Refranyer català-castellà

El bou no és d'allà on va néixer, sino d'allà on pot péixer

2009-10-22T13:56:00.005+02:00

Variants i sinònims:

Bo és fer el batxillerat, i millor anar ben peixat (MIGJORN 2009)
─D'on sou cavaller? ─De la terra de ma muller (MIGJORN 2009)
Jo sóc d'on mengen els meus fills (MIGJORN 2009)
El bou no és d'allà on va néixer, sino d'allà on pot péixer (MIGJORN 2009)
Tota bèstia sap deixar el lloc on no pot campar (MIGJORN 2009)
U és d'a on es guanya les garrofes (MIGJORN 2009)
U és d'on ha fet el batxillerat (MIGJORN 2009)
U no és d'on naix, sinó d'on menja (MIGJORN 2009)
Un és de la terra que li dóna de menjar (MIGJORN 2009)
Un no és d'on ha nascut sinó d'on viu (MIGJORN 2009)
Un no és d'on ha nascut, sinó d'on naixen els seus fills (MIGJORN 2009)

Equivalents:

El buey no es de donde nace, sino de donde pace [ES] (MIGJORN 2009)
Patria est, ubicumque est bene [LL] (MIGJORN 2009)

Explicació: Es refereix al fet que la necessitat ensenya i la realitat s'imposa sobre altres sentiments (MIGJORN 2009).

Localització: La comunicant de la versió catalana del refrany diu haver-lo sentit als seus avis, de l'Empordà, de la zona de Sant feliu de Guíxols.

Nota: Ha costat molt trobar documentada aquesta equivalència. La imaginació i enginy dels collistaires va portar a fer propostes més o menys acostades a l'original castellà, com ara Un no és d'on ha nascut sinó d'on viu, Un no és d'on ha nascut, sinó d'on naixen els seus fills, U no és d'on naix, sinó d'on menja, Patria est, ubicumque est bene [LL] (Ciceró), Jo sóc d'on mengen els meus fills, Un és de la terra que li dóna de menjar, U és d'a on es guanya les garrofes, U és d'on ha fet el batxillerat o ─D'on sou cavaller? ─De la terra de ma muller, etc.

Font: Migjorn (2009): Llista de distribució adreçada a professionals, estudiants i gent preocupada pel català, on es tracten qüestions relacionades amb la sociolingüística, la gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, etc.

Per Nadal, qui res no estrena, res no val

2009-10-18T23:21:00.003+02:00

Variants i sinònims:

V. Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans
Per Nadal, qui res no estrena res no val (AMADES 1951) - (BELLMUNT I FIGUERAS 1987)
Per Nadal, qui res no estrena, res no val (CONCA 1993) - (GARCIA SALINES 1994) - (FARRÀS 1998) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
Per Pasqua i per Nadal, qui res no estrena res no val (BELLMUNT I FIGUERAS 1987)
Qui no estrena per nadal, persona que tant se val (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
Qui no estrena per Nadal, res no val (PARÉS 1999)
Qui per Nadal no estrena, poc val (PARÉS 1999)
Qui per Nadal res no estrena, res no val (VINYETS 1990)
Qui per Pasqua i per Nadal res no estrena, res no val (FARRÀS 1998)

Equivalents:
Al que veas en alpargatas por Navidad, no le preguntes cómo le va (RÉSPED 2008).
Si no estrenas nada en Navidad, ya sé cómo te va (TIRADO ZARCO 1987).

Explicació:

És tradició estrenar alguna cosa per Nadal (PARÉS 1999)¹
Reprèn a qui no segueix les tradicions (PARÉS 1999)^{2 i 3}

Font: A partir dels comentaris en un altre refrany i connectant informacions de la meva base de dades.

Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans

2009-10-02T14:44:00.008+02:00

Variants i sinònims:

Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans (RESPED 2009)
V. Per Nadal, qui res no estrena, res no val

Equivalents:

Domingo de Ramos, quien no estrena no tiene manos (RÉSPED 2009)
Quien para la Palma no estrena nada, no vale nada (RÉSPED 2009)

Explicació: Dóna una explicació molt acurada resped al seu Hombre refranero, que us reprodueixo:

Hoy empieza la Semana Santa de los católicos, en la que se conmemora la pasión, muerte y resurrección de Jesús. Esta semana de luto (especialmente a partir del jueves) y de fin de la cuaresma comienza paradójicamente con un día de alegría y de exhibición.

Litúrgicamente, diremos que se conmemora la entrada triunfal de Jesús en Jerusalén, según narra el evangelio de san Marcos, a lomos de un burro. Dado que la Semana Santa suele coincidir con el fin del invierno y el principio de la primavera, por toda España se ha tradicionalizado el realizar procesiones y celebraciones de este día, y era hasta hace unas décadas, una fecha de especial celebración en la que se aprovechaba para ponerse cada uno sus mejores galas e incluso para estrenar la ropa de la nueva temporada.

De ahí el sentido del refrán, pues quien no podía permitirse estrenar nada en esta fecha era pobre (no tener manos, en el sentido de no tener trabajo) y además no sabía coser (no tener manos en el sentido de ser incapaz de elaborarse la ropa).

Font: Résped (2009): Blog Hombre refranero, a l'article Domingo de Ramos, quien no estrena no tiene manos, del 5 d'abril de 2009.

Per ser puta de cassoleta, més val tenir la figa queta

2009-09-27T18:53:00.002+02:00

Variants i sinònims: Pa' ser puta de cassoleta, més val tenir la figa queta.

Equivalents: Pa' ser puta i no ganar na' mas vale ser mujer honrà'.

Font: Me l'ha facilitat en un comentari al blog Raons que rimen en Francesc Mompó, que diu haver-li sentit sovint al Toni Cucarella.

Per força, els moros van a missa

2009-09-14T21:48:00.003+02:00

Variants i sinònims: Per força, els moros van a missa (SOLSONA 2009).

Equivalents: A la fuerza ahorcan [ES] (SOLSONA 2009).

Explicació: T'obliguen a fer una cosa per força (SOLSONA (2009).

Font: La paraula del dia, del dimecres, 9 de setembre de 2009, espai lingüístic de Ramon Solsona dins el programa de ràdio El Món a RAC1 (en format mp3).

Encara no som allà on anem

2009-09-09T00:13:00.003+02:00

Variants i sinònims: Encara no som allà on anam (SAURA 1884).

Equivalents: Nadie se alabe hasta que acabe [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Encara no som allá ahont anam (SAURA 1884).

Nota meva: Durant molt de temps ha estat la meva citació de capçalera, la citació que encapçala la meva primera pàgina web. Comprendreu que li tinc una estimació molt especial i que m'ha alegrat moltíssim poder-la documentar ja al segle XIX.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No és la mel per a la boca de l'ase

2009-08-14T16:46:00.000+02:00

Variants i sinònims:

La mel no fou feta per la boca del ase (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
La mel no fou feta per la gola del ase (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
La mel no s'ha fet pels ases (C. P. 1861) - (FARNÉS 1992)
Mala és la mel per la boca de l'ase (D. & M. 1847) - (FARNÉS 1992)
No criá Deu la mel per a la boca del ase (LLOMBART 1879) - (FARNÉS 1992)
No es bona la mel per la boca del ase (SERVAT 1902) - (FARNÉS 1992)
No es feta la mel per la boca del ase (ESTEVE 1907) - (FARNÉS 1992)
No es feu la mel pera la boca del ase (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (FARNÉS 1992)
No es la mel per la boca del ase (ROS 1733) - (XIMÉNEZ 1831) - (FERRER 1854) - (NDLC 1866) - (SAURA 1878) - (LABÈRNIA 1888) - (ALADERN 1904) - (GOMIS) - (BERGÓS 1916) - (FARNÉS 1992)
No s'ha fet l'anell d'or pel nas del porc (FARNÉS 1992)
No s'ha fet la mel, per la boca de l'ase (E. T. 1890) - (MARTÍ GADEA 1891) - (FONT 1900) - (ALADERN 1904) - (PASTOR 1909) - (FARNÉS 1992)
No's vá fer la mel pera la boca del ase (PASTOR 1909) - (FARNÉS 1992)
Sa mel no's feu per sa boca de s'ase (FIGUERA 1840) - (FARNÉS 1992)

Equivalents:

La miel n'est pas fait pour la gueule de l'âne [FR] (BORRÀS 1836) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
Les perles ne sont pas faites pour les purceaux [FR] (NÚÑEZ DE T. 1851) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
Lou mèu es pas fa per la barjo de l'ase [OC] (BRUNET 1882) - (FARNÉS 1992)
No es la miel para la boca del asno [ES] (CERVANTES) - (BORRÀS 1836) - (NÚÑEZ DE T. 1851) - (SAURA 1878) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (LABÈRNIA 1888) - (FARNÉS 1992)
No se hizo la miel para la boca del asno [ES] (YRIARTE 1774) - (XIMÉNEZ 1831) - (FIGUERA 1840) - (F. V. Y M. B. 1841) - (D. & M. 1847) - (FERRER 1854) - (BASTÚS 1862) - (NDLC 1866) - (SBARBI 1872) - (SAURA 1878) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (LABÈRNIA (1888) - (DRAE) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
Non asini confecit apes sua mella palato [LL] (YRIARTE 1774) - (F. V. Y M. B. 1841) - (BASTÚS 1862) - (FARNÉS 1992)
Non e o mel para boca do asno [PT] (NÚÑEZ) - (FARNÉS 1992)
Stultus est qui pejus eligit [LL] (F. V. Y M. B. 1841) - (FARNÉS 1992)

Explicació:

Reprenen els que trien el menys bo i menyspreen el millor per falta de coneixement (F. V. Y M. B. 1841) - (D. & M. 1847) - (NDLC 1866) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) -(LABÈRNIA 1888) - (ALADERN 1904) - (FARNÉS 1992)
Totes les coses primoroses únicament ho són per a qui té discerniment i gust per conèixer-les (F. V. Y M. B. 1841) - (NDLC 1866) - (SBARBI 1872) - (ALADERN 1904) - (FARNÉS 1992)
No s'han de donar coses exquisides a qui és massa groller per poder-les valorar (GOMIS) - (FARNÉS 1992)

Font: Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums. [M 1387, Vol. VI, Pàg. 12-14).

Si has de prendre consell, pren-lo sempre d'home vell

2009-03-15T21:46:00.003+01:00

Variants i sinònims:

V. Del ric el remei, i del vell el consell
Si has de prendre consell, pren-lo sempre d'home vell (SAURA 1884)

Equivalents: Del viejo el consejo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si tens de préndrer consell, prénlo sempre de home vell (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Del ric el remei, i del vell el consell

2009-03-15T21:42:00.002+01:00

Variants i sinònims:

Del ric el remei, i del vell el consell (SAURA 1884)
V. Si has de prendre consell, pren-lo sempre d'home vell

Equivalents: Del rico es dar remedio, y del viejo, consejo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Del rich lo remey, y del vell lo consell (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui a poc està avesat, amb poc s'acontenta

2009-03-15T21:38:00.003+01:00

Variants i sinònims: Qui a poc està avesat, amb poc s'acontenta (SAURA 1884).

Equivalents: Del pobre la bolsa, con poco rebosa [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui á poch está avesat, de poch se contenta (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Dels pares quan són vells, no descuidis un punt d'ells

2009-03-15T21:02:00.003+01:00

Variants i sinònims: Dels pares quan són vells, no descuidis un punt d'ells (SAURA 1884).

Equivalents: Del padre en la vejez, baculo el buen hijo es [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: De los pares quant son vells, no'l descuydes un punt d'ells (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Dels escarmentats, naixen (o ixen) els avisats

2009-03-15T20:56:00.003+01:00

Variants i sinònims:

Dels escarmentats, naixen (o ixen) els avisats (SAURA 1884)
V. Un previngut val per dos

Equivalents: De los escarmentados, nacen los avisados (o se hacen los arteros) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons al font original: Dels escarmentats, naixen (ó ixen) els avisats (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El dolent, fora

2009-03-15T20:52:00.002+01:00

Variants i sinònims: El dolent, fora (SAURA 1884).

Equivalents: De los enemigos, los menos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo dolent, fora (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan en passen fan de bon agafar

2009-02-16T22:58:00.003+01:00

Variants i sinònims: Quan en passen fan de bon agafar (D. y M. 1854).

Equivalents: Cuando te dieren la vaquilla, acude con la soguilla [ES] (D. y M. 1854).

Parèmia segons la font original: Cuant ne passan fan de bon agafar (D. y M. 1854).

Explicació: Adverteix que s'han d'aprofitar les ocasions (font original: Adv. ques deuhen aprofitar la ocasions).

Font: D. y M. (1847): Diccionario catalan-castellano y vice versa, Barcelona, Agencia Médica Catalana / Imprenta de J. Roger, 1847 (2a de 1854). Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana (27 pàg.).

L'acte més bo que el savi pot fer és complir el sant voler

2009-02-16T21:59:00.005+01:00

Variants i sinònims: L'acte més bo que el savi pot fer és complir el sant voler (D. y M. 1854).

Equivalents: Aquel sabe, que se salva; que el otro no sabe nada [ES] (D. y M. 1854).

Parèmia segons la font original: Lo acte mes bo que lo sabi pot fèr, es cumplir lo sant voler (D. y M. 1854)

Explicació: Adverteix als qui es vanaglorien de saber molt i viuen desastradament (font original: Advert. als ques glorian de saber mòlt y viuhen desastradamènt).

Font: D. y M. (1847): Diccionario catalan-castellano y vice versa, Barcelona, Agencia Médica Catalana / Imprenta de J. Roger, 1847 (2a de 1854). Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana (27 pàg.).

Altre vindrà que m'abonarà

2009-02-16T19:53:00.004+01:00

Variants i sinònims: Altre vindrà que m'abonarà (D. y M. 1854).

Equivalents: Malo vendrá que me abonará [ES] (D. y M. 1854)

Parèmia segons la font original: Altre vindrá que me abonará (D. y M. 1854)

Explicació: Adverteix que moltes coses se tenen per dolentes fins que se n'experimenten de pitjors (font original: Advertéix que mòltas cosas se tenen per dolèntas fins que sen experimentan de pitjòrs).

Font: D. y M. (1847): Diccionario catalan-castellano y vice versa, Barcelona, Agencia Médica Catalana / Imprenta de J. Roger, 1847 (2a de 1854). Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana (27 pàg.).

Les sopes i els amors (o les sopes, fruites i amors), els primers són els millors

2009-02-15T22:38:00.003+01:00

Variants i sinònims:

Focs, menjars i amors, els primers són els millors (SAURA 1884)
Les sopes i els amors (o les sopes, fruites i amors), els primers són els millors (SAURA 1884)

Equivalents: De la abundancia del corazón habla la boca [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Las sopas y'ls amors (ó las sopas, fruytas y amors), los primes son los millors | Fochs, menjars y amors, los primers son los millors (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Del poc, poc, i del molt, no res

2009-02-15T22:29:00.002+01:00

Variants i sinònims: Del poc, poc, i del molt, no res (SAURA 1884).

Equivalents: De lo poco, poco, y de lo mucho nada [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Del poch, poch, y del mólt no res (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ovelles sense pastor, el llop se les menja

2009-02-15T22:24:00.003+01:00

Variants i sinònims:

D'allò comptat menja el llop (SAURA 1884)
Ovelles comptades (o ovelles sense pastor), el llop se les menja (SAURA 1884)

Equivalents: De lo contado come el lobo y anda gordo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: De lo contat menja'l llop | Ovellas contadas (ú ovellas sense pastor), lo llop se las menja (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De coquí pren el bocí

2009-02-15T22:21:00.001+01:00

Variants i sinònims: De coquí pren el bocí (SAURA 1884).

Equivalents: De lobo un pelo, y ese de la frente [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: De coquí pren lo bocí (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ha sortit del bosc, el que hi cala foc

2009-02-15T22:14:00.002+01:00

Variants i sinònims:

Ha sortit del bosc, el que hi cala foc (SAURA 1884)
Qui amb tu s'abriga, aquest conspira (SAURA 1884)

Equivalents: Del monte sale, quien el monte quema [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Ha sortit del bosch aquell que hi fica foch | qui ab tú s'abriga, aquest conspira (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Del mal pagador, gra o palla

2009-02-15T22:11:00.001+01:00

Variants i sinònims: Del mal pagador, gra o palla (SAURA 1884).

Equivalents: Del mal pagador, aunque sea en paja [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Del mal pagador, gra ó palla (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Val més un mort que molts de ferits

2009-02-15T22:09:00.001+01:00

Variants i sinònims: Val més un mort que molts de ferits (SAURA 1884).

Equivalents: Del mal al menos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Val més un mort que mólts de ferits (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De l'home que de tu es fia, fia't tu, que és cortesia

2009-02-15T22:04:00.003+01:00

Variants i sinònims: De l'home que de tu es fia, fia't tu, que és cortesia (SAURA 1884).

Equivalents: Del hombre que de ti fia, fiate que es cortesia [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Del home que de tú fia, fia tú que es cortesia (SAURA 1884).

Nota: L'equivalent català denota ser una traducció servil del referent castellà (Nota meva).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui té tions fa estelles; qui té socs fa ascles

2009-02-15T16:47:00.002+01:00

Variants i sinònims:

Del cuiro en surten les tires (SAURA 1884)
Qui té tions fa estelles; qui té socs fa ascles (SAURA 1884)

Equivalents: Del cuero salen las correas [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Qui té tions fa estellas; qui té sochs fa asclas | Del cuyro'n surten las tiras (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.