Raons que rimen

Conferència sobre paremiologia catalana dins l'àmbit de l'Any Amades a Vilafranca del Penedès

2009-11-09T08:00:00.006+01:00

El dissabte 28 de novembre, emmarcat dins els actes de la celebració de l'Any Amades, m'han convidat a fer una conferència sobre paremiologia catalana a Vilafranca del Penedès.

El títol de la presentació que faré és Els refranys a través de Joan Amades. De l'oralitat a la xarxa. Serà a Can Figarot, el local d'assaig que tenen els Castellers de Vilafranca, a partir de les 18.00 de la tarda.

Us deixo les dues primeres diapositives de la presentació que hi faré, perquè us feu una idea del contingut.

No entenc...

2009-11-07T12:52:00.004+01:00

... tanta xerrameca al voltant d'una crisi
que té uns culpables clars
i que sembla que ningú vulgui veure:

la usura sense límits
de la banca,
la usura sense límits
de les empreses de serveis monopolístiques
la usura sense límits
de tots els qui s'han dedicat
a ficar mà a la caixa
des de posicions privilegiades,
des dels seus càrrecs polítics.

Aquesta crisi té tres noms propis:
CORRUPCIÓ,
USURA
i BANCA

i no necessàriament per aquest ordre.

«Ho puc dir més alt i més fort, però no més clar»

Estadístiques que es disparen

2009-11-05T08:00:00.000+01:00

El passat dijous, 28 d'octubre, va succeir per primer cop un fet que fa un parell d'anys em semblava impossible d'assolir: sumant el total de visites (no de pàgines vistes que són gairebé el doble) dels blogs de la Paremiosfera, vaig superar la xifra màgica del miler de visites.

1.000

Van ser 1.005 visites en un dia, amb 4-5 blogs que ben assiduament assoleixen el centenar de visites diàries.

I un còmput acumulat de 5.790 visites en la setmana del 26 d'octubre a l'1 de novembre (rècord també).

5.790

El rècord de visites mensuals el segueix mantenint el mes de març d'aquest 2009, amb 19.710 visites. Estic convençut que també caurà aviat.

19.710

Mai m'hagués pensat que la paremiologia pogués despertar tant d'interès en la gent. I sempre passa: quan abandones una mica la tensió de l'actualització compulsiva, i dedico més temps que mai a ampliar la meva font documental sobre paremiologia (aquest mes arribaré als 300.000 registres), doncs això, quan sembla que afluixo una mica en l'edició d'articles, m'obsequieu amb aquesta remuntada de visites.

Llàstima que aquestes xifres no tinguin reflex en els ingressos per publicitat al blog. A hores d'ara no sé si els 3-4 euros mensuals acumulats pels anuncis paguen la pena de mantenir-los. Penso que potser caldrà cercar altres camins.

Gracies a tots per la confiança i per les aportacions que hi feu i sapigueu que teniu paremiologia per temps, que tot just acabo de començar.

Assessorament de català a l'Hora de la Comèdia, de Cadena Ser Barcelona

2009-11-04T08:00:00.003+01:00

Dissabte passat em van convidar per fer de "professor de català" a l'Hora de la Comèdia, el programa en desconnexió en català que fa la Cadena Ser Barcelona, des dels antics estudis de Ràdio Barcelona, al carrer Casp.

La veritat és que el directe de la ràdio és trepidant. La secció de català és a la primera de les dues hores del programa, i va de les 12.39 a les 12.55, més o menys. Ja veieu, ni quarts ni mitges ni hores en punt.

Si ho voleu sentir, premeu el botó corresponent del reproductor:

La directora del programa Rosa Badia, convida cada dissabte un lingüista o professor de català per resoldre dubtes continguts en diversos talls de la setmana i plantejats en directe per oients del programa.

Tot i els nervis del directe i el no saber a quins dubtes t'enfrontaràs, és una experiència gratificant i interessant. Em va quedar molt poc temps per poder parlar dels meus refranys, però encara vaig tenir temps per dir-ne alguna cosa.

Si us el voleu descarregar, cliqueu en la icona següent:

Nota: Els dos primers minuts del tall corresponen al resum de la intervenció del "professor" que hi va anar el dissabte anterior, en Josep Maria Sucarrats, de la Universitat Abat Oliba.

Religió, llengua, cultura, a Catalunya

2009-11-02T08:00:00.004+01:00

Aquest és el títol d'una nova exposició, oberta al públic al Palau Robert de Barcelona entre el 22 d'octubre i el 31 de gener de 2010, sobre la contribució de les religions en la configuració de la realitat cultural i lingüística de Catalunya.

L'exposició es presenta en cinc àmbits, i aplega objectes, obres d’art, textos, plafons informatius i audiovisuals que posen de manifest la interrelació que s’ha produït des de l’època romana fins a l’actualitat entre religió, llengua i cultura.

És una iniciativa de la Direcció General d'Afers Religiosos, dependent del departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.

Pels temes que m'ocupen i sabeu que la paremiologia és una ciència abocada de ple a la religiositat (de signe cristià i catòlic, més concretament), m'interessen especialment els dos primers àmbits, que presenten la religiositat a Catalunya, amb la formació del calendari, les primeres presències del català en el món de la religió i un mapa toponímic amb els 131 municipis que tenen noms de sants i santes. Algun dia ha de veure la llum el meu refranyer de sants...

Doncs res, espero poder-m'hi escapar de seguida que pugui i ja us faré la crònica de la visita.

De moment, us penjo un vídeo que trobareu al canal Gencat de Youtube, amb cinc cèntims del que hi podeu trobar.

Mira també

Gencat - L’aportació de les religions a la llengua i la cultura catalanes, recollida en una exposició

Locucions onomatopeiques, traduïdes i comentades

2009-10-28T08:00:00.001+01:00

Anem doncs a reblar el clau amb l'explicació i la traducció de les 39 locucions onomatopeiques detectades al text del Ramon Solsona.

Us les presento en l'ordre d'aparició en el text, per facilitar-ne la localització.

Xerric-xerrac - Onomatopeia del soroll de la carraca o dels instruments usats per a serrar - Carraca.
(Pagar) bitllo-bitllo - (Pagar) al comptat. (Pagar) al contado.
(Ésser un/a) Baliga-balaga - Persona poc seriosa, que no té formalitat en res - (Ser un/a) zascandil, tarambana.
(Fer) Cofis i moris (Fer cofis i mofis, o fer cofis-mofis, segons el DCVB) - Fer el que es vol d'una cosa, tractar-la sense mirament, sense subjectar-se a llei - Hacer mangas y capirotes.
Pengim-penjam - adv. Deixant-se anar indolentment a un costat i a l'altre, sense cap gràcia - Desgarbado/a, desmadejado/a
Farrigo-farrigo - m. Barreja de coses desordenades - Batiburrillo, revoltijo.
Ning-ning - interj. Onomatopeia que evoca el so d'una campaneta - Tilín-tilín.
Xano-xano - adv. A poc a poc - Chano chano, paso a paso, pasito a pasito.
Nyeu-nyeu- interj. Expressió que evoca el parlar d’una persona gata maula, hipòcrita - Ñi, ñi, ñi.
Nyic-nyac (Nyic-i-nyac al DIEC2) - Raons, renyines, contínues entre dues persones - Chacarrachaca, dares y tomares, dimes y diretes.
Tol·le-tol·le - Clamor d’indignació contra algú o alguna cosa - Tole tole.
(Fer la) viu-viu- Anar tirant, anar passant la vida com hom pot - Ir tirando, ir viviendo.
Nyigo-nyigo - interj. Expressió que evoca el so d'un violí, d'un violoncel, etc., mal tocats - m. Soniquete
Tiroliro - So agut, com de flabiol - Tiroliro.
Poti-poti - Desori, desordre - Batiborrillo (o batiburrillo), revoltijo.
Banzim-banzam - loc. adv. Amb un moviment de fort balanceig, especialment en l'acte de caminar - Bamboleándose.
Tau-tau - loc. adv. Així així, ni molt bé ni molt malament - Así así, regular, ni fu ni fa.
Bum-buum - So continuat sord i confús. Rumor públic, murmuració de molta gent - Rumor, runrún.
Nyic-nyic- Expressió que evoca el parlar d'una persona que ens martiritza amb la seva insistència. Soroll desagradable i insistent - Erre que erre, dale que dale.
Ziga-zagues - Zigzaguejar. Línia trencada en forma de Z - Zigzag.
Barrim-barram - Amb un moviment atropellat, trafegós - Barahúnda | Barroer/a - Chapucero, -ra.
(Fer la) gara-gara (a algú) - Tractar de plaure’l, d’atreure’s el seu afecte, la seva benvolença, etc., amb afalacs, llagots, compliments - Hacer la pelotilla, hacer la rosca.
Leri-leri - adv. A punt, prop d’esdevenir-se, si cau no cau - A punto (o al borde) de, en un tris (o a dos dedos) de | (Estar) leri-leri (un malalt) - A punt de morir; molt malament de salut; en perill de mort - En las últimas.
(Bacallà a la) màquili-mòquili - Sembla un tipus de recepta per preparar el bacallà. No ho he trobat documentat.
De nyigui-nyogui - loc. adj. Fet de qualsevol manera, de construcció defectuosa, feble - De baratillo, de pacotilla.
Xup-xup - Bull lent d'un líquid, com el suc d'un guisat, la llet, etc. - Hervor.
Cori-mori - m. Mal de cor - Ahílo.
Tal·là-tal·lera- loc. adv. Ni poc ni molt, si fa no fa, més o menys - Poco más o menos; más o menos | Mig mig - No del todo, a medias.
Rau-rau - m. Remordiment, especialment de la consciència - Resquemor, reconcomio | Malestar de nervis, de gana - Desazón, comezón.
Així així - loc. adv. Mig mig, mitjanament - Así así.
A frec a frec (A frec, o Frec a frec de, segons el DIEC2) - loc. prep. A punt de - A punto de | Molt a la vora de - Muy cerca de; al borde de; a la orilla de || Frec a frec - adv. Gairebé tocant - Muy cerca, casi rozando.
Elis elis - interj. per fer befa - Rabia, rabiña.
Trinco-trinco - adv. Al comptat - A toca teja, a tocateja, al contado.
Xim-xim - m. Plovisqueig - Calabobos, sirimiri | Seguit de músiques, d’actes ostensius, etc., amb què es vol donar solemnitat, importància, a un esdeveniment - Chinchín | Per a donar importància - Bombo.
Xiu-xiu - Remor inintel·ligible d’una conversa tinguda en veu molt baixa - Cuchicheo, susurro, bisbiseo | So o soroll suau i continuat - Pío, pío.
Fru-fru - m. Soroll produït per un fregadís lleuger, especialment el que fa un teixit de seda - Frufrú.
Cloc-cloc - interj. Expressió que evoca la veu de la gallina - Clo clo.
Arreu arreu (o pertot arreu o a tot arreu) - Arreu - En todas partes, por todos lados.
De cap a cap - loc. adv. D'un extrem a l'altre - A lo largo y a lo ancho | Totalment - Totalmente.

I ara un nou repte. M'ajudeu a ampliar la llista de locucions onomatopeiques amb elements duplicats (similars, encara que no sempre idèntics)? N'hi ha un bon grapat més!

Si a sobre em dieu què volen dir i on les heu sentides (si són d'un lloc molt concret), l'agraïment serà ja ultrasideral. Au!, au!... ja m'he passat.

He fet servir, bàsicament, les informacions que forneix l'Optimot referides al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a. edició en línia) (DIEC2) i al Diccionari català-castellà castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a. edició, 1994), i algunes consultes puntuals al Diccionari català-valencià-balear (en línia) (DCVB).

Locucions onomatopeiques de l'article de Ramon Solsona detectades

2009-10-26T08:00:00.002+01:00

Au, va. Donem resposta a la qüestió que us plantejava sobre l'article de Ramon Solsona: Quantes locucions onomatopeiques hi trobeu?

Qui més s'hi acosta és en Puigmalet, que diu 38... I L'ENCERTA!! Felicitats, potablava! Bé, no del tot: jo en localitzo 39 comptant el xerric-xerrac del títol.

Anem-les a detectar:

Xerric-xerrac¹

El dia de l'enterrament d'en Valeri Balari tothom el recordava com un home que tendia a la meticulositat i que pagava sempre bitllo-bitllo². Però en Valeri Balari no sempre havia estat un home formal. No és que mai hagués estat un baliga-balaga³ capaç de fer cofis i moris⁴ per embutxacar-se una pesseta que no s'hagués guanyat honradament, Però sí que de jove havia estat un pengim-penjam⁵. Sa mare es desesperava, perquè no tenia ànsia per res, la seva habitació era un farrigo-farrigo⁶ espantós on tot s'havia de buscar com qui juga a la campaneta de la ning-ning⁷. No tenia mai pressa i a tot arreu anava xano-xano⁸.

S'havia acostumat al nyeu-nyeu⁹ de la mare i al nyic-nyac¹⁰ constant amb el pare, No hi havia setmana que a cals Balari no hi hagués un tol·le-tol·le¹¹, però ell sempre acabava fent la viu-viu¹², perquè totes aquelles raons li sonaven com un nyigo-nyigo¹³ amb el qual s'havia familiaritzat.

A la seva vida va sonar un fort tiroliro¹⁴ el dia que va conèixer la Mercè Marsà. No sabia què li passava, tot ell estava fet un poti-poti¹⁵ i no se'n sabia explicar la raó: el cervell li anava banzim-banzam¹⁶ quan anava tau-tau¹⁷ cap a casa tot reflexionant: "L'amor deu ser això: sentir aquest bum-buum¹⁸ a dins del cor i aquest nyic-nyic¹⁹ al cap que no et deixa pensar en altra cosa".

No sabia com declarar-se a la Mercè Marsà. No s'atrevia a anar de dret a l'assumpte, sinó fent ziga-zagues²⁰. Va deixar-de vestir-se barrim-barram²¹ i va fer la gara-gara²² als pares d'ella, fins que un dia el van convidar a sopar. Hi va anar i, aquell mateix vespre, després de les postres, es va endur la Mercè Marsà i li va dir que si no s'havia tornat boig estava leri-leri²³. Tota la vida es va meravellar d'ell mateix per haver-se declarat amb tanta passió. Sempre va pensar que en aquell sopar, aquell bacallà a la màquili-mòquili²⁴ li havia infòs un valor extraordinari. I ja mai més no va ser un noi de nyigui-nyogui²⁵.

Des d'aleshores, sempre va associar el bacallà amb l'amor ardent. El xup-xup²⁶ d'una cassola li feia venir un cori-mori²⁷ amorós que el deixava, tal·là-tal·lera²⁸, a les portes de la glòria. Però mai no va saber la veritat i se'n va anar al sot sense saber-la. Li ha quedat a la Mercè Marsà un petit rau-rau²⁹ a la consciència: ¿Va fer bé de posar afrodisíacs al bacallà aquella remota nit, quan eren joves i ell era tan tímid? Se sent culpable només així així³⁰, perquè, gràcies a ella, cada dia a frec a frec³¹ des del viatge de nuvis a Baden Baden, en Valeri Balari va fer elis elis³² a la vida desordenada.

El dia de l'enterrament, pagat trinco-trinco³³, feia la xim-xim³⁴. La gent va marxar amb un xiu-xiu³⁵ de converses respectuoses i el fru-fru³⁶ dels impermeables. Fins que només va quedar el cloc-cloc³⁷ de les gotes que, arreu arreu³⁸, queien damunt de les làpides al cementiri de Vallmoll. L'endemà, tots els diaris publicaven de cap a cap³⁹ l'emotiu elogi funerari que li va dedicar Vidal Vidal.

Ramon Solsona, dins l'Avui, en la columna Sala i alcova, del dia 15 de maig de 1994.

Hi ha una mica de poti-poti, és cert: locucions onomatopeiques, locucions que es desenvolupen dins una frase feta, onomatopeies simples i expressions de la llengua basades en la duplicació més o menys idèntica d'un mateix element.

En qüestioneu algun? N'afegirieu algun altre? (no admeto pop-pop com animal de companyia, aviso).

Més endavant intentarem explicar-les totes i cadascuna d'elles i de cercar-los, si el sabem (m'hi haureu d'ajudar força!) equivalents idiomàtics.

Nota: La imatge del solucionari l'he manllevat del blog de Jordi Sanz, de l'IES Celesti Bellera, de Granollers.

Vuitena Ateneuesfera

2009-10-25T12:03:00.012+01:00

Ahir a la tarda, 24 d'octubre de 2009, vaig assistir, convidat per Guillem Carbonell, a la vuitena Ateneuesfera.

Vaig saber de l'Ateneuesfera llegint el blog d'en Marcús i n'havia anat fent el seguiment. La idea és magnífica per la seva senzillesa: reeditar les tertúlies de l'Ateneu Barcelonès a través de trobades informals de blogaires.

La llavor: Guillem Carbonell convida un grup petit de blogaires per debatre i queden per a una segona trobada on cadascú pot convidar algú altre a venir. Amb aquesta estructura piramidal, que té el perill de col·lapsar el sistema, s'inicia la llavor i el nucli dels tertuliaires.

A hores d'ara, hi han passat una trentena llarga de blogaires d'àmbits diversos i amb interessos ben diferents i fins i tot contrastats.

Ja fa uns mesos, assabentat d'aquestes trobades i després de compartir diversos actes i trobades amb en Joan Puigmalet, l'Albert Domènech, "Galderich" i el Xavi Caballé, vaig escriure el Guillem Carbonell dient-li que ens interessaria participar de la següent Ateneuesfera, si era possible.

L'ordre del dia? Ben obert. És una tertúlia informal en alguna de les sales annexes del bar de l'Ateneu, si hi ha espai i prou intimitat, o en alguna sala reservada si el grup és massa nombrós o l'Ateneu bull de gent. Guillem actua d'amfitrió i ho excel·leix. Perquè dirigeix i redreça només quan cal, però durant tota la tertúlia és un més dels qui som allà.

El costum fa que en primer lloc es presentin els nouvinguts, diguin què fan i aportin, amb les seves preguntes sobre les tertúlies o amb les primeres interaccions amb la resta de convidats, els primers temes de la tarda vespre.

Ahir, excepcionalment érem gairebé més els qui hi anàvem per primer cop que els qui repetien (6 a 6 fins que van arribar els companys de l'Spaghettibcn).

O sigui que, entre presentacions, explicacions de què és l'Ateneusfera, alguna anècdota de l'Ateneu, reconeixement als llorejats pels Premis Blocs Catalunya (sic) i donar compte del berenar que havia preparat el Guillem i algunes anades i tornades al bar per acompanyar la tertúlia d'alguna cosa per tenir a les mans, la tarda va esdevenir nit amb una lleugeresa i rapidesa sobtada.

Vist i no vist, havíem parlat dels Premis (llàstima que finalment no vingués la Trina Milan, una de les promotores), ens havíem presentat els sis nouvinguts, la conversa havia derivat cap a les identitats digitals, cap a les xarxes socials, van sortir temes d'actualitat sobre l'arquitectura i l'urbanisme a Sitges, sobre les crítiques a l'alcalde de Barcelona o sobre problemes amb diverses plataformes de blogs, de la relació que hi ha entre els blogs i la premsa tradicional i la digital o de la possibilitat de negoci a través dels blogs.

Fet i fet, més de tres hores de debat obert i interessant, clos amb l'experiència dels Spaghettibcn, un blog molt complet i complex adreçat a la comunitat italiana de Barcelona.

Vam acabar amb una visita guiada pels llocs emblemàtics de l'Ateneu (un cop més de la mà del cicerone Guillem) i la sensació dolça i agradable d'haver entrat a formar part d'aquesta esfera blogaire transversal.

A continuació, la llista de participants i la crònica de la trobada d'ahir, els qui l'han feta.

He amanit l'escrit amb alguna fotografia que vaig fer ahir durant la tertúlia. Perdoneu-ne la qualitat. No hi surto jo (que feia les fotos), ni els tres Spaghetti, que van venir més tard, ni el Jordi Roca, que em sembla que també va venir després que fes les fotografies.

Albert Domènech, "Galderich" - Piscolabis librorum
Beli Artigas - Criticartt
Dani Cortijo – Altres Barcelones
David Rodríguez – Vida quotidiana
Fabio, Fabio i Giusseppe – Spaghetti BCN, Barcellona in Italiano
Gerard Balagué – Nunca nueve
Guillem Carbonell - Barcelona Times Blog
Joan Puigmalet, Gazophylacium
Jordi Roca – Diari MEF
Miquel Saumell - El Radar de Sarrià
Sílvia Cobo – Lola como mola
Víctor Pàmies - Raons que rimen
Xavier Caballé, L'home dibuixat i Diari d'un llibre vell

Mira també

Altres cròniques de l'acte d'ahir (per rigorós ordre cronològic d'aparició)

20091024 - Nunca nueve - Ateneuesfera tardor 2009
20091025 - Criticartt - Blog, bloc, blok. Crònica de la vuitena Ateneuesfera
20091025 - Gazophylacium - L'Ateneusfera: de Borralleras a Carbonell
20091025 - El blog de Guillem Carbonell - Mèdia / Crònica de la vuitena Ateneuesfera, la tertúlia de gent que escriu blogs
20091026 - El radar de Sarrià - La vuitena ateneuesfera

L'opinió del pare Batllori sobre els refranys

2009-10-25T08:00:00.000+01:00

Xavi Caballé ha tingut la gentilesa d'oferir-me una citació del volum d'homenatge a Miquel Batllori, editat amb motiu del centenari del seu naixement, La saviesa cordial de Miquel Batllori. Semblances en el centenari del seu naixement (Editorial Barcino, Institució de les Lletres Catalanes, 1a edició, octubre 2009), on ofereix una opinió força positiva dels refranys.

Per entendre'ns, ofereix una visió contraposada al mateix refranyer quan diu Home refranyer, gos i malfeiner, per exemple.

Suposo que no us sobtarà que em senti absolutament identificat amb qualsevol citació que lloï el missatge i contingut dels refranys, com a petites peces de saviesa.

És una conversa recollida per Valentí Gómez i Oliver on parlen de refranys mentre passegen per Roma:

─Valentí Gómez: Tot parlant de l'eternitat, creieu que és encertat el títol del meu llibre "Roma, paseos por la eternidad", que per cert vós vàreu presentar ben generosament al Saló del Tinell fa ben poc?

─Miquel Batllori: És una interpretació que es pot donar i que a més a més pot tenir una vessant de tipus religiós, perquè és polisèmica. És doble. A mi tot el que és senzill, el que només té un sentit, em fa posar en guàrdia. I una cosa tan senzilla com els refranys, que de
vegades semblen vulgars, tenen tanmateix una interpretació filosòfica molt refinada. Jo, que sóc tan "gracianista", lamento força que només el Gracián jove donés importància als refranys. De gran deia que eren vulgars "consejos de vieja". Lamento que en Gracián pensés això al final de la seva vida, que he viscut molt més que ell ─morí als 85 anys i jo ja en tinc 92, quasi 93─ no sóc tan pessimista respecte als refranys.

Rectificar és de savis

2009-10-23T08:00:00.001+02:00

Si l'altre dia mostrava la meva indignació per la decisió de Blogger de reduir el nombre d'etiquetes diferents disponibles per a cada blog a 2.000 (abans no hi havia límit), sembla... i dic sembla perquè no he rebut confirmació en cap dels llocs on vaig fer la consulta, sinó que ho he vist en un missatge fugisser editant una nova entrada al Diccitionari... Doncs això, sembla que han augmentat aquest límit a 5.000.

Petita batalla guanyada! Però la guerra continua. Mala manera de celebrar els 10 anys del servei de blogs, sens dubte!

No és el millor dels escenaris, és clar, perquè vol dir postposar una decisió de migració per saturació de les possibilitats dels blogs per un període de temps indeterminat. I ens obliga a replantejar, segons les noves regles, les eines i utilitats que volem implementar en els nostres blogs.

5.000 etiquetes em permet seguir editant el Refranyer català-castellà, les Dites i frases fetes i la majoria d'altres blogs que ara tinc iniciats.

Però ens obliga a modificar la filosofia del Diccitionari, que porta ja més de 6.000 etiquetes.

Ho haurem de deixar estar amb les etiquetes d'autors (les que comencen amb "00") i algunes de temàtiques (les que comencen amb "11") i eliminar els mots clau de totes les entrades.

I creuar els dits perquè mai ens tornin a modificar les condicions del servei.

Entrebancaments

2009-10-22T08:00:00.001+02:00

Ara en diem embarbussaments o travallengües. Però ja d'antuvi hi havia qui s'entretenia a enganyar la llengua, fent que s'entrabanqués en un dicteri complex de pronunciar, com podeu observar en l'article que signa "Sanch de Cargol" allà pel 1897.

Entrabancaments

En Borrás y l'Amorós
deyan qu'era ros en Rus
y respongué, un gamarús:
-No'n té res, en Rus, de ros.

En Piu, que manobra fou,
fent un pou va perdre un peu,
y a un amich, digué, l'Aleu:
-Pau, en Piu té un peu al pou.

En Manel, home tranquil,
á n'en Mil va comprar mel,
y digué, trobantla un fel:
- Molt mala mel ven en Mil

En Reig va tornarse boig
y á n'en Roig, sense cap enuig,
insultava, y digué en Puig:
-N'hi falta un raig á en Reig, Roig.

La filla del senyor Tripa,
quant ab la Pepa jugava,
no molt de gust, exclamava:
-Papa, la Pepa m'empipa.

De ví no'n puch beure un poch,
y tant que'n beuria, xich
-va dir en Pich á n'en Roch
y aquest respongué: -Jo't toch,
donchs jo puch, y'n bech poch, Pich.

En Bel va dir, á n'en Gual:
-Só un vil-home pro, jo sol
sóch capas de...
-No alsi'l vol
que Bel, home vil res val.

Sanch de Cargol.

PD.: Suposo que no cal adaptació del text al català modern. Ull!, però que hi ha formes que avui dia no són pas vàlides! Qualsevol aclarimetn que us calgui, si us plau, demaneu-ho als comentaris.

Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1897). Pàg. 60.

Ràpidament

2009-10-19T08:00:00.001+02:00

Quan volem dir que hem de fer una cosa ràpidament o corrents, la llengua ens permet dir-ho de molt diverses maneres.

No cal que aneu a cercar un diccionari de sinònims (magnífics, però que en aquest cas no us caldrà).

Quants sinònims seríeu capaços de trobar, així, de memòria per a l'adverbi Ràpidament? 5? 10? Més?

L'article A tot vent del meu blog de Dites i frases fetes ha anat creixent fins arribar a mostrar-ne més de 40. Mireu: A cent per hora, A corre-corrents, A corre-cuita, A cremadent, A la desesperada, A no poder més, A tot drap, A tot estrop, A tot gas, A tot vent, A tota brida, A tota hòstia (o màquina), A tota marxa, A tota velocitat, Amb promptitud, Anar (o passar) a carrera feta, Anar amb presses (o amb un misto al cul), Anar com el vent (o com si portés un coet al cul, o com si tingués cagarines, o com una bala, o com un esperitat, o com un llamp, o com una llebre), Anar cremat (o escopetejat, o llampat), Anar de pressa i corrents, Anar-se'n com la vista, Atropelladament, Córrer més que el vent, Cuita-corrents, Escapat, Passar de llampada, Passar volant, Ràpidament, Sallar, Tallar el vent, Volant.

Al Diccionari de sinònims, de Manuel Franquesa (1970) (uso la setena edició d'Editorial Pòrtic, de 1995), també en trobem una bona pila: Ràpidament, Volant, De pressa, Com un llamp, De llampada (o llampant), A passos de gegant, En un salt (o quatre salts), D'una revolada, Com una taca d'oli, Com una reguera de pólvora, Com una exhalació, Cames ajudeu-me.

També en trobem uns quants (no tants) al Diccionari de sinònims de Santiago Pey (1970) (faig servir la setzena edició, de 1994, d'Editorial Teide): De llampada, Corrents, De pressa, Llampant, Cames ajudeu-me, A corre-cuita.

I equivalències castellanes? Doncs també n'he anotat un grapat: A carta cabal, A escape, A la desesperada, A marchas dobles, A mata caballo, A rienda suelta, A toda máquina, A toda marcha, A toda mecha (o leche), A toda pastilla, A toda prisa, A todo gas, A todo taco, Atropelladamente, Correr alguien que se las pela, De prisa y corriendo, Pasar (o salir) echando (o cagando) leches (o hostias), Volando.

I és clar que no totes són equivalències absolutes, que es puguin intercanviar en tots els textos. I algunes expressions demanen un determinat verb que les regeixi i no n'admeten altres, però és un bon sac on poder anar a cercar informació lexicogràfica.

He aprofitat que consultava els diccionaris de sinònims per actualitzar l'article a què us remetia al principi de l'article, del blog Dites i frases fetes.

I segurament, si consulteu aquest article d'aquí un temps, en un futur, tampoc hi trobareu la mateixa informació, perquè Internet ens permet mantenir les obres vives, canviants i adaptables a la informació de què disposem a cada moment.

Més parèmies encadenades

2009-10-17T12:17:00.005+02:00

Ja fa temps feia una crida des d'aquest blog per veure si algú em sabia donar notícia d'uns articles de Josep M. Espinàs i de Ramon Solsona sobre un enfilall de parèmies encadenades. Segur que n'hi ha molts més, però jo recordava aquests dos, de feia ja força temps.

La casualitat em va portar l'article d'Espinàs, que ja vaig reproduir fa uns mesos. I ara em retrobo amb l'article de Ramon Solsona, que el vaig trobar mentre feia endreça de papers encarpetats a casa.

Us el reprodueixo i mirarem de treballar-lo, com vam fer amb el de Josep M. Espinàs.

Xerric-xerrac

El dia de l'enterrament d'en Valeri Balari tothom el recordava com un home que tendia a la meticulositat i que pagava sempre bitllo-bitllo. Però en Valeri Balari no sempre havia estat un home formal. No és que mai hagués estat un baliga-balaga capaç de fer cofis i moris per embutxacar-se una pesseta que no s'hagués guanyat honradament, Però sí que de jove havia estat un pengim-penjam. Sa mare es desesperava, perquè no tenia ànsia per res, la seva habitació era un farrigo-farrigo espantós on tot s'havia de buscar com qui juga a la campaneta de la ning-ning. No tenia mai pressa i a tot arreu anava xano-xano.

S'havia acostumat al nyeu-nyeu de la mare i al nyic-nyac constant amb el pare, No hi havia setmana que a cals Balari no hi hagués un tol·le-tol·le, però ell sempre acabava fent la viu-viu, perquè totes aquelles raons li sonaven com un nyigo-nyigo amb el qual s'havia familiaritzat.

A la seva vida va sonar un fort tiroliro el dia que va conèixer la Mercè Marsà. No sabia què li passava, tot ell estava fet un poti-poti i no se'n sabia explicar la raó: el cervell li anava banzim-banzam quan anava tau-tau cap a casa tot reflexionant: "L'amor deu ser això: sentir aquest bum-buum a dins del cor i aquest nyic-nyic al cap que no et deixa pensar en altra cosa".

No sabia com declarar-se a la Mercè Marsà. No s'atrevia a anar de dret a l'assumpte, sinó fent ziga-zagues. Va deixar-de vestir-se barrim-barram i va fer la gara-gara als pares d'ella, fins que un dia el van convidar a sopar. Hi va anar i, aquell mateix vespre, després de les postres, es va endur la Mercè Marsà i li va dir que si no s'havia tornat boig estava leri-leri. Tota la vida es va meravellar d'ell mateix per haver-se declarat amb tanta passió. Sempre va pensar que en aquell sopar, aquell bacallà a la màquili-mòquili li havia infòs un valor extraordinari. I ja mai més no va ser un noi de nyigui-nyogui.

Des d'aleshores, sempre va associar el bacallà amb l'amor ardent. El xup-xup d'una cassola li feia venir un cori-mori amorós que el deixava, tal·là-tal·lera, a les portes de la glòria. Però mai no va saber la veritat i se'n va anar al sot sense saber-la. Li ha quedat a la Mercè Marsà un petit rau-rau a la consciència: ¿Va fer bé de posar afrodisíacs al bacallà aquella remota nit, quan eren joves i ell era tan tímid? Se sent culpable només així així, perquè, gràcies a ella, cada dia a frec a frec des del viatge de nuvis a Baden Baden, en Valeri Balari va fer elis elis a la vida desordenada.

El dia de l'enterrament, pagat trinco-trinco, feia la xim-xim. La gent va marxar amb un xiu-xiu de converses respectuoses i el fru-fru dels impermeables. Fins que només va quedar el cloc-cloc de les gotes que, arreu arreu, queien damunt de les làpides al cementiri de Vallmoll. L'endemà, tots els diaris publicaven de cap a cap l'emotiu elogi funerari que li va dedicar Vidal Vidal.

Ramon Solsona, dins l'Avui, en la columna Sala i alcova, del dia 15 de maig de 1994.

Juguem, com l'altra vegada? Apa, va, quantes locucions onomatopeiques hi trobeu? Més endavant en donarem l'explicació i mirarem de trobar-hi equivalents en castellà.

Relat per als 365 contes de la Bajoqueta

2009-10-12T10:28:00.001+02:00

Un alfabet per a lletres i notes musicals

Temps era temps hi havia un únic alfabet per a lletres i notes musicals, que hi convivien harmònicament. Per això els primers textos de la humanitat són versos, amb paraules rimades i una cadència rítmica irrepetible i inoblidable.

Tot comença en la dansa, en la cançó de bressol que la mare dedica a aquella criatura amorosa que amanyaga cada vespre entre els seus braços, en el xiulet emès amb força perquè et sentin a l'altra banda de la vall... El xiulet, és clar! El xiulet arriba on no arriben les paraules i els cors de veus es fan sentir com una única veu potent i harmonitzada.

I per què no va seguir sent així?

No ho sabem ben bé del cert. Però un primer constipat, aquella cançó de notes molt extremes en l'escala musical que demanen un sobreesforç a la gola... no sabem com va ser però va haver-hi un moment per al primer gall, un esgarip terrible que va ferir les orelles sensibles dels nostres avantpassats i que va provocar el divorci entre les lletres i les notes musicals, que mai més van voler compartir l'espai ordenat d'un únic alfabet.

Van ser anys d'incomunicació entre els pobles, de proses denses i fosques, i de ritmes barrocs i estridents. Sí que han intentat fer les paus, prou mostres en tenim! Però des d'aquell esgarip estrident, res va tornar a ser com abans.

Jo no sé si és veritat, però així m'ho han contat. I si no és cert, algú s'ho haurà inventat.

Publicat el dilluns, 12 d'octubre de 2009, al blog 365 contes.

Per Sant Miquel la calor torna a baixar del cel

2009-10-10T09:00:00.000+02:00

O també diem:

Calor per Sant Miquel, calor del cel
Les calors de Sant Miquel porten riquesa del cel
Passat Sant Miquel torna a baixar calor del cel
Per Sant Miqueló, torna a fer calor

... Però ja s'acaba.

Passat l'estiuet de Sant Miquel (29 de setembre), haurem d'esperar l'estiuet de Sant Martí, al novembre, per tornar a gaudir d'uns quants dies de temperatures benèvoles.

Bon temps que permet una bona Festa Major a Vallromanes!

Al refranyer, Sant Miquel és dels sants més venerats i consultats. Més refranys sobre Sant Miquel:

A la novena de Sant Miquel , lo que no hi vindrà no tindrà mel
A Sant Miquel s'ensenyen les dents
A Sant Miquel si les eres verdegen, compra ovelles i ven lo blat
Aire de port «antes» de Sant Miquel, el pagès torna a mirar el cel
Al davant i va l'estel, i al darrera, Sant Miquel, que duu la verema del cel
Amoretes de Cap d'Any, per Sant Miquel afany
Amoretes de gener, per Sant Miquel bolquer
Boires a Sant Miquel, tot l'any mirarem lo cel
Calor per Sant Miquel, calor del cel
Caritat per Sant Miquel, qui no paga no va al cel
Cremar un ciri a Sant Miquel i un altre al diable
Cull ton fruit per Sant Miquel, tant si és madur com si és verd
De la Mare de Déu d'agost a Sant Miquel, pluja, queda't l cel
De Sant Joan a Sant Miquel, mesos tres, i de Sant Miquel a Nadal hi ha la quarta part de l'any
De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona ni peix ni mel
De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix (o ni mel, o ni pèl)
De Sant Miquel a Nadal, hi ha la quarta part de l'any
De Sant Miquel a Nadal, l'amfós és peix reial
De Sant Miquel a Nadal, regna el nero pel roquissal
De Sant Miquel a Sant Miquel, els pastors venen els anyells
De Sant Miquel a Sant Miquel, es cull de tot i no queda res
De Sant Miquel a Sant Miquel, fa una mateixa mar i un mateix cel
De Sant Miquel a Sant Miquel, ni rosari ni muller
De Sant Miquel a Tots Sants, cigronets (núvols petits) a grapats
De Sant Miquel a Tots Sants, nuvolades de mal pas
De Sant Miquel primer a Sant Miquel segon, jo fóra pastor de tot el món. I de Sant Miquel segon a sant Miquel primer, de pastor jo no en vull fer
Del mateix fust són Sant Miquel i el diable
Des de la Mare de Déu d'agost a Sant Miquel, no hi ha cap pluja que faci bé
Des de Maig a Sant Miquel, pastor d'ovelles vull ser; però de Sant Miquel a Març, que les meni l'amo del ramat
Des de Sant Miquel a Sant Marc para la canya per pescar sarg
Des de Sant Pere a Sant Miquel tots els culs caguen bé, i de Sant Miquel a Tots Sants caguen, però no tant
Des del maig a Sant Miquel de pastor tothom pot fer
Després de Sant Miquel, prou aigua del cel
El bon filar, de (o des de) Sant Miquel a Nadal
El peix blau, per Sant Miquel, s'emporta la gent al cel
El que encén un ciri al diable i un altre a Sant Miquel, es queda en pèl
Els camps, per Sant Miquel, esperen l'aigua del cel
Els ceps, per Sant Miquel, esperen l'aigua del cel
Encendre una candela a Sant Miquel i una altra al diable
Entre Sant Miquel i Sant Francesc, pren la verema tal com és
Es vent que domina es dia de Sant Miquel és es que farà tot l'any
Estora la casa per Sant Miquel, abans no baixi el fred del cel
Gall de llavor, per Sant Miquel cantador
La bona mel, per Sant Miquel
La calçada de Sant Miquel fa arribar l'oliver al cel
La cavada de Sant Miquel mai no s'ha quedat al cel
La fruita collida per Sant Miquel en tot l'any no es podreix
La fruita que no es cull per Sant Miquel, se la menja el gel
La Mare de Déu d'agost amaga el conill al cau i Sant Miquel l'en trau
Les calors de Sant Miquel porten riquesa del cel
Les perdiuades per Sant Miquel, quinze dies abans i quinze dies després
Les pluges de Sant Miquel mai no es queden al cel
Més just que les balances de Sant Miquel
Mal temps per Sant Miquel, Déu ens guard d'ell
Molts cremen ciris a l'arcàngel Sant Miquel: no se sap si són pel sant o per qui té dessota els peus
Nadal i Sant Joan fan dos bocins de l'any; Sant Josep i Sant Miquel fan altre tant
No hi ha cap diable que no trobi el seu sant Miquel
No totes les pagues cauen per Sant Miquel; també en cauen per Nadal
Només de Sant Pere a Sant Miquel sap a mel (el meló)
Passat Sant Miquel torna a baixar calor del cel
Per l'agost, el conill amaga el cos, i per Sant Miquel torna a treure'l
Per Sant Macià, nanses a la mar, i per Sant Miquel, de cara al cel
Per Sant Miquel aferreu l'arreu
Per Sant Miquel fa grans mudances el cel
Per Sant Miquel i Sant Joan, tant mana l'amo com el criat
Per Sant Miquel la beguda se'n puja al cel
Per Sant Miquel la calor torna a baixar del cel
Per Sant Miquel la figa és per a l'ocell
Per Sant Miquel la llet puja al cel, a l'abril baixa com un riu
Per Sant Miquel la terra treballeu
Per Sant Miquel les nou hores i el berenar se'n pugen al cel
Per Sant Miquel les ovelles baixen del cel
Per Sant Miquel ses postres se'n pugen al cel
Per Sant Miquel tira el blat al cel (o al sòl)
Per Sant Miquel, a la una comenceu
Per Sant Miquel, aigua del cel
Per Sant Miquel, anirem a Santpedor a comprar un burro i ens farem un tip de cabra
Per Sant Miquel, bon temps del cel
Per Sant Miquel, corre pel cel; per Sant Lluc, cop de truc; per Sant Benet, el gran patec; per Sant
Per Sant Miquel, cresta les abelles i tasta la mel
Per Sant Miquel, deixeu la berenada per la treballada
Per Sant Miquel, desfeu tot preu
Per Sant Miquel, el berenar al cel
Per Sant Miquel, el berenar dels pagesos se'n puja al cel
Per Sant Miquel, el berenar puja al cel
Per Sant Miquel, el berenar se'n puja al cel, i per Sant Macià torna a baixar
Per Sant Miquel, el berenar té gust de mel
Per Sant Miquel, el bestiar tomba de pèl, i per Sant Macià, torna a tombar
Per Sant Miquel, el lli se'n torna al cel
Per Sant Miquel, el porc se'n puja al cel (o té gust de mel)
Per Sant Miquel, el raïm és com mel (o té gust de mel)
Per Sant Miquel, el rossinyol travessa el cel
Per Sant Miquel, els pagesos guanyen el cel (o ja han de mirar el cel)
Per Sant Miquel, els tres reis dinen al cel
Per Sant Miquel, els trons ni són dolents ni són bons
Per Sant Miquel, faves i pesols pertot arreu
Per Sant Miquel, fustes en terra i boires al cel
Per Sant Miquel, la bosqueta fuig lleugera i l'ull de bou al seu darrera
Per Sant Miquel, la figa és per a l'ocell
Per Sant Miquel, la figa no pel (o no té pèl)
Per Sant Miquel, la quarta part de l'any
Per Sant Miquel, la terra treballareu
Per Sant Miquel, la verema se'n puja al cel, i l'endemà torna a baixar
Per Sant Miquel, les ànimes se'n pugen al cel
Per Sant Miquel, les figues són mel
Per Sant Miquel, les migdiades se'n pugen al cel
Per Sant Miquel, no arrendeu
Per Sant Miquel, puja el berenar al cel. Per Sant Sebastià, torna a baixar
Per Sant Miquel, renova el preu
Per Sant Miquel, ses postres se'n pugen al cel
Per Sant Miquel, talla el raïm arreu
Per Sant Miquel, tira el blat al cel!
Per Sant Miquel, tomba el mar i tomba el cel
Per Sant Miqueló, muda de pastor
Per Sant Miqueló, torna a fer calor
Pluja per Sant Miquel, pluja del cel
Pluja per Sant Miquel, tres dies endavant, tres dies endarrere, mai no es queda al cel
Quan abans de Sant Miquel Arcàngel neva a muntanya, el sementer es fa molt llarg de fer
Qui es vol fer ric per Sant Miquel, per Nadal no veu el cel
Sant Miquel amarat, mig any assegurat
Sant Miquel dels raïms madurs, véns tard i aviat te'ls enduus
Sant Miquel gloriós, porta la lloga dels pastors
Sant Miquel passat, tant mana l'amo com el criat
Sant Miquel puge la berena al cel i a l'endemà la torne a baixar (o i a Sant Macià la torne a baixar, o i la Mare de Déu la torne, o i Sant Marcià la torne)
Sant Miquel renova el preu
Sant Miquel s'emporta (o s'endu) el berenar al cel, i Sant Macià ens el torna a baixar
Sant Miquel, advocat dels llums d'oli
Sant Miquel, santa miquelada, en veure figues, bona pedrada
Sant Miquelet, el fanalet
Sant Miqueló, que faci bona calor
Sant Vicenç està en Burriol i Sant Roc en Castelló, Sant Cristòfol en Alcora i Sant Miquel en Moró
Santa Margarida és patrona de la Riera; Santa Creu, de Salamó, i Sant Miquel, de Vespella
Saps on jeu el diable? Als peus de Sant Miquel
Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel
i l'alba és bruta per Sant Miquel, tot l'octubre és brut el cel
Si l'albada és bruta per Sant Miquel, tot l'octubre és brut el cel
Si per Sant Miquel fa calor, collites al bo i millor
Si per Sant Miquel no plou, al pagès li entra dol
Si per Sant Miquel veus les eres verdejar, ven lo blat i compra bestiar
Si Sant Miquel ho vol, cremarà bé el gresol
Si sembres faves per Sant Lluc, en carregaràs un ruc; si les sembres per Sant Miquel, seran bones com la mel
Si vols bona collita de faves, per Sant Miquel has de sembrar-les
Si vols collir moltes faves, per Sant Lluc tens de sembrar-les; i, si les vols collir bé, sembra-les per Sant Miquel
Si vols mel, fes-la per Sant Miquel
Si vols tenir bona mel, vés a l'arna per Sant Miquel
Tant el cànem bo com el dolent, amarat, gramat i espadal per Sant Miquel
Tardor verdadera, per Sant Miquel la pluja primera
Tota la pluja perduda, per Sant Miquel és vinguda
Tramuntana de Sant Miquel, els pagesos tot l'any miren el cel (o octubre sec i serè, o pagès, et faràs bon tip de mirar al cel, o pagesos, guaiteu el cel, o s'emporta l'aigua del cel, o tot l'any miraràs al cel)
Vent del port abans de Sant Miquel, el pagès torna a mirar al cel

La imatge és el quadre L'arcàngel Miquel, de Guido Reni, i prové del fons de Wikimedia Commons.

El tremp de la Catosfera

2009-10-08T08:00:00.002+02:00

Fa pocs dies els mitjans es feien ressò d'unes afirmacions d'Antoni Mir, director de Linguamón-La Casa de les Llengües, en la inauguració del I Simposi Internacional sobre Multilingüisme i Ciberespai, on constatava que el català és el vuitè idioma del món amb més activitat en blogs i el quinzè a la Viquipèdia, la popular enciclopèdia electrònica, la qual cosa demostra "una presència a la xarxa molt superior al pes demogràfic dels seus 10 milions de parlants".

Voluntarisme i militància, sens dubte.

Això ja passava, sense anar més lluny amb l'Open Directory Project, un directori que cataloga adreces d'internet en un directori temàtic multilingüístic, on el català oscil·lava entre el 1oè i el 12è lloc d'una llarga llista de més de 70 idiomes presents al directori, alguns amb molts més parlants i recursos que no pas el català.

Quantitat i qualitat. No en falta ni de l'una ni de l'altra. Passegeu-vos per la Catosfera i us en meravellareu.

Diversitat. Entreu als catalogadors de blogs (Catapings, Bitàcoles...), feu una cerca restringida als blogs en català per qualsevol temàtica (Blogsearch), mireu els rànquings de blogs en català (Cercabloc, Alianzo), o als diversos premis amb categories prou diversificades (Premisblocs, Catblogs...).

Dinamisme. Si encara amb tots aquests antecedents no acabeu de copsar la vitalitat de la blogosfera catalana, farem la prova del cotó: Google des de fa uns mesos permet incloure una aplicació als blogs que presenten la llista de blogs que segueixes ordenats per la data d'actualització.

El millor fóra anar a can Tibau i estudiar la seva llista de més de 500 blogs, però ho té configurat de manera que només surt l'enllaç al blog. A l'atzar n'he visitat un altre dels que llegeixo habitualment, que també destaca per la seva qualitat i constant actualització i millores, Xarel-10, un blog d'enigmes, endevinalles i moltes coses més que us recomano de visitar.

Doncs si mireu la llista de blogs que segueix en MacAbeu, a La meva blogosfera (a la banda dreta del seu blog), veureu que dels més de 130 blogs que hi té llistats:

més de 100 han actualitzat el blog la darrera setmana (vora un 80%)
40 s'han actualitzat en les últimes 24 hores (un 30%)

Crec que no hi calen més comentaris.

Refranys empeltats

2009-10-07T08:00:00.002+02:00

Refrans empeltats

Jugar amb els refranys, des d'antuvi. Com dèiem, els qui ara es dediquen a estrafer refranys i actualitzar-los a les noves tecnologies no han pas inventat la sopa d'all, sinó que reprenen una antiga tradició de jocs lingüístics que ja trobem recollits en revistes d'època, de finals del segle XIX, com aquests que recullo avui de Joanet Xarramí (un pseudònim, com també era habitual de fer-ho en aquells moments).

Quan els gossos lladran... arriban á fer mal de cap.
Si vols estar ben servit... procura tenir molts criats y moltas pelas
Qui vulgui peix... que'n compri.
Qui xerra... amohina.
Com més parents... mes familia
Qui fa un cove... pot posarse á cisteller
En temps de fam... hi ha miseria
Val més anar sol... que ab la sogra
Los boigs fan... bojerías
Qui no vulga pols, que no vaja... al Ensanxe.

Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1897). Pàg. 141.

Més arrepervèris

2009-10-05T08:00:00.000+02:00

Amasaire de bren, esbarricaire de haria

Com dèiem no fa gaire, arrepervèris és el mot que tenen els aranesos per denominar els refranys.

Us sona també aquest refrany? I és clar!, és el nostre Arreplegador de segó i escampador de farina.

Us recordo que els dibuixos són de Rosa Medina i està publicat a Barcelona per Zerkowitz.

Només 2.000 etiquetes

2009-10-02T15:25:00.003+02:00

Algú sabia que els blogs de Blogger tenen una capacitat màxima d'etiquetes?

Jo havia comprovat que en cada apunt, com a màxim hi podies posar 20 etiquetes i fins a 200 caràcters (crec recordar).

Avui, en el Refranyer català-castellà he intentat crear una nova etiqueta ("Diumenge de Rams") i quan intentava publicar el refrany em surt un missatge vermell i groc d'error, dient que un blog només admet 2.000 etiquetes.

Per a mi és un drama, perquè em desmunta un dels arguments per penjar els refranys en format blog a Internet: no m'importa que es mostrin cronològicament els apunts, perquè els puc reordenar amb un índex i perquè la gent pot trobar-los a través del cercador o de les etiquetes.

Sí que és engorrós aquella tirallonga d'etiquetes a la barra lateral, però és útil. I sacrifico l'estètica en pro de la utilitat.

I ara, què? He d'esborrar les etiquetes? Ho he de deixar a mitges? A algú se li acut com puc sortir d'aquest trellat?

Qui em diu que quan arribi a l'apunt número 2.000 un missatge d'error em digui que ja no hi caben més articles en el blog?

Sabeu si també passa amb Wordpress o altres serveis d'hostatjament de blogs?

Paremiosfera 500.000

2009-09-30T20:05:00.002+02:00

Al novembre de l'any passat celebrava les 250.000 pàgines vistes dels blogs de la paremiosfera, cosa que em complaïa molt perquè, tret del veterà Raons que rimen (ja porto més de 4 anys a la catosfera), la resta tenien poc més d'un any. Sense parlar dels darrers que he obert.

Quan comences a acumular milers i milers de visites, comences a sentir-te orgullós de la teva obra i de l'allau de seguidors que vas acumulant amb el temps. Fidels lectors als quals agraeixo moltíssim tots els comentaris enriquidors que em deixeu aquí i allà.

Bé, doncs avui he doblat aquella xifra: 500.000 pàgines vistes (vora els 300.000 visitants únics). Això vol dir 250.000 pàgines mostrades en un any, més de 20.000 cada mes. I parlant de paremiologia!

Els fonaments ja estan posats. Ara queda bastir la casa, pas a pas, dia a dia. Gràcies a tots per venir i per tornar.

Internet: exemplaritzar els avantatges

2009-09-28T08:00:00.002+02:00

Les obres, s'han d'oferir en paper o en línia?

Pregunta que permet moltes reflexions i sobre la qual podríem parlar i parlar, discutir i teoritzar sense arribar, potser, a cap punt de consens.

Depèn. És clar.

I jo us ho plantejaré des del meu perfil i des de la meva obra a través d'un exemple prou clar, espero.

D'entrada, una obra que en successives reedicions ampliï els continguts té molt a guanyat si es presenta en línia que si es fa en paper. Perquè obligues a desestimar edicions antigues i que qui vulgui llegir la darrera versió compri i recompri una mateixa obra. Una bicoca per a editors i autors, però una sagnia injustificable per als lectors potencials.

Això seria així de senzill si les obres en línia tinguessin garantits uns ingressos per visita o per descàrrega. Que no és el cas actual.

Per tant, el camí ideal fóra trobar la línia de negoci en línia que permetés consultar en cada moment els materials actualitzats sense el sobrecost de pagar cada vegada l'obra, però amb la possibilitat que l'autor pogués cobrar per la feina feta.

És clar que a tots ens agrada poder disposar gratuïtament dels continguts que ens agraden. Ja siguin llibres, música, pel·lícules, fotografies, programes... Però tot té un cost de creació que els autors haurien de poder obtenir per la feina creativa desenvolupada. Si no, tots ens dedicarem a copiar, però cada cop seran menys els qui generin obra. Mal camí.

I el camí tampoc són les taxes indiscriminades, obscures i línials que s'apliquen amb determinats cànons, que tots coneixem. Cal trobar un altre camí.

I l'exemple.

Al novembre del 2007, obro una primera fitxa incipient al refranyer català-castellà sobre equivalents entre l'expressió castellana «Como el perro del hortelano, que ni come ni deja comer», amb un equivalent català trobat en un recull de 1992 de Josep Bellmunt i Figueras sobre Refranys de la Vall d'Aran: «Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer».

Si entreu ara a la fitxa del refranyer, veureu que hi ha una vintena de versions diferents en català i quatre equivalents castellans de fonts diverses, a banda d'explicacions aplicades a aquesta parèmia de tres fonts distintes i una nova fitxa sobre l'origen de l'etimologia de l'expressió recollida del Refranyer isòpic de Joan Amades (1935).

O sigui que d'una connexió entre dos refranys semblants hem acabat trobant una documentació extensa i concreta que vincula la parèmia amb la tradició faulística clàssica.

Avantatges de tenir el refranyer en línia i no pas en paper. Avantatges per als lectors. De moment, jo només em quedo amb la satisfacció de l'obra compartida.

Refranys empeltats

2009-09-27T15:00:00.004+02:00

Jo suposo que en aquella època (finals del s. XIX) era prou habitual jugar amb els refranys i parèmies. Prova d'això és que si fa pocs dies us reproduïa els ditxos contrariats, en el mateix Almanach, unes quantes pàgines més enllà (pàg. 141), trobem els Refrans empeltats de Joseph Coroleu.

Aquests són tots en català i mentre el primer hemistiqui ens recorda algun refrany conegut, la segona part està estrafeta a gust de l'autor.

Us ho reprodueixo també.

REFRANS EMPELTATS

Si vols estar ben servit, treu la grossa de Madrit.
Ab palla y temps s'engreixan els burros.
QUi canta á taula y xiula al llit, te'l geni molt eixerit.
Any de neu any de fret.
Qui traballa no menja y fa fástich al diumenge.
La pór no guarda res.
Si vols que't trobin bonich, fes corre que t'has fet rich.
Ahont menjan quatre menjan tres.
Tant va'l canti á la font que fa fastich de vell.
Qui vol peix, que's grati la butxaca.
Marxant que pert y riu, ó es molt rich ó está de gresca.
Gat escaldat miola de cremat.
El gos que lladra amohina á tothom.
Val més sabi conegut que boig per coneixer.
Com més xica es la nou menos atipa.
Caball regalat senyal que val poch.
De llevant ó de ponent, de richs pródichs sias parent.

Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1895). Pàg. 141.

No puc dir més

2009-09-24T10:10:00.006+02:00

Tirallonga de monosíl·labs de Joan Oliver i Sallarès, "Pere Quart"(Sabadell, Vallès Occidental, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986).
Impressionant i lúcid. Juguem amb les paraules?

Déu

I tu, què vols?

Jo

Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:

Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
-tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d'art. I d'or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

Del llibre Circumstàncies, 1968.

Actualitat català. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat

2009-09-21T08:00:00.001+02:00

El passat mes de juliol, concretament el 24 de juliol, va sortir publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), una nova resolució de publicació de termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat, que és l'òrgan encarregat de la normalització dels neologismes del lèxic d'especialitat. L’ús del català en els àmbits socioeconòmic, tècnic i científic requereix l’elaboració i la difusió dels recursos terminològics que permeten designar i definir els nous conceptes que es posen en circulació a la nostra societat.

Ho trobareu al DOGC 5428 i la Resolució és VCP/2081/2009, de 13 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.

Us recordo que podeu consultar el DOGC gratuïtament i en línia. Només cal que aneu al Gencat. De fet, ara únicament es publica en línia i ja no surt en paper.

En aquesta resolució hi trobem vora 80 termes dels àmbits de l'Administració i Direcció d'Empreses, Arts gràfiques, Educació, Esports, Gastronomia, Geografia i Informàtica i telecomunicacions.

Alguns són termes molt especialitzats, però n'hi ha d'altres que tenen un ús molt més generalitzat i que ens poden resoldre més d'un moment de dubte.

Per exemple, en l'àmbit de la gastronomia, hi tenen cabuda manlleus i adaptacions de termes tan usuals com el brownie (pastís de xcocolata i nous, amb textura de bescuit), el burrito (tortilla enrotllada i farcida), el chimichurri (salsa feta a base d'alls, julivert, pebrot picant, sal, oli i vinagre, usada per condimentar carns, típica de l'Argentina), el coulant (pastís petit amb l'interior farcit de xocolata desfeta), les crudités (plat constituit d'hortalises crues, d'origen francès), les fajites (Plat preparat amb tires de carn especiada, originàriament de vedella però també de pollastre o de porc, i verdures, que es presenten embolicades amb una tortilla, típic de la cuina mexicana), el guacamole (salsa pastosa elaborada amb una base d'alvocat, típica mexicana), el mojito (còctel d'origen cubà, preparat amb rom, suc de llimona, aigua, gel i sucre), la mozzarella (formatge fresc , típic de la cuina italiana), ossobuco (guisat de garró de vedella), el panettone (pastís típic de la ciutat italiana de Milà, molt tou i lleuger), el risotto (plat elaborat amb arròs ric en midó, típic de la cuina italiana), la tortilla (Coca de forma circular molt prima, elaborada habitualment amb una massa de blat de moro, i es menja sola o farcida amb diversos ingredients, típica de Mèxic i de l’Amèrica Central) o el xurrasco (Carn, generalment trossos grossos del costellam del bou o la vedella, cuita a la brasa o en una graella a l’estil de l’Amèrica del Sud), entre d'altres.

Destacaré també que en aquesta resolució apareixen, dins l'àmbit de la Informàtica, l'aprovació de diversos termes, alguns relacionats amb els lectors de notícies a través dels canals RSS, com per exemple agregador (Aplicació informàtica que permet subscriure’s a un o més canals de continguts -RSS- i gestionar-ne la recepció i la visualització) i canal de continguts (fitxer que recull informació resumida sobre les actualitzacions d'un web i hi pot oferir enllaços), redifondre i redifusió de continguts, com a sinònims, respectivament, de sindicar i sindicació, o retroenllaç (enllaç en un article d'un web, sovint en un apunt d'un bloc, que permet accedir a un article d'un altre web des d'on prèviament s'ha creat un enllaç cap al primer article) i que admet l'ús de baixar, com a sinònim de descarregar i penjar, com a sinònim de pujar, o incorpora el terme microbloc, per al bloc amb apunts amb un limitat nombre de caràcters que es poden publicar a través de diversos dispositius o aplicacions.

Resolucions anteriors:

- DOGC 5332, de 19 de febrer de 2009 - Resolució VPC/541/2009- Ressenya.
- DOGC 5260, de 18 de novembre de 2008 - Resolució VPC/3385/2008- Ressenya.
- DOGC 5181, de 25 de juliol de 2008 - Resolució VPC/2359/2008. Ressenya.
- DOGC 5090, d'13 de març de 2008 - Resolució VCP/696/2008. Ressenya.
- DOGC 5088, d'11 de març de 2008 - Resolució VCP/664/2008. Ressenya.
- DOGC 4976, de 27 de setembre de 2007 - Resolució CLT/2838/2007. Ressenya.
- DOGC 4868, de 24 d'abril de 2007 - Resolució VCP/1147/2007. Ressenya.
- DOGC 4812, d'1 de febrer de 2007. Resolució VCP/184/2007. Ressenya.
- D'anys anteriors.

Si tingués un martell...

2009-09-20T08:30:00.001+02:00

... faria caure murs d'incomprensió
... faria bocins les injustícies
... faria miques tot allò que no toca

Ha mort Mary Travers, la veu femenina del trio Peter, Paul & Mary. Els amants de la bona música avui estem tristos. Són un grup irrepetible.

La lletra de la cançó que us he enllaçat al vídeo.

Si tingués un martell,
un martell al matí
d'un dia qualsevol,
aniria picant
per trencar les cadenes
que oprimeixen als homes
i que també a mi em tenen lligat talment
talment com a tothom.

Si tingués una campana
que la sentís tothom,
sortiria un matí
d'un dia qualsevol,
per fer-la repicar
amb tota la meva força
i que es sentís arreu com una pregària,
un crit de llibertat.

Si tingués una cançó
que fos el nostre crit,
em voldria enrroquir
cantant de bon matí,
fins que tothom seguís
amb tota la seva força
una cançó que fos com una pregària,
un crit de llibertat.

Quan tingui el martell,
ressoni la campana,
cantem tots la cançó
plegats de bon matí
Petaran les cadenes
tremolarà la terra
i tot el món llançarà joiós
un crit de llibertat.