tag:blogger.com,1999:blog-2546631766587409552012-01-24T00:28:48.477+01:00Refranys catalans agrupats i classificats per tema i presentats en ordre alfabètic. Troba el refrany que t'interessa a partir d'un tema concret de l'índex temàtic. A cura de Víctor Pàmies.Víctor Pàmies i Riudorhttps://profiles.google.com/111878849298312692669noreply@blogger.comBlogger82125tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-54935170549654127532011-08-18T08:00:00.000+02:002011-08-18T08:00:00.214+02:002011-08-18T08:00:00.214+02:00<ol><li>A gent bèstia, bonic joc</li> <li>A joc forçat, mostra no hi cal</li> <li>A mal joc, mala cara</li> <li>Aigua, molí i foc, no juguen més que un joc</li> <li>Això és jugar brut</li> <li>Al joc juguem en Jep i jo</li> <li>Al joc, a la taula i a la dansa es coneix la bona criança</li> <li>Al matar els porcs, plaers i jocs</li> <li>Amb armes, dones i focs, no hi vulguis jocs</li> <li>Amb gent que no tinguen seny no hi vulguis tenir cap joc</li> <li>Amb joc net</li> <li>Amb la mar, no hi vulguis jugar, que a la llarga sempre et tocarà el perdre</li> <li>Amb la salut no es juga</li> <li>Amb les coses de menjar no s'hi juga</li> <li>Anar jugant en el greix</li> <li>Anem a jugar a “salta ferratge”… En el cul te l’estaque</li> <li>Apuntar al peó que no juga</li> <li>Aquest joc no es pot jugar de dos vegades</li> <li>Calces negres, calces blanques, me jugue un duro que no m’alcances</li> <li>Com el joc de Verdú: tres per mi i dos per tu</li> <li>Com jugaria en Martí si sapigués amb qui!</li> <li>Com jugaria Martí, si tinguera amb qui!</li> <li>Com pot ser jugar i sempre guanyar?</li> <li>Conéixer el joc [a algú]</li> <li>Creu faràs o la jugada erraràs</li> <li>D'amics, pocs, i amb ells, pocs jocs</li> <li>De joc ras i patada al cap</li> <li>De joguina</li> <li>De joguines vénen renyines</li> <li>De per jugar</li> <li>Deixar fora de joc</li> <li>Després de l'un juga l'altre</li> <li>Ditxós qui pot fer el joc tot sol</li> <li>Diu el tinyós: a tot jugam menys a capell llevar</li> <li>Diuen els crios al joc el que parlen els pares al foc</li> <li>Donar el joc per escampat</li> <li>Donar joc</li> <li>Dos eren que jugaven i el tercer va rebre</li> <li>El bon jugador ha de saber perdre</li> <li>El bon jugador juga tots jocs</li> <li>El diable, quan no té què fer, juga amb lo rabo</li> <li>El gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot </li> <li>El joc de Déu, cadascú el seu</li> <li>El joc de la guineu, quan s'alça ja no hi seu</li> <li>El jugador de pilota que l'espera al bot, es fot</li> <li>El jugar amb foc sol tenir mals resultats</li> <li>El que juga, no torra castanyes</li> <li>Els fadrins són jugadors</li> <li>Els jocs solen acabar en plors</li> <li>Els jugadors de pilota... en el carrer</li> <li>En el joc tothom és igual</li> <li>En el pati d'en Colom, qui juga no dorm</li> <li>En Nadal els jocs, i en Pascua els focs</li> <li>En Sant Antoni, comencen en jocs i acaben en focs</li> <li>Entrar en joc</li> <li>Entre sastres corre el joc</li> <li>És el joc de Verdú, tres per mi i un per tu</li> <li>Ésser joc de poques taules</li> <li>Ésser un joc de xics</li> <li>Fa de bon jugar quan es guanya</li> <li>Fer (alguna cosa) jugant</li> <li>Fer el doble joc</li> <li>Fer el joc (a algú)</li> <li>Fer el joc de Besalú: tres contra u</li> <li>Fer el joc de taules</li> <li>Fer el joc del mut</li> <li>Fer el joc dels polissons: fugiren com estigueren rodons</li> <li>Fer joc [una cosa amb una altra]</li> <li>Fer jocs</li> <li>Fer jugar (o marejar, o remenar) la perdiu</li> <li>Fer la gran jugada</li> <li>Fer mal joc</li> <li>Fer tripijocs i martingales</li> <li>Fer un doble joc</li> <li>Fer una juguesca</li> <li>Fer una mala jugada</li> <li>Fet el joc, feta la llei</li> <li>Fet el joc, feta la trampa</li> <li>Fet el tracte, fet el joc</li> <li>Fins que tornem jugar!</li> <li>Ja hi tornaràs a jugar amb Na Rossa i et tirarà qualque coça</li> <li>Joc a quatre (o a sis, etc.) bandes</li> <li>Joc brut</li> <li>Joc cantat, joc esguerrat</li> <li>Joc de figuera, joc de quimera</li> <li>Joc de foc és joc de boig</li> <li>Joc de focs, joc de boigs</li> <li>Joc de poques taules</li> <li>Joc de quatre, joc de catre</li> <li>Joc de sort, joc de badoc</li> <li>Joc de sort, joc de boig</li> <li>Joc de sort, joc de mort</li> <li>Joc de sort, joc de trampa</li> <li>Joc de sort, per un res i per altres tot</li> <li>Joc d'hòsties</li> <li>Joc llarg trencat, a les tornes donat</li> <li>Joc mal començat mai no pot ésser ben acabat</li> <li>Joc ras i patada al cap</li> <li>Joc ras i puntada al fetge (o al cap, o al cul)</li> <li>Jocs de foc, jocs de boig</li> <li>Jocs de sort, jocs de mala mort</li> <li>Jocs de sort, uns dies no res i uns altres dies tot</li> <li>Jocs feixucs no duren sempre</li> <li>Jocs que duren, puden</li> <li>Jocs, menjars i amors, els primers són els millors</li> <li>Jugador de pilota que l'espera al bot, es fot</li> <li>Jugant dos el tres va perdre</li> <li>Jugant, jugant, els ases es mosseguen</li> <li>Jugar a alems</li> <li>Jugar a amagar-se</li> <li>Jugar a cara o creu</li> <li>Jugar a fet</li> <li>Jugar a la morra</li> <li>Jugar a la puput</li> <li>Jugar a la puta i la Ramoneta</li> <li>Jugar a l'abadí</li> <li>Jugar a l'empastifa que empastifaràs</li> <li>Jugar a les falses per veure venir</li> <li>Jugar a les gepes</li> <li>Jugar a patacons</li> <li>Jugar a penyores</li> <li>Jugar a pic i ratlla</li> <li>Jugar a qui corre més</li> <li>Jugar a saber és el que cal fer</li> <li>Jugar a tant se me'n fot</li> <li>Jugar a tres bandes</li> <li>Jugar agulla</li> <li>Jugar al gat i a la rata</li> <li>Jugar amb algú</li> <li>Jugar amb el foc</li> <li>Jugar amb els sentiments</li> <li>Jugar amb foc</li> <li>Jugar amb la salut</li> <li>Jugar amb xambons fa perdre el temps i els dinerons</li> <li>Jugar brut</li> <li>Jugar dur</li> <li>Jugar el tot pel tot</li> <li>Jugar i no perdre mai, això rai</li> <li>Jugar i passejar, quan no s'ha de treballar</li> <li>Jugar l'agulla</li> <li>Jugar mà a mà</li> <li>Jugar net</li> <li>Jugar o provar-se a tòrcer mans</li> <li>Jugar tres contra u per robar-li els doblers</li> <li>Jugar un paper</li> <li>Jugar una mala passada (a algú)</li> <li>Jugar, ballar i dormir, fan el bon fadrí</li> <li>Jugarà qui tindrà bo</li> <li>Jugaria Martí si tinguera amb qui</li> <li>Jugar-la (a algú)</li> <li>Jugar-la a dos mans</li> <li>Jugar-li males passades alguna cosa</li> <li>Jugar-li una passada</li> <li>Jugar-s’hi el coll</li> <li>Jugar-s’hi un peix</li> <li>Jugar-se (una cosa) a cara o (o i) creu (o fer-s'ho a cara o (o i) creu</li> <li>Jugar-se el coll</li> <li>Jugar-se el coll i la camisa</li> <li>Jugar-se el físic</li> <li>Jugar-se el panís</li> <li>Jugar-se el sol abans de sortir (o abans de néixer)</li> <li>Jugar-se el sol abans d'eixir</li> <li>Jugar-se el tot pel tot</li> <li>Jugar-se els ous</li> <li>Jugar-se la camisa</li> <li>Jugar-se la cara</li> <li>Jugar-se la missa</li> <li>Jugar-se la pell</li> <li>Jugar-se la vida</li> <li>Jugar-se les ferradures</li> <li>Jugar-se les orelles</li> <li>Jugar-se l'escola</li> <li>Jugar-se un peix</li> <li>Jugar-se-la</li> <li>Jugar-se-la a cara o creu</li> <li>Jugar-se-la a tot o res</li> <li>Jugar-s'hi alguna cosa</li> <li>Jugar-s'hi el coll (o la vida)</li> <li>Jugar-s'hi el sou</li> <li>Jugar-s'hi el tot pel tot</li> <li>Jugar-s'hi la pell</li> <li>Jugar-s'hi l'ase i l'albarda</li> <li>Jugar-s'hi les orelles</li> <li>Jugar-s'hi un colló (o els collons)</li> <li>Jugar-s'hi un peix</li> <li>Jugar-s'ho tot en una reballada</li> <li>L’aigua i el foc, només juguen a un joc</li> <li>L’hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc</li> <li>La cura va bé però l'ull me'l jugaré</li> <li>La dona que en jugar perd, per bé que jugui no es pot refer</li> <li>La jugada ja és feta</li> <li>La lluna és una bruixa que juga amb sos níguls i los arruixa</li> <li>La mar i el jugador, ara sí, ara no</li> <li>La mar no vol jocs</li> <li>La mar sempre juga de traïdor</li> <li>La millor jugada, la sogra enterrada</li> <li>La pilota es deu jugar quan vinga bé</li> <li>La sort de Galta, que jugant tot sol perdia</li> <li>La sort en el joc ajuda més els tontos que els bons jugadors</li> <li>L'aigua i el foc no juguen més que a un joc</li> <li>L'amor sol fer mal joc a la dona, car ell és foc i ella estopa</li> <li>Les xiques de les Penelles | totes juguen a un joc, | amb la cua granen casa | i amb el cul bufen el foc</li> <li>L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc (o les juga)</li> <li>L'ofegor juga de traïdor</li> <li>Mala jugada</li> <li>Malhaja el joc i el nom i tot</li> <li>Maria Rosa, si vols jugar posa</li> <li>Matador d'última, jugador de calbot</li> <li>M'ha jugat una mala passada</li> <li>Nadal al foc, Pasqua al joc</li> <li>Ni joc sense trampa ni sant sense estampa</li> <li>Ningú pot guanyar sense jugar</li> <li>No és bo cap joc, si no dura poc</li> <li>No es pot jugar amb greix</li> <li>No et fiïs mai del jurat, puix és joc de disbarats</li> <li>No et moris de la pesta, ni juguis per Nadal</li> <li>No fa poc qui calla i fa el seu joc</li> <li>No fa temps de jugar a sapo-quedo</li> <li>No facis jocs a qui no els entén</li> <li>No hi ha cabal molt ni poc que no l'enfonsi el joc</li> <li>No hi ha joc més divertit que aquell que es juga en el llit</li> <li>No hi ha joc sense trampa</li> <li>No hi ha jugador sense mania</li> <li>No hi ha pitjor sagnia que el joc de la loteria</li> <li>No jugar amb foc</li> <li>No juguem amb canyetes que mos farem tallets</li> <li>No juguem amb el duro, que és cabat</li> <li>No juguem, jugant</li> <li>No jugues amb canyetes que et faràs tallets</li> <li>No jugues amb canyetes, que et tallaràs</li> <li>No jugues amb el foc que et pixaràs al llit</li> <li>No juguis amb Na Rosa, que et tirarà qualque coça</li> <li>No juguis mai amb qui no sap de jugar, que sempre et guanyarà</li> <li>No moris en mortaldat ni jugues per Nadal</li> <li>No n'hi ha joc sense trampa</li> <li>No sopis conill si ets vell, que t'hi jugaràs la pell </li> <li>Noia honesta, res de jocs. Mira'm i no em tocs</li> <li>Obrir-se com un joc de nines russes</li> <li>Olorar la jugada</li> <li>Papallona, papallona, | no juguis vora del foc: | amb gent que no tinguen seny, | no hi vulguis tenir cap joc</li> <li>Patró que mal governa, la vida es juga</li> <li>Peça tocada, peça jugada</li> <li>Per la mort del porc, alegries i jocs</li> <li>Per les errades es perden els jocs</li> <li>Per Sant Antoni comencen els focs i acaben els jocs</li> <li>Per sant Joan al joc, per Nadal al foc</li> <li>Per un punt se perd el joc</li> <li>Per un ratet de plorar, jugue tot el dia</li> <li>Poder jugar-hi de peus</li> <li>Poll de gener juga amb son pare al galliner</li> <li>Portar un doble joc</li> <li>Posar en joc (algú o alguna cosa)</li> <li>Quan el bestiar juga, assenyala pluja</li> <li>Quan el diable no té res per fer, juga amb la cua</li> <li>Quan el diable va a jugar, mira que et vol enganyar</li> <li>Quan el dofí juga, el vent bufa </li> <li>Quan es moixos tenen juguera, senyal de pluja</li> <li>Quan juguen els dofins, maror fora i maror dins </li> <li>Quan l’esparver es fa vell els ocells juguen</li> <li>Quan la sort fa cara de gos, jugueu vós</li> <li>Quan les cabres salten i juguen, senyal de vent</li> <li>Quan ve de volea, es juga</li> <li>Quan vegis el vent de terra i els núvols jugar, mariner, fes-te a la mar</li> <li>Que sap jugar a tots els jocs? Ten-lo per savi i no per boig</li> <li>Què t'hi jugues?</li> <li>Qui calla i fa son joc, no fa pas poc</li> <li>Qui de cor juga, la salut es juga</li> <li>Qui de jugar es dóna vergonya ni és home ni és dona</li> <li>Qui decanta el cap no sap què jugar</li> <li>Qui en fa massa, no és del joc</li> <li>Qui es juga la joventut, ja està perdut</li> <li>Qui es lloga els seus plaers s'hi juga, qui es casa se'ls ven</li> <li>Qui fa el joc mai perd</li> <li>Qui fa el joc, no perd</li> <li>Qui fa trampes jugant, a l'infern va caminant</li> <li>Qui juga a menut, sempre el veuràs perdut</li> <li>Qui juga amb carbó es mascara</li> <li>Qui juga amb foc acaba cremant-se</li> <li>Qui juga amb foc i pixa en es llit, no té es seny complit</li> <li>Qui juga amb foc, es crema</li> <li>Qui juga ferm, juga bé</li> <li>Qui juga net sempre perd</li> <li>Qui juga net, net es queda</li> <li>Qui juga no ha d'estar per res més</li> <li>Qui juga no torra castanyes</li> <li>Qui juga per guanyar perd per obligació</li> <li>Qui juga, els pèls es juga</li> <li>Qui juga, mai viu feliç</li> <li>Qui molt juga amb el gat, en sortirà esgarrapat.</li> <li>Qui no juga, no guanya</li> <li>Qui no sap què jugar, a tots fa</li> <li>Qui no vulgui perdre, que no jugui</li> <li>Qui per Nadal juga a bitllets, per Pasqua s'escalfa els talons</li> <li>Qui per Nadal juga al tocó, per Pasqua es calenta el taló</li> <li>Qui perd vol tornar a jugar</li> <li>Qui té el cap de vidre, no jugui a pedrades</li> <li>Qui treu el joc mai perd</li> <li>Reduir-se el joc a taules</li> <li>Rematar la jugada</li> <li>Rosa, si vols jugar, posa</li> <li>Sa lluna es una bruixa que juga amb els níguls i los arruixa</li> <li>Segons l'al·lot, les joguetes</li> <li>Seguir el joc</li> <li>Sembla que es nega i juga amb l'aigua</li> <li>Sense amor ni jocs, res hi ha agradable</li> <li>Sense interès, ningú juga</li> <li>Ser [alguna cosa] un joc [per a algú]</li> <li>Ser com qui juga a la campaneta de la ning-ning</li> <li>Ser enjogassat, -da</li> <li>Ser la joguina d'algú</li> <li>Ser un mal joc</li> <li>Ser un tripijoc</li> <li>Si comences bé no t'espanti el joc darrer</li> <li>Si el gresol fa mala cara, val més plegar la jugada</li> <li>Si els jocs s'haguessin de jugar dues vegades, ningú perdria</li> <li>Si es pogués jugar dues vegades, ningú perdria</li> <li>Si jugues amb bancs, tindràs entrebancs</li> <li>Si jugues amb un que no en sap, et deixarà pelat</li> <li>Si no vols perdre, no juguis</li> <li>Si per Nadal joc, per Pasqua foc</li> <li>Si per Nadal jugues a bitllons, per Pasqua et torraràs els talons</li> <li>Si vols jugar, posa, Maria Rosa</li> <li>Sort en amors, desgraciat en el joc; sort en el joc, desgraciat en amors</li> <li>Tancar el joc</li> <li>Tant tenim del joc com del rebato</li> <li>Taula i joc són pedra de toc</li> <li>Té ses bromes pesades, es jocs feixucs...</li> <li>Té una juguera malaïda</li> <li>Tenir bona o mala mà en el joc</li> <li>Tenir joc (una cosa)</li> <li>Tenir jocs</li> <li>Tenir mals jocs</li> <li>'Tonto' el qui juga i 'tonto' el qui no juga</li> <li>Tornar la pilota a joc</li> <li>Tornar-li les pilotes al joc</li> <li>Tot bon jugador ha de saber perdre</li> <li>Tot jugant, els burros es mosseguen</li> <li>Tot jugant, jugant, es casen</li> <li>Tots els jocs que duren, puden</li> <li>Tripeta plena fa jocs</li> <li>Tripeta plena fa jocs i no camiseta llímpia</li> <li>Trobar-se en un tripijoc</li> <li>Un bon badoc fa mudar el joc</li> <li>Un sastre i un caçador jugaven a dir mentides; el caçador en va dir set i el sastre cent de seguides</li> <li>Un sí vaig dar i la llibertat em vaig jugar</li> <li>Una filla és un joc, però tres ja són un foc</li> <li>Una vegada que el diable i la dona van jugar, aquesta el va guanyar</li> <li>Uns juguen i uns altres paguen</li> <li>Val més jugar a la segura que esperar bona ventura</li> <li>Val més sort que ben jugar</li> <li>Val més sort que bon joc</li> <li>Val més ventura que ben jugar</li> <li>Veure el joc mal parat</li> <li>Veure-li el joc a un altre</li> <li>Vols jugar-t'hi que...?</li> <li>Xarxa estripada, fa mala jugada</li> </ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/254663176658740955-5493517054965412753?l=refranyer-tematic.blogspot.com' alt='' /></div> <p><a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/bsMEWP_MS8XsnlYT6SfbncckIHw/0/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/bsMEWP_MS8XsnlYT6SfbncckIHw/0/di" border="0" ismap="true"></img></a><br/> <a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/bsMEWP_MS8XsnlYT6SfbncckIHw/1/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/bsMEWP_MS8XsnlYT6SfbncckIHw/1/di" border="0" ismap="true"></img></a></p><img src="http://feeds.feedburner.com/~r/RefranyerTemtic/~4/Q_RtHlupTzY" height="1" width="1"/>Víctor Pàmies i Riudorhttps://profiles.google.com/111878849298312692669noreply@blogger.com4http://refranyer-tematic.blogspot.com/2011/08/jocs-i-joguines.htmltag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-21681309774543339422011-08-17T08:00:00.001+02:002011-08-17T08:00:02.915+02:002011-08-17T08:00:02.915+02:00<ol><li>A cartes vistes, tothom és jugador</li> <li>A joc vist, tothom és savi</li> <li>A jugar i perdre, pagar i callar</li> <li>A jugar tots o a cremar la baralla</li> <li>A jugar tots o esqueixar les cartes</li> <li>A la bossa del jugador no li cal lligador</li> <li>A la casa del jugador, tan aviat hi ha alegria com tristor</li> <li>A la vetlla de viatjar, no et posis a jugar</li> <li>A l'amic, si el guanyes en el joc, guanya-li poc.</li> <li>A qui el joc ama, el joc el mata</li> <li>A qui hagis de manar, no t'hi posis a jugar</li> <li>Abans de jugar l'as, mira bé el que fas</li> <li>Abans de viatjar no et posis a jugar, perquè la bossa hi deixaràs; jugaràs, però no viatjaràs</li> <li>Acabat el joc amb el dos de bastos</li> <li>Afortunat en el joc, desgraciat en amors</li> <li>Afortunat en el joc, dissortat en amors</li> <li>Això són bruixeries, jocs de mans i patranyes de xarlatans</li> <li>Al bon jugador, les cartes li juguen soles</li> <li>Al joc i al vi, l'home es fa coquí</li> <li>Al joc no cal més que dues coses: paciència i diners</li> <li>Al joc, a la taula i a la dansa es coneix la bona criança</li> <li>Al treballador, faena; i al jugador, diners</li> <li>Alberic està molt ric per les jugades de loto i les baralles de cartes i l'arròs de fora «coto»</li> <li>Albur de rei i sis, no els juguis</li> <li>Amb diner guanyat al joc mai no arribaràs al lloc</li> <li>Amb el diner no s'hi juga, perquè sempre et toca el perdre</li> <li>Amb el rei i l'as el joc dominaràs</li> <li>Anar per la vida jugant a cartes vistes</li> <li>As d'espases, bastos i sota, si jugues amb novells, jugada bona</li> <li>Bé juga el que no juga</li> <li>Begadors i jugadors, sa fam les va darrere</li> <li>Bon jugador, mala ventura</li> <li>Bona mina i dolent joc</li> <li>Borratxos i jugadors, fora de casa</li> <li>Bossa de jugador no és bossa de pagador</li> <li>Bossa de jugador no ha de menester tancador</li> <li>Bossa de jugador, no té aturador</li> <li>Bruixes o jocs de mans, «patranyes» de xarlatans</li> <li>Caçaire i jugaire no poden durar gaire</li> <li>Cap jugador no arriba a vell</li> <li>Cap jugador no pot ser home bo</li> <li>Carta girada, carta jugada</li> <li>Carta jugada, sort tirada</li> <li>Carta tirada, ben jugada</li> <li>Carta tocada, carta jugada</li> <li>Cartes i armes, fins que s'han jugat no se'n sap el resultat</li> <li>Cartes, dones, joc i vi el ric fan tornar mesquí</li> <li>Casar-se és jugar-se la vida en una carta</li> <li>Cavall de raça i jugador no és gaire durador</li> <li>Començar jugant i acabar plorant</li> <li>Company de camí, de joc o d'hostal, no el tinguis de seguida per amic formal</li> <li>D'alegria de jugador, de salut de vell i de cel estrellat, ni me'n fio ni me n'he fiat</li> <li>De cartes i de daus, els millors són no jugar-los</li> <li>De diner guanyat al joc, no te'n compraràs cap porc</li> <li>De jugador, borratxo i fart, Déu me n’apart</li> <li>De jugar a cartes i de sembrar, mai no se'n sap prou</li> <li>De jugar, ningú no se'n fa ric</li> <li>De robar i de jugar benhaja qui me'n traurà</li> <li>De tot el joc de cartes, oros, copes, bastos i espases</li> <li>Del joc, en ve el foc</li> <li>Del joc, en vénen tota mena de raons</li> <li>Del joc, ni molt ni poc</li> <li>Del joc, poc, i millor gota</li> <li>Del jugador, gra o palla</li> <li>Del jugar al robar una passa només hi ha</li> <li>Del jugar, renegar i briconejar, costa de desavesar</li> <li>Després de les cartes vistes, tots son jugadors</li> <li>Déu me do per jugar un bon jugador, un que no en sàpiga, no</li> <li>Diner de joc, ara molt, ara gens, ara poc</li> <li>Diner del joc vingut, avui guanyat, demà perdut</li> <li>Diner en el joc guanyat no és guanyat, sinó deixat: a jugar tornaràs i el perdràs</li> <li>Diner que el joc ha portat, avui vingut i demà entornat</li> <li>Diner vingut del joc, molts en tenen i pocs en retenen</li> <li>Diners de joc no fan pilerot</li> <li>Dir mal de les cartes i jugar amb dos jocs</li> <li>Dóna-me'l afeccionat al joc i mentider, i jo te'l daré borratxo i faldiller</li> <li>Dones, vi i joc són la perdició dels homes</li> <li>Dur una pell de serp al damunt, fa veure les trampes dels qui fan jocs de mans</li> <li>El bon gat de mar sap ben jugar, ben fumar i ben nedar</li> <li>El bon joc és no jugar-lo</li> <li>El bon jugador coneix les cartes amb l'olor</li> <li>El bon jugador de manilla, tuti i truc i bescambrilla</li> <li>El bon jugador dóna per sota</li> <li>El bon jugador quan juga no coneix sa mare</li> <li>El bon jugador, bon bevedor i bon fumador</li> <li>El bon jugador, fumador i bevedor</li> <li>El borratxo és la joguina del dimoni</li> <li>El camí del jugador porta dret a la presó</li> <li>El cau, no el juga cap home brau</li> <li>El diner del jugador no té aturador</li> <li>El joc crema més que el foc</li> <li>El joc destruïx més que el foc</li> <li>El joc fort, el vi ranci i la dona jove</li> <li>El joc no és joc, que és foc, i crema qui el toc</li> <li>El joc no paga la candela</li> <li>El joc porta tots els mals</li> <li>El joc, la dona i el vi fan tornar el ric mesquí</li> <li>El joc, bé el conec; però el jugador, no ho crec</li> <li>El joc, el llit, la nit i el foc no s'acontenten mai amb poc</li> <li>El joc, la dona i la mar són tres mals</li> <li>El joc, la sort i l'amor té els seus alts i baixos</li> <li>El jugador de tarannà el que guanya avui ho perd demà</li> <li>El jugador el joc cerca de cor</li> <li>El jugador es faria barba d'or si a mig jugar sabia plegar</li> <li>El jugador mai pot guanyar; si guanya avui ho perd demà</li> <li>El jugador no deixa hisenda ni renda</li> <li>El jugador no té jorn bo</li> <li>El jugador per una sota dóna la dona, i per un cavall, la dona i el cavall</li> <li>El jugador quan té sort, que no remeni les cartes</li> <li>El millor de les cartes és no jugar-les</li> <li>El millor joc és ni veure'l de lluny ni a prop</li> <li>El millor jugador que hi ha, amb males cartes sap guanyar</li> <li>El millor jugador, sense cartes</li> <li>El que és donat a jugar, casa no farà, i si se la fa no la guardarà</li> <li>El que juga amb el taverner, o és boig o li sobra el diner</li> <li>El qui juga és juga la ventura</li> <li>El qui juga o mira el joc, de sa casa cuida poc</li> <li>El qui juga per obligació, perd per necessitat</li> <li>El set i mig i la bescambrilla són jocs de faldilles</li> <li>El tafurer, quan juga, sa mare envidaria; i si no ho volia fer que no es digui tafurer</li> <li>El tito, el truc i la manilla no són jocs per faldilles</li> <li>El tuti, joc de murri</li> <li>El tuti, joc de muti</li> <li>El vi del joc, el beu qui pot</li> <li>El vi, la ira i el joc descobreixen l'home</li> <li>El vi, les dones i el joc fan anar els homes de tort</li> <li>El vici no va sol, el joc s'acompanya de tots</li> <li>Els diners del joc són sagrats</li> <li>Els jugadors reneguen, disbauxen i no engreixen</li> <li>Els oros fan rodar el joc</li> <li>Els que juguen quan guanyen beneeixen i quan perden reneguen</li> <li>Els vells, fins les rates juguen amb ells</li> <li>En casa de jugador, poc pa i baralles</li> <li>En el joc i en el plat, l'home coneixeràs</li> <li>En el joc l'argent ve a passes i l'or se'n va al galop</li> <li>En el joc qui més guanya és el que mira i no juga</li> <li>En el joc, en la taula i en la dansa es coneix la bona criança</li> <li>En el joc, qui guanya es queda sense camisa i qui perd es queda nuet</li> <li>En la taula i en el joc coneixeràs els homes</li> <li>Encara que no faig el joc, mirant-ho m'alegro un poc</li> <li>Engrifar-se les cartes en el joc</li> <li>Entrar en joc</li> <li>Es guanya el plet i es guanya el joc amb cataplasmes d'or</li> <li>És joc de poques taules</li> <li>És millor jugador el que guanya que el que perd</li> <li>És un joc de tria l'as</li> <li>Ésser joc de poques taules</li> <li>Estar jugades les cartes</li> <li>Fer bona cara i mal joc</li> <li>Fer el joc de taules</li> <li>Fer el joc del mut</li> <li>Fer jocs de mans</li> <li>Fer la gran jugada</li> <li>Fer mal joc</li> <li>Fer un doble joc</li> <li>Fer un joc de mans</li> <li>Fer un tripijoc</li> <li>Fer una mala jugada</li> <li>Fes una errada en el joc i ell en farà cent</li> <li>Fill jugador, que no ens el dongui Nostre Senyor</li> <li>Fumador de pipa, jugador de cartes, bevedor de vi, no el vull per a mi</li> <li>Gastant molt i guanyant poc, mal ha d'acabar el joc</li> <li>Guany del joc, no dura una setmana</li> <li>Guanyant i perdent es fan els jugadors</li> <li>Guanys de joc, duren molt poc</li> <li>Guanys de joc, inflen i no engreixen</li> <li>Home jugador no és res de bo</li> <li>Home jugador no té aturador</li> <li>Home jugador, cada dia pitjor</li> <li>Home que juga molts jocs, ni de lluny ni de prop</li> <li>Home que no juga, Déu se l'enduga</li> <li>Home que no sap jugar per amic meu no es pot comptar</li> <li>Joc cantat, joc esguerrat</li> <li>Joc de cartes i jocs de peu, qui més hi mira menos hi veu</li> <li>Joc de cartes, joc de trampes</li> <li>Joc de cartes, jocs de males arts</li> <li>Joc de mans, brega segura</li> <li>Joc de mans, feina de mal art</li> <li>Joc de mans, joc de vilans</li> <li>Joc de poques taules</li> <li>Joc de quatre, joc de catre</li> <li>Joc de sort, joc de badoc</li> <li>Joc de sort, joc de baralla</li> <li>Joc de sort, joc de boig</li> <li>Joc de sort, joc de mort</li> <li>Joc de sort, joc de trampa</li> <li>Joc de sort, per un res i per altres tot</li> <li>Joc i beguda, casa perduda</li> <li>Joc llarg trencat, a les tornes donat</li> <li>Joc mal començat mai no pot ésser ben acabat</li> <li>Joc nou, cada u un sou</li> <li>Joc quatrer no val res</li> <li>Joc quatrer, tira'l al carrer</li> <li>Joc, vi i dones són la perdició dels homes</li> <li>Jocs amb dany, no acaben l'any</li> <li>Jocs de cartes, jocs de baralles</li> <li>Jocs de cartes, jocs de bergants</li> <li>Jocs de cartes, jocs de diables</li> <li>Jocs de cartes, pels altres</li> <li>Jocs de mans, jocs de vilans</li> <li>Jocs de sort, jocs de mala mort</li> <li>Jocs de sort, uns dies no res i uns altres dies tot</li> <li>Jocs honestos usaràs i dels daus te guardaràs</li> <li>Jocs que duren, puden</li> <li>Jocs, menjars i amors, els primers són els millors</li> <li>Juga el primer as i partida no perdràs</li> <li>Juga el sis si no està contra el rei</li> <li>Jugador de bot, pagador de butxaca</li> <li>Jugador de cartes i bevedor d'aiguardent, sempre duu el cap calent</li> <li>Jugador de cartes, fumador de pipa, bevedor de vi, no el vull pas per mi</li> <li>Jugador de manilla, borratxo segur</li> <li>Jugador de pilota que l'espera al bot, es fot</li> <li>Jugador i bevedor de vi, magre i secardí</li> <li>Jugador i caçador i pescador no tenen mai un xinxó</li> <li>Jugador i cavall de raça, prompte passa</li> <li>Jugador que juga i guanya, guanya l'infern i perd l'ànima</li> <li>Jugador que juga i perd, perd el diner i guanya l'infern</li> <li>Jugador que mira el cel les estrelles veu</li> <li>Jugador que no té diners per jugar, les orelles es jugarà</li> <li>Jugador que perd és un mal home</li> <li>Jugador que perd, mal home</li> <li>Jugador que tingui l'as, ja li pots anar al detràs</li> <li>Jugador que vol guanyar, les cartes no ha de remenar</li> <li>Jugador, pare i padrí</li> <li>Jugador, pescador i pecador mai no tenen res de bo</li> <li>Jugador, pintor, tot allò no val gaire</li> <li>Jugador? Per marit no el vull pas jo</li> <li>Jugaire, mentider, enredaire, donaria la dona per una bona carta</li> <li>Jugant dos el tres va perdre</li> <li>Jugar a carta tapada</li> <li>Jugar a cartes vistes</li> <li>Jugar a cartes vol més sort que traça</li> <li>Jugar amb cartes descobertes</li> <li>Jugar amb cartes matades</li> <li>Jugar amb cartes netes</li> <li>Jugar amb dos jocs de cartes</li> <li>Jugar amb dos parells de mànegues</li> <li>Jugar amb dues baralles</li> <li>Jugar amb xambons fa perdre el temps i els dinerons</li> <li>Jugar bé les seves cartes</li> <li>Jugar i no perdre mai, això rai</li> <li>Jugar i passejar, quan no s'ha de treballar</li> <li>Jugar la darrera carta</li> <li>Jugar mà a mà</li> <li>Jugar més que les cartes</li> <li>Jugar una sola carta</li> <li>Jugar, beure i fumar, les tres tares d'un fadrí</li> <li>Jugar-se el sol abans de sortir (o abans de néixer)</li> <li>Jugar-se el tot pel tot</li> <li>Jugar-se les cartes</li> <li>Jugar-se l'última carta (en una cosa)</li> <li>Jugar-s'ho tot a una sola carta</li> <li>L’hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc</li> <li>La bescambrilla, joc de calces; la manilla, joc de barbes</li> <li>La bossa del jugador ara té diners ara no</li> <li>La bossa del jugador corre sense aturador</li> <li>La bossa del jugador no necessita lligador</li> <li>La carrera del jugador fa cap a la presó</li> <li>La carta que no jugues sempre és la millor</li> <li>La dona que en jugar perd, per bé que jugui no es pot refer</li> <li>La manilla és joc de borratxos</li> <li>La manilla no la poden jugar els muts</li> <li>La mar i el jugador, ara sí, ara no</li> <li>La millor sort del daus, és no jugar-los</li> <li>La millor sort del joc és no jugar</li> <li>La sort de Galta, que jugant tot sol perdia</li> <li>La sort en el joc ajuda més els tontos que els bons jugadors</li> <li>La vida del carreter n'és vida molt regalada: cada dia bon menjar i el diumenge a jugar a cartes</li> <li>L'as de joc, nou o net</li> <li>L'as d'oros no el juguen «bobos»</li> <li>Les cartes no es juguen més que una vegada</li> <li>Les cases de joc cauen, però els jocs queden</li> <li>Les dones, el vi i el joc fan anar els homes de tort</li> <li>Les tres desgràcies de l'home són: el joc, les dones i el vi</li> <li>L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc (o les juga)</li> <li>L'ofegor juga de traïdor</li> <li>Los jocs honests tu usaràs; | de jocs de dau te guardaràs. | Jamai bon manto portaràs | mentre el seguesques</li> <li>Mala jugada</li> <li>Malhaja el joc i el nom i tot</li> <li>Matador d'última, jugador de calbot</li> <li>Menjant, jugant i bevent es coneix la gent</li> <li>Més hi veu qui mira que no pas qui juga</li> <li>Més jugador que el Rei d'oro</li> <li>Més jugador que unes cartes</li> <li>Ni al gastador li manca què gastar ni al jugador què jugar, ni a l'avar què aplegar</li> <li>Ni caça de caçador, ni diner de jugador</li> <li>Ni dilluns sense lluna ni jugador amb fortuna</li> <li>Ni joc sense trampa ni sant sense estampa</li> <li>Nineta, si vols venir, / a la plaça de Begur / comprarem un joc de cartes / per jugar al trenta-u</li> <li>No em pesa que mon fill sia jugador, sinó que va darrera de rescabalar-se</li> <li>No és bon jugador de manilla el qui no és bon bevedor</li> <li>No és bon jugador el que no renega</li> <li>No hem pesa que mon fill siga jugador, sinó que vaja darrere de rescabalar-se</li> <li>No hi ha cabal molt ni poc que no l'enfonsi el joc</li> <li>No hi ha joc de mans sense trampa</li> <li>No hi ha joc sense trampa</li> <li>No hi ha jocs de mans sense paranys</li> <li>No hi ha jugador sense mania</li> <li>No juguis jamai de mans perquè és joc de vilans</li> <li>No juguis mai a cartes amb qui no sàpiga jugar-hi</li> <li>No n'hi ha joc sense trampa</li> <li>No prengues per ofici, el que els rics tenen per vici: cacera, joc i ball</li> <li>No saber amb qui et jugues els diners</li> <li>No tots els jocs són asos i reis, que també hi ha vuits i nous</li> <li>O juguem tots o es trenca la baralla</li> <li>Oh!, n'han fet, de morts, el joc, borratxera i els vils amors!</li> <li>Oros són trumfos i bastos fan joc</li> <li>Ors són trumfos i joc espases</li> <li>Peça tocada, peça jugada</li> <li>Pels jugadors, Déu són les cartes</li> <li>Per casa mira molt poc el qui juga a tot estrop</li> <li>Per fer un bon joc, tenir molt i gastar poc</li> <li>Per fumar, amb pipa, per beure, aiguardent, i per jugar, el joc més dolent</li> <li>Per jugar no fan falta més que dues coses: paciència i doblers</li> <li>Per sa casa mira poc el que juga o mira el joc</li> <li>Perdre és ben guanyar, si no tornes a jugar</li> <li>Perdut el diner, el jugador, com que no pot jugar, es posa a mirar</li> <li>Pescador, jugador i bevedor no valen res</li> <li>Pintar (o jugar) bastos</li> <li>Posar nostres vides a joc d'una tria d'as</li> <li>Qualsevol que és jugador, mai el veuràs guanyador</li> <li>Quan el diable vol fer mal, juga a les cartes</li> <li>Quan les cartes s'atravessen, que jugui un altre</li> <li>Quan un està de sort, les cartes soles li juguen</li> <li>Quan un jugador renega, senyal que perd</li> <li>Quan vegis jugar a cartes, seràs prudent si te n'apartes</li> <li>Quatre coses maten a qui les usa: amor de dona, caça, joc i vi</li> <li>Que amb pipa fumés, que a cartes jugués i que vi begués mentre em volgués</li> <li>Que bon jugador no es diga el qui no sap jugar a la manilla</li> <li>Que sap jugar a tots els jocs? Ten-lo per savi i no per boig</li> <li>Quedar moltes cartes per jugar</li> <li>Qui a cartes juga baralles busca</li> <li>Qui a cartes juga, els cabells s'empenya</li> <li>Qui cartes juga en raons es met</li> <li>Qui de jugar es dóna vergonya ni és home ni és dona</li> <li>Qui decanta el cap no sap què jugar</li> <li>Qui el joc ama, el joc el mata</li> <li>Qui en fa massa, no és del joc</li> <li>Qui és afortunat en amors sol ser desgraciat en el joc</li> <li>Qui es fica a jugar, més pot perdre que guanyar</li> <li>Qui és mà, que jug</li> <li>Qui es posa a jugar, tant pot perdre com guanyar</li> <li>Qui es surt del joc, perd l'aposta</li> <li>Qui fa el joc mai perd</li> <li>Qui fa el joc, no perd</li> <li>Qui fa trampes jugant, a l'infern va caminant</li> <li>Qui guanya pa i es juga el vi, perd pa i vi</li> <li>Qui ha jugat jugarà, qui és boig no curarà</li> <li>Qui joc ama, el joc lo mata</li> <li>Qui juga a cartes el dimoni empaita</li> <li>Qui juga a cartes es juga la felicitat</li> <li>Qui juga a menut, sempre el veuràs perdut</li> <li>Qui juga al rest obert, o tot ho guanya o tot ho perd</li> <li>Qui juga amb dues baralles, guarda asos a les mànegues</li> <li>Qui juga de broma, perd de veres</li> <li>Qui juga diners, es juga la ventura</li> <li>Qui juga en dissabte te mal diumenge</li> <li>Qui juga i guanya vi i torna a jugar vi, paga vi</li> <li>Qui juga i perd diners torna a jugar, i si guanya encara més</li> <li>Qui juga i perd torna a jugar; si no hi torna avui hi tornarà demà</li> <li>Qui juga i perd, just és que renegui</li> <li>Qui juga i perd, paga</li> <li>Qui juga molt a cartes no duu neta la casaca</li> <li>Qui juga molt no té mai ni un sou</li> <li>Qui juga molt, molt perd</li> <li>Qui juga net sempre perd</li> <li>Qui juga net, net es queda</li> <li>Qui juga no dorm</li> <li>Qui juga no dorm i qui dorm paga</li> <li>Qui juga no ha d'estar per res més</li> <li>Qui juga per guanyar perd per obligació</li> <li>Qui juga per interès, esclau de les cartes és</li> <li>Qui juga per misèria, perd per necessitat</li> <li>Qui juga per necessitat, perd per obligació</li> <li>Qui juga un trumfo, en puja un altre</li> <li>Qui juga, els pèls es juga</li> <li>Qui juga, guarda cabres</li> <li>Qui juga, la bossa s'espluga</li> <li>Qui juga, mai viu feliç</li> <li>Qui juga, no dorm</li> <li>Qui juga, no guarda cabres</li> <li>Qui jugava a cartes i se n'ha sabut deixar ja pots dir que és bon cristià</li> <li>Qui li agrada jugar casa alta no es farà</li> <li>Qui no és bon bevedor, no pot ser bon jugador de manilla</li> <li>Qui no fuma, ni juga, ni fot, el diable se n'hi porta tot</li> <li>Qui no juga és el que guanya</li> <li>Qui no juga és qui més guanya</li> <li>Qui no juga, no guanya</li> <li>Qui no sap jugar a cartes, Déu el té en gràcia</li> <li>Qui no vulgui perdre, que no jugui</li> <li>Qui perd vol tornar a jugar</li> <li>Qui porta pell de serp a la butxaca, veu totes les trampes dels qui fan jocs de mans</li> <li>Qui sempre juga i mai no treballa, somnia</li> <li>Qui sovint juga, menja i beu paga tard el que deu</li> <li>Qui té mà domina el joc, si el joc es deixa dominar</li> <li>Qui té mà sempre guanya sense jugar</li> <li>Qui treu el joc mai perd</li> <li>Qui veu jugar i se'n sap estar, gran virtut ha</li> <li>Reduir-se el joc a taules</li> <li>Saber amb qui se la juga (o saber amb qui es juga els quartos (o els calés, o els diners, etc.))</li> <li>Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u; el dimoni va fer trenta, i sant Antoni, trenta-u</li> <li>Sant jugador, llàntia de fusta</li> <li>Sense interès, ningú juga</li> <li>Ser jugador com los diners</li> <li>Ser un tripijoc</li> <li>Set caçadors, set pescadors i set jugadors: vint-i-un perduts</li> <li>Si al teu amic vols conèixer, fes-lo jugar i beure</li> <li>Si comences bé no t'espanti el joc darrer</li> <li>Si el gresol fa mala cara, val més plegar la jugada</li> <li>Si el guardià juga a cartes, què faran els altres frares?</li> <li>Si el jugador pot canviar, llavors també hi ha un remei contra la lepra</li> <li>Si els bitllers estan en joc, l'aigua mansa es torna foc</li> <li>Si els jocs s'haguessin de jugar dues vegades, ningú perdria</li> <li>Si es pogués jugar dues vegades, ningú perdria</li> <li>Si jugues amb un que no en sap, et deixarà pelat</li> <li>Si manlleves al jugador que guanya, ell demà et manllevarà perquè perdrà</li> <li>Si no vols perdre, no juguis</li> <li>Sort en amors, desgraciat en el joc; sort en el joc, desgraciat en amors</li> <li>Sota, el joc per sota</li> <li>Tabac, joc i vi, amb taxa, distrauen, sens ella, un verí</li> <li>Tafur quotidià, jugador perpetu</li> <li>Tant a l'estiu com a l'hivern és més bon jugador el qui guanya que el qui perd</li> <li>Tant per una carta de massa com per una carta de poc es perd el joc</li> <li>Taula i joc són pedra de toc</li> <li>Tenir bona o mala mà en el joc</li> <li>'Tonto' el qui juga i 'tonto' el qui no juga</li> <li>Tot bon jugador ha de saber perdre</li> <li>Tot bon mariner és bevedor, fumador i jugador </li> <li>Tots els jocs que duren, puden</li> <li>Tres coses fan perdre l’home: el joc, el vi i la dona</li> <li>Tres coses perden l'home: plet, baralla i joc</li> <li>Tres pescadors, tres jugadors i tres caçadors són nou pobres</li> <li>Trobar-se en un tripijoc</li> <li>Un bon badoc fa mudar el joc</li> <li>Una carta salva un joc i una carta el perd</li> <li>Una regla té el joc per guanyar: no jugar</li> <li>Una vegada que el diable i la dona van jugar, aquesta el va guanyar</li> <li>Uns juguen i uns altres paguen</li> <li>Val més jugar a la segura que esperar bona ventura</li> <li>Val més sort que ben jugar</li> <li>Val més sort que bon joc</li> <li>Val més un jugador que un calavera i bevedor</li> <li>Val més ventura que ben jugar</li> <li>Veure el joc mal parat</li> <li>Veure-li el joc a un altre</li> <li>Vi, tabac i joc, del més fort</li> <li>Vingui aquí a jugar a la brisca</li> <li>Vol jugar amb dues cartes</li> </ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/254663176658740955-2168130977454333942?l=refranyer-tematic.blogspot.com' alt='' /></div> <p><a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/MbBDPZpv95-ijMAbKzqCeEazKyw/0/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/MbBDPZpv95-ijMAbKzqCeEazKyw/0/di" border="0" ismap="true"></img></a><br/> <a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/MbBDPZpv95-ijMAbKzqCeEazKyw/1/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/MbBDPZpv95-ijMAbKzqCeEazKyw/1/di" border="0" ismap="true"></img></a></p><img src="http://feeds.feedburner.com/~r/RefranyerTemtic/~4/s5gEj3EfjnE" height="1" width="1"/>Víctor Pàmies i Riudorhttps://profiles.google.com/111878849298312692669noreply@blogger.com0http://refranyer-tematic.blogspot.com/2011/08/el-joc-i-el-jugador.htmltag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-78713171346662272082010-11-08T08:00:00.000+01:002010-11-08T08:00:01.615+01:002010-11-08T08:00:01.615+01:00<ol><li>A finals de novembre arreplegaràs l'oliva sempre</li> <li>A l'octubre, ametlles collides; i al novembre olives marcides</li> <li>A l'oliver, li fas mal i et dóna bé</li> <li>A partir del giner l'oliva dixa l'oli a l'oliver</li> <li>A Sant Joan [l'oliva], com la sal; a Sant Pere, com lo pebre</li> <li>A Sant Martí agarra l'escala i vés a collir [les olives]</li> <li>A Sóller, molts de tarongers, i oliveres amb excés</li> <li>A últims de novembre arreplega los olives sempre</li> <li>Abans de Santa Caterina, no cullis l'oliva</li> <li>Aigua agostenca, oliva tendra</li> <li>Aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el gra al graner i el vi al celler</li> <li>Aigua de gener, prenya l'oliver</li> <li>Aigua i lluna, temps d'oliveres</li> <li>Al gener, l'aigua és bona per a l'oliver</li> <li>Al gener, l'oli és a l'oliver</li> <li>Al juliol, el raïmet porta dol i l'oliva també en vol</li> <li>Al mes de gener, s'empeny l'oliver, pel febrer el jornal té</li> <li>Any de bajoquetes, any d'olivetes</li> <li>Any de neu, any d'oliva</li> <li>Any de neu, any d'olives</li> <li>Any de pinyol, any d'olives</li> <li>Any d'escaldada, any d'olivada</li> <li>Ara començ (a) entrar amb olivetes</li> <li>Baix l' olivera m' estich | plegant olivetes fargues. | Esta nit es nit de bulla | y jugarém á les cartes</li> <li>Ben podada l'olivera es renova tota entera</li> <li>Boires per sant Pere maten les oliveres</li> <li>Cada mussol a sa olivera</li> <li>Cal que per la sega l'oliver estigui ben florit</li> <li>Canviar l'aigua de les olives</li> <li>Carn de ploma, peix d'espina i oli d'oliva</li> <li>Casa de pare, vinya d’avi i oliver de besavi</li> <li>Casa d'oliveres, casa de censals</li> <li>Cava l'oliver i bona oliada espera</li> <li>Cornudella de Montsant, amb olives van tirant</li> <li>Costa més de criar, que un olivaró a la Plana</li> <li>D’olives, una per Sant Joan i cent per Nadal</li> <li>De la terra el forment i de l'olivar l'agudell</li> <li>De pau la olivera signe és dels abres el més digne, com dels abres de poder la olivera és el primer</li> <li>De què es fa l'oli? ─De les olives. ─Calla, burro, no me ho digues</li> <li>De què es fa l'oli? ─De les olives. ─Calla, ruc, que ja ho sabia</li> <li>De santa Llúcia, tot l'oli és a l'oliva</li> <li>Del camp el forment i de l'olivar l'argudell</li> <li>D'oliva oliveta, no passis de dotzeneta</li> <li>D'olives i d'aglans, tantes en cullen els xics com els grans</li> <li>D'olives, una per sant Joan i cent per Nadal</li> <li>Dormir com una soca d’olivera</li> <li>El dia de la Mare de Déu de Març s'emprenyen les oliveres</li> <li>El gavià, si troba olives avui, no les deixa per demà</li> <li>El mussol en l'oliver pel rei del món es té</li> <li>El vent del gener porta l'oliva a l'oliver</li> <li>Els abres de un olivar que de nou se vol formar han de estar ben enfilats y no masa junts plantats; conta sempre dotse pasos, y que no siguen escasos</li> <li>Els estornells van cent vegades a un oliver i no el deixen fins que no hi deixen res</li> <li>En la terra qu'és llaujera li va molt bé a la olivera; si és de cals o pedregosa també se fa molt hermosa; y entonces el resultat és un oli més dorat; en terra molt productiva molta rama y poca oliva</li> <li>En terra reial, olivera</li> <li>Entre olivera i olivera, dotze passes de carrera</li> <li>Es febrer, s'oliva aixecaré</li> <li>És tocat de l'olivera grossal</li> <li>Es vent emprenya ses oliveres</li> <li>Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida</li> <li>Estar batejat amb aigua d'olives</li> <li>Fer fust d'olives sabateres</li> <li>Fer gust d'olives ensabatades</li> <li>Fes la poda a l'oliver / per tot el mes de febrer / i segons el temps que faça, / s'adelanta o bé es retrassa</li> <li>Flor d’olivera per l’abril, oli just per amanir</li> <li>Flor d'oliver pel maig, oliada per a tot l'any</li> <li>Flor d'olivera per l'abril, oli just per a amanir</li> <li>Flor d'olivera per l'abril, val per mil</li> <li>Flor d'olivera per sant Joan, oli en gran</li> <li>Foc d'oliver, foc de cavaller</li> <li>Gastar les olives</li> <li>L’aigua de gener, omple la bóta i emprenya l’oliver</li> <li>L’estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres</li> <li>L’oliva amargant vol vi al darrere i vi al davant</li> <li>La calçada de Sant Miquel fa arribar l'oliver al cel</li> <li>La llenya d'oliver és llenya de cavaller</li> <li>La lluna nova de febrer, porta l'esporga a l'oliver</li> <li>La millor medecina, l'oli d'oliva</li> <li>La millor oliva fa morques</li> <li>La oliva dóna en febrer més producte que en jiner; no falta també qui ho nega y a fe que no sé a qui crega</li> <li>La olivera desmochada deixanli huit pams d'alzada, y els arrails retallats (no retorsuts ni trencats), la poses en mitj del clot; y en bona terra, si es pot, femaeta y arreglada la deixes ya ben plantada</li> <li>La tramuntana s'enduu tot el que veu: ordi, blat i civada, però no s'enduu res de l'olivada</li> <li>La vida dels olivaires no és pas llarga de contar: al matí mengen pa i figues; als vespres, figues i pa</li> <li>La vinya del pare, l'olivar de l'avi</li> <li>L'aigua al gener, omple el graner i emprenya l'oliver</li> <li>L'aigua de febrer, escalda l'oliver</li> <li>L'aigua de gener emprenya l'oliver</li> <li>L'aigua de gener omple la bóta i el graner i emprenya l'oliver</li> <li>L'aigua de gener omple la bóta i emprenya l'oliver</li> <li>L'aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el vi al celler i el gra al graner</li> <li>L'any de traspàs les fulles de l'olivera es giren cap per avall</li> <li>L'any que ve, com les oliveres de Ràfels</li> <li>Les olives a la nit et donaran molt neguit</li> <li>Les olives al matí fan venir gana, al migdia son i a la nit somiar</li> <li>Les olives fan gana</li> <li>Les olives i les dones, a les altres cases són més bones</li> <li>Les olives no es poden amanir que no sigui sant Crispí</li> <li>Les olives per sant Joan són com a grans de sal; per sant Pere, com a grans de pebre</li> <li>Les olives, Déu les dóna; l'oli, no</li> <li>Les olives, les dóna Déu, i l'oli, el moliner</li> <li>Les quatre coses necessàries per a la vida són: llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment</li> <li>L'estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres</li> <li>Llaura bé la vinya i l’olivar i tindràs collita</li> <li>Llaura bé la vinya i l'olivar i tindràs bona collita</li> <li>Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment</li> <li>Llenya d'oliver, foc de cavaller</li> <li>Lluna i pluja viva, bons per l'oliva</li> <li>Lo que vaig perdre en ses olives, ho vaig guanyar en so fonoi</li> <li>L'oli d'oliva tot mal esquiva</li> <li>L'oliva amargant vol vi al darrere i vi al davant</li> <li>L'oliva com més està a l'oliver més oli té</li> <li>L'oliva fresca en el molí fa l'oli fi</li> <li>L'oliva ha d'ésser premsada així que és arreplegada</li> <li>L'oliva molt llanosa fa poc oli</li> <li>L'oliva, del dia; la serva, pansida</li> <li>L'oliva, una és or, la segona plata i la tercera mata</li> <li>L'oliver diu: "Pega'm i et donaré oli"</li> <li>L'oliver, d'entre els arbres el primer</li> <li>L'oliver, li fas mal i et dóna bé</li> <li>L'olivera diu: Despulla'm, que et vestiré</li> <li>L'olivera i la dona, per la falda és bona</li> <li>L'olivera no vol rigor, ni de fred ni de calor</li> <li>L'olivera plantada pel novembre mai no menteix</li> <li>L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi</li> <li>L'olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s'enterra i pel maig surt al sol</li> <li>L'oliveral estragat se reposa ben cuidat</li> <li>L'oliveral ya podat deixalo també abonat, y el fem que li posaràs ben pasat el triaràs, perqu'este abre se resent si'l abono és masa ardent</li> <li>Maig, l'olivera florirà i el blat granarà</li> <li>Mal per a l'olivera quan los pollissos se fan grans</li> <li>Menjar olives per sopar fa somiar</li> <li>Molta mostra i poca oliva</li> <li>Ni de fret ni de calor la olivera vol rigor; no li agrà res estremat, ni sequia ni humitat</li> <li>No beguis aigua de bassa, ni d'olives mengis massa</li> <li>No digues oliva, si no la veus davall la biga</li> <li>No digues oliveta fins que no estiga dins la gerreta</li> <li>No diguis oliva fins que no sigui collida</li> <li>No diguis oliva que no sigui collida</li> <li>No diguis oliva, que a l'agost no sigui eixida</li> <li>No és oliva la que a l'agost no està sortida</li> <li>No et casis amb cap ferrer, no t'enganyin ferradures: val més una oliverada que tots els malls i encluses</li> <li>No et fiïs d'aigua de bassa, ni d'olives menges massa</li> <li>No hi ha bona oliva, que a l'agost no sigui eixida</li> <li>No totes les olives cauen a la borrassa</li> <li>Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates</li> <li>Oli d'oliva tot mal esquiva, oli de Sant Bernat tot mal cura i ha curat</li> <li>Oli d'oliva, tot mal esquiva</li> <li>Oliva covada, pudenta oliada</li> <li>Oliva i fortuna, a vegades una i a vegades ninguna</li> <li>Oliva menjada, pinyol a terra</li> <li>Oliva una, i si és bona una dotzena</li> <li>Oliva, al matí, or, a la tarda, plata, i, al vespre, mata</li> <li>Oliva, una, i si és bona, no ve d'una</li> <li>Oliva, una, i si no és bona, ni una</li> <li>Oliver ben podat dóna oli doblat</li> <li>Olivera batuda, l'anyada vinent perduda</li> <li>Olivera de ton avi, i figuera de ton pare, i vinya de tu mateix</li> <li>Olivera del teu avi, castanyer del teu pare, ametller teu</li> <li>Olivera plantada pel novembre, mai no menteix</li> <li>Olivera que estàs a prop de camí, ni tu faràs oli ni jo faré vi</li> <li>Olivera sevillenca | ¡qui pugués está á ta sombra! | Allí voría 'l meu be | quan va á la plana y sen torna</li> <li>Olivera vella, destral amb ella</li> <li>Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves</li> <li>Oliveres heretades, però no comprades</li> <li>Olives amargues, pa i vi, fins que s'acaben</li> <li>Olives i pa calent maten la gent</li> <li>Olives sabateres, foc amb elles</li> <li>Olives, la primera, d'or, la segona, de plata, la tercera, mata</li> <li>Olives, una per sant Joan i cent per Nadal</li> <li>Olivetes d'Orient, com més en mengen, més talent</li> <li>P'a podar l'oliveral busca sempre un bon pardal, qu'els mals podadors fan ellsmolt més mal qu'els estornells</li> <li>Patrimoni d'oliveres, patrimoni d'embusteres</li> <li>Pel gener s'emprenya l'oliver</li> <li>Pel gener, l'oli és a l'oliver</li> <li>Pel juliol, el raïm (o el raïmet) porta dol, i l'oliva també en vol</li> <li>Pel maig floreix l'olivera i grana el blat</li> <li>Pel maig la flor d'olivera veuràs, i si la veus, oli per tot l'any arreplegaràs</li> <li>Pel mal de ronyó, l'oli d'oliva és el millor</li> <li>Per la lluna nova del febrer esporga l'oliver</li> <li>Per la Mare de Déu de març s'emprenyen les oliveres</li> <li>Per l'Ascensió, s'encreuen les fulles de les oliveres</li> <li>Per sant Andreu, a les oliveres llaura el peu</li> <li>Per sant Andreu, l'oliva al trull posareu</li> <li>Per sant Crispí, l'oliva al tupí</li> <li>Per Sant Lluc, posa les olives en suc</li> <li>Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí</li> <li>Per Sant Martí, l'oliva al topí, barra el teu vi i convida ton veí</li> <li>Per Sant Martí, mata ton porc, posa les olives al tupí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí</li> <li>Per Sant Pere mira s'olivera; si en veus una aquí, una allà, mig esplet hi ha</li> <li>Per sant Pere posa el cap sota l'olivera</li> <li>Per sant Pere vés a veure l'olivar; si veus una oliva, mil en pots esperar</li> <li>Per santa Caterina, arreplega l'oliva</li> <li>Per santa Caterina, cull l'oliva; la vella que ho sabia, collida ja la tenia</li> <li>Per Santa Caterina, l'oli a l'oliva, i per Sant Llop, l'oli pertot</li> <li>Per Santa Caterina, l'oli és a l'oliva</li> <li>Per Santa Caterina, plega l'oliva; qui espera el gener no hi trobarà res</li> <li>Per Santa Caterina, posaràs l'oliva</li> <li>Per Santa Caterina, replega l'oliva</li> <li>Per Santa Llúcia, l'oli torna a l'oliva. [o tot l'oli és a l'oliva]</li> <li>Per Tots Sants, les olives a les mans</li> <li>Per Tots Sants, les olives fan mig oli</li> <li>Per Tots Sants, olives i aglans, amb totes dues mans</li> <li>Plegar olives</li> <li>Pluja i lluna, oliva segura</li> <li>Polls de febrer roseguen l'ametller i l'oliver</li> <li>Poques olives i bones</li> <li>Quan el sol se'n va a la posta / i la lluna a les Garrigues, / quina cara ens farà l'avi / si hem collit poques olives!</li> <li>Quan floreix pel juny, vés-hi amb el puny (l'olivera)</li> <li>Quan les formigues arroseguen lo cul, aigua; quan los conills roseguen les peles d'oliver, neu</li> <li>Quan se'n va santa Coloma, la darrera fruita (l'oliva) i la primera flor ens dóna (ametller)</li> <li>Que açò és gerreta d'olives?</li> <li>Que no passi sant Crispí, no posis les olives al topí</li> <li>Qui aigua detura, olives mesura</li> <li>Qui arreplega l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'olivera, i qui la cull passat el gener, cull la d'aquest any i la de l'any que ve</li> <li>Qui cull l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'oliver</li> <li>Qui escarra les olives abans del gener, té olives enguany i l'any que ve</li> <li>Qui esporga l'olivera pel gener, l'esporga per res</li> <li>Qui guerra vol, no deu portar cimbre d'oliva</li> <li>Qui l'oliver llaurarà, / el fruit li demanarà; / qui l'afema, el lograrà / i qui el podi, se l'endurà</li> <li>Qui l'olivera bé cultiva, li prega que faci oliva</li> <li>Qui mol oliva fermentada, mal oli fa</li> <li>Qui no poda bé deixa la meitat de l'oli a l'oliver</li> <li>Qui olives vareja, no es mou de terra</li> <li>Qui planta un oliver, no se'n veu bé</li> <li>Qui rega al gener, posa l'oli a l'oliver, el gra al paller, i la palla al paller</li> <li>Qui replega l'oliva abans del gener deixa l'oli a l'oliver... però el troba l'any que ve</li> <li>Qui té vinya i olivar, les filles pot ben casar</li> <li>Quin és el fem millor? L'olivarda i el roldó</li> <li>Sant Salvador gloriós, / vós que sou d'Esparreguera, / si no es cull oliva al Pla, / que se'n culli a l'Escalera</li> <li>Sant Silvestre, deixa l'any i vés-te'n. I el sant va dir: deixo la primera flor i el primer fruit (l'oliva i la flor de l'ametller)</li> <li>Santa Caterina, l'oli és a l'oliva</li> <li>Santa Magdalena, deu-nos l'ametlla plena, de bessó granat; olives i figues, i bones espigues, de xeixa i de blat</li> <li>Santa Oliva beneita mata la cuca i deixa l'aceita. Santa Oliva de Montserrat mata la cuca i deixa el blat</li> <li>Ser com el mussol de l'oliver, que pel rei del món es té</li> <li>Ses olives i ses dones, a ses altres cases, són més bones</li> <li>Ses ventades de març primeres, emprenyen ses oliveres</li> <li>S'hivern, s'oliva caurà, i, qui vol oli, l'haurà d'aixecar</li> <li>Si a l'agost vas a l'olivar, veus una oliva aquí una enllà, vés-te'n tranquil cap a casa, que d'olives prou n'hi haurà</li> <li>Si culls les olives pel gener, deixaràs l'oli a l'olivarer</li> <li>Si el dia de sant Pere vas a l'olivar i veus una oliva aquí i una altra allà, torna-te'n a cas, que olives hi haurà</li> <li>Si fa vent per santa Creu, collita d'olives hi haurà l'any vinent</li> <li>Si l'olivera és florida per sant Joan, oli fareu en quantitat gran</li> <li>Si no vols que et falten les olives, compra't una cabra</li> <li>Si per Santa Creu fa bon vent, collita d'olives per l'any vinent</li> <li>Si plou al gener, l'oli és a l'oliver</li> <li>Si vols mal a ta muller, dona-li llenya de figuera i de noguer, i si la vols bé, dona-la-hi d'alzina o d'oliver</li> <li>Si vols somniar, menja olives per sopar</li> <li>Sopes i olives, o gens o a estibes</li> <li>Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones</li> <li>Sort i olives, o cap o a estibes</li> <li>Terra d'oliveres, terra d'embusteros</li> <li>Tramuntana s'enduu tot el que veu: ordi, blat i civada, però no s'enduu res d'olivada</li> <li>Tres olives en un brot, any de tot</li> <li>Una oliva a sant Joan, cent a Nadal</li> <li>Una oliva bé va; dues, ça com lla, i tres, massa n'hi ha</li> <li>Una oliva és or, dues plata i la tercera mata</li> <li>Una perdiu a dalt d'un oliver, aigua</li> <li>Va dir l'olivera al podador: "Pren-me força fusta i et daré oli del bo i millor"</li> </ol><div><br /> </div><div><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;">Mira també</span></b></div><div><ul><li><b>Matons (1922) -</b>&nbsp;Matons i Colomer, August:&nbsp;"Vocabulari de l'oli i de l'olivera", dins "<i>B.D.C.</i>", gener-desembre de 1922, Barcelona, IEC, p. 101-132.</li> <li><b>Pérez Ortega (2009)</b> -&nbsp;Pérez Ortega, Manuel Urbano:&nbsp;<i>Refranero gastronómico de la aceituna y el aceite</i> (Ed. Zumaque,&nbsp;Alcalá la Real, Jaén).</li> </ul></div><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/254663176658740955-7871317134666227208?l=refranyer-tematic.blogspot.com' alt='' /></div> <p><a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/r_c1qFeW0dg_XSECco8bn3nnpzA/0/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/r_c1qFeW0dg_XSECco8bn3nnpzA/0/di" border="0" ismap="true"></img></a><br/> <a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/r_c1qFeW0dg_XSECco8bn3nnpzA/1/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/r_c1qFeW0dg_XSECco8bn3nnpzA/1/di" border="0" ismap="true"></img></a></p><img src="http://feeds.feedburner.com/~r/RefranyerTemtic/~4/JnUg1eRYy5M" height="1" width="1"/>Víctor Pàmies i Riudorhttps://profiles.google.com/111878849298312692669noreply@blogger.com5http://refranyer-tematic.blogspot.com/2010/11/oliva-i-olivera.htmltag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-19198676012670654712010-11-01T08:00:00.002+01:002011-11-01T15:51:32.796+01:002011-11-01T15:51:32.796+01:00<ol> <li>A ase mort, civada a la cua</li> <li>A burro mort, ni vinya ni horts</li> <li>A casa del mort cadascú plora el seu dol</li> <li>A casa puguem morir</li> <li>A Ciutadella, qui no és mort, està en capella</li> <li>A home mort, ni vinya ni hort</li> <li>A la casa a on hi ha un vell tothom té por: el vell de morir i els altres de que no es mori</li> <li>A la casa del nebot, morta la mare, perdut tot</li> <li>A la fossa faràs cap en vestit sense butxaques</li> <li>A la mort no faltarem</li> <li>A la mort, ni témer-la ni buscar-la: cal esperar-la</li> <li>A la mort, ningú l'enganya</li> <li>A la taula de la sort, qui no juga és homo mort</li> <li>A la taula tretze? Al cap de l'any, un de mort</li> <li>A l'ase mort, la civada a la cua</li> <li>A l'enemic honrat, abans mort que afrontat</li> <li>A les tres mort o pres</li> <li>A l'hora de la mort és el treball més fort</li> <li>A l'hora de la mort ho tinguéssim</li> <li>A l'hora de la mort tothom voldria veure-hi bé</li> <li>A l'hora de la mort, tot es perdona</li> <li>A l'Hospital de Santa Creu, tal hi mort qui no s'ho creu</li> <li>A mal de mort, no hi valen metges</li> <li>A mal mortal, cap metge hi val</li> <li>A mata-degolla</li> <li>A morir o a viure</li> <li>A moro mort, gran llançada</li> <li>A mort</li> <li>A morts i a anats, records passats</li> <li>A morts i anats, amics acabats</li> <li>A on és el cos, és la mort</li> <li>A pagar i morir, sempre hi ha temps</li> <li>A pagar no sies diligent, perquè podries morir-te de repent</li> <li>A qui deu morir, basta una casa de canyes</li> <li>A rei mort rei de repost</li> <li>A tal vida, tal mort</li> <li>A tot hi ha remei, llevat de la mort</li> <li>A un gat mort, pessiga-li fort</li> <li>Abelles i bestiar boví pel març se sol morir</li> <li>Administrador, menjar en plata i morir en grillons</li> <li>Administradoret, mejar en plat i morir en grillet</li> <li>Adormir-se en la mort</li> <li>Ai Déu meu! Lo pare és mort i jo seré l'hereu</li> <li>Ai que tinc, ai que tinc, i l'endemà ja era mort</li> <li>Aigua corrent no mata la gent; aigua aturada, mort amagada</li> <li>Aiguardent i vi els joves fa viure i els vells morir</li> <li>Aire de port, als tres dies mort</li> <li>Aixecar morts</li> <li>Això és tan cert com que ens hem de morir</li> <li>Això ho deixarà amb la mortalla</li> <li>Al mas bé hi viuràs i mal hi moriràs</li> <li>Al mort terra amb ell i al viu aliment</li> <li>Al mort, ni vinya ni hort</li> <li>Al mort, terra; al viu, xulles</li> <li>Al pobre que no fa dany, no el deixes morir de fam</li> <li>Al pobre que no té clam, nol deixes morir de fam</li> <li>Al pres de voluntat, mort li és llibertat</li> <li>Al qui es mor, tot li sobra</li> <li>Al rei i al porc, l'afaiten després de mort</li> <li>Alguns han trobat la mort, antes d'arribar a port</li> <li>Àliga al corb, que el rei és mort</li> <li>Allà on hi ha un tortosí, primer rebenta que morir</li> <li>Amb alls i vi fort no em fa por la mort</li> <li>Amb el pa a les mans, se moriria de fam</li> <li>Amb la mort a la gola</li> <li>Amb la mort ho acabem tot</li> <li>Amb la mort tot s'ha acabat, per més que hagis deixat</li> <li>Amb la mort, no hi feu bromes</li> <li>Amb la mort, no hi val porta tancada ni castell fort</li> <li>Amb la mort, tot s'acaba</li> <li>Amb l'amor i la mort, no hi val ser fort</li> <li>Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir</li> <li>Amb sopes d’all i vi, no et faci por el morir</li> <li>Amb sopes i all i vi fort no et faci por la mort</li> <li>Amics fins a la mort, si a la butxaca no em fas toc</li> <li>Amistat ressuscitada, botxí mort</li> <li>Amor de vida i temor de mort enceguen la raó</li> <li>Amor fort dura fins a la mort</li> <li>Amor i vi, a uns fa viure i a altres morir</li> <li>Anar (algú) amb la criatura morta</li> <li>Anar a buscar (o cercar) la mort</li> <li>Anar a matar la llúdriga</li> <li>Anar cap el xalet d'Almoines</li> <li>Any de trons, any de morts</li> <li>Any tort, vaca i mort</li> <li>Aquell qui té un ofici de fam no es pot morir</li> <li>Ara vegeu quin desastre! una puça ha mort un sastre</li> <li>Aranya morta, visita certa</li> <li>Arbre mort, tothom l'estella</li> <li>Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat</li> <li>Arreplega el mesquí, per por de la fam que el faci morir</li> <li>Arribat el dia, tots hem de morir</li> <li>Avant va la caixa, que el mort encara belluga</li> <li>Avesat a no minjar es va morir l’ase</li> <li>Avui corrim, demà pudim, fora de la mort de tot eixim</li> <li>Avui en flors, demà en cucs</li> <li>Avui per mi, demà per tu, no se n'escaparà ningú</li> <li>Avui un, demà un altre, així tots ens en anem</li> <li>Barba grisa, flor de cementiri</li> <li>Bateigs i morts, les campanes ho xerren</li> <li>Benaurat qui mort bé</li> <li>Beneït sant Pasqual Bailon, deu-me tres cops de coixí tres dies abans de morir</li> <li>Benitaia, la mortalla</li> <li>Bodes maials, bodes mortals</li> <li>Bolets amb llet i que piquen, si no maten mortifiquen</li> <li>Bon perdiguer, fins a la mort rastreja</li> <li>Bona mort és bona sort</li> <li>Bona nit / Bon dia i bona hora. ─I bona mort quan sigo l'hora</li> <li>Bona sort és bona mort</li> <li>Bona vida, bona mort</li> <li>Bona vida, bona mort, i sa feina carregada</li> <li>Brou de gallina els morts ressuscita</li> <li>Burlar se del mort i de qui el vetlla</li> <li>Buscar la mort</li> <li>Buscar morts a l'armari</li> <li>Cá mort no lladra, ni mossega</li> <li>Ca que udola, senyal de mort</li> <li>Caçador de bosc, pescador de canya i collidor de sal, a morir a l'hospital</li> <li>Caçador de ram i pescador d'ham, morts de fam</li> <li>Caçant i pescant, moriràs de fam; fes-te moliner si vols fer diners</li> <li>Cada malaltia, cura mort</li> <li>Cada un que va naixent, a la mort ens va empenyent</li> <li>Cadascú que carregui el mort</li> <li>Cadascú sap la seva sort; tal la vida, tal la mort</li> <li>Cagant, cagant morirà</li> <li>Cagar-se en els morts (d'algú)</li> <li>Caiguda de figuera, la mort darrera</li> <li>Cal morir abans de viure, cal plorar abans de riure</li> <li>Caldo de gallina els morts retorna</li> <li>Calentures de tardor, parentes de la mort</li> <li>Callar com un mort</li> <li>Canta de matí la perdiu, més li valguera morir</li> <li>Cap trànsit tan fort com el de la mort</li> <li>Cara sense dents fa semblar morts els vivents</li> <li>Carbassa senyalada, carbassa morta</li> <li>Carregar (a algú) el mort</li> <li>Carregar amb el mort i amb la caixa</li> <li>Carregar-se el mort</li> <li>Casa adobada, la mort de l'hereu</li> <li>Casa composta la mort á la porta</li> <li>Casa nova sepultura de la mort</li> <li>Casa parada, la mort a la porta</li> <li>Casa que no hi ha pa fa plorar i la que no hi ha vi fa morir</li> <li>Casament i mort fan trescar el diable</li> <li>Casament i mortalla del cel davalla</li> <li>Casar i morir, un sol camí</li> <li>Casar una vegada i morir-ne una altra</li> <li>Català sóc i seré fins que em moriré</li> <li>Cavall roig, ans que cansat, mort</li> <li>Cellers, poble de mala mort, no hi ha cap fadrina maca ni cap casada tampoc</li> <li>Cerdà i porc, ni viu ni mort</li> <li>Cinca traïdora, les pedres se veuen, la mort a la gola</li> <li>Cirerer, cirerer, va deixar la vella morir de fred al racó</li> <li>Cobra bona fama i posat a dormir; cobra-la dolenta i posat a morir</li> <li>Coça de pollastre és mortal</li> <li>Còlic d'hivern, refredat d'estiu i febres de primavera, la mort darrere</li> <li>Com a Darnius, on els que no s'han mort són vius</li> <li>Com aquell pagès que no es volia morir fins que se li acabés la feina</li> <li>Com el burro d'en Poquí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir</li> <li>Com l'ase de no sé qui, que quan estava avesat a no menjar es va morir</li> <li>Com l'ase d'en percolí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir</li> <li>Com l'ase d'en Pocolí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir</li> <li>Com l'avi Jai, que va morir amb la boca oberta</li> <li>Com més té, la mort més vol</li> <li>Com una mosqueta morta</li> <li>Com visques, moriràs</li> <li>Combregar-lo un cop mort</li> <li>Comerciant i porc, no es sap què té fins que és mort</li> <li>Comptant, comptant, va morir un frare</li> <li>Comptes llargs i mort present</li> <li>Comptes vells, parents de la mort</li> <li>Consciència morta, justícia torta</li> <li>Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges</li> <li>Contra la mort, res s'hi pot</li> <li>Convit de catalans: una vegada en vida i altra en mort</li> <li>Cop al cap, mort o curat</li> <li>Costar-li la pell</li> <li>Dalt de l'Alt Montcabrer moriren tres rossinyols; l'un va nàixer en Provença</li> <li>D'aquí a cent anys tots serem calvos, o tots serem morts</li> <li>D'aquí a llavors, o el rei o l'ase o jo serem morts</li> <li>Darrera es mort, vénen ses antorxes, o ses atxes</li> <li>Davant el mort, fa de bon plorar</li> <li>Davant la mort no hi ha diners (o doblers) que valguin</li> <li>Davant la mort, tots som iguals</li> <li>De fam no he vist morir ningú; de menjar massa, mil i u</li> <li>De febre o de mal calent cal morir</li> <li>De fil prim és teixida la nostra vida</li> <li>De gates mortes, voler treure moixons vius</li> <li>De gavatx i de porc, no te'n fiïs fins que és mort</li> <li>De la mateixa manera es mor de fam que de fartades</li> <li>De la mort enllà no es pot passar</li> <li>De la mort ningú s'escapa</li> <li>De la mort ningú s'escapa, encara que sigui Papa</li> <li>De la mort no es passa</li> <li>De la mort, fins les bèsties en fugen</li> <li>De la terra venim i a la terra tornem</li> <li>De la vida a la mort, hi ha un instant</li> <li>De la vida com de la mort, sols Déu en disposa</li> <li>De l'amor i la mort, ningú en fuig</li> <li>De l'avar i del porc, cap profit fins que és mort</li> <li>De l'enemic que et planys a les seves mans moriràs</li> <li>De mala mort</li> <li>De molt menjar, n'hi ha molts al fossar</li> <li>De morir, només es mor una vegada</li> <li>De mort</li> <li>De mort i de prenyat, no se’n pot amagar cap</li> <li>De mort, ens en toca una per hom</li> <li>De penes i bons sopars, n'estan ben plens els fossars</li> <li>De soldat, francès i porc no te'n fiïs viu ni mort</li> <li>De tot te n'escaparàs, però de la mort no podràs</li> <li>De vell ningú no passa</li> <li>Deixa qui està morint i vés a qui està parint</li> <li>Deixar costum és semblant a la mort</li> <li>Deixar fet un sant Llàtzer</li> <li>Deixar mort algú o alguna cosa 1</li> <li>Deixar mort algú o alguna cosa 2</li> <li>Deixar que els morts enterrin els seus morts</li> <li>Deixar-hi la pell</li> <li>Del bressol a la mortalla no et fiïs de cap canalla</li> <li>Del bressol a la mortalla, la vida és una batalla</li> <li>Del comerciant i del porc no se'n sap les riqueses fins que és mort</li> <li>Del mal de la mort, metges no en curen</li> <li>Del mal que hom té por, d'aquell se mor</li> <li>Del nàixer al morir és curt camí</li> <li>Del pobre, només se'n parla tres vegades a la vida: quan neix, quan es casa i quan mort</li> <li>Del viatge de la vida, sempre dol l'adéu</li> <li>Dels que esperen a demà, algú no hi arribarà</li> <li>Des que floreix fins que grana, hom pot morir-se de gana</li> <li>Des que l'home neix, la mort l'empeny</li> <li>Descansa Anton, que el que es queda ja es compon</li> <li>Desgraciat de l'home vell que necessita consell</li> <li>Després de mort el combregaren</li> <li>Després de mort ni vinya ni hort</li> <li>Després de mort, li feren un nus a la cua</li> <li>Després de mort, ni vinya ni hort</li> <li>Després de mort, Pasqual, portaren la burra a veure</li> <li>Després de Tots Sants, vénen els morts</li> <li>Després del mort, vindran les antorxes</li> <li>Després del singlot ve la mort</li> <li>Després que fou mort Pasqual, li portaren l'orinal</li> <li>Després que l'avi és mort és quan s'elogien les seves virtuts</li> <li>Després que l'avi és mort, fins els boigs li donen la raó</li> <li>Déu no vol la mort del pecador</li> <li>Dia d'or, dia de mort</li> <li>Diarrea tardoral, sovint mortal</li> <li>Dies mal desperts, abril li diu a maig: deixa-me'n un, deixa-me'n dos i un que faran tres i farem morir la vaca del dolent pagès</li> <li>Dimecres no compta; dimecres dia mort</li> <li>Dinar poc i sopar d'hora i et trauràs la mort de la vora</li> <li>Diner fa bé, diner fa mal, diner fa caure l'home en pecat mortal</li> <li>Dir-li a u de quin mal ha de morir</li> <li>Disfruta, menja i beu, que la vida és breu</li> <li>Ditxós qui mort bé</li> <li>Ditxós qui pot morir en un recó de casa!</li> <li>Diu el mort al degollat qui t'ha fet eixe forat?</li> <li>Diu la mort al degollad ¿quí t'ha tan mal adobat?</li> <li>Dol de dona morta, dura fins a la porta</li> <li>Dol per qui poc me dol</li> <li>D'on s'espera la sort en ve la mort</li> <li>Dóna alló que és teu abans de morir i et disposaràs a sofrir</li> <li>Dona alta i bigotuda, primer morta que coneguda</li> <li>Dona composta, mort a la porta</li> <li>Dona de molta mainada, no morirà enfitada</li> <li>Dona morta, casa desfeta</li> <li>Dona morta, diners a la porta</li> <li>Dona morta, gata perduda i olla trencada no dolen ni una vegada</li> <li>Dona morta, l'infant a la porta</li> <li>Dona morta, set a la porta</li> <li>Dóna'm pa i carn i no em moriré de fam</li> <li>Donar mort</li> <li>Donar per mort</li> <li>Donar sal a les ovelles en divendres, és la mort de tot el ramat</li> <li>Donar un salt mortal</li> <li>Donat s’ha mort i el fill diu que no dóna res</li> <li>D'oncles i ties, dol quinze dies; i si no et deixen res, de la porta al carrer, i dels cunyats, mentre duri la carn al plat</li> <li>Dones i vi, a unes fan riure i altres fan morir</li> <li>Dones, rates i pardals són tres enemics mortals</li> <li>Dorm força i menja poc i no tindràs por a la mort</li> <li>Dos ulls té el que compra gra; el que compra farina és tort; el que compra pasta cec, i el que pren fiat, és mort</li> <li>D'un còlic de bledes, mai morí rei ni reina</li> <li>Dur (algú) molta pell morta</li> <li>Dur molta pell morta</li> <li>Durar més que una corfa de caragol en un femer</li> <li>Durar tres dies, com la mort del porc</li> <li>El bac des de dalt d'una figuera és mortal</li> <li>El badall no pot mentir: vol menjar o vol dormir, es recorda de l'amor o és senyal que vol morir</li> <li>El bon ase (o burro) sols en la mort troba descans</li> <li>El borinot designa la mort d'algú de la casa o que el que està malalt se morirà</li> <li>El burro de sant Hipòlit, quan va estar avesat a no menjar, es va morir</li> <li>El burro del Pocoli: quan va estar avesat a no menjar es va morir</li> <li>El burro d'en Poc-Oli, que quan va estar avesat a no menjar es va morir</li> <li>El burro d'en Villena, que acostumat a no menjar se va morir</li> <li>El caldo de gallina, el mort ressuscita</li> <li>El cap, el nas i la boca, fins la mort els cura</li> <li>El casament i la mortalla del cel davalla</li> <li>El castanyer i la figuera varen deixar morir a son pare de fred</li> <li>El castell més gran i fort, de la mort és més rebost</li> <li>El català només fa dos àpats: un en vida (quan es casa) i un altre en mort (el funerari)</li> <li>El cavall de Sant martí, va viure fins que es va morir</li> <li>El combregaren després de mort</li> <li>El comerciant i el porc, no se sap què té fins que és mort</li> <li>El conill i el roí a la seva terra han de morir</li> <li>El cor fort és parent de la mort</li> <li>El corb menja carn de burro mort</li> <li>El corb, quan el tanques es fa el mort</li> <li>El cucut, si al tres d’abril no ha vingut, és mort o està perdut</li> <li>El dia cura el mal i la nit el fa mortal</li> <li>El dia de la mort del Salvador marca l'any venidor</li> <li>El dia dirà el mal i la nit el farà mortal</li> <li>El diner és fort, però encara ho és més la mort</li> <li>El Diner va dir a la Mort: "Detura't!", i la Mort va dir al Diner: "Amb mi no hi pots res"</li> <li>El dol no treu ànimes</li> <li>El dol pel senyor dura tres dies, com la mort del porc</li> <li>El dol per al que li dol</li> <li>El dol, darrera el mort</li> <li>El dormir assacia tant com el menjar</li> <li>El fill mort i l'api a l'hort</li> <li>El fruital, fent molta fruita, morir se cuita</li> <li>El gat que miola tres o quatre dies seguits, present la mort d'un veí</li> <li>El gos mort no mossega</li> <li>El jove mor confiat, i el vell desesperat</li> <li>El jove pot morir aviat, però el vell no pot viure gaire</li> <li>El liberalisme és la mort de la llibertat</li> <li>El llimoner no morirà pas per secada</li> <li>El mal de costat, amb tres dies mort o curat</li> <li>El mal de la mort, no hi valen metges</li> <li>El mal masclí no mata, però sembla que t'hagis de morir</li> <li>El mal mortal no sembla mal</li> <li>El mal que cou la mort no mou</li> <li>El metge guareix de malalties, però no de la mort; així com el retir preserva de la indigència, però no de la pobresa</li> <li>El millor amic, el mort</li> <li>El morir no s'allunya del patir</li> <li>El morir-se no és desgràcia</li> <li>El mort a la fossa i els vius a la roba</li> <li>El mort a la mortalla i el viu a la taula</li> <li>El mort a la terra i el viu a la guerra</li> <li>El mort al forat, i el viu al porrat</li> <li>El mort al sot i el viu al rebost</li> <li>El mort diu al degollat: ¿Qui t’ha fet eix forat?</li> <li>El mort és de la mar si lluny de la terra està</li> <li>El mort és del mar, quan s'és lluny de terra</li> <li>El mort més estimat, als tres dies ja no és plorat</li> <li>El mort obre els ulls al viu</li> <li>El mort, al sot, i el viu, al rebost</li> <li>El morts no tornen al món</li> <li>El mosquit va dir a la granota: –Val més morir en el vi que viure en l’aigota</li> <li>El nas i la boca, fins la mort els adoba</li> <li>El natural és immortal</li> <li>El néixer i el morir, de son pler han de venir</li> <li>El pare mort, jo mestre</li> <li>El pecat porta l'home a la mort</li> <li>El peix, per la gola mor</li> <li>El pobre que no fa dany, no el deixis morir de fam</li> <li>El pobre que no té clam, el deixen morir de fam</li> <li>El poll de juliol sempre du dol</li> <li>El ponent va deixar morir la seva mare de talent</li> <li>El porc dóna morrades fins després de mort</li> <li>El porc forga, viu o mort</li> <li>El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella</li> <li>El porc mort pel febrer no sala bé</li> <li>El porc mossega fins després de mort</li> <li>El porc mossega viu i mort</li> <li>El porró damunt la taula, sempre apunta al qui s'ha de morir primer</li> <li>El prometre és malaltia i l'atendre és sanitat i el tardar és mort</li> <li>El que a la pila es pren, a la mortalla es deixa</li> <li>El que complica la seua vida, l'acurta</li> <li>El que deu està mort en creu</li> <li>El que es desprèn en la bolcadeta es deixa en la mortalleta</li> <li>El que es mor es mor per molt temps</li> <li>El que es pren en els bolquers, en la mortalla es deixa</li> <li>El que la mort d'altre espera, la seua veu primera</li> <li>El que menja ceba no tremola després de mort</li> <li>El que no mata, engreixa</li> <li>El que no mata, engreixa o rebenta</li> <li>El que no viu més que per a ell, està mort pel que fa als altres</li> <li>El que planta una noguera, la mort l'espera</li> <li>El que s'aprèn a la capella, es deixa a la mortalla</li> <li>El que s'aprèn als bressols no es deixa fins la mort</li> <li>El que s'aprèn de canalla no es deixa sinó amb la mortalla</li> <li>El que s'aprèn des del bres (o en els draps, o en la bolcada), se deixa amb la mortalla</li> <li>El que s'aprèn en la bolcadeta, es deixa en la mortalleta</li> <li>El que torna bé per mal, coneix premi inmortal</li> <li>El que va a caçar el dia dels morts, no caça res</li> <li>El qui deixa abans d'esser mort mereix que li donin garrot</li> <li>El qui deu és mort en creu</li> <li>El qui deu i no pot pagar, és mort en vida</li> <li>El qui fa el primer dejuni i el darrer té per segur que no morirà dins de la Quaresma</li> <li>El qui fuig de la mort, corre debades</li> <li>El qui menja ceba, després de mort, no alena</li> <li>El qui pixa clar no necessita doctors</li> <li>El qui torna bé per mal, coneix premi inmortal</li> <li>El qui viu d'esperances, mor dejú</li> <li>El raïm a l'agost es cova, al setembre es talla i a l'octubre s'amortalla</li> <li>El rei és mort, visca el rei</li> <li>El rei i el porc, els afaiten després de morts</li> <li>El son fort és germà de la mort</li> <li>El temps passa i la mort ve, com aquell que no fa res</li> <li>El temps passa per a tots</li> <li>El vel i la toca negra no treuen l'ànima de pena</li> <li>El vell pot morir, però el jove pot no envellir</li> <li>El vell que beu bon vi triga a morir</li> <li>El verdet i la busqueta els dos vénen per l'abril; els dos covaven un niu; la busqueta ja n'és morta i el verdet encara és viu</li> <li>El verm i el trèmol varen deixar morir son pare de fred a la cuina</li> <li>El vidu a la porta busca la muller morta</li> <li>El viure virtuosament és vida i el viciós viure és mort</li> <li>Els absents i morts sempre són culpats</li> <li>Els amics són bons dins després de la mort</li> <li>Els beneits se moriren l'any de la neu</li> <li>Els bons se'n van i els dolents queden</li> <li>Els canonges de la Seu no poden ésser sinó deu, i un cop que varen ser onze, va morir-se el pare Llonze</li> <li>Els festeigs llargs són parents de la mort</li> <li>Els joves poden morir, però els vells no poden viure</li> <li>Els metges i cirurgians no van a missa major perquè els morts no diguin: "Aquí està el matador"</li> <li>Els missatgers de la Mort, per a un vell, són tres: el primer, les ulleres per llegir; el segon, la barba florida; el tercer, la malaltia</li> <li>Els morts a la bassa, els vius a la fogassa</li> <li>Els morts deixen i els vius regeixen</li> <li>Els morts diuen: fes-te encí, fes-te enllà, avui per mi, per tu demà</li> <li>Els morts els enterren i els vius s'arreglen</li> <li>Els morts i absents, no tenen amics ni parents</li> <li>Els morts manen</li> <li>Els morts no danyen</li> <li>Els morts no parlen, però fan parlar</li> <li>Els morts obren els ulls als vius</li> <li>Els morts, millor que un, els porten dos</li> <li>Els olotins si perden de vista el campanar de sant Esteve ja es veuen morts</li> <li>Els pastors, quan són joves a robar, quan són vells a captar, i quan són morts a cremar</li> <li>Els plaers de la vida, tenen bona entrada i mala eixida</li> <li>Els qui donaven ja són morts, i els que demanen encara corren</li> <li>Els temeraris moren a mans dels seus contraris</li> <li>Els tres pecats mortals del pagès: llaurar amb burros, batre amb bous i la dona replicona</li> <li>Els uns patim, els altres patam, però tots petem</li> <li>Els vells tenen la mort avant, i els joves darrera</li> <li>Els vells van a la mort, i la mort va al jovent</li> <li>En "Què diran" se va morir de fam: | i en "Què diré" s'ho va passar molt bé</li> <li>En "Si en vols" va morir de fam</li> <li>En «ja ho faré» va morir de fam i en «ja ho he fet» va viure gras</li> <li>En aquest món res no és cert, tret dels impostos i la mort</li> <li>En Dóna és mort, però en Recull encara corre</li> <li>En Dóna fa anys que és mort i en Poca-vergonya encara corre per l'hort</li> <li>En el llit, s'hi moren; sortós qui s'hi pot morir</li> <li>En el món tot té solució 'manco' la mort</li> <li>En el plor de l'hereu l'alegria es veu</li> <li>En Feineta es va morir de gana i en Feinassa va campar</li> <li>En haver dit sí, ja no poren tornar arrera | perquè hi ha una barrera | que tanca fins al morir</li> <li>En l´hora de la mort, ens sobraran diners i pecats</li> <li>En la mort sols colliràs, allò que en vida sembraràs</li> <li>En l'Hospital de Santa Creu, tal hi mort qui no s'ho creu</li> <li>En lluna creixent a la mar, en lluna plena en el port i no tenguis por a la mort</li> <li>En morir lo fill, la nora fora</li> <li>En Parcolí, que tenia aquell ase que, quan estava avesat a no menjar, se li va morir</li> <li>En Què Diran es va morir de fam, i en Què Diré se la campa bé</li> <li>En Sinvols es va morir de gana, mentre els altres es van ben atipar</li> <li>En temps de guerra la mort senyoreja la terra</li> <li>En tot hi ha parts i quarts, manco amb es néixer i es morir</li> <li>En tot hi ha remei menys en el morir</li> <li>Encara Déu no és mort</li> <li>Encara no és mort Nostre Senyor</li> <li>Encara no és mort qui expira</li> <li>Encolomar el mort (a algú)</li> <li>Endavant ses atxes, que es mort és endavant!</li> <li>Enfermetat llarga, parenta de la mort</li> <li>Enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla</li> <li>Enterro en dijous, una altra mort vol</li> <li>Entre la vida i la mort</li> <li>Entre març i abril canta cucut si ets viu; pel maig canta mort o viu</li> <li>Entre morts i ferits tres carros plens</li> <li>Entre morts i ferits, una sabata plena</li> <li>Entre tots varen matar-la i ella sola es va morir</li> <li>Envellir o morir</li> <li>És bo per anar a buscar la mort</li> <li>Es cavall de Sant Martí, va viure fins que va morir</li> <li>És més trist plorar les penes vives que mortes</li> <li>És millor morir bé que viure malament</li> <li>Es morirà de vell i li tocaran albats</li> <li>Es morir-se no és desgràcia</li> <li>Es mort a sa fossa i es viu a sa taula</li> <li>És mort qui no respon</li> <li>És penar per morir</li> <li>Es pops sempre van a morir a sa colàrsega</li> <li>Es pot morir d'una cossa (o guitza) de conill</li> <li>Es qui donava, ja és mort</li> <li>És una bogeria viure pobre per morir ric</li> <li>Es va morir sense dir ni xufa</li> <li>És veritat que començar a viure, és començar a morir</li> <li>Escapar de la mort</li> <li>Escorpí, picar i morir</li> <li>Escudella de gallina els morts ressuscita</li> <li>Espavila't, Pere, que la mort et ve al darrera</li> <li>Esperant l'anyada dels aglans, s'ha mort la truja</li> <li>Ésser a dos dits de la mort</li> <li>Ésser capaç de fer riure un mort</li> <li>Ésser com s'ase d'en Ranxé, que quan estigué ensenyat a no menjar es va morir</li> <li>Ésser lletra morta</li> <li>Ésser un mort de fam</li> <li>Ésser un mort de gana</li> <li>Ésser un poble de mala mort</li> <li>Ésser una mosca morta</li> <li>Està a les portes de la mort</li> <li>Està mort de set, de gana, de fam, de riaies, de son...</li> <li>Estar a la mort</li> <li>Estar entre la vida i la mort</li> <li>Estar més allà que ací</li> <li>Estar més gelat que un rave</li> <li>Estar més glaçat que un mort</li> <li>Estar més prim que la mort d'Ítria</li> <li>Estar mig mort [o més mort que viu]</li> <li>Estar mort [per una persona o cosa]</li> <li>Estar mort de [braços, cames, peus]</li> <li>Estar mort de cansament</li> <li>Estar mort de fred (o de por)</li> <li>Estar mort de gana (o de son, o de cansament, etc.)</li> <li>Estar mort de riure</li> <li>Estar mort de son</li> <li>Estar mort de... (gana, fred, por, son, etc.)</li> <li>Estar un més ert que un mort de dos dies</li> <li>Estava malalta quan se va morir. I si no hi estava, se va emmalaltir</li> <li>Esteles opaques, i lluna esmortida, la pluja s'acosta de seguida</li> <li>Estimar fins a la mort</li> <li>Ets més pesat que una haca morta</li> <li>Fa sa mosca morta, o pareix una mosca morta</li> <li>Favor fet, agraïment mort</li> <li>Fe sens obres, morta és</li> <li>Febre autumnal, o molt llarga o mortal</li> <li>Febres octubrals, o molt llargues o mortals</li> <li>Febres setembrals, o llargues o mortals</li> <li>Feixuc com un ase mort</li> <li>Feliç és la mort que ve sense cridar-la</li> <li>Fem per la vida, que la mort ella vindrà</li> <li>Fer (o ser) com l'ase d'en Pocolí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir</li> <li>Fer cara de mort</li> <li>Fer com el cavall de sant Martí, que va viure fins que va morir</li> <li>Fer com la vaca d'en Pocolí, que quan va estar avesada a no menjar es va morir</li> <li>Fer com l'ase d'en Poli, que quan va saber viure sense menjar es va morir</li> <li>Fer com l'haqueta del rector, que quan estigué avesada a no menjar es va morir</li> <li>Fer el mort</li> <li>Fer el mort com una guilla</li> <li>Fer la desena de la mort</li> <li>Fer la mort del conill</li> <li>Fer la mort del poll</li> <li>Fer la mort d'un pollet</li> <li>Fer més pudor que un gos mort</li> <li>Fer morir màrtir</li> <li>fer mort de matxo</li> <li>Fer mort i vida [en un lloc]</li> <li>Fer ressuscitar un mort</li> <li>Fer una cosa en la vida i una altra en la mort</li> <li>Fer una cosa tan de pressa com qui amortalla sogres</li> <li>Ferida al cap, aviat mort o curat</li> <li>Ferida xica, la que més mortifica</li> <li>Ferit del cor, ferit de mort</li> <li>Fer-se frare a l'hora de morir</li> <li>Fes allò que tu voldràs haver fet quan moriràs</li> <li>Fes allò que voldries que s'hagués fet quan siguis mort</li> <li>Figues i vi, mort de camí; figues i aigua, mort enlaire</li> <li>Fill de gata, mata la rata</li> <li>Fins a la mort</li> <li>Fins a la mort, bé hi arribarem vius</li> <li>Fins a la mort, sempre hi arribarem</li> <li>Fins a la mort, tot és vida</li> <li>Fins a la mort, tot és viure</li> <li>Fins la mort, peu fort</li> <li>Fins morir tot és vida</li> <li>Fins morir, tot és viure</li> <li>Fins que es mort el traginer, no se sap de qui són els matxos</li> <li>Fins que fou mort en Pascual, no li portaren l'orinal</li> <li>Fins que un és mort no se sap qui l'estima</li> <li>Foc follet a la vora, la mort a la porta</li> <li>Fonda de sisos (o de mala mort)</li> <li>Fort, fort, res com la mort</li> <li>Fotre-se'n del mort i de qui el vetlla</li> <li>Frare i porc, no els vulgues a casa que no sia mort</li> <li>Gàbia nova, ocell mort</li> <li>Gall que canta quan el sol ja és post, canta a morts</li> <li>Gat que miola no és mort</li> <li>Gent d'Estana, fusta morta i gent orca</li> <li>Germà de la mort cap s'escapa: ni pobre, ni ric, el rei ni papa</li> <li>Gos caçador fins a la mort restrejador</li> <li>Gos que udola, senyal de mort</li> <li>Gràcies a Déu que el pare és mort i jo seré l'hereu</li> <li>Guix i calç tapen molts mals</li> <li>Ha anat a morir en res</li> <li>Ha mort vestit com un gla</li> <li>Ha passat un gran desastre, una puça ha mort un sastre.</li> <li>Hagi pau i morirem vells</li> <li>Haurien de ser com los morts, que no parlen</li> <li>Hi ha més avantatge a cobrar dots que a pagar enterros</li> <li>Hi ha mil maneres de morir i només una de parir</li> <li>Hi ha moltes maneres de matar puces</li> <li>Hi ha qui amb un pa a les mans es moriria de gana</li> <li>Hi ha remeis per tot, menys per la mort</li> <li>Ho ha après a la capella, i ho deixarà a la mortalla.</li> <li>Ho ha pres amb la capilla i ho deixarà amb la mortalla</li> <li>Hom deu amar la vida i no témer la mort</li> <li>Home adormit, ni tot mort ni tot viu</li> <li>Home malalt, mig mort</li> <li>Home mort ja mai més parla</li> <li>Home mort mai més parla</li> <li>Home mort no ha companyó</li> <li>Home mort no mou guerra</li> <li>Home perseguit, home mort</li> <li>Home roig i gos pelut, primer mort que conegut</li> <li>Hostal de mala mort</li> <li>I encara són vius si no s'han mort</li> <li>Inflamació i mal de costat, aviat mort o curat</li> <li>Ira de rei és missatger de mort</li> <li>Ja és morta l'abella que la mel feia</li> <li>Ja feia bé aquella vella que no es volia morir</li> <li>Ja l'hem parida morta</li> <li>Jamai coça (o guitza) d'euga ha mort cap pollí</li> <li>Jo tenia una puput que, si no hagués mort, hauria viscut</li> <li>Jocs de sort, jocs de mala mort</li> <li>Jove que vetlla i vell que dorm fort, senyal de mort</li> <li>Junta de llevadores, criatura morta</li> <li>Junta de rabadans, ovella morta</li> <li>Justícia de Castella, després de mort s'obre enquesta sobre la malaltia</li> <li>Justícia, Senyor, però per quan sigui mort jo</li> <li>L’abril va deixar morir la seva mare de set</li> <li>L’agost els cova, el setembre els talla i l’octubre els amortalla</li> <li>L’home avar és com el porc, no s’aprofita fins que és mort</li> <li>La balaguera no s'ha mort mai de fred</li> <li>La bona satisfacció se fa en vida, i en mort no</li> <li>La bossa i el cullerot / fins a la mort</li> <li>La bugada de na Rius, que els polls morts tornaven vius</li> <li>La carn viva, fa oblidar a la morta</li> <li>La casa que no hi ha pa, fa plorar i la que no hi ha vi fa morir</li> <li>La dona i el morter només a la cuina estan bé</li> <li>La dona morta totes les coses iguals</li> <li>La dona només és bona després de morta</li> <li>La gàbia oberta, mort l'ocell</li> <li>La guilla porca ens pren els ous de viva i de morta</li> <li>La mar un home mort reclama</li> <li>La mare que té fills de massa no morirà grassa</li> <li>La massa confiança mata els malalts</li> <li>La més honrada i la més bona, la que ja és morta</li> <li>La millor sogra, la morta</li> <li>La mort amb la seva capa, el rei i a tothom tapa</li> <li>La mort de l'ase és la festa dels cans</li> <li>La mort del porc dura tres dies</li> <li>La mort del porc és una de les tres alegris de l'home</li> <li>La mort del vi és l'aigua</li> <li>La mort d'una bufada mata el més fort</li> <li>La mort el mateix toca en els palaus dels rics que en les cabanes dels pobres</li> <li>La mort ens iguala a tots</li> <li>La mort entra pel pecat i pels peus el refredat</li> <li>La mort és a tots comuna</li> <li>La mort és cega</li> <li>La mort és certa i l'hora incerta</li> <li>La mort és cosa verdadera, la vida cosa sense veritat</li> <li>La mort és de tal natura que ve més prest als qui la temen que no als qui la desigen</li> <li>La mort és el darrer remei de tots els mals</li> <li>La mort és el premi més alt de la vida</li> <li>La mort és la gran anivelladora</li> <li>La mort és llei de vida</li> <li>La mort és més prop dels vells que els ulls de les pestanyes</li> <li>La mort és platja de la vida</li> <li>La mort és sorda</li> <li>La mort és tan certa com la vida incerta</li> <li>La mort és tan complida que de ningú s'oblida</li> <li>La mort és un desengany de la vida</li> <li>La mort està més a la vora nostra que la pestanya de l'ull</li> <li>La mort fuig de qui la menysprea perquè segueix qui més la tem</li> <li>La mort i la venda tot ho trenca</li> <li>La mort i la vida Déu la té; i ve quan ve</li> <li>La mort la pinten negra</li> <li>La mort mai no té culpa</li> <li>La mort mai té culpa</li> <li>La mort mata la fam</li> <li>La mort no avisa ningú</li> <li>La mort no és per qui la busca</li> <li>La mort no espera ningú</li> <li>La mort no perdona ni al rei, ni al Papa, ni aquell que no té capa</li> <li>La mort no perdona ningú</li> <li>La mort sempre és traïdora: mai diu, ni el dia ni l'hora</li> <li>La mort sempre té conhort</li> <li>La mort sempre té excusa</li> <li>La mort tot ho acaba</li> <li>La mort tot ho acaba</li> <li>La mort tot ho esborra</li> <li>La mort tot ho iguala</li> <li>La mort tot ho purifica</li> <li>La mort tot ho trenca</li> <li>La mort va a qui menys la vol</li> <li>La mort va a qui no la vol i fuig de qui la desitja</li> <li>La mort ve a les sordes i quan arriba sempre du frissor</li> <li>La mort, a tot posa remei</li> <li>La mort, amb sa dalla, tot ho avassalla</li> <li>La mort, avui per mi, demà per tu</li> <li>La mort, may te culpa</li> <li>La mort, no se l'enganya</li> <li>La mort, quan arriba, no espera ningú</li> <li>La mort, tots es dolors espassa</li> <li>La mortalla solament s'emporta el ric avarient</li> <li>La persona que molt riu, no té el discurs molt viu</li> <li>La poca cordura es paga amb la sepultura</li> <li>La quietud és la mort</li> <li>La sabata, si és gran, trastorna el peu i si és justa, el mortifica</li> <li>La sang viva fa avorrir la morta</li> <li>La sarna amb gust no pica, però mortifica</li> <li>La talarida, resol la mort a vida</li> <li>La talarida, torna el bou de mort a vida</li> <li>La tonteria més gran és el morir</li> <li>La tos seca, és de la mort la trompeta</li> <li>La traca mata la caça</li> <li>La tramuntana, no ha deixat morir mai de secada</li> <li>La vella es moriria i encara festejaria</li> <li>La vella no volia morir mai, per veure coses noves</li> <li>La ventura del mariner: morir en un recó de casa</li> <li>La veritat pot emmalaltir, però no morir</li> <li>La vida de la garriga és la mort de l'hortalissa</li> <li>La vida del pobre | és molt fàcil de contar | mort de fam i fart de figa | i a la "vellea" a captar</li> <li>La vida és en tres coses: menjar bé, cagar fort i no tenir por de la mort</li> <li>La vida és un dia, som nats per morir</li> <li>La vida i la mort, Déu la té</li> <li>La vida s'hauria de viure dues vegades, però amb una ja n'hi ha prou</li> <li>La violència és la mort dels pobles</li> <li>L'abril va deixar morir de set a la seva mare</li> <li>L'abril va deixar morir sa mare de fred</li> <li>L'absent i el mort no veuen si els hi fas tort</li> <li>L'agost els cova, el setembre els talla i l'octubre els amortalla</li> <li>L'ambició va matar a Napoleó</li> <li>L'amor és més fort que la mort</li> <li>L'amor i el vi, a alguns fa viure i a altres, morir</li> <li>L'any primer més gasta el mort que el vivent</li> <li>L'arbre vell trasplantat, primer es mort que arrelat</li> <li>L'argelaga va deixar morir sa mare de fred</li> <li>L'arrendador et menja en plata i mort en paret</li> <li>L'ase de Buridam, que tenia menjar i es va morir de fam</li> <li>L'avar és com el porc, no aprofita sinó mort</li> <li>L'enfermedat llarga, la mort curta</li> <li>L'enterrador Terrafort i l'estrafolari Catius, viuen un d'enterrar els morts i l'altre de despullar els vius</li> <li>L'enveja mai morirà</li> <li>Les canes són sobreescrit de la mort</li> <li>Les cooperatives són com les caixes dels morts, les porten entre quatre vius</li> <li>Les creïlles són vives, reguem-les amb aigua; les creïlles són mortes, reguem-les amb vi</li> <li>Les errades dels metges, la terra les cobreix</li> <li>Les faves verdes, per l'abril encara han de néixer i pel maig són mortes</li> <li>Les formigues cada any van a morir al peu de la Creu del Matagalls</li> <li>Les morts són dues i la pobresa és la major</li> <li>Les mosques, per Tots Sants, mortes o menjades, són acabades</li> <li>Les penes no maten, però atropellen</li> <li>Les tres coses més inútils que hi ha són: fer llum a un mort, ploure a mar i tenir sogra</li> <li>Les trumfes són vives, reguem-les amb aigua; les trumfes són mortes, reguem-les amb vi</li> <li>L'herba ruín mai mort</li> <li>L'home esvinçat porta la mort i no ho sap</li> <li>L'home més ric només té una mortalla</li> <li>L'home mort no guanya sou</li> <li>L'home sempre mort del mal que més tem</li> <li>L'home trencat és mort i no ho sap</li> <li>L'home, quan és xiquet, al braç de sa mare, sempre té fred</li> <li>L'honor dels morts assegura el qui els dóna sepultura</li> <li>L'hort vol un home mort</li> <li>Li diu el mort al degollat: ¿Qui t'ha fet eix forat?</li> <li>Llarga malaltia, curta mort</li> <li>Llarga malaltia, parenta de la mort</li> <li>Llàstima és morir-se i no anar al cel</li> <li>Llençol de bri fins a morir</li> <li>Lletra morta</li> <li>Llevant fred i marinada vella, no moriràs de fred</li> <li>Lluna morta aigua porta</li> <li>Lluna morta poc peix porta</li> <li>Lluna morta, aigua a la porta</li> <li>Lluna morta, llevant a la porta</li> <li>L'ofici del botxí: qui mata ha de morir</li> <li>Mà morta</li> <li>Mà morta, Déu t'aconhorta</li> <li>Mà morta, pica la porta</li> <li>Mai cap mula guita ha mort l'amo</li> <li>Mai cap sastre ha mort a la forca, perquè ni el botxí els vol</li> <li>Mai ningú no s'ha mort de dejunar</li> <li>Mai no ha mort cap home fumant</li> <li>Mai volia morir la vella, per veure coses noves</li> <li>Major vergonya és a un llinatge tenir un parent mort per justícia que cent per batalla</li> <li>Mal de cor, només el cura la mort</li> <li>Mal de freixura, fins a la sepultura</li> <li>Mal en vida no val tant con be en mort</li> <li>Mal nerviós no fa tocar a morts</li> <li>Mal? Mal és morir-se</li> <li>Mala brossa, mai mor</li> <li>Mala cara quan morirem</li> <li>Mala herba mai no mor</li> <li>Mala mort facis!</li> <li>Malalt de morir, no hi valen metges</li> <li>Malalt que arreplega la roba, senyal que s'ha de morir</li> <li>Malalt que és de mort, cap remei no hi pot</li> <li>Malalt que menja no es mor</li> <li>Malalt que no es cura el novembre, la mort espera</li> <li>Malalt que no explica el mal, o mut o mortal</li> <li>Malalt que pot dormir, que no temi el morir</li> <li>Malalt que s'ha de morir, tant el mata pa com vi</li> <li>Malalt que té gana la mort enganya</li> <li>Malalt que vomita, mort que ressuscita</li> <li>Malaltia del cor, només la cura la mort</li> <li>malaltía llarga parenta de la mort</li> <li>Malaltia setembral, mala o mortal</li> <li>Malaltia setembral, o bé llarga o bé mortal</li> <li>Malalties tardorals, llargues i mortals</li> <li>Malat que no es cura el novembre, la mort l'espera</li> <li>Març marcell, no m'has mort cap vaca ni vedell, truja ni porcell</li> <li>Març marçot no m’has mort ovella ni borregot; dos-cents borrecs tinc a la muntanya, tots amb un pam de banya; dos-centes ovelles a l’Urgell, totes amb son anyell. — Ja vindrà mon pare abril i te’n matarà més de mil</li> <li>Març marçot no m'has mort cap ovella ni ovellot. Cent borrecs tinc a Cerdanya, tots ells amb un pam de banya; cent ovelles a l'Urgell, totes amb el seu anyell.</li> <li>Març marçot ronca fins que és mort</li> <li>Març marçot, que cap ovella m’has mort. — Manllevaré dos dies a l’abril i te’n mataré més de tres mil</li> <li>Març marçot, ronca fins que és mort</li> <li>Març, marcell, no m'has mort cap vaca ni cap vedell, truja ni porcell, cabra ni cabrit; mal haja, ara que ets finit!</li> <li>Març, marcerol, no m'has mort l'ovella, ni el borregol; ja vindrà l'abril, que me'n matarà cent mil</li> <li>Massa dormir porta el morir</li> <li>Massa metges, mort segura</li> <li>Massa singlot, senyal de mort</li> <li>Mata l'escorpí, que el cel plorarà la seva mort</li> <li>Mata més gent la taula que la guerra</li> <li>Matar per no morir</li> <li>Mateix morirem amb cent lliures avançades que amb cent de deute</li> <li>Mengem i beguem, que a la mort ja hi arribarem</li> <li>Mengem, mengem que demà morirem</li> <li>Menja bé i caga fort i no temis a la mort</li> <li>Menja bé i caga fort i no tingues por a la mort</li> <li>Menjar calent a l'estiu, més mort que viu</li> <li>Menjar el pa mort</li> <li>Menjar en plata i morir en grillet</li> <li>Menjar la sopa morta</li> <li>Menjar-se el pa mort</li> <li>Mentre hi ha vida, hi ha esperança</li> <li>Mentre riuràs no moriràs</li> <li>Menys de la mort, de tot eixim</li> <li>Menys viu el que més dorm, perquè la son és com la mort</li> <li>Mercant i porc, no se sap què té fins que és mort</li> <li>Merda pels morts!</li> <li>Més callat que un mort</li> <li>Més cara és una mortalla i no ens la veiem damunt</li> <li>Més estime bé morir que mal viure</li> <li>Més estime morir que no viure envergonyit</li> <li>Més lleig que en Salometa de Reus, que va morir de lletgesa</li> <li>Més mata la gola que l'espasa</li> <li>Més n'ha mort la cena, que'n ha curat Avicena</li> <li>Més són els amenaçats que els morts</li> <li>Més sort que en Peirot, que va morir d'un rot</li> <li>Més val al cavaller bona mort que mala i penosa vida</li> <li>Més val al rei mort sobtada que no ésser rei envergonyit</li> <li>Més val burro viu, que cavall mort</li> <li>Més val deixar en la mort l'enemic que demanar en la vida l'amic</li> <li>Més val morir a honor que viure amb deshonor</li> <li>Més val morir d'un tip que de fam</li> <li>Més val morir d'una fartada que de fam</li> <li>Més val morir tip que prim</li> <li>Més val morir, que embrutar-se</li> <li>Més val pelat que amortallat</li> <li>Mes val tort que mort</li> <li>Més val un àvol morir que el llinatge avergonyir</li> <li>Més val una missa en vida que moltes en havent mort</li> <li>M'ha mort es porc en divendres</li> <li>Molt i bo, drecera per la mort</li> <li>Molt més han mort del sopar que Avicena en va curar</li> <li>Molts del món es queixen, però no el deixen</li> <li>Molts moren per la boca com els peixos</li> <li>Mor el qui xiula i viu el qui piula</li> <li>Mor el rei i mor el Papa i mor aquell que no té capa</li> <li>Mor és qui no respira i la pota no estira</li> <li>Mor qui fila i qui no fila</li> <li>Mor, Anton, que el qui es queda ja es compon</li> <li>Morfina, mort fina</li> <li>Mori, Marta, i mori farta</li> <li>Morir [o caure] com mosques</li> <li>Morir al llit</li> <li>Morir al peu del canó</li> <li>Morir bé i viure mal no ho logra l'home mortal</li> <li>Morir com a rates</li> <li>Morir com l'ase d'en Cabossa, que va morir amb la boca oberta</li> <li>Morir com l'avi Gai, amb la boca oberta</li> <li>Morir com mosques</li> <li>Morir com un gos</li> <li>Morir com un griu (grill)</li> <li>Morir com un pollet</li> <li>Morir com una rata</li> <li>Morir de cara a la paret</li> <li>Morir de mala mort</li> <li>Morir de ràbia com els capsigranys</li> <li>Morir de ràbia com els capsotis</li> <li>Morir d'enyorança, de pena, d'amor...</li> <li>Morir en combat</li> <li>Morir en la misèria</li> <li>Morir en olor de santedat</li> <li>Morir en pau</li> <li>Morir és acabar</li> <li>Morir és anar a la vida</li> <li>Morir matant</li> <li>Morir per la pàtria</li> <li>Morir per morir, morir ben fart</li> <li>Morir sense sol, sense llum i sense mosques</li> <li>Morir-se (o anar-se'n o quedar) amb la creu dels albats</li> <li>Morir-se com un pollet</li> <li>Morir-se de fam amb el pa a les alforges</li> <li>Morir-se de fàstic</li> <li>Morir-se de gana</li> <li>Morir-se de ganes</li> <li>Morir-se de por</li> <li>Morir-se de riure</li> <li>Morir-se de set</li> <li>Morir-se de set (de gana...)</li> <li>Morir-se de vergonya</li> <li>Morir-se d'enveja</li> <li>Morir-se d'una guitza de conill</li> <li>Morir-se l'amo i quedar-se el rossí</li> <li>Morir-se-li la cardina (a algú)</li> <li>Mort a la mar, tràngol segur</li> <li>Mort a l'aigua, borrasca segura</li> <li>Mort al diumenge un altre en penja</li> <li>Mort bocabadat, en crida un altre al seu costat</li> <li>Mort casament i venda, tot ho trenca</li> <li>Mort d'ase, festa de cans</li> <li>Mort d'aubat, un angelet més al cel</li> <li>Mort de fam</li> <li>Mort de fàstic</li> <li>Mort de gana</li> <li>Mort de germà, de casa al fossar</li> <li>Mort desitjada, vida allargada</li> <li>Mort el cuc, mort el verí</li> <li>Mort el gos, el gat és qui borda</li> <li>Mort el gos (o el ca), morta la ràbia</li> <li>Mort en Jordi s'ha acabat l'ordi</li> <li>Mort es ca, morta sa ràbia</li> <li>Mort esperada, vida allargada</li> <li>Mort i venda tot ho trenca</li> <li>Mort jo, els altres que se les componguin</li> <li>Mort jo, merda pal que quede</li> <li>Mort jo, mort tothom</li> <li>Mort no vingui que tara no tingui</li> <li>Mort o venda, tot ho trenca</li> <li>Mort per mort</li> <li>Mort per mort, pit a l'aigua</li> <li>Mort per mort, prova la sort</li> <li>Mort, ni vinya ni hort</li> <li>Mort, no vinguis que excusa no tinguis</li> <li>Morta és la gallina que ponia els ous d'or</li> <li>Morta la cuca mort el verí</li> <li>Morta l'aranya, mort el verí, o, morta la cuca...</li> <li>Morts i pactes trenquen tractes</li> <li>Mossegada de mostela, ni temps d'encendre una candela</li> <li>Mossegada de vidriol porta dol</li> <li>Mudar de costum és semblant a la mort</li> <li>Naixement, casament i mortalla, del cel davalla</li> <li>Nens abans de festes, maten a gent i a bèsties</li> <li>N'ha mort més la cena que no n'ha salvat Avicena</li> <li>Ni boda sens cant ni mortuori sens plant</li> <li>Ni casaments sense flors, ni mortuori sens plors</li> <li>Ni de gavatx, ni de porc, no te'n fiïs, ni viu, ni mort</li> <li>Ni el pare es morirà ni nosaltres soparem</li> <li>Ni el sol ni la mort poden ser mirats fixament</li> <li>Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents</li> <li>Ni és mort el pare ni sopem</li> <li>Ni la mortalla és nostra, que és de la terra</li> <li>Ni vaca de març ni ovella d'abril, de fart no n'ha mort cap</li> <li>Ningú es mor el vespre del dia que li toca</li> <li>Ningú es mort que no li sia arribada l'hora</li> <li>Ningú no es mor de fam, i sí de fart</li> <li>Ningú no es mor fins que Déu ho vol</li> <li>Ningú no es mor la vigília de morir-se</li> <li>Ningú no sap la vida fins que és finida</li> <li>Ningú no vol un trosset de terra en les Estacades</li> <li>Ningú sap de quin mal ha de morir</li> <li>No cal anar de pressa per a morir</li> <li>No demanes un canó per matar un teuladí</li> <li>No em diguis ben casada que no em vegis morta i enterrada</li> <li>No és aigua beneita la que renta la mort de l'escorpí</li> <li>No és el mateix mort de pena, que pena de mort</li> <li>No es mor el malalt, sinó el mortal</li> <li>No es mor ningú que no li hagi arribat l'hora</li> <li>No és mort qui encara alena</li> <li>No és ningú qui puga viure que no haja de morir</li> <li>No es pot matar tot el que es gras</li> <li>No és res es morir, sinó es patir</li> <li>No es sap de qui són els matxos, fins que el traginer és mort (Es refereix a aquells assumptes que no es resolen fins que n'és passada l'oportunitat)</li> <li>No et fiïs d'aigua morta, que és la més forta</li> <li>No et fiïs de l'aigua morta, que la que corre ja es veu</li> <li>No et refies de l'hora de la mort per passar comptes</li> <li>No et riguis del meu dol, que quan el meu serà vell, el teu serà nou</li> <li>No faltar-hi més que un ca mort</li> <li>No haver mort ni un pardal</li> <li>No haver ni per a un bon morir</li> <li>No hem de morir per viure</li> <li>No hi estic, viure pobre per morir ric</li> <li>No hi ha boda sense flors, ni mortalla sense plors</li> <li>No hi ha cap boda pobre, ni cap mort rica</li> <li>No hi ha cap casament pobre, ni cap mort rica</li> <li>No hi ha cap casament sense flors ni mort sense plors</li> <li>No hi ha cap poder prou fort contra el mal de la mort</li> <li>No hi ha casament pobre ni mort rica</li> <li>No hi ha casament sense plors ni mort sense flors</li> <li>No hi ha castell prou fort que ens guardi de la mort</li> <li>No hi ha com la mort per fer plorar</li> <li>No hi ha cosa més certa que el morir</li> <li>No hi ha mal que tant duri que el temps o la mort no el curi</li> <li>No hi ha mal tan fort que no el curi la mort</li> <li>No hi ha més just que la mort</li> <li>No hi ha més que una mort</li> <li>No hi ha més que una mort, però moltes maneres de morir</li> <li>No hi ha més remei: morir o envellir</li> <li>No hi ha més remei: morir o fer-se vell</li> <li>No hi ha més remei: o morir-se jove o fer-se vell</li> <li>No hi ha mort sense rialles ni casament sense ploralles</li> <li>No hi ha morts sense rialla ni casament sense plor</li> <li>No hi ha mortuori ric ni casament pobre</li> <li>No hi ha noces sense flors ni mortalla sense plors</li> <li>No hi ha remei prou fort contra el mal de la mort</li> <li>No hi ha res tan car com una mortalla</li> <li>No hi ha vida sense mort, gust sense disgust, descans sense treball, llum sense obscuritat</li> <li>No jeguis a l'ombra d'una figuera, que la mort s'amaga al darrera</li> <li>No lamento morir, sinó deixar de viure</li> <li>No li caldran gaires gallines per la seua mort</li> <li>No mata el mal, que mata la mort</li> <li>No mata el mal, que mata l'hora</li> <li>No mata pena ni mal si l'home no és mortal</li> <li>No mor el malalt, que mor el mortal</li> <li>No mor ningú que no sia la seva hora</li> <li>No mor qui bon nom deixa</li> <li>No morir de llet d'ametlles</li> <li>No morirem, però ens semarem</li> <li>No morirem, però es pansirem</li> <li>No moris en mortaldat ni jugues per Nadal</li> <li>No mos posem dol abans que es malalt sigui mort</li> <li>No saben de qui són els deutes fins que el traginer és mort</li> <li>No se sap de qui són els matxos fins que el traginer és mort</li> <li>No se sap de qui són les mules fins que és mort el traginer</li> <li>No són els morts qui obliden els vius, sinó els vius qui obliden els morts</li> <li>No temis la mort si tens sàlvia a l'hort</li> <li>No tenir a on caure mort</li> <li>No t'escarrassis, que també has de morir</li> <li>No torna viu quan hauràs mort l'anyell</li> <li>No vendre la pell de l'ós abans d'haver-lo mort</li> <li>Noces majals, noces mortals</li> <li>Noia balconera, anc que tinga casera, morirà soltera</li> <li>Només la mort no té remei</li> <li>Nostra vida és un fil: cada hora se'n trenquen mil</li> <li>Null remei és doldre del que és mort</li> <li>O morir o veure morir</li> <li>O morir-se o fer-se vell</li> <li>O parir o morir</li> <li>Octubre mort, pomes a l'hort</li> <li>On està el cos està la mort</li> <li>On hi ha burro mort no faltaran corbs</li> <li>On hi ha la mort no hi ha bona sort</li> <li>Onada rebentada, onada morta</li> <li>Pa de fleca, al cap d'una hora mort de fam</li> <li>Pa i paciència i mort amb penitència</li> <li>Pagar i morir fan pau i avenir</li> <li>Pagar tribut a la mort</li> <li>Pagar-ho amb la pell</li> <li>Pareix un pardal mort a canyaes</li> <li>Paréixer la mort dels ossos</li> <li>Parèixer que vaja [algú) a buscar la mort</li> <li>Parèixer un fumarell mort a canyades</li> <li>Parir i morir pel seu punt ha de venir</li> <li>Parir o morir</li> <li>Parir-la morta</li> <li>Parlar de la mort d'en Prim</li> <li>Part sense sang, criatura morta</li> <li>Pasqua marçal, anyada mortal</li> <li>Pasqua marçal, fam o mortaldat</li> <li>Pasqua marçal, home mortal i collita reial</li> <li>Pasqua marçal, misèria mortal</li> <li>Pasqua marçal, mortandat o fam</li> <li>Pasqua marcesca, la fam i la mort pesca</li> <li>Passar de mort a vida</li> <li>Passar el mort a algú</li> <li>Passar-se el mort</li> <li>Passar-se les hores mortes</li> <li>Pastors en reunió, mort de llop o de moltó</li> <li>Patir per patir, val més morir</li> <li>Pau i paciència i mort amb penitència</li> <li>Pecats i diners és el que sobra a l'hora de la mort</li> <li>Peix d'ham, peix mort de fam</li> <li>Peix fora de l'aigua, peix mort</li> <li>Pel casament d'un vell toquen a morts o a banyes</li> <li>Pel mal de la mort res no hi pot</li> <li>Pel mal mortal metge no hi val</li> <li>Pel mal mortal, cap herba no hi val</li> <li>Pel que hi fem, en aquest món, ni mai que ens morim</li> <li>Penes, Senyor, però la mort no</li> <li>Pensa en la mort i asseguraràs bona sort</li> <li>Pensa quan veus morir, que t'ensenyen el camí</li> <li>Per a qui no s'ha de morir, l'aigua és medicina</li> <li>Per a tot hi ha remei, menys per a la mort</li> <li>Per a treure un mort de casa, calen quatre homes</li> <li>Per al mal de la mort no hi ha metge savi</li> <li>Per amor i vi, uns poden viure i altres morir</li> <li>Per l’octubre, el malalt que no està ben segur, la mort se l’enduu</li> <li>Per la mort del porc, alegries i jocs</li> <li>Per la mort tothom és igual</li> <li>Per la Setmana Santa, si el cucut no canta, o és mort o és dintre França</li> <li>Per la vida es perd la vida</li> <li>Per l'amor i la mort ningun home és prou fort</li> <li>Per l'amor i per la mort, no hi ha res fort</li> <li>Per l'octubre, el malalt que no està ben segur, la mort se l'enduu</li> <li>Per mi com si fos mort</li> <li>Per molt que es vulgui dir, tots som iguals a l'hora de morir</li> <li>Per morir no cal anar de pressa</li> <li>Per morir-me de fam no necessite a ningú</li> <li>Per morir-me jo, mon pare, que és més vell</li> <li>Per morts Girona, per bateigs Barcelona i per casaments Montserrat</li> <li>Per oncles i ties, dol de quinze dies; per germans i germanes, tres setmanes; per cunyats i cunyades, salts i camades</li> <li>Per poca ventura és millor la sepultura</li> <li>Per salvar un viu, bé es pot penjar un mort</li> <li>Per Sant Benet cada cucut canta en son (o al seu) indret, i, si no canta, és mort de fred</li> <li>Per Sant Bernabé quaranta dies plogué i encara deixà morir el carbasser</li> <li>Per sant Josep (19 de març), puput que no és vingut o s'és mort o s'és perdut</li> <li>Per Sant Martí, es mata el porc i es tasta el nou vi</li> <li>Per Sant Maties, tantes ovellesmortes, tantes ovelles vives</li> <li>Per Setmana Santa, el puput canta, i si no canta és perquè és mort o presoner a França</li> <li>Per ta llei i per ton rei i pel teu moriràs</li> <li>Per tenir poca salut val més morir-se</li> <li>Per tenir poca salut, val més els quatre ciris i el taüt</li> <li>Per testar, enteniment clar</li> <li>Per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots</li> <li>Per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs</li> <li>Per treure un mort de casa, calen quatre homes</li> <li>Per un mort no s'ha de perdre un viu</li> <li>Per una nou de més l'ase es va morir</li> <li>Per una tia, dol quinze dies; si no et deixa res, de casa al carrer</li> <li>Perquè estem alerta, la mort és incerta</li> <li>Perquè visca, l'hort i la vinya; després de mort, ni vinya ni hort</li> <li>Pesar com un asimort</li> <li>Pesar com un mort</li> <li>Pesar més que un burro mort</li> <li>Pescador de canyeta i tocador de reclam, et tocaràs els collons i et moriràs de fam</li> <li>Pescar per Nadal és pecat mortal</li> <li>Peta bé i rota fort i no et faci por la mort</li> <li>Pic d’aranya, la mortalla; pic d’escurçó, la extremaunció; pic de xaveta, la taüteta</li> <li>Picada d'aranya, la mortalla</li> <li>Picada de culebra, la mort darrera</li> <li>Picada de salamandra, la mortalla</li> <li>Picada de vaca, la mortalla</li> <li>Pitjor és un plet que una malaltia mortal</li> <li>Pixa clar i peta fort, i no temis la mort</li> <li>Plet resolt, l'un malferit i l'altre mort</li> <li>Plomada de procurador, ganivetada de mort</li> <li>Plor de dona morta, fins a la porta</li> <li>Plora tant com voldràs, quan seràs nuvi riuràs</li> <li>Plorant i rient, va morint-se la gent</li> <li>Pobre de mi, quan seré mort ja no em podré tenir</li> <li>Pobres, rics i cardenals, en la mort se fan iguals</li> <li>Poc dormir i massa dormir porten al morir</li> <li>Poc mal i bona mort és una gran sort</li> <li>Poc se me'n dóna que mu mare fos flequera si s'ha morta de fam</li> <li>Poncellatge, temps ni mort no es pot cobrar</li> <li>Porc estugós, no pot morir gras</li> <li>Posar pell morta</li> <li>Posa't sempre a dormir disposat per morir</li> <li>Pot més un ca viu que un lleo mort</li> <li>Pregunta't què hi fas aquí, tu que has de morir</li> <li>Pregunta't: què hi fas, aquí? Viure bé per ben morir</li> <li>Prendria mort i passió per ell</li> <li>Primer morir que confessar</li> <li>Primer morir que fer vilesa</li> <li>Primer morir que pecar</li> <li>Primer morir, que perdre la vida</li> <li>Primer mort que condemnat</li> <li>Primer se'n sap la mort que la malaltia</li> <li>Primer tort que mort</li> <li>Puix l'ase és mort, toquem a festa</li> <li>Purgueu-lo i sangreu-lo i, si és mort, enterreu-lo</li> <li>Qual es la vida tal es la mort</li> <li>Qual la vida, tal la mort</li> <li>Quan a una casa es mor una bèstia, estalvia la mort d'una persona</li> <li>Quan arribada és la mort, no hi ha remei en cap hort</li> <li>Quan canta l'òliba al teulat hi haurà una mort aviat</li> <li>Quan cau un estel una ànima del purgatori se'n puja al cel</li> <li>Quan el corb ens visita és que sent farum de mort</li> <li>Quan el cucut no canta per Setmana Santa, o és pres o és mort o lligat a França</li> <li>Quan el mal és de mort sols el morir és remei</li> <li>Quan el mal és de mort, les medecines són metzines</li> <li>Quan el mal és de mort, no hi ha remei en cap hort</li> <li>Quan els taurons al vaixell fan escorta, és que ensumen carn morta</li> <li>Quan és fet el colomar, el colom és mort</li> <li>Quan és mort el matxo, surten els traginers</li> <li>Quan és mort el traginer, se sap de qui són les mules</li> <li>Quan fonc mort, cridaren credo</li> <li>Quan fou mort el combregaren</li> <li>Quan fou mort el combregaren, per falta de sagraments</li> <li>Quan fou mort li arribaren els remeis</li> <li>Quan fou mort Pasqual, li portaren l'orinal</li> <li>Quan ha arribat la mort no hi ha remei en cap hort</li> <li>Quan ja estava acostumada a no menjar, va i es mor</li> <li>Quan la mort deu venir, ningun confort no s'hi pot fer</li> <li>Quan l'ase traurà banyes, s'haurà mort de rialles</li> <li>Quan les filles són mortes surten los gendres</li> <li>Quan l'hora de morir és arribada, excuses no hi valen</li> <li>Quan l'infant denta la mort no s'absenta</li> <li>Quan l'infant denta, la mort el tempta</li> <li>Quan lleven Déu i toquen hores, senyal d'un mort a la vora</li> <li>Quan mos morirem tot mos sobrarà</li> <li>Quan octubre és finit, mort la mosca i el mosquit</li> <li>Quan s'ase serà mort de rialles</li> <li>Quan sentiu el corb, penseu en la mort</li> <li>Quan serà mort serà curat</li> <li>Quan seré mort, merda pels vius</li> <li>Quan són morts, se'ls fan les honres</li> <li>Quan un corb ens visita és que sent ferum de mort</li> <li>Quan un home no és de mort l'aigua li serveix de medecina</li> <li>Quan un s'ha de morir, els metges duen una bena davant la vista</li> <li>Quan va ésser mort en Pasqual li portaren l'orinal</li> <li>Quan va ésser mort en Pasqual li volien curar el mal</li> <li>Quan va ésser mort en Pasqual portaren la mula a beure</li> <li>Que Déu ens doni bona mort i curta malaltia</li> <li>Què diran? I em vaig morir de fam; jo diré, jo diré, i vaig quedar molt bé</li> <li>Que en sé jo, de la mort d'en Bergo!</li> <li>Què farem? Mala cara quan morirem</li> <li>Que n' durá pochs de capellans al enterro!</li> <li>Qui ab ferro mata, del ferro mort</li> <li>Qui acaba, mor</li> <li>Qui als seus enemics plany, a ses mans mort</li> <li>Qui als seus vol mal, no pot voler a cap mortal</li> <li>Qui amb espasa mata d'espasa té de morir</li> <li>Qui amb la sopa beu, quan és mort no hi veu</li> <li>Qui bé et farà, o se n'anirà o se't morirà</li> <li>Qui de canyes fa flautes i de dones fa cabal, en la vida tindrà un quarto i morirà a l'hospital</li> <li>Qui de l'ase es menja el pa, mai de fam no es morirà</li> <li>Qui dejunà el primer i el darrer, no es morí en tota la Quaresma</li> <li>Qui deu es mor en creu</li> <li>Qui deu i no pot pagar, és mort en vida</li> <li>Qui dóna el seu abans de morir ja es pot preparar a patir</li> <li>Qui dorm molt, viu poc</li> <li>Qui dorm sota una noguera, la mort l'espera</li> <li>Qui és ferrer, té de morir ferrer</li> <li>Qui és mort que jegui</li> <li>Qui és viu viu, qui és mort put</li> <li>Qui escanya pobres, ha estat mort en dogalet</li> <li>Qui estalvia la vida, crida la mort</li> <li>Qui estima, sempre es mor i mai s'acaba de morir</li> <li>Qui et dóna mos, no voldria veure't mort</li> <li>Qui guarda costum vell, mor amb ell</li> <li>Qui ha de morir a les fosques, encara que tingui el pare cerer</li> <li>Qui hagi mort, l'enterraran</li> <li>Qui infants té massa, no mort grassa</li> <li>Qui la mort d'altre espera, la seva veu primera</li> <li>Qui mata, ha de morir</li> <li>Qui menja besuc i beu aigua al darrera, la mort l'espera</li> <li>Qui menja cargols per l’abril, que es prepari per morir</li> <li>Qui menja ceba no tremola després de mort</li> <li>Qui menja cervell de porc, as cap de s'any és viu o és mort</li> <li>Qui menja fetge de porc i beu, quan és mort no hi veu</li> <li>Qui menja fred a l’estiu, més mort que viu</li> <li>Qui menja sense gana, primer mort que curat</li> <li>Qui menja una gla i beu, quan és mort no hi veu</li> <li>Qui més no pot, crida la mort</li> <li>Qui més no pot, morir es deixa</li> <li>Qui molt viu molt veu</li> <li>Qui mor en dissabte, la Mare de Déu l'espera</li> <li>Qui neix ase, no pot morir ruc</li> <li>Qui no ha de morir tot ho passa</li> <li>Qui no posa el ventre en perill, mai no pot morir</li> <li>Qui no posa el ventre en perill, no morirà fart</li> <li>Qui no pot més, morir se deixa</li> <li>Qui no s'ha de morir, amb aigua clara es cura</li> <li>Qui no s'ha de morir, l'aigua el cura</li> <li>Qui no s'ha de morir, tot ho passa</li> <li>Qui no té sort ni hort ni porc, més valdria que fos mort</li> <li>Qui no té sort, ni hort, ni porc, més valdria que fos mort</li> <li>Qui no va a la guerra, no mor en ella</li> <li>Qui per sant Joan desfà una teranyina, la mort l'afina</li> <li>Qui per sopar menja carn a la brassa té la mort a casa</li> <li>Qui pesca un àngel pel març, mort aviat</li> <li>Qui planta l'aromer, mort el primer</li> <li>Qui polseja i fuma, quan és mort, no hi veu</li> <li>Qui primer neix, primer peix</li> <li>Qui se sap mortificar, motiu té per alcançar</li> <li>Qui surt a caçar per Nadal cau en pecat mortal</li> <li>Qui té bona vida té bona mort</li> <li>Qui te fills al costat, no morirá enfitat</li> <li>Qui té mal que gemegui, i qui s'ha mort que jegui</li> <li>Qui té mort a casa seva, no va a plorar a la dels altres</li> <li>Qui té porc, el mossega viu i mort</li> <li>Qui té soques fa estelles, qui mata un porc menja costelles</li> <li>Qui té un mort a casa no va a plorar a casa dels altres</li> <li>Qui tem a la mort no gosa la vida</li> <li>Qui tem massa la mort, no envelleix gaire</li> <li>Qui t'ha fet eixe forat? li diu el mort al degollat</li> <li>Qui tinga fills al costat, no morirà enfitat</li> <li>Qui tinga mort a sa casa, que no vaja a plorar a la dels altres</li> <li>Qui torna bé per mal, aconsegueix premi immortal</li> <li>Qui va néixer ase, no pot morir ruc</li> <li>Qui viu mal, no morirà bé</li> <li>Qui viu sense dolor, mor sense amargor</li> <li>Qui vulgui viure poc i morir ric que vagi a Alberic</li> <li>Quin desastre! Una puça ha mort un sastre!</li> <li>Quiscú sap la seva sort: tal la vida, tal la mort</li> <li>Renovar-se o morir</li> <li>Respon, que en Quim no et farà fort, que fa mesos que és mort</li> <li>Reunió de llevadores, criatura morta</li> <li>Reunió de pastors, ovella morta</li> <li>Rient, rient, es va morint la gent</li> <li>Riure's (o fotre's) del mort i de qui el vetlla</li> <li>Sabem a on naixem i no a on morirem</li> <li>Sabem on naixem, però no on morim (o morirem)</li> <li>Sabem on som nats, no sabem on serem enterrats</li> <li>Saber de quin mal s'ha de morir</li> <li>Sagneu-lo, purgueu-lo i si és mort enterreu-lo</li> <li>Sàlvia a l’hort espanta la mort</li> <li>Sàlvia a l'hort, i el nen no és mort</li> <li>Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner; mig hort i mig porc, i qui no té ni hort ni porc valdria més que fos mort</li> <li>Sant Donat és a Sedó, diu que va morir de mal de barres i va deixar per testament que no es donés res a la gent</li> <li>Sant Donet es va morir de mal de barres</li> <li>Sant Elm a coberta, la mort certa</li> <li>Sant Elm a coberta, ten la mort per certa</li> <li>Sant Nicolau de la boca des port, que ens doni bona vida i bona mort</li> <li>Sant Ramon Nonat, no volia morir, perquè no havia nat</li> <li>Santa Caterina ens guardi de mort repentina</li> <li>Saps qui és mort? Sa coa d'es porc</li> <li>Sarna amb gust, no pica, però mortifica</li> <li>Se va morir, perquè era... viva</li> <li>Segons la vida, la mort</li> <li>Sembla que vagis a cercar la mort</li> <li>Semblar (algú) la mort i passió de ses arengades</li> <li>Sembles Eudimion, que sempre anava mort de son</li> <li>Sembra, casament i mortalla del cel davalla</li> <li>Sempre crema el foc i de vegades causa la mort</li> <li>Sempre he sentit dir que els peixos vius volen aigua i morts volen vi</li> <li>Sempre serà millor morir fart que de fam</li> <li>Sempre s'ha sentit dir que qui mata ha de morir</li> <li>Se'n moren més de joves que de vells</li> <li>Sentiment de dona morta, sol durar fins a la porta</li> <li>Sepultura oberta, mort a punt</li> <li>Ser (la d'algú) la mort del porc</li> <li>Ser [algú] un pollastre mort a canyades</li> <li>Ser a les portes de la mort</li> <li>Ser bo per anar a cercar la Mort</li> <li>Ser com l'ase d'en Pacolí, que quan va estar acostumat a no menjar es va morir</li> <li>Ser com s'ase d'en Calderon que quan va estar ensenyat (o acostumat) a no menjar es va morir</li> <li>Ser com una mosqueta morta</li> <li>Ser de mala mort</li> <li>Ser de mata morta</li> <li>Ser feixuc com un ase mort</li> <li>Ser la revifalla de la mort</li> <li>Ser mes lleig que un pecat mortal</li> <li>Ser més mort que viu</li> <li>Ser més vell que la mort</li> <li>Ser per morir-s'hi</li> <li>Ser qüestió de vida o mort</li> <li>Ser un mort de fam</li> <li>Ser un mort de gana</li> <li>Ser un mosca morta</li> <li>Ser un poble de mala mort</li> <li>Ser una cosa colp de mort</li> <li>Ser una mosca morta</li> <li>Servir i no gaudir, esperar i no venir, ser al llit i no dormir, tres coses són que fan morir</li> <li>Si a l'octubre fa fred, mort el cuquet</li> <li>Si això és viure, no sé què serà morir</li> <li>Si al mes d’abril el cucut no ha cantat, és que és mort i enterrat</li> <li>Si creus el cucut, no et moriràs mal</li> <li>Si dónes ans de morir, aparella't a sofrir</li> <li>Si dos octubres un any tenia, la gent es moriria</li> <li>Si el cucut no canta per sant Benet, cantarà per Setmana Santa, o sinó, és senyal que és mort o pres a França</li> <li>Si el dia tres d'abril el cucut no fa piu-piu, o és mort o és viu, o senyala mal estiu</li> <li>Si el dijous el cucut no canta, o és mort o és pres a França</li> <li>Si el Dijous Sant el cuquelló no canta, és mort o és a França</li> <li>Si el març se'n va i el cucut no torn, o el cucut s'ha mort o és la fi del món</li> <li>Si el tres d'abril el cucut no canta, digueu que ha mort o que ha fugit a França</li> <li>Si el tres d'abril el cucut no fa piu-piu, o és mort o és viu, o senyala mal estiu</li> <li>Si el tres d'abril el cucut no ha cantat, és mort i enterrat</li> <li>Si els taurons al vaixell fan escolta, és que ensumen carn morta</li> <li>Si en vols, es va morir de fam</li> <li>Si entra l'abril i no em sentiu, o estic mort o estic captiu</li> <li>Si et vols morir, menja carn a la brasa i vés a dormir</li> <li>Si et vols salvar, primer morir que pecar</li> <li>Si mates l'escorpí avui, demà el cel plorarà la seva mort</li> <li>Si mates una rata per l'abril, n'hauràs mort mil</li> <li>Si menges ceba de viu, de mort no tremoles</li> <li>Si menges ceba de viu, no tremoles de mort</li> <li>Si m'he trencat, la mortalla al costat</li> <li>Si mortificar-te vols, el més agre et serà dolç</li> <li>Si no hagués sigut el vent, n'hauria mort més de cent</li> <li>Si no vols morir passa el port de la Bonaigua al de matí</li> <li>Si nus neixen, més pobres marxen</li> <li>Si nusos naixem, més pobres morirem</li> <li>Si tens ganes de morir, sopa bona cosa i vés-te’n a dormir</li> <li>Si tens una filla que no l'estimis gaire, casa-la a Albons, o a Bellcaire, o sinó a Vilademat, que serà morta més aviat</li> <li>Si tens una filla que no l'estimis, casa-la a Viladamat i es morirà aviat</li> <li>Si un gos udola vol dir que algú ha de morir</li> <li>Si una persona és morta, ja res no l'importa</li> <li>Si vols arribar a vell, guarda la pell</li> <li>Si vols el cel alcançar, primer morir que pecar</li> <li>Si vols morir enverinat, menja pa del sindicat</li> <li>Si vols morir ric, vés-te'n a viure a Alberic</li> <li>Si vols morir sense febre, prova de marxar de casa</li> <li>Si vols morir, menja magrana i vés a dormir</li> <li>Si vols patir, dóna el que tens abans de morir</li> <li>Si vols quedar mort, ves a fer el carajillo al Bar del Nord</li> <li>Sigues pacífic i moriràs vell</li> <li>Singlot en bo, senyal de salut; singlot en malalt, senyal mortal</li> <li>Sofrir mort i passió [o sofrir mil morts]</li> <li>Sogra i cunyada, val més morta que enterrada</li> <li>Sols la mort no té remei</li> <li>Son fort, germà de la mort</li> <li>Són tres enemics mortals: frares, rates i pardals</li> <li>S'operació ha anat bé, però madona és morta</li> <li>Sortida de març, entrada d'abril, mort és el cucut si res no diu</li> <li>Sortosa la porta que veu passar noia morta</li> <li>Sot pot ser i deixar de ser, menys que una rata morta faci el niu sota la cua d'un gat viu</li> <li>Sota pena de mort</li> <li>Tal la vida, tal la mort</li> <li>Talamanca, Mura i Rocafort, tres pobles de mala mort, on els bous van calçats</li> <li>Tan cert, com que m'he de morir</li> <li>Tant es va carregar l'ase, que es va morir</li> <li>Tant li és repicar com tocar a mort</li> <li>Tant mor l'ovella com el corder</li> <li>Tant se val morir refredat com constipat</li> <li>Tanta culpa té qui mata la cabra com qui aguanta la garra</li> <li>Tants com en mata la guerra en colga la terra</li> <li>Tants dies morts com tants de vius</li> <li>Tard o dejorn tots hem de morir</li> <li>Tavella vella i llevant fred, no et moriràs de set</li> <li>Tavernera vella i llevant fred, no et moriràs de set</li> <li>Té la mort a les dents</li> <li>Te moriràs de fam davant d'un sac de pa</li> <li>Té por de morir vestit</li> <li>Tenir (un home) la cuca morta</li> <li>Tenir la mort a la gola</li> <li>Tenir més sort que el peirot, que va morir d'un rot</li> <li>Tenir molta terra a la Havana i a la taula morir-se de gana</li> <li>Tenir por de morir vestit</li> <li>Tenir ulls morts</li> <li>Tenir un ensurt de mort</li> <li>Tenir una bona mort</li> <li>Tenir una mort dolça</li> <li>Tenir-la morta</li> <li>Teuladí en gàbia, mort de ràbia</li> <li>Tindrà mort de cigala</li> <li>Tindràs sempre en record que corrent vas a la mort</li> <li>Tindre la mort a la porta</li> <li>Tindre un peu en l'altre món</li> <li>Tinguem pau i morirem vells</li> <li>Tingues sempre en la memòria mort, judici, infern i glòria</li> <li>Tingues sempre per deport, pensar que vas a la mort</li> <li>Tirar terra al mort</li> <li>Tirar-li a u el gos mort</li> <li>Tireu confits, escarransits; si no en voleu tirar, el noi es morirà</li> <li>Tocar a morts</li> <li>Toqueu a festa que l'ase és mort</li> <li>Tornar de la mort i anar a la vida</li> <li>Tornar de mort a vida</li> <li>Tort fa a Deu qui tem per sa amor morir</li> <li>Tortosí, primer matar que morir</li> <li>Tortosí, primer mort que fugir</li> <li>Tortosí, primer mort que trair</li> <li>Tot el nat ha de morir</li> <li>Tot el que no mata engreixa</li> <li>Tot el viu ha de morir</li> <li>Tot és vida fins la mort</li> <li>Tot té remei, menys la mort</li> <li>Tothom sap la seva sort: tal la vida, tal la mort</li> <li>Tots els pops van a morir a Maó</li> <li>Tots hem nat per morir</li> <li>Tots som mortals</li> <li>Trampa vella, trampa morta</li> <li>Tramuntana morta, aigua a la porta</li> <li>Tramuntana morta, llebeig en porta</li> <li>Tramuntana morta, mestral a la porta</li> <li>Tramuntana morta, ponent (o mestral) a sa porta</li> <li>Tramuntana, tramuntanot, cap ovella no m'has mort</li> <li>Tramuntanella morta, migjorn a la porta</li> <li>Treballar a esclar de mort</li> <li>Trencar el setrill, de mort diu perill</li> <li>Tres barates... una mort</li> <li>Tres coses fan hom tost vell: engendrat de vell, naixement de lluna nova, por de mort</li> <li>Tres coses hi ha perdurables: plantar palma, començar plet i esperar la mort d'un sogre</li> <li>Tres coses només hi ha que el diner no pugui dominar: el cel, la mar i la mort</li> <li>Tretze a la taula, mala sort. Al cap de l'any, un de mort</li> <li>Treure's el mort de sobre</li> <li>Trobar la mort</li> <li>Trobar-se a les portes de la mort</li> <li>Tronades de març, mortaldat i fam</li> <li>Tronades de setembre porten mala obra, el pa molt car i mort de gent pobra</li> <li>Trucar a la porta la mort</li> <li>Tu doble, com lo sagristà</li> <li>Tu rai que ets de faig, jo sóc de cirerer i ben aviat moriré</li> <li>Tut-tururut, qui va néixer ase no pot morir ruc</li> <li>Ulls de peix mort</li> <li>Un bon cap no hauria de morir mai</li> <li>Un bon morir tota la vida honra</li> <li>Un ca se'n va morir, de gràcies</li> <li>Un cas dels que succeeixen una vegada en la vida i altra en la mort</li> <li>Un cos pesa més mort que viu</li> <li>Un dia d'hort, un dia de mort</li> <li>Un dia sense dinar no fa morir a ningú</li> <li>Un fill sense os, porta la mare al fos</li> <li>Un jove pot morir però un vell no pot tardar</li> <li>Un jove pot morir, però un vell no pot viure</li> <li>Un mort en crida un altre</li> <li>Un mort en dissabte un altre en capta; un mort en diumenge un altre en menja</li> <li>Un mort, a la primeria, gasta més diners que en vida</li> <li>Un mort, quatre ferits i les butxaques plenes</li> <li>Un trencat és mort en vida</li> <li>Una cosa us vaig a dir que us farà pixar de riure: quan el pare es va morir la mare va quedar viuda</li> <li>Una en la vida i altra en la mort</li> <li>Una mort adoba i espatlla</li> <li>Una via té la vida: la mort en té mil, i vius tranquil?</li> <li>Va dir el diner: "Jo faré el que voldré". Va contestar la mort: "Jo sóc més fort"</li> <li>Vaca d'abril i ovella de maig, mai la fam n'ha morta cap</li> <li>Vaca de març i ovella d'abril mai la fam no les ha fet morir</li> <li>Vagis dret, vagis tort, sempre de cara a la mort</li> <li>Val més anar i venir que penar i morir</li> <li>Val més aprendre de vell que morir ase</li> <li>Val més aprendre de vell que morir de tonto</li> <li>Val més bé morir que mal viure</li> <li>Val més delicat que amortallat</li> <li>Val més donar als enemics en la mort que deixar als amics en la vida</li> <li>Val més dur dol que morir-se</li> <li>Val més fugir que morir</li> <li>Val més la mort que el deshonor</li> <li>Val més morir amb honra que viure amb deshonra</li> <li>Val més morir de fart que de fam</li> <li>Val més morir dret que viure de genolls</li> <li>Val més morir d'un tip de riure que d'un tip de ràbia</li> <li>Val més morir d'un tip que de gana</li> <li>Val més morir d'un tip que d'esvaït</li> <li>Val més morir espantat que condemnat</li> <li>Val més morir fart, que d'un panxó de fam</li> <li>Val més morir fumat que de fumera</li> <li>Val més morir honrat, que viure afrontat</li> <li>Val més morir que descobrir</li> <li>Val més morir retgirats que condemnats</li> <li>Val més morir tip que esvaït</li> <li>Val més morir tip que morir de gana</li> <li>Val més pelar que amortallar</li> <li>Val més pres que mort</li> <li>Val més que diguin per aquí passa un ase (o burro), que per aquí passa un mort</li> <li>Val més sofrir cent vegades que morir-ne una</li> <li>Val més tonto i viu que savi mort</li> <li>Val més tort que mort</li> <li>Val més un de mort que cent de ferits</li> <li>Val més un de mort que molts de ferits</li> <li>Val més un jorn de vida que cent de mort</li> <li>Valeriana prendràs, i no et moriràs</li> <li>Van més delicat que amortallat</li> <li>Vell que dorm molt i jove que dorm poc, la mort està prop</li> <li>Vellesa és malaltia de la quan hom deu morir</li> <li>Vèncer la mort</li> <li>Vent de port i tavernera, mai n'ha mort cap al darrera</li> <li>Vent porta a port i vent porta la mort</li> <li>Venta, que passa un mort</li> <li>Vés-te’n, vés-te’n, Anton, que el que es queda ja es compon</li> <li>Vetllar un mort</li> <li>Veure Barcelona i morir</li> <li>Veure-se sa mort darrere ses oreies</li> <li>Vi i aiguardent, mort de moment</li> <li>Vida de capellà, malaltia de casat i mort de frare</li> <li>Vida de solter, malaltia de casat i mort de frare</li> <li>Vida sens amic, mort sens testimoni</li> <li>Vindrà temps que valdrà més morir-se que viure</li> <li>Visquem en pau i morirem vells</li> <li>Viu pobre per morir ric</li> <li>Viure amb delit porta amb si por de mort</li> <li>Viure és morir</li> <li>Viure esperant, morir cagant</li> <li>Viure i viure podràs, però de la mort no te n'escaparàs</li> <li>Viure mal i acabar bé no pot ser</li> <li>Volada de corbs, olor de carn morta</li> <li>Vols veure ton marit mort? Dóna-li cols en agost</li> <li>Xavo va néixer, xavo morirà</li> </ol> <div> <span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;"><br /> </span></div> <div> <span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;"><b>Mira També</b></span></div> <div> <ul> <li><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">Joan Amades i Gelats (1935):&nbsp;</span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"><i>La mort. Costums i creences</i></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">. Col. «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. XXIII (Barcelona). Edició facsímil d'Edicions El Mèdol (Tarragona, 2001), dins la col·lecció «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. 11</span></li> <li><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">Víctor Pàmies i Riudor (2010): "<a href="http://vpamies.blogspot.com/2010/11/la-mort-i-el-refranyer.html">Eufemismes i fraseologia sobre el fet de morir-se</a>", dins el blog <i>Raons que rimen</i>, l'1 de novembre de 2011.</span></li> </ul> </div><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/254663176658740955-1919867601267065471?l=refranyer-tematic.blogspot.com' alt='' /></div> <p><a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/kuiYF-WSNXJPYI9MuWeTgob3VIo/0/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/kuiYF-WSNXJPYI9MuWeTgob3VIo/0/di" border="0" ismap="true"></img></a><br/> <a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/kuiYF-WSNXJPYI9MuWeTgob3VIo/1/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/kuiYF-WSNXJPYI9MuWeTgob3VIo/1/di" border="0" ismap="true"></img></a></p><img src="http://feeds.feedburner.com/~r/RefranyerTemtic/~4/GLHz_IDtvkU" height="1" width="1"/>Víctor Pàmies i Riudorhttps://profiles.google.com/111878849298312692669noreply@blogger.com0http://refranyer-tematic.blogspot.com/2010/11/la-mort.htmltag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-9986222702141123732010-09-07T23:28:00.002+02:002010-09-07T23:36:41.798+02:002010-09-07T23:36:41.798+02:00<ol><li>A l'all res li fa que sigui mal plantat si és ben renegat</li> <li>A l'any de traspàs de faves no en plantis pas</li> <li>A l'hort on hi ha ruda, totes les plantes tenen fortuna</li> <li>Arbre ben plantat, dóna bon resultat</li> <li>Al juriol se plante la col</li> <li>Al mallol recent plantat, tin-lo sempre molt cavat</li> <li>Alls plantats en lluna nova, de grans un cove</li> <li>Amb farigola, malves i grans de rosari es planta un ric herbolari</li> <li>Amb plantatge i cascall, fuig el mal de queixal</li> <li>Any de traspàs, de faves no en plantis pas</li> <li>Aquí cols plantava l'avi, aquí cols planto jo, savi</li> <li>Arbre molt transplantat, mai ben arrelat</li> <li>Arbre transplantat, la terra no li prova</li> <li>Arbre trasplantat ha de ser ben regat</li> <li>Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat</li> <li>Arbre vell, trasplantat a terra nova, mal li prova</li> <li>Bona herència deixarà qui molt abre plantarà</li> <li>Bona planta i mals fets</li> <li>Cor sense amor, jardí sense flors</li> <li>De bon cep planta la vinya, i de bona mare, la filla</li> <li>De bona planta, bona vinya</li> <li>De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi</li> <li>De mala mata no ix bona planta</li> <li>Deixar plantat</li> <li>Deixar-se plantar la bleda al clatell</li> <li>Dijous sant, carbasses a plantar</li> <li>Diu la vinya: L'amo em planta, l'amo em poda, l'amo em lliga i el març em dóna la vida</li> <li>Dona, si no saps plantar, tapa'm la barba i deixa'm estar</li> <li>El dia de sant Lluc és el millor per a plantar faves</li> <li>El millor fava és el plantat pel Pilar</li> <li>El planter no saps cuidar si no't cuides d'escardar</li> <li>El que bon peu planta, bon arbre cria</li> <li>El que planta, canta</li> <li>El qui planta un noguer, no en menjarà nous</li> <li>El qui sempre mira els vents, mai sembra ni planta a temps</li> <li>El vell planta la vinya, i el jove la verema</li> <li>Els bojos no se sembren ni es planten, ixen sols</li> <li>En febrer, rega el teu planter</li> <li>En lloc baix sembra forment, en lloc alt planta sarment</li> <li>En terra al riu arrimada no deixes de fer plantada</li> <li>En terra de baró, no hi plantis ton bordó, i si l'hi plantes no l'hi plantis pregó</li> <li>En terra de l'escuder, planta col i no noguer</li> <li>Entre les dues Mares de Déu, ni planteu ni conreeu</li> <li>És més lletja que una garba de planter mal lligada</li> <li>Es sol purifica ses plantes, però esmorteeix ses bergantes</li> <li>Floreix on t'han plantat</li> <li>La flor, quan neix, ja fa planta</li> <li>La millor col és la plantada en juliol</li> <li>La planta de molta ufana té poca grana</li> <li>La vinya de Sant Joaquim [26 de juliol], molta planta i poc raïm</li> <li>L'any de traspàs, de faves no en plantis pas</li> <li>Les fulles verdes mostren que la planta no és seca</li> <li>Les gelades blanques són el greix de les plantes; les negres les aterren</li> <li>Les tres herbes fetes pel dimoni són: el gram, la canyoca i la calcida, que es mengen les altres plantes</li> <li>L'olivera plantada pel novembre mai no menteix</li> <li>L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi</li> <li>Maig arribat, un jardí a cada prat</li> <li>Mentre l'arbre fulla té, no el trasplanta qui el vol bé</li> <li>Més val hort que jardí, i pollastre que teuladí</li> <li>No hi ha millor pagador que l'agricultor</li> <li>No hi ha vinya millor que la que planta i poda el seu amo</li> <li>No plantes vinya en costera ni sembres blat en barranc ni et cases en forastera... Mira que t'enganyaran!</li> <li>On es cria ruda totes les plantes tenen virtut</li> <li>Pel febrer trau l’alfàbega del planter</li> <li>Pel gener planta l'aller; cap al darrer, no pel primer</li> <li>Pel mes d'abril planta la fava com un fil; pel mes de maig, com un pal</li> <li>Per l'Assumpció, es planta la grana del Senyor: el carbassó</li> <li>Per què no creixes, alfàbrega? Perquè no em va veure plantada santa Àgata</li> <li>Per replantar i empeltar l'ametller, la lluna de Nadal va bé</li> <li>Per Sant Andreu, si no heu plantat, planteu</li> <li>Per Sant Bernabé, planta (o se sembra) el carbasser</li> <li>Per Sant Bernabé, planta els fesols o fes-ho fer</li> <li>Per sant Blai, planta ton all</li> <li>Per sant Nin i sant Non es talla el raïm de la planta i es penja de la llàntia</li> <li>Per Sant Pere, planta ton all; per Sant Pere, capça l'all; per Sant Pere arrenca l'all</li> <li>Per sant Teresa, planta l'ametlla</li> <li>Per sant Vidal, planteu els melons</li> <li>Per santa Àgata, planta l'alfàbrega; dama polida ja la té eixida</li> <li>Per Santa Àgueda planta l'alfàbrega, que per Santa Margarida ja serà florida</li> <li>Per Santa Anna, vinya plantada</li> <li>Per Santa Teresa, planta l'ametlla</li> <li>Per tindre bona col, planta-la pel juliol</li> <li>Planta el cep per Carnestoltes i tindràs bones redoltes</li> <li>Planta que poc creix, ajuda mereix</li> <li>Planta un cep allí on quep</li> <li>Planta vinya... quan el vi estiga barat</li> <li>Planta, sembra i cria, i viuràs amb alegria</li> <li>Planta-me-la al clatell!</li> <li>Planta-me-les aquí que no tinc butxaques</li> <li>Plantant en pampa, un any s’avança</li> <li>Plantar cebes fa gandul i treballar fa burro</li> <li>Plantar en lluna creixent i sembrar en lluna minvant</li> <li>Plantar la bleda al clatell</li> <li>Plantis el que plantis, mulla-li els peus</li> <li>Quan canta el rossinyol, planta el fesol.</li> <li>Quan fa vent, les plantes tenen turment</li> <li>Quan l'any s'acaba planta la fava</li> <li>Quan Santa Cecilia vegis arribar, planta el favar</li> <li>Qui a bèstia o a planta fa mla, és un insensat animal</li> <li>Qui bones trumfes planta bones trumfes arrenca</li> <li>Qui bons abres vol lograr un planter es deu formar</li> <li>Qui de jove planta de vell canta</li> <li>Qui de son ventre fa un jardí, ans de l'any en veu la fi</li> <li>Qui de vinya plantar vol, procura que li toqui el sol, que millora el sarment anant de fred a calent</li> <li>Qui moltes estaques planta, una o altra se li trenca</li> <li>Qui planta maduixeres, menja maduixes</li> <li>Qui planta per l'Advent guanya un any de temps</li> <li>Qui planta un aglà, un roure collirà</li> <li>Qui planta un pomer per ell ho fa</li> <li>Ser un jardí de roses</li> <li>Si faves vols menjar, per l'hivern les has de plantar</li> <li>Si no tens aigua al jardí, no hi plantis res, creu-me a mi</li> <li>Si terres tens prop de riu, no hi deixes de fer plantiu</li> <li>Si vol tenir bona col, planta-la pel (o es) juliol</li> <li>Si vols all coent planta'l un dimecres d'Advent</li> <li>Si vols all coent, planta'l per l'advent; si el vols bo i fi sembra'l per Sant Martí</li> <li>Si vols bon aller, planta'l pel febrer</li> <li>Si vols bon planter, tu mateix te l'has de fer</li> <li>Si vols ceba de diner, planta-la pel gener</li> <li>Si vols cebes grosses, planta-les en quart creixent</li> <li>Si vols enganyar el pagès, planta les faves i l'ordi espès</li> <li>Si vols enganyar el teu veí, planta la morera grossa, la figuera petita i fema el teu prat per sant Martí</li> <li>Si vols l'all coent, planta'l un dimecres de l'Advent</li> <li>Si vols menjar pèsols pel segar, per l'abril els has de plantar</li> <li>Si vols tenir bon cigronar, per Nadal l'has de plantar</li> <li>Si vols tenir bona col, planta-la al juliol</li> <li>Si vols tindre un bon favar, planta-lo pel Pilar.</li> <li>Tansplantar el julivert porta mala sort</li> <li>Tenir planta</li> <li>Terra per a fer plantiu, la de vora riu</li> <li>Tot lo qu'hajes trasplantat deixau sempre ben regat</li> <li>Tota planta que es soterra, fa bon profit a la terra</li> <li>Tota planta transplantada vol ser aviat regada</li> <li>Tres coses hi ha perdurables: plantar palma, començar plet i esperar la mort d'un sogre</li> <li>Una casa sense al.lots és com un jardí sense flors</li> <li>Una taula sense porró, és com un jardí sense flors</li> </ol><div><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;"><br /> </span></b></div><div><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;">Bibliografia</span></b></div><div><br /> </div><div><ul><li><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"><span style="font-weight: bold;">FAGES DE ROMÀ (1853)</span></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">&nbsp;</span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">- Narcís Fages de Romà (1853):</span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">&nbsp;</span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"><span style="font-style: italic;">El amic dels llauradors o aforismes rurals</span></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">. València: Impremta Joseph Rius. Edició facsímil de Librerías París-Valencia, de 1980</span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">.</span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">&nbsp;</span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"><a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/2008/11/fages-de-rom-1853.html" style="color: #5588aa; text-decoration: none;">Ressenya</a></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">.</span></li> <li><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"><span style="font-weight: bold;">GOMIS (1983)</span></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">&nbsp;- Cels Gomis i Mestre (1983):&nbsp;</span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"><span style="font-style: italic;">Dites i tradicions populars referents a les plantes</span></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">. Barcelona: Editorial Montblanc-Martín / Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Segona edició ampliada i modificada de la&nbsp;</span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"><span style="font-style: italic;">Botànica popular</span></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">&nbsp;de l'any 1891.&nbsp;</span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"><a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/2008/02/gomis-1983-dites-i-tradicions-populars.html" style="color: #5588aa; text-decoration: none;">Ressenya</a></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">.</span></li> </ul><div><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px; line-height: 20px;"><b>Nota:</b> Dedicat a l'amiga Cristina Broquetas, que m'ho va demanar per treballar-ho a la feina.</span></span></div></div><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/254663176658740955-998622270214112373?l=refranyer-tematic.blogspot.com' alt='' /></div> <p><a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/RF6x7tnUFSRgXuQGKrbbOeWcD0Y/0/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/RF6x7tnUFSRgXuQGKrbbOeWcD0Y/0/di" border="0" ismap="true"></img></a><br/> <a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/RF6x7tnUFSRgXuQGKrbbOeWcD0Y/1/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/RF6x7tnUFSRgXuQGKrbbOeWcD0Y/1/di" border="0" ismap="true"></img></a></p><img src="http://feeds.feedburner.com/~r/RefranyerTemtic/~4/oISoMON9S0c" height="1" width="1"/>Víctor Pàmies i Riudorhttps://profiles.google.com/111878849298312692669noreply@blogger.com4http://refranyer-tematic.blogspot.com/2010/09/lagricultura.htmltag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-45592669483597162732010-08-10T08:00:00.001+02:002010-08-10T12:41:25.750+02:002010-08-10T12:41:25.750+02:00<ol><li>A boca d’ampolla</li> <li>A Castellciutat, la forja, la bóta, la cullera i el plat</li> <li>A cents i a milers, com els teulers</li> <li>A comptar per mils a la teulada (o al teular)</li> <li>A Eroles són guineus i trenquen olles</li> <li>A Folgueroles fan cassoles, a Sant Julià, terrissers, a Calldetenes són xerraires i a Vic ne són mentiders</li> <li>A Freixa, saltabarrancs i cagaolles</li> <li>A la Granja, olla grossa</li> <li>A la Selva (del Camp), plats i topins</li> <li>A l'olla, tot hi cap</li> <li>A mi ningú em posa l'olla</li> <li>A Miravet, gerra i topí</li> <li>A pastar fang</li> <li>A Rasquera fan cabassos; a Ginestar, cabassoles; i a Miravet, plats i cassoles</li> <li>A tota teulada hi ha goteres</li> <li>Aigua de novembre, la teulada renta</li> <li>Això és una olla</li> <li>Al govern i al marranxó no els hi tinguis compassió (Marranxó: pitxet de vi de terrissa)</li> <li>Amb peus de fang</li> <li>Amb ulls com a plats</li> <li>Amb una perola vella, se'n troba una de nova</li> <li>Amistats i teules, les més bones les velles</li> <li>Anar/enviar a pastar fang a la vora del riu</li> <li>Anar-se'n com el broc del càntir</li> <li>Anar-se'n de l'olla</li> <li>Anar-se'n un càntir (o un sac, etc.)</li> <li>Ànima de càntir</li> <li>Any de set nevades, blat per les teulades</li> <li>Arrossegar pel fang algú</li> <li>Arruixa i no facis fang</li> <li>Assemblar-se com els testos i les olles</li> <li>Ball de càntirs</li> <li>Benicolet no cap en un perolet</li> <li>Benidorm davall teulada o de pillo s'adorm</li> <li>Boca d'ampolla</li> <li>Bufant, bufant, fan ampolles</li> <li>Bufar i fer ampolles</li> <li>Buidaampolles</li> <li>Cada gerreta té la seva fargaladeta</li> <li>Cada gota de pluja fa el seu fang</li> <li>Cada olla té la seua cobertora</li> <li>Cada oller (o terriser) alaba les seves olles, i més encara si són foradades</li> <li>Cada perolet té la seua tapadoreta</li> <li>Caldera vella i teulat vell, o tavella o forat</li> <li>Cantiret que a la font vas, un dia o altre et trencaràs</li> <li>Cap boig s'apedrega la teulada</li> <li>Cara de no haver trencat mai un plat</li> <li>Caure (alguna cosa a algú) com un gerro (o gerra, o galleda) d'aigua freda</li> <li>Caure les teules</li> <li>Ciutadella, terra de gerret</li> <li>Coll d'ampolla</li> <li>Com qui llença fang a la paret, si agafa, agafa</li> <li>Començar la casa per la teulada</li> <li>Compta com els teulers, a cent i a milers</li> <li>Conill de teulada</li> <li>Criada nova, perol trencat</li> <li>Cul de got</li> <li>Cul d'olla</li> <li>D'allà on ets nat, no apedreguis el teulat</li> <li>De casa de teulada mala, d'aqueixa te guarda</li> <li>De tant anar a la font deixaràs el càntir</li> <li>De teulada cap avall, cadascú menja del seu treball</li> <li>Deixar en el fang</li> <li>Déu ens guard de la pols de maig i del fang d’agost</li> <li>Déu ens guard de pols de gener i de fang de juliol</li> <li>Dormir sota teulada</li> <li>Eixir del fang i caure al barranc (o en la merda)</li> <li>El càntir nou fa l'aigua fresca</li> <li>El Ginebraire del càntir gros</li> <li>El llebeig porta la gerra al cul</li> <li>El sol de l'estiu la cera ablaneix i el fang endureix</li> <li>El terrisser que no treballa pel maig, no treballa en tot l'any</li> <li>Els cantirets de Miravet, que van voler derrocar el castell a cops de càntir</li> <li>Els plats (o els testos) s'assemblen a les olles. -del mig o de les vores-</li> <li>Engegar (o enviar) a pastar fang algú o alguna cosa</li> <li>Entrar en càntir</li> <li>Entre poc i massa hi ha una tassa</li> <li>Enyorar les olles d'Egipte</li> <li>És un plat molt ben fet</li> <li>Escuder pobre, tassa de plata i cànter de pobre</li> <li>Ésser dels que plogueren i no feren fang</li> <li>Esser persona de fang</li> <li>Ésser sord com una perola</li> <li>Ésser un cul de got</li> <li>Ésser una ànima de càntir</li> <li>Estar com un got entre dos pedres</li> <li>Estar més moll que el fang d'un planter</li> <li>Fang a l'hivern i pols a l'estiu, tot el camp reviu</li> <li>Fang de maig, espiga d'agost, entra l'hivern de veritat</li> <li>Fang i calç, tapen molts mals</li> <li>Fangada abans de glaçada val per a mitja femada</li> <li>Fangada abans de Nadal, per mitja femada val</li> <li>Fer cara de no haver trencat mai un plat</li> <li>Fer com sant Pelegrí de Pacs, que trencava els càntirs a cops de cap</li> <li>Fer el got</li> <li>Fer la copa (... el got)</li> <li>Fer la gerra</li> <li>Fer pagar els plats trencats</li> <li>Fer plat d'una cosa</li> <li>Ficar l'olla grossa dins la xica (o la petita)</li> <li>Guardeu-nos de la pols de maig i de fang d'agost</li> <li>Haver posat la mà al càntir</li> <li>Hivern fangós, juny granellós</li> <li>Home i fang de terrisser, no els preguntes què han de fer</li> <li>Home pobre, olla d'argent i cànter de coure</li> <li>La cançó dels teulers: sol i aire i aigua no</li> <li>La mare i la teulada, com més vella més estimada</li> <li>La més fresca és la del càntir</li> <li>La Selva, tupins i plats fins</li> <li>La tramuntana no se sol enfangar gaire</li> <li>Les dones són com les gerres, la que no suma se n'ix (o la que no traspua vessa)</li> <li>Les dones tenen la teulada de vidre</li> <li>Llançar pedres contra la pròpia teulada</li> <li>Llançar-se els plats pel cap</li> <li>Mal n'eixiria pel broc si no n'hi ha en el càntir</li> <li>Més amunt de la teulada no hi ha estat tothom que en parla</li> <li>No començar la casa per la teulada</li> <li>No creguis en pols de maig ni en fang de juliol</li> <li>No et fiïs de pols de maig, ni de fang d'agost</li> <li>No haver trencat mai cap plat [ ni cap olla]</li> <li>No hi ha olla ni olleta que no trobi la seva tapadoreta</li> <li>No hi ha olla ni ollot, que no trobi el seu cobertorot</li> <li>No saber fer una O amb un cul de got</li> <li>No tenir un pam de teulada</li> <li>No tot és bufar i fer ampolles</li> <li>Ofegar-se en el testet on beuen les gallines</li> <li>Ofegar-se en un got d'aigua</li> <li>Olla esquerdada sempre vessa</li> <li>Olla i cassola de ferro, a la salut no fa esguerro</li> <li>Olla nova pren l'olor del que s'hi posa</li> <li>Olla sense anses, t'escaldarà</li> <li>Olla vella, bony o forat, o tot plegat</li> <li>Otos, una gerra plena d'ossos</li> <li>Pa xiques guapes Sant Jordi i l'afaram de Cervera, per a la dansa Canet i per càntirs nous Traiguera</li> <li>Pagar els plats trencats</li> <li>Panxa d'ampolla</li> <li>Pareix l' animeta del plateret</li> <li>Parlar per boca de càntir</li> <li>Pel so, l'olla; per la paraula, l'home</li> <li>Per bona fangada, la del gener</li> <li>Per fer olles, la millor terra és la de Sant Salvador de Breda</li> <li>Perola vella, bony o forat</li> <li>Plats trencats, mar bonança</li> <li>Plats-i-olles</li> <li>Ploure i no fer fang</li> <li>Poca pluja, molt fang</li> <li>Posar l'olla gran dins la petita</li> <li>Qui no té teulada de vidre, no li fan por les pedres</li> <li>Qui té la teulada de vidre, no tir pedres a la del veïnat</li> <li>Qui té olles, prest té tests</li> <li>Qui té plats, pot fer tests</li> <li>Sa gerra, amb tant d'anar a dur aigua, arriba que hi cau</li> <li>Sa gerra, tant d'anar an es pou, arriba que se romp</li> <li>Sant Pelegrí de Pacs trencava els càntirs a cops de cap</li> <li>Sempre plou (allà) on hi ha més fang</li> <li>Ser bufar i fer ampolles</li> <li>Ser sord com una perola</li> <li>Ser un cul d'olla</li> <li>Ser un llepaplats</li> <li>Ser una ànima de càntir</li> <li>Ser una olla</li> <li>Ser una tasseta de plata</li> <li>Si al càntir no n'hi ha, no en pot sortir pel bec</li> <li>Si compres cosa vella, que siga gerra o teula</li> <li>Sol blanc, parent (o senyal) del fang</li> <li>Sol blanc, vent o fang</li> <li>Sol i vent i foc per baix, ofici dels teulers</li> <li>Sol i vent i pluja no, ofici dels teulers</li> <li>Són olla i cobertora</li> <li>Sonar la teula</li> <li>Sortir de test</li> <li>Sortir del fang per caure al barranc</li> <li>Tant d'anar el càntir (cànter) a la font, arriba que es trenca / Tantes vegades va el càntir (o cànter) a la font que finalment es trenca</li> <li>Tant d'anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp</li> <li>Tant si el càntir topa amb la pedra com si la pedra topa amb el càntir, pobre càntir</li> <li>Tant va la gerra al pou que s'arriba a estellar</li> <li>Taula parada, gran teulada</li> <li>Tenir ànima de càntir</li> <li>Tenir els peus de fang</li> <li>Tenir la teulada de vidre</li> <li>Terra vermella, terra d'olles</li> <li>Teula somoguda no cria molsa</li> <li>Teules o maons de maig, més forts que fusta de faig</li> <li>Tirar pedres al seu terrat [o teulada]</li> <li>Tirar pedres contra la teulada pròpia</li> <li>Tocat del perol</li> <li>Tornar a les olles d'Egipte</li> <li>Tot càntir nou fa l'aigua fresca</li> <li>Trencar el càntir a la vella</li> <li>Trencar el plat bonic</li> <li>Tres coses fan plorar les dones: perdre una gallina, trencar el càntir i picada d'escarbat</li> <li>Trincar els gots (copes, etc.)</li> <li>Un càntir mallal (d'alguna cosa)</li> <li>Vés a pastar fang!</li> <li>Veure's com una ampolla entre dos cantals</li> <li>Vinya vora teularia, per l'amo poca alegria</li> <li>Xiu-xiu, xiu-xiu, pluja fina fa fang</li> </ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/254663176658740955-4559266948359716273?l=refranyer-tematic.blogspot.com' alt='' /></div> <p><a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/fze_0Zuox88UDiJ7jALfxzT3cWA/0/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/fze_0Zuox88UDiJ7jALfxzT3cWA/0/di" border="0" ismap="true"></img></a><br/> <a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/fze_0Zuox88UDiJ7jALfxzT3cWA/1/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/fze_0Zuox88UDiJ7jALfxzT3cWA/1/di" border="0" ismap="true"></img></a></p><img src="http://feeds.feedburner.com/~r/RefranyerTemtic/~4/JVhe31Wkq_A" height="1" width="1"/>Víctor Pàmies i Riudorhttps://profiles.google.com/111878849298312692669noreply@blogger.com0http://refranyer-tematic.blogspot.com/2010/08/ceramica-i-terrissers.htmltag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-27005109363900628452010-05-03T08:00:00.001+02:002010-05-03T08:00:02.696+02:002010-05-03T08:00:02.696+02:00<ol><li>A barca nova, patró vell</li><li>A barca vella, tothom hi fa estella</li><li>A barca vella, veles noves</li><li>A bordo, si duus dona o duus comanda, posa-les a bona banda</li><li>A la barca i a l'esposa sempre els falta alguna cosa</li><li>A la dona i a la barca, sempre alguna cosa els falta</li><li>A la mula, la barca i el carro, la càrrega al cul</li><li>A males dones i al mal vent, a tres braces barlovent</li><li>A més maror, més vela</li><li>A nau foradada tot vent li és contrari</li><li>A Portopí, dins quatre pams de fons s'hi perdé una barcada de patrons</li><li>A vela estripada, cap vent li va bé</li><li>A vela perduda, Déu ens do ajuda</li><li>Aigua d'enlaire, ni amb barca brandaire; però aigua de sota, tota càrrega és poca</li><li>Aigua per sota, ben carregat el barco; aigua per dalt, ni barca buida</li><li>Al marit barca i a la muller arca</li><li>Al molí, a la dona i a la barca, sempre els fa mal una cosa o altra</li><li>Amb bon vent i barca nova es va lluny</li><li>Amb un rem a cada mà fa de mal anar</li><li>Amb vent fluix o fort, qui és a barlovent és a port</li><li>Anar ençà i enllà com la barca del mal temps</li><li>Anar ençà i enllà com la barca d'Olesa</li><li>Aquest fa el tonto per no anar als vaixells</li><li>Barca a la capa, mariner a l’hamaca</li><li>Barca buida o barca plena, pel pescador sempre mullena</li><li>Barca desarmada, tots els vents li són dolents</li><li>Barca deturada, mar brava</li><li>Barca deturada, maror preparada</li><li>Barca en terra mai s'escapa</li><li>Barca en terra, sempre salvada</li><li>Barca estellada, barca varada</li><li>Barca i ruc, la càrrega al cul</li><li>Barca llesta bon temps espera</li><li>Barca mal guiada, aviat estrellada</li><li>Barca marinera ben carregada del darrera</li><li>Barca molt brandaire, barca caminaire</li><li>Barca molt marinera mareja els arbres i el patró al darrera</li><li>Barca parada no guanya nòlits</li><li>Barca parada no mou guerra</li><li>Barca perduda, mariner lliure</li><li>Barca perduda, patró ric</li><li>Barca sense coberta, sepultura oberta</li><li>Barca sense timó va a la perdició</li><li>Barca vella vol adob</li><li>Barca vella, bony o forat o tavella</li><li>Barca vella, per fer-ne estella</li><li>Barca, joc i camí de l'estrany en fan cosí</li><li>Barca, per qui la cavalca</li><li>Barco a la capa, mariner a l'hamaca</li><li>Barco fet mai està quiet</li><li>Barco gran, tant corrent com caminant</li><li>Bastiment aturat, mareig aviat</li><li>Bona és la vela, però tot no s'ha d'esperar d'ella</li><li>Cada pal que aguanti sa vela</li><li>Dalt de la barca el patró és més que l'emperador</li><li>De barca que mena el segon patró, liberanos dominó</li><li>El patró pesca per ell i per la barca</li><li>El patró, de la barca és el senyor</li><li>El vaixell gros, si no navega tot, en navega un tros</li><li>Embarcar en barca de canya, ho fa només qui s'enganya</li><li>Entre la barca i el barquer van fer un pet i no van saber qui l'havia fet</li><li>Fer com l'àncora: que no sap de nedar i sempre és a l'aigua</li><li>Fer més viatges que la barca del peix</li><li>Fer-ne més que barca dreta</li><li>La barca i el mercader es perden en una hora</li><li>La barca i la dona costen de compondre</li><li>La barca pel barquer i la terra pel masover</li><li>La vela s'ha de vetllar, i si no la pots vetllar, no l'has d'hissar</li><li>La ventura de la barca: de jove a treballar i de vella a cremar</li><li>La verga ben dreta i la vela ben tesa</li><li>L'home que no té que fer, prengui vaixell o muller</li><li>Molts patrons perden una barca</li><li>Molts patrons tiren la barca a perdre</li><li>Navega quan fa calor; quan fa fred, no</li><li>Navegar contra vent, perill de la vida i gran turment</li><li>Ni cavall sense esperó ni barca sense timó</li><li>Nit entrada, vela lligada</li><li>Nit tronada, vela ferrada</li><li>No fa de bon navegar amb barca nova</li><li>No t'embarquis amb barca de canya</li><li>On dona comanda, el vaixell a la banda</li><li>Or, vi i amic, vell; barca, dona i casa, nova</li><li>Passar-ho tot a rem i a vela</li><li>Patró que mal governa, la vida es juga</li><li>Patró que mena vaixell sempre en remull té la pell</li><li>Patró que quan mira el sol arrufa el nas, dóna-li pedaç</li><li>Patró que té dos quadros a la Sang, ni de franc</li><li>Per anar a part i a banda, pren el rem que no branda</li><li>Per la barca bona vela i per la dona bona candela</li><li>Per la barca que fa mesos que rodola, la merda hi sol córrer tota sola</li><li>Per la pinta es coneix la carta i per la vela la barca</li><li>Per l'aigua es perden les barques</li><li>Per manar una barca com Déu mana no n'hi ha prou d'haver nascut a la drassana</li><li>Per massa marinera pateix una nau</li><li>Per un punt es perd una mitja, per un nus una barca i per una paraula un home</li><li>Per varar la vela cal plegar</li><li>Per vella que sigui la barca, una vegada almenys passa la mar</li><li>Pluja abans de vent, arria veles al moment; vent davant i pluja darrera, hissa la vela marinera</li><li>Posa la barca a quart o a banda i és segur que no branda</li><li>Quan el timó marca bé guia la barca</li><li>Quan es belluga el vaixell el patró es desperta amb ell</li><li>Quan la gavina canta, tramuntana; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa!</li><li>Quan sentis la gavina cantar, procura desembarcar</li><li>Quan una barca va fina, un alè la despentina</li><li>Quan ve un barco foraster, cerca sa seu el primer</li><li>Qui arriba tard rema amb el rem tort</li><li>Qui barca maneja i dona passeja ha de saber de quin peu coixeja</li><li>Qui guarda la clau guarda la nau</li><li>Qui mor a la barca, la mar el demana</li><li>Qui mor en vaixell, el mar el vol per ell</li><li>Qui no sap de nedar que no s'embarqui</li><li>Qui no sap de resar que no s'embarqui</li><li>Qui no tingui res per fer, que meni barco o prengui muller</li><li>Qui passa barca no compta jornada</li><li>Qui pesca amb barca tot ho abarca</li><li>Qui s'ha embarcat una vegada i es torna a embarcar, no el planyis si es mareja</li><li>Qui té barques a la mar, el gall el sol despertar</li><li>Qui vetlla vela i desconfia mai no es perd</li><li>Riba tocada, barca salvada</li><li>Ser com la barca d'en Guillem: sens timó, vela ni rem</li><li>Si el rem es romp pel galló la culpa la té el patró; i, si la vela s'esqueix, passa el mateix</li><li>Si la vela bat el pal, va mal</li><li>Si vas amb vela major, faràs poc, però millor</li><li>Si vols conèixer si una barca camina, mira-li els nedants</li><li>Si vols vaixell, vés amb ell</li><li>Tant si fem com si no fem, mal va la barca sense rem</li><li>Temps i veles menen galeres</li><li>Un pam ençà, un pam enllà, la barca va</li><li>Una barca perduda en salva d'altres</li><li>Una cosa és manejar xarxes i l'altra governar veles</li><li>Una mica cada u, la barca va</li><li>Vaixell molt navegador mareja les veles i el patró</li><li>Val més anar amb mal carro que amb bona barca</li><li>Val més mal cavall que bona barca</li><li>Val més perdre el peix que perdre la caravel.la</li><li>Val més un ram de vela que cent rems de galera</li><li>Val més una mala sella que una bona quilla</li><li>Valen més calderes que ales i veles</li><li>Vela vol dir vetlla</li><li>Veles i cordes no se saben governar soles</li><li>Vella barcassa molta aigua abraça</li><li>Vent davant i pluja darrera, hissa la vela marinera</li><li>Vent en popa i mar bonança, navegava en Sanxo Pança</li><li>Vent en popa les carbasses naveguen</li></ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/254663176658740955-2700510936390062845?l=refranyer-tematic.blogspot.com' alt='' /></div> <p><a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/WsKKRzRy3uSSoaQm0wO62KLH0-Y/0/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/WsKKRzRy3uSSoaQm0wO62KLH0-Y/0/di" border="0" ismap="true"></img></a><br/> <a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/WsKKRzRy3uSSoaQm0wO62KLH0-Y/1/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/WsKKRzRy3uSSoaQm0wO62KLH0-Y/1/di" border="0" ismap="true"></img></a></p><img src="http://feeds.feedburner.com/~r/RefranyerTemtic/~4/JBACCqYfTRg" height="1" width="1"/>Víctor Pàmies i Riudorhttps://profiles.google.com/111878849298312692669noreply@blogger.com0http://refranyer-tematic.blogspot.com/2010/05/barca.htmltag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-85631069349701767012010-04-26T08:00:00.001+02:002010-04-26T08:00:01.659+02:002010-04-26T08:00:01.659+02:00<ol><li>A cop de mar, cap serè</li><li>A la mar i a la terra, el peix gros es menja al petit</li><li>A la mar la fusta i els ossos a la terra</li><li>A la mar, entre un poc i un massa, sempre hi ha una barcassa</li><li>A la mar, no ve d'un peix</li><li>A la mar, per un peix no s'hi coneix</li><li>A la marinera (cast.)</li><li>A mala mar no hi val bon mariner</li><li>A mar boja, pit i fora</li><li>A mar boja, testa serena</li><li>A mar en popa, llarga l'escota</li><li>A temporal ferm, mariner de tremp</li><li>A temporal passat, bastiment salvat</li><li>Aigua, Senyor, que la mar es crema</li><li>Ajeu-te a la mar i adreça't en terra</li><li>Al petit pescador, el mar gran li fa por</li><li>Al ric donar és tirar aigua a mar</li><li>Alaba la mar i fuig d'ella</li><li>Alaba la mar i queda't en terra</li><li>Amb el temps, amb el mar i amb la guerra el més avi s'erra</li><li>Amb la mar, no hi vulguis jugar, que a la llarga sempre et tocarà el perdre</li><li>Amb poca aigua, poc es navega</li><li>Baladrejar més que la mar de llevant</li><li>Bo és el mar, però millor per terra anar</li><li>Bonança vol dir confiança, però alerta amb la bonança</li><li>Camp, mar i església donen la riquesa</li><li>Carn en terra i llenya a la mar</li><li>Com més mar, més peix</li><li>Com més maror, més peix</li><li>De cada cent homes que tracten amb la mar, pescadors o mariners, la mar se’n queda un per sos quefers</li><li>De cada cent persones que tracten amb la mar, mariners o pescadors, la mar se’n queda un</li><li>De la dona, de la mar i del foc, no te'n fiïs molt ni poc</li><li>De la mar el bon peixó i de la terra el bon moltó</li><li>De la mar i del caparrot, ningú en treu el que vol, sinó el que pot</li><li>De la mar l'esturió i de la terra el bacó</li><li>De la mar, de la dona i de la sal, en ve molt mal</li><li>De la mar, ni sentir-ne parlar</li><li>De peix, a la mar en neix</li><li>De peix, com més maror més</li><li>De tres coses no et pots fiar: del rei, del temps i de la mar</li><li>Dona, foc i mar són tres mals</li><li>El bon ventet per la proa s'admet</li><li>El bord bordeja i el mar mareja</li><li>El foc, el pessebre i la mar sempre tenen per mirar</li><li>El gran peix és al gran mar</li><li>El mar en guerra? Ben lluny d'en terra</li><li>El mar és bonic d'en terra</li><li>El mar és molt bonic mirat de lluny</li><li>El mar porta honra</li><li>El mar porta honra i pobresa; la terra, tresors i baixesa</li><li>El mateix en terra que a la mar les pesqueres són males de trobar</li><li>El mort és del mar, quan s'és lluny de terra</li><li>El que la mar dóna, la mar s'ho emporta</li><li>El que treguis de la mar pescat o salvat, t'ho has guanyat</li><li>El vent fa moure la mar</li><li>El verat amb maror ha d'ésser pescat</li><li>Els plets i la mar, de lluny te'ls has de mirar</li><li>Els plors de les dones són com onades de la mar</li><li>En mal temps tot recer és bon port</li><li>En mar i amors, hi entraràs quan voldràs i en sortiràs quan podràs</li><li>En terra, a la mar i en tota banda, tortuga que té cranc és cranc comanda</li><li>Església, mar o casa reial, si vols riquesa</li><li>Et vols curar l'amor? Posa-hi el mar entremig</li><li>Gavines en terra, temporal a la mar</li><li>Gavines per terra, la mar en guerra</li><li>Gavines per terra, plors a la mar</li><li>Gavinots al camp, mal temps a la mar</li><li>Jornada de mar no es deixa tassar</li><li>La mar al mariner més vell, posa en perill la pell</li><li>La mar com més té més brama</li><li>La mar costa d'enganyar</li><li>La mar costa d'entendre</li><li>La mar de ponent és com el plor de les dones: manca el vent, manca la mar</li><li>La mar dóna cent per un</li><li>La mar en calma molt enganya</li><li>La mar en fa de rics i de pobres</li><li>La mar ensenya a resar</li><li>La mar és dels peixos i dels anglesos</li><li>La mar és dura de tractar</li><li>La mar és generosa: pren poca i dóna molt</li><li>La mar és l'infern d'aquesta vida</li><li>La mar és molt noble i a tothom tracta igual</li><li>La mar és plana si Déu ho vol</li><li>La mar és reganyosa</li><li>La mar és traïdora com a femella que és</li><li>La mar és una femella que no deixa anar qui s'acotxa amb ella</li><li>La mar i el jugador, ara sí, ara no</li><li>La mar i les dones mirades de lluny són bones</li><li>La mar manté a tothom que la tracta</li><li>La mar no és avara</li><li>La mar no es mou sense vent</li><li>La mar no es queda res del que s'emporta</li><li>La mar no li apagaria la set</li><li>La mar no vol jocs</li><li>La mar pel mariner i la terra pel masover</li><li>La mar sempre juga de traïdor</li><li>La mar té mal geni</li><li>La mar torna pel que és seu</li><li>La mar un home mort reclama</li><li>La mar, al mariner més vell, posa en perill la pell</li><li>La mar, ditxós és qui no l'ha de passar</li><li>La mar, ditxós qui mai no l'ha vista</li><li>La mar, ditxós qui mai no n'ha sentit parlar</li><li>La mar, si no fos salada, deixaria d'ésser mar</li><li>La platja sap qui se'n va, però no qui tornarà</li><li>La serena de la mar cura de tot mal</li><li>La set de l'ambiciós ni la mar l'apaga</li><li>L'aigua de mar és medecina</li><li>L'aigua de mar i el creure fan de mal veure</li><li>L'aigua del mar cura tots els mals</li><li>L'almadrava vol mar blava</li><li>L'anar per mar cura de tot mal</li><li>Les dones i la mar, les has de saber enganyar</li><li>Les malalties s'agafen per terra; mentre es va per mar no se n'agafa cap</li><li>Llampant a la mar, llenya a la llar</li><li>Mai perdis l'esperança: darrera una maror ve una bonança</li><li>Mar a carrera, aigua a reguera</li><li>Mar alta sense vent, senyal de mal temps</li><li>Mar bonaire, no és pescaire</li><li>Mar bonança, mar de dones</li><li>Mar bonança, onada mansa</li><li>Mar brava, testa serena</li><li>Mar de fondo per la costa, dolent per la llagosta</li><li>Mar passada, mar oblidada</li><li>Mar plena i vent de fora, el cel està si plora o no plora</li><li>Mar ratllada, vent i aigua</li><li>Més et perdràs vora d'en terra que enmig d'en mar</li><li>Molta fusta fora l'aigua, recull la tormenta</li><li>Mort a la mar, tràngol segur</li><li>Mort a l'aigua, borrasca segura</li><li>Munta mula o vés en mar si vols perillar</li><li>No és bon pescador el que no sap enganyar la mar</li><li>No et tiris en mar quan està brava</li><li>No pot dir cap pescador que el mar no li hagi estat traïdor</li><li>No pot dir cap pescador que mai no ha caigut en mar</li><li>No sap a Déu pregar qui per mar no va</li><li>Parlar de la mar és un mai no acabar</li><li>Parlar de la mar i no voler-hi entrar és ben obrar</li><li>Per ben navegar, o molt a la vora de terra o molt endintre de mar</li><li>Per mar, hi va qui paga</li><li>Per terra hi ha camp per córrer, que per mar no</li><li>Per un peix no es perd la mar</li><li>Platja tova, corrent de llevant</li><li>Quan dormis en mar, no et cansis de preparar</li><li>Quan el mar morga, la maror es mor</li><li>Quan en mar es prometen misses i cera, mal va per la galera</li><li>Quan hi ha seca a la mar els núvols porten aigua</li><li>Quan juguen els dofins, maror fora i maror dins</li><li>Quan la mar brama, no la contradiguis</li><li>Quan la mar està en bonança, tothom pot ser mariner</li><li>Quan la mar fa illetes, cap a terra barquetes</li><li>Quan la mar rondina, senyal que té moïna, i deixa-la rondinar</li><li>Quan ronca la mar demana carn</li><li>Quan salta el peix salta la mar</li><li>Quan sentis la gavina cantar, popa a la mar</li><li>Quan tires la xarxa en mar mai saps què trauràs</li><li>Quan vegis terra és quan has de tenir més por de perdre't</li><li>Quan vegis terra és quan més segur estaràs en mar</li><li>Que no es queixi de la mar qui dues vegades la vol passar</li><li>Qui cau en la mar, no se'l troba</li><li>Qui és al mar navega i qui en terra conreua</li><li>Qui és en mar navega i qui és en terra fabrica</li><li>Qui ha passat la mar pot passar la verola</li><li>Qui li fa por la mar no menja peix</li><li>Qui mor en mar el vol la mar</li><li>Qui mor en vaixell, el mar el vol per ell</li><li>Qui no sàpiga de nedar que no es tiri al mar</li><li>Qui no sàpiga nedar que fugi de la mar</li><li>Qui no s'aventura no passa la mar</li><li>Qui no s'embarca no passa la mar</li><li>Qui passa la mar guanya la glòria</li><li>Qui per mar no s'aventura no troba ventura</li><li>Qui pesca en mar pesca treballs</li><li>Qui té la seva hisenda al mar molts afanys ha de passar</li><li>Qui va per mar i pot tornar, en gràcia deu estar</li><li>Qui va per mar mai no està malalt</li><li>Sant Elm a coberta, la mort certa</li><li>Sant Elm a coberta, mariner alerta</li><li>Sant Elm a coberta, mort certa</li><li>Sant Elm a coberta, no tinguis l'escotilla oberta</li><li>Sant Elm a l'arboradura, el bon temps poc dura</li><li>Sant Elm a l'arboradura, el mal temps molt dura</li><li>Sant Elm a l'arboradura, mala nit segura</li><li>Sant Elm a l'arbre mestre, tota la gent en destre</li><li>Sant Elm a l'arbre mestre, tots els vents en destre</li><li>Sant Elm de garbí, temps de diluví</li><li>Sant Elm porta el vent</li><li>Sant Elm porta turment</li><li>Si al matí trona a la mar, mariner ves-te'n a casa a esmorzar</li><li>Si Déu vols cridar, fica't a la mar</li><li>Si ens ve a veure sant Elm, treballs tindrem</li><li>Si et vols enganyar, parla del temps i de la mar</li><li>Si hi ha maror, peix en abundor</li><li>Si la mar bufa fort, senyal de vent nord</li><li>Si la mar deixava d'ésser brava, deixaria d'ésser mar</li><li>Si la mar es casés, deixaria d'ésser brava</li><li>Si la mar fa flor de llevor, l'endemà bon llevantó</li><li>Si pots anar per terra no vagis mai per mar</li><li>Si vols aprendre de resar, vés per la mar</li><li>Si vols ésser mariner, no et venguis per això, el terrer</li><li>Si vols estar mal a ton pler, vés per mar o pren muller</li><li>Si vols peix, al mar en creix</li><li>Si vols pescar, fondo has de calar</li><li>Si vols pescar, molt enfora tens de calar</li><li>Si vols saber si a la mar hi ha tribulls escolta un corn marí</li><li>Tirador d'art, pescador covard que mai no va en mar</li><li>Tot el de la mar qui ho agafa és seu, no hi ha teu ni meu</li><li>Tothom diu mal de la mar, però si la mar es moria el món acabaria</li><li>Tramuntana, la mar inflada</li><li>Vent de mar, dona i ventura, prest es muden</li><li>Vora de la costa, pescada poca</li></ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/254663176658740955-8563106934970176701?l=refranyer-tematic.blogspot.com' alt='' /></div> <p><a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/AzPxboUDHMs3iC74z_cFO78y5R8/0/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/AzPxboUDHMs3iC74z_cFO78y5R8/0/di" border="0" ismap="true"></img></a><br/> <a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/AzPxboUDHMs3iC74z_cFO78y5R8/1/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/AzPxboUDHMs3iC74z_cFO78y5R8/1/di" border="0" ismap="true"></img></a></p><img src="http://feeds.feedburner.com/~r/RefranyerTemtic/~4/csikRXmoqiw" height="1" width="1"/>Víctor Pàmies i Riudorhttps://profiles.google.com/111878849298312692669noreply@blogger.com0http://refranyer-tematic.blogspot.com/2010/04/mar.htmltag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-11442056925988111862010-04-19T08:00:00.000+02:002010-04-19T08:00:00.393+02:002010-04-19T08:00:00.393+02:00<ol><li>A cel núvol, mariner serè</li><li>A gran maror no hi val bon patró</li><li>A on hi ha patró, no mana mariner</li><li>A patró jove i a barco vell, no hi fiïs la teva pell</li><li>A temporal desfet, mariner despert i dret</li><li>Ai mares que teniu filles, no les deu a mariners, en passant la Palomera, ja no pensen tornar més</li><li>Al mariner més vell la mar li posa en perill sa pell</li><li>Amb bon temps, tothom és [bon] mariner</li><li>Amb bon vent tothom és mariner</li><li>Amb bona mar, tothom és bon mariner</li><li>Amb bona mar, tothom és mariner</li><li>Amb volant o sense volant, el conductor de motores és un perill constant</li><li>Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb caputxina</li><li>Arc de sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb la caputxina</li><li>Ave Maria se canta per les places i carrers, pregau per los mariners, Verge de Terra Santa</li><li>Bandera vella, honra de patró</li><li>Barca a la capa, mariner a l’hamaca</li><li>Besada de mariner fa picada de grumet</li><li>Bon bolitxer i enamorat baladrer solen posar una campana en el capcer</li><li>Bon mariner, i a cada viatge treu les tripes...</li><li>Bon pescador, mal mariner; bon mariner, mal pescador</li><li>Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntis mai quant han costat</li><li>Cap home de mar no ha estat mai penjat</li><li>Cel aborregat, mariner ajaçat</li><li>Cel ras i estels llampurnents, poca feina pels mariners</li><li>Conya marinera</li><li>Dalt de la barca el patró és més que l'emperador</li><li>De barca que mena el segon patró, liberanos dominó</li><li>De bon mariner, no tothom en sap fer</li><li>De cada cent homes que tracten amb la mar, pescadors o mariners, la mar se’n queda un per sos quefers</li><li>De cada cent persones que tracten amb la mar, mariners o pescadors, la mar se’n queda un</li><li>De gent de barca, Déu me n'aparta</li><li>De gent de mar, que Déu ens en guard</li><li>De mal de mariners, el metges no en curen</li><li>De mariner i de pescador, no n'hi ha cap de mal home i de traïdor</li><li>De mariner no tothom en pot ser</li><li>De mariner no tothom en sap fer</li><li>De mariner tothom n’és</li><li>De mariner, no tothom en pot ser</li><li>De mariner, no tothom en sap ser</li><li>De patró, tothom ho és, els pilots tots són corders i els que han de fer la feina són els pobres mariners</li><li>Del cel, més en sap la gent de mar que la gent d'altar</li><li>Dones de mar, si vols patir i penar</li><li>El bisbe al palau i el mariner a la nau</li><li>El bon mariner es mareja en terra i en mar està seré</li><li>El bon mariner fa bon patró i el bon patró fa bon mariner</li><li>El bon mariner fa bon patró no menen marinera</li><li>El bon mariner fe bon patró i el bon patró fa bon mariner</li><li>El bon mariner ha de procurar per Sant Simó no trobar-se en mar</li><li>El bon mariner ha de vetllar les veles</li><li>El bon mariner navega amb calor, que amb fred no</li><li>El bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer</li><li>El bon pilot es coneix en la maror</li><li>El diable no va ésser mariner, perquè no sap encomanar-se a Déu</li><li>El mariner a la mar, el pagès a la terra i el soldat a la guerra</li><li>El mariner a la mar; el llaurador, a la terra, i el soldat, a la guerra </li><li>El mariner és àngel de Déu, que el vent el porta i el vent el treu</li><li>El mariner esteler sempre sap l'hora que és</li><li>El mariner i el vaixell són de la mateixa pell</li><li>El mariner menja brut, però s'afarta</li><li>El mariner menja brut, però te’n pots fiar</li><li>El mariner no pot perdre son lloguer</li><li>El mariner no pot ser ni gras ni vell ni poruc</li><li>El mariner té poc conhort, si no arriba a port</li><li>El mariner té poc conhort, si no pot arribar a port</li><li>El mariner tot ho porta a l’esquena</li><li>El mariner, a la mar; el pagès, a la terra, i el soldat, a la guerra</li><li>El mariner, honrat primer, el pescador ja no és tan bo, i el calafat d’egoisme està tocat</li><li>El mariner, ni gras ni vell ni poruc</li><li>El mariner, quan té peix, a sa mare desconeix</li><li>El mariner, si no hi havia un clau de què es pogués pagar, se deu pagar</li><li>El patró al pont, el timoner a la roda i el mariner pertot arreu ha de ser</li><li>El patró mana que mana, el timoner roda que roda i el pobre mariner tota la feina se n'emporta</li><li>El patró mana, el timoner roda i el mariner tota la feina ha de fer </li><li>El patró mana, el timoner roda i el pobre mariner tota la feina se n'emporta</li><li>El patró pesca per ell i per la barca</li><li>El patró vertader embarca el primer i desembarca el darrer</li><li>El patró, de la barca és el senyor</li><li>Els bons mariners parlen amb els estels</li><li>Els catalans, bons mariners i bons comerciants</li><li>Els focs de Sant Elm, el mariner tem </li><li>Els mallorquins, mariners fins</li><li>Els mariners en terra pareixen un ram de flors, si els vegéssiu en la mar, com passen els seus dolors</li><li>Els mariners per la mar mai no els hi falten penes, unes vegades pels rems i altres pels rems i les veles</li><li>Em caso amb un mariner de les cases d'Alcanar, que a mi sempre m'ha agradat l'ofici d'anar a pescar</li><li>En bon temps tothom és mariner</li><li>En bona mar, tothom és bon mariner</li><li>En les fortunes apar qui és bon mariner</li><li>En temps de fred, no et moguis, mariner, de ton indret</li><li>En temps de gel i en temps de fred, mariner, no surtis del teu indret</li><li>Entre amics, mariners i soldats, compliments són excusats</li><li>Entre la gent de mar no hi ha cap malvat</li><li>Entre mariners, no es paguen nòlits</li><li>Entre pescaire i caçaire no fan mai bon afaire</li><li>Es patró Mostela, que quan no feia vent bufava a sa vela</li><li>Ésser un Jan mariner</li><li>Estrelles llampurnents, poca feina pels mariners</li><li>Fa mal mariner parlar de la mar des de terra</li><li>Fa savi parlar de la mar i no entrar-hi</li><li>Farola de Capdepera, el mariner espera </li><li>Fer com el capità Aranya, que embarcava a tothom i ell es quedava en terra</li><li>Fer com el patró Aranya, que embarcava i es quedava en terra</li><li>Fer tornar tambor de marina</li><li>Fumar amb pipa, fa lletrat, bastaix o mariner</li><li>Gavina a la platja, mariner en terra</li><li>Gavina en terra, mariner passeja</li><li>Gent de mar i marina són de la mateixa farina</li><li>Gent de marina, dóna'ls la mà i tomba'ls l'esquena</li><li>Gent de marina, els dónes un bou i et tornen una sardina</li><li>Gent de marina, gent de barretina</li><li>Gent de marina, gent de rampinya</li><li>Gent de terra al mar no mou guerra</li><li>Gotós i mariner, prou desgràcia té</li><li>Grumejador de vorera i casat un poc tronera cerquen mar en sabonera</li><li>Hortolans i mariners, mai esguerren la collita</li><li>L´almadrava, vol mar brava</li><li>La cordonada de sant Francesc, la temen els pescadors i els mariners </li><li>La mar al mariner més vell, posa en perill la pell</li><li>La mar pel mariner i la terra pel masover</li><li>La mar, al mariner més vell, posa en perill la pell</li><li>La muller del mariner és casada i no n’és</li><li>La navegació vol vocació</li><li>La ventura del mariner: morir en un racó de casa</li><li>La vida del mariner / és una vida reial, / quan són joves, fan fatxenda, / quan són vells, a l'hospital</li><li>Lastre vol el mariner i bona mula el traginer</li><li>Les seques del gener, bones per al pescador i males per al mariner</li><li>Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són</li><li>Lluna aixecada, mariner ajagut</li><li>Lluna ajaguda ,mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut </li><li>Lluna ajaguda, mariner dret (o de peu)</li><li>Lluna ajaguda, mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut</li><li>Lluna clara, el mariner descansa</li><li>Lluna dreta, mariner a la quinzeneta (o guitzoneta)</li><li>Lluna dreta, mariner ajagut</li><li>Lluna dreta, mariner ajagut; lluna ajaguda, mariner dret </li><li>Lluna marinera, aigua al darrere</li><li>Lluna marinera, temps variable</li><li>Lluna penjada, mariner de vetlla</li><li>Lluna penjada, mariner en vetlla</li><li>Lluna que en néixer es tapa, mariner agafa la capa</li><li>Lluneta dreta mariner a la quinzeneta</li><li>Lo diable no va ser mariner</li><li>Maig ventós, pel mariner, dolorós</li><li>Març ventós, per al pagès és profitós, i per al mariner desastrós </li><li>─Mariner, bon mariner, quin és el vent que et va bé? ─De bon matí vent de terra i cap al vespre vent de mar</li><li>Mariner d'aigua dolça</li><li>Mariner de bona llei, una mà per ell i l'altra pel rei</li><li>Mariner de la muntanya sempre troba la mar plana</li><li>Mariner enamorat, tot el viatge ha frisat </li><li>Mariner i pescador, de la gent el bo i millor</li><li>Mariner que dorm no mena vaixell</li><li>Mariner, bon mariner, abans d’anar a es Moro pensa-ho bé</li><li>Mariner, bon mariner, quin és el vent que et va bé? de bon matí vent de terra i cap al vespre vent de mar</li><li>Mariner, llenguallarg i mentider</li><li>Mariner, mariner, a cent braces de la costa, passi-ho bé</li><li>Me caso amb un mariner de les Cases d'Alcanar, quie a mi sempre m'ha agradat l'ofici d'anar a pescar</li><li>Misericòrdia de Canet, providencia del mariner</li><li>Moliner i mariner, vent els fa mal i vent els fa bé </li><li>Muller de mariner, vídua gairebé </li><li>Nau a la capa, mariner a l'hamaca</li><li>Ni amb llevant ni amb llebeig, mariner, segur no et veig</li><li>Ni ase de traginer, ni gos de mariner, ni filla d’hostaler no vulguis per cap diner</li><li>Ni en llevant, ni en llebeig, mariner, segur no et veig</li><li>Ningú no és mariner si no es troba en perill</li><li>No de bon mariner el qui no s’ha mig negat</li><li>No és bon mariner el que no ha anat a l'altra banda</li><li>No és bon mariner el que no ha caigut cent vegades a l’aigua</li><li>No és bon mariner el que no ha passat la mar gran</li><li>No és bon mariner el que no s'ha marejat mai</li><li>No és bon mariner el qui no ha caigut cent vegades a l'aigua </li><li>No és bon mariner el qui no s'ha mig negat</li><li>No et casis amb cap ferrer, que sempre hauràs de rentar; casa’t amb un mariner, que ja ve net de la mar</li><li>No et fiïs de promeses de mariners, de dones ni d'hostalers</li><li>No et fiïs de prometença de mariner ni de dona d'hostaler</li><li>No fa mariner no trobar-se en perills</li><li>No pot dir cap mariner: "D'aquesta aigua, no en beuré"</li><li>Noia, si feliç vols ser, no et casis amb mariner </li><li>On hi ha el patró, no mana el mariner</li><li>On hi ha patró no mana mariner</li><li>On hi ha patrons, no hi manen mariners</li><li>Per a mariner, l'anglès; per a invents, Alemanya; per a la música, Itàlia; i per a lladres, Espanya</li><li>Per la roda de Santa Caterina, el bon mariner en terra ha de ser</li><li>Per molts mariners pereix una nau</li><li>Per Nadal, mariner fora de la mar</li><li>Per Nadal, mariners fora la mar</li><li>Pescador sent fred i calor</li><li>Quan el desembre gela i glaça mariner a casa</li><li>Quan el març hagi passat, mariner, fes-te a la mar</li><li>Quan el mariner el conviden a beure, o li han fet treure el fetge o l'hi faran treure</li><li>Quan el patró va de brega, també hi va el mariner</li><li>Quan el temps està bé, tothom és bon mariner</li><li>Quan fa banyes el sol, mariner, més que pluja vol</li><li>Quan gela o glaça, mariner a casa</li><li>Quan la lluna en néixer es tapa, mariner agafa la capa</li><li>Quan la lluna neix amb banyes, treu els mariners de les cabanyes </li><li>Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, pel mariner fa bon temps </li><li>Quan resa el mariner, és molta la por que té</li><li>Quan vegis el vent de terra i els núvols jugar, mariner, fes-te a la mar</li><li>Quan vegis el vent de terra, mariner no et facis a la mar</li><li>Quan vegis les estrelles, mariner, hissa les veles</li><li>Quan vegis les veles, mariner, hissa les veles</li><li>Qui és mariner amb bon temps, ho ha d'ésser amb mal temps</li><li>Qui no fa bondat, a mariner o a soldat i ja sabrà com les gasten</li><li>Qui no sigui bo per mariner que no s’embarqui</li><li>Quin temps farà, mariner? Demà t'ho diré</li><li>Res poden bon patró i bon timoner amb mal mariner</li><li>Ser una conya marinera</li><li>Si a la vora vols arribar, vogar i vogar</li><li>Si abans que la pluja tens el vent, primer hissa gàbies, mariner</li><li>Si al matí trona a la mar, mariner ves-te'n a casa a esmorzar</li><li>Si bufa en Joanet dels ventalls, tindràs, mariner, treballs</li><li>Si corres pel carrer major, (Mar lliure) faràs poc, però millor (Mariner)</li><li>Si el patró és vell i la patrona no, més pesca la patrona que el patró</li><li>Si es romp una braga, el patró la paga</li><li>Si Montgó duu capell, mariner, aferra't amb ell</li><li>Si sa lluna jeu, mariner en peu</li><li>Si veus estrelles brillar, mariner, fes-te a la mar</li><li>Sol mariner, pluja al darrer</li><li>Tenir tela marinera</li><li>Timoner que està alerta no mulla la coberta</li><li>Tot bon mariner és bevedor, fumador i jugador </li><li>Tot mariner de puny clos creix a l'aigua com l'arròs</li><li>Tres coses fan bon mariner: ésser lleuger, bon ull haver i moltes mars saber</li><li>Tres coses fan mal mariner: renegar, no saber nedari gras estar</li><li>Un bon mariner deixa que es molí romangui en es mestral</li><li>Vent de llebeig? mariner, perdut et veig!</li><li>Voldria ser mariner per saber conèixer el vent: el cerç i la garbinada, el llevant i el sol ponent</li></ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/254663176658740955-1144205692598811186?l=refranyer-tematic.blogspot.com' alt='' /></div> <p><a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/G-lj2Wbsp-_VI4cMj8HBEHGoNak/0/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/G-lj2Wbsp-_VI4cMj8HBEHGoNak/0/di" border="0" ismap="true"></img></a><br/> <a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/G-lj2Wbsp-_VI4cMj8HBEHGoNak/1/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/G-lj2Wbsp-_VI4cMj8HBEHGoNak/1/di" border="0" ismap="true"></img></a></p><img src="http://feeds.feedburner.com/~r/RefranyerTemtic/~4/0kw65kwxCLw" height="1" width="1"/>Víctor Pàmies i Riudorhttps://profiles.google.com/111878849298312692669noreply@blogger.com0http://refranyer-tematic.blogspot.com/2010/04/mariners.htmltag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-7804812019238769322010-04-13T08:00:00.000+02:002010-04-13T08:00:00.364+02:002010-04-13T08:00:00.364+02:00<ol><li>A l'art d'en Peret tant n'hi caben sis, com n'hi caben set</li><li>A l'art, tothom guanya igual, tant si tira com si no tira</li><li>A l'art, tothom hi cap</li><li>A pescador de canya i moliner de vent, no els cal notari per fer testament</li><li>A pescador i a enamorat agrada, molt més que pescar, explicar la pescada</li><li>Al bon pescador, el peix se li posa dintre de l'ormeig</li><li>Al bon pescador, els ormeigs li van sols en mar</li><li>Al bon pescador, qualque dia el mar li fa traïdoria</li><li>Al caçador i al pescador, sempre la peça més grossa se’ls hi ha escapat</li><li>Al millor pescador, li escapa una anguila</li><li>Al pescador i al caçador sempre se’ls escapen els més grossos</li><li>Al pescador i al caçador, sempre se’ls escapa la millor</li><li>Al petit pescador, el mar gran li fa por</li><li>Barca buida o barca plena, per al pescador sempre mullena</li><li>Boira a la riera, pescador, enrere</li><li>Boira al pla, pescador, a pescar</li><li>Boira per terra, pescador a la mar</li><li>Boirina en la vall, pescador al treball; boirina en la muntanya, pescador en la cabanya</li><li>Bon pescador, mal mariner; bon mariner, mal pescador</li><li>Caçador de bosc, pescador de canya i collidor de sal, a morir a l’hospital</li><li>Caçador i pescador, fam, fred i calor</li><li>Caçadors i pescadors mai no han fet cap casa rica</li><li>Cacera i pesquera, fam espera</li><li>Cacera i pesquera, fam verdadera</li><li>Cada pesca té el seu enginy</li><li>Cada pesca val una esca</li><li>Cada pesca vol la seva esca</li><li>Cada pescador coneix el seu ormeig</li><li>Cadascú viu amb l'art que aprèn</li><li>Cap pescador no mor tip</li><li>Com ho passa, senyor vent?; Em tractes de senyor? ets moliner o ets pescador</li><li>Coraller, molta feina i poc diner</li><li>Coraller, poca feina i molt diner</li><li>Costa més de pescar que d'enamorar</li><li>De cada cent homes que tracten amb la mar, pescadors o mariners, la mar se'n queda un per sos quefers</li><li>De cada cent persones que tracten amb la mar, mariners o pescadors, la mar se’n queda un</li><li>De mariner i de pescador, no n'hi ha cap de mal home i de traïdor</li><li>De pescador, no en mor cap de ric ni de rodanxó</li><li>De pescar, nedar i parlar, no en sap tothom qui s'ho pensa</li><li>De pescar, ningú no en mor gras</li><li>De pescar, ningú no n'és savi</li><li>De pescar, no en sap tothom qui s'ho pensa</li><li>De pescar, tothom en sap igual</li><li>Déu ens guardi d'home boig i de pesca de salroig</li><li>Dones de caçadors, de pescadors i de moliners, malament van totes tres</li><li>Doneu l'art al qui l'ha</li><li>El bon caçador ha de fer vida al bosc, i el bon pescador a l’aigua</li><li>El bon pescador cap el peix on té l’ajocador</li><li>El bon pescador fa el que els peixos volen</li><li>El bon pescador no perd mai calada</li><li>El bon pescador parla amb els peixos</li><li>El bon pescador pesca sense ormeig</li><li>El bon pescador s’estima més el bastiment que la dona</li><li>El bon pescador sap el peix on té l'ajocador</li><li>El bon pescador treu el bo i millor</li><li>El bon pescador, el peix el va a trobar</li><li>El caçador, ben corregut, i el pescador, ben assegut</li><li>El dimarts els pescadors tiren les arts</li><li>El mateix en terra que a la mar les pesqueres són males de trobar</li><li>El millor pescador mai pot dir sí ni no</li><li>El patró pesca per ell i per la barca</li><li>El pescador avui sí i demà no</li><li>El pescador de canya i el caçador de cardina és tard quan dina</li><li>El pescador de canya perd més que no guanya</li><li>El pescador de riu vora del mar no riu</li><li>El pescador menja sardines el peixater moltes gallines</li><li>El pescador perfet, pel setembre cobra a la nansa i llança l’artet</li><li>El pescador pesca quan pot i no quan vol</li><li>El pescador quan es fa en mar mai no sap si pescarà</li><li>El pescador, avui sí i demà no</li><li>El pescador, la mar el governa</li><li>El pescador, quan té peix, sa mare desconeix</li><li>El pescar vol més cap que mans</li><li>El petit pescador tres braces més enllà de terra s'espanta</li><li>El socaire no es cansa gens</li><li>Els sabaters i els sastres, els pescadors i els caçadors, els quatre evangelistes de la mentida</li><li>Entre pescaire i caçaire no fan mai bon afaire</li><li>Es pescador d'ham a ca seva hi sol dur fam</li><li>Es pescador i es caçador amb son sau són coneixedors</li><li>Gavines al port, malament pel pescador</li><li>Gloriós Sant Sebastià, que éreu pescador de canya, mentre preníeu un bany us varen robar la capa</li><li>Gloriós Sant Sebastià, que éreu pescador de fluixa, mentre preníeu un bany us varen robar la jupa</li><li>Hams a mi, que sóc palangrer!</li><li>Jugador i caçador i pescador no tenen mai un xinxó</li><li>L’amor, com el carbó de pescador, no ha de restar mai ni el demanar-lo</li><li>La cordonada de sant Francesc, la temen els pescadors i els mariners </li><li>La corona de sol mulla el pescador</li><li>La golosia de l'esquer fa perdre el peix</li><li>La pesca de nansa vol bon temps i bonança</li><li>La pesca engresca quan es pesca</li><li>La pesca és boja: avui per tu, demà per mi i no hi val tenir magí</li><li>La pesca fa rics els peixaters i pobres els pescadors</li><li>La pesqueria vol més hora que dia</li><li>La platja sap qui se'n va, però no qui tornarà</li><li>L'amor, com el carbó de pescador, no ha de costar mai ni el demanar-lo</li><li>L'art, pesca d'aprenents</li><li>L'art, pesca de dones</li><li>L'art, pesca de nois</li><li>L'art, pesca de rucs</li><li>L'art, pesca de vells</li><li>Les seques del gener, bones per al pescador i males per al mariner</li><li>L'esca fa la pesca</li><li>L'ormeig es cobra més vegades buit que ple</li><li>Mai cap pescador ha estat en presó</li><li>Mar bonaire, no és pescaire</li><li>Mariner i pescador, de la gent el bo i millor</li><li>Me caso amb un mariner de les Cases d'Alcanar, quie a mi sempre m'ha agradat l'ofici d'anar a pescar</li><li>Moliner de vent, pescador de canya i caçador de bosc molts afanys i pocs diners</li><li>Molts van a pescar per no treballar</li><li>Ni el pescador de canya ni el caçador de cardina no compraran mai ni casa ni vinya</li><li>No és bon pescador el que no sap enganyar la mar</li><li>No és l'ham ni la canya, sinó la xixina el que enganya</li><li>No és pas l'home ni és pas la canya; és l'esquer el que els enganya</li><li>No hi ha plaer més viu que el que sent un pescador de riu</li><li>No pesquis mai amb ormeig d'altri</li><li>No pot dir cap pescador que el mar no li hagi estat traïdor</li><li>No pot dir cap pescador que mai no ha caigut en mar</li><li>No pot judicar de l'art qui en ell no té part</li><li>No sap a Déu pregar qui per mar no va</li><li>No t'embarquis amb barca de canya</li><li>No tothom que pesca és pescador</li><li>No tothom qui cala, no, es pot dir pescador</li><li>No tots els peixos es pesquen amb el mateix ormeig</li><li>No vagis mai a pescar mig adormit</li><li>Palangrer, bon manifasser</li><li>Pel febrer el bon pescador pren la canya i el bertrol</li><li>Pel pescador perfet, pel maig ni bou ni artet</li><li>Per la pesca i per la caça, catxassa</li><li>Per pescar s'ha de cavil.lar</li><li>Per pescar t'has de mullar</li><li>Per pescar, no hi val ser savi ni ser ruc</li><li>Pesca d'altura, no és per criatura</li><li>Pesca de costa, poca virosta</li><li>Pesca de palangre, pesca de baralles</li><li>Pesca de teranyina, pesca de ruïna</li><li>Pesca i caça no fan casa</li><li>Pescador a l’encesa, amic de la fosca</li><li>Pescador amb bona ventura, l'aigua se li torna truites; pescador amb ventura mala, les truites li tornen aigua</li><li>Pescador boig es el que deixa un peix per agafar-ne un altre</li><li>Pescador d’aigua dolça mai no té gran bossa</li><li>Pescador d’aigua dolça, hi cria molsa</li><li>Pescador d’art mai no pot fer un fart</li><li>Pescador d’esquer. pescador de res</li><li>Pescador d’ham, a casa seva sol dur fam</li><li>Pescador d’ham, moridor de fam</li><li>Pescador d’ham, patidor de fam</li><li>Pescador d’ham, pescador de fam</li><li>Pescador d’un peix, pescador és</li><li>Pescador d'aigua dolça mai no té gran bossa</li><li>Pescador d'aigua dolça, hi cria molsa</li><li>Pescador d'art mai no pot fer un fart</li><li>Pescador de bagarella, poc tall a la paella</li><li>Pescador de barca molt abarca</li><li>Pescador de bartol dina quan vol; pescador de llinya, és tant quan dina</li><li>Pescador de bolitx, no arriba a mig</li><li>Pescador de canya en comptes de peix treu banya</li><li>Pescador de canya i caçador de passerells, no vulguis dinar amb ells</li><li>Pescador de canya i de xeixina, poc dina</li><li>Pescador de canya i moliner de vent mal no han fet testament</li><li>Pescador de canya i moliner de vent, els hi basta l’ungla per fer testament</li><li>Pescador de canya i moliner de vent, mala olla i pitjor testament</li><li>Pescador de canya i moliner de vent, no els hi cal notari per fer testament</li><li>Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament</li><li>Pescador de canya menja més que el que guanya i si té gran ventura ruïna segura</li><li>Pescador de canya més hi perd que hi guanya</li><li>Pescador de canya perd més del que guanya</li><li>Pescador de canya perd més que no guanya</li><li>Pescador de canya, hi perd més que no guanya</li><li>Pescador de canya, la fam l'enganya</li><li>Pescador de canya, lladre de raïms</li><li>Pescador de canya, menja més que no guanya</li><li>Pescador de canya, moridor de gana</li><li>Pescador de canya, perd més que no guanya</li><li>Pescador de canya, pescador de ganya</li><li>Pescador de canyeta duu prima la panxeta</li><li>Pescador de canyeta, la fam l’apreta</li><li>Pescador de llinya i caçador de sardina, és miracle quan ho endevina</li><li>Pescador de llinya, la fam l’aprima</li><li>Pescador de melva, pescador de malva</li><li>Pescador de nansa fa bona panxa</li><li>Pescador de nansa, tot l'hivern a casa</li><li>Pescador de nina, ja és tard quan dina</li><li>Pescador de nou tot el mar remou</li><li>Pescador de traire sovint beu aigua</li><li>Pescador de xixina, tard és si dina el dia que dina</li><li>Pescador d'esquer, pescador de res</li><li>Pescador d'ham, a casa seva sol dur fam</li><li>Pescador d'ham, moridor de fam</li><li>Pescador d'ham, patidor de fam</li><li>Pescador i caçador, de béns no gaires</li><li>Pescador i caçador, fam, fred o calor</li><li>Pescador matiner cala primer</li><li>Pescador que agafa un peix, pescador és</li><li>Pescador que menja carn, pescador de mal any</li><li>Pescador que no crida, alguna espina s'ha engolida</li><li>Pescador que no pesca, mel en la bresca</li><li>Pescador que pesca un peix, pescador és</li><li>Pescador que va a la mar mai no sap si tornarà</li><li>Pescador sent fred i calor</li><li>Pescador, caçador i gaiter mai tindran gaire diner</li><li>Pescador, ofici de sant: treballs, perills i fam</li><li>Pescador, poc guany i molt dolor</li><li>Pescant crancs i agafant rates, pescador, posa't sabates</li><li>Pescant ningú no es fa ric</li><li>Pescar amb canya i moldre amb vent vol el seu talent</li><li>Pescar amb ham de mosca</li><li>Pescar amb l'ormeig eixut no pot pas ésser</li><li>Pescar molt no vol dir pas ésser bon pescador</li><li>Pescar no és feina de dones</li><li>Pescar per cada malla set peixos</li><li>Pescar vol dir paciència</li><li>Pesquera i cacera, segura pollera</li><li>Posa la barca a quart o a banda i és segur que no branda</li><li>Qualsevol ofici es millor que el de pescador</li><li>Quan en mar es prometen misses i cera, mal va per la galera</li><li>Quan la gavina visita el llaurador, malament pel pescador</li><li>Quan la grua va a pescar, no surtis en mar</li><li>Quan les gavines ballen, els pescadors reposen</li><li>Quan tires la xarxa en mar mai saps què trauràs</li><li>Qui bé cala bé cobra</li><li>Qui bé pesca mal navega</li><li>Qui cala, 'jala'</li><li>Qui cala, sempre pesca alguna cosa</li><li>Qui coralla a la brama, molts diners guanya</li><li>Qui dorm no pesca</li><li>Qui és de l'art que el gast</li><li>Qui molt pesca algun peix agafa</li><li>Qui no arrisca no pisca</li><li>Qui no esca no pesca</li><li>Qui pesca amb barca tot ho abarca</li><li>Qui pesca amb ham pesca amb fam</li><li>Qui pesca en mar pesca treballs</li><li>Qui pesca peix, enganya gitanos i domina ases és més savi que set savis</li><li>Qui té art va a qualsevol part</li><li>Qui té barquera, que li vagi al darrera</li><li>Qui té barques a la mar, el gall el sol despertar</li><li>Qui té millor esca més bé pesca</li><li>Qui tira l'art tira la fam</li><li>Qui vol menjar peix que es mulli les ungles</li><li>Qui vol pesca si el deix se deixa agafar</li><li>Sardinaler, tot o res</li><li>Sastres i sabaters, caçadors i pescadors, els quatre evangelistes de la mentida</li><li>Sempre pesca qui en treu un</li><li>Set de caçador i fam de pescador</li><li>S'ham de plata és una 'alaca' que et posa la mar dins sa butxaca</li><li>Si el patró és vell i la patrona no, més pesca la patrona que el patró</li><li>Si hi ha maror, peix en abundor</li><li>Si les dones fossin de pescador, a crits farien tornar els peixos sords</li><li>Si per Sant Pau fa tramuntana el pescador passarà gana</li><li>Si veus neu a la muntanya, pescador, deixa la canya</li><li>Si vols pescar peix, vés-hi tu mateix</li><li>Si vols pescar, fondo has de calar</li><li>Si vols pescar, molt enfora tens de calar</li><li>Socaire, feina de jaio</li><li>Temps i filada, que el peix picarà alguna vegada</li><li>Temps i veles menen galeres</li><li>Tirador d'art, pescador covard que mai no va en mar</li><li>Tirar l'art, feina de bou</li><li>Tot pescador ha començat tirant l’art</li><li>Tothom fa bona pesquera si el peix l'espera</li><li>Tothom pesca quan els peixos es deixen prendre</li><li>Tothom que tira l'art té la seva part</li><li>Tothom qui no sap de pescar tira l'art</li><li>Tres pescadors, tres jugadors i tres caçadors són nou pobres</li><li>Treure-ho del car i posar-ho a la pena, tot queda a l'antena</li><li>Un artet es tira dret</li><li>Un boig tira una pedra al mar i cent savis amb cent cordes no la poden pescar</li><li>Una calada no es perd mai; si res més no, es mulla l'ormeig</li><li>Valga'ns sant Semproni, pescador de canya, que se'l va menjar un peixet que va pescar</li><li>Vora de la costa, pescada poca</li><li>Xarxa calada, vinguis de peix enramada</li><li>Xarxa calada, xarxa esquinçada</li></ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/254663176658740955-780481201923876932?l=refranyer-tematic.blogspot.com' alt='' /></div> <p><a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/-WVMA4FHnfKN6ZGsRNLce0aZSr4/0/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/-WVMA4FHnfKN6ZGsRNLce0aZSr4/0/di" border="0" ismap="true"></img></a><br/> <a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/-WVMA4FHnfKN6ZGsRNLce0aZSr4/1/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/-WVMA4FHnfKN6ZGsRNLce0aZSr4/1/di" border="0" ismap="true"></img></a></p><img src="http://feeds.feedburner.com/~r/RefranyerTemtic/~4/C8H6SwSLNIw" height="1" width="1"/>Víctor Pàmies i Riudorhttps://profiles.google.com/111878849298312692669noreply@blogger.com0http://refranyer-tematic.blogspot.com/2010/04/pescadors.htmltag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-34821216016853635832010-04-07T08:00:00.000+02:002010-04-07T08:00:02.112+02:002010-04-07T08:00:02.112+02:00<ol><li>A la mar, no ve d'un peix</li><li>A la mar, per un peix no s'hi coneix</li><li>Amb el cuc es pesca l'anguila</li><li>Any de molta sardina, mal any</li><li>Cada peix fa sa mola</li><li>Cada peix té el seu nedar</li><li>Cada peix té la cua igual</li><li>Cada peix té la seva cua</li><li>Cap al vespre mor el peix</li><li>Cap i cua fan el peix</li><li>Carn fina és un calamar i et pot emmascarar</li><li>Com més avall, peix de més tall</li><li>Com més mar, més peix</li><li>Com més maror, més peix</li><li>Costa més haver enganyat el peix que les dones</li><li>De la bastina, el millor és l'espina</li><li>De molt de peix que menges, si sabies el que ha costat de treure, ploraries</li><li>De peix, a la mar en neix</li><li>De peix, com més maror més</li><li>Del lluç, la cua</li><li>Del pop val més el riure que tot</li><li>Déu li do tan bon repòs com al peix fora de l'aigua</li><li>Dia llarg, peix curt</li><li>Diners d'altri i brou de peix no fan greix</li><li>Dona i saupa tot l'any és paupa</li><li>El gran peix és al gran mar</li><li>El més fi del peix és l'ull</li><li>El millor peix és del pescador</li><li>El moll ha d'ésser: pescat, torrat i menjat</li><li>El palangre tot l'any guanya i el bolitx, tot l'any i mig</li><li>El peix a l'aigua i el ferrer a la farga</li><li>El peix alimenta i no fa greix</li><li>El peix costa llàgrimes i es ven per diners</li><li>El peix del pescador costa llàgrimes i dolor</li><li>El peix dins de l'aigua creix</li><li>El peix és de qui se'l mereix</li><li>El peix fa salut i no fa greix</li><li>El peix gros es cria molt enfora</li><li>El peix gros es menja el xic</li><li>El peix ha de nedar tres vegades en aigua, en vi i en oli</li><li>El peix menut al cap d'una hora put</li><li>El peix per a qui se'l mereix, i l'espina per al gat</li><li>El peix per la cua es podreix</li><li>El peix quan vol es pesca ell tot sol</li><li>El peix quan vol se'n va a l'ormeig ell tot sol</li><li>El peix que cerca l'ham cerca el seu mal</li><li>El peix varia de preu segons allà on jeu</li><li>El peix, per la cua se'l coneix</li><li>El peix, qui l'agafa és seu</li><li>El pop sempre mor a la culàrsega</li><li>El que hi ha al cove, és peix; tot el demés és pesquera</li><li>El sardinal o molt bé o molt mal</li><li>El verat amb maror ha d'ésser pescat</li><li>Els miracles de la Peixfrit, que comprava el peix a set i el venia a sis</li><li>Els peixos s'agafen amb ham i els homes amb reclam</li><li>En terra, a la mar i en tota banda, tortuga que té cranc és cranc comanda</li><li>En un mal cuc s'agarra'l millor peix</li><li>Estar com el peix a l'aigua</li><li>Fer més viatges que la barca del peix</li><li>Hoste i peix menut, al cap de tres dies put</li><li>Infant i peix a l'aigua creix</li><li>La sal és el menjar dels peixos</li><li>La sal és el pa dels peixos</li><li>La salta i l'almadrava mai no es poden veure; quan l'una està calada, l'altra està en terra</li><li>La sardina, per fer xixina</li><li>L'almadrava vol mar blava</li><li>L'anguila com més fort s'agafa més s'escapa</li><li>L'anguila, agafa-la pel coll, i no per la cua</li><li>Lo que hi ha en lo cove és peix i lo demés és pescar</li><li>L'ocell amb el cantar i el peix amb el nedar</li><li>Los cargols i els peixos, naixen en aigua i moren en vi</li><li>Mar de fondo per la costa, dolent per la llagosta</li><li>Murlà a flor d'aigua, senyal d'aigua</li><li>No és peix tot el que s'agafa amb l'ham</li><li>Peix blanc, a la brasa</li><li>Peix blanc, peix de malalt</li><li>Peix blau, peix de pobre</li><li>Peix cria peix</li><li>Peix d'art, tothom hi té part</li><li>Peix de bon menjar ha d'ésser de mar</li><li>Peix de calada, peix de tallada</li><li>Peix de cames, guarda't d'ell</li><li>Peix de canya, peix de res</li><li>Peix de mar de perills és car</li><li>Peix de mar és peix, peix de riu no és res</li><li>Peix de mar, gran cosa; peix de riu, poca cosa</li><li>Peix de mar, peix de gran treball</li><li>Peix de sang i dona que té flato, dona'ls barato</li><li>Peix de vora terra menja merda</li><li>Peix de vora terra, peix de merda</li><li>Peix d'escata, peix de barata</li><li>Peix d'escata, peix dolent</li><li>Peix d'ham, peix de mort de fam</li><li>Peix fa mal a peix</li><li>Peix fora de l'aigua de seguida acaba</li><li>Peix fora de l'aigua, peix mort</li><li>Peix gros i rafit un altre n'ha engolit</li><li>Peix i garrí viuen en aiguai moren en vi</li><li>Peix menja peix</li><li>Peix que camina, peix sense espina</li><li>Peix que fuig, qui l'agafa és seu</li><li>Peix que llambreja es riu de qui el grumeja</li><li>peix que neda és de qui l'agafa</li><li>Peix que no es veu, no l'agafareu</li><li>Peix que no neda, peix que no val</li><li>Peix que no val, cap a la mar altra vegada</li><li>Peix que pica, peix pescat</li><li>Peix que put, tira'l al mar</li><li>Peix que salta de la barca és de qui l'atrapa</li><li>Peix que salta de la xarxa és de qui l'agafa</li><li>Peix que salta, l'ham no l'agafa</li><li>Peix que s'emmalla no sap el que fa</li><li>Peix que s'emmalla, cap a la barca</li><li>Peix que s'escapa de la xarxa mai més no s'agafa</li><li>Peix que surt de la mar, no hi sol tornar</li><li>Peix vermell fa mal al ventrell</li><li>Peix vermell obre els esperits</li><li>Peix vermell, el diable amb ell</li><li>Peix vermell, guarda't d'ell</li><li>Per la boca mor el peix</li><li>Per miracles, Madó Bis: venia el peix a quatre i el pagava a sis</li><li>Per un peix no es perd la mar</li><li>Pesat com un pop</li><li>Petit peix, pel camí creix</li><li>Picada d'escorpra i d'eriçó, no hi és a temps l'extremunció</li><li>Quan el peix no vol, no hi val saber de pescar</li><li>Quan el temps és arribat, el peix se'n va al plat</li><li>Quan salta el peix salta la mar</li><li>Quan vegis el peix saltar para la trama i deixa de caçar</li><li>Qui bon peix vol menjar, de la bossa ha de pagar</li><li>Qui de tots els peixos sap el nom és mirat savi per tothom</li><li>Qui li fa por la mar no menja peix</li><li>Qui menja besuc i beu aigua al darrera, la mort l'espera</li><li>Qui menja peix salut té</li><li>Qui peix pesca peix menja</li><li>Qui peix vol menjar la cua s'ha d'estirar</li><li>Qui peix vol menjar la roba s'ha de mullar</li><li>Qui vulgui peix que es mulli el cul</li><li>Qui vulgui peixet que es mulli la panxeta</li><li>Sa dona i es pop, tots dos ben ablanits són millors</li><li>Salmó, allí on cauen</li><li>Sang d'anguila verdadera cura la borratxera</li><li>Sardina a l'art, maror a la mar</li><li>Saupa i dona tot temps és bona</li><li>Segons el peix, l'ormeig</li><li>Ser prim com una anguila</li><li>S'escorpra, sa sogra i ses cunyades tenen pues metzinades</li><li>Si tens manya, amb un pedaç, cranc i dona agafaràs</li><li>Si tens una anguila per la cua i una nina per la fe, ja pots dir que no tens res</li><li>Si vols peix, al mar en creix</li><li>Tonyina, per la gent roïna</li><li>Tots els peixos són prou bons si els guisa un pescador</li><li>Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no</li><li>Tu pagaràs, peix menut, l'oli que t'has begut</li><li>Val més ésser cap d'arengada que cua de lluç</li><li>Val més perdre el peix que perdre la caravel.la</li><li>Val més ser cap d'arengada que cua de pagell</li><li>Val més un esparrall a la mà que una tonyina nedar (o que una sardina, o un reix, a la mà)</li><li>Val més una costelleta que una sardineta</li></ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/254663176658740955-3482121601685363583?l=refranyer-tematic.blogspot.com' alt='' /></div> <p><a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/CHcPKzhgKGUas8Dz-xhxUUkTv_g/0/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/CHcPKzhgKGUas8Dz-xhxUUkTv_g/0/di" border="0" ismap="true"></img></a><br/> <a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/CHcPKzhgKGUas8Dz-xhxUUkTv_g/1/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/CHcPKzhgKGUas8Dz-xhxUUkTv_g/1/di" border="0" ismap="true"></img></a></p><img src="http://feeds.feedburner.com/~r/RefranyerTemtic/~4/5cvApxozMJ4" height="1" width="1"/>Víctor Pàmies i Riudorhttps://profiles.google.com/111878849298312692669noreply@blogger.com0http://refranyer-tematic.blogspot.com/2010/04/peixos.htmltag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-15311642108347873722010-01-17T08:00:00.000+01:002010-01-17T08:00:01.028+01:002010-01-17T08:00:01.028+01:00<ol><li>A la novena de sant Antoni, lo que no vingue no tindrà oli</li><li>A sant Anton, la neu ja té cames</li><li>A sant Anton, un pas de bou</li><li>A sant Antoni, la perdiu busca matrimoni</li><li>A sant Antoni, un pas de dimoni</li><li>Acabar com el porquet de sant Antoni</li><li>Ai! Sant Antoni</li><li>Anar més solt que el porquet de sant Antoni</li><li>De Sant Antoni a Sant Sebastià fa el fred més fort de l'any</li><li>De Sant Tomàs a Sant Anton, temps de Nadal som</li><li>Dels sants del gener, Sant Antoni és el primer</li><li>Des de Sant Anton, una hora més de sol</li><li>Després de Sant Anton Carnestoltes són</li><li>El disset és Sant Antoni i el vint és Sant Sebastià; qui bones obres farà no tindrà por del dimoni</li><li>Els de Sant Antoni són de la pell del dimoni</li><li>Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa</li><li>Fins a Sant Anton, pasqües són</li><li>Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Llorenç</li><li>Haver-hi (un) foc de sant Antoni</li><li>La fornera de Patraix, que anava a missa a Sant Antoni i no feia falta al forn</li><li>La maledicció del dimarts, sant Antoni la llevà</li><li>La molinera de Silla, que va a missa a Sant Antoni</li><li>La que va enganyar a sant Antoni</li><li>L'endemà de Sant Antoni comencen a sortir el boig i el dimoni</li><li>Les cols de Sant Antoni mantenen fins el dimoni</li><li>Més barbut que sant Antoni</li><li>Més brut que el porc de sant Antoni</li><li>Més lletja que la que va enganyar sant Pere, va temptar sant Antoni i va apedregar sant Esteve</li><li>N'ha fetes més en Saldoni que miracles sant Antoni</li><li>Pareixia la que anà a enganyar sant Antoni</li><li>Passat Sant Anton, sastres al sol</li><li>Patró sant Antoni, amic dels rucs i pelut com els gitanos</li><li>Per a Sant Antoni grans balles hi ha: per a Sant Maurici tot el poble hi va</li><li>Per Nadal, es dia creix una passa de pardal; pels Reis, una passa de vells; per sant Antoni, una passa de dimoni</li><li>Per Nadal, una passa de pardal; per Sant Antoni, una passa de dimoni</li><li>Per Sant Anton de gener, perd la boira l'«aposenter»</li><li>Per Sant Anton tot ocell pon</li><li>Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol</li><li>Per Sant Anton, Carnestoltes són</li><li>Per Sant Anton, diu el gall a la gallina: pon!</li><li>Per Sant Anton, la boira en un «rincon»</li><li>Per Sant Anton, la gallina pon</li><li>Per Sant Antoni (17 de gener), (es creix) una passa de dimoni</li><li>Per Sant Antoni Abat, dos peus i un cap</li><li>Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap</li><li>Per Sant Antoni Abat, s'allarga el dia mitja hora per cap</li><li>Per Sant Antoni cargols amb allioli</li><li>Per Sant Antoni comencen els focs i s'acaben els jocs</li><li>Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer</li><li>Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer</li><li>Per Sant Antoni de gener penja el perdigot on et vingui bé, i si no vol cantar, penja'l per Sant Sebastià</li><li>Per Sant Antoni de gener prova el teu perdiguer, i si no vol caçar, ja el pots deixar anar</li><li>Per sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré</li><li>Per sant Antoni de gener, cavalls amb flocs pel carrer</li><li>Per Sant Antoni de gener, el sol al peu del carrer</li><li>Per sant Antoni de gener, fan festa el cavall (o el ruc) i el traginer</li><li>Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner</li><li>Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner, i el porc encara mig sencer</li><li>Per sant Antoni de gener, una hora més de civader</li><li>Per Sant Antoni de gener, una hora més pel traginer</li><li>Per Sant Antoni del bacó cada u en el seu racó</li><li>Per Sant Antoni del gener, mig porquet i mig paller, que si no en tens malament ho passaràs</li><li>Per Sant Antoni del gener, tinc l'ovella amb son corder a la panxa o al braguer</li><li>Per Sant Antoni del porcot cada perdiu amb el seu perdigot</li><li>Per Sant Antoni del porquet a les cinc ja es veu (el) solet</li><li>Per Sant Antoni del porquet cada perdiu canta en son indret</li><li>Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet</li><li>Per Sant Antoni es comença a fer el toni</li><li>Per Sant Antoni fa un fred del dimoni</li><li>Per Sant Antoni fa un fred del dimoni; per sant Julià cuida matar</li><li>Per Sant Antoni fes el toni, per Sant Sebastià comença a bogejar</li><li>Per Sant Antoni fredura i per Sant Llorenç calura, ni l'una ni l'altra dura</li><li>Per Sant Antoni gelades, i per Sant Llorenç, calorades</li><li>Per Sant Antoni i Sant Sebastià sol i aire no cal pregar</li><li>Per Sant Antoni ja es comença a fer el toni</li><li>Per Sant Antoni s'acaben els jocs i comencen els focs</li><li>Per Sant Antoni, a l'hivern li talle els peus lo dimoni</li><li>Per Sant Antoni, cargols amb allioli</li><li>Per Sant Antoni, es comença a fer el toni</li><li>Per Sant Antoni, fa un fred com un dimoni</li><li>Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni; per Sant Julià, cuida a matar</li><li>Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni; per Sant Sebastià, cuida a matar</li><li>Per Sant Antoni, gelades i per sant Llorenç, calorades</li><li>Per Sant Antoni, ja es comença a fer el toni; i per Sant Sebastià ja es comença a bogejar</li><li>Per Sant Antoni, la boira al dimoni</li><li>Per Sant Antoni, mitja hora de cada cap</li><li>Per Sant Antoni, pas (o un pas) de dimoni</li><li>Per Sant Antoni, s'allarga un pas de dimoni</li><li>Per Sant Antoni, un fred com un dimoni</li><li>Per Sant Antoni, un pas de butoni</li><li>Per Sant Antoni, un pas de dimoni</li><li>Pocs diners, poca música i pocs sants Antonis</li><li>Pocs diners, pocs sant Antonis</li><li>Promès, dona, sant Antoni i sant Josep, matrimoni</li><li>Quan està el vent al davall, després de Sant Antoni, puja l'aigua del port com un dimoni</li><li>Quan vénen els tres barbuts: Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abad, vénen els freds cascarruts</li><li>Qui guarda els xais? Sant Antoni</li><li>Sant Anton s'enamorà d'un porc</li><li>Sant Anton treu la boira del món</li><li>Sant Antoni beneït, feu-me trobar un bon marit, que sigui bon home i ric, i, si pot ser, de seguit</li><li>Sant Antoni de gener, cavalls amb flocs pel carrer</li><li>Sant Antoni de gener, compta bé, que disset és</li><li>Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner</li><li>Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner; mig hort i mig porc, i qui no té ni hort ni porc valdria més que fos mort</li><li>Sant Antoni de gener, sant Antoni verdader</li><li>Sant Antoni del porquet de gener és el disset</li><li>Sant Antoni del porquet és el primer sant del fred</li><li>Sant Antoni del porquet sempre s'escau en disset</li><li>Sant Antoni del porquet, a les velles fa ganyotes (o carasses) i a les joves fa l'ullet</li><li>Sant Antoni del porquet, del gener, dia disset</li><li>Sant Antoni del porquet, mitja palla i mig graner; si gaire menys n'has, fretura en passaràs</li><li>Sant Antoni del porquet, sempre s'escau en disset</li><li>Sant Antoni del porquí tot just ha nat el garrí</li><li>Sant Antoni del porquí tot just ha nat el garrí</li><li>Sant Antoni eixut omple el graner i el cup</li><li>Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra</li><li>Sant Antoni és un bon sant i el qui té un diner li dóna: mira't bé, tu, l'animal, que és de pèl i no de ploma</li><li>Sant Antoni es va enamorar d'un porc</li><li>Sant Antoni es va enamorar d'un porc, sant Joan d'un be, i jo de vostè</li><li>Sant Antoni es va enamorar d'un porc, sant Roc d'un gos i jo de vós</li><li>Sant Antoni gloriós!</li><li>Sant Antoni governa l'oli</li><li>Sant Antoni guarda'ns de foc i dimoni</li><li>Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u; el dimoni va fer trenta, i sant Antoni, trenta-u</li><li>Sant Antoni i Sant Jeroni van tenir quatre raons, tot plegat per unes calces que no hi havia botons</li><li>Ssant Antoni mullat, bé per a les patates i dolent per al blat</li><li>Sant Antoni mullat, bo per a les patates i mal per al blat</li><li>Sant Antoni pixaner porta les velles al joquer</li><li>Sant Antoni plover per a les patates va bé</li><li>Sant Antoni que el ruc cau!</li><li>Sant Antoni que mos diu que li donem un dobler, si li donam de gener ell mos tornarà en estiu</li><li>Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba Sant Sebastià; Sant Sebastià reganya les dents, troba Sant Vicenç; Sant Vicenç se'n va a palau, troba Sant Pau; Sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera. Sant Julià, a casa deixeu-me tornar</li><li>Sant Antoni serè omple la bóta i el graner</li><li>Sant Antoni va pel món tocant una campana, demanant llet per als infants que no tenen mamelleta</li><li>Sant Antoni va per mar amb un porc a cada costat</li><li>Sant Antoni, el ruc al rec</li><li>Sant Antoni, patró dels rucs</li><li>Sant Antoni, que el ruc cau!</li><li>Sant Antoni, sant Antoni, és a disset de ginê i a la meua faldriquera no hi ha entrat cap de dinê</li><li>Sant Antoni, sant Antoni, una cosa et voldria dî: que els pobres planten la vinya i els rics se beuen lo vi</li><li>Sant Antoni, un pas de dimoni</li><li>Sant Pau bromic troba Sant Antoni, Sant Antoni allarga la mà i troba Sant Sebastià, Sant Sebastià reganya les dents i troba Sant Vicenç, Sant Vicenç rosega les crostes i troba Carnestoltes, Carnestoltes dura tres dies, vet aquí Sant Maties, tant de nit com de dies</li><li>Semblar la que va anar a enganyar a Sant Antoni</li><li>Ser com sant Antoni del porquet</li><li>Si per Sant Antoni està embromat, per Sant Joan estarà estrellat</li><li>Si plou per Sant Antoni, pluja de dimoni</li><li>Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni</li><li>Són sant Antoni i el porquet</li><li>Tenir menys vergonya que el porquet de sant Antoni</li><li>Tenir més barbes que sant Antoni</li><li>Tenir o donar la fava de sant Antoni</li><li>Tindre més fam que lo gorrinet de sant Antoni / que lo xic de l'esquilador</li><li>Tothom té, i sant Joan té es xot i sant Antoni es porc</li><li>Va dir sant Antoni que Déu va fer el vi i la borratxera el dimoni</li><li>Val més ésser porc de Sant Antoni, que el passegen amb música</li><li>Voltar com lo gorrionet de sant Antoni</li><li>Voltar més que els porcs de sant Antoni</li></ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/254663176658740955-1531164210834787372?l=refranyer-tematic.blogspot.com' alt='' /></div> <p><a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/L5dqQ6nex5rjqQCsVITq5FsEneM/0/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/L5dqQ6nex5rjqQCsVITq5FsEneM/0/di" border="0" ismap="true"></img></a><br/> <a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/L5dqQ6nex5rjqQCsVITq5FsEneM/1/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/L5dqQ6nex5rjqQCsVITq5FsEneM/1/di" border="0" ismap="true"></img></a></p><img src="http://feeds.feedburner.com/~r/RefranyerTemtic/~4/P-YfQFmDX6M" height="1" width="1"/>Víctor Pàmies i Riudorhttps://profiles.google.com/111878849298312692669noreply@blogger.com0http://refranyer-tematic.blogspot.com/2010/01/sant-antoni-abat-del-porquet-de-gener.htmltag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-67359769220480893392009-12-31T21:12:00.002+01:002010-01-15T09:49:29.115+01:002010-01-15T09:49:29.115+01:00<ol><li>Amoretes de Cap d'Any, per Nadal afanys</li><li>Amoretes de Cap d'Any, per Sant Miquel afany</li><li>Apedaçant s'arriba al cap d'any</li><li>Boig serà el campaner que assenyala pedregada per Cap d'Any</li><li>Cap d'Any en dijous porta mals de cor</li><li>Cap d'Any en dimarts porta mal de cap</li><li>Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris</li><li>Cap d'Any en divendres porta mal de ventre</li><li>Cap d'Any gelat, any de molt blat</li><li>Cap d'Any gelat, molt pa assegurat</li><li>Cap d'Any llegany, mal any</li><li>Cap d'Any serè, tot l'any va bé</li><li>Cap d'Any, neules</li><li>Ceba de Cap d'Any fa bon averany</li><li>De sant Andreu a Nadal no hi ha un mes per un igual; la vella que ho va comptar pel Cap d'Any l'hi va trobar</li><li>De Sant Andreu a Nadal, un mes no hi val; la vella que ho va comptar per Any Nou (o per Cap d'Any) l'hi va trobar</li><li>Després de Cap d'Any, figues seques per company</li><li>El dia no es mou fins a Ninou</li><li>El foc de Cap d'Any, no fa dany</li><li>El que es fa per Cap d'Any, es fa tot l'any</li><li>El qui no visita el camp per Cap d'Any, té mal any</li><li>Els qui es casen en dilluns, al cap d'any són difunts</li><li>Estrena de Cap d'Any sac ple, budell gran</li><li>Gelada de Cap d'Any, pa per tot l'any</li><li>La missa de Cap d'Any val per tot l'any</li><li>La que no fila en tot l'any, fila el dia de cap d'any</li><li>Les dones, només es veuen menjar dues vegades a l'any: per Nadal i per Cap d'Any</li><li>Lluna creixent per Cap d'Any, blat abundant</li><li>Menjar raïms per Cap d'Any porta diners per tot l'any</li><li>Missa de cap d'any, serveix per a tot l'any</li><li>Nadal passat, Cap d'Any aviat</li><li>Ninou, ninou, la cua del bou</li><li>Pa torrat, pa torrat, que Cap d'Any és arribat</li><li>Per Cap d'Any cada u resa pel seu sant</li><li>Per Cap d'Any el dia s'allarga un pam</li><li>Per Cap d'Any els tísics fan el dany</li><li>Per Cap d'Any i cap de mes aneu-vos-en de casa que no us hi vull més</li><li>Per Cap d'Any i cap de mes deixaré la casa, que no em convé més</li><li>Per Cap d'Any s'enceten les figues seques</li><li>Per Cap d'Any s'estira el dia, però no s'estira el guany</li><li>Per cap d'any, el dia s'allarga un pam</li><li>Per Nadal i per Cap d'Any, cadascú amb el seu company</li><li>Per Ninou (Cap d'Any) un pas de bou</li><li>Per Ninou pagar el sou i tracte nou</li><li>Per Ninou s'allarga el dia, però no s'allarga el sou</li><li>Per Ninou tracte nou i paga el sou</li><li>Per Ninou un pas de bou</li><li>Per Ninou, pagar el sou i tracte nou</li><li>Per Ninou, tracte nou i paga el sou</li><li>Per Ninou, un pas de bou</li><li>Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany</li><li>Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix</li><li>Per santa Llúcia, un salt de puça, per Nadal un salt de gall, per Cap d'Any un pas de bou, per Reis mitja hora creix</li><li>Pluja de Cap d'Any duu mal averany</li><li>Pluja de Cap d'Any, mal any</li><li>Qui menja raïm per Cap d'Any, té diners tot l'any</li><li>Qui no passa el Nadal, no arriba a Cap d'Any</li><li>Qui no treballa en tot l'any treballa el dia de Cap d'Any</li><li>Qui no visita el camp per Cap d'Any té mal any</li><li>Qui treballa el dia de Cap d'Any teballa tot l'any</li><li>Sant Silvestre no pot estre sinó una vegada a l'any: la vigília de Cap d'Any</li><li>Sant Silvestre no protesta sinó una vegada a l'any, que és la vigília de Cap d'Any</li><li>Segons cacis el dia de Cap d'Any, caçaràs la resta de l'any</li><li>Sempre ha estat Ninou després de nadal, i qui ha tingut sous ha menjat bon gall</li><li>Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel</li><li>Si ets cast per Cap d'Any, passaràs bona quaresma</li><li>Si ets cast per Cap d'Any, per quaresma no tindràs afany</li><li>Si files per Cap d'Any, filaràs tot l'any</li><li>Si no vols passar un mal any no et casis per Cap d'Any</li><li>Si plou per Cap d'Any s'esguerra tot l'any</li><li>Si treballes per cap d'any, hauràs de treballar tot l'any</li><li>Tretze a taula, mala sort. A la cap d'any, un de mort</li><li>Trons per Cap d'Any porten mal any</li></ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/254663176658740955-6735976922048089339?l=refranyer-tematic.blogspot.com' alt='' /></div> <p><a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/Rcm5ahMMjFwkcoXafFG87dq57vk/0/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/Rcm5ahMMjFwkcoXafFG87dq57vk/0/di" border="0" ismap="true"></img></a><br/> <a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/Rcm5ahMMjFwkcoXafFG87dq57vk/1/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/Rcm5ahMMjFwkcoXafFG87dq57vk/1/di" border="0" ismap="true"></img></a></p><img src="http://feeds.feedburner.com/~r/RefranyerTemtic/~4/eRJomt8pGcA" height="1" width="1"/>Víctor Pàmies i Riudorhttps://profiles.google.com/111878849298312692669noreply@blogger.com0http://refranyer-tematic.blogspot.com/2009/12/cap-dany-o-ninou.htmltag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-89841433600005427272009-12-18T08:00:00.002+01:002009-12-20T20:55:16.852+01:002009-12-20T20:55:16.852+01:00<ol><li>A Alcarràs mengen sopes amb un cabàs <br /> </li> <li>A Gramós, fan el caldo sense carn ni os</li> <li>A l'Albagés, sopes i no res <br /> </li> <li>A l'hivern farinetes per esmorzar, i per dinar sopes bullides <br /> </li> <li>A la escudella, y pitança, bufarli és mala criança</li> <li>A la Granadella, cada dia escudella</li> <li>A la peresa, doneu-li sopes <br /> </li> <li>A la sopa del convent tant n'hi mengen vint com cent</li> <li>A les joves, un caldo de polles, un llamp de mamelles i un bon xicot</li> <li>A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves</li> <li>A les tres, sopa de rap</li> <li>A les velles, caldo d'estelles i llamps que les toc; a les joves, caldo de polles i un bon xicot</li> <li>A les velles, un caldo d'estelles, un mal de mamelles i un llamp que les fot</li> <li>A l'escudella i pitança, bufar-hi és mala criança</li> <li>A l'escudella sense escumar molta brutícia hi ha</li> <li>A l'hivern, bona sopa (o escudella) i vi calent</li> <li>A Malpartit fan sopes, a Alguaire les escudelles, a Rosselló hi posen oli i a Almacelles se les mengen <br /> </li> <li>A Montbui fan les sopes en una campana <br /> </li> <li>A qui no té dents, doneu-li sopes <br /> </li> <li>A qui no vol brou, tassa plena</li> <li>A qui no vol caldo, dues tasses</li> <li>A qui no vol caldo, tres tasses</li> <li>A Seròs, sopes amb tomàquet <br /> </li> <li>Aigua i pa sopa farà</li> <li>Això és bufar en caldo fret</li> <li>Al bon caldo, el vi li fa coixí</li> <li>Al bon caldo, el vi li obre el camí</li> <li>Al bon vi, el brou li fa camí</li> <li>Al fer escudella es veu la triadella</li> <li>Al malalt li preguntes si vol caldo</li> <li>Al que no vol brou, deu escudelles</li> <li>Al qui no li agrada una escudella bona, no és home ni dona</li> <li>Al qui no vol brou, dar-li'n tres tasses</li> <li>Al qui no vol 'caldo', tassa i mitja</li> <li>Al Soleràs, mengen sopes en un cabàs <br /> </li> <li>Alimenta més l'escudella que una bona costella, però si pot ésser la costella i l'escudella</li> <li>Als vells atuells, bona sopa</li> <li>Amb aigua sola no es fa bon brou (o caldo)</li> <li>Amb escudella i bon vi, no et faci por el camí</li> <li>Amb escudella i bon vi, no tinguis por de morir</li> <li>Amb l'escudella beu una vegada, dues amb el peix i amb la carn tres</li> <li>Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir</li> <li>Amb pa d'altri, sopa espessa</li> <li>Amb sopes d'all i vi no et faci por el morir <br /> </li> <li>Amb sopes i all i vi fort no et faci por la mort <br /> </li> <li>Amb sopes i surres se crien les criatures <br /> </li> <li>Amb surres i sopes se crien les bones mosses <br /> </li> <li>Amb una bona escudella per endavant la resta no ve d'un pam</li> <li>Anar (algú) a la sopa</li> <li>Beu brou i viuràs prou</li> <li>Beu una vegada amb l'escudella, dues amb el peix i amb la carn tres</li> <li>Beure un afront com una sopa de llet</li> <li>Bon convent, si donen sopa</li> <li>Bon vi darrera bon brou, mai ningú l'ha alabat prou</li> <li>Bon vi i bona escudella i que treballi el qui em ve al darrera</li> <li>Bon vi i sopa bullida allarguen la vida</li> <li>Borratxo com una sopa</li> <li>Brou de gallina els morts ressuscita</li> <li>Brou de gallina torna la vida</li> <li>Brou de gallina, la millor medecina</li> <li>Brou de gallina, torna la vida</li> <li>Brou de la taverna no beveu</li> <li>Brou de llengües</li> <li>Brou de partera</li> <li>Brou de partera, gallina sencera</li> <li>Brou rescalfat i amic reconciliat, perden el gust</li> <li>Brou rescalfat, pel dimoni</li> <li>Brou sense greix amb escreix</li> <li>Bufa es brou i el té ben fred</li> <li>Bufar en brou (caldo) fred (o gelat)</li> <li>Bufar es brou i tenir-lo fred</li> <li>Cada dia cols amarga el caldo</li> <li>Cada dia olla amarga el caldo</li> <li>Caldo de gallina, torna la vida</li> <li>Caldo dolent bufant i bevent i com més dolent més bullent</li> <li>Caldo dolent, bufant i bullent</li> <li>Caldo i casament, en calent</li> <li>Caldo massa calent, caldo dolent</li> <li>Caldo rescalfat i amic reconciliat perden el gust</li> <li>Caldo rescalfat, pel dimoni</li> <li>Caldo rescalfat, pel gat</li> <li>Caldo sense pernil ni gallina, no val una sardina</li> <li>Calent com un caldo</li> <li>Carn de carpó fa caldo millor</li> <li>Carn vella fa bon brou</li> <li>Com caldo de tramussos o de guilla, que està fred i crema</li> <li>Constipat com una sopa</li> <li>Contar sopars de duro</li> <li>Crear un caldo de cultiu</li> <li>Cundir més que l'escudella caldosa</li> <li>De la má á la boca, se pert la sopa</li> <li>De les sopes de la infantesa queden records a la vellesa <br /> </li> <li>De poc pa, no se'n poden fer gaires sopes <br /> </li> <li>De quin pa farem sopes? <br /> </li> <li>Del seu pa faràs sopes <br /> </li> <li>Deixar per un plat d'escudella</li> <li>Deixar sense pilota l'escudella</li> <li>Del cigró, beu-te el caldo i tira-ló</li> <li>Del plat a la boca es perd la sopa</li> <li>Descobrir (o inventar) (algú) la sopa d'all</li> <li>D'escudella sense oli</li> <li>Després de l'escudella i la carn d'olla hi ha els entrants</li> <li>Després d'una festa major, una sopa amb oli</li> <li>Diners d'altri i brou (o caldo) de peix, no fan greix</li> <li>Dona d'altre marit, olla de caldo afegit</li> <li>Dona que estima el maridet, darrera l'escudella bon traguet</li> <li>Dona que estima el marit, darrera la sopa un traguet de vi</li> <li>Dona que estima el marit, darrera l'escudella li dóna vi tot seguit</li> <li>Donar (o explicar) un sopar d'a duro</li> <li>El bon brou amb un all de ceba ja en té prou</li> <li>El bon brou bon vi vol</li> <li>El bon vi i la sopa bullida allarguen la vida</li> <li>El brou amb tassa i sense tatxa</li> <li>El brou bon vi vol</li> <li>El brou de gallina resta set anys dintre del ventre</li> <li>El brou i el casament, en calent</li> <li>El brou sense greix i amb escreix</li> <li>El brou, a gust del malalt</li> <li>El caldo de gallina per tots mals és medicina</li> <li>El caldo de gallina resta set anys dins del ventre</li> <li>El caldo de gallina, el mort ressuscita</li> <li>El caldo de gallina, és gran medecina</li> <li>El caldo és bo pel matiner</li> <li>El caldo fi, vol vi per coixí</li> <li>El caldo i el casament, en calent</li> <li>El dijous, sopes amb ous i la vella no fila </li> <li>El dimecres, menja sopes amb vetes i la vella no fila<br /> </li> <li>El llit calent fa menjar la sopa freda</li> <li>El millor brou és el de palet</li> <li>El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella</li> <li>El que menja sopes se les pensa totes <br /> </li> <li>El que no put ni fa olor, no fa bon brou</li> <li>El qui sopa sopa es pensa que sopa i no sopa</li> <li>El vi calent i caldo fred</li> <li>El vi fred i el caldo calent i si pot ser bullent</li> <li>els cinc manaments del pastor: el primer, menjar sopes en calder; el segon, que del seu ramat és tot el món; el tercer, menjar-se el millor corder; el quart, dejunar després de fart; el cinquè, viure sense fer res</li> <li>Els d'Alfarràs mengen sopes amb un cabàs</li> <li>Els de Montbui fan les sopes en una campana<br /> </li> <li>Els llençols calents fan menjar l'escudella freda</li> <li>Els qui mengen sopes són bons balladors <br /> </li> <li>En fer l'escudella es veu la triadella</li> <li>En hivern, bona sopa i vi calent</li> <li>En l'hivern, bona sopa i vi calent</li> <li>Entre cunyades, caldo al carrer</li> <li>És un brou que es pot tallar</li> <li>Escudella a la correguda</li> <li>Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida</li> <li>Escudella amb forquilla</li> <li>Escudella amb mitja polla vol gran olla</li> <li>Escudella amb pa, menjar de frare</li> <li>Escudella amb porc, moltó i gallina, la millor medecina</li> <li>Escudella amb vi fa bon sagí</li> <li>Escudella amb vi, aixequen el padrí</li> <li>Escudella ben bullida a tothom convida</li> <li>Escudella calenta, menjar de senyor, escudella freda no la vol ni el gos</li> <li>Escudella clara, per rentar la cara</li> <li>Escudella de Cadaqués, naps i cols i no res més</li> <li>Escudella de can Claret, poca carn i molt suquet</li> <li>Escudella de gallina els morts ressuscita</li> <li>Escudella de moltó, escudella de senyor</li> <li>Escudella de sagí, no la vull per mi</li> <li>Escudella de sagí, olla de mesquí</li> <li>Escudella de tota carn, olla podrida</li> <li>Escudella de tripes, bé te'n repiques</li> <li>Escudella de vint-i-nou bulls feta de pressa i sense carn</li> <li>Escudella d'escopina per la meva veïna</li> <li>Escudella d'esquirol cura diarrea</li> <li>Escudella endevinada a qui no agrada</li> <li>Escudella espessa cura la cabeça</li> <li>Escudella freda, i vi calent, fan mal al ventrell</li> <li>Escudella i aixeca't</li> <li>Escudella i carn d'olla</li> <li>Escudella i vi fan bon sagí</li> <li>Escudella massa bullida, perd sentida</li> <li>Escudella per dinar i escudella per sopar acaba per cansar</li> <li>Escudella per dinar i per sopar acaba per cansar</li> <li>Escudella per dinar un gran menjar, escudella per sopar la pots llençar</li> <li>Escudella que bull massa té gust de carbassa</li> <li>Escudella que bull massa, carabassa</li> <li>Escudella reposada és la millor menjada</li> <li>Escudella reposada fa més llarga la dinada</li> <li>Escudella reposada, la millor menjada</li> <li>Escudella rescalfada, pel gat o per la criada</li> <li>Escudella rescalfada, que se la mengi la criada</li> <li>Escudella sense col no val un caragol</li> <li>Escudella sense gallina, per la meva veïna</li> <li>Escudella sense patata, com boda sense ballada</li> <li>Escudella sense porc no val molt ni poc</li> <li>Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina</li> <li>Espès com un caldo de faves</li> <li>Ésser brou de llengua</li> <li>Ésser el qui va fregir l'escudella</li> <li>Ésser l'inventor de la sopa d'all</li> <li>Ésser un sopes <br /> </li> <li>Estar (algú) a la sopa</li> <li>Estar (algú) com una sopa (o fet una sopa)</li> <li>Estar (algú) fet caldo</li> <li>Estar a la sopa</li> <li>Estar borratxo com una sopa</li> <li>Estar com una sopa</li> <li>Estar fet caldo</li> <li>Estar gat com una sopa</li> <li>Explicar sopars de duro</li> <li>Explicar un sopar de duro</li> <li>Fer com el bisbe Don Opes, que menjava pa amb les sopes <br /> </li> <li>Fer com en Cluella, que menja primer la vianda que l'escudella</li> <li>Fer com en Cluella, que menjava primer la carn d'olla que l'escudella</li> <li>Fer com en Cucuella que primer es menjava la carn de l'olla que l'escudella</li> <li>Fer com en Lluella, que menja primer la vianda que l'escudella</li> <li>Fer el caldo gras a algú</li> <li>Fer escudella</li> <li>Fer l'escudella</li> <li>Fer l'escudella magra</li> <li>Fer olor d'escudella</li> <li>Fer sopes (d'algú)</li> <li>Fer-se les sopes (en un lloc)<br /> </li> <li>Fesolet o caldo és bo per a qui matina</li> <li>Fins a la sopa</li> <li>Foll és, i trop ardit, qui diu del vi del rei agre ni del brou de la sua caldera magre</li> <li>Gallina jove, caldo clar</li> <li>Gallina vella fa bon brou</li> <li>Gallina vella fa bon caldo</li> <li>Gallina vella, fa bon caldo... però que se'l begui qui està malalt</li> <li>Gat com una sopa</li> <li>Gat que no miola no sopa</li> <li>Haver inventat la sopa d'all</li> <li>Haver-li donat brou de llengües</li> <li>Inventar la sopa d'all</li> <li>La benedicció de la sopa, si no me l'acabo, en guardaré poca</li> <li>La bona escudella fa bona costella</li> <li>La bona escudella infla la mamella</li> <li>La carn del carpó fa el brou millor</li> <li>La casa ben regida al migdia escudella i al vespre amanida</li> <li>La cullera fa el brou</li> <li>La gallina grossa fa el bon brou</li> <li>La mare no vol que begui vi i ell hi fa sopes <br /> </li> <li>La menta no pot mentir: l'escudella fa pair</li> <li>La núvia ben ballada, i l'escudella reposada</li> <li>La peresa vol sopes <br /> </li> <li>La que estimi el marit, després de la sopa que li doni vi</li> <li>La sopa bollida, allargue la vida; i l'escudella, doblada</li> <li>La sopa bullida allarga la vida, la sopa escaldada l'allarga doblada</li> <li>La sopa clara i el xocolate espès</li> <li>La sopa d'all si no fa bé no fa mal</li> <li>La sopa de sagí fa de bon pair</li> <li>La sopa és el coixí del païdor</li> <li>La sopa és fada</li> <li>La sopa escalda(da) allarga l'anya(da)</li> <li>La sopa escaldada fa sortir el color a la cara</li> <li>La sopa escaldada treu llustre en cara</li> <li>La sopa fa la galta grossa</li> <li>La sopa i el casament, en calent</li> <li>Les bromades del juliol, molt soroll i poc brou</li> <li>Les gràcies es donen després de sopar</li> <li>Les sopes i el sol a l'hivern donen consol </li> <li>Les sopes i els amors, els primers són els millors</li> <li>Les sopes són el llevat del ventre</li> <li>les sopes tenen cinc virtuts: bones per dormir, millor per pair, esmolen les dents, omplen el ventrell i fan posar vermell<br /> </li> <li>L'escudella a taula, santa paraula</li> <li>L'escudella al migdia or, al vespre plata i l'endemà mata</li> <li>L'escudella amb carbassa vol ser ofegada amb vi, aigua no massa</li> <li>L'escudella calenta retorna el ventre, però si no ho és no val res</li> <li>L'escudella calenta tempera el ventre</li> <li>L'escudella de llentilles aclareix el cervell i no te'n rigues</li> <li>L'escudella de pagès atipa i saps què és</li> <li>L'escudella de pagès és el plat que atipa més</li> <li>L'escudella de sagí no la vol el veí</li> <li>L'escudella de sant Claret, poca pasta i molt suquet</li> <li>L'escudella de santa Clara, verdura i aigua</li> <li>L'escudella del palau nap i cols i adéu-siau</li> <li>L'escudella del palau, aigua, trumfes i adéu-siau</li> <li>L'escudella d'esquirol fa passar la diarrea</li> <li>L'escudella endevina a qui no agrada</li> <li>L'escudella és bona pel cos i per la butxaca</li> <li>L'escudella és el llevat del ventre</li> <li>L'escudella es fa sola</li> <li>L'escudella és la cadira del menjar</li> <li>L'escudella és la mare del ventre</li> <li>L'escudella fa bon ventre</li> <li>L'escudella i els amors els més promptes són millors</li> <li>L'escudella i la carn d'olla, omplen la garjola</li> <li>L'escudella i pitança, bufar-hi és de mala criança</li> <li>L'escudella manté el cos i la butxaca</li> <li>L'escudella no s'ha de remenar per més que cremi</li> <li>L'escudella per dinar, menjar bo i sa; l'escudella pel vespre, tira-la per la finestra</li> <li>L'escudella reposada és la millor menjada</li> <li>L'escudella reposada fa la vida a la criada</li> <li>L'escudella sense espumar, molta brutícia hi ha</li> <li>L'escudella, al migdia és or, al vespre plata i l'endemà mata</li> <li>L'escudella, ben bullida i ben humida</li> <li>L'inventor de la sopa d'all</li> <li>L'olla sense cap patata, escudella de beata</li> <li>Los bons, al caldo</li> <li>Llençols calents, fan menjar la sopa freda</li> <li>Massa cols el caldo amargueja</li> <li>Matar el porc en lluna vella fa dolenta l'escudella</li> <li>Menjar la sopa boba</li> <li>Menjar l'escudella amb forquilla</li> <li>Menjar l'escudella bé i amb tranquil•litat com a can Pagès d'Armadà</li> <li>Menjar l'escudella freda</li> <li>Menjar-se la sopa boba</li> <li>Menjar-se l'escudella freda amb prou temps</li> <li>Menjar-se-li l'escudella al cap</li> <li>Mirar el caldo i els talls</li> <li>Misericòrdia amb escudella, brou amb graella</li> <li>Misericòrdia en sopes, caldo en graelles</li> <li>Molt caldo i pocs trossos</li> <li>Molta verdura i poca carn, escudella per matar de fam</li> <li>Molts de cuiners junts no fan es brou bo</li> <li>Mullar-se com una sopa</li> <li>Naps i cols i cols i naps, escudella de soldat</li> <li>Naps i cols, escudella de pagès</li> <li>Ni escudella de congre sense porro ni graells, ni herència de tutors sense trampes ni consells</li> <li>Ni escudella rescalfada ni donzella festejada</li> <li>Ni escudella rescalfada ni promesa conciliada</li> <li>Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni bona salsa sense all</li> <li>Ni menjar sopes sense cullera ni tenir porta amb polleguera <br /> </li> <li>Ni put, ni ol, ni fa bon brou</li> <li>Ni vi calent ni brou fred</li> <li>No es fa bon brou, amb aigua sola</li> <li>No et fiïs d'aire de forat, de frare desfrarat ni de caldo rescalfat</li> <li>No fer-li l'escudella a gust</li> <li>No haver trencat mai cap escudella</li> <li>No remenis l'escudella encara que es cremi</li> <li>No saber de què fer l'escudella</li> <li>No saber de quin pa fer sopes <br /> </li> <li>No saber ni treure l'escudella del foc</li> <li>No servir ni per treure l'escudella del foc</li> <li>No vols "caldo"?; Dues tasses</li> <li>No vols brou? Tassa i mitja</li> <li>No vols 'caldo'? Tassa i mitja</li> <li>No vols caldo? Tres tasses!</li> <li>Olla petita, escudella pobra i magra</li> <li>Olla sense sal, escudella que no val</li> <li>Olla sense sal, escudella sense ànima, taula sense menjar</li> <li>Pa eixut i escudella reposada treuen l'hoste de casa</li> <li>Pa i aigua: sopa (o sopes)<br /> </li> <li>Parlar (o fer) sopes <br /> </li> <li>Partir-se l'escudella</li> <li>Passe avant i afegirem caldo</li> <li>Pel desembre, farinetes i sopes de tupí <br /> </li> <li>Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades <br /> </li> <li>Pel juliol, molt soroll i poc brou</li> <li>Pel vell, sopa clara i vi bo és el millor</li> <li>Pel vell, sopes, caldo i vi bo és el millor</li> <li>Pels vells escudella i vi novell, és el millor</li> <li>Per a bon arròs a cal Tet d'Albanyà, per escudella fina a can Merlo de Lledó</li> <li>Per a la primera tassa mai no hi falta brou</li> <li>Per la gent de marina, sopes amb vi és medecina <br /> </li> <li>Per les velles, caldo d'estrelles; pels hereus, caldo de peus; pels fadrins, caldo d'escorpins; pels casats, caldo de gats; per les joves, caldo de polles</li> <li>Per qui no pot rosegar l'escudella és el millor menjar</li> <li>Per qui no té dents l'escudella és el millor element</li> <li>Per un cigró no es perd l'escudella</li> <li>Poder-s'hi menjar sopes <br /> </li> <li>Posar-se com una sopa</li> <li>Precaució i brou de gallina estalvia medecina</li> <li>Predica na Saura que no begui vi i ella hi feia sopes <br /> </li> <li>Prou escudella</li> <li>Quan hi ha poc pa, escudella't primer, que la vianda ho pagarà</li> <li>Quan l'ase pixi et beus el brou</li> <li>Quan les Cabrelles es ponen a l'hora de sopar, el pastor a la muntanya ha de tornar</li> <li>Quan les Cabrelles es ponen a l'hora de sopar, el pastor se'n pot tornar</li> <li>Quan les Cabrelles van a sopar a la muntanya, el bon pastor torna a la cabanya</li> <li>Quan treguin l'escudella del foc, no abandonis mai el lloc</li> <li>Que es faci fúmer l'estalviar, una arengada per a tots dos i l'espina pel caldo</li> <li>Que n'has de menjar de plats d'escudella!</li> <li>Que no ens faltin sopes, i encara no poques <br /> </li> <li>Quedar fet una sopa</li> <li>Qui amb la sopa beu, quan és mort no hi veu</li> <li>Qui beu amb l'escudella quan es mor no beu amb botella</li> <li>Qui beu radere la sopa después de mort no hi veu gota</li> <li>Qui després de la sopa beu s'acosta al tombeu</li> <li>Qui en tingui més, que mengi més sopes <br /> </li> <li>Qui escudella d'altre espera, dinarà tard</li> <li>Qui escudella d'altre espera, freda se la menja</li> <li>Qui escudella d'altri espera mai se la menja calenta</li> <li>Qui escudella d'altri espera mai se la menja sencera</li> <li>Qui escudella d'altri espera, freda se la menja... i a vegades ni freda ni calenta</li> <li>Qui ha d'esperar un altre menja l'escudella tard i dolenta</li> <li>Qui l'escudella d'altri espera, freda la menja</li> <li>Qui menja escudella de carn, menja galant</li> <li>Qui menja sopes les entén totes</li> <li>Qui menja sopes se les pensa totes<br /> </li> <li>Qui no li agrada l'escudella bona no és home ni dona</li> <li>Qui no menja escudella no està gras</li> <li>Qui no menja escudella no menja fregit</li> <li>Qui no menja escudella omple la mamella</li> <li>Qui no menja sopes, no se les té totes <br /> </li> <li>Qui no té pa no pot fer sopes <br /> </li> <li>Qui no vol «caldo», tres tasses</li> <li>Qui no vol brou, set escudelles</li> <li>Qui no vol caldo, dues tasses</li> <li>Qui no vota no sopa</li> <li>Qui té mare minge sopes i qui no en té no se les minge totes <br /> </li> <li>Qui té pa cuit, ja es pot fer sopes <br /> </li> <li>Qui té pa sec que es faci sopa i qui té pa tou que es faci rostes</li> <li>Qui tinga crostes, que es faci sopes i qui no en tinga, que badalli <br /> </li> <li>Qui tingui més pa, que se'n faci sopes <br /> </li> <li>Qui vol menjar sopes a l'estiu, ha de sembrar pèsols al mes d'abril <br /> </li> <li>Remena, Ramon, que sopes són <br /> </li> <li>Sa mare no vol que begui vi i ell se'n fa sopes <br /> </li> <li>Seguit, seguit, el caldo amarga</li> <li>Sense pa no es fan sopes <br /> </li> <li>Ser bufar en caldo fred</li> <li>Ser caldo de borraines</li> <li>Ser clar com caldo de sopista</li> <li>Ser com l'escudella de sant Claret, poca pasta i molt suquet</li> <li>Ser com l'escudella de santa Clara, verdura i aigua</li> <li>Ser estudiant de la sopa</li> <li>Ser un agafa-sopes <br /> </li> <li>Si el ventre et dol, menja sopes amb poliol <br /> </li> <li>Si eres vella, caldo de tella</li> <li>Si no vols brou, dues tasses!</li> <li>Si no vols caldo, dues tasses</li> <li>Si no vols caldo, tassa i mitja</li> <li>Si no vols menjar sopes tot l'estiu, sembra pèsols per l'abril <br /> </li> <li>Si tens mal de ventre menja sopes de menta <br /> </li> <li>Si vols bé al teu marit, després de les sopes dóna-li vi <br /> </li> <li>Si vols tenir bon sagí, menja sopes de pa vespre i matí <br /> </li> <li>Sobretot canyella, que fa bon brou</li> <li>Sopa bullida allarga la vida</li> <li>Sopa d'aigua</li> <li>Sopa d'all, per a esperar el tall</li> <li>Sopa de flocs de civada</li> <li>Sopa de menta, pel mal de ventre, de farigola pel mal de cap, d'un raig d'oli escaldat pel rogall i la de ruda per l'histeri</li> <li>Sopa de pa, de mon mastegar</li> <li>Sopa de pa, fa de bon mastegar, escudella de sagí, fa de bon pair</li> <li>Sopa grassa, testament magre</li> <li>Sopa sense oli no val un dimoni</li> <li>Sopes amb pa, menjar beneït <br /> </li> <li>Sopes amb vi aixequen el padrí <br /> </li> <li>Sopes amb vi fan bon sagí </li> <li>Sopes amb vi no emborratxen, però aixafen</li> <li>Sopes amb vi no emborratxen, però alegren la panxa</li> <li>Sopes amb vi no emborratxen, però escalfen</li> <li>Sopes de pa, menjar de beneits</li> <li>Sopes i olives, o cap o a estibes<br /> </li> <li>Sopes, aigua i pa</li> <li>Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones</li> <li>Suar-se les sopes<br /> </li> <li>Tenir l'escudella assegurada</li> <li>Tirar l'escudella a terra</li> <li>Tirar terra a l'escudella</li> <li>Tonteries són sopes i es mingen a grapats <br /> </li> <li>Tot passa, fins l'escudella</li> <li>Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada</li> <li>Trellat, ¿vols sopes? <br /> </li> <li>Trobar fins a la sopa</li> <li>Trobar pèls a la sopa</li> <li>Trobar-se (algú) [fins] a la sopa</li> <li>Trobar-te'l fins a la sopa</li> <li>Unes sopes d'un caldo de borraines entren com sant Josep i la Virgen</li> <li>Valer més el brou que les tallades</li> <li>Vella gallina fa bon brou</li> <li>Vessar-se l'escudella</li> <li>Viuda d'altre marit, olla de caldo afegit</li> <li>Viure de la sopa boba</li> <li>Xocolata i sopa bullida, allarguen la vida</li> <li>Xop com una sopa</li> <li>Xopat com una sopa</li> </ol><br /> &nbsp;<b><span style="font-size: large;">Mira també</span></b><br /> <br /> Joan Amades i Gelats (1978b): <i>L'escudella</i>. Ed. Selecta. Col·lecció «El Tresor Popular de Catalunya», núm. 2. 142 pàg. <br /> <ol></ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/254663176658740955-8984143360000542727?l=refranyer-tematic.blogspot.com' alt='' /></div> <p><a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/rmK8eTNZlzU2E0Xic7bwcozXIOM/0/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/rmK8eTNZlzU2E0Xic7bwcozXIOM/0/di" border="0" ismap="true"></img></a><br/> <a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/rmK8eTNZlzU2E0Xic7bwcozXIOM/1/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/rmK8eTNZlzU2E0Xic7bwcozXIOM/1/di" border="0" ismap="true"></img></a></p><img src="http://feeds.feedburner.com/~r/RefranyerTemtic/~4/9l4cnDtz67o" height="1" width="1"/>Víctor Pàmies i Riudorhttps://profiles.google.com/111878849298312692669noreply@blogger.com0http://refranyer-tematic.blogspot.com/2009/12/brou-sopa-escudella-caldo.htmltag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-83696127253838113402009-12-12T17:00:00.003+01:002009-12-12T17:06:36.127+01:002009-12-12T17:06:36.127+01:00<ol><li>A Olot, barretines</li><li>A Olot, barretines de pertot</li><li>Això no em cap a la barretina</li><li>Amb barretines i esclops no tindràs piulots, i amb tricot i peücs, ni fredelucs</li><li>Arc per la matina, prepara la barretina</li><li>Au!, a can Daldo d'Olot a forrar (o enfortir) barretines</li><li>Barretina a la dreta, discreta; barretina a l'esquerra vol guerra</li><li>Barretina de costat, fa enamorat</li><li>Barretina d'Olot</li><li>Barretina en mà, és el millor anar</li><li>Barretina endavant i peu endarrera</li><li>Cap sense barretina, tothom hi barrina</li><li>De barretines i mocadors, d'allà on n'entra un ne surten dos</li><li>En temps de fred, val més una barretina que un barret</li><li>Encara era a enfortir barretines a Olot</li><li>Ésser encara a enfortir barretines</li><li>Fer (algú) barretines</li><li>Ficar-s'ho a la barretina</li><li>Gent de marina, gent de barretina</li><li>Haver-n'hi per tirar la barretina al foc</li><li>No cabre a la barretina una cosa a algú</li><li>No em passa per la barretina!</li><li>On hi ha barretines, no hi campen mantellines (o caputxines)</li><li>On parlen barretines, callen mantellines (o caputxines)</li><li>Passar alguna cosa per la barretina</li><li>Peu endavant i barretina endarrera</li><li>Qui gasta molt en barretines sempre va amb esclops</li><li>Qui gasta molt en barretines, sempre va descalç</li><li>Si es gira la barretina al revés, fa de mal parlar-hi</li><li>Si l'enveja es tornés tinya, a molts no els cabria la barretina</li><li>Sortir de la barretina</li><li>Suar la barretina</li><li>Tant se val barretina vermella que vermella barretina</li><li>Tant se val barretina vermella, com vermella barretina</li><li>Tenir pedres a la barretina</li><li>Tirar la barretina</li><li>Treure's alguna cosa de la barretina</li><li>Trons i llamps, barretines de set pams</li></ol><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-size:130%;" >Mira també</span><br /><br />Joan Amades (1955): <span style="font-style: italic;">La barretina</span>. Barcelona. Col·lecció «Biblioteca de cultura tradicional». 78 pàgines. | Edició facsímil el 1982. Barcelona, Ed. Diàfora. 78 pàgines.<div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/254663176658740955-8369612725383811340?l=refranyer-tematic.blogspot.com' alt='' /></div> <p><a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/iaEVZteKR95wYBCE4f07nj70290/0/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/iaEVZteKR95wYBCE4f07nj70290/0/di" border="0" ismap="true"></img></a><br/> <a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/iaEVZteKR95wYBCE4f07nj70290/1/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/iaEVZteKR95wYBCE4f07nj70290/1/di" border="0" ismap="true"></img></a></p><img src="http://feeds.feedburner.com/~r/RefranyerTemtic/~4/CUBRqzB8pOk" height="1" width="1"/>Víctor Pàmies i Riudorhttps://profiles.google.com/111878849298312692669noreply@blogger.com0http://refranyer-tematic.blogspot.com/2009/12/barretina.htmltag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-77384497401454663712009-11-07T21:10:00.003+01:002009-11-07T21:26:08.871+01:002009-11-07T21:26:08.871+01:00<ol><li>A boca de canó</li><li>A boca de fosc (o a boca nit)</li><li>A boca de fosc, les noies a casa</li><li>A boca plena</li><li>A boca que no parla, Deu no l'ou</li><li>A boca què vols</li><li>A boca tancada no hi entren mosques</li><li>A boca tancada, no entra ni mosca ni alada</li><li>A cor què vols, boca què desitges</li><li>A demanar de boca</li><li>A la boca del ca no hi busquis pa</li><li>A la boca del discret, el que és públic és secret</li><li>A la dona i a la mula, per la boca els entra l'hermosura</li><li>A Massalcoreig comença la flor de les catalanes; a la Granja, bocatoves i a Torrent, les esmolades</li><li>A Paüls primer obren la boca que els ulls</li><li>A tu ningú et busca la boca per un foguer</li><li>A Vinebre cargols, a la Torre (de l'Espanyol) raboses i a Cabassers bocamolls</li><li>Abans d'obrir sa boca, ja li han (o he) vist ses dents</li><li>Agafar per la boca</li><li>Ai, boca pecadora!</li><li>Així que ha obert la boca, li he vist les dents</li><li>Alhaja que te boca, ningú la toca</li><li>Amb el dinar a la boca</li><li>Amb el menjar a la boca</li><li>Amb el mos a la boca</li><li>Amb la boca menuda</li><li>Amb la boca petita</li><li>Amb la boca plena</li><li>Amb la boca plena d'aigua, bufar el foc</li><li>Amb la boca tancada</li><li>Amb mal gust de boca</li><li>Amic de boca, pec se fa i és moix; si l'ha om ops a tòrcer verduc, serà de boix</li><li>Amics, fins els ocs, a la boca no m'hi tocs</li><li>Anar (o córrer) de boca en boca</li><li>Anar amb set pams de boca oberta (o amb set pams de llengua)</li><li>Anar bocaplè d'alguna cosa</li><li>Anar de boca a orella</li><li>Anar de boca en boca</li><li>Anar fent boca</li><li>Anar tirant el lleu per la boca</li><li>Anar-se'n de la boca</li><li>Aquest parla per sa boca, com sant Pau</li><li>Aquí, com a París, es menja amb la boca</li><li>Argent en boca i guarda la bossa</li><li>Badar boca</li><li>Badar la boca (o els ulls)</li><li>Badar la boca al vent</li><li>Bé està la llengua dins la boca</li><li>Bèstia que té boca, ningú la toca</li><li>Boca (o la boca) que no parla, Déu no l'ou</li><li>Boca a boca</li><li>Boca amarga no pot escopir mel</li><li>Boca amarga no pot tirar mai dolçor</li><li>Boca amarga no pot tirar mai saliva dolça</li><li>Boca amb boca, es desboca</li><li>Boca ampla, golós segur</li><li>Boca besada no perdé ventura, ans se renova com ho fa la lluna</li><li>Boca de mel i cor de fel, hipòcrita i cruel</li><li>Boca de mel i mans de fel</li><li>Boca de mel, cor de fel</li><li>Boca de molta besada, de cap no s'agrada</li><li>Boca de pinyó, testa de meló</li><li>Boca de pobre, panxa d'infern</li><li>Boca de ric i butxaca de pobre</li><li>Boca d'infern (o de fel, o de trons, o de verí, o del dimoni)</li><li>Boca fada, o riu o bada</li><li>Boca grossa, malparlada</li><li>Boca i bossa oberta fan casa certa</li><li>Boca jove tota sola riu i cul de vell sol peta</li><li>Boca muda mai és retuda (o vençuda)</li><li>Boca muda mai fou abatuda</li><li>Boca muda mai no és batuda</li><li>Boca per avall</li><li>Boca precipitada, aviat lamentada</li><li>Boca que diu que no, qualque pic pot dir que sí</li><li>Boca que diu sí també diu no</li><li>Boca que menja fel, no pot escupir mel</li><li>Boca que no parla, Déu no la sent</li><li>Boca que no parla, Déu no la vol</li><li>Boca que no parla, Déu no l'ou</li><li>Boca que parla, Déu l'ou</li><li>Boca què vol?</li><li>Boca què vols</li><li>Boca què vols, cor què desitges</li><li>Boca sense queixals, molí sense mola</li><li>Boca tancada no diu res</li><li>Boca tancada, Déu no l'ou i el diable no l'entén</li><li>Boca xica l'amor crida</li><li>Bocaalabau -ua</li><li>Bocamoll -lla</li><li>Bona boca i casa oberta fan casa certa</li><li>Cada boca llança son vent</li><li>Cada vegada que (algú) obre la boca, (algú altre) li fa els cors</li><li>Cada vegada que obres la boca pugen el pa</li><li>Cagar-se a la boca (d'algú)</li><li>Calleu, mala boca!</li><li>Cansa't de peus i tanca't de boca i et curaràs la gota</li><li>Carta tirada no pot ser reculada, ni paraula dita a la boca no pot ser tornada</li><li>Cent en boca i guarda la bossa</li><li>Cloure la boca</li><li>Coca, del nas a la boca</li><li>Coca, del nas a la boca i de la boca al nas de coca no en tastaràs</li><li>Com el badall d'en Feliu, que va obrir la boca a l'hivern i la va tancar a l'estiu</li><li>Com el valent de Prades, que matava les rates a trabucades</li><li>Com l'avi Jai, que va morir amb la boca oberta</li><li>Com parlar per boca d'ase</li><li>Comentar amb la boca petita</li><li>Córrer de boca en boca</li><li>Córrer més que un cavall desbocat</li><li>Cortesia de boca, molt val i poc costa</li><li>Cosir-se [un punt a] la boca</li><li>Cosir-se la boca</li><li>D'aigua, poca; de pernil, fins la boca</li><li>De boca</li><li>De boca en boca</li><li>De bocaterrosa</li><li>De cor amarg, mai boca dolça</li><li>De la boca al nas, no en tastaràs pas</li><li>De la mà a la boca, mai no s'equivoca</li><li>De la mà la boca se perd la sopa</li><li>De la mà la boca, se fon la sopa</li><li>De l'abundància del cor, en parla la boca</li><li>De l'abundància del cor, la boca en vessa</li><li>De què ha dinat? Sa boca calla, es ventre ho sap</li><li>Deixar algú amb la mel a la boca</li><li>Deixar algú amb la paraula a la boca</li><li>Deixar algú amb un pam de boca</li><li>Deixar amb la mel a la boca</li><li>Deixar amb la paraula a la boca</li><li>Deixar amb un pam de boca</li><li>Deixar bocabadat</li><li>Deixar bocassa</li><li>Deixar bona boca</li><li>Deixar mal gust de boca</li><li>Deixar mal regust de boca</li><li>Deixar mala boca</li><li>Deixar un bon sabor de boca</li><li>Deixar-lo amb la paraula a la boca</li><li>Del boca orella</li><li>Del nas a la boca, te'n tocarà una gota, però de la boca al nas ni una gota en tocaràs</li><li>Del plat a la boca es perd la sopa</li><li>Del plat a la boca, ningú s'equivoca</li><li>Del plat a la boca, ningú s'equivoca; però de la boca al nas, no n'hauràs</li><li>Dels bons menjars, primer que la boca en tasta el nas</li><li>Déu en la boca i el diable en el cor</li><li>Déu m'entén i punt en boca</li><li>Diner en boca i guarda la bossa</li><li>Dir a mitja boca</li><li>Dir a plena boca</li><li>Dir aquesta boca és meva</li><li>Dir una cosa a boca plena</li><li>Dir una cosa només de boca</li><li>Diu Na Joana Matroca: "Una agulla per la roba i altres dues per la boca"</li><li>Diuen les dones del born: per la boca s'escalfa el forn</li><li>Doblers en bossa i mel a sa boca</li><li>Dolç a la boca, amarg al cos</li><li>Dolç a la boca, amargant al cos</li><li>Dona boja, parlin les mans, i calli la boca</li><li>Donar gust a la boca</li><li>Donar puntades de peu a la boca</li><li>Dues mans pre treballar i una boca per menjar</li><li>Dur la flor al pit fa formal, dur-la a la boca fa animal</li><li>El badall d'en Carreres, que es va quedar amb la boca oberta</li><li>El badall va d'una boca a l'altra com l'ocell de branca en branca</li><li>El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró</li><li>El camí de la boca, ningú l'equivoca</li><li>El cap, el nas i la boca, fins la mort els cura</li><li>El cavall desembocat, mira'l de lluny i amagat</li><li>El cervell està dalt de tot per regir els ulls, orelles, boca i cor</li><li>El cor dicta la boca</li><li>El gat amb la cua afalaga i amb la boca mossega</li><li>El guanyar fa riure i el perdre mala boca</li><li>El mal vola, s'aboca i s'enganxa</li><li>El nas i la boca, fins la mort els adoba</li><li>El pare Gegantàs amb una boca com un cabàs</li><li>El peix per sa pròpia boca mor</li><li>El que agrada a la boca fa mal al ventrell</li><li>El que cura la boca fa patir la bossa</li><li>El que és bo per la boca és dolent pel cos</li><li>El que és bo per la boca, és mal per la bossa</li><li>El que has dinat i has menjat la boca ho calla i el ventre ho sap</li><li>El que la boca erra, la butxaca ho paga</li><li>El que no agrada als ulls no agrada a la boca</li><li>El que no agrada als ulls, no plau a la boca</li><li>El que peca la boca, ho paga la closca</li><li>El sègol floreix a la boca</li><li>El vi ha de tenir coses de la dona hermosa: bon color, bon nas i bona boca</li><li>El vi ha de tenir tres qualitats de dona maca: bona olor, bon nas i bona boca</li><li>Els de Paüls, obren la boca abans que els ulls</li><li>Els ulls mengen més que sa boca</li><li>En Alaquàs, els de la boca al cul</li><li>En boca cosida mosca no hi entra</li><li>En boca d'algú</li><li>En boca de</li><li>En boca de discret, lo públic és secret</li><li>En boca de dona, tot bé sona</li><li>En boca de mentider, la veritat és sospitosa</li><li>En boca del neci està el seu cor; al cor del savi sa boca d'or</li><li>En boca i ploma (d'algú)</li><li>En boca nostra</li><li>En boca tancada no hi entra mosca ni alada</li><li>En boca tancada, la mosca no hi farà entrada</li><li>En boca tancada, no hi entren mosques</li><li>En Ja Ho Faré, va morir amb la boca oberta</li><li>En la boca del discret allò que és públic és secret</li><li>En la boca està la ganància</li><li>Encara no has obert la boca que ja t'he vist les dents</li><li>Encara que et facin la boca gran, els diners la taparan</li><li>Ensuma de nas, que de boca no en tastaràs</li><li>Es menja més amb els ulls que amb la boca</li><li>Es menja més pels ulls que per la boca</li><li>Es treuria el pa de la boca</li><li>Escalfar-se la boca algú</li><li>Ésser a la boca del llop</li><li>Ésser fluix de boca</li><li>Ésser gra de mill en boca d'ase</li><li>Ésser moll de boca</li><li>Ésser un bocamoll</li><li>Ésser una boca de trons</li><li>Ésser una boca d'infern</li><li>Ésser una boca d'or</li><li>Ésser vent de boca</li><li>Estar bocabadat</li><li>Estirar-se de bocaterrosa</li><li>Fer boca</li><li>Fer boca de títaro</li><li>Fer bocades (d'algú o d'alguna cosa)</li><li>Fer com l'abella, qui porta la mel en la boca i el fibló a la cua</li><li>Fer de la boca cul</li><li>Fer el boca a boca</li><li>Fer obrir la boca</li><li>Fer sang (per la boca, el nas, etc.)</li><li>Fer treure la fel per la boca</li><li>Fer venir (l')aigua a la boca</li><li>Fer venir a algú aigua a la boca</li><li>Fer-hi boca</li><li>Fer-li a u boca un frare</li><li>Fer-li venir aigua a la boca</li><li>Fer-ne bocades</li><li>Fer-se la boca gran de parlar</li><li>Fer-se-li la boca aigua</li><li>Fica-li (o fiqui-li, etc.) el dit (o els dits) a la boca</li><li>Fica-li el dit a la boca i veuràs si mossega</li><li>Ficar-li (a algú) els dits a la boca</li><li>Fluix de boca</li><li>Girar-li a u la boca a un costat</li><li>Gitar la fel (o el fetge) per la boca</li><li>Governa la bossa segons la boca</li><li>Gra de mel per boca d'ase</li><li>Gra de mill en boca d'ase no diu</li><li>Guarda la boca i excusaràs la sagnia</li><li>Hi ha homes vans, que tenen boca però no tenen mans</li><li>La boca amarga no pot llançar sinó fel</li><li>La boca el perd</li><li>La boca encén el foc, mes, si vol, l'apaga tot</li><li>La boca és un petit cancell que tira a terra un gran castell</li><li>La boca és un petit portell i és capaç de destruir un gros castell</li><li>La boca fa foc</li><li>La boca ho calle i la panxa ho sap</li><li>La boca i la bossa oberta, donen sempre entrada certa</li><li>La boca li és mesura</li><li>La boca no admet raons</li><li>La boca no vol noves</li><li>La boca pren el que se li dóna</li><li>La boca que diu no, diu sí</li><li>La boca que no parla, Déu no l'ou</li><li>La bocana, el sol se la mama</li><li>La cua del ca li fa guanyar menjar i sa boca bastonades</li><li>La dona i el peix moren per la boca</li><li>La flor al pit fa garrit, dur-la a la boca fa tanoca</li><li>La llengua està bé dins la boca</li><li>La mel no és feta per a la boca de l'ase</li><li>La paraula eixida de la boca, no pot tornar enrera</li><li>La paraula que ha sortit de la boca no pot tornar enrera</li><li>La pobra de la coca és quan és a la boca</li><li>La sogra pa ser bona ha d'estar amb la boca tancada i la butxaca oberta</li><li>L'enganyador, així com l'abella, ha la mel en la boca i el fibló en la cua</li><li>Les dones són com l'abella: mel a la boca i fibló a la cua</li><li>Lo que no agrada als ulls, no agrada a la boca</li><li>Lo que no agrada als ulls, no plau á la boca</li><li>Los catalans, amples de boca i estrets de mans</li><li>Los de Paüls, primer obrin la boca que els ulls</li><li>Llançar sapos i culebres per la boca</li><li>Llaor en pròpia boca és fosca i sorda</li><li>Llarg de boca, curt de mà</li><li>Llengo dins sa boca, fa sa dona hermosa</li><li>Llepar amb la boca i mossegar amb la cua</li><li>Mala boca muda torna</li><li>Mala cara i pitjor boca</li><li>Mana la boca segons la bossa</li><li>Mel a la boca i guarda la bossa</li><li>Menja més la salut que boca gran</li><li>Menja més la salut que la boca</li><li>Menjar a boca plena</li><li>Menjar més amb els ulls que amb la boca</li><li>Menjar més pels ulls que per la boca</li><li>Més val aigua calenta que boca coenta</li><li>M'ho has tret de la boca</li><li>Miquel, boca de mel, queixal de pega, merda mastega</li><li>Molt fa de boca i de fets no res</li><li>Molts moren per la boca, com els peixos</li><li>Moll de boca</li><li>Morir com l'ase d'en Cabossa, que va morir amb la boca oberta</li><li>Morir com l'avi Gai, amb la boca oberta</li><li>Mort bocabadat, en crida un altre al seu costat</li><li>No badar boca</li><li>No és a tot cul ni a tota boca parlar</li><li>No és la mel per a la boca de l'ase</li><li>No està feta la mel per a la boca del ruc</li><li>No ficar-li ningú el dit a la boca</li><li>No gosar dir esta boca és meua</li><li>No obrir boca</li><li>No obrir la boca</li><li>No saber-se treure les paraules de la boca</li><li>No sempre el foc del cor fuma per la boca</li><li>No s'ha fet la mel per a la boca de l'ase</li><li>No tenir boca per</li><li>No tenir prou boca amb què alabar a algú</li><li>No tenir prou boca...</li><li>No tenir u boca amb què parlar</li><li>Obre la boca i acluca els ulls</li><li>Obre la boca i tanca la bossa</li><li>Obrir la boca</li><li>Obrir primer la boca que els ulls</li><li>Obrir una boca de pam</li><li>Omplir-se'n la boca</li><li>Orar sols de boca, pluja a roca</li><li>Ovella que bela perd bocada</li><li>Pa de civada, mala bocada</li><li>Païdor malalt, boca dolenta</li><li>Paraula que surt de la boca no torna enrere</li><li>Parlar amb la boca plena</li><li>Parlar amb la boca plena de sopes</li><li>Parlar per boca d'altres</li><li>Parlar per boca d'altri</li><li>Parlar per boca de cànter</li><li>Parlar per boca de rap</li><li>Partir la boca (a algú)</li><li>Pecat en boca, Déu el perdona</li><li>Per anar fent boca</li><li>Per boca de</li><li>Per fer boca</li><li>Per la boca del badoc, tant se li és molt com poc</li><li>Per la boca el peix s'agafa</li><li>Per la boca mor el peix</li><li>Per la boca s'escalfa el forn</li><li>Per la boca, posa-hi, però no en treguis</li><li>Per la Candelera, eixuga la bucadera</li><li>Per Sant Tomàs, de la boca al nas</li><li>Per tothom obre la boca i per ningú no obris la bossa</li><li>Petonets al cul i patades a la boca</li><li>Pixar-se a la boca (d'algú)</li><li>Pobre del que entre a la panxa/boca d'un altre</li><li>Posar a algú la mel a la boca</li><li>Posar el caramel a la boca</li><li>Posar els dits a la boca</li><li>Posar en boca d'algú</li><li>Posar punt en boca</li><li>Posar-li el dit a la boca a veure si mossega</li><li>Posar-se a la boca</li><li>Posar-se un glop d'aigua dins sa boca</li><li>Pregar a Déu que vostra boca pecadora no vinga a pa eixut</li><li>Primer obre la boca que allarga la mà</li><li>Primer obre la boca que els ulls</li><li>Quan el cor n'és ple, la boca en parla</li><li>Quan el cor n'és ple, la boca ho ha de dir</li><li>Quan la boca no el demana, [el menjar] el païdor no l'obeeix</li><li>Quan la boca put el ventre és brut</li><li>Quan obres la boca, ja se't veuen les dents</li><li>Que bé que està sa llengua dins sa boca!</li><li>Quedar amb la boca oberta</li><li>Quedar bocabadat</li><li>Quedar-se amb la boca oberta</li><li>Quedar-se amb la mel a la boca</li><li>Quedar-se amb un pam de boca oberta</li><li>Qui a mon fill moca, a mi em besa en la boca</li><li>Qui aboca l'aigua de colp en la canterella, li'n cau més fora que en ella</li><li>Qui aigo aboca aviat, no umpl, i roman banyat</li><li>Qui bada boca, es queda sense coca</li><li>Qui escolta, aprèn, qui és bocamoll desparla</li><li>Qui guarda la boca, guarda els diners de la bossa</li><li>Qui guarda la boca, guarda la bossa</li><li>Qui guarda la seva boca, guarda la seva ànima</li><li>Qui menja fel té la boca amarga</li><li>Qui no té diner en bossa, ha de tenir mel en boca</li><li>Qui no té diners en bossa té fel en boca</li><li>Qui no té diners en bossa, ha de tenir mel en boca</li><li>Qui no té paraula en boca ha de tenir diners a la bossa</li><li>Qui no tingui diners a la bossa que tingui mel a la boca</li><li>Qui parla brut, a la boca se li fa engrut!</li><li>Qui pot dir mare gran boca bada</li><li>Qui tanca la boca no ensenya les dents</li><li>Qui té boca s'equivoca</li><li>Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca</li><li>Qui té boca tot ho aboca</li><li>Qui té mare gran boca bada i qui no en té no por dir res</li><li>Qui té mare, gran boca bada</li><li>Rebre'l amb un somriure a la boca</li><li>Sang per la boca, ni molta ni poca</li><li>Sant Bartomeu aboca aigua pertot arreu</li><li>Sant Nicolau de la boca des port, que ens doni bona vida i bona mort</li><li>Se n'ha anat per la boca, com a bot</li><li>Sembla que t'hagi fet la boca un frare</li><li>Semblar na Joana Boca</li><li>Sense badar boca</li><li>Sense obrir la boca</li><li>Ser cargol de boca molla</li><li>Ser moll de boca</li><li>Ser u moll de boca (o boquimoll)</li><li>Ser un (una) boca molla</li><li>Ser un bocamoll</li><li>Ser un boca-obert</li><li>Ser una boca de trons</li><li>Ser una boca d'infern</li><li>Si governes la boca, governaràs la bossa</li><li>Si n'era un pagès de la boca grossa, tot menjant arròs s'empassa la llossa</li><li>Si tanques la boca a temps, t'estalviaràs molts sentiments</li><li>Si vols estar com un brau, a la boca no donis frau</li><li>Si vols fer surar la teva raó, trabucada!</li><li>Si vols ser bona sogra i per la teva nora alabada, tinguis la bossa sempre oberta i la boca ben tancada</li><li>Si vols tenir el cor d'un brau, no donis a la boca frau</li><li>Tal cosa demans que pugues trobar i aprèn ço que pusques saber i met fe en ta boca i en ta cobesa</li><li>Tanca la boca i la bossa</li><li>Tancar (algú) la boca</li><li>Tancar la boca a algú</li><li>Tant menja una boca gran com una de xica, però la gran fa feina i la xica no</li><li>Tapar la boca</li><li>Tapar la boca amb una figa</li><li>Tapar-li la boca</li><li>Tapa't la boca i estalviaràs la sagnia</li><li>Tenim dos ulls per mirar molt i una boca per parlar poc</li><li>Tenir a demanar de boca</li><li>Tenir boca d'ase</li><li>Tenir bocassa</li><li>Tenir Déu en la boca i els diables en el cos</li><li>Tenir el cony com la boca del metro (o com una casa de pagès, o com una catedral, etcd.)</li><li>Tenir el cor a la boca</li><li>Tenir la boca amarga</li><li>Tenir la boca per mesura</li><li>Tenir la boca tancada</li><li>Tenir mel a la boca</li><li>Tenir mel a sa boca i fel en es cor</li><li>Tenir sants a la boca i dimonis al cos</li><li>Tenir sempre a la boca</li><li>Tenir sempre a la boca una cosa</li><li>Tenir un gust amarg a la boca</li><li>Tenir una boca com un infern</li><li>Tenir una boca de calaix</li><li>Tenir una boca de pinyó</li><li>Tenir una boca d'infern</li><li>Tindràs ta boca i cor tancat, quan el neci és porfiat</li><li>Tindre la boca ben foradada</li><li>Tindre una boca com un infiarn</li><li>Tindre una pena a la boca del cos</li><li>Tirar a boca de canó</li><li>Tirar foc i flama per la boca</li><li>Tornar a la boca</li><li>Tot el que té al cor, té a la boca</li><li>Tot és bo en boca de dona</li><li>Tota sogra és bona, si té la boca tancada i la bossa oberta</li><li>Totes coses estan bé en boca de dona</li><li>Tothom té la boca sota el nas</li><li>Tractar a boca què vols, cor què desitges</li><li>Tractar algú a boca què vols</li><li>Traure de la boca</li><li>Traure els lleus per la boca</li><li>Traure foc per la boca</li><li>Trencar la boca a algú</li><li>Tres coses desfan l'home: mala muller, boca llaminera i llengua malparlera</li><li>Tres coses fan la dona lletja: el nas tort, els ulls torts i la boca torta</li><li>Treure (algú) el fetge per la boca</li><li>Treure fel per la boca</li><li>Treure la freixura per la boca</li><li>Treure les tripes per la boca</li><li>Treure-ho de la boca</li><li>Treure's (algú) el pa de la boca</li><li>Treure's el mal gust de boca</li><li>Treure's el menjar de la boca</li><li>Trobar-se a la boca del llop</li><li>Ulls blaus i boca petita fan la cara bonica</li><li>Un nus a la bossa i dos a la boca</li><li>Una boca sense queixals és com un molí sense moles</li><li>Una cosa és fumar i una altra portar la pipa a la boca</li><li>Vent de boca</li><li>Vent de garbí d'hivern, boca d'infern</li><li>Vessar vi, bon destí; abocar sal, mal senyal</li></ol><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;"><br />Mira també</span></span><br /><br />Siquès i Reig, Pere (2006): <span style="font-style: italic;">La boca. Refranys, acudits i parèmies</span>. Girona, CCG Edicions.<div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/254663176658740955-7738449740145466371?l=refranyer-tematic.blogspot.com' alt='' /></div> <p><a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/J9v5sgnTvmtyEDa-EOArY5ScFyA/0/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/J9v5sgnTvmtyEDa-EOArY5ScFyA/0/di" border="0" ismap="true"></img></a><br/> <a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/J9v5sgnTvmtyEDa-EOArY5ScFyA/1/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/J9v5sgnTvmtyEDa-EOArY5ScFyA/1/di" border="0" ismap="true"></img></a></p><img src="http://feeds.feedburner.com/~r/RefranyerTemtic/~4/jBO3bw3N0mU" height="1" width="1"/>Víctor Pàmies i Riudorhttps://profiles.google.com/111878849298312692669noreply@blogger.com0http://refranyer-tematic.blogspot.com/2009/11/boca.htmltag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-3050073809395161342009-09-19T08:00:00.001+02:002009-09-19T08:00:00.366+02:002009-09-19T08:00:00.366+02:00<ol><li>A Alboraia, mare meua, me'n tinc d'anar a casar, que en paguen el dot en xufes i tindré per rosegar</li><li>A bodes i a casaments, no hi posis reverends</li><li>A casar, a cops de cul s'hi pot anar</li><li>A casar, ni a recules s'hi pot anar</li><li>A casar, riu qui hi va i plora qui en torna</li><li>A filla casada, cent partits a la cantonada</li><li>A fills petits, treballs petits; a fills grans, treballs grans, i si són casats, doblats</li><li>A foc i casament hi va tota la gent</li><li>A la ben casada, només el seu marit li agrada</li><li>A la creu del matrimoni, la sogra hi fa de dimoni</li><li>A la dona ben casada, el marit li basta</li><li>A la dona ben casada, mai li falta promès (o mai li manquen promesos)</li><li>A la filla dolenta, diners i casar-la</li><li>A la malcasada, mira-li la cara</li><li>A la malcasada, se li coneix set anys a la cara</li><li>A la vellesa el diable es va casar</li><li>A les tres amonestacions, casament</li><li>A Montserrat vés-hi fadrí i torna casat</li><li>A Montserrat, qui no hi porta la dona no és ben casat</li><li>A Montserrat, vés-hi casat</li><li>A Noves, cornuts i pobres, casats per força i canalla a trompons</li><li>A sant Antoni, la perdiu busca matrimoni</li><li>A Sant Magí, vés-hi fadrí, i a Montserrat, vés-hi fadrí i torna-hi casat</li><li>A Sant Magí, vés-hi fadrí; a Montserrat, vés-hi casat</li><li>A Santa Marina, no hi fagis fadrina, que si fadrina hi vas casada en tornaràs</li><li>A santa Marina, vés-hi fadrina, si fadrina hi vas, casada en tornaràs</li><li>A trenta anys, l'home casat, frare o soldat</li><li>Abans de casar tingues casa per estar, terres per llaurar i vinyes per podar</li><li>Abans de casar, mira bé el què fas</li><li>Abans de casar, molt t'hi has de pensar</li><li>Abans de casar-te pensa-t'hi cent vegades</li><li>Aconsola't de gastar si et vols casar</li><li>Ai mares que teniu filles, procureu-les a casar, que elles ne són atrevides i no es poden deixar anar</li><li>Al fer llaurar el bou negre es desfan molts casaments</li><li>Al matrimoni, pel matrimoni</li><li>Amb les vinyes t'has casat i després se t'han glaçat</li><li>Amb un any de casats, tots dos cansats</li><li>Amb vídua no hi vulguis res, si t'hi has de casar després</li><li>Amors de Carnestoltes, amors (o casaments) de revoltes</li><li>Amors de Carnestoltes, casaments de revoltes</li><li>Anar a la guerra i casar, fa de mal aconsellar</li><li>Anar a la guerra i casar, no s'han d'aconsellar</li><li>Any d'avellanes, any de casaments</li><li>Aquell que es vulgui casar, abans ho deu meditar</li><li>Aquell serà l'imprudent, que s'enfada en el casament</li><li>Arribat el casar, fugit el descansar</li><li>As Migjorn hi ha fadrina qui té gana de casar i al Toru promet anar peu descalç si ho endevina</li><li>Aubada li fas? Tu t'hi casaràs</li><li>Baralla i casament, ben rabents</li><li>Barx i Barxeta es volien casar, hi va anar Pinet i ho va desbaratar</li><li>Bateigs i casaments, tothom contents</li><li>Beneïda i casada, abans que a monja ficada</li><li>Bo és el missar, mes també casa guardar, casada, viuda o donzella</li><li>Boda, boda, ja ens veurem; si no ens casem, ja ens casarem (o si ens casem, ens casarem)</li><li>Bonic cabell i ben cantar ajuden a ben casar</li><li>Cabres a salvar, filla per casar, fotut treball</li><li>Caçador de vesc, pescador de canya i moliner de vent, no els cal notari per a fer casament</li><li>Cada matrimoni té el seu dimoni</li><li>Cadascú (o cada u) ha d'ésser casat segons la seva qualitat</li><li>Caldo i casament, en calent</li><li>Capellà prim i casat gros no acompleixen sa obligació</li><li>Casa adobada i vinya plantada, fadrina casada</li><li>Casa obrada i vinya criada, dona casada</li><li>Casada amb un vell, comporta't com ell</li><li>Casada endreçada treu el marit de casa d'altri</li><li>Casada i amb fills et voldria veure, que donzella i formosa qualsevol ho és</li><li>Casada, a casa</li><li>Casament amb pubilles duen pesadilles</li><li>Casament calculat sempre surt esguerrat</li><li>Casament d'alforja sempre està a la porta</li><li>Casament de Carnaval, casament que res val</li><li>Casament de dos joves, casament de Déu; casament d'un jove i un vell, casament del dimoni; casament de dos vells, casament de merda</li><li>Casament de fora vila dura més d'un dia</li><li>Casament de maig, curta durada</li><li>Casament de parents té mil inconvenients</li><li>Casament de parents, grans turments</li><li>Casament de sant Josep, la babau amb el babau</li><li>Casament de ventura, dona, dot i criatura</li><li>Casament de ventura: dona, llit i criatura</li><li>Casament en dijous, mainadatge a cinc sous</li><li>Casament en dijous, mainatge a cinc sous</li><li>Casament en dilluns, al cap de l'any difunts</li><li>Casament en dilluns, al cap de l'any o tres o un</li><li>Casament en dilluns, aviat no viuen junts</li><li>Casament en dilluns, molta roba i pocs punts</li><li>Casament en dimarts, són uns desgraciats</li><li>Casament en dimecres tard se'ls fa els vespres</li><li>Casament en dimecres, al cap de l'any són tres</li><li>Casament en dimecres, al cap de l'any, tres</li><li>Casament en dimecres, tard se'ls fa els vespres</li><li>Casament en dissabte, mal de recapte</li><li>Casament en diumenge, val més que es pengin</li><li>Casament en divendres és molt de tembre</li><li>Casament entre joves, casament de Déu; casament entre joves i vells, casament de res; casament entre vells, casament del diable</li><li>Casament entre parents no fan bon xiu (o no fan prova)</li><li>Casament entre parents, curta vida i llargs turments</li><li>Casament entre parents, els fills tarats i dolents</li><li>Casament i meló, surti com surit</li><li>Casament i mort fan trescar el diable</li><li>Casament i mortalla del cel davalla</li><li>Casament i senyoriu no volen força ni braó</li><li>Casament i venda tot ho trenca</li><li>Casament per interès jamai encertat és</li><li>Casament sense cordura porta amargura</li><li>Casament sense enganys, un cada cent anys</li><li>Casament sense fills, dia sense sol</li><li>Casament, casament, i penediment en seguiment</li><li>Casament, encegament</li><li>Casaments entre parents no fan bon xiu</li><li>Casaments entre parents no fan prova</li><li>Casaments i baralles, de pressa</li><li>Casaments i punyalades, de pressa passar-les</li><li>Casaments pel maig, durada curta</li><li>Casar [una noia] sense dot</li><li>Casar a gust i vestir a la moda</li><li>Casar a gust i vestir a l'ús</li><li>Casar els colors</li><li>Casar i mal dia no ve en un dia</li><li>Casar i morir, un camí</li><li>Casar i morir, un sol camí</li><li>Casar i sembrar, a Déu s'han de comanar</li><li>Casar i tractar, en son lugar i, si pot ser, en el mateix carrer</li><li>Casar la gana amb la set</li><li>Casar la jove amb el vell no és bon consell</li><li>Casar la minyona i vendre el vi de bona hora, l'afer és bona</li><li>Casar no fora res si al cap de l'any no fossin tres</li><li>Casar una vegada i morir-ne una altra</li><li>Casar, bo de recomanar i mal de practicar</li><li>Casar, casar, de lluny fa riure i de prop fa plorar</li><li>Casar, casar, es diu bé i mal es fa</li><li>Casar, casar, i a l'abadia a cercar pa</li><li>Casar? ... de lluny fa riure; de prop, fa plorar</li><li>Casaràs i amansiràs</li><li>Casaràs ta filla i vendràs el vi si ho vol el teu veí</li><li>Casaràs? T'amansiràs</li><li>Casar-se (un home) de penal</li><li>Casar-se (una dona) de penal</li><li>Casar-se a gust i vestir a la moda</li><li>Casar-se amb dona riqueta és negoci de bragueta</li><li>Casar-se amb el primer ase que li ha bramat davant</li><li>Casar-se amb la filla de l'afegit</li><li>Casar-se amb parents no porta sort</li><li>Casar-se bé (amb una noia rica)</li><li>Casar-se cosins germans és entrar en perills grans</li><li>Casar-se de penal</li><li>Casar-se és jugar-se la vida en una carta</li><li>Casar-se i bon dia, tot ve en un dia</li><li>Casar-se i morir, un sol camí</li><li>Casar-se lluny de casa és beure amb carabassa</li><li>Casar-se pel carrabiner</li><li>Casar-se per darrere l'església</li><li>Casar-se per diners</li><li>Casar-se sense passar per la sagristia</li><li>Casar-se, més que sia amb un bastó vestit</li><li>Casat cagat, i solter un palter</li><li>Casat defunt, mai fonc trobat amonedat</li><li>Casat dues vegades, bodes deshonrades</li><li>Casat en dilluns, malalts o difunts</li><li>Casa't en diumenge, Joan, que el dilluns seràs casat i el dimarts preguntaràs a on venen pa fiat</li><li>Casat i prenyat no pot anar amagat</li><li>Casat per amor, casat amb dolor</li><li>Casat que lluny se'n va, banyes en tornar</li><li>Casat sóc, què m'hi dieu?</li><li>Casat vol dir cagat, casera vol dir caguera</li><li>Casat, aviat s'ho és; els treballs vénen després</li><li>Casat, cagat</li><li>Casat, casa vol</li><li>Casat, penedit</li><li>Casats de nou, a la bossa els cou</li><li>Casats de quatre dies, tot són manyagueries; al cap d'un any de matrimoni, arri allí, dimoni</li><li>Cellers, poble de mala mort, no hi ha cap fadrina maca ni cap casada tampoc</li><li>Cinc coses ha de fer la dona ben casada: rentar, cosir, cuinar, escombrar i pastar</li><li>Coix abans de matrimoni no lleva nova fruita</li><li>Com el matrimoni d'en Tutia, que va durar cent set-cents anys, quatre mesos, tres setmanes i vint-i-un dia, i no ho varen poder afinar, perquè el rellotge es va parar</li><li>Com lo casament de Cervera, que no'n va faltâ, ni'n va sobrâ, ni'n va havê prou</li><li>Com que casar-me no puc, em miro el ruc</li><li>Com sant Pau d'Anglesola, que és casat i no té dona</li><li>Consumar (una parella) el matrimoni</li><li>Convits i balls i dimonis destrueixen molts matrimonis</li><li>Costurera casada, agulla despuntada</li><li>Damunt un bon fonament, s'hi pot fer un bon casat</li><li>D'anar a la guerra i de casar, fa de mal aconsellar</li><li>D'anar a la guerra, de casar i de navegar fa de mal aconsellar</li><li>D'àngels petit veïnat, cada any un bateig o un albat, un casament o un soldat</li><li>Darrera d'un bon casar, ve un bon cagar</li><li>D'ase amb somera, de passera en costera, de gallina voladora, de fadrina finestrera, de casada aigua</li><li>De casar filles i vendre vi, mai te n'hauràs de penedir</li><li>De casar i de sembrar, consell no en vulguis donar</li><li>De casar i de sembrar, ningú en pot dar consell</li><li>De casar i sembrar, consells ningú en pot donar</li><li>De casar, d'embarcar i de sembrar, consell no en vulguis donar</li><li>De casar-se jove i aixecar-se de matí, ningú se n'ha penedit</li><li>De casar-se jove i de berenar de matí, ningú se n'ha penedit</li><li>De casar-se jove i d'esmorzar de matí, ningú no se n'ha hagut de penedir</li><li>De casar-se jove i llevar-se de matí, mai ningú se n'ha hagut de penedir</li><li>De casar-se, cap ximple se'n descuida</li><li>De casat a cagat, només una lletra ha canviat</li><li>De casat a cansat, només una lletra hi cap</li><li>De dues cases fer-ne una: casar un hereu amb una pubilla</li><li>De flors de romaní i de noies per casar, tot l'any n'hi ha</li><li>De ponent ni vent, ni gent, ni casament</li><li>De ponent, ni bon vent ni bon casament</li><li>De ponent, ni dona, ni vent, ni casament</li><li>De ponent, ni pluja, ni vent, ni casament</li><li>De ponent, ni vent ni gent. De ponent, ni vent, ni gent, ni casament</li><li>De ponent, ni vent, ni dona, ni casament</li><li>De soltera bullanguera, de casada bugadera</li><li>De tant guapa la casarem sin dot</li><li>Després de casada la filla, ixen los gendres</li><li>D'estalviar, de casar filles i de vendre vi, mai ningú no se n'ha hagut de penedir</li><li>Déu els faça ben casats</li><li>Diga-la-hi, diga-la-hi, en ésser casada ja no hi ha remei</li><li>Dimarts, ni embarcats ni casats</li><li>Dit i fet, com el casament de na Bet</li><li>Dit i fet, com es casament de na Beta</li><li>Ditxós aquell que logra, casar-se i no tenir sogra</li><li>Dona ben casada, la que al seu marit agrada</li><li>Dona bonica i despentinada, mai casada</li><li>Dona casada del seu marit és reina o esclava</li><li>Dona casada i del seu home agradada</li><li>Dona casada, a casa tancada</li><li>Dona casada, burra acabada</li><li>Dona casada, burra espatllada</li><li>Dona casada, dona deixada</li><li>Dona casada, dona desgraciada</li><li>Dona casada, dona espatllada</li><li>Dona casada, guitarra espatllada</li><li>Dona casada, on vol ella és respectada</li><li>Dona casada, sota tàlem</li><li>Dona de bon estament i faràs bon casament</li><li>Dona de ton (o del teu) estament i faràs bon casament</li><li>Dona del teu estament i faràs bon casament</li><li>Dona en casament és gran goig o gran turment</li><li>Dona maca i casada no pot ser honrada</li><li>Dona ploradora, dona casadora</li><li>Dona provada, ni viuda ni casada</li><li>Dona que no sap filar, no es pot casar</li><li>Dona que sap de filar, pastar i rentar, ja es pot casar</li><li>Dona que segueix les festes, si és casada, banyes a la testa</li><li>Donzella navarra, monja catalana, casada valenciana i vídua aragonesa</li><li>Donzella que pinta mal, casar-la i donar-li cabal</li><li>Donzelles per casar, ramat de mal guardar</li><li>Durar tres dies, com es casament de na Beta</li><li>El brou i el casament, en calent</li><li>El cabell i el cantar no es paguen, però ajuden a casar</li><li>El caldo i el casament, en calent</li><li>El casament bé deu ser cosa bona quan els capellans el beneeixen</li><li>El casament d'en Simó, que es va desfer per un cigró</li><li>El casament és de bon fer, però qui l'ha de mantenir molt ha de saber</li><li>El casament ha de ser a gust</li><li>El casament i la caixa del cel baixa</li><li>El casament no fóra res, si al cap de l'any no fossin tres</li><li>El casament no té sinó un mes de bon temps</li><li>El casament ve de Déu</li><li>El casar és bo de recomanar, però mal de practicar</li><li>El casar i mal dia, tot ve en un dia</li><li>El casat casa vol, per estar sol</li><li>El casat descontent sempre viu amb turment</li><li>El casat, casa vol</li><li>El dia que em vaig casar no tenia pa ni vi sinó una quartera d'ordi, la vaig fer portar al molí</li><li>El dia que em vaig casar vaig pujar dalt d'un serrat i vaig dir «adéu bon temps, que per mi ja ets acabat»</li><li>El dia que em vaig casar, a cadena em vaig condemnar</li><li>El diable, per tonto el van casar</li><li>El dimarts, ni embarcats ni casats</li><li>El llaurador ben casat no sap el bé qu'ha trovat, que la dona és un tesor que pot valdre més que l'or</li><li>El marit sord i la dona cega i muda, matrimoni de fortuna</li><li>El matrimoni d'en Tutia que va durar set-cents anys, quatre mesos, tres setmanes i vint-i-un dia, i no el van poder afinar, perquè el rellotge es va parar</li><li>El matrimoni és pitjor que el dimoni</li><li>El matrimoni no fóra càrrega si la sogra no la fes amarga</li><li>El matrimoni, cosa del dimoni</li><li>El matrimoni, desgraciat el que l'encerta</li><li>El meló i el casament enganyen molta gent</li><li>El meló i el casament són cosa d'encertament</li><li>El millor casat se'n penedeix set vegades cada dia</li><li>El pagès que és ben casat no sap el bé que ha trobat</li><li>El poder menjar, molts en fa casar</li><li>El primer casament el fa Déu, el segon, els homes, i el tercer, llucifer</li><li>El que fa casaments, el maleeixen i no hi guanya res</li><li>El que no es va casar de mil mals es va escapar</li><li>El que no ve de fadrinets, de casats no n'hi ha de fets</li><li>El qui enviuda i es torna a casar, té algun pecat que purgar</li><li>El qui lluny se va a casar, va enganyat o a enganyar va</li><li>Els capellans moren de fam, els casats, moren de farts, els fadrins, moren de prims</li><li>Els casaments es fan al cel i es compleixen a la terra</li><li>Els fills quan són petits són de les mares, quan són fadrins són de les noies i quan són casats són de la dona</li><li>Els fills, de petits donen fatics, de grans afanys i de casats doblats</li><li>Els fills, quan són xics donen disgustos xics; quan són grans els donen grans, i al ser casats, doblats</li><li>Els jueus tot s'ho gasten en festes, els moros en casaments i els cristians en plets</li><li>Els tres consells de Salomó: no empenyorar-se per casar fills, no casar vells amb joves i no desheretar fills per heretar la dona</li><li>En arribar a l'escudeller, mare, quan em casaré?</li><li>En el matrimoni un fill liga i dos deslliguen</li><li>En guerra anar, o a casar, no se deu aconsellar</li><li>En la vida ta muller tres sortides ha de fer: pel naixement, pel casament i per l'enterrament</li><li>En no agradar, no casar</li><li>En parlant de matrimoni les donzelles de Pedró, se'ls adrecen les orelles com el gos quan sent remor</li><li>En principi de casats, tot són flors i violes</li><li>En testament i casaments, no t'hi fiquis si no hi entens</li><li>En tot casament com cal, qui no estrena és que poc val</li><li>En tractant-se de casar, abans ho deus meditar</li><li>En tractant-se de casar, fa de mal aconsellar</li><li>Enramada li fas? No t'hi casaràs</li><li>Enramada li fas? No t'hi casaràs. Flors li posaràs? No t'hi casaràs</li><li>Entre males ortigues, malcasat, no estigues</li><li>Entre prometre i donar, ta filla tens de casar</li><li>Errar per errar, val més casar-se primerenc que tardà</li><li>Es batlle de Son Cervera com duu sa vara amb ses mans a homos casats i bergants los fa anar amb sos peus més plans que qualsevol rotllo d'era</li><li>És ben casada, la que no té sogra ni cunyada</li><li>Es Castell, terra de vent i també de remolins, tant es casats com fadrins per riure estrenyen ses dents</li><li>És el matrimoni creu, però ningú vol cirineu</li><li>És gran ditxa pel casat, fer-li sa muller costat</li><li>És malcasar casar-se tard</li><li>És malcasar, casar-se aviat</li><li>És perden naus i galeres, i les noies casadores</li><li>És un meló el casar, que no es pot tatxar</li><li>Ésser dit i fet, com es casament de na Beta</li><li>Ésser fadrí val molt més que casar per interès</li><li>Estar casat amb algú</li><li>Fadrí que gallegi, casat el vegi</li><li>Fadrina retirada és mig casada</li><li>Fadrina soiada, o aixuixí o mal casada</li><li>Fadrina, viuda o casada, sies sempre recatada</li><li>Faràs bon casament amb dona de ton estament</li><li>Farta de filar, ara em vull casar</li><li>Fer com sant Pau de Narbona, que és casat i no té dona</li><li>Fer justet, com el casament de Cervera</li><li>Festejar (o casar-se) amb el fill (o la filla) d'en Sense</li><li>Festejar no és casar</li><li>Festes li fa i no s'hi casarà</li><li>Fill casat, fill mig perdut, que oblida el favor rebut</li><li>Filla casada, casa empenyada</li><li>Filla casada, feina doblada</li><li>Filla casada, filla apartada</li><li>Filla casada, filla perduda</li><li>Filla casada, pena doblada</li><li>Filla casada, prenda empenyada</li><li>Filla casadora, filla filadora</li><li>Filla d'hostalera, ni viuda, ni casada, ni soltera</li><li>Filla enllotada, ni vídua ni casada</li><li>Filla rebaixada, ni viuda ni casada</li><li>Filles per casar, mal bestiar per guardar</li><li>Fills criats, mal / treballs doblats, i después de casats, multiplicats</li><li>Fills criats, mals de caps, i casats, redoblats</li><li>Flor de romaní i noies per casar, tot l'any n'hi ha</li><li>Flors li posaràs? No t'hi casaràs</li><li>Grumejador de vorera i casat un poc tronera cerquen mar en sabonera</li><li>Guapesa molt publicada, mai ben casada</li><li>Guarda't de persona assenyalada i de dona dues vegades casada</li><li>Hi ha tres coses que un hom sempre se'n penedeix: casar-se, fer-se frare i fer-se capellà</li><li>Home casat ruc espatllat</li><li>Home casat, ase albardat</li><li>Home casat, ase espatllat</li><li>Home casat, burro espatllat</li><li>Home casat, home cagat</li><li>Home casat, home endeutat</li><li>Home casat, home engabiat</li><li>Home casat, home espatllat</li><li>Home casat, home mudat</li><li>Home casat, home sanat</li><li>Home casat, l'un peu nu i l'altre calçat</li><li>Home casat, o boig o retirat</li><li>Home casat, ocell eixalat</li><li>Home casat, ruc (o ase, o burro) espatllat</li><li>Home casat, ruc albardat</li><li>Home casat, ruc cagat</li><li>Ja arribes a la xemeneia, ja et pots casar</li><li>Ja està llesta ma germana: ahir la vam casar i avui ja ha avorrit les arengades</li><li>Ja se casarie Martí si tinguere amb qui</li><li>Just com lo casament de Cervera / Corbera, que ni en va faltar, ni en va sobrar, ni en va haver prou</li><li>La bona casada creient el seu marit mana</li><li>La bona casada, neta, sana i endreçada</li><li>La cabra busca la muntanya i la noia a casar la plana</li><li>La casada parla més que fetge a la brasa</li><li>La casadera ve com la caguera</li><li>La creu del matrimoni</li><li>La dona al casar-se es posa les calces</li><li>La dona amb qui et casaràs que no et guanyi amb heretats</li><li>La dona amb qui et casaràs, fes que sigui del teu braç</li><li>La dona anellada, promesa o casada</li><li>La dona ben casada no té sogra ni cunyada</li><li>La dona casada en el bosc és albergada</li><li>La dona casada ha d'ésser molt recaptada</li><li>La dona casada no ha de viure descuidada</li><li>La dona casada on vol ella és respectada</li><li>La dona casada, a casa amb la cama trencada</li><li>La dona casada, amb el marit és respectada</li><li>La dona casada, en el bosc és albergada</li><li>La dona desgraciada, cent anys fadrina, cent anys vídua i un any casada</li><li>La dona dóna dos dies bons: el de les bodes i el del enterro any casada</li><li>La dona enfangada, ni viuda ni casada</li><li>La dona malcasada té tractes amb la criada</li><li>La dona per ésser ben casada, no ha de tenir ni sogra ni cunyada</li><li>La dona prudent i casada pertot arreu és albergada</li><li>La dona que casaràs, que sia del teu braç</li><li>La dona que és ben casada no sap el do que Déu li ha dat</li><li>La dona que és ben casada, no té sogra ni cunyada</li><li>La dona que és casada, en el bosc és albergada</li><li>La dona que vulguis per a casar, cal que sigui jove, neta i prima, puix que un cop casada, prou que es farà vella, bruta i grassa</li><li>La dona, casada o monja</li><li>La donzella recatada serà molt bona casada</li><li>La guapesa no fa casar les filles, però mai fa nosa, contesten les polides</li><li>La mal casada es coneix amb la cara</li><li>La muller del mariner és casada i no n'és</li><li>La noia que casaràs que sia del teu braç</li><li>La ploma de milà fa casar</li><li>La primera dona és matrimoni, la segona companyia i la tercera és fellonia</li><li>La que a trenta anys no és casada, ja pot dir que està nafrada</li><li>La que amb pobre s'ha de casar, sàpiga més d'apedaçar que de brodar</li><li>La sopa i el casament, en calent</li><li>La sort no està en criar-te, sinó en casar-te</li><li>L'alegria del casar d'un pobre són quatre dies; que al punt tot són flastomies, bastonades i poc pa</li><li>L’anar á la guerra, lo navegar y lo casar, fan de mal aconsellar</li><li>Les baralles dels casats s'aturen al matalàs</li><li>Les dones lletges i les errades solen ésser les més ben casades</li><li>Les filles ben casades, ben lluny de les seves mares</li><li>Les filles, per casar-les, ensenyar-les</li><li>Les tres ces que aterren la vellesa: caiguda, catarro i casament</li><li>Les xiques de Torrella diu que hi volen anar, a València, a la fira, perquè es volen casar; amb lo monyo ben fet i la cara llavà, arracades de plata i una agulla daurà</li><li>L'home ben casat ha de tenir deu anys més que la dona</li><li>L'home casat no es perteneix més que la meitat</li><li>L'home casat, l'un peu nu i l'altre calçat</li><li>L'home prudent no aconsella guerra i casament</li><li>L'home quan té edat, casat, frare o soldat</li><li>L’home qui lluny va a casar, va enganyat, o va a enganyar</li><li>L'home, quan té l'edat, casat, frare o soldat</li><li>Lo casar i comprar mula, s'aventura</li><li>L'orgue del casat és el primer nat</li><li>Llenya d'argilaga, foc de casada</li><li>Lleona de fadrina, de casada pollina</li><li>Llevant en té una altra casada a Ponent, quan ell la va a veure se'n torna rient</li><li>Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la va a veure, se'n torna plorant</li><li>Lliura't de gastar si et vols casar</li><li>Ma mare no vol que em case en Castelló de la Plana, i si em creme em casaré amb un sarriero d'Artana</li><li>Mal casat, de muller i fills despreciat</li><li>Mal casat, mal mirat</li><li>Mare de Déu de la Cor, jo pla voldria casar-me, siau vós ma guia i nord per un bon marit trobar-ne</li><li>Mare de Déu de la Roca, sant Cristo de Balaguer: si voleu que em faci monja, deixeu-me casar primer</li><li>Mare meua, em vull casar. -Filla meua no tinc olles. -Mo n'anirem a l'Alcora i en comprarem de noves</li><li>Mare vella que té un fill, a la pubilla de no casar-se posa en perill</li><li>Mare, badejo, badejo, que la tonyina va cara; les xiques de la Mussara no es poden casar per ara</li><li>Mare, em vull casar, que ja sé menjar pa</li><li>Mare, què cosa és casar? -Filla, filar, parir i plorar</li><li>Mare, què vol dir casar? Parir, rentar i plorar</li><li>Maria, fes-te la trena, que ton pare et vol casar amb un xic de Riba-roja i amb un altre de Catllar</li><li>Maria, si et vols casar, no et casis a la Ribera, que et faran menjar bajoques i flors de carabasse</li><li>Marieta, pensa-hi, que, en ésser casada, ja no te'n pots desdir</li><li>Marieta, pensa-hi; que en ésser casats no hi ha remei</li><li>Matrimoni ben avenit, sempre junta muller i marit</li><li>Matrimoni de fortuna, set fills i filles només una</li><li>Matrimoni del diable, si està com el gat i el gos, sempre estarà miseriós</li><li>Matrimoni que té filla primer, tindrà molts fills després</li><li>Matrimoni sense fills, arròs sense oli</li><li>Matrimoni sense fills, campanar sense campanes</li><li>Matrimoni sense patrimoni, dóna'l al dimoni</li><li>Matrimoni sense vinyes, els seus fills no tindran disputes</li><li>Matrimoni ven avenit, sempre junts muller i marit</li><li>Meló i casament, és cosa d'encertament</li><li>Meló i casament, qüestió d'encertament</li><li>Menta olorada, noia casada</li><li>Mentre na Maria sigui casada, les altres tinguin males fades</li><li>Mentre un altre tingui dona, el casar tant se me'n dóna</li><li>Més aviat és un home casat, que burro albardat (o que un ase aubardat)</li><li>Més mal volien a Jesús el que el volien casar que els que el van crucificar</li><li>Més val ben amistançada que mal casada</li><li>Més val casar-se a gust i vestir a la moda</li><li>Més val mal casada, que ben amigada</li><li>Més val saber casar-se que saber citar-se</li><li>Més val solter quedar, que mal casar</li><li>Més val un mal casament que un bon enterrament</li><li>Millor és casar-se que cremar-se</li><li>Moltes alcavotes, casament desfet</li><li>Molts arregladors desfan els casaments de les núvies</li><li>Molts fadrins no fan sinó pixar la polleguera a les xiques casadores</li><li>Muller tossuda, marit tossut, matrimoni mal avingut</li><li>Música li fas? No t'hi casaràs</li><li>Música li fas? Tu t'hi casaràs (o tu l'hauràs)</li><li>Naixement, casament i mortalla, del cel davalla</li><li>Ni albarda ni albardó sense tafarra, ni casar-me amb fadrina festejada</li><li>Ni bleda rescalfada, ni dona dos cops casada</li><li>Ni casament pobre, ni soterrar ric</li><li>Ni casament sense flors, ni mortuori sense plors</li><li>Ni dissabte sense sol, ni fadrina sense amor, ni casada sense dol</li><li>Ni dissabte sense sol, ni fadrina sense amor, ni casada sense dolor, ni vídua sense dol</li><li>Ni en divendres ni en dimarts, no et vulguis casar ni embarcar</li><li>Ni fer-se nuvi, ni casar, no s'ha d'aconsellar</li><li>Ni gat amb cascavell ni casament de dona jove i home vell</li><li>Ni guerra ni casament no aconsella el prudent</li><li>Ni manso sense esquella ni casar home jove amb dona vella</li><li>Ni manyac sense esquella ni casar home jove amb dona vella</li><li>Ni pet (o pets) de col ni casar-se amb qui no em vol</li><li>No casar-se amb ningú</li><li>No casar-se mentre les dones no mínjon fenàs</li><li>No em diguis ben casada que no em vegis morta i enterrada</li><li>No és ben casada, la que per la lluna de mel no fa l'olla cremada o salada</li><li>No és ben casat el que no duu la dona a Montserrat</li><li>No és ben casat el qui no porta la dona a Montserrat, i el qui no la hi porta al Born a passejar</li><li>No et deixaràs de casar per això</li><li>No et fiïs de la casada que va massa endiumenjada</li><li>No hi ha cap casada que no porti sa cullerada, qui més plena, qui més curullada</li><li>No hi ha cap casament pobre</li><li>No hi ha cap casament pobre, ni cap mort rica</li><li>No hi ha cap casament sense flors ni mort sense plors</li><li>No hi ha casament sense plors ni mort sense flors</li><li>No hi ha dissabte sense sol ni viudeta sense dol ni casada sens dolor ni donzella sense aimador</li><li>No hi ha dissabte sense sol, ni viudeta sense dol, ni donzella sense amor, ni casada sense pena, ni prenyada sense dolor</li><li>No hi ha mort sense rialles ni casament sense ploralles</li><li>No hi ha soterrar sense 'rises' ni casament sense plors</li><li>Noia bonica i despentinada, mai casada</li><li>Noia tocada, ni donzella ni viuda ni casada</li><li>Noies ben casades, poc festejades</li><li>Noies boges i per casar, mal bestiar de guardar</li><li>Noies que es volen casar són bestiar de mal guardar</li><li>Noies: casar, casar!, que no teniu res més en què pensar</li><li>Nora que no té sogra ni cunyada, es pot dir que no és casada</li><li>Novençà que no va a Montserrat no és ben casat</li><li>Obre bé els ulls abans del matrimoni, però acluques-los després</li><li>Pastanagues i naps, matrimoni ben casat</li><li>Pel casament d'un vell toquen a morts o a banyes</li><li>Per a ésser malcasat val més quedar-se fadrí</li><li>Per a ser feliç un matrimoni, el marit ha de ser sord i la dona cega</li><li>Per a ser tu el senyor, t'has de casar amb una dona igual o menor</li><li>Per casar filles donzelles no et venguis moltons ni ovelles</li><li>Per casar filles solteres, no venguis moltons ni ovelles</li><li>Per casar una filla, s'ha de cremar molta brosta</li><li>Per casar, saber d'on ve i a on va</li><li>Per casar-se, l'home ha de tenir per dinar i la dona per sopar</li><li>Per ésser casada i mal menjar, val més soltera quedar</li><li>Per ésser un mal casat, val més quedar-se fadrí</li><li>Per la dona casada, els fills i la casa</li><li>Per les filles ben casar, no vulguis ton argent gastar</li><li>Per mal casar, val més a casa seva estar</li><li>Per menjar poc de casada, val més fadrina i tirar la xarxa</li><li>Per morts Girona, per bateigs Barcelona i per casaments Montserrat</li><li>Per què no m'he barallat? Perquè no m'he casat</li><li>Per riure la van casar, i ella plorava</li><li>Per Sant Antoni la perdiu vol matrimoni</li><li>Per Sant Macià, els ocells es volen casar</li><li>Per ser casada i malmenjar, val més soltera quedar</li><li>Per terra comprar i filla casar no et deixis pels amics enganyar</li><li>Per tes filles ben casar, no vulguis anar a captar</li><li>Per un matrimoni encertat, contraents igual en gents, en temps i en béns</li><li>Per un pet, un casament</li><li>Pescador de canya, i moliner de vent no cal pas notari pel casament</li><li>Piga de nuvis, berruga de casats</li><li>Plora, plora, que ja riuràs quan et casaràs</li><li>Plore de jove i riu de vella; no està casada i té parella (la sabata)</li><li>Ponent té una filla casada a llevant; quan la va a veure, se'n torna plorant (plou)</li><li>Poques dones s'han casat amb l'home que han estimat</li><li>Pot estar content el casat que la muller li fa costat</li><li>Primer casa per habitar que dona per casar</li><li>Primer casa per on estar que dona per a casar</li><li>Primer enterrat que casat</li><li>Primers anys de casat, o pobresa o malalt</li><li>Priva't de gastar, si et vols casar</li><li>Promès, dona, sant Antoni i sant Josep, matrimoni</li><li>Quan a ton fill vulgues casar, a viafors has de cridar</li><li>Quan els fills són casats, els maldecaps són doblats</li><li>Quan els fills són petits són de les mares, quan són fadrins són de les noies i quan són casats són de les dones</li><li>Quan ens casarem, Pasqual? -Ara que s'acosten festes. -Quines festes són aquestes? -Són les festes de Nadal</li><li>Quan et cases, blat i farina; quan ets casat, ni farina ni blat</li><li>Quan et vagis a casar tingues casa per estar, terres per llaurar i vinyes per podar</li><li>Quan fou casada, li sortiren els partits</li><li>Quan la filla és casada, surten els gendres</li><li>Quan la mare dorm, senyal que vol casar la filla</li><li>Quan les dones són casades ja no són tan endreçades</li><li>Quan les filles casaràs, les sobres els daràs</li><li>Quan les filles són casades, les penes són doblades</li><li>Quan sa jove fou casada, li sortiren els partits</li><li>Quan se va casar ni camisa va estrenar</li><li>Quan són casats, doblats</li><li>Quan tes filles casaràs les sobres els donaràs</li><li>Quan t'hagis de casar, els amics deixaràs anar</li><li>Quan tos fills en casaràs les sobres els donaràs</li><li>Quan un home es vol casar, via fora ha de cridar</li><li>Quan un matrimoni s'estima, pot viure només amb pa i ceba</li><li>Quan vages a un casament, sigues prudent</li><li>Quan van voler mal al diable el van casar</li><li>Quan voldré casar la noia gran amagarem la petita a la cendrera</li><li>Què cosa és casar? Filar i plorar</li><li>Que les cantin les casades, que les cantin les cançons; que les han estudiades gronxolant llurs infantons</li><li>Que les cantin, les corrandes, les casades de Montclar; que les cantin les casades, que les saben de cantar</li><li>Que no hi ha més que casar-se?</li><li>Que sa muller li faci costat és gran ventura pel casat</li><li>Qui a fora es va a casar, o bé enganya o va enganyat</li><li>Qui a vint anys no barba i a trenta no es casa i a quaranta no té, no es casarà, ni barbarà ni tindrà rê</li><li>Qui al casar no encerta té la fossa oberta</li><li>Qui bé endevina el casar tot ho endevinarà</li><li>Qui de fadrí o de casat no ha estat a Montserrat és mig nat</li><li>Qui el casament encerta en res erra</li><li>Qui el casament encerta té la sort feta; qui l'erra, la fossa oberta</li><li>Qui encerta en el casar res li queda per endevinar</li><li>Qui es casa es caga; ja t'has casat, ja t'has cagat</li><li>Qui és casat, que estigui amb sa dona</li><li>Qui festeja la casada, la vida porta exposada</li><li>Qui festeja una casada duu la vida equivocada</li><li>Qui festeja una casada té la vida amenaçada</li><li>Qui lluny es va a casar, a enganyar-se va</li><li>Qui lluny es va a casar, va a enganyar-se o a enganyar</li><li>Qui m'estima ja no em veu, qui volia ja és casat, i al qui em vol no n'hi tinc grat</li><li>Qui no sia bo per casat, que no enganyi la dona</li><li>Qui sap cuinar, filar i pastar, ja es pot casar</li><li>Qui s'ha casat, s'ha obligat</li><li>Qui té filles per casar molt bé ha de cavil•lar</li><li>Qui té filles per casar prengui borres per filar</li><li>Qui té filles per casar, ai, Déu meu! que patirà</li><li>Qui té filles per casar, prengui borres per filar</li><li>Qui té quatre filles per casar, ja té en què pensar</li><li>Regne i casament, companyó no consent</li><li>Sant Casar és un gran sant; sant Casat ja no ho és tant</li><li>Sant Nicolau, feu-nos casar, si us plau</li><li>Sastressa casada, agulla espuntada</li><li>Semblar el casament d'en Saldoni i la Margarida</li><li>Sembra, casament i mortalla del cel davalla</li><li>Serà bon casament si la dona és cega i l'home sord</li><li>Si a casar-te vas, veges primer el que fas</li><li>Si a ta casa tens teranyines no podràs casar tes filles</li><li>Si a trenta no ets casat i a quaranta no tens béns, agafa un cabàs i vés a collir fems</li><li>Si als marits joves els posen capells, que serà als casats vells?</li><li>Si bon casament vols fer, que siga en el teu carrer</li><li>Si casat vas a Montserrat, fuig-ne aviat</li><li>Si dius sempre que no, no et casaràs mai</li><li>Si donzella és aplicada, no sempre ho serà casada</li><li>Si et vols casar bé casa't al carrer</li><li>Si et vols casar bé, casa't al mateix carrer</li><li>Si et vols casar bé, no et moguis d'es teu carrer</li><li>Si et vols casar i vols encertar bé, casa't el trenta de febrer</li><li>Si et vols casar, aconsola't de gastar</li><li>Si ets casat, d'alguns mals et pots guardar</li><li>Si l'amor de la dona és una comèdia, el matrimoni serà un drama</li><li>Si no vols casar-te mal, casa't amb ton igual</li><li>Si plou quan tens bugada, senyal que no ets ben casada</li><li>Si tens filla per casar, dóna-li marit sense trigar</li><li>Si tens filles per casar molt tindràs de cavil•lar</li><li>Si tens filles per casar, del sol de Març les has de guardar</li><li>Si tens filles per casar, prengues hores per pensar</li><li>Si t'has de casar, busca-te-la neta i prima, que porca i grossa ja se'n tornarà</li><li>Si tocaven a descasar, no s'entendrien d'empentes</li><li>Si ve de Déu en Pere serà meu, si de Déu ve amb en Pau em casaré</li><li>Si veus un home carregat, no cal que preguntis si és casat</li><li>Si vols ben casar ta filla, no la facis mai pubilla</li><li>Si vols casar les filles donzelles, no criïs moltons ni ovelles</li><li>Si vols casar-te en acert, busca la xica a Artana; si vols figuera de gust, planta-la napolitana</li><li>Si vols ésser ben casat casa't amb dona del veïnat</li><li>Si vols ésser ben casat, casa't al mateix veïnat</li><li>Si vols ésser ben casat, casa't pel veïnat, però no de la casa del costat</li><li>Si vols ésser ben casat, porta la dona a Montserrat</li><li>Si vols estar ben casat, a la casa del costat</li><li>Sóc casat i sóc fadrí, tinc dona i no me'n puc servir</li><li>Sogra enamorada, filla malcasada</li><li>Tant si et casaràs com si no et casaràs, sempre te'n penediràs</li><li>Té una filla el ponent casada a llevant, la va a veure rient i s'en torna plorant</li><li>Tenir enteniment de casat</li><li>Testament i casament que hi intervingui un frare, no et fiïs d'ell</li><li>T'has casat, t'has cagat</li><li>Tot nou casat porta la dona a Montserrat</li><li>Tota dona ben casada fa bon sol quan té bugada</li><li>Tota dona ben casada no té sogra ni cunyada</li><li>Tota dona ben casada té bon sol quan fa bugada</li><li>Tota dona ben casada, al cap del mes altra vegada</li><li>Tota dona ben casada, per la lluna de mel, fa l'escudella casada</li><li>Tota dona malcasada, se li esguerra la bugada</li><li>Totes les desgràcies vénen quan un hom és mal casat</li><li>Totes ses endreces vénen quan s'home ja és casat</li><li>Tothom es casa i jo miro l'ase: i jo, que casar-me no puc, em miro el ruc</li><li>Tots els que són ben casats viuen sempre enamorats</li><li>Trencar-se un matrimoni</li><li>Tres anys fa que só casat i cada any he mort un porc, menys aquest any ni l'altre, ni ara fa tres anys tampoc</li><li>Un cop et casaràs i mil et penediràs</li><li>Un tort, geperut i coix 'este' matí s'ha casat. Què tal seria la xica, que encara n'ha eixit guanyat</li><li>Una dona mal casada, és una troca esbullada</li><li>Una filla costa més de casar que de criar</li><li>Una vegada et casaràs i mil te'n penediràs</li><li>Val més ben amistançada que malcasada</li><li>Val més casar que pecar</li><li>Val més casar-se a gust que cremar-se</li><li>Val més casar-se amb un gos i aprendre de lladrar, que no casar-se amb un sastre i aprendre de robar</li><li>Val més casar-se amb un vell entenimentat que amb un fadrí eixelebrat</li><li>Val més casar-se que cremar-se</li><li>Val més casat que condemnat</li><li>Val més el casament d'un dia que el d'un any</li><li>Val més fadrí estar que malcasar</li><li>Val més filla malcasada que ben amistançada</li><li>Val més malcasar que ben amistançar</li><li>Val més malcasat que condemnat</li><li>Val més ser mal casada que vella criticada</li><li>Val més ser mal casat que ben amancebat</li><li>Val més ser un bon casat que un mal capellà</li><li>Val més una pasterada esguerrada que una filla mal casada</li><li>Val més viuda estar que malcasar</li><li>Vida de capellà, malaltia de casat i mort de frare</li><li>Vidu que es torna a casar, no se'l pot perdonar</li><li>Vídua que no dorm, casar-se vol</li><li>Viudo que es torna a casar i nàufrag que es torna a embarcar no es poden perdonar</li><li>Xica balladora, mala casadora</li></ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/254663176658740955-305007380939516134?l=refranyer-tematic.blogspot.com' alt='' /></div> <p><a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/aRA_AAqJ5H1U0J_lUFrB8lzkRXc/0/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/aRA_AAqJ5H1U0J_lUFrB8lzkRXc/0/di" border="0" ismap="true"></img></a><br/> <a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/aRA_AAqJ5H1U0J_lUFrB8lzkRXc/1/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/aRA_AAqJ5H1U0J_lUFrB8lzkRXc/1/di" border="0" ismap="true"></img></a></p><img src="http://feeds.feedburner.com/~r/RefranyerTemtic/~4/nNpW9v9Hnbk" height="1" width="1"/>Víctor Pàmies i Riudorhttps://profiles.google.com/111878849298312692669noreply@blogger.com2http://refranyer-tematic.blogspot.com/2009/09/matrimoni-casament.htmltag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-11579994988784322372009-08-15T11:50:00.006+02:002010-01-15T09:51:55.677+01:002010-01-15T09:51:55.677+01:00<ol><li>A la Mare de Déu d'agost totes les casquetes / primetes porten la farina del blat nou</li><li>A la Mare de Déu d'agost, a les set ja és fosc</li><li>A la Mare de Déu en el llit, ja refresca la nit</li><li>A la Mare de Déu gitada, refresca la matinada</li><li>Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most</li><li>Anar enflocat com el llit de la Mare de Déu</li><li>De la Mare de Déu d'agost a sant Miquel, pluja, queda't al cel</li><li>De la Mare de Déu del Carme a la de l'Assumpció, les millors gallines de tot el ponedor</li><li>De la Mare de Déu del Carme a l'Assumpció, la polla millor</li><li>De Mare de Déu a Mare de Déu, el blat collireu</li><li>Des de la Mare de Déu d'agost a sant Miquel, no hi ha cap pluja que faci bé</li><li>Dormir més que la Mare de Déu d'agost (que va dormir set anys seguits)</li><li>El sol de l'Assumpció fa el vi millor</li><li>Fer la Mare de Déu d'agost</li><li>La calor greu, de Mare de Déu a Mare de Déu</li><li>La llampuga és pesca de dones: la Mare de Déu la mulla i una santa l'eixuga</li><li>La llampuga, la Mare de Déu la mulla i Santa Teresa l'eixuga</li><li>La Mare de Déu al llit, amaneix el gipó al marit</li><li>La Mare de Deu d Agost, diada molt assenyalada, maduren els albercocs i alguna pruna de frare</li><li>La mare de Déu d'agost amaga el conill al cau i sant Miquel l'en trau</li><li>La Mare de Déu d'Agost els madura i la de Setembre els cull</li><li>La Mare de Déu d'Agost és festa molt senyalada, a l'endemà n'és sant Roc, festa major d'Argilaga</li><li>La Mare de Déu d'Agost, a quinze d'agost; a quants s'ensopega?</li><li>La Mare de Déu d'agost, diada molt assenyalada, madura algun raïmet i cau alguna avellana</li><li>La Mare de Déu d'Agost, diada molt assenyalada, maduren els albercocs i alguna pruna de frare</li><li>L'estorlit no pot volar fins el dia de la Mare de Déu d'Agost</li><li>Mare de Déu d'agost, Mare de Déu dels Dolors</li><li>Nostra Senyora d'Agost passada, la terra glaçada</li><li>Per l'Assumpció, cada flor un carbassó</li><li>Per l'Assumpció, cireres en abundor</li><li>Per l'Assumpció, cireres en abundor, a València, aquí no</li><li>Per l'Assumpció, es planta la grana del Senyor: el carbassó</li><li>Per l'Assumpció, sembra el meló</li><li>Per la Mare de Déu al llit, tan llarg és el dia com la nit</li><li>Per la Mare de Déu d Agost, a les set ja és fosc</li><li>Per la Mare de Déu d'agost pinta el raïm, i per la de setembre ja es pot collir</li><li>Per la Mare de Déu d'agost tornen els frares al rebost</li><li>Per la Mare de Déu d'agost, a les vuit ja és fosc (Es diu a Tremp)</li><li>Per la Mare de Déu del llit, tan llarg és el dia com la nit</li><li>Per Santa Maria d'Agost, pastura les vaques pertot; per la de setembre, pastura-les fins al vespre</li><li>Pluges per la Mare de Déu d'agost, resta oli i aigualeix el most</li><li>Pluja de Sant Llorenç a l'Assumpció, no fa mal ni fa remor</li><li>Pluja per la Mare de Déu d'agost, any de most</li><li>Pluja que la Mare de Déu porta val una unça cada gota</li><li>Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric</li><li>Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader és ferit</li></ol><br />La Mare de Déu d'Agost (o l'Assumpció) és el 15 d'agost.<br /><br />Trobareu un goig als <a href="http://bibliogoigs.blogspot.com/2009/08/goigs-maria-assumpta-la-seva-festa-es.html">Bibliogoigs</a> i un article interessantíssim sobre la Mare de Déu del Llit a la <a href="http://devocioteca.blogspot.com/2009/08/dormir-mes-que-la-mare-de-deu-dagost.html">Devocioteca</a>.<div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/254663176658740955-1157999498878432237?l=refranyer-tematic.blogspot.com' alt='' /></div> <p><a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/L2ZDrGqfR-3lYAtaZuOZOnYMkH0/0/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/L2ZDrGqfR-3lYAtaZuOZOnYMkH0/0/di" border="0" ismap="true"></img></a><br/> <a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/L2ZDrGqfR-3lYAtaZuOZOnYMkH0/1/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/L2ZDrGqfR-3lYAtaZuOZOnYMkH0/1/di" border="0" ismap="true"></img></a></p><img src="http://feeds.feedburner.com/~r/RefranyerTemtic/~4/gKRKgBBkIpE" height="1" width="1"/>Víctor Pàmies i Riudorhttps://profiles.google.com/111878849298312692669noreply@blogger.com0http://refranyer-tematic.blogspot.com/2009/08/mare-de-deu-dagost.htmltag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-79862774887192267092009-07-21T00:15:00.003+02:002009-07-21T00:20:50.868+02:002009-07-21T00:20:50.868+02:00<ol><li>A can Betes, les crispetes; a can Coll, el flabiol, a can Quartaler, la lluna, i a can paperina, el sol<br /></li><li>A Can Tòfol surt el sol, a Can Quintana la lluna, a Can Pere de Palau hi ha la flor de Catalunya</li><li>A can Tòfol surt el sol, a Can Quintana la lluna, a Can Pere de Palau les prendes de Catalunya</li><li>A Carreu, els gossos empaitaven la lluna pensant que era un pa</li><li>A l'hivern, dia i solet; lluna i nit, quan no fa fred</li><li>A Riudoms, sac, sanalla i bona lluna</li><li>A Torelló (Sant Feliu de Torelló), pescallunes</li><li>Abans de jutjar una persona, camina durant tres llunes amb els seus mocassins</li><li>Aigua i lluna, temps d'oliveres</li><li>Això és demanar la lluna en un cove</li><li>Alls plantats en lluna nova, de grans un cove</li><li>Amb mirall de lluna</li><li>Anar a llunes</li><li>Anar de mala lluna</li><li>Anyada de tretze llunes, dos dies bons i tres de dolents</li><li>Argentina: la lluna anul·la la nit negra</li><li>Arribar a la lluna</li><li>Assenyalar amb el dit la lluna i que només s'hagi vist el dit</li><li>Béns de fortuna muden com la lluna</li><li>Boca besada no perdé ventura, ans se renova com ho fa la lluna</li><li>Bon clar de lluna fa, quan la gossa segueix el ca</li><li>Bona anyada, si per Nadal és lluna plena</li><li>Bona lluna fa, per anar la cussa darrera el ca</li><li>Bona rella en lluna vella</li><li>Buscar la lluna en un cove</li><li>Buscar la lluna per la bassa</li><li>Cabells tallats de lluna nova es tornen blancs aviat</li><li>Canviar de lluna</li><li>Cara de lluna plena</li><li>Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna no es veuran</li><li>Caure de la lluna</li><li>Cèrcol a la lluna el pastor eixuga</li><li>Cèrcol de lluna, no omple llacuna</li><li>Civada sembrada en lluna nova surt blanca; en lluna vella surt negra</li><li>Clara és la lluna d'agost, però encara ho és més la de gener</li><li>Clara lluna és la de l'agost, però la del gener és millor</li><li>Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga</li><li>D'amors, el primer; de llunes, la de gener</li><li>De bona lluna</li><li>De cara a Cantavella, lluna vella</li><li>De cara a Vallibona, lluna nova</li><li>De cara de lluna plena</li><li>De la lluna de gener, l'amor en prevé</li><li>De la lluna de gener, l'amor primer</li><li>De la lluna del gener al cinquè dia veuràs quin any tindràs</li><li>De la lluna, igual el cinquè que el trentè</li><li>De lluna nova, vés-hi amb el cove</li><li>De llunàtics, el món n'és ple</li><li>De llunes, la de gener, i la d'agost també</li><li>De llunes, la de gener, i la d'octubre també</li><li>De mala lluna</li><li>De Ravener, lluna i mal temps</li><li>De tot dilluns val la lluna</li><li>Del primer dilluns val la lluna</li><li>Dels amors sempre el primer, i de llunes, la del gener</li><li>Demanar la lluna</li><li>Demanar la lluna en un cove</li><li>Després de la lluna de mel ve la lluna de fel</li><li>Després de la lluna nova de gener, pluja hi sol haver</li><li>Dia de cendra, lluna tendra</li><li>Dones i lluna cada punt muden</li><li>Dur la lluna en un cove</li><li>Eclipsar-se la lluna</li><li>El bon mariner, mirant la lluna ja sap son quefer</li><li>El cercle del sol mulla el pastor, i el de la lluna l'eixuga</li><li>El dia que tomba la lluna, tot treball és de fortuna</li><li>El dimecres lluna nova, per tot l'any és desastrosa</li><li>El gram es mor tot sol si es llaura en lluna nova de juliol</li><li>El gram es mor tot sol si es llaura per sa lluna vella d'es juliol</li><li>El millor femer és la lluna de gener</li><li>El millor femer, el de la lluna nova del gener</li><li>El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella</li><li>El temps, el vent i la fortuna, canvien com la lluna</li><li>Els abegots del Pinell pesquen la lluna a la bassa; dones de Benifallet pugen a buscar filassa</li><li>Els de Torà, acampen la lluna pensant que és un pa</li><li>Els mànecs d'eina tallats en lluna de Nadal fan millor feina</li><li>Els vents de fortuna són com la lluna</li><li>En la lluna vella, talla l'arbre de fulla eterna</li><li>En la lluna vella, talla l'arbre que perd la fulla</li><li>En lluna creixent a la mar, en lluna plena en el port i no tinguis por a la mort</li><li>En lluna de Nadal, talla el pi i el verdal</li><li>En lluna minvant no sembris ni un gra</li><li>En lluna nova, no fiblis la bóta</li><li>En lluna plena, talla la llenya</li><li>En minvant de lluna no sembris cosa ninguna</li><li>Entorna-te'n al llit, que això és la lluna</li><li>És tard i vol ploure i la lluna no es vol moure</li><li>Ésser blat de bona lluna</li><li>Ésser tallat de bona lluna</li><li>Ésser un blat de bona lluna</li><li>Ésser un llunàtic</li><li>Estar a la lluna [de València]</li><li>Estar amb la lluna sobre el forn</li><li>Estar de bona lluna</li><li>Estar de lluna</li><li>Estar de mala lluna</li><li>Estar en la lluna</li><li>Estrella vora la lluna, tempesta segura</li><li>Ets a la lluna, Bernat, perquè el diumenge has treballat</li><li>Fa més hores de sol que de lluna</li><li>Fa més resplendor el sol que la lluna</li><li>Fer el viatge de la lluna, anar sencer i tornar en quatre bocins</li><li>Fer llunes</li><li>Fer veure la lluna</li><li>Fer-ne com el rotllo de la lluna</li><li>Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove</li><li>Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis l'hivern per acabat</li><li>Haver caigut de la lluna</li><li>Home de bé, és com blat de bona lluna</li><li>Home de llunes, home d'engrunes</li><li>Home llunàtic no ha fet mai paller</li><li>Home nat en lluna fosquejant, al botavant</li><li>Home que té llunes, fa de mal tractar</li><li>La bona fusta, per obrar, pel setembre l'has de tallar; per la lluna nova talla la soca i per la lluna vella, talla l'estella</li><li>La bona vella mai mata el porc en lluna vella</li><li>La bóta de vi s'enceta en lluna vella</li><li>La dona i la lluna, avui serena, demà bruna</li><li>La dona llunàtica, o molt osrtosa o molt desgraciada</li><li>La foscor de la lluna assenyala pluja</li><li>La fusta que has de gastar, en lluna vella de gener l'has de tallar</li><li>La lluna allumena però no calfa</li><li>La lluna amb cèrcol porta vent</li><li>La lluna com pinta quinta</li><li>La lluna d'agost clareja quan és fa fosc, vol ser com la de gener, però no ho arriba a ser</li><li>La lluna d'agost fóra la millor si la de gener la deixava fer</li><li>La lluna de gener és la més clara de l'any</li><li>La lluna de gener fa sortir la formiga del formiguer</li><li>La lluna de gener i el sol d'agost són els millors de tots</li><li>La lluna de gener la reina del cel és</li><li>La lluna de gener, l'amor prevé</li><li>La lluna de gener, pariona no té</li><li>La lluna de gener, set virtuts té</li><li>La lluna del gener és la més clara de l'any i mirar-la no fa dany</li><li>La lluna del gener fa sortir la formiga del formiguer</li><li>La lluna d'octubre en cobreix set, i si plou, nou</li><li>La lluna d'octubre, set altres en cubreix, i si no plou, en cobreix nou</li><li>La lluna d'octubre, set ne descubre</li><li>La lluna en un cove</li><li>La lluna és bona per a anar de nits</li><li>La lluna és el sol dels lladres</li><li>La lluna és mare i governadora de totes les humitats de la terra</li><li>La lluna és una bruixa que juga amb els núvols i els arruixa</li><li>La lluna fa galdufa</li><li>La lluna fa llum als lladres</li><li>La lluna fa rotllo</li><li>La lluna i el ploure a mar, no serveix per a res</li><li>La lluna nova de febrer, porta l'esporga a l'oliver</li><li>La lluna nova del dijous, la millor per tallar bosc</li><li>La lluna nova mira a Vilanova i la vella a Vistabella</li><li>La lluna octobrina, set llunes endevina</li><li>La lluna octubral fa la llei a totes les de l'any</li><li>La lluna porta tana</li><li>La lluna roja la collita s'emporta</li><li>La lluna setembral és la més clara de l'any</li><li>La lluna tot s'ho menja</li><li>La lluna vella de març, no marxa sense glaç</li><li>La lluna vella del dijous, la millor per tallar bosc</li><li>La lluna, a la nit i els ous... Del dia</li><li>La lluna, la bruna, vestida de dol, son pare la crida, la mare no vol</li><li>La lluna, no com pinta, sinó com tèrcia i quinta</li><li>La lluna, quan és creixent, té puntes a sol ixent. Quan la lluna és menguant, tés les puntes al davant</li><li>La lluna, si com pinta quinta i si com quinta octava, tal com comença acaba</li><li>La lluna: gros òrgan ullal</li><li>La mestressa bona mata el porc en lluna nova</li><li>La millor fusta per al fuster, és tallada en lluna vella de gener</li><li>La millor lluna és la fementera</li><li>La millor lluna és la lluna negra</li><li>La nit de la Cena, la lluna plena</li><li>La nit del Sopar, la lluna plena ha d'estar</li><li>La primera lluna, tot és dolçura; la lluna segona, maleir la dona</li><li>La punta per l'arada en lluna de Nadal vol ser tallada</li><li>La roba estesa a la lluna és bandera que crida el dimoni</li><li>La veritat és com la lluna: com més a prop més enlluerna</li><li>La vinya per són menester, cavada i podada en la lluna vella de gener</li><li>Les tres coses inútils, són: les mamelles dels homes, la lluna de nits i la pluja a mar</li><li>Les xiques de la Vila, totes fan xàrcia a la lluna per pagar-se l'aixovar, i no se'n casa ninguna</li><li>L'home foll així muda com la lluna</li><li>L'home que té llunes fa de mal tractar</li><li>L'octubre vanitós cobreix set llunes enganyós</li><li>L'octubre, set llunes cubre, i si plou, en cobreix nou</li><li>Los pesca-llunes de Torelló</li><li>Lladrar a la lluna</li><li>Llampant lluna tot llaurant en lluquen uns llauradors que llauren, prop llurs llars, llavors que, lluny del Sol, lluentes llates lluint-ne, en allunyar-se va llençant</li><li>Llum de lluna ni eixuga ni madura</li><li>Lluna aixecada, mariner ajagut</li><li>Lluna ajaguda, mar remoguda</li><li>Lluna ajaguda, mariner de peu</li><li>Lluna ajaguda, mariner dret</li><li>Lluna ajaguda, mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut</li><li>Lluna amagada, hi haurà tronada</li><li>Lluna amb banyes cap al mar porta vent i tempestat</li><li>Lluna amb banyes, terra mullada</li><li>Lluna amb cèrcol porta vent</li><li>Lluna amb cèrcol, portadora de vents</li><li>Lluna amb corona, aigua dóna</li><li>Lluna amb corona, torrents per estona; amb estrella enmig no els cerquis humits</li><li>Lluna amb estrella, no et fiïs d'ella</li><li>Lluna amb rebosillo, sol dur aigo as cordoncillo</li><li>Lluna amb rocle pluja porta</li><li>Lluna amb rotlle pluja porta</li><li>Lluna amb rotlle, senyal d'aigua</li><li>Lluna amb rotllo de colors, senyal de temps xubascós</li><li>Lluna amb ull de perdiu, vent de garbiu; si fa ull de gat, vent de llevant</li><li>Lluna apagada, mar esvalotada</li><li>Lluna banyuda, forta ploguda</li><li>Lluna blanca bon temps canta</li><li>Lluna blanca o vermella, no et fiïs d'ella</li><li>Lluna blanca, bon temps canta</li><li>Lluna blanca, cobrellit i manta</li><li>Lluna blanca, jornada franca</li><li>Lluna blanca, mar en calma</li><li>Lluna blanca, samarra i manta</li><li>Lluna brillant, bon temps per endavant</li><li>Lluna cinquena, lluna fixa</li><li>Lluna clara, el mariner descansa</li><li>Lluna clara, mar en calma</li><li>Lluna coberta tot ho encerta</li><li>Lluna coronada, terra mullada</li><li>Lluna coronada, vent i ruixada</li><li>Lluna creixent</li><li>Lluna creixent muda la gent</li><li>Lluna creixent per Cap d'Any, blat abundant</li><li>Lluna creixent, muda la gent</li><li>Lluna creixent, part diferent</li><li>Lluna creixent, part diferent; lluna minvant, part semblant</li><li>Lluna d'abril tardana, pagès, no deixis la cabana</li><li>Lluna d'agost, lluna mussolera</li><li>Lluna de dimecres i visita de senyor, una cada cent anys n'hi ha prou</li><li>Lluna de dimecres, dona barbuda, en cent anys n'hi ha prou amb una</li><li>Lluna de gener girada, mar avalotada</li><li>Lluna de gener i l'amor primer</li><li>Lluna de gener tombada, maror i marinada</li><li>Lluna de gener, l'amor primer</li><li>Lluna de gener, lluna raïmera</li><li>Lluna dimecrera i dona barbuda, de cents anys una</li><li>Lluna dimecrera, lluna ventolera</li><li>Lluna dreta, aigua certa; lluna decantada, fred i gelada</li><li>Lluna dreta, mariner a la quinzeneta (o guitzoneta)</li><li>Lluna dreta, mariner ajagut</li><li>Lluna dreta, mariner ajagut; lluna ajaguda, mariner dret</li><li>Lluna en estrella, mala consellera</li><li>Lluna enroglà, el temps mudarà</li><li>Lluna entelada, mar avalotada</li><li>Lluna grogosa, aigua abundosa</li><li>Lluna i pluja viva, bons per l'oliva</li><li>Lluna lluent al foc un altre sarment</li><li>Lluna lluent, fred i vent</li><li>Lluna lluent, poc peix i molt vent</li><li>Lluna lluent, sequedat o vent</li><li>Lluna marinera, aigua al darrera</li><li>Lluna marinera, temps variable</li><li>Lluna menguant, part consonant</li><li>Lluna menguant, part igual</li><li>Lluna minvant ne porta infant</li><li>Lluna minvant, llinatge semblant</li><li>Lluna minvant, part semblant</li><li>Lluna morta aigua porta</li><li>Lluna morta poc peix porta</li><li>Lluna morta, aigua a la porta</li><li>Lluna morta, aigua porta</li><li>Lluna morta, llevant a la porta</li><li>Lluna naixent vermellosa, ventada grossa</li><li>Lluna nova amb torbonada, trenta dies mullada</li><li>Lluna nova de febrer, primer diumenge de Quaresma</li><li>Lluna nova de gener molta pluja duu al darrer</li><li>Lluna nova en dijous, no val tres sous</li><li>Lluna nova en dimarts gras, molts trons al detràs</li><li>Lluna nova en dimecres (o lluna dimecrera) i dona barbuda, de cent anys una</li><li>Lluna nova en dimecres, boira i tempestes</li><li>Lluna nova en dimecres, pluges desfetes</li><li>Lluna nova en divendres, lluna de cendres</li><li>Lluna nova i brillant, bon temps pel davant</li><li>Lluna nova tapada, aigua rajada</li><li>Lluna nova tombada, quaranta dies remullada</li><li>Lluna nova tronada, quaranta dies mullada</li><li>Lluna nova tronada, tota mullada</li><li>Lluna nova tumbada, quaranta dies remullada</li><li>Lluna nova vermellosa, plujosa o ventosa</li><li>Lluna nova vés-hi amb un cove; lluna vella, vés-hi amb una cistella</li><li>Lluna nova voltada, trenta dies mullada</li><li>Lluna nova, amb un cove; lluna vella, amb una cistella</li><li>Lluna nova, cap a Vilanova i lluna vella, cap a la Fatarella</li><li>Lluna nova, lluna cucadora</li><li>Lluna nova, peix al cove</li><li>Lluna nova, vés-hi amb un cove</li><li>Lluna nova, vés-hi amb un cove; lluna vella, amb una cistella</li><li>Lluna nova, vés-hi amb un cove; lluna vella, vés-hi amb una cistella</li><li>Lluna pel gener, l'amor primer</li><li>Lluna penjada, mariner de vetlla</li><li>Lluna plana, vent o aigua</li><li>Lluna plena aigua mena</li><li>Lluna plena en dilluns, ventura a munts</li><li>Lluna plena en dimecres, boira i tempesta</li><li>Lluna plena en dimecres, boira i tempestes</li><li>Lluna plena en porta nena</li><li>Lluna plena ennuvolada, abans de vuit dies mullada</li><li>Lluna plena es menja els núvols</li><li>Lluna plena la mar remena</li><li>Lluna plena poc aire mena</li><li>Lluna plena, aigua mena</li><li>Lluna plena, serà (o porta) nena</li><li>Lluna que en néixer es tapa, mariner agafa la capa</li><li>Lluna que gira en dimarts, d'una gota en fa mars</li><li>Lluna que gira en dimarts, d'una gota en fa un mar</li><li>Lluna que porti estrella, no et fiïs d'ella</li><li>Lluna rodona, les tomates maduren a tota hora</li><li>Lluna roent, secada o vent</li><li>Lluna rogent, pluja o vent</li><li>Lluna roja d'abril, porta gran perill</li><li>Lluna roja pel novembre, se n'enduu tota la sembra</li><li>Lluna roja, el vent remou</li><li>Lluna roja, gelada forta</li><li>Lluna roja, molts vents porta</li><li>Lluna roja, peix a la clotja</li><li>Lluna roja, ventada boja</li><li>Lluna rotglada, pluja o vent</li><li>Lluna rotglada, pluja o ventada</li><li>Lluna rotja, peix a la clotja</li><li>Lluna setembral, la més clara de l'any</li><li>Lluna setembrina, set llunes afina (o endevina)</li><li>Lluna tacada, bonança assegurada</li><li>Lluna tapada, boira o ruixada</li><li>Lluna tapada, boira o ruixada; lluna lluent, sequedat o vent</li><li>Lluna tendra</li><li>Lluna tombada, bonança assegurada</li><li>Lluna va a sortir, marit aquí</li><li>Lluna vella, cosa bella</li><li>Lluna vella, serà femella</li><li>Lluna vella, vent amb ella</li><li>Lluna vella, vés-hi amb cistella</li><li>Lluna vermella, vent porta ella</li><li>Lluna voltada i dintre estrellada, pluja o ventada</li><li>Lluna voltada, aigua assegurada</li><li>Lluna voltada, de pluja carregada</li><li>Lluna voltada, pluja assegurada</li><li>Lluna voltada, pluja o ventada</li><li>Lluna voltada, terra mullada</li><li>Lluna, el vespre a ponent, quart creixent; lluna, el matí a llevant, quart minvant</li><li>Mata el porc en lluna creixent, si no vols que se't torni dolent</li><li>Mata el porc en lluna de gener, i se't conservarà bé</li><li>Mata el porc en lluna vella i a la bacona en la nova</li><li>Mata el porc pel gener (o per la lluna de gener) si vols que es conservi bé</li><li>Matar el porc en lluna vella fa dolenta l'escudella</li><li>Més clar és el sol que la lluna</li><li>Molts fan com sa lluna: s'ho menja tot i no diuen pruna</li><li>Nadal amb lluna any de fortuna</li><li>Nadal amb lluna anyada segura</li><li>Nadal amb lluna clara, bona sembrada</li><li>Nadal amb lluna lluent, al foc posa més sarment</li><li>Nadal amb lluna ni mill ni blat</li><li>Nadal amb lluna plena el bon temps mena</li><li>Nadal amb lluna plena, anyada plena</li><li>Nadal amb lluna plena, blat a la vela</li><li>Nadal amb lluna plena, el bon temps mena</li><li>Nadal amb lluna, any de fortuna</li><li>Nadal amb lluna, anyada segura</li><li>Nadal amb lluna, bona fortuna; i sense lluna, mala fortuna</li><li>Nadal amb lluna, clara, bona sembrada</li><li>Nadal amb lluna, grossa ventura</li><li>Nadal amb lluna, lluent, al foc posa més sarment</li><li>Nadal amb lluna, ni mill ni blat</li><li>Nadal amb lluna, plena el bon temps mena</li><li>Nadal en lluna plena, anyada plena</li><li>Nadal sense lluna mala fortuna</li><li>Nadal sense lluna, cent (o set) ovelles no fan per una</li><li>Nadal sense lluna, de cada cent ovelles n'acampe una</li><li>Nadal sense lluna, de cent ovelles en torna una</li><li>Nadal sense lluna, de cent ovelles no en queda una</li><li>Nadal sense lluna, de cent ovelles no n'acampa una</li><li>Nadal sense lluna, de cent ovelles, una</li><li>Nadal sense lluna, ganader de cent ovelles torna amb una</li><li>Nadal sense lluna, l'any vinent, de cent parteres no se'n salva una</li><li>Nadal sense lluna, mala fortuna</li><li>Nadal sense lluna, ni blat ni pastura</li><li>Nadal sense lluna, ramader de cent ovelles torna amb una</li><li>Nadal sense lluna, ramat de cent ovelles, torna a una</li><li>Nadal sense lluna: de cada ovella no se'n campa una</li><li>Néixer en bona lluna</li><li>Ni Carnestoltes sens lluna nova, ni fira sense putes, ni, sense cria morta, truges</li><li>Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada</li><li>Ni creguis a dona alguna perquè muden com la lluna</li><li>Ni dilluns sense lluna ni jugador amb fortuna</li><li>Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna</li><li>Ni vetllis amb lluna ni dormis amb sol</li><li>No creguis a dona alguna, perquè muden com la lluna</li><li>No donis l'abril per acabat si la lluna no ha passat</li><li>No és ben casada, la que per la lluna de mel no fa l'olla cremada o salada</li><li>No és nat ni per néixer, qui el dia de Cendra la lluna no veu créixer</li><li>No hi ha dilluns sense lluna, ni dimecres sense sol</li><li>No hi ha estrella com la lluna pe en sa nit donar claror, ni sol amb tanta esplendor que és es sol devers la una</li><li>No hi ha lluna de març sense glaç</li><li>No matis el porc en lluna vella</li><li>No sol ésser bon any el que es va una lluna enrere</li><li>Parlar de la lluna</li><li>Passar la lluna de mel</li><li>Pel gener lluna vella, pesca vora terra; pel gener lluna nova, surt a pescar fora</li><li>Pel juliol, núvols amb lluna, per a la vinya mala fortuna</li><li>Penja't de lluna, que et salvaràs</li><li>Per arrabassar, sa lluna sempre és bona</li><li>Per gener mana la lluna i pel juliol mana el sol</li><li>Per la lluna de gener talla la fusta el fuster</li><li>Per la lluna nova del febrer esporga l'oliver</li><li>Per la lluna plena de maig, a pescar llagostins me'n vaig</li><li>Per la lluna vella de gener talla la fusta el bon fuster</li><li>Per lluna clara, el mes de gener</li><li>Per parlar, no cal lluna</li><li>Per replantar i empeltar l'ametller, la lluna de Nadal va bé</li><li>Per Sant Vicenç, lluna humida, mal any per a la vinya</li><li>Per sembrar, no miris lluna ni llunar, sinó posa el blat dintre el fangar</li><li>Pescar la lluna amb un cove</li><li>Pintar la lluna en un cove</li><li>Plantar en lluna creixent i sembrar en lluna minvant</li><li>Plou i fa lluna, la Mare de Déu està en Catalunya</li><li>Plou i fa sol, la lluna pel juliol</li><li>Plou i fa sol, riu nostre Senyor; plou i fa lluna, riu la Verge Maria</li><li>Pluja i lluna, collita assegura</li><li>Pluja i lluna, oliva segura</li><li>Primer és el sol que la lluna</li><li>Prometre la lluna en un cove</li><li>Quan brilla el sol, la lluna només ha de tancar l'ull</li><li>Quan es sol (o sa lluna) fa era assenyala aigua</li><li>Quan fa mala lluna, no hagis ànsia de les esteles</li><li>Quan la lluna canvia amb bon temps, tres dies després es pren el barret</li><li>Quan la lluna canvia en bell del cinc al set, fa saltar les llengües del capell</li><li>Quan la lluna canvia en bell, que es posi aviat el barret</li><li>Quan la lluna creix la mar creix</li><li>Quan la lluna en néixer es tapa, mariner agafa la capa</li><li>Quan la lluna entra en dilluns, porta ventura</li><li>Quan la lluna està en rodó, caça la feixina, la guilla i el teixó</li><li>Quan la lluna fa dos sols, aigua a dolls</li><li>Quan la lluna fa ròdol, aigua vol</li><li>Quan la lluna fa rodona, aigua dóna</li><li>Quan la lluna gira amb serè, plou ans del vuitè</li><li>Quan la lluna ja ha passat, ven la llana i queda't el ramat</li><li>Quan la lluna mira a llevant, quart minvant</li><li>Quan la lluna mira a llevant, quart minvant; quan mira a ponent, quart creixent</li><li>Quan la lluna mira a ponent, quart creixent</li><li>Quan la lluna neix amb banyes, treu els mariners de les cabanyes</li><li>Quan la lluna neix la mar creix</li><li>Quan la lluna porta banya, brunz el vent a la muntanya</li><li>Quan la lluna tomba en bé, dintre tres dies és dolenta</li><li>Quan la lluna tomba en bé, plou als tres dies o al setè</li><li>Quan la lluna tomba en bell, dintre tres dies duu capell</li><li>Quan la lluna va a sortir, maror a desdir</li><li>Quan li assenyales la lluna el neci et mira el dit</li><li>Quan minva la lluna no facis cosa ninguna</li><li>Quan minvi la lluna, no sembris cosa alguna</li><li>Quan Nadal és sense lluna, de cent ovelles no n'escapa una</li><li>Quan Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta</li><li>Quan pel novembre fa cluc la lluna, de dues cabres ven-ne una</li><li>Quan sa lluna fa era assenyala aigua</li><li>Quart minvant, porta infant; lluna plena, porta nena</li><li>Quedar-se a la lluna de València</li><li>Qui ha nascut en bona lluna fa bonica fortuna</li><li>Qui mira massa la lluna no farà gaire fortuna</li><li>Qui per llunes va comptant, tretze mesos troba a l'any</li><li>Qui sembra en lluna nova, poc gra i palla bella</li><li>Qui va a Sant Marçal i hi dorm, hi va de lluna i en torna de sol</li><li>Quina lluna fa tan clara, ojalà que no la fes! Totes les xiques boniques s'enduen els forasters</li><li>Res no és nat, qui vint-i-una llunes no hagin passat</li><li>Rodona a la lluna, arriba la pluja</li><li>Rogle de lluna, de cent voltes una plou</li><li>Rotlle groc a la lluna, pluja tot d'una</li><li>Rotllo a la lluna estrellat, abans de tres dies mullat</li><li>Rotllo gros a la lluna, pluja segura</li><li>Rotllo gros a la lluna, pluja tot d'una</li><li>Rotllo gros a la lluna, senyal de pluja</li><li>Sa lluna de blau i blanc té més vestits que Sa Sang</li><li>Sa lluna es una bruixa que juga amb els níguls i los arruixa</li><li>Sense lloques no hi hauria llunes</li><li>Ser a la lluna</li><li>Ser a la lluna de València</li><li>Ser bèstia com la lluna</li><li>Ser blat de bona lluna</li><li>Ser la lluna</li><li>Ser nat de lluna</li><li>Ser un llunàtic</li><li>Ser una lluna mussolera</li><li>Serà plujós un girant (de lluna) si comença a ploure endavant</li><li>S'ha de tallar en lluna nova la fusta dels arbres que no perden la fulla</li><li>S'ha de tallar en lluna vella la fusta dels arbres que perden la fulla</li><li>Si el cèrcol de la lluna va creixent, senyal de bon temps</li><li>Si el cèrcol de la lluna va creixent, senyal de bon temps. Quan la lluna tomba en bé, plou als tres dies o al setè<br /></li><li>Si el primer dijous de la lluna fa dos sols, plourà</li><li>Si el primer dijous de la lluna fa resol, pluja vol</li><li>Si el primer dijous de lluna nova el sol es colga en brut, abans de tres dies haurà plogut</li><li>Si es forma a la lluna, plourà, si és al sol, farà vent (l'ull de perdigot)</li><li>Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel</li><li>Si fa dos sols el primer dijous de la lluna, senyal de pluja</li><li>Si la lluna dóna l'esquena a llevant, quart minvant; si a ponent, quart creixent</li><li>Si la lluna és blanca, posa't al llit una altra manta</li><li>Si la lluna fa galdufa, llevant segur</li><li>Si la lluna mira a llevant, quart minvant, si a ponent, quart creixent</li><li>Si la lluna mira endavant, quart minvant, i si mira a Ponent, quart creixent</li><li>Si la lluna surt tapada forta ventada</li><li>Si la lluna té un baverol, demà no veuràs el sol</li><li>Si la lluna toca el menjar, ja el pots llençar</li><li>Si la lluna va en creixent, el part és diferent</li><li>Si no vols l'arbre corcat, en lluna vella l'has de tallar</li><li>Si per Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta</li><li>Si per Nadal fa lluna plena, i clara, posa al llit una altra flassada</li><li>Si plou de lluna nova i vella d'agost, no falta aigua en tot l'any</li><li>Si plou per la lluna nova d'agost, plourà nou llunes seguides</li><li>Si sa lluna fa tana, aigua per sa setmana</li><li>Si sa lluna jeu, mariner en peu</li><li>Si sa lluna té un barberol demà no veuràs es sol</li><li>Si sembres trumfes en lluna cornuda, trumfes cornudes arrencaràs</li><li>Si vols cebes de diner sembra-les pel creixent de la lluna del gener</li><li>Si vols fer fortuna, no miris tant la lluna</li><li>Si vols prunes, no miros llunes</li><li>Si vols sebre quan serà | es ple, i no t'erraràs | quan es sol pondre veuràs | que sa lluna sortirà</li><li>Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener</li><li>Somniar la lluna</li><li>Sort, dones i fortuna muden com la lluna</li><li>Suc de lluna, tascó i porró fan el bon segador</li><li>Talla el teu bosc a la lluna plena d'agost i serà sec com un os</li><li>Tallada de lluna nova, la fusta aviat es corca</li><li>Tallat de bona lluna</li><li>Temps i vent, dona i fortuna, tot canvia com la lluna</li><li>Temps, vent i fortuna, donen voltes com la lluna</li><li>Temps, vent, dones i fortuna donen voltes com la lluna</li><li>Temps, vent, dones i fortuna, muden com la lluna</li><li>Temps, vent, senyor, dones i fortuna, donen voltes con la lluna</li><li>Tenir cara de lluna plena</li><li>Tenir el cap a la lluna de València</li><li>Tenir llunes</li><li>Tenir mal de lluna</li><li>Tenir mala lluna</li><li>Tirar pedrades a la lluna</li><li>Torna-te'n al llit que això és la lluna</li><li>Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada</li><li>Tres coses fan hom tost vell: engendrat de vell, naixement de lluna nova, por de mort</li><li>Val més anar en claror de sol que de lluna</li><li>Venir de la lluna</li><li>Vent de fora i sense lluna, fuig de la costa tot d'una</li><li>Vent de proa i sense lluna, fuig de la costa tot d'una</li><li>Vés a prendre banys de lluna i tornaràs blanca</li><li>Vetllar amb claror de lluna i dormir amb claror de sol no porten salut ni honor</li><li>Veure la lluna en un cove</li><li>Vinya, per son menester, podada i cavada amb sa lluna vella de gener</li><li>Vinya, per son mester, podada i cavada amb sa lluna vella de gener</li><li>Viure a la lluna</li><li>Voler agafar la lluna amb les dents</li><li>Voler agafar la lluna amb un cove</li><li>Voler fer veure la lluna en un cove</li><li>Voler la lluna en un cove</li><li>Voler mossegar la lluna amb les dents</li></ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/254663176658740955-7986277488719226709?l=refranyer-tematic.blogspot.com' alt='' /></div> <p><a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/iG50tNvXTunVCX--VD3lTZ2ulwU/0/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/iG50tNvXTunVCX--VD3lTZ2ulwU/0/di" border="0" ismap="true"></img></a><br/> <a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/iG50tNvXTunVCX--VD3lTZ2ulwU/1/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/iG50tNvXTunVCX--VD3lTZ2ulwU/1/di" border="0" ismap="true"></img></a></p><img src="http://feeds.feedburner.com/~r/RefranyerTemtic/~4/NYMpWqkkMeU" height="1" width="1"/>Víctor Pàmies i Riudorhttps://profiles.google.com/111878849298312692669noreply@blogger.com2http://refranyer-tematic.blogspot.com/2009/07/lluna.htmltag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-20594076115181397522009-07-17T15:53:00.003+02:002009-07-17T16:08:19.295+02:002009-07-17T16:08:19.295+02:00<ol><li>A darrera una festa major, aigua escaldada</li><li>A Esplugues, la festa major dels cargolins</li><li>A festes el convides!</li><li>A fires i festes, amb ases i mullers alienes</li><li>A la bona festa, fes-li vespra</li><li>A la festa de la Seu, s'hi acut de tot arreu</li><li>A la festa del patró: repicar, coets, música i sermó</li><li>A la Festa Major de Tor, el que se la fa se la menja</li><li>A la Pobla fan les festes, de Fredes baixen fadrins, amb uns garrots com lo braç i uns polls com a g</li><li>A l'agost, festes per tot</li><li>A les festes treballar és perdre i no guanyar</li><li>A Pardines per la festa major treuen les teranyines</li><li>A Santa Clara fan festa</li><li>A una part repiquen i a l'altra fan festa</li><li>A Vicfred sempre fan coses: fan el Roser sense roses i la festa major quan els ve la intenció</li><li>Acabar la festa en pau</li><li>Acabats els doblers, s'acaba la festa</li><li>Ai festa!</li><li>Ai, Mare de Déu, quan seran tres festes arreu!</li><li>Ai, quin dolor!, quina tristor, l'endemà de la Festa Major</li><li>Aigualir la festa</li><li>Alabat sia Corpus, que és dia de festa i no porta negra</li><li>Algun dia serà la festa del meu sant</li><li>Algun dia serà la festa del nostre lloc</li><li>Alguna en deu voler qui et fa festes i no te'n solia fer</li><li>Allà on ets (és), fas (fa) sa festa</li><li>Amb dones i bèsties no vagis a festes</li><li>Anar de festa en festa</li><li>Anar de festa en festa com el dolçainer d'Albal</li><li>Aprés la festa, el goig ne resta</li><li>Arc de sant Martí (o banya de cabra) es capvespre, vés demà on fas (o on fan) festa</li><li>Arc de sant Martí es capvespre, demà estarem de festa</li><li>Arc de sant Martí es capvespre, l'endemà festa</li><li>Arc de sant Martí si surt es matí, fé ton camí; si surt es capvespre no vagis a festa</li><li>Arc de sant Martí si surt es matí, fe ton camí; si surt es capvespre no vagis a festa (o treu es cap a sa finestra)</li><li>Avarques per a treballar, les festes a coixejar</li><li>Avui fos i demà festa!</li><li>Baldament demà fos festa i demà passat plogués i l'altre també fos festa, que així mai faríem res</li><li>Banya de cabra as capvespre, d'aigo en farem festa</li><li>Beneïda Santa Llúcia, que les bones festes ens envia</li><li>Bona brasa i bon tió. Bones festes que Déu nos do</li><li>Cada dia no és [pas] festa</li><li>Cada dia no és festa major</li><li>Cada dia no és festa major, ni tots els dies són diumenges</li><li>Calçada en dimecres, pluja abans de festes</li><li>Cara de festa</li><li>Carnestoltes, quinze voltes i Nadal de més en més, tots els dies fossen festes, la Quaresma mai vingués</li><li>Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués; la butxaca, proveïda, no digués jamai que no; tot el dia cridaria: «Noia, porta'm el porró!»</li><li>Celebrar festivitat de bodes sordes</li><li>Com més aviat serà vespre, més aviat serà festa</li><li>De festa en festa, com els dolçainers</li><li>De la festa, la vespra</li><li>Del que sobre se'n fa festa</li><li>Desitjar llaor no és pecat, ans és manifestació de sa ignorància</li><li>Després de festa, la gent bèstia</li><li>Després de festa, pesta</li><li>Després de la festa major, gran tristor</li><li>Després de la festa, el boig resta</li><li>Després de la festa, el goig ne resta</li><li>Després d'un dia de festa en calen tres de repòs</li><li>Després d'una festa major, pa de sègol amb oli</li><li>Després d'una festa major, pa sucat amb oli</li><li>Déu ens guardi de dona gata, que al davant fa festes i al darrera esgarrapa</li><li>Déu ens guardi de la gata que davant fa festes i darrera esgarrapa</li><li>Dia de festa, dejuni de bèstia</li><li>Dia de festa, dia de pesta</li><li>Dia de festa, fam, mal i pesta</li><li>Dimarts i dimecres, festes solemnes</li><li>Dimarts, mitja festa</li><li>Diner que costa de guanyar, en festes no es sol gastar</li><li>Diners guanyats en dia de festa fan mal profit</li><li>Ditxosos els Tonis, que fan la festa al gener</li><li>Dona que segueix les festes, si és casada, banyes a la testa</li><li>Dones de Cervera, quina festa feu? -La del Sant Misteri de la Vera Creu</li><li>Donzella honesta, fer feina ho té per festa</li><li>D'un petit sant fan una gran festa</li><li>El dia quinze d'agost és diada assenyalada i l'ensentdemà Sant Roc, festa major a l'Argilaga</li><li>El dijous, festa pels bous</li><li>El maig és boig: moltes festes, i, de pa, poc</li><li>El mes de desembre, el mes de les festes</li><li>El més xic paga la festa</li><li>El que resta fa la festa</li><li>El qui s'agrada del ball, de festa en festa va</li><li>Els carrers de Gràcia, per la festa major, sempre reben del cel la benedicció</li><li>Els divendres el moixó està de festa major</li><li>Els jueus tot s'ho gasten en festes, els moros en casaments i els cristians en plets</li><li>Els sis dies de la setmana tots són bons per a treballar, si no n'hi ha cap de festa</li><li>Els ximples fan la festa i els llestos la celebren</li><li>Em fas més festes que no solies? O m'has enganyat o enganyar-me volies</li><li>En bodes i festes, mal va per les bèsties (o mal els va a les bèsties)</li><li>En dones i en bèsties, no vagis amb festes</li><li>En Feliu fa foc de fusta a la festa de la Floresta</li><li>En fires i festes majors tant se n'atipen un com dos</li><li>En la festa dels pallerets, el que no està no s'encontra</li><li>En Ribesalbes fan festes i les paguen els fadrins, que relinxen com a bèsties i bramen com a rossins</li><li>Es dia de Sant Joan ses Joanes faran festa, i es dia de Sant Silvestre ses Colomes també en fan</li><li>Es dilluns és maleït, es dimarts resta com resta, tots es sabaters fan festa, per por de punyir-se un dit</li><li>Esguerrar la festa</li><li>Està tant de festa que no veu l'altar</li><li>Estar de festa</li><li>Estar de festes</li><li>Fadrina que s'afaita al vespre, o es putifeina o a l'endemà és festa</li><li>Fer festes (a algú)</li><li>Fer festes a santa mandra</li><li>Fer la festa de sant Corneli</li><li>Fer la festa en pau</li><li>Fer la festa per sant Pere regalat</li><li>Festa de foc, no la vegis mai de prop</li><li>Festa de ganyó, que els uns la fan i els altres no</li><li>Festa de vila, tanca la porta i fila</li><li>Festa en dijous, setmana esguerrada</li><li>Festa sense masclets, dolçaina i tabalet, no és festa</li><li>Festa sense menjar festa no fa</li><li>Festa sense menjar, fa de mal passar</li><li>Festa sense mesclet, dolçaina i tabalet, no és festa</li><li>Festa sense xiques i olla sense sal, tot és igual</li><li>Festa traslladada, festa esguerrada</li><li>Festes em fas i no me'n sols fer? O vols enganyar-me o m'has de menester</li><li>Festes em fas? Enganyar-me vols</li><li>Festes li fa i no s'hi casarà</li><li>Festes manresanes, focs i campanes</li><li>Festes me fas; no me'n solies fer: o m'has enganyat o m'has de menester</li><li>Festes me'n fas, i no me'n sols fer? O em vols trair o m'has menester</li><li>Festes passades, coques menjades</li><li>Festes passades, coques menjades, roba bruta, bossa buida</li><li>Festes, ni per a persones ni per a bèsties</li><li>Fotre's una festa</li><li>Gallina i moltó, olla de festa major</li><li>Guarda't d'aire infestat i de portar el vestit mullat</li><li>I tinguem la festa en pau</li><li>Ja serà festa en el meu carrer</li><li>Ja s'han acabat les festes, els bous, balls i corregudes i s'han quedat Sant Pasqual morant el raval</li><li>La bona festa comença la vespra</li><li>La dona honesta treballant fa festa</li><li>La dona honesta, sesta a casa i no va a la festa</li><li>La donzella honesta, el fer feina ho té per festa</li><li>La fada Flora fa una festa amb farina fina</li><li>La festa de la Puríssima dura fins a Santa Llúcia</li><li>La festa de les figues, les tomates esclafades; es menjaren un peixet, perquè estaven desmaiades</li><li>La festa de sant Ganyó, que els uns la fan i els altres no</li><li>La festa del Rat Penat, la bossa buida i el cul banyat</li><li>La festa major de Tort, el qui la fa, la menja</li><li>La festa, un mateix se la fa</li><li>La Mare de Déu d'agost és diada assenyalada; a l'endemà n'és sant Roc, festa major d'Argilaga</li><li>La millor festa de casa és quan toca la Tomasa</li><li>La mort de l'ase és la festa dels cans</li><li>La nit de Nadal ballen els estels, perquè és la festa major del cel</li><li>La nit de Nadal és festa major dels estels</li><li>La nit de Nadal, la festa dels estels, i la festa major del cel</li><li>La pilota, fa festa</li><li>L'endemà de la festa, festa altra vegada</li><li>Les bones festes comencen a (o per) la vigília</li><li>Les festes de Nadal se passen al fumeral</li><li>Les festes has de guardar i a ton pare i mare honrar</li><li>Les festes has de guardar i tos pares ben honrar</li><li>Les festes majors al ventre fan dolors</li><li>Les festes majors al ventrell porten dolors</li><li>Les festes majors causen dolors</li><li>Les festes majors conserven al ventre dolors</li><li>Les festes majors les fan els forasters</li><li>Les festes majors, porten al ventre dolors</li><li>Les festes per a algú són pestes</li><li>Les festes per a molts són pestes</li><li>Les festes, per molts son pestes</li><li>Les festes, per on passen; el Nadal, a casa</li><li>L'estudiant diu: El dilluns faig festa, el dimarts no ho sé, el dimecres m'hi pensaré, el dijous és sant Tomàs, el divendres és mal dia, el dissabte reposo i el diumenge és festa de precepte</li><li>Lo més xic paga la festa</li><li>Lo que resta, fa sa festa</li><li>Mai em feies festes i ara me'n fas?: Ja m'has fotut o em fotràs</li><li>Mai s'ha sentit a dir que pel gener se fes la festa de Sant Cristòfol</li><li>Més pugen les campanes que la festa</li><li>Més val una festa que dos diumenges</li><li>Mort d'ase, festa de cans</li><li>Nadal en dilluns, festes a munts</li><li>Nadal en dilluns, les festes amunt</li><li>Nadal en dimarts, festes a grapats</li><li>Nadal en diumenge, totes les festes es menja</li><li>Nadal en divendres, festa grossa</li><li>Nens abans de festes, maten a gent i a bèsties</li><li>Ni els nens ni les bèsties volen festes</li><li>Ni grat ni gràcies, festes en diumenge</li><li>No deixis anar el ruc ni la dona a festes, perquè et quedaràs sense dona i sense bèstia</li><li>No és bona festa la que no comença dissabte al vespre</li><li>No és el mateix fes-te fotre que fotre festa</li><li>No és pas tot u repicar a festa o fes-te repicar</li><li>No estar per festes</li><li>No hi ha festa ni festeta que no hi sigui donya Pepa</li><li>No hi ha festa que no torni</li><li>No hi ha festa sense drac</li><li>No hi ha festa sense vi</li><li>No hi ha festa sense vigília</li><li>No l'havien avesada a festes</li><li>No li facis festes a animal que no coneguis</li><li>No n'hi ha més de festes</li><li>No saber (o no adonar-se) de què va la festa</li><li>Pagar al festa</li><li>Pagès que treballa el dia de festa treu el cul per la finestra</li><li>Passada la festa es muda la bèstia</li><li>Pel gandul, tots els dies són festa</li><li>Pel maig, festes a raig</li><li>Pel maig, festes a raig i guarda la filosa al fumeral</li><li>Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants</li><li>Pels sabaters, els dilluns són maleïts per por de punyir-se els dits; el dimarts, festa; el dimecres, tempesta; el dijous, temporal; el divendres, mal temps; el dissabte, per un dia, no cal pas començar, i el diumenge, a passejar</li><li>Per anar a festa major, treballa ara ferm i fort</li><li>Per anar tirant, de la bóta de l'entrant; per a fer festa major, de la bóta del recó</li><li>Per Corpus, festa i ginesta</li><li>Per fer una festa, no et rompis sa testa</li><li>Per la Candelera, festes enrere</li><li>Per la comunió, festa grossa</li><li>Per la donzella honesta, fer quelcom és una festa</li><li>Per la festa anyal, cada ovella a son corral</li><li>Per la festa del Roser s'aclareix el galliner</li><li>Per la festa del Roser tot fruit ve</li><li>Per la festa del Roser tot ve</li><li>Per la tardor no feu festa major</li><li>Per l'Ascensió, que Claret fa la festa major, menjarem mel i mató</li><li>Per les festes de Nadal, poc dormir i molt cosir</li><li>Per les festes eixissen los culs per les finestres</li><li>Per sant Antoni de gener, fa festa el ruc i el traginer</li><li>Per sant Antoni de gener, fan festa el cavall i el traginer</li><li>Per sant Ermengol, festa si Déu vol</li><li>Per Sant Jaume i Santa Anna, pinta l'uva, i per festes d'agost ja està madura</li><li>Per Sant Jaume, festa a Albons; per Sant Joan, a Bellcaire; per Sant Climent, a Tort; Santa Màxima a l'Escala</li><li>Per Sant Magí, bona festa i bon bocí</li><li>Per Sant Pere, festa a Abrera, a Olesa per Sant Joan, i els cornuts d'Esparreguera per Santa Eulàlia la fan</li><li>Per una festa, no et rompis la testa</li><li>Per xic mal, fer grossa festa</li><li>Poc diner per a la festada, ves-te'n a fer la migdiada</li><li>Porta la pasta i la fusta a la festa de la Floresta</li><li>'Post festum, pestum, et post plurima festa, plurima pesta'</li><li>Puix l'ase és mort, toquem a festa</li><li>Quan el campanar campaneja, festa és o festa rodeja</li><li>Quan ens casarem, Pasqual? -Ara que s'acosten festes. -Quines festes són aquestes? -Són les festes de Nadal</li><li>Quan facen la festa en el meu carrer, tots ballarem</li><li>Quan la dona et fa festes, mira per la bossa</li><li>Quan la dona us fa grans festes, mireu bé per vós mateix</li><li>Quan les campanes repiquen, senyal de festa</li><li>Quan Sant pere campanege festa va o festa voltege</li><li>Qui a Festa Major va a Festa Major té de tornar</li><li>Qui a festa major va, hostes va a buscar</li><li>Qui a festa va, una altra n'ha d'aparellar</li><li>Qui a festes va, forasters va a buscar</li><li>Qui bé vol treballar, el dia de festa deu descansar</li><li>Qui deixa la bèstia i deixa anar la dona a festa, al cap de l'any queda cornut i sense bèstia</li><li>Qui deixa lo parell y l'animal y deixa anar la dona a festas, se queda cornut y sense bestias</li><li>Qui dejuna per les quatre festes anyals, no li doleixen els queixals</li><li>Qui destorba festa se romp la testa</li><li>Qui dia de faena va apanyat, dia de festa va esgarrat</li><li>Qui diumenge no fa festa no té gaire bona testa</li><li>Qui el dia de diari va llunet lo dia de festa va pudent</li><li>Qui en balls ni en festes no es taca, bé té neta la casaca</li><li>Qui és afectat de ballar, de festa en festa va</li><li>Qui et fa festes i no te'n solia fer, o et traeix o t'ha de menester</li><li>Qui fa festa en dia de feina, té feina en diumenge</li><li>Qui festaja la casada, la vida porta esposada</li><li>Qui festes et fa i no te'n solia fer, o et vol trair o t'ha de menester</li><li>Qui no et vol a la festa, et convida de part de vespre</li><li>Qui no fa festa per Nadal, persona que molt poc val</li><li>Qui no té la vespra no té la festa</li><li>Qui no té vespra no té festa</li><li>Qui no treballa en tota la setmana, treballa en dia de festa</li><li>Qui santifica les festes ha de fer coses honestes</li><li>Qui te convida a la vespra, no te vol a la festa</li><li>Qui tots els dies fa festa no té un diumenge en tot l'any</li><li>Qui treballa á les festes, sempre será pobre</li><li>Qui treballa el dia de festa, treu el cul per la finestra</li><li>Qui va a festa a Sant Marçal, hi va al juny i torna al juliol</li><li>Qui va a festes amostre el cul per les finestres</li><li>Qui viu, veu totes les festes de l'any</li><li>Salar la festa</li><li>Sant Benet i Sant Bernat, festa major del Tallat</li><li>Sant Bernat i Sant Benet, festa major de Poblet</li><li>Sant Joan, de les festes va al davant</li><li>Sant Julià totes les festes va enganyar, menys Sant Vicenç, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que amb una candela li va anar al darrere</li><li>Sant Julià totes les festes va engegar</li><li>Sant Llorenç, festa i dejuni</li><li>Sant Matias totes les festes avia</li><li>Sant Nicolau, obre les festes amb clau</li><li>Sant Nin i sant Non, pebrots i tomàquets, la festa dels hortolans</li><li>Sant Pau tanca les festes amb clau, menys la Candelera, que li va quedar al darrere</li><li>Sant Pere pescador, festa major</li><li>Sant Sebastià les festes va acabar, però li sortí Sant Vicenç i li va reganyar les dents</li><li>Sant Sebastià totes les festes deixà passar, menys la Candelera, que li va al darrere</li><li>Sant Sebastià, totes les festes deixa passar, menys la de Sant Vicens, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que li va al darrera</li><li>Sant Sebastià, totes les festes es va emportar</li><li>Sant Tomàs, festa pel davant i festa pel detràs</li><li>Santa Creu, porta les festes arreu</li><li>Santa Llúcia festes i fires ens envia, però li diu la Concepció: -Primer vull ésser jo</li><li>Santa Llúcia treu les fires i les festes de la bústia</li><li>Santa Llúcia, a La Bisbal, dotze dies per Nadal. </li><li>S’arc de sant Martí si surt as matí, fe ton camí; si surt as capvespre no vages a festa</li><li>Segons el sant, el cant (o la festa)</li><li>Semblar (una festa, una reunió, etc.) un galliner</li><li>Semblar la festa major de Marrampinyo</li><li>Sempre les festes matjors, al ventrell causen dolors</li><li>Sempre les festes millors causen al ventre dolors</li><li>Sense masclets, dolçaina i tabalet, la festa ni és festa, ni és res</li><li>Ser la reina de la festa</li><li>S'estima més quatre festes seguides que un dia feiner</li><li>Si la ginesta no floria, la festa del Corpus no es faria</li><li>Si l'arc de sant Martí surt as matí, fes ton camí; si surt as capvespre, no vagis a festa</li><li>Si Nadal cau en dilluns festes a munts</li><li>Si plou per Pasqua, plorà per totes les festes assenyalades</li><li>Si s'escombra la casa en dia de festa anyal, s'omple de xinxes</li><li>Si te pique el nas, festa a la plaça</li><li>Si tens la porta tancada, tindràs la festa guardada</li><li>Si voleu ballar corrandes, aneu-hi a Coll de Nargó; aneu-hi per Cinquagesma, que fan la festa major</li><li>Sis dies de feina mal pagada i un dia de festa a la setmana</li><li>Sis dies hi ha a la setmana per treballar, si no n'hi ha cap de festa</li><li>Tenir la festa en pau</li><li>Tenir les festes a sobre</li><li>Tinguem la festa en pau!</li><li>Tocar totes les campanes a festa</li><li>Toqueu a festa que l'ase és mort</li><li>Tots els sis dies de la setmana són bons per a treballar, si no n'hi ha cap de festa entremig</li><li>Tots los dies no són festa</li><li>Tres atuells al costat del foc és festa, tres dones en una casa és la pesta</li><li>Tres atuells al costat del foc gran festa, tres dones en un hostal, gran tempesta</li><li>Tres topins en un foc assenyalen festa i tres dones en una casa engendren pesta</li><li>Una bona festa comença la vigília</li><li>Una bona festa es comença la vespra</li><li>Una cosa és fotre festa i una altra fes-te fotre</li><li>Una festa sempre ve bé</li><li>Val més una festa que dos diumenges</li><li>Valdre més l'amaniment que la festa</li><li>Valtres de Cervera, que gran festa en feu per lo Sant Misteri de la Vera Creu. On l'haveu perdut? On l'haveu deixat?</li><li>Vestit nou, senyal de festa</li></ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/254663176658740955-2059407611518139752?l=refranyer-tematic.blogspot.com' alt='' /></div> <p><a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/IbeUbZn7n-WqRaMeNn_lbMs-8IA/0/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/IbeUbZn7n-WqRaMeNn_lbMs-8IA/0/di" border="0" ismap="true"></img></a><br/> <a href="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/IbeUbZn7n-WqRaMeNn_lbMs-8IA/1/da"><img src="http://feedads.g.doubleclick.net/~a/IbeUbZn7n-WqRaMeNn_lbMs-8IA/1/di" border="0" ismap="true"></img></a></p><img src="http://feeds.feedburner.com/~r/RefranyerTemtic/~4/SvJXuRVsgnc" height="1" width="1"/>Víctor Pàmies i Riudorhttps://profiles.google.com/111878849298312692669noreply@blogger.com2http://refranyer-tematic.blogspot.com/2009/07/festa.htmltag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-85179592946512394512009-06-17T08:00:00.000+02:002009-06-17T08:00:01.611+02:002009-06-17T08:00:01.611+02:00<ol><li>A Bescaran, xics i grans, posen la paella al foc quan la gallina encara no ha posat l'ou al clot</li><li>A foc i casament hi va tota la gent</li><li>A foc, rei i religió, no els hi posis condició</li><li>A la mà de llop sempre hi ha foc</li><li>A la vora del foc</li><li>A la vora del foc i del riu, no hi facis el niu</li><li>A la vora del riu no t'hi facis el niu, perquè el foc té aturador però l'aigua no</li><li>A l'abril amanix llenya i foguerill</li><li>A les Avellanes, foc i flames</li><li>A Nadal, al foc, i a Pasqua, al joc</li><li>A Nadal, al foc, i a Pasqua, al sol</li><li>A on hi ha estat foc, sempre hi queda algun caliu</li><li>A on no hi ha foc, no pot cremar</li><li>A on se fa foc, ix fum</li><li>A Pasqua el joc i a Nadal el foc</li><li>A Pasqua els jocs, i a Nadal els focs</li><li>A poc a poc s'encén el foc</li><li>A primers de Novembre, el teu foc ja el pots encendre</li><li>A prop del foc, no hi facis cap joc</li><li>A prop del foc, qui no es crema, s'escalfa</li><li>A sang i (a) foc</li><li>A tu ningú et busca la boca per un foguer</li><li>A València l'aire és foc, la terra aigua, els homes dones i les dones aire</li><li>Abrandar el foc (de la discòrdia)</li><li>Acabar d'encendre el foc</li><li>Afegir (més) llenya al foc</li><li>Ai! Foc a la còfia...!</li><li>Aigua davant i vent darrrera i foc als peus</li><li>Aigua de lluny no apaga el foc de damunt</li><li>Aigua i foc no es neguen a ningú</li><li>Aigua i foc, fes-los lloc</li><li>Aigua, molí i foc, no juguen més que a un joc</li><li>Així com l'aigua apaga el foc, així almoina apaga el pecat</li><li>Això fóra apagar el foc amb oli</li><li>Això són contes de la vora del foc</li><li>Al colgar el foc cada vetlla amb la cendra, cal fer-li amb la pala una creu</li><li>Al crit de: Foc calat!</li><li>Al foc d'en Costa, qui no hi porta llenya, no s'hi acosta</li><li>Al foc no hi tiris sal, que et surtirà mal</li><li>Al fum, a l'aigua i al foc, tothom els fa lloc</li><li>Al vell, foc amb ell</li><li>Alimentar el foc</li><li>Alto el foc</li><li>Allà és el foc, on ix el fum</li><li>Allà on hi ha foc surt fum</li><li>Allà on hi ha foc, hi ha fum</li><li>Allà on s'hi fa el foc, que es pagui l'escot</li><li>Ama, que hi ha foc? -En l'altra casa n'hi ha un poc</li><li>Amb aigua calda apaga hom el foc encès</li><li>Amb armes, dones i foc, no hi busquis joc</li><li>Amb armes, dones i focs, no hi vulguis jocs</li><li>Amb bona casa i bon foc, tot l'any agost</li><li>Amb dones, armes i focs, no hi vulguis jocs</li><li>Amb escuses de cercar foc vinc a veure't Caterina</li><li>Amb la boca plena d'aigua, bufar el foc</li><li>Amb les dones i [amb] el foc, no hi vulguis joc</li><li>Amb totàtecs, ous i foc qualsevol pot fer-se coc</li><li>Anar a apagar foc</li><li>Anar amb el foc a la cua</li><li>Anar amb històries a la vora del foc</li><li>Anar o venir de cercar foc</li><li>Arbre que no dóna, al foc para</li><li>Arbre que no dóna, aviat al foc</li><li>Arròs i beguda, foc de brasa</li><li>Arròs i bugada, foc de brasa</li><li>Art de foc, art de badoc</li><li>Atiar el foc</li><li>Ave Maria, hi ha foc? -A l'altra casa n'hi ha un poc</li><