de parla hispana: "XXY", de Lucía Puenzo
Millor fotografia: José Luis Alcaine, per "Las 13 rosas".
Millors efectes especials: David Martí, Montse Ribé, Pau Costa, Enric Masip, Lluís Castells i Jordi San Agustín, per "El orfanato".
Millor cançó original: "Fado da saudade", de Fernando Pinto do Amaral i Carlos do Carmo, per "Fados".