Raons que rimen

La Paremiologia catalana comparada digital (PCCD): Un repositori de la llengua figurada catalana

2025-06-03T19:26:00.001+02:00

Us comparteixo el vídeo de la sessió del 29 de maig de 2025, a través del canal de Youtube del Gabinet d'Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació (GALMIC) de la Universitat de les Illes Balears (UIB):

GALMIC (UIB): XXIII Seminari de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació: «La Paremiologia catalana comparada digital: un repositori de la llengua figurada catalana»

2025-05-27T13:53:00.001+02:00

XXIII Seminari de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació: «La Paremiologia catalana comparada digital: un repositori de la llengua figurada catalana»

El Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació (GALMIC) organitza el XXIII Seminari de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació: «La Paremiologia catalana comparada digital: un repositori de la llengua figurada catalana», gràcies al suport de la Universitat de les Illes Balears i de l’Institut d’Estudis Baleàrics.

El seminari es farà en línia el 29 de maig de 2025, de18:30 a 20:00 h. A més, es facilitarà un certificat d’assistència a les persones que ho sol·licitin.

Resum

La Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) és un repositori en línia de la base de dades de treball i investigació del lingüista i paremiòleg Víctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 1963), fruit de gairebé 30 anys de buidatge de diferents fonts fraseològiques (escrites, orals i digitals), amb el suport i la tecnologia de Softcatalà (Pere Orga n’ha estat el desenvolupador). S’hi accedeix a través de l’enllaç https://pccd.dites.cat/.

Neix el gener de 2020, amb 150.000 registres agrupats en vora 10.000 paremiotipus diferents (un paremiotipus vindria a ser la forma estàndard d’una expressió fraseològica, que agrupa les diferents variants) i en l’actualitat, després d’actualitzacions mensuals, ha arribat a la xifra d’uns 840.000 registres agrupats en gairebé 100.000 paremiotipus diferents. Hi podeu trobar locucions, frases fetes, refranys, proverbis, parèmies, interjeccions, insults, corrandes, embarbussaments, palíndroms, endevinalles… En definitiva, tot allò que es pugui inscriure dins la llengua figurada, amb detall de la font d’on s’ha tret i continguts complementaris, com ara, definicions, etimologies, sinònims, equivalents idiomàtics, lloc on es diu la parèmia, font concreta d’on s’ha tret, etc.

Durant el seminari us explicarem la història i origen d’aquest recurs digital i, a través d’exemples diversos, us ensenyarem la manera més eficient de consultar-la i treure’n el màxim de profit.

Ponent

Víctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 1963) és filòleg especialitzat en paremiologia catalana (l’estudi dels refranys i dites populars). Llicenciat en Filologia Catalana (UB) i amb un màster en Terminologia (UPF), ha centrat la seva carrera en la recopilació, estudi i difusió de la paremiologia catalana.

Ha creat diversos recursos en línia des del 2002, com diccionaris i blogs especialitzats en frases fetes i refranys. Entre aquests recursos destaca el Refranyer català-castellà, el Diccionari de citacions i el projecte Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), amb gairebé 100.000 refranys diferents.

Ha publicat diversos llibres, molts gràcies al micromecenatge, com Amb cara i ulls, En cap cap cap, Dites.cat i Els refranys més usuals de la llengua catalana. També ha participat en projectes col·laboratius i en activitats divulgatives com xerrades i tallers arreu dels territoris de parla catalana.

Inscripció

Per poder fer un seguiment de la participació, emplenau el formulari d’inscripció següent:

https://forms.gle/uVFhFM69BTJBYEqK6

Podeu fer qualsevol consulta enviant un missatge a la nostra adreça de correu electrònic: galmic@uib.cat.

Conferència a Sant Feliu de Codines com a cloenda i lliurament de premis del Corremots 2025

2025-05-05T08:38:00.005+02:00

Conferència de paremiologia catalana

Dijous, 8 de maig de 2025 de 20:00h a 21:00h

La sala d'actes de la Bibioteca municipal acollirà el dijous 8 de maig, a les 20h, una conferència de paremiologia catalana amb Víctor Pàmies, organitzada pels Amics del Museu de Can Xifreda.

Aquest dia s'anunciarà el guanyador/a de la 2a edició del concurs Corremots.

Més informació a https://www.santfeliudecodines.cat/actualitat/agenda/conferencia-de-paremiologia-catalana.html

Cinc anys de la «Paremiologia catalana comparada digital (PCCD)» 2020-2025

2025-01-16T05:30:00.001+01:00

L'altre dia discutíem amb Pere Orga, l'amic informàtic de Softcatalà que ha fet el desenvolupament de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), si ja era el cinquè aniversari de l'eina. La veritat és que es fa difícil de determinar, perquè va estar en període de proves durant força mesos abans d'obrir-la al públic en general i vam decidir fer-ne difusió un dia determinat, el dijous, 16 de gener de 2020, per anunciar que fèiem la presentació a Vilaweb el dimecres, 29 de gener.

Pere Orga ha fet un escrit al seu blog per aquesta efemèride i repassa molt bé els antecedents (que es remunten al juliol de 2017).

Per tant, la primera piulada també és d'aquest dia, tot i que anteriorment jo ja havia fet anar algunes captures de pantalla de resultats del cercador de parèmies.

Sigui com sigui, i aprofitant que diumenge vam fer l'actualització d'aquest mes de gener, podem dir que som en el cinquè aniversari i potser fora bo poder-ne fer una mica de valoració.

Primer de tot, les xifres, que parlen soles.

Vam obrir l'eina amb 150.000 registres corresponents a uns 10.000 paremiotipus diferents i, ara com ara, ja hi ha més de 780.000 registres agrupats en 85.000 paremiotipus diferents. Per tant, en cinc anys hem multiplicat el contingut per cinc. Si fem un balanç global podem dir que la mitjana de visites durant aquests cinc anys pot estar en el miler de visites diàries, que ens acosta a les 100.000 pàgines mostrades cada mes.

També cal tenir en compte que gairebé 120.000 registres contenen informació equivalent en altres llengües, per a poder aplicar la paremiologia comparada. Sobretot, castellà (més de 60.000), llatí (més de 20.000), francès (gairebé 20.000), italià (més de 10.000), gallec (vora 2.000), anglès (uns 1.500) i, amb presència més modesta, també esperanto, portuguès, alemany, occità, provençal, basc, asturià, aragonès, sicilià, suec, cors, neerlandès, romanès, sard o polonès. Però no tot ha de passar pel sedàs numèric i hi ha altres valors afegits que voldria destacar, d'una manera més desordenada i emocional.

Un cop més recordo que el nom és deutor (i fa homenatge) a la Paremiologia catalana comparada (PCC) de Sebastià Farnès, publicada pòstumament per Columna Edicions entre el 1992 i el 1999, en vuit volums, de la mà de Jaume Vidal Alcover, Magí Sunyer i Josep Lluís Savall, amb la col·laboració de J. M. Pujol, a partir de les fitxes i materials recopilats en vida per l'autor. Ell havia publicat, el 1913, per fragments, a la revista "Il·lustració Catalana", un Assaig de Paremiologia Catalana comparada. Volum I (abarcar-amich). Sens dubte és l'obra cabdal de la paremiologia catalana, per qualitat i volum. Però, si tenim en compte que Sebastià Farnés va morir el 1934, queden fora d'aquest recull enciclopèdic el mateix DCVB, que va acabar-se de publicar el 1962, bona part de l'obra de Joan Amades, publicada sobretot a partir dels anys 30, i altres obres posteriors com els materials d'Enciclopèdia Catalana.

Per a una data tan assenyalada em feia il·lusió poder-hi mostrar els resultats d'un dels millors repertoris de fraseologia catalana: el Diccionari català-valencià-balear, d'Alcover-Moll. No era una prioritat, perquè aquesta obra està digitalitzada i es pot consultar des del portal de l'Institut d'Estudis Catalans des de fa molts anys, però era una mancança que quan es feia una cerca a la PCCD no hi apareguessin les recurrències d'aquest diccionari. I ara hi he posat remei, després de molts anys de feixuga feina per destriar les aportacions fraseològiques i de llenguatge figurat d'aquesta magna obra. Són 44.640 registres (que encara no he pogut incorporar completament) i que representen poc més d'un 5% del total del repositori. Per entendre'ns, la PCCD actualment pot ser l'equivalent a 20 DCVB.

I això és així perquè ja hi ha més de 750 obres buidades. De diferent magnitud i naturalesa. Des de gramàtiques, diccionaris i enciclopèdies a refranyers i monografies locals. Obres de literatura, articles d'investigació especialitzats, articles divulgatius de les xarxes, aportacions orals, apunts curts de xarxes socials...

No hi ha només frases fetes, locucions i refranys, sinó que hi he volgut deixar mostra d'altres elements del llenguatge figurat català, com ara embarbussaments, palíndroms, onomatopeies, corrandes, dites tòpiques, respostes de rebot, retrucs, endevinalles, interjeccions, exclamacions, mimologismes, insults, renecs, paraulotes, llenguatge d'argot, argot juvenil... En definitiva, tot allò que ens connecta amb el giny i la creativitat de la llengua figurada.

Hi he treballat a partir de diversos eixos. Sé que és una feina inacabable i inabastable i he hagut de prioritzar quines obres abordava. I en aquesta tria hi ha tingut un pes decisiu l'antiguitat de l'obra, la inaccessibilitat de determinades fonts, donar llum a materials inèdits o cercar materials representatius de tot el domini lingüístic.

Així, per antiguitat, les obres més representatives són aquestes:

Les principals fonts inèdites incorporades (filtrar per MAN o AUT al fitxer d'Access) són aquestes. Es tracta tant de manuscrits com d'autoedicions. En total, una seixantena d'obres recuperades (o incorporades) a disposició de tothom, amb una importància desigual, però sempre valuosa:

I per àmbit territorial, hi ha 292 obres de Catalunya, 64 obres del País Valencià, 45 de les Illes Balears, 40 de la Catalunya del Nord, 11 de la Franja de Ponent o 2 de l'Alguer. A banda d'obres generals o infantils, no catalogades geogràficament.

També m'alegra poder comptar amb l'ajuda inestimable d'Albert Aragonès, que m'està ajudant a localitzar i buidar moltes obres de la zona de les Terres de l'Ebre (i del Matarranya, la Plana, el Maestrat o el Cinca, preferentment). És autor d'alguna obra paremiològica de l'àrea de Tortosa i bon coneixedor del folklore i la cultura tradicional. El compromís era d'ajudar-me a buidar el Refraner tortosí de Bayerri, de 4 volums, dels quals jo només he pogut buidar el primer volum, però abans han arribat més d'una vuitantena d'altres obres que han sumat més de 17.000 registres a la base de dades global.

I la intenció és continuar en aquesta línia. Ara he plantat la llavor i he construït una base sòlida de projecte que ha de seguir creixent de manera sostinguda i ordenada. Cal detectar necessitats i buits i encarar-ho per anar-ho completant en un futur. Jo sempre he entès que ha de ser una obra que em pervisqui i en les pròximes dècades la meva intenció és garantir-ne la continuïtat cercant col·laboradors que vulguin donar un cop de mà i continuar aquesta obra, acompanyant-me en aquest camí que vaig iniciar fa més de trenta anys.

Xerrada "Frases fetes. Diferents maneres de dir les mateixes coses", al Centre de Formació d’Adults dels Tarongers, de Mataró

2024-02-22T08:20:00.001+01:00

Dijous vinent, 29 de febrer de 2024, a la Sala d'actes del Centre de Formació d'Adults dels Tarongers, de Mataró, a les 19.00 h, impartiré la xerrada "Frases fetes. Diferents maneres de dir les mateixes coses", acte que s'emmarca dins els actes del Dia Internacional de la Llengua Materna.

El Dia Internacional de la Llengua Materna és el 21 de febrer i des d'aquell dia, a Mataró, es fan un seguit d'actes relacionats. Des d'una exposició d'expressions i frases fetes en diverses llengües (tinguem en compte que a Mataró es parlen habitualment més d'un centenar de llengües) a recorreguts o programes de ràdio amb la diversitat lingüística i les frases fetes de rerefons.

En aquest enllaç trobareu informació de totes les activitats que s'hi fan. No us ho perdeu!

Qüestionaris de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC)

2023-08-10T14:45:00.001+02:00

El 26 de maig de 2021 escric a Lluís Calvo Calvo, antropòleg i historiador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) preguntant-li per la situació dels qüestionaris de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC), unes enquestes que es van fer entre 1915 i 1968 sobre les diverses manifestacions de la cultura tradicional i folklòrica de Catalunya.

Tot aquest fons va passar a la Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats, dependent del CSIC, a través del fons de Tomàs Carreras i Artau, qui, juntament amb el seu germà Joaquim (i d’altres), van dinamitzar i gestionar aquest arxiu. Per ell sé que aquest fons està digitalitzat a SIMURG, Fondos digitalizados del CSIC i em diuen que gairebé hi són totes les fitxes dels qüestionaris.

Aquest arxiu pretenia recollir i sistematitzar, a través de diferents qüestionaris, les diverses manifestacions de la cultura tradicional de Catalunya. Així, una bona part d’aquests qüestionaris eren dedicats a recollir parèmies, adagis, frases fetes, exclamacions, renoms o comparances entre molts d’altres materials folklòrics. En concret, dels 22 qüestionaris, el qüestionari 1, elaborat principalment per Sebastià Farnés, era sobre el fons paremiològic català. Però també el 7 era sobre expressions lingüístiques i poem espigolar moltes expressions en els qüestionaris sobre el cicle de la vida (3, 8, 12 i 14), geografia humana (15), anatomia i medicina populars (16, 19, 20, 21 i 22), fenòmens atmosfèrics (2) o festes religioses, mites i llegendes (11 i 12), entre d’altres.

Els informants són ben diversos i de formació també ben diversificada: capellans de pobles, prohoms de la burgesia i també gent anònima, sense cap formació específica. Això sí, d’entre els col·laboradors hi podem trobar personatges de renom en la història del folklore català, com Joan Amades, Sebastià Farnés, Irene Rocas, Antoni Bulbena, Francesc Camps i Mercadal (de Menorca), etc.

Els estudis d’aquest fons parlen d’uns 22.000 refranys recollits en aquests qüestionaris. Després del buidatge bastant sistemàtic dels qüestionaris que he pogut localitzar a través de cerques documents de catalogació a SIMURG, n’he arribat a extreure gairebé 18.000, de contingut i qualitat molt diversa i variada.

Crec que és un fons molt important, que cal tenir en compte, perquè és una radiografia extensa de l’estat de la llengua i de la fraseologia en una franja de temps molt determinada: principalment les dècades dels anys deu i vint del segle XX.

A partir de l’actualització d’agost de 2023 de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), es podran veure els resultats en context d’aquest material amb la resta de fonts buidades en l’eina. A la PCCD, en aquests moments, hi ha gairebé 560.000 registres classificats en vora 58.000 paremiotipus diferents (un paremiotipus és l’expressió figurada que hem pres com a estàndard o principal d’un grapat de variants formals que, en el fons, volen dir el mateix, amb matisos).

Una de les intencions de la PCCD és poder fer aflorar materials inèdits o de difícil consulta com a fonts fraseològiques en contrast amb altres fonts més accessibles.

Aquest no és l’únic fons inèdit que hem incorporat, sinó que, a poc a poc, a mida que els podem anar convertint en registres digitals, apareixen noves fonts en els resultats de les cerques.

Dades de referència de la digitalització de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya:

Localització: Arxiu de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC). Barcelona.

Títol: Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC).

Signatura: AMF/AEFC.

Dates: 1915-1968.

Extensió: 146 caixes, 2 carpetes i 38 calaixos de fitxes: 24,5 m lineals.

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001411080304201/17/

Joan Amades, 191u: Recull de refranys, cançonetes, dites, etc., entorn el temps.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 2. Folklore dels fenòmens afmosfèrichs - AMF/AEFC/0201/0001

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001433520304201/3/

Ariet i Domingo, Antoni, 1926: Refranys.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0103/0019

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001435010304201/88/

Artigues i Sirvent, Ramon, 1921-22: Adagis.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0102/0064

Ausellé i Rigau, Joaquim, 1918-19: Dites populars.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0103/0021

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362720

Balcells Mariné, Salvador, 1917-18: Motius i comparances.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 6. Qualitats mentals del poble català: trets característics i sancions populars: motius, “àlias”, mals noms, penjaments, vituperis, etc. - AMF/AEFC/0602/0013

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001435020304201/7/

Bosch Comellas, Xavier, 1921-22: Refrans i dites.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0102/0065

http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/49/

Camí, Modest, 1916-17: Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0102/0066

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361914

Capdevila, Sanç, 1916-17: Termes de comparacions populars usades a S. Marti de Maldà.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 7. Qualitats mentals del poble català: comparances populars - AMF/AEFC/0705/0026

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001411360304201/3/

Carreras y Artau, Joaquín, 1917: Algunes respostes al Qüestionari dels fenómens atmosférics.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 2. Folklore dels fenòmens afmosfèrichs - AMF/AEFC/0201/0017

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001433940304201/17/

Carreras y Artau, Tomás, 1926: Dites, refranys, crits.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0103/0029

L'home del milió de refranys

2023-05-16T20:43:00.002+02:00

Ara sí que sí. A les 20.22 del dimarts, 16 de maig de 2023, la meva base de dades de modismes ha arribat al milió de registres. Si fa no fa, uns cinc anys abans del previst.

No són només refranys. No són un milió de refranys diferents. És un recull de fraseologia on hi tenen cabuda locucions, frases fetes, refranys, proverbis, parèmies, citacions, exclamacions, preguntes de rebot, jocs de paraules, onomatopeies, insults, corrandes, endevinalles, palíndroms, embarbussaments... I no només en català, encara que majoritàriament, sí. També tinc un bon recull de dites en castellà (vora unes 100.000), francès, occità, italià, llatí, esperanto, portuguès, anglès, gallec... Totes aquelles llengües que mínimament puc interpretar o reproduir.

Anar pas a pas, com una formigueta, durant més de vint-i-cinc anys, m'ha permès arribar a aquesta xifra astronòmica.

D'aquest milió de registres, 727.000 corresponen a obres completes que serveixen per alimentar directament la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), que després de l'actualització d'aquest mes de maig, ja té 542.476 fitxes.

També uns 70.000 registres corresponen al refranyer multilingüe que estic alimentant des de fa uns quants anys per poder oferir una altra eina de paremiologia comparada.

Em vaig autoimposar la rutina, a principis de 1990, d'introduir 100 refranys cada dia a la base de dades. No he estat sistemàtic i habitualment he fet més dels 3.000 registres mensuals que això em demanava. Però m'ha servit de mesurador de la capacitat d'aquesta base de dades de fonts. I des del 2019, amb la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), i amb el meu agraïment etern a Pere Orga, el desenvolupador de Softcatalà, la meva capacitat de buidatge s'ha vist recompensada per la facilitat de gestió i d'anàlisi dels continguts que ja tenia.

I això es veu amb els increments mensuals que està tenint la PCCD des de gener de 2020, quan la vam presentar al públic.

I ara? Doncs a seguir. Cap a l'infinit i cap a garantir la continuïtat d'aquesta tasca que he iniciat. Seguiré sent curós amb les prioritats per decidir quines obres hi buido, per seguir cercant obres d'actualitat, per seguir oferint un ventall representatiu de tots els parlars del català.

Laura Serra, el 21 de febrer de 2023, a l'Ara, ja va avançar l'exclusiva. Ara ja és una realitat.

Seguim.

Taller de refranys catalans al Centre Cívic Joan Triadú de Vic

2023-04-02T07:00:00.001+02:00

Després de més de 7 anys, reprenc els tallers de refranys a Vic. Us passo les dades més importants per si us ve de gust d'apuntar-vos-hi:

Lloc: Centre Cívic Joan Triadú de Vic (presencial) (indicacions)
Durada: 7,5 hores (en 5 sessions d'1,30 hores)
Dies: 5 dimarts, entre el 18 d'abril i el 16 de maig
Grups: Dos horaris: de 16.30 a les 18.00 h i de 18.15 a 19.45 h
Preu: 20 €
Inscripcions: A partir de dilluns, 3 d'abril, des de l'enllaç d'informació del taller
Enllaç: https://centrescivics.vic.cat/esdeveniments/dites-i-refranys-catalans/

Durant els cinc dies combinarem teoria, pràctica, recursos d'internet i materials multimèdia.

Conferència per a l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Osona a l'auditori de l'Atlàntida de Vic

2023-03-16T07:47:00.003+01:00

Ahir, 15 de març de 2023, a les 18.00 h, vaig impartir una xerrada per a l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Osona a l'auditori de l'Atlàntida de Vic amb el títol La paremiologia catalana: el seu pas de l'oralitat a internet.

És espectacular la capacitat de mobilització d'aquest grup, que tenen inscrites més de 1.200 i fan activitats formatives durant tot el curs.

I és clar, fa respecte parlar davant d'un auditori de més de 500 persones. Com que era una activitat formativa, i em van comentar que molta gent no coneixia què és la paremiologia, vaig pensar que havia de fer una mica de repàs històric pels orígens d'aquesta disciplina, per les fonts que alimenten el refranyer català i conèixer almenys algunes de les primeres obres i reculls en llengua catalana. Després, va haver-hi temps per acostar-nos a la vitalitat de la llengua figurada a Internet i que poguessin conèixer de primera mà, mòbil en mà, la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), com fer-hi cerques i com trobar la informació que hi poguessin anar a cercar.

Us deixo amb algunes fotografies de l'acte d'ahir.

Dites catalanes: Quatre-cents aforismes de Joan Carles i Amat

2022-11-04T10:19:00.006+01:00

Edicions Morera ha reeditat els Quatre-cents aforismes catalans de Joan Carles i Amat, en el marc de l’any de la commemoració dels 450 anys del seu naixement

S’ha fixat i actualitzat el text, a partir d’una edició de la segona meitat del segle XVIII, de Girona. Carlos Pizarro ha fet la introducció biogràfica de l’autor monistrolenc i Víctor Pàmies la revisió crítica del text. Surt publicat amb el núm. 12 de la Col·lecció «L’Ermità».

Joan Carles i Amat (1572-1642), metge de Monistrol de Montserrat, entre altres obres, va fer un recull d’aforismes catalans que, des del segle XVII, s’ha reeditat profusament, amb desenes d’edicions de ben diversos punts de Catalunya: Barcelona, Girona, Vic, Cervera, Manresa…

És un breu recull de proverbis catalans (gairebé quatre-cents) de caire moral, presentats en apariats de set síl·labes. Durant molts d’anys va ser el llibre que servia a les escoles catalanes per aprendre de llegir als infants i encara avui molts d’aquests aforismes rimats de Carles i Amat tenen vigència entre nosaltres: En la boca del discret, el que és public, és secret; Ni de broma, ni de veres, amb ton senyor parteixis peres; Deia la vella Perica: «L’espina quan neix, ja pica»; Mira, sempre val més un «té», que dos «et donaré».

S’ha reproduït i seguit l’edició publicada per l’estamper i llibreter Narcís Oliva, de Girona, de la segona meitat del s. XVIII. El cos del llibre conté la reproducció facsimilar d’aquesta edició, al costat de la versió actualitzada i comentada de les dites.

Així mateix, Carlos Pizarro aborda el personatge, s’han reproduït també algunes portades d’edicions històriques de l’obra, Víctor Pàmies ha fet la revisió crítica del text i al final hi ha un recull bibliogràfic força complet. Tot plegat en un llibret de 55 pàgines, ben il·lustrat i amb una edició curosa.

Abordar la reedició d’aquesta obra ha comportat fer alguns descobriments sorprenents, com trobar alguna edició que s’aparta ostensiblement de l’edició canònica original, amb molts més aforismes que els quatre-cents anunciats al títol; o recuperar algunes edicions que no constaven en els repertoris bibliogràfics, o, fins i tot, poder avançar la data de publicació del llibre en més d’una dècada de la data que es prenia com a primera edició, mercès a una introducció datada el 1623.

Fitxa tècnica

Títol: Dites catalanes.Quatre-cents aforismes de Joan Carles i Amat

Autors: Víctor Pàmies i Riudor, Carlos Pizarro Carrasco

Data de publicació: octubre 2022

Idioma: català

Format: 14 x 21cm

Número de pàgines: 56

ISBN: 978-84-23566-5-6

Preu: 12 euros

101 dites il·lustrades per a tothom

2022-10-26T07:30:00.014+02:00

Joan Antoja, Anna Maria Matas i Víctor Pàmies presenten les 101 dites il·lustrades per a tothom, que acaba de publicar Cossetània Edicions

El llibre és un recull, a doble pàgina, d’exactament 101 dites catalanes amb l’explicació, sinònims, un exemple d’ús i un rastreig pels orígens de l’expressió, en la banda esquerra, i la il·lustració proposada per Joan Antoja, en la banda dreta.

Joan Antoja i Anna M. Matas són mestres i viuen a Llers (Alt Empordà). Compaginen la seva tasca docent amb la creació i el disseny de materials didàctics. Han publicat més d’una vintena de llibres: Contes infantils, llibres de divulgació, poesia, endevinalles i cultura popular entre d’altres. Aquest és el seu primer llibre destinat al públic adult.

Víctor Pàmies, barceloní que viu a Vallromanes des de fa més de dues dècades, és lingüista, especialitzat en paremiologia i destaca per la divulgació que fa a internet i les xarxes socials d’aquesta disciplina, per exemple amb la darrera eina elaborada amb Softcatalà, la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), o amb la publicació dels 100 refranys més populars, amb Jordi Palou, també a Cossetània, el 2012.

Les 101 dites il·lustrades per a tothom és un recull de refranys, frases fetes i locucions, en proporció semblant i etiquetades amb un codi de color en cada pàgina que proposa, a partir de les il·lustracions de Joan Antoja, de furgar en els orígens d’aquestes expressions, a banda d’oferir una informació rigorosa i senzilla de l’explicació, possibles casos de sinonímia i un exemple d’ús aclaridor.

Les dites ens connecten amb la tradició de la llengua i la cultura catalanes. Conèixer-les i saber-les usar en qualsevol context comunicatiu ens acosta, doncs, a aquests orígens. S’ha fet una tria meditada i raonada d’expressions que encara són vigents en la llengua actual, però que els cal una empenta per revitalitzar-les. La millor manera és veure d’on provenen, saber què volen dir i deixar-se seduir per la il·lustració que les acompanya i que pretén obrir la possibilitat de joc amb totes elles.

Així, hi trobarem expressions que provenen del nostre llegat cultural cristià (com per exemple, Pagant, sant Pere canta, Plorar com una Magdalena), o del passat grecollatí o de l’entorn europeu on ens trobem (Tots els camins van a Roma, A la tercera va la vençuda) i altres expressions que hem sentit als nostres pares o avis que diem però mai ens havíem preguntat què va propiciar que aparegués aquesta expressió: Anar de vint-i-un botó, Baixar de l’hort, Lligar els gossos amb llonganisses, etc.

També en podem trobar moltes que provenen de la tradició rondallística. Com per exemple Demanar la lluna en un cove. Sabíeu que pot provenir d’una antiga llegenda que s’explica a Sant Feliu de Torelló (Osona) i que ha originat que el malnom dels nadius d’aquest poble sigui el de pescallunes? O que els Quatre gats tenen representació en un restaurant obert als baixos de la Casa Martí, de Barcelona, on es reunien artistes com Rusiñol, Casas i Albéniz, representants de les avantguardes culturals de l’època, que no tenien gaire seguidors inicialment?

El llibre ofereix la possibilitat de jugar a endevinar les dites recollides a partir de la il·lustració que les acompanya. Un cop endevinada, el text explicatiu ens posa en context i segur que hi aprendrem coses que no sabíem. Podreu comprovar que el rigor no està barallat amb la divulgació.

I els autors en tenien moltíssimes més de triades. Segurament podran formar part de números successius de la col·lecció si la seva proposta agrada i convida a continuar-la.

En els pròxims mesos hi ha previstos diversos actes de presentació a Badalona, Figueres, Vallromanes, Girona, Barcelona o Sabadell, entre altres. Seran presentacions que convidaran als participants a jugar amb les imatges i a descobrir els significats i els orígens de moltes expressions del català.

Fitxa tècnica

Autors: Joan Antoja | Anna M. Matas | Víctor Pàmies

Primera edició: Octubre 2022

ISBN: 978-84-1356-221-6

Enquadernació: rústica amb solapes

Mides: 15 x 15 cm

Pàgines: 232

El fons paremiològic de Josep Ricart i Matas

2021-12-06T14:31:00.002+01:00

Josep Ricart i Matas (Barcelona, 27 d'octubre 1893 - Barcelona, 24 d'agost de 1978) va ser un violoncel·lista i musicòleg català.

Per a un acostament biogràfic de l'autor us recomano els articles de Bonastre, Francesc «XXV aniversari de la mort del mestre Josep Ricart i Matas». (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 18, 0, 2004, pàg. 317–322. ISSN: 2340-3802) i Tiñana Mbuña, Àfrica. «3.4. El fons documental Josep Ricart i Matas (1893-1978)». (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, [en línia], 2019, Vol. 33, p. 279-92. ISSN: 2340-3802).

L'autor va fer deixa de tot el seu fons a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), de la qual era acadèmic.

El 8 de febrer de 2018, Joan Antoni Solans Huguet (acs) es posava en contacte amb mi, a través d’un correu electrònic, adreçat per l’aleshores presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, perquè valorés part del fons corresponent a aquesta deixa. Havien aparegut alguns llibres de paremiologia antics i unes fitxes «recollides per ell o per la mare, la pianista Carme Matas Aurigemma».

Així, durant el febrer de 2018 vaig poder quedar amb Núria Nus, secretaria del RACBASJ, per veure aquell material manuscrit desat en capses. Recordo que eren tres capses de sabates que contenien, bàsicament:

- Un fitxer de bibliografia paremiològica (molt complet i detallat).

- Un fitxer, ordenat alfabèticament, corresponent al buidatge sistemàtic dels primers 60 anys del Calendari dels pagesos (entre els anys 1861 i 1920, aprox.).

- Un fitxer de papers solts de dites, majoritàriament, sobre poblacions catalanes, sobre meteorologia, etc. També conté extractes de textos d’obres teòriques sobre folklore i paremiologia.

Així a cop d’ull, em va semblar un material inèdit prou interessant, per la sistematicitat de la recopilació, pel volum (vaig valorar que hi podia haver uns quants milers bons de dites allà recollides) i perquè alguns materials no eren gaire coneguts (dites de pobles, escatològiques, etc.).

Posteriorment, interessant-me per l'autor, vaig poder saber que el 1950 havia publicat un Refranero internacional de la música y de la danza (Madrid, CSIC, a través de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya), una obra multilingüe molt completa i rigorosa, fruit del seu interès per la música i per la paremiologia. I vaig aconseguir-ne un exemplar a IberLibro, de segona mà, per 24 €. Una petita joia que conté més de 5.000 parèmies sobre música, classificades temàticament en més de catorze llengües (alemany, anglès, castellà, francès, italià, portuguès, etc., i català també).

Per tant, això ens demostrava que Josep Ricart i Matas tenia un gran interès per la paremiologia i havia confeccionat una obra capdavantera sobre paremiologia musical.

Al març de 2021 reprenem el contacte amb el nou president de l'entitat, el Sr. Josep Muntañola i Thornberg, i acordem digitalitzar el fons i documentar-lo.

I fins aquí puc llegir.

Només us diré, a més a més, que aquest fons s'està digitalitzant (ho fa el RACBASJ) i jo estic documentant totes aquestes fitxes en una base de dades perquè puguin ser consultades i per poder mostrar resultats a través de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD). Per al dia de la presentació ja hi apareixeran els primers resultats.

Això és un avançament de l'explicació que faré el proper dimecres, 15 de desembre, a les 19.00 h, a la seu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), al Saló d'actes de la Llotja de Mar de Barcelona. Us convido a venir-hi!

El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet

2021-03-07T13:34:00.002+01:00

En l'últim apunt del blog us comentava que Joan Torres, un mestre jubilat que viu a Olot, en un comentari a la presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a Vilaweb, em posava sobre la pista d'un "Refranero ibicenco", publicat a la revista Ibiza durant les dècades dels quarantes i cinquantes del 1900.

Allò que ens pensàvem que eren un parell o tres de lliuraments, a través de les indagacions d'Isidor Marí, van esdevenir un recull de més de 800 refranys. Són 17 lliuraments, entre el 2 d'abril de 1944 i 1957, de llargària i mida desigual, però que conformen una unitat, ordenada alfabèticament, de 805 refranys (si hi afegim els 42 Refranes marineros apareguts al núm. 23 (gener-febrer de 1947, pàg. 399).

De seguida vam copsar que érem davant un treball amb molt d'interès paremiològic. I vam decidir fer-ne una publicació revisada, comentada i actualitzada. Com diu Isidor Marí en la introducció: «A mesura que intercanviàvem informacions sobre la dificultat de consultar els originals fragmentaris en què va veure la llum aquella col·lecció —el recull més extens fins ara de refranys eivissencs— se’ns feia més i més evident la necessitat de posar-la a disposició del públic d’avui en una edició funcional, ben presentada i amb una informació satisfactòria sobre Antoni Juan Bonet, de qui es tenien escasses referències biogràfiques en aquell moment.»

Es tractava de recollir i agrupar tots els lliuraments fets per Antoni Juan Bonet a la revista Ibiza, fruit de les seves recerques entre 1937 i 1938, com apunten en el darrer lliurament, a l'any 1957. A banda d'aquesta feina recopiladora, volíem facilitar la comprensió i ús d'aquestes peces i per això els vam agrupar en apartats temàtics i vam intentar explicar el sentit amb què s'utilitzava cada refrany. En aquesta estructura interna hi ha les remissions sinonímiques que hem detectat i també es veu amb claredat quins són els refranys mariners que hem adjuntat al recull original, perquè creiem, amb gairebé absoluta certesa, que són obra del mateix autor.

La casualitat va voler fer coincidir aquesta empresa nostra amb els 50 anys de la represa de l'activitat de l'Institut d'Estudis Eivissencs, que de seguida es van mostrar oberts a publicar l'opuscle i fer-ne difusió entre els actes del seu cinquantenari. Tot ha estat facilitats i bona entesa i l'encert d'encarregar a Antoni Marí, "Tirurit" que fes la il·lustració de la coberta i una altra per cadascun dels apartats temàtics del refranyer.

Així, en aquesta obra hi trobareu els estudis introductoris que hem fet Isidor Marí (procés de publicació i procedència dels refranys, algunes dades biogràfiques d'Antoni Juan Bonet i criteris lingüístics de l'edició) i jo mateix (els orígens del refranyer i l'especificitat del recull d'Antoni Juan Bonet), a banda de tot el recull de refranys, classificats d'acord amb el sentit pragmàtic i no pas a partir del mot clau principal, que de vegades té un sentit figurat i un índex alfabètic final.

Fet i fet són 184 pàgines que fan de bon llegir i que ens acosten a la rica tradició paremiològica eivissenca.

Aquesta setmana se n'han fet ressò alguns mitjans de comunicació illencs, com dBalears ("L'IEE publica 'El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet', el recull més extens de refranys eivissencs") o el Nou Diari d'Eivissa i Formentera ("El refranyer eivissenc d’Antoni Juan Bonet: El recull més extens de refrans") o una breu entrevista que em van fer divendres des de COPE Eivissa (no he trobat la manera de poder-vos-la compartir). De ben segur que no seran els únics.

Si esteu interessats en adquirir aquesta obreta, ho podeu fer directament des de la botiga del web de l'Institut d'Estudis Eivissencs, des d'aquest enllaç, pel mòdic preu de 15 €.

Estirant cabdells. Refranero ibicenco de Antonio Juan Bonet (Revista Ibiza, 1944-57)

2020-05-21T14:32:00.002+02:00

La màgia de la xarxa és inesgotable i les alegries que m’està comportant haver obert la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) són inesgotables.

Ara uns explicaré una història inesperada que m’ha permès incorporar una font força interessant de la qual he anat descobrint dades a mida que avançaven les comunicacions i les indagacions. Us poso en antecedents.

L’11 de maig em contacta un mestre jubilat que viu a Olot amb un comentari en un apunt del meu blog personal (concretament en la crònica de la presentació de la PCCD a l’Espai Vilaweb) i em diu: «Voldria fer-te arribar tres llistes de refranys (més de 300) recollits a Eivissa i Formentera, trobats entre vells papers de mon pare que era eivissenc». Ho trobo certament interessant, li passo les meves dades de contacte i li dic que estaria molt interessat en poder incorporar aquesta materials a l’eina.

Amb tota la bona voluntat del món (i el meu més gran agraïment) em passa un Word fantàstic amb 45 dites extretes de fragments de la revista El Pitiuso. Almanaque de Ibiza y Formentera, «Els refranys, sempre en català, procedeixen de fulls arrencats de tres exemplars diferents editats en la dècada dels anys 50s». Algunes peces: Mentre faig nus no faig corda; S’ase creix, però s’aubarda no; Ses banyes no cansen es bou; Uns comptes fa s’ase i uns altres es traginer, etc.

Primera tramesa, lligada i al sac. En correus posteriors em posa sobre la pista d’un Refranero ibicenco, publicat en català entre els anys 1944 i 1957 a la revista Ibiza. És un recull alfabètic de refranys d’Eivissa.

Diu: «Disposo encara de dos únics exemplars, diferents, de la revista Ibiza, editada per l’Instituto de Estudios Ibicencos, també dels anys 1950s. El Núm. 2 (1955, 2a època) conté una llista de 151 refranys, sense cap comentari afegit, dins una secció iniciada en números anteriors, que du per títol Refranero ibicenco. El Núm. 4 (1957, 2a època) conté 176 refranys més, com a aportació darrera a la secció del Refranero ibicenco.» I em fa arribar en sengles correus, aquestes pàgines de la revista escanejades.

Llegint el darrer exemplar, trobem notícia sobre l’autor del recull (Antonio Juan Bonet) i dels antecedents en la revista (al 1944). Concretament el fragment de la pàgina 42 del núm. 4 de la revista (1957, 2a època) diu:

En fi, que amb el cuquet despert per poder trobar tota la informació d’aquesta font, escric a l’Institut d’Estudis Eivissencs i a un bon amic eivissenc. L’endemà mateix l’amic eivissenc em fa arribar un Word amb 15 fragments de la revista sobre aquest refranero ibicenco, alguns d’anteriors (des del 1944) i alguns entre les dues publicacions de què disposava. Sorpresa majúscula! Vegeu alguns d’aquests fragments. El primer, publicat al núm. 2 (abril 1944, 1a època) p. 29:

O un altre, ja per la lletra E, del núm. 11 (març 1945, 1a època) p. 178:

Així, un cop ajuntats tots, ens trobem amb els següents fragments:

I època (12 fragments)

Revista Ibiza, 2 abril 1944, p29; 4 juny 1944, p61; 5. juliol 1944, p77; 6 agost 1944, p97; 7 setembre-octubre 1944, p114; 8 novembre 1944, p130; 9 desembre 1944, p146; 10 gener-febrer 1945, p162; 11 març 1945, p178; 24 març-setembre 1947, p415; 26 gener-juny, 1948 p448; 27 juliol-agost 1948, p463

II època (4 fragments)

Revista Ibiza, 1, 1953, p37-38; 2, 1955, p29-33; 3, 1956, p21-23; 4, 1957, 39-42.

Ens trobem doncs amb 16 lliuraments per completar un refranyer de la A a la Z de 805 refranys. D’entre els quals m’agradaria destacar-ne uns quants:

A cada gorrí li arriba es seu sant Martí
Alguna cosa és sobressada que es veu pesada
Amb ses erbes molles tothom s'hi frega es darrera
Amb una pedrada matà dos pardals
Anar de ca'n Mel·lo a ca'n Catel·lo
Anar tom per hom com en Martí i sa truja
Badai no ment: Son, gana, mal d'enamorament o festix de qui te present
Ca de ferrer, son de plats el desperten i no de martells
De porc i de senyor hi ha que venir-ne de mena
E-hi ha que ballar segons sa sonada
E-hi ha veu des dos ulls es que pasta blat; es que compra farina ja no més d'un; i aquell que es pa compra no hi veu de ningun
En so juny sa faus as puny
Escudella de muier, una va i s'altra ve; escudella de nora mai arriba d'hora; i escudella de fia no fa via
Hàbit no fa monja ni missa canonge
Hi veu de dos uis qui pasta blat; es que compra farina no hi veu sinó d'un; i es que pa compra, de ningun
Mala eina, mala feina
Març marçot, es vei s'endu a's clot, i es jove si pot
Mentre hi ha vida hi ha esperança
Pare lleu i mare freixura, què serà sa criatura?
Per quan ploga, val més un paraigua que una pistola
Quan és mort li canten Credos
Ramena sa coua es ca, no per tu sinó pes pa que tens en sa ma
Tal campana, tal campanada
Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll
Val més un gust que cent taronges
Vols ser jove llarg temps? Abans d'hora fé't vei

Bé, sobre la qüestió lingüística, sembla que les darreres tongades tenen una llengua una mica més cuidada, tot i que manté algunes peculiaritats de la parla eivissenca, com és ara fer els articles salats, algunes formes verbals on cau la darrera vocal (romp), el ieisme explicitat en algunes paraules com ara uis per ulls, fia per filla, veis per vells... Però més que un estudi de les variants o de l’ús de llengua sabeu que a mi m’interessa recollir les diverses variants per agrupar-les en un únic paremiotipus.

I així, d’aquestes 805 parèmies, en un primer bolcatge d’informació, ja n’hi hauran 321 d’incorporades. Això ens dona mostra de la popularitat de moltes de les peces fraseològiques contingudes en aquest refranyer i que, malgrat que es tracta d’un refranyer singular de la zona d’Eivissa, moltes parèmies són compartides per altres indrets i dominis de la llengua.

Ja veieu. Una història amb final feliç que em permet incorporar una font molt interessant per la seva singularitat, per ser d’un racó del domini lingüístic molt característic i perquè és un corpus d’un volum considerable, de difícil accés actualment i que mercès a aquestes dues persones que em van posar sobre la pista i em van facilitar aquests materials, ara es podrà consultar des de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD).

Crònica de la presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l'Espai Vilaweb

2020-02-16T20:12:00.003+01:00

Fotografia de Lluc Pàmies Milian

El passat dimecres, 29 de gener de 2020, a les 19.00 h, va tenir lloc la presentació davant d’una cinquantena de persones de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l’Espai Vilaweb. Jordi Badia, cap d’estil de VilaWeb va exercir d’amfitrió per obrir i tancar l’acte i van parlar també Pere Orga, informàtic de Softcatalà i Víctor Pàmies, lingüista especialitzat en paremiologia.

Podeu veure el vídeo de l’acte sencer en aquest enllaç.

La Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) és una eina en línia, desenvolupada per Pere Orga, informàtic de Softcatalà, que dona accés obert a la consulta del banc de dades fraseològic de Víctor Pàmies, gestor i mantenidor del fons paremiològic. En aquests moments ja es poden consultar 160.000 fitxes corresponents a més de 10.000 unitats fraseològiques (al programa li diuen paremiotipus) diferents, després de la darrera actualització. L’entorn és responsiu i s’hi pot accedir des de qualsevol dispositiu connectat a internet (mòbil, tauleta o PC).

El programa s’allotja als servidors de Softcatalà, i es presenta sota una llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional i es redirigeix a un subdomini del web sobre paremiologia catalana de Víctor Pàmies.

Durant l’acte de presentació es van poder mostrar les funcionalitats del programa informàtic, molt còmode i ràpid de consultar des del mòbil, quines opcions de cerca i en quins camps es pot filtrar la informació i quin tipus de fonts s’hi poden trobar documentades. Bàsicament és un recull de fonts orals, en paper i digitals.

Fotografia de Lluc Pàmies Milian

Víctor Pàmies va explicar que, com que és una feina inacabable i inabastable, ha hagut de prioritzar quines fonts hi incorporava. Així, hi ha anat abocant els primers repertoris coneguts amb fraseologia catalana, obres antigues, desconegudes i poc accessibles al públic en general i també aquelles obres que per la seva singularitat aporten detalls de qualitat al recull, ja sigui perquè són reculls d’un àrea local molt restringida i delimitada (parlars concrets com ara de l’Empordà, dels Pallars, de la Catalunya del Nord), ja sigui perquè permeten oferir un ventall dialectològic polièdric, amb buidatge d’obres de les Illes, de l’Alguer, del País Valencià, de les comarques de Lleida, etc. Per tant, aspira a la màxima compleció possible, però tenint sempre en compte que és preferible la qualitat que la quantitat.

Al final de l’acte, hi va haver temps perquè els assistents poguessin formular aquelles preguntes que els van semblar oportunes de fer, com per exemple preguntar si hi havia alguna eina semblant (en obert) en altres llengües, si es podia fer algun tipus de filtre “parental” per fer més menjívola la informació a infants o nous parlants de la llengua, també per destacar que tota aquesta informació estigui disponible en obert i a l’accés de qualsevol que la vulgui fer servir...

Fotografia de Lluc Pàmies Milian

Víctor Pàmies i Pere Orga van agrair l’assistència de totes les persones que es van desplaçar fins a VilaWeb per fer-los costat en la presentació i van aprofitar per anunciar que volen treballar en el desenvolupament d’una altra eina, més encarada a traductors, que permeti consultar equivalents idiomàtics de les parèmies catalanes.

Sobre les millores de la Paremiologia catalana comparada digital, a banda de seguir incorporant noves fonts, es vol fer una classificació temàtica de les parèmies recollides, i també oferir la possibilitat de consultar-les a través de les festivitats del calendari, un mapa de toponímia o els mots claus de cada unitat fraseològica.

Presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l’Espai VilaWeb

2020-01-16T07:15:00.000+01:00

Al pot petit hi ha la bona confitura, però preu per preu, sabates grosses! El dimecres, 29 de gener de 2020, a les 19.00 hores, es presenta la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l’Espai VilaWeb. És un projecte del lingüista i paremiòleg vallromaní, Víctor Pàmies i Riudor, desenvolupat per Pere Orga, informàtic de Softcatalà.

Els amants dels refranys i la fraseologia de la llengua catalana estan d'enhorabona amb la posada en línia d'un recurs digital de consulta del fons paremiològic català recollit durant els darrers vint-i-cinc anys per Víctor Pàmies, amb una citació curosa de totes les fonts bolcades i consultades. En aquesta primera versió, dona accés a més de 150.000 parèmies (de les més de 650.000 que ja té recollides), agrupades en prop de 10.000 paremiotipus diferents, a través de l'enllaç https://pccd.dites.cat.

El pròxim dimecres, 29 de gener de 2020, a les 19.00 h, a l'Espai Vilaweb (C. Ferlandina, 43, de Barcelona) tindrà lloc l'acte de presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), amb Víctor Pàmies, lingüista i paremiòleg, que n'és el mantenidor; Pere Orga, informàtic de Softcatalà, desenvolupador del programa de consulta i gestió, i Jordi Badia, cap d'estil del diari digital VilaWeb.

La Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) és un recull fraseològic de fonts ben diverses (orals, escrites i digitals) que pretén recopilar les expressions figurades de la llengua catalana des dels orígens fins a l'actualitat. És un recull paremiogràfic de fraseologia en el sentit més ampli possible d'entendre-la: locucions, frases fetes, refranys, proverbis, citacions, embarbussaments… Tot allò que sigui llenguatge figurat en principi hi té cabuda.

Al Top ten de refranys catalans (2010) 1.200 enquestes van determinar que el refrany més popular de la llengua catalana era “Qui no vulgui pols que no vagi a l'era”. Posteriorment, les 886 enquestes de Els refranys més usuals de la llengua catalana (2016) van determinar que el més usual era “Més val sol que mal acompanyat”. Dues enquestes d'ús, sobre el coneixement oral que en tenen els usuaris, amb uns resultats ben diversos i dispars.

Ara, amb aquesta nova eina, podem determinar quins són els refranys més recurrents en les fonts escrites, els que apareixen recopilats en més diccionaris, refranyers o altres obres lexicogràfiques que continguin fraseologia en general. I ara mateix, amb el bolcat de més de 150.000 refranys de més de 600 obres diferents, ens diu que el més popular segueix sent “Qui no vulgui pols que no vagi a l'era”, amb 584 mencions, seguit de “Cel rogent, pluja o vent” (483 mencions) i “Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove, si pot” (471 mencions).

Les estadístiques, abans o després de cuinar-les, acostumen a dir el que volem que diguin. Què en podem dir de les dades acumulades sobre paremiologia des del 2010? Sabem que ja no se'n fan de refranys de nou encuny, però podem veure que segueixen tenint prou bona salut, tal com els infants els segueixen aprenent a l'escola, apareixen en titulars ben cridaners de premsa escrita o digital i són usats com eslògans que mostrem en samarretes, bosses, tasses i altres utensilis que en fan marxandatge.

Un dels objectius d'aquest projecte és posar a l'abast d'estudiosos o amants de la paremiologia aquelles fonts d'accés remot o que se'n fa difícil d'accedir-hi, així com fonts singulars, especialitzades, curioses, que desperten un interès per la seva qualitat i raresa.

No podem pretendre partir de zero cada cop que volem emprendre una obra fraseològica. Així, l'evolució natural va fer que l'Editorial Salvat, per al seu diccionari enciclopèdic, es nodrís del Diccionari de la llengua catalana de Pere Labèrnia; de la mateixa manera que Pompeu Fabra, per al seu diccionari, es va valer de les fonts lexicogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans que, posteriorment i per a tancar el cercle, ha pres el Fabra com a “canemàs” del DIEC, que ara té una llarga i dilatada vida en format digital.

L'avenç de la informàtica ens ha obligat a replantejar el format i els continguts de les obres lexicogràfiques. Hi ha un abans i un després de la digitalització. Amb el format digital i aquests cercadors acurats que et permeten cercar en tot el contingut i no només en els lemes principals, cal oferir una bona varietat de paràmetres de cerca i ja no cal ser deutors d'índexs analítics, temàtics ni d'autors que coronin l'obra. Tot allò escrit, en qualsevol camp, és susceptible de ser reindexat, cercat, trobat, substituït i corregit al moment, sense necessitat d'addendes ni d'edicions revisades ni ampliades.

Plantejàvem el projecte en diverses fases i tal com ara el presentem no és al 100% de les seves funcionalitats, però pensem que té prou interès i envergadura per iniciar el seu camí públic. Així les fases de desenvolupament previstes eren:

Determinar un paremiotipus o parèmia principal per a cada una de les entrades de la base de dades. Fet en part (iniciat)
Incorporar una fitxa bibliogràfica i escaneig de la coberta de cada una de les fonts bibliogràfiques consultades i buidades. Fet en part (iniciat)
Incorporar aquelles imatges que prenen una parèmia com a font. Siguin il·lustracions, fotomuntatges, samarretes, bosses, tasses, ceràmica, rajoles i un llarg etcètera. Sempre respectant l'autoria dels seus creadors, intentant enllaçar la font digital on apareixen i amb una minuciosa i detallada font bibliogràfica de cada obra. Fet en part (iniciat)
Incorporar un camp temàtic i un mot clau a cada paremiotipus. Això permetrà classificar les parèmies per àmbits i ordenar-les alfabèticament en un diccionari a partir de cada mot clau. Pendent
Incorporar els equivalents idiomàtics. De moment només hi ha les equivalències que incorporen les fonts bilingües buidades. Però no s'hi poden fer cerques específiques i es mostren com un camp més sota de cada variant recollida.

En un futur hi ha previst treure un refranyer multilingüístic, però gairebé segur que serà un projecte a banda.

Durant la presentació s'explicaran les característiques tècniques del programa, es farà una petita ressenya de les fonts incorporades i a través de les consultes directes a la base de dades es mirarà de mostrar la flexibilitat i potencial de l'eina. Tot plegat una presentació curta amb torn obert de preguntes al final perquè el públic hi pugui dir la seva.

L'eina és responsiva, s'actualitza (i creix) freqüentment i té una paràmetres de cerca múltiples per diversos camps de la base de dades.

S'ofereix sota llicència de Creative Commons d'atribució no comercial, compartir igual, sota el paraigües logístic i tècnic de Softcatalà i redirigit al domini de paremiologia catalana http://www.dites.cat/.

#novafraseologia: Expressions noves en català en 31 piulades a Twitter

2019-11-18T07:15:00.000+01:00

Com a continuació de l'article que vaig publicar sobre «Nova fraseologia: Expressions noves o aparegudes abans en català que en castellà o d'equivalència no directa entre català i castellà» penjo a continuació els texts i les 31 piulades que durant el mes d'octubre vaig anar compartint des del meu compte de Twitter.

T1: És el català una llengua productiva en #novafraseologia? Es creen expressions noves en català, que no ens arribin filtrades pel castellà o l’anglès (majoritàriament)? (hi aniré fent reflexions en els pròxims dies). Sou convidats a dir-hi la vostra, també
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 1, 2019

T2: Sabem que els refranys són un repertori tancat sense nova producció. No hi ha #refranys que tractin de rentadores, de la contaminació, del metro, de la televisió o d’internet, per posar uns exemples. Penseu-hi! #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 2, 2019

T3: Amb tot, com que 'Tota regla té les seves excepcions', podem trobar alguns #refranys que semblen de creació recent: 'Per Sant Jordi, llibres i roses'; 'Entre caixes i bancs, tot són entrebancs'… Però és ben clar 'Que una flor no fa estiu'. #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 2, 2019

T4: Es creen noves frases fetes i locucions? #novafraseologia #frasesfetes (s’admeten opinions i, en la mesura del possible, dades contrastades o contrastables)
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 3, 2019

T5: La resposta és que sí que és creen noves #frasesfetes i locucions. El llenguatge metafòric i figurat és recursiu en el giny de la llengua i tendim a cercar nous referents. Ho anirem veient en els tuits subsegüents #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 3, 2019

T6: Actualització de #frasesfetes i locucions: On dèiem 'Fer Pasqua abans de Rams' , ara diem 'Casar-se de penal' . On dèiem 'Estar entre l’espasa i la paret' ara 'Estem contra les cordes' . On dèiem 'A la babalà' , ara diem 'De qualsevol manera' #fraseologianova
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 4, 2019

T7: No es tracta de modernitzar la llengua o de substituir expressions antigues, sinó d’enriquir la llengua amb la convivència de totes, segons els contextos, els canals o els moments #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 4, 2019

T8: Així, poden conviure 'A boca de canó' ; 'A dos dits' ; 'A tocar' ; 'A tocar-tocar' ; 'A un dit' ; 'A un través de dit' ; 'Arran de' ; 'Frec a frec' ; 'A toc d'espardenya' ; 'A quatre passes' ; 'A un cop de roc' ; 'Aquí mateix' , entre d’altres. #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 5, 2019

T9: O tenen certa sinonímia expressions com 'Abocar-les pel broc gros'; 'Anar al dret (o sense embuts)'; 'Cantar les veritats'; 'Cantar-les clares'; 'Dir les coses tal com són'; 'Dir-ne quatre (o unes quantes) de fresques'; 'Fotre barres avall'; 'No mossegar-se la llengua'...
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 6, 2019

T10: Josep Espunyes a 'Dites, locucions i frases fetes de Tresponts Avall' (2006, Garsineu, reeditat per Proa Edicions al 2007), fa un recull força original i novedós. Imprescindible! #novafraseologia #frasesfetes #refranys
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 7, 2019

T11: Sylvia Lagarda-Mata (2012) a 'Goita, camaco! Vale, pagès!', fa un llistat de versions 'camaques' de fraseologia més pagesa: 'Donar duros a quatre pessetes' per 'Fer el negoci d’en Robert i les cabres'; 'Estar de pega' per 'Dur merda a l’espardenya'… #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 7, 2019

T12: Jordi Badia, a Twitter, té una llarga llista de mots per salvar, on proposa expressions ben nostrades, davant l’allau de calcs i intromissions del castellà, com per exemple: 'Estar cruixit' , per 'Estar fet pols'; 'Tenir coll avall' , per 'Tenir assumit'...
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 8, 2019

T13: Jaume Salvanyà (2009), al 'Diccionari del català col·loquial', d’Enciclopèdia Catalana, també fa propostes interessants: 'Tocar el voraviu' per *Aixecar ampolles; 'Del morro fort' per *De armas tomar; 'Baldat' per *Per l’arrastre…#novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 8, 2019

T14:Josep Ruaix (1996) al Diccionari auxiliar, també fa propostes per esbandir barbarismes: *De boquilla és 'De boca i prou' , *A cos de rei és 'A cor què vols', *Xivato és 'Espieta'... #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 9, 2019

T15: Jordi Badia va fer un article a Vilaweb sobre paraules compostes, de quan el català sabia fer paraules noves, molt interessant: https://t.co/kHtCxmwNxA
'Torrafaves', 'Cagadubtes', 'Galtaplè', 'Esmaperdut', 'Caragirat' … #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 10, 2019

T16: En alguns àmbits el català hi és molt present i genera fraseologia pròpia: el món dels castellers ('Fer llenya', 'Fer pinya'), el món del tèxtil ('Anar i venir com una debanadora' , 'Embolicar la troca' , 'Seguir el fil'…). On més? #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 11, 2019

T17: Els referents de la #novafraseologia actual, principalment, provenen de l’anglès i dels àmbits de la tecnologia i dels esports. El principal problema és que no és una transferència directa, sinó que ens arriben matisats i filtrats a través del castellà. #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 11, 2019

T18: Joaquim M. Puyal, en les transmissions radiofòniques, ha vetllat per una llengua innovadora en el futbol. I han passat a l’àmbit general expressions com 'Escapolir-se de l’escomesa', 'Anar de cara a barraca', 'Escalfar banqueta', 'Fer un misto', 'Penjar pilotes a l’olla'…
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 14, 2019

T19: La informàtica ha entrat a les llars i a la llengua: 'Canviar de xip', 'No tenir cobertura' , 'Tenir el disc dur ple' , 'Alliberar memòria' , 'Aplicar un filtre' … #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 28, 2019

T20: L’escatologia tb és un àmbit molt creatiu del català. J. Espunyes a 'Dites, locucions i frases fetes'(2007), p ex., recull 'Anar amb el pardal encès (o amb el flabiol alçat, o amb el nap roent, o amb el perpal engrescat)' per indicar q un home té una erecció #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 28, 2019

T21: I encara indica, com a sinònimes, altres expressions com ara 'Aixecar-se-li', 'Anar empalmat com un ruc', 'Ceba crua, que fa aixecar la cua. I si és ben amanida, de seguida', 'Despertar-se el nen xic', 'Desplegar l'acordió', 'Marcar (o tenir) les dotze' … #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 29, 2019

T22: I segueix: 'Tenir la pixa (o la cigala) dreta com un canó d'escopeta', 'Tenir la bragueta inflada', 'Tenir trempera', 'Tenir una erecció', 'Aixecar-se el carall (o el moixonet, o el xiulet, o la tita, o la titola)'. #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 30, 2019

T23: En loc. comparat. perviuen millor expressions de sempre referides a colors, plantes i animals (Blanc com la neu, Vermell com un pebrot, Ràpid com una daina…), que no pas altres de les quals n’hem perdut la referència (Com en Met de Ribes, Na Peix Frit…). #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 31, 2019

T24: Cerquem candidats d’expressions genuïnes i noves en català, preferentment si no són recollides encara pel diccionaris. Us animeu a fer-ne llista? #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) November 1, 2019

T25: Alguns candidats de fraseologia genuïna catalana de creació prou nova: Perdre pistonada. O Penjar pilotes a l’olla. Pixapins, Camacos, Kumbaiàs, Trepitjafarigoles, Tombapallers, Sortir a la foto, Fer un pas al costat, La colla de la pessigolla… #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) November 1, 2019

T26: Més: Abusananos, Tanquem la paradeta (de JM Bachs, a TV3), Collonada o Homenot (Josep Pla), Fer un truc (una telefonada), No s’ho val (en resposta a qui ens dona les gràcies), Vol i dol. Fer-la petar, Fer passar per l’adreçador, Fer-ne cinc cèntims… #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) November 2, 2019

Més: Torracollons, Tocacampanes, Tastaolletes, Somiatruites, Tenir els ous pelats, A fer la mà (val.), Pinten bastos, Fer la fi del cagaelàstics, Ser la xocolata del lloro, Ser més conegut que la Monyos, Ser un dièsel (els que quan fan turisme gasten poc)... #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) November 3, 2019

T28: I encara, antigues però datables, algunes citacions d’autor, que han esdevingut proverbials: O caixa o faixa (general Prim), Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer (Lluís Companys), Que la prudència no ens faci traïdors (Jordi Carbonell)... #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) November 4, 2019

T29: La lectura d’autors contemporanis també hauria de permetre resseguir innovacions lèxiques i fraseològiques. Part de responsabilitat, doncs, tenen els escriptors, que són qui han de regirar i estripar la llengua #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) November 5, 2019

T30: En qui penseu que recau aquesta responsabilitat? En fem llista? Maria Barbal, Toni Cucarella, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Adrià Pujol, Carme Riera, Isabel-Clara Simó, Olga Xirinacs … #novafraseologia
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) November 6, 2019

i T31: No soc pas el primer (ni seré el darrer) en tractar aquest tema. M’he inspirat, per exemple en Ramon Solsona (https://t.co/pAUR7djnZO) o Rudolf Ortega (https://t.co/7MJ60f4kqt), entre d’altres #novafraseologia final
— Vpamies_1-Oct (@vpamies) November 7, 2019

Nova fraseologia: Expressions noves o aparegudes abans en català que en castellà o d'equivalència no directa entre català i castellà

2019-11-14T08:28:00.002+01:00

M'inspiro en una consulta que els van fer fa temps al Servei de Recursos Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística, intentant trobar #novafraseologia, que encara no aparegués als diccionaris, que no ens arribés condicionada a través d'alguna altra llengua (castellà o anglès, majoritàriament) i que estigués ben formada i es pogués acceptar al corpus de la llengua. Pensant-hi, ells només havien trobat: Fer una virolla. Havien reflexionat també amb alguns casos curiosos, com Petar-la (que del català passa al castellà) o Cantamanyanes (que es diu en català, com a castellanisme, però que no es coneix en castellà fora de Catalunya, ni és al DRAE).

Una de les preguntes recurrents que et fan quan vas a parlar de frases fetes i refranys a la ràdio o a altres mitjans de comunicació és: “Se'n fan de nous?”

Pel que fa a proverbis i refranys, no. És un repertori tancat, sense recursivitat actualment en la llengua. Perquè, quan trobem un refrany en cerquem l'origen, volem saber quan apareix i des de quan es diu. Sobretot perquè no sigui suspecte de ser una contaminació del castellà. I perquè, precisament, els refranys neixen per a ser recitats. Són fruit d'una societat oral analfabeta que havia de transmetre el coneixement de pares a fills a través d'aquestes peces rimades, amb ritme i unes estructures prefixades que s'anaven repetint. Actualment ja no tenim necessitat d'acudir als refranys per trobar coneixement. Fem la prova de cercar refranys que tractin de coses quotidianes d'ara: cotxes, autobusos, rentadores, televisions, contaminació… No n'hi ha.

Com que tota regla té les seves excepcions, en podem trobar alguns que semblen de creació recent: Per Sant Jordi, llibres i roses; Entre caixes i bancs, tot són entrebancs; Qui roba un pa, el tanquen a la presó, i qui en roba mil, el fan senyor… Però és ben clar Que una flor no fa estiu.

Pel que fa a les frases fetes i locucions, la llengua sí que segueix sent creativa en aquest àmbit. És l'àmbit de la fraseologia, del llenguatge metafòric i simbòlic. És on acudeixen els diversos col·lectius que es volen diferenciar per a crear el seu argot, present en diferents registres i generalment de transmissió també oral. On acudeix el llenguatge groller o vulgar, a través d'eufemismes o altres expressions equívoques per a deixar-se anar ben de gust.

Per exemple quan Josep Espunyes a Dites, locucions i frases fetes (2007) recull Anar amb el pardal encès (o amb el flabiol alçat, o amb el nap roent, o amb el perpal engrescat, o amb el vitill a punt) per indicar que un home té una erecció. I encara indica, com a sinònimes, altres expressions com ara Aixecar-se-li, Anar empalmat com un ruc, Ceba crua, que fa aixecar la cua. I si és ben amanida, de seguida, Despertar-se el nen xic, Desplegar l'acordió, Marcar (o tenir) les dotze, Tenir la pixa (o la cigala) dreta com un canó d'escopeta, Tenir la bragueta inflada, Tenir trempera, Tenir una erecció, Aixecar-se el carall (o el moixonet, o el xiulet, o la tita, o la titola). No les podem datar amb exactitud, però intuïm i flairem que són de creació catalana ben nostrada, sense gaire interferència de la llengua castellana.

Si seguim pel filó groller, escatològic o sexual, trobem expressions amb trempera (Tenir trempera, Trempera matinera), que també semblen d'origen català (caldria poder-les datar).

Canvien els referents i això es veu, per exemple, en les locucions comparatives, on perviuen millor expressions de sempre referides a colors, plantes i animals (Blanc com la neu, Vermell com un pebrot, Ràpid com una daina…), que no pas altres referents dels quals n'hem perdut la referència (Com en Met de Ribes, Na Peix Frit…). I molts d'aquests referents s'adeqüen als models que tenim actualment (Ràpid com un tren…). Segurament serà una substitució lenta, però continuada.

Els referents de la fraseologia actual, bàsicament, provenen de l'anglès i dels àmbits de la tecnologia i els esports. El principal problema és que no és una transferència directa, sinó que ens arriben matisats i filtrats a través del castellà.

Segurament costa trobar àmbits de la fraseologia on el català encara actua amb llibertat i sense haver de recórrer al filtre d'altres llengües. Però si anem furgant segur que en trobem. Penso en fraseologia que s'ha anat incorporant en les darreres dècades, deguda a personatges contemporanis nostres. O en àmbits on el català és actiu i pioner, com el món casteller, per exemple.

Pensant-hi una mica, proposo alguns candidats: Abusananos, Tanquem la paradeta (de Josep M. Bachs, a TV3), Collonada o Homenot (Josep Pla), Fer un truc (referit a una telefonada), No s'ho val (en resposta a qui ens dona les gràcies), Vol i dol. Fer-la petar, Fer passar per l'adreçador, Fer-ne cinc cèntims, Sopar de duro, Torracollons, Tocacampanes, Tastaolletes, Somiatruites, Tenir els ous pelats, Salut de ferro, un nus a l'estómac, Tocats per la tramuntana, M'hi jugo un pèsol (aportació de Joaquim M. Puyal en les retransmissions futbolístiques de Catalunya Ràdio)...

Algunes més? No anar ni amb rodes, Què hem de fer? Vendre la casa i anar de lloguer, Qui a bèstia o planta fa mal, és un animal, A fer la mà (val.), Pinten bastos, Fer la fi del cagaelàstics,Ser la xocolata del lloro, Ser més conegut que la Monyos, Ser un dièsel (els que quan fan turisme gasten poc)

Encara hi afegeixo: Perdre pistonada. O Penjar pilotes a l'olla. Pixapins, Camacos, Kumbaiàs, Trepitjafarigoles, Tombapallers, Sortir a la foto, Fer un pas al costat, La colla de la pessigolla...

S'hauria de veure quines expressions es poden datar i en quina època. Perquè, antigues, però datables, trobem algunes citacions d'autor que han esdevingut proverbials: O caixa o faixa (General Prim); Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer (Lluís Companys); Que la prudència no ens faci traïdors, de Jordi Carbonell; Que el llegir no ens faci perdre l'escriure; No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta; Per molt que bufi el vent, no s'apaguen les estrelles...

Sobre fraseologia de nova aparició, encara no recollida als diccionaris habituals, se m'acut algunes obres on anar a cercar:

Pomares, Joaquim: Diccionari del català popular i d’argot (Ed. 62, 1997)
Salvanyà, Jaume: Diccionari del català col·loquial. Dubtes davant del micròfon. Enciclopèdia Catalana, 2009
Salvanyà, Jaume: Silencis del DIEC - https://silencisdeldiec.wordpress.com/
Ruaix, Josep: Diccionari auxiliar, 1996
Diccionari Pràctic i Complementari de la Llengua catalana (DPCLC) - http://www.dicpc.cat/
Espunyes, Josep: ...

Hi ha un estudi sobre Toni Cucarella (Pla i Martínez, Pau Pasqual, 2017: El lèxic col·loquial de la Costera a través de la literatura de Toni Cucarella: proposta d’aplicació didàctica per al segon cicle d’Educació Secundària), on trobem un annex de lèxic propi de l’autor, on destaquen expressions com calbot, canyaret, desficaci, endergues, embruta-sopars, empastra-guisados, fotraquera, gargall, gentola, monyicot, paperot, pixera, sinogües, trapatroles. Pot ser un començament...

I Sylvia Lagarda-Mata (1997, La Magrana, Barcelona), a Goita, camaco! Vale, pagès!, a la pàg. 70 fa un llistat de versions camaques de fraseologia més pagesa: Donar duros a quatre pessetes, per Fer el negoci d'en Robert i les cabres; Pagar els plats trencats, per Ser l'ase dels cops; Demà m'afaitaràs! per Un be negre amb potes rosses!; Tants caps, tants barrets, per Ser faves comptades, etc.

Curiosament, Jordi Badia fa un article a Vilaweb sobre paraules compostes, De quan el català sabia fer paraules noves, molt interessant.

Josep M. Calbet al seu Racó de les expressions, indica l'origen de les parèmies tractades i en detalla l'època. Potser podríem resseguir-hi les més modernes.

En altres àmbits on es poden trobar noves perles fraseològiques penso en el tèxtil, molt propi de Catalunya (Anar i venir com una debanadora, Embolicar la troca, Seguir el fil…) i també en les colònies (tipus Tenir molta terra a l'Havana…), el món casteller (Fer llenya, Fer pinya, Amb folre i manilles…)

La lectura d'autors contemporanis també hauria de permetre resseguir innovacions lèxiques i fraseològiques. Part de responsabilitat, doncs, tenen els autors contemporanis, que són qui han de regirar, estripar i ampliar allò que contenen els diccionaris d'ús actuals.

Maria Barbal, Toni Cucarella, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Adrià Pujol, Carme Riera, Isabel-Clara Simó, Olga Xirinacs…

He anat exposant aquestes reflexions en format de tuits durant aquest mes d'octubre. Us reprodueixo, a continuació, en un altre apunt, el text i les 30 piulades que amb el hastag #novafraseologia vaig anar compartint des de les meves xarxes socials. Espero que ajudin a reflexionar-hi i a fer un bon repertori de possibles nous candidats fraseològics de la llengua catalana.

Bibliografia utilitzada

Badia, Jordi: “Quan el català sabia fabricar paraules”, a Vilaweb, 13-9-2019.
Casals, Daniel; Faura, Neus; Torrent, Anna M. (ed.) (2007): Dins Futbol i llengua, UAB, Servei de publicacions, Bellaterra. "Puyal i Ortiga, Joaquim Maria, La visió lingüística de trenta anys de transmissions de futbol”, p116
Lorente, Mercè: “La fraseologia interferida: primera aproximació als factors interns de la interferència”, dins Miscel·lània d’homenatge a Joan Martí i Castell (vol. II), p111.119. Estudis com el de Pujolar (1997: 306–320) sobre el parlar dels joves ens mostren també com les noves expressions ressenyades són idèntiques en català i castellà: a sac, menjar el tarro o menjar el coco, xapar el bar, tirar els trastos, xupar-se una pel·lícula, fer mal rotllo, tenir un pique amb algú, ser una passada, ser un pal, etc. L'existència d'aquestes expressions en el castellà de la resta de la Península confirmaria que aquesta nova fraseologia catalana és calcada de la castellana.
Ortega, Rudolf (2016), a El País, el 20-7-2016, “Tocar-la en català”:
Pla i Martínez, Pau Pasqual, 2017: El lèxic col·loquial de la Costera a través de la literatura de Toni Cucarella: proposta d’aplicació didàctica per al segon cicle d’Educació Secundària. Universitat de Girona. Màster de Recerca en Humanitats. Treball final de màster.

Biosca-Cornadó (2003): El refranyer de Joan Viladot

2019-09-22T11:34:00.002+02:00

Seguint amb la feina de buidatge i catalogació de dites catalanes, li ha tocat el torn al Refranyer de Joan Viladot, obra pòstuma composta i elaborada per Mercè Biosca i Maria-Pau Cornadó al 2003, a partir de les fitxes lexicogràfiques elaborades per Joan Viladot (Agramunt, 1886-1973) i publicada per Pagès Editors.

És un refranyer temàtic molt complet, amb més de 7.500 refranys catalogats en 21 temes, i amb una profusió de notes, ja siguin de l'autor, com de les compiladores, que ajuden a entendre aquelles dites de caràcter més local o més antigues.

Vista la bibliografia anotada al final de l'obra, podem interpretar que l'estructura temàtica dels refranys s'ha basat en les anteriorment fetes per Maria Conca a Els refranys catalans (1988, Tres i Quatre, València), Anna Parés a Tots els refranys catalans (1999, Edicions 62, Barcelona) o Gregorio Doval al Refranero temático español (1997, Ediciones del Prado, Madrid).

Perquè feu un tast del que es pot trobar en aquest llibre, he fet una selecció de 28 parèmies que m'han agradat, m'han sorprès, no coneixia...

Qui tanca la boca no ensenya les dents
Després de dinar, migdiada; després de sopar, passejada
Està bé filosofar, però a la una has de dinar
Prop de roca, rei i riu, no hi facis niu, que si l'hi fas te'n penediràs
Pica més que l'escorpí la llengua d'un mal veí
Qui de casa d'altre fa hostal, de la seva en fa corral
Els anys ensenyen més que un diccionari
Els uns patim, els altres patam i tots petem
Avui fes i demà festa
Moltes coses començades, altres tantes no acabades
Els desocupats sempre saben l'hora que és
Llenya verda fa bon fum; llenya seca, bona llum
Per por dels pardals, no deixis de sembrar
Qui té diners vola i qui no en té rodola
"Perquè sí" i "perquè no" no és cap raó
A l'amic, pren-lo amb el seu vici
D'aquí a demà, moltes hores hi ha
Res és poc, d'un gra ve tot
Petit feix pel camí creix
Tornem-hi, que no ha estat res
Cada sant prega per sa capella
De lluny es veu la vila i de prop la gent
Quan passa el vent per la flauta, és hora de moure els dits
Uns manen i altres menen
Fer la feina i reposar l'eina
Bon dia fa el dia que plou
Cada gota que plou té on caure
No hi ha fum sense foc

El Centre de Documentació de Cultura Popular acull la segona viquimarató de refranys

2019-07-03T08:42:00.003+02:00

Viquimarató de refranys al Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

La Segona Viquimarató de Refranys, que es desenvoluparà el proper dijous 11 de juliol (de 9,30 a 14 hores) a la segona planta de l’Edifici de la Filmoteca de Catalunya, és un acte organitzat per l'Amical Wikimedia, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Associació Cultural Joan Amades.

La Viquimarató té com a objectiu la introducció de refranys i dites populars a Viquidites, a través de la consulta de les obres bibliogràfiques recollides al Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. S’ha de destacar, que aquesta és l'única viquimarató d'aquest tipus a nivell mundial, tant pel fet d'estar dedicada exclusivament a Viquidites com per tenir com a temàtica els refranys i les dites populars.

Després d'una primera edició d'èxit l'any 2017 amb prop de 400 noves parèmies introduïdes al projecte, la finalitat a llarg termini d'aquest tipus d'activitats és establir Viquidites com un espai referent en la visibilització del patrimoni etnolingüístic a la xarxa. Enguany, els volums de treball d’aquesta segona edició seran el Costumari Català de Joan Amades i diversos fons reservats, com ara els 8 volums del Diccionari Aguiló.

Una viquimarató és una activitat on un grup de viquipedistes es troben físicament en un lloc —biblioteca, arxiu, museu...— per ampliar el màxim possible un article i/o temàtica determinada de l'enciclopèdia. Ja s'han fet viquimaratons per ampliar articles d’Ovidi Montllor, Joan Miró i Massamagrell. És una bona manera de fer créixer més d'un article d'una manera ràpida i també de socialitzar un viquiprojecte. Els experts proporcionen bibliografia de qualitat, i els viquipedistes només necessiten connexió a Internet, bibliografia, i un lloc còmode on editar.

Fonts: Notícia del Departament de Cultura i pàgina de la II Viquimarató a Viquidites

Diccionari de sinònims de frases fetes, de M. Teresa Espinal

2018-07-26T12:14:00.000+02:00

El Diccionari de Sinònims de Frases Fetes (DSFF), de M. Teresa Espinal (UAB), és un diccionari conceptual d'expressions lexicalitzades (allò que en la gramàtica tradicional s'han anomenat genèricament locucions i frases fetes).

La primera edició en paper va sortir al 2004, publicada pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Publicacions de la Universitat de València i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Era un volum de 1578 pàgines amb un CD-ROM de suport. Al juny de 2006 es va fer una segona edició revisada.

Aquesta obra ja es troba en línia, en format PDF, al Dipòsit Digital de la Universitat Autònoma de Barcelona:

http://ddd.uab.cat/pub/llibres/2006/89642/Diccionari_sinonims_Espinal_a2006.pdf

I ara ha aparegut una versió en línia que incorpora algunes revisions i modificacions de la segona edició de l'obra impresa:

https://dsff.uab.cat/

L'obra inclou 5.500 entrades conceptuals i 15.500 expressions lexicalitzades. Per tant un cabal molt important per a poder consultar a partir de diferents criteris, com ara algun mot clau o algun terme conceptual.

Aquesta versió en línia ha estat desenvolupada per Pere Orga i està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons, que en permet la reproducció total o parcial, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials i que es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original.

Sopar de Sant Jordi a Vallromanes

2018-05-02T12:12:00.000+02:00

Enguany, el sopar literari de Sant Jordi a Vallromanes, del passat divendres 27 d'abril, ha estat dedicat a Montserrat Abelló, Maria Aurèlia Capmany i Maria Mercè Marçal, lligant-ho així amb l'elaboració del Pla Local d'Igualtat de Gènere de Vallromanes.

La qüestió gastronòmica del sopar ha anat a càrrec del restaurant Can Poal i, durant el sopar, Mariona Millà i el pianista Gustavo Llull han presentat l'espectacle Les dones de Guido Contini.

La part literària ens la van encarregar a Eugènia Oliveres, Sergi Santjoan i a mi mateix, perquè féssim una breu ressenya literària, respectivament, de Maria Mercè Marçal, Maria Aurtèlia Capmany i Montserrat Abelló.

Us deixo l'escrit que vaig dedicar a Montserrat Abelló:

«Montserrat Abelló i Soler és la més longeva de les tres autores homenatjades aquest vespre i ens ha deixat un llegat de veu i d’imatges que ens ajudaran a resseguir la seva biografia.

Va néixer a Tarragona el 1918 i morí a Barcelona el 2014, a 96 anys.

Quan diu “El meu cos és un pou de paraules que malden per eixir-ne” és refereix tant a la seva activitat poètica com de traductora. I no és que comencés a escriure tard, com li retreuen sovint, sinó que no va publicar allò que tenia escrit fins que va tornar de l’exili (a Xile), després de viure des de la infantesa a Londres, Cadis i Cartagena (perquè el seu pare era enginyer naval) i cursar els estudis a Barcelona i València. Els vint anys d’exili els recorda irònicament com “unes vacances massa llargues”. “Gairebé la meitat de la vida l'he passada fora de Catalunya, però puc dir que sóc catalana fins al moll de l'os i que tota la família sempre hem parlat català”.

Pilar Godayol en una entrevista feta en el marc d’un grup de recerca de la Universitat de Vic sobre estudis de gènere, diu d’ella: “Montserrat Abelló és una amalgama d'elements i llocs heterogenis: Catalunya, Anglaterra, Xile...Docència i creació, mare i esposa, amiga de les amigues, poesia i traducció”. Un breu resum d’allò més destacable de l’autora.

Una de les seves fites va ser posar en relleu la creació femenina, tant d’autores catalanes (a les quals apadrinà fins al darrer moment, amb aquell sentiment de passar el relleu generacional, i a les quals traduí a l’anglès per donar-les a conèixer al món: Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Maria Mercè Marçal, Olga Xirinacs...), com d’autores de parla anglesa, com Sylvia Plath o Anne Sexton, que l’havien influït com a poeta i a les quals va traduir al català.

Així, el 2013, apadrina l’antologia de poetesses posteriors al 1970, Donzelles de l’any 2000, tal com havia antologat abans, el 1999, Paisatge emergent: trenta poetes catalanes del segle XX.

Quan al 2008 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, en reconeixement a la seva llarga trajectòria, va lamentar que, tot just entre 40 premiats, només tres fossin dones (Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies i ella mateixa). Deu anys més tard, la proporció no ha millorat pas gaire: entre els deu següents guardonats només hi ha Maria Antònia Oliver, al 2016, i Isabel-Clara Simó al 2017.

Sobre el seu estil, deia “Desconec tot enginy que / formula florides paraules, / i amb fermesa m’entesto / a parlar amb mots senzills”

El seu fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya des del juliol de 2015.»

El Centre de Documentació de Cultura Popular acull la primera viquimarató de refranys

2017-06-06T07:30:00.000+02:00

El proper dijous, 29 de juny de 2017, tindrà lloc la primera viquimarató dedicada exclusivament a Viquidites, el projecte germà de la Viquipèdia, centrat en citacions, frases fetes i dites populars. Serà organitzada per l’associació Amical Wikimedia al Centre de Documentació de Cultura Popular de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura, amb la col·laboració de l'Associació Cultural Joan Amades.

.Serà la primera vegada que els assistents introduiran col·laborativament refranys i dites populars recollides a les obres bibliogràfiques del centre. D’entre aquests volums en destaquem el Costumari Català de Joan Amades i diversos fons reservats.

Amb aquesta viquimarató es pretén fer visibles les Viquidites com un espai de referència en la visibilització del patrimoni etnolinguístic a la xarxa de manera estructurada, i també donar a conèixer aquestes obres preservades en espais públics, per exemple el Centre de Documentació de Cultura Popular.

Viquidites (Wikiquote) és el projecte germà de la Viquipèdia dedicat al recull de citacions cèlebres i paremiologia en llengua catalana. Amb versions lingüístiques en 89 idiomes, comparteix el programari wiki i té la mateixa filosofia de treball col·laboratiu i en xarxa que la Viquipèdia. Actualment té prop de 3000 pàgines de contingut amb gairebé 15.000 citacions cèlebres, 12.000 refranys i més de 500 frases fetes. El projecte, que va néixer el 2004 i els darrers 3 anys ha crescut de manera exponencial tant en qualitat com en nombre de voluntaris, complementa la Viquipèdia amb un contingut no enciclopèdic, però essencial de la llengua.

L’acte del 29 de juny s’allargarà durant tota la jornada, de 10h a 18h. Al llarg de la viquimarató es realitzaran dos tallers (matí i tarda) per introduir als participants a l’edició. Es comptarà amb el suport d'usuaris viquipedistes experts, tècnics de cultura i també paremiòlegs com el bloguer i lingüista Víctor Pàmies, autor de diversos llibres sobre refranys.

És necessària la inscripció a comunicacio@wikimedia.cat i només cal dur portàtil o tauleta. En cas contrari, cal que en sol·liciteu un a la inscripció.

Més informació: http://dom.cat/18fi

T2017001 - Taller intensiu de dites i refranys a Granollers (1a edició) (9 h)

2017-05-02T07:35:00.000+02:00

Ja són obertes les inscripcions al I taller intensiu de dites i refranys a Granollers.

Vols conèixer l'origen del refranyer català? Et calen recursos en línia per a traduir textos amb dites i frases fetes? Vols saber què es fa als mitjans de comunicació i a la xarxa amb els refranys? Juga i aprèn a través d'exercicis i materials multimèdia.

És un curs inicial, adreçat a un públic no necessàriament expert que pretén oferir eines on trobar informació relativa a fraseologia catalana, tant en paper com en línia. Si voleu mirar el programa del curs, ho teniu en aquest enllaç.

Les dades del curs són:

Dades del curs: T2017001 - Taller intensiu de dites i refranys a Granollers
Lloc: Espai Essentia (C/ Torras i Bages, 1, 2a planta. — 08401 Granollers)
Dates: Dissabte, 27 de maig de 2017
Horari: de 9.30 h a 14.00 h i de 16.00 h a 20.30 h (9 hores en total)

Preu: 90 euros
Grup reduït (entre 10-20 persones)

Cal matriculació prèvia emplenant el Formulari d’inscripció
Quan l’hagis emplenat, rebràs un correu de confirmació i la indicació per fer la paga i senyal (20 €).

Si teniu cap dubte, us podeu posar en contacte amb mi al correu electrònic vpamies@gmail.com.
Apunta't a l'esdeveniment al Facebook per estar al dia de les novetats i saber com van les inscripcions.

Promoció de llibres per Sant Jordi 2017

2017-04-21T07:52:00.000+02:00

Com cada any, per Sant Jordi fem promocions especials en els llibres de l'Enciclopèdia del cos humà, amb descomptes fins al 25%.

Per tant, fins al 30 d'abril, si voleu algun llibre d'Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull o d'En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap, els podeu aconseguir amb un bon descompte:

1 dels dos llibres a 18 € (10% de descompte)
Els dos llibres per 30 € (25% de descompte)

Cliqueu en la imatge i empleneu el formulari de comanda.