Refranyer català-castellà

Al millor pescador, li escapa una anguila

2011-07-11T12:47:00.000+02:00

Variants i sinònims:

A la millor filadora li cau el fus (P: VIII, 2136) - (S&C: 92)
Al millor pescador, li escapa una anguila (P: VIII, 448) - (S&C: 92)
No és bon carreter el qui no ha bolcat tres vegades (P: VIII, 2332)
No t’agradi carreter que no hagi bolcat mai (P: VIII, 2337)
Tot bon carreter bolca (S&C: 92)

Equivalents:

A good marksman may miss [EN] (S&C: 92)
Al mejor cazador, se le va la liebre [ES] (S&C: 92)
Al mejor galgo, se le escapa una liebre [ES] (S&C: 93)
Il n’y a si bon charretier qui ne verse [FR] (S&C: 92)
The best cart may overthrow [EN](S&C: 92)

Explicació:

Un mal dia, el té tothom (P: VIII, 448)
No hi ha persona tan hàbil que no faci alguna falta (P: VIII, 2332)
Ens tranquil·litza recordant-nos que ningú no és infal·lible (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
Por muy hábil y diestro que uno sea, en alguna ocasión puede fallar [ES] (S&C: 92)

Font: Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.

A grans mals, grans remeis

2011-07-11T11:17:00.000+02:00

Variants i sinònims:

A grans mals, grans remeis (P: VI, 964) - (S&C: 29)
V. A les penes, punyalades
Als grans mals, grans remeis (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

A gran mal, el remedio bien y presto [ES] (MK: 54.936)
A grandes males, grandes remedios [ES] (ESPUNYES 2007) - (MK: 53.118) - (DG: I i IX) - (S&C: 29)
A grandes males, remedios tales [ES] (MK: 53.119)
Aux grands maux les grands remèdes [FR] (DG: I i IX)
Aux grands maux, les grands remèdes [FR] (S&C: 29)
Desperate deseases must have desperate remedies [EN] (EPE: 109) - (S&C: 29)

Explicació:

Recomana decisió per a saber posar remei a situacions difícils (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
Cuando surge un problema de salud hay que saber reaccionar, y, cuanto más serio o grave sea, mayor ha de ser el remedi que se le ponga. En general, indica que se debe dar soluciones drásticas a desgracias considerables [ES] (S&C: 29)
Some forms of medical treatment are not normally used because they are liable to be as dangerous in effect as the diseases themselves. But when a patient’s condition is so grave that his life is almost despaired of, there is no alternativebut to take a fifty-fifty chance and use one of those desperate remedies [EN] (EPE: 109)

Font:

Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.

A cada ocellet li agrada el seu niuet

2011-07-08T14:52:00.001+02:00

Variants i sinònims: A cada ocellet li agrada el seu niuet (LEM: 34) - (S&C: 12)

Equivalents:

A cada pajarillo agrada (o le gusta) su nidillo [ES]
À tout oiseau son nid est beau [FR]
Every bird likes its own nest [EN] (S&C: 12)
Every bird likes its own nest [the] best [EN] (EPE: 661) - (S&C: 12)
Ogni scarrafone è bello a mamma sua [IT]
There is no place like home [EN] (S&C: 12)

Explicació:

La pròpia casa és el lloc que a tothom més li agrada, on se sent més a gust. Per extensió s’aplica també a l’hàbitat, medi o entorn natural (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
En la propia casa es donde más a gusto se suele estar [ES] (S&C: 12)
No matter how humble it may be, home is the place where one feels happiest [EN] (EPE: 661)

A l'abril, aigües mil

2011-03-28T23:29:00.000+02:00

Variants i sinònims:

A l'abril, aigües mil (PARÉS 1997)
A l'abril, gotes mil (PARÉS 1997)

Equivalents:

Abril, aguas mil [ES] (PARÉS 1997)
Abril, para ser abril, ha de tener aguas mil [ES] (PARÉS 1997)
En abril, aguas mil [ES] (PARÉS 1997)

Nota: Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castellà castellà-català. Barcelona, Edicions 62. Col·lecció «El Cangur diccionaris», núm. 240.

No hi ha pitjor abat que el qui monjo ha estat

2011-03-28T23:22:00.000+02:00

Variants i sinònims: No hi ha pitjor abat que el qui monjo ha estat (PARÉS 1997).

Equivalents: No hay peor abad que el que monje ha sido (PARÉS (1997).

Font: Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castellà castellà-català. Barcelona, Edicions 62. Col·lecció «El Cangur diccionaris», núm. 240.

Tothom veu la cosa segons la ullera que es posa

2010-12-30T13:37:00.000+01:00

Variants i sinònims:

V. Cadascú explica la fira segons li ha anat
Tothom veu la cosa segons la ullera que es posa (AMADES 1951)

Equivalents: Nada es verdad ni es mentira, todo depende del color del cristal con que se mira [ES].

Explicació: Cap realitat és immutable o única, sinó que depèn de diversos factors que ho puguem interpretar d'una manera o altra.

Nota: L'equivalent castellà és un vers de Campoamor.

Font: Relaciono i connecto diverses informacions de la meva base de dades paremiològica.

Pel temps que m'hi haig d'estar no m'hi vull encaparrar

2010-11-22T09:31:00.002+01:00

Variants i sinònims:

El que vinga darrere, que arree (País Valencià)
Merda pels que quedin!
Morta jo, merda per als vius!
Pel que em queda de manar? Ja m´hi puc «cagar»
Pel temps que m'hi haig d'estar no m'hi vull encaparrar
Qui vingui darrere, que s'apanyi

Equivalents: Por lo que me queda en el convento, me cago dentro [ES].

Nota: És una expressió castellana de difícil traducció al català. Anna Parés i Puntas em proposa Pel temps que m'hi haig d'estar no m'hi vull encaparrar, sentida a una de les seves alumnes dels cursos de català per a adults. Sembla una bona troballa, però podem dubtar de la seva patrimonialitat. Xavier Pàmies, en un comentari ens proposa Qui vingui darrere, que s'apanyi, amb les mateixes virtuts i defectes que la proposta de Parés.

En una carta al director del Diari de Girona, trobo una altra versió suggerida per l'expressió castellana, també deutora i sense patrimonialitat: Pel que em queda de manar? Ja m´hi puc «cagar».

A la taula i al llit al primer crit

2010-08-29T23:05:00.000+02:00

Variants i sinònims: A taula i al llit al primer crit (SAURA 1884)

Equivalents: A la mesa llaman, santa palabra [ES] (SAURA 1884)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui endavant no mira, endarrere cau

2010-08-17T14:26:00.003+02:00

Variants i sinònims:

Qui endavant no mira, endarrere cau (ESTEVE-BELVITGES-JUTGLÁ 1803)
Qui no esguarda endavant cau endarrera (TURMEDA 1417)

Equivalents:

Qui nil providit, proficit ille nihil [LL] (ESTEVE-BELVITGES-JUTGLÁ 1803)
Quien adelante no mira, atrás se queda [ES] (ESTEVE-BELVITGES-JUTGLÁ 1803)
Quien no mira el derrotero, es majadero [ES] (RÉSPED 2010)

Parèmia segons la font original: Qui endèvant no mira enderrèra cau (ESTEVE-BELVITGES-JUTGLÁ 1803)

Nota: Agraeixo Résped que ens ha facilitat un equivalent castellà per aquest antic proverbi català. Es tracta d'un refrany mariner que fa referència al 'derrotero', que és el rumb del vaixell.

Font: Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I. Barcelona, 1803.

Poques paraules i ben dites

2010-05-27T12:01:00.002+02:00

Variants i sinònims:

Com més curt millor
Poques paraules i ben dites

Equivalents: Lo bueno, si breve, dos veces bueno [ES]

Font: Optimot, fitxa 2722/2.

Escoltets en reunió, són de mala educació

2010-05-24T22:50:00.009+02:00

Variants i sinònims:

Consellets en reunions és de mala educació (La Safor)
Escoltets en reunió, falta d'educació (Alt Maestrat)
Escoltets en reunió, són de mala educació (Cocentaina 2003)
Escoltetes en reunió són de mala educació

Equivalents:

Secretitos a la oreja son cosas de vieja [ES]
Secretos en reunión son de mala educación [ES]

Font: La versió catalana del refrany és extreta d'un calendari publicat per l'Ajuntament de Cocentaina i l'Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) de l'any 2003.

Nota: Agraeixo al Josep Lluís que aportés una altra variant valenciana de la dita en els comentaris i al Paco, que em va fer arribar per correu la versió de la Safor. També la documenta Joan Peraire a l'Alt Maestrat, amb alguna variant més. Sembla, doncs, prou estesa i viva al País Valencià.

Mira de què es vanta i sabràs què li falta

2010-04-24T22:42:00.003+02:00

Variants i sinònims:

Mira de què es vanta i sabràs què li falta (ESPUNYES 2007)
La virtut que et sols lloar és la que més falta et fa (ESPUNYES 2007)
Qui presum fa fum (DCVB 1930) - (GDLC)
Si se'n parla molt, la cosa va escassa (ESPUNYES 2007)

Equivalents: Dime de qué presumes y te diré de qué careces (Zèfir)

Font: Zèfir (abril de 2010). Llista de professionals de la llengua catalana.

Tot forat té el seu pedaç

2010-03-05T22:09:00.009+01:00

Variants i sinònims:

V. Cada olleta té la seva tapadoreta
Com un guenyo amb un borni (BALBASTRE 1977)
En aquest món es despatxa tot (BALBASTRE 1977)
Sempre hi ha un test per a una merda
Sempre n'hi ha un de pitjor (OPTIMOT 2010)
Tot forat té el seu pedaç (MIGJORN 2010)

Equivalents:

Para todo roto hay un retal [ES] (RÉSPED 2010)
Siempre hay un canto (o un tonto) para una mierda [ES]
Siempre hay (o nunca falta) un roto para un descosido [ES] (MIGJORN 2010)

Explicació: Tothom troba la seva mitja taronja o sempre hi ha solució per als pitjors casos (MIGJORN 2010)

Nota: En alguns llocs també he vist que la locució "Lo mismo para un roto que para un descosido" pot fer referència a persones que poden fer més d'una funció o activitat, que serveixen per a tot.

Nota: Cal no confondre aquest refrany amb un altre de sentit ben diferent: Sempre plou sobre mullat i molts altres equivalents, amb un significat negatiu, d'estar de pega.

Font: Llista Migjorn (2010): adreçada a professionals, estudiants i gent preocupada per la nostra llengua, el català. S´hi tractaran qüestions relacionades amb la sociolingüística, la gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística...

Capa esquinçada no guarda de fred

2010-01-02T18:02:00.002+01:00

Variants i sinònims:

Capa esquinçada no guarda de fred (SAURA 1881)
Dels dolents no n'esperes (o no se'n pot esperar) cosa bona (SAURA 1881)

Equivalents: De mala mata, nunca buena caza (o zarza) [ES] (SAURA 1881).

Parèmia segons la font original: Capa esquinsada no guarda de fret | Dels dolents no'n esperes (ó no se'n pot esperar) cosa bona (SAURA 1881).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De dolent rocí, un sol bocí

2010-01-02T17:59:00.000+01:00

Variants i sinònims: De dolent rocí, un sol bocí (SAURA 1881).

Equivalents: De mala masa, un bollo basta [ES] (SAURA 1881).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De dolent arbre, no esperis bon fruit

2010-01-02T17:53:00.003+01:00

Variants i sinònims: De dolent arbre, no esperis bon fruit (SAURA 1881).

Equivalents:

De mal cuervo, mal huevo [ES] (SAURA 1881)
De mala berenjena, nunca buena calabaza [ES] (SAURA 1881).

Parèmia segons la font original:

De dolent arbre, no esperis bon fruyt (SAURA 1881)
De mala berengena, nunca buena calabaza [ES] (SAURA 1881)

L'avar és com el porc, que no aprofita sinó després de mort

2010-01-02T17:47:00.003+01:00

Variants i sinònims: L'avar és com el porc, que no aprofita sinó després de mort (SAURA 1881).

Equivalents: Del vivo ningun provecho, y mucho del muerto [ES] (SAURA 1881).

Parèmia segons la font original: L'avaro es com lo porch, que no aprofita sino després de mort (SAURA 1881).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El bou no és d'allà on va néixer, sino d'allà on pot péixer

2009-10-22T13:56:00.005+02:00

Variants i sinònims:

Bo és fer el batxillerat, i millor anar ben peixat (MIGJORN 2009)
─D'on sou cavaller? ─De la terra de ma muller (MIGJORN 2009)
Jo sóc d'on mengen els meus fills (MIGJORN 2009)
El bou no és d'allà on va néixer, sino d'allà on pot péixer (MIGJORN 2009)
Tota bèstia sap deixar el lloc on no pot campar (MIGJORN 2009)
U és d'a on es guanya les garrofes (MIGJORN 2009)
U és d'on ha fet el batxillerat (MIGJORN 2009)
U no és d'on naix, sinó d'on menja (MIGJORN 2009)
Un és de la terra que li dóna de menjar (MIGJORN 2009)
Un no és d'on ha nascut sinó d'on viu (MIGJORN 2009)
Un no és d'on ha nascut, sinó d'on naixen els seus fills (MIGJORN 2009)

Equivalents:

El buey no es de donde nace, sino de donde pace [ES] (MIGJORN 2009)
Patria est, ubicumque est bene [LL] (MIGJORN 2009)

Explicació: Es refereix al fet que la necessitat ensenya i la realitat s'imposa sobre altres sentiments (MIGJORN 2009).

Localització: La comunicant de la versió catalana del refrany diu haver-lo sentit als seus avis, de l'Empordà, de la zona de Sant feliu de Guíxols.

Nota: Ha costat molt trobar documentada aquesta equivalència. La imaginació i enginy dels collistaires va portar a fer propostes més o menys acostades a l'original castellà, com ara Un no és d'on ha nascut sinó d'on viu, Un no és d'on ha nascut, sinó d'on naixen els seus fills, U no és d'on naix, sinó d'on menja, Patria est, ubicumque est bene [LL] (Ciceró), Jo sóc d'on mengen els meus fills, Un és de la terra que li dóna de menjar, U és d'a on es guanya les garrofes, U és d'on ha fet el batxillerat o ─D'on sou cavaller? ─De la terra de ma muller, etc.

Font: Migjorn (2009): Llista de distribució adreçada a professionals, estudiants i gent preocupada pel català, on es tracten qüestions relacionades amb la sociolingüística, la gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, etc.

Per Nadal, qui res no estrena, res no val

2009-10-18T23:21:00.006+02:00

Variants i sinònims:

V. Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans
Per Nadal, qui res no estrena res no val (AMADES 1951) - (BELLMUNT I FIGUERAS 1987)
Per Nadal, qui res no estrena, res no val (CONCA 1993) - (GARCIA SALINES 1994) - (FARRÀS 1998) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
Per Pasqua i per Nadal, qui res no estrena res no val (BELLMUNT I FIGUERAS 1987)
Qui no estrena per nadal, persona que tant se val (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
Qui no estrena per Nadal, res no val (PARÉS 1999)
Qui per Nadal no estrena, poc val (PARÉS 1999)
Qui per Nadal res no estrena, res no val (VINYETS 1990)
Qui per Pasqua i per Nadal res no estrena, res no val (FARRÀS 1998)

Equivalents:

Al que veas en alpargatas por Navidad, no le preguntes cómo le va (RÉSPED 2008)
Si no estrenas nada en Navidad, ya sé cómo te va (TIRADO ZARCO 1987)

Explicació:

És tradició estrenar alguna cosa per Nadal (PARÉS 1999)
Reprèn a qui no segueix les tradicions (PARÉS 1999)

Font: A partir dels comentaris en un altre refrany i connectant informacions de la meva base de dades.

Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans

2009-10-02T14:44:00.010+02:00

Variants i sinònims:

Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans (RESPED 2009)
V. Per Nadal, qui res no estrena, res no val

Equivalents:

Domingo de Ramos, quien no estrena no tiene manos [ES] (RÉSPED 2009)
El domingo de Ramos quien no estrena se le caen las manos [ES]
Quien para la Palma no estrena nada, no vale nada [ES] (RÉSPED 2009)

Explicació: Dóna una explicació molt acurada Résped al seu Hombre refranero, que us reprodueixo:

Hoy empieza la Semana Santa de los católicos, en la que se conmemora la pasión, muerte y resurrección de Jesús. Esta semana de luto (especialmente a partir del jueves) y de fin de la cuaresma comienza paradójicamente con un día de alegría y de exhibición.

Litúrgicamente, diremos que se conmemora la entrada triunfal de Jesús en Jerusalén, según narra el evangelio de san Marcos, a lomos de un burro. Dado que la Semana Santa suele coincidir con el fin del invierno y el principio de la primavera, por toda España se ha tradicionalizado el realizar procesiones y celebraciones de este día, y era hasta hace unas décadas, una fecha de especial celebración en la que se aprovechaba para ponerse cada uno sus mejores galas e incluso para estrenar la ropa de la nueva temporada.

De ahí el sentido del refrán, pues quien no podía permitirse estrenar nada en esta fecha era pobre (no tener manos, en el sentido de no tener trabajo) y además no sabía coser (no tener manos en el sentido de ser incapaz de elaborarse la ropa).

Font: Résped (2009): Blog Hombre refranero, a l'article Domingo de Ramos, quien no estrena no tiene manos, del 5 d'abril de 2009.

Per ser puta de cassoleta, més val tenir la figa queta

2009-09-27T18:53:00.003+02:00

Variants i sinònims: Pa' ser puta de cassoleta, més val tenir la figa queta.

Equivalents: Pa' ser puta i no ganar na' mas vale ser mujer honrà'.

Explicació: Per a dedicar-se a una professió en què l’individu empenyora la seva imatge social, com a mínim, –sinó és que ha estat forçat pels proxenetes, o per la misèria– sense tenir a canvi els avantatges de grans entrades de beneficis, més val redireccionar el desfici cap a d’altres activitats (MOMPÓ 2010).

Font: Me l'ha facilitat en un comentari al blog Raons que rimen en Francesc Mompó, que diu haver-li sentit sovint al Toni Cucarella.

Mira també: Francesc Mompó, a la columna «La iseta» de L'informatiu, del 28 de maig de 2010, "Per a ser puta de cassoleta, més val tindre la figa queta".

Per força, els moros van a missa

2009-09-14T21:48:00.003+02:00

Variants i sinònims: Per força, els moros van a missa (SOLSONA 2009).

Equivalents: A la fuerza ahorcan [ES] (SOLSONA 2009).

Explicació: T'obliguen a fer una cosa per força (SOLSONA (2009).

Font: La paraula del dia, del dimecres, 9 de setembre de 2009, espai lingüístic de Ramon Solsona dins el programa de ràdio El Món a RAC1 (en format mp3).

Encara no som allà on anem

2009-09-09T00:13:00.003+02:00

Variants i sinònims: Encara no som allà on anam (SAURA 1884).

Equivalents: Nadie se alabe hasta que acabe [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Encara no som allá ahont anam (SAURA 1884).

Nota meva: Durant molt de temps ha estat la meva citació de capçalera, la citació que encapçala la meva primera pàgina web. Comprendreu que li tinc una estimació molt especial i que m'ha alegrat moltíssim poder-la documentar ja al segle XIX.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No és la mel per a la boca de l'ase

2009-08-14T16:46:00.001+02:00

Variants i sinònims:

La mel no fou feta per la boca del ase (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
La mel no fou feta per la gola del ase (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
La mel no s'ha fet pels ases (C. P. 1861) - (FARNÉS 1992)
Mala és la mel per la boca de l'ase (D. & M. 1847) - (FARNÉS 1992)
No criá Deu la mel per a la boca del ase (LLOMBART 1879) - (FARNÉS 1992)
No doneu perles als porcs
No es bona la mel per la boca del ase (SERVAT 1902) - (FARNÉS 1992)
No es feta la mel per la boca del ase (ESTEVE 1907) - (FARNÉS 1992)
No es feu la mel pera la boca del ase (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (FARNÉS 1992)
No es la mel per la boca del ase (ROS 1733) - (XIMÉNEZ 1831) - (FERRER 1854) - (NDLC 1866) - (SAURA 1878) - (LABÈRNIA 1888) - (ALADERN 1904) - (GOMIS) - (BERGÓS 1916) - (FARNÉS 1992)
No s'ha fet l'anell d'or pel nas del porc (FARNÉS 1992)
No s'ha fet la mel, per la boca de l'ase (E. T. 1890) - (MARTÍ GADEA 1891) - (FONT 1900) - (ALADERN 1904) - (PASTOR 1909) - (FARNÉS 1992)
No's vá fer la mel pera la boca del ase (PASTOR 1909) - (FARNÉS 1992)
Sa mel no's feu per sa boca de s'ase (FIGUERA 1840) - (FARNÉS 1992)

Equivalents:

La miel n'est pas fait pour la gueule de l'âne [FR] (BORRÀS 1836) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
Les perles ne sont pas faites pour les purceaux [FR] (NÚÑEZ DE T. 1851) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
Lou mèu es pas fa per la barjo de l'ase [OC] (BRUNET 1882) - (FARNÉS 1992)
No es la miel para la boca del asno [ES] (CERVANTES) - (BORRÀS 1836) - (NÚÑEZ DE T. 1851) - (SAURA 1878) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (LABÈRNIA 1888) - (FARNÉS 1992)
No se hizo la miel para la boca del asno [ES] (YRIARTE 1774) - (XIMÉNEZ 1831) - (FIGUERA 1840) - (F. V. Y M. B. 1841) - (D. & M. 1847) - (FERRER 1854) - (BASTÚS 1862) - (NDLC 1866) - (SBARBI 1872) - (SAURA 1878) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (LABÈRNIA (1888) - (DRAE) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
Non asini confecit apes sua mella palato [LL] (YRIARTE 1774) - (F. V. Y M. B. 1841) - (BASTÚS 1862) - (FARNÉS 1992)
Non e o mel para boca do asno [PT] (NÚÑEZ) - (FARNÉS 1992)
Stultus est qui pejus eligit [LL] (F. V. Y M. B. 1841) - (FARNÉS 1992)

Explicació:

Reprenen els que trien el menys bo i menyspreen el millor per falta de coneixement (F. V. Y M. B. 1841) - (D. & M. 1847) - (NDLC 1866) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) -(LABÈRNIA 1888) - (ALADERN 1904) - (FARNÉS 1992)
Totes les coses primoroses únicament ho són per a qui té discerniment i gust per conèixer-les (F. V. Y M. B. 1841) - (NDLC 1866) - (SBARBI 1872) - (ALADERN 1904) - (FARNÉS 1992)
No s'han de donar coses exquisides a qui és massa groller per poder-les valorar (GOMIS) - (FARNÉS 1992)

Font: Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums. [M 1387, Vol. VI, Pàg. 12-14).

Si has de prendre consell, pren-lo sempre d'home vell

2009-03-15T21:46:00.003+01:00

Variants i sinònims:

V. Del ric el remei, i del vell el consell
Si has de prendre consell, pren-lo sempre d'home vell (SAURA 1884)

Equivalents: Del viejo el consejo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si tens de préndrer consell, prénlo sempre de home vell (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.