Raons que rimen

50 blogs homenatgen Carles Riba en el 50 aniversari de la seva mort

2009-07-13T23:18:00.004+02:00

Ja tenim el titular! Finalment, amb l'escrit de la Teresa de Paraules i mots, arribem a l'anhelada xifra de 50 blogs homenatjant Carles Riba:

50 blogs homenatgen Carles Riba
en el 50 aniversari de la seva mort

La història de tot plegat? Un correu ara fa uns mesos de Xavier Caballé, del Diari d'un llibre vell, fent-nos memòria d'aquesta efemèride al Joan Puigmalet, del Gazophylacium, al Galderich, del Piscolabis Librorum, i a mi mateix.

Semblava que tot quedaria en no res, o que, com a molt, coincidiríem fent un apunt sobre Riba el 12 de juliol.

Però tots quatre, que no ens coneixíem, vam trobar l'excusa perfecta per veure'ns el dia que el Dr. Joan Solà va parlar al Parlament, l'1 de juliol. Aquell dia recordem l'acord de publicar sobre Riba, però la mandra i l'estiu no són gaire bons companys de viatge per aquestes coses... Potser ni tan sols els quatre tindrem a punt l'escrit sobre Riba.

I res, quatre dies abans, el Puigmalet diu: "Perquè no convidem altra gent a afegir-se a l'homenatge?" No quedava temps! Érem en ple mes de juliol! Només els deixem quatre dies per preparar l'escrit! No ens farà cas ningú!

Però vam començar a escriure comentaris en els blogs que visitem tot sovint, convidant obertament a tothom a afegir-se a la jornada ribiana. Un vers de Riba i un joc de paraules o endevinalla per remoure consciències i complicitats...

No podíem pas esperar aquesta resposta! 50 escrits sobre Riba, aquell poeta difícil, aquella persona que potser tant pocs coneixíem... I mireu quin resultat tan espectacular!

Què podem dir? Només GRÀCIES. I fins a la pròxima!

Apunts ribians en un grapat de blogs

2009-07-12T11:34:00.018+02:00

N'hi ha un que llença la pedra i no amaga la mà. Bé, no és ben bé una pedra, sinó un testimoni que altres blogaires prenem i reprenem i escampem. Sense ànims de competir amb el seu índex de participants, deixo també constància aquí dels qui hem participat en l'homenatge a Carles Riba (si hi ha cap omisió o error, esmeneu-me la plana tant com calgui):

A la llum d'un fanalet - Carles Riba (12 de juliol de 1959).
Anoharra - Carles Riba.
Antaviana - El llegat de Carles Riba.
Ara mateix - Homenatge Carles Riba.
Araburg - Riba, ni t'evocaran de lluny amb un crit d'alegria!
Aracne fila i fila - Sis Joans de Carles Riba.
Bloc d'en Francesc Puigcarbó - Carles Riba.
Bloc de Lletres - Carles Riba.
Bloc de Mariàngela Vilallonga - Ítaca, Kavafis, Riba.
Blog de l'Assumpta: Homenatge a Carles Riba, escriptor i humanista català (1893 - 1959).
Bloguejat - Súnion!
Caracteres ocultos - Carles Riba, cincuenta años después.
Col·lecció de moments - Carles Riba.
Cucarella - Carles Riba - Edgar Allan Poe.
Descric - Luxúria i castedat.
Diari d'un llibre vell - Diada del Llibre 1938 - Carles Riba.
Diccitionari - Vivim de mort , i no ens és grat; morim d'amor, i no s'hi pensa.
El fil de les clàssiques - Carles Riba també trià LLETRES!, Carles Riba, pont ferm de Grècia a Catalunya i Kavafis cantat amb mots de Riba.
El llibreter - Ara mateix hi ha joves que diuen els seus versos.
Els primers gestos del verd - A Carles Riba.
Gamoia - Homenatge a Carles Riba.
Gazophylacium: Carles Riba i Pompeu Fabra.
L'efecte Jauss 2.0 - Riba.
La garrofa de Mont-roig - Carles Riba en titelles.
La panxa del bou - Carles Riba, cinquanta anys després (menys un dia) i Carles Riba, cinquanta anys (i un dia) després.
Lletres ebrenques - 50 anys sense Carles Riba.
Llibres llegits i per llegir - En memòria de Carles Riba (1893-1959)
Llunàtic - Mig segle sense Riba.
Més content que un gínjol - Trossos i mossos 21 / Carles Riba.
Nausica - En els 50 anys de la mort de Carles Riba.
Notícies fresques del Turó de l'Home - Poemes de Carles Riba (índex).
Obstinacions - Un sonet de Carles Riba.
Paraules i mots - Tankes ribianes.
Piscolabis librorum - La també rara segona edició de les elegies de Bierville de Carles Riba.
Platxèria - Riba, passió i desig sota el rigor.
ΠΡΟ ΓΟΩΝ ΔΕ ΜΝΑΣΤΙΣ - Carles Riba en el cinquantenari de la seva mort.
Raons que rimen: 50 aniversari de la mort de Riba.
Recordantkazantzakis - Carles Riba, in memoriam.
Reflex irreflexiu - En Carles Riba i les coincidències poètiques.
Salms - 50 anys de la mort de Carles Riba.
Saragatona - Carles Riba (1893-1959). Una mica de prosa.
Sempre en surada - Carles Riba - 50è aniversari.
Si dubto és que sóc, si penso és que sóc - Tannkas de les quatre estacions. Carles Riba i Carles Riba; Elegia segona.
Taradell Bloc - 50 anys de la mort de Carles Riba.
Traducció i terminologia - Carles Riba, traductor del moviment.
Transparència - Carles Riba (1893-1959).
Tu mateix llibres - Campanya per recordar...
Ucronies - Carles Riba. Del 'carnet de notes'.
Uendos, greixets i Maremortes - A Carles Riba.
Un que passava - Homenatge a Carles Riba.
Un tel als ulls - Quaderns de vacances: Carles Riba, com no?
Volar de nit és perillós - Cinquanta anys.
Xarel·10 - El meu homenatge a Carles Riba.

No són blogs, però també en parlen:

Avui - Sam D. Abrams - Carles Riba, ara.
Avui - Ada Castells - Riba encara funciona.
Avui - Sebastià Alzamora - Riba amb nosaltres.
Vilaweb - Cinquanta anys sense Carles Riba.

50 Aniversari de la mort de Carles Riba

2009-07-12T09:00:00.001+02:00

Diu la Viquipèdia:

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre 1893 - 1959) va ser un escriptor i poeta català.

Ben poca cosa per a un dels personatges més influents i destacats del nostre país durant el darrer segle. Perquè a més, Riba era moltes coses més: era un traductor prolífic i magnífic, que va traduir al català obres cabdals de la literatura universal des del latí, el grec, l'hebreu, l'alemany, l'anglès, el francès o l'italià.

Així, gràcies a ell, tenim traduccions rigorosíssimes de Les bucòliques, de Virgili; Odissea, d'Homer; Antígona, Electra i Les tragèdies, de Sòfocles; el Càntic dels càntics o el Llibre de Ruth; Versions, de Hölderlin; les Rondalles, dels germans Grimm; Històries extraordinàries i Els assassinats del carrer Morgue, d'Edgar Alan Poe; Poemes de Kavafis, i una llista interminable d'altres obres importantíssimes. La majoria les podem trobar a la col·lecció de Clàssics de la Fundació Bernat Metge, que va arribar a dirigir quan va tornar de l'exili.

Però no només era això Carles Riba. Carles Riba va ser president de l'Institut d'Estudis Catalans entre 1950 i 1957, intermitentment i President de la Secció Filològica des del 1950 fins el 1959, any de la seva mort.

La importància de Riba també rau en el seu paper de pont entre la línia innovadora i normalitzadora de la llengua catalana que endega i dirigeix Pompeu Fabra i el seu paper com a escriptor i humanista. En poques paraules: Riba plasma en les seves obres l'ordenació lingüística de Fabra. Era la peça clau que podia fer aquest paper, per formació i coneixements.

I quins homenatges li reten a Riba al seu país en acomplir-se 50 anys de la seva mort? Alguna cosa a l'IEC? Res a la Fundació Bernat Metge? A la Universitat? O a la Institució de les Lletres Catalanes, on fou vicepresident?

Res de res. El silenci més absolut. És clar! És que a les biografies no posa ni tan sols la data del seu decés. Doncs sí, avui 12 de juliol de 2009 fa exactament 50 anys de la mort de Carles Riba. I uns quants blogaires ens n'hem enrecordat i li hem retut un homenatge senzill, però sentit.

No serà un altre joc de blogs, però...

2009-07-08T21:56:00.004+02:00

Allò de Brossa és irrepetible. En altres moments hem intentat mobilitzar voluntats per retre homenatges als nostres blogs a persones que mereixen un record especial en efemèrides ben concretes.

Queden quatre dies (12 de juliol), no havíem pensat de moure res, però quatre blogaires ja ens havíem conxorxat per fer un escrit per aquest diumenge.

Sense compromís. Només com un avís llençat al vent, hem visitat avui uns quants blogs amics per deixar-vos nota d'aquesta notícia que, pel que sembla, passarà desapercebuda malgrat la transcendència i importància de la persona homenatjada.

Us reprodueixo aquí el missatge que he repartit a dojo, a la babalà, pels blogs que acostumo a visitar, quan no se m'havia avançat ja l'amic Gazo.

Com bé deia en algun lloc, som missatgers d'una idea que ens va arribar a través del Diari d'un llibre vell del Xavier Caballé: ell porta molt al dia aquest tema de les efemèrides i ens acostuma a servir de memòria col·lectiva.

Petita endevinalla:

Coneixeu algun prohom català, escriptor, traductor, poeta, crític, memorialista, professor, que va dirigir la Fundació Bernat Metge, que va dirigir també l'Institut d'Estudis Catalans, vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i que el pròxim 12 de juliol farà 50 anys que va morir?

Més pistes? Va escriure:

¿D'on venim, que no fos tornada?
Com una absurda enamorada,
la vida ens fa plorar el passat.
¿On tornem, que no fos naixença?
Vivim de mort, i no ens és grat;
morim d'amor, i no s'hi pensa.”

Va última pista: segur que si cerqueu a Google trobareu moooooooltes notícies sobre aquesta efemèride inexcusable. O no? Permetrem un oblit tan ignominiós? ;-)

Més informació a can Gazophylacium.

PD.: Parlava de quatre blogaires. L'última pota de la cadira és en Galderich, del Piscolabis Librorum.

Parèmies encadenades

2009-07-06T08:00:00.001+02:00

Feia temps que cercava un article que recordava de Josep M. Espinàs a l'Avui on encadenava tot un seguit de frases fetes. De fet, vaig fer una crida al blog ara fa més d'un any i no havia obtingut resposta.

Ja sé que és un recurs bastant amanit, però què voleu que us digui: quan estan fets amb gràcia, els trobo força ocurrents, didàctics i útils per exemplificar l'ús de parèmies ben diverses.

Doncs avui, enterenyinant-me per Internet anant d'ací cap allà, m'ha aparegut davant dels ulls en un document d'Scribd. Coneixeu Scribd? Un altre dia us en parlaré amb més detall. Quedeu-vos, però amb què és un lloc on compartir documents de moltes menes (de text, presentacions, fulls de càlcul, pdf...), amb opcions d'¡incrustar-los en qualsevol pàgina web, compartir-los, votar-los, enviar-los per correu electrònic... Us sona, oi? Implementa la majoria d'opcions que tenen aplicacions semblants del web 2.0 (Youtube, per a vídeos; Flickr, per a fotografies; Slideshare per a presentacions; Delicious, per a enllaços; Librarything, per a llibres, ...).

Com que només deixa visualitzar el text, us el reprodueixo tot seguit, que m'interessa tenir-lo sencer per poder-hi treballar posteriorment.

Un fullet de la campanya

En escoltar que aquella emissora només transmetia marxes militars, vam comprendre que les coses anaven a mal borràs; buscàvem informació a tort i a dret, i la indiferència de la televisió ens feia sortir de polleguera. Les fonts oficials fugien d'estudi, i alguns amics que tenien por d'haver de pagar els plats trencats eren partidaris del cames ajudeu-me.

Hi havia un desconcert de ca l'ample, i les botigues de queviures i les gasolineres s'omplien de gom a gom. Els qui sabien el pa que s'hi dóna quan no tot són flors i violes pensaven en la democràcia i deien: ja li pots anar al darrere amb un flabiol sonant. Demanar que això durés era demanar la lluna en un cove. Us pensàveu que era bufar i fer ampolles? Hi ha gent dura de clepsa, que ha rebut com a herència l'art de tallar el bacallà, i per moltes il·lusions que ens fem els testos s'assemblen a les olles.

Escoltant els rumors i les notícies, una de freda i una de calenta, trèiem foc pels queixals. Davant dels precedents, havia estat un error fer els ulls grossos i fugir d'estudi. Per quins set sous els responsables no s'havien volgut posar cap pedra al fetge? Per què fer la gara-gara als qui fan la guitza? Prou que ho avisàvem, però sempre ens sortien amb un ciri trencat, oblidant que hi ha qui té la mà trencada en la pràctica del bon vent i barca nova.

Ara sabem que la solució ha arribat gairebé a misses dites, i que de moment, l'única esperança és continuar fent la viu-viu, però sempre amb la por de perdre bous i esquelles. Els qui remenen les cireres, ens ho explicaran algun dia amb tots els ets i uts? Sabem que la democràcia no ha de tenir pa a l'ull, perquè el més calent és a l'aigüera i no hi ha més cera que la que crema. Si fem figa ja hem begut oli.

Avís al lector: m'he limitat a enfilar una darrera l'altra i improvisadament a la màquina d'escriure, les expressions que recull un parell de pàgines "Apunts de català pràctic", publicació de la Campanya AVUI 2000 patrocinada per la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Josep M. Espinàs, dins l'Avui, en la columna "A la vora de..." del dia 1 de març de 1981.

Se m'acuden molts jocs que pot donar un text com aquest: traduir-lo a diferents idiomes, substituir les frases fetes per verbs o expressions no figurades de la llengua, fer-ne un de semblant però amb noves expressions...

Començarem per la més senzilleta: Heu comptat quantes frases fetes conté el text? S'admeten apostes!

La imatge de la cadena l'he treta del blog de Vipoke.

Exposició sobre imatgeria popular de Joan Amades

2009-07-05T20:49:00.003+02:00

M'ha arribat la invitació del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació per assistir a la inauguració de l'exposició sobre imatgeria popular: La col·lecció d'imatge impresa de l'arxiu Joan Amades, que organitza el departament al Palau Moja per adherir-se als actes de commemoració de l'Any Amades. Serà el dimecres 8 de juliol a les set de la tarda

Les dades tècniques de l'exposició són les seguents:

Exposició: Imatgeria Popular
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Exposició Imatgeria Popular. La col·lecció d'imatge impresa de l'arxiu Joan Amades, del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Sala d'exposicions del Palau Moja - carrer de la Portaferrissa, 1 (Barcelona)
Del 8 de juliol al 27 de setembre.

Comparteixo també amb vosaltres la informació que m'han fet arribar des de la Fundació Joan Amades al voltant d'aquesta exposició:

Aquesta mostra, comissariada per l’etnòleg Josep Mañà, culmina el procés iniciat ara fa 8 anys de catalogació, classificació i indexació del fons d’imatgeria popular de Joan Amades. A l’exposició es podran veure 2.000 imatges d’aquest fons que té 13.000 documents i que es troba dipositat a
la biblioteca del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

Paral·lelament s’editarà un catàleg on diversos especialistes estudien l’evolució de la imatgeria popular a Catalunya i ofereixen diferents punts de vista descriptius i analítics sobre el contingut de la Biblioteca Arxiu de Joan Amades, però també sobre la imatgeria popular en sentit ampli.

L’exposició serà inaugurada pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. Participaran també en l’acte inaugural el comissari de l’exposició, Josep Mañà i el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), Ramon
Fontdevila.

Entrevista a Joan Solà a eldebat.cat

2009-07-05T00:18:00.004+02:00

No us perdeu l'entrevista que li van fer a Joan Solà al diari digital El Debat.cat el passat 26 de juny de 2009: penso que ja hi avançava moltes coses que després va poder repetir al Parlament.

Si aneu a l'enllaç de l'entrevista, hi trobareu també el video.

Per als amics lectors del Diccitionari n'he extret una de les frases perquè la puguin seguir completa si ho desitgen:

Jo regalaria tots els diccionaris catalans i totes les gramàtiques catalanes si tu em regales una altra cosa: que demà, als carrers de Barcelona jo sentiré que el català hi viu amb normalitat

Autor: Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, 1940), lingüista català.

Font: Vista a l'entrevista que li fa Carles Bellsolà al diari eldebat.cat el 26 de juny de 2009.

Nota: La imatge és de Vicens Giménez. Es pot veure en vídeo l'entrevista sencera.

Text del discurs de Joan Solà al Parlament

2009-07-02T16:18:00.000+02:00

La Paraula - Joan Solà - Discurs al Parlament

Joan Solà al Parlament

2009-07-02T00:37:00.003+02:00

Aquest dimecres a la tarda, a les 17.15 h, convidat pel president de la cambra, Ernest Benach, Joan Solà i Cortassa, lingüista i flamant premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'enguany, ha fet una intervenció d'uns vint minuts davant dels diputats del Parlament.

Un parlament (el de Solà) valent davant la màxima instància del nostre poble. Un parlament (el de Solà) clar i amb un encàrrec clar als nostres dirigents: cal actuar i ràpid, canviant les dinàmiques i les regles del joc tramposes que ens imposen des de Madrid. I ja n'hi ha prou que la societat civil hagi d'assumir les responsabilitats que corresponent a les institucions i la classe política.

Us recomano veure'escoltar-lo sencer. Són vint minuts sense pèrdua, que aprofiten del primer al darrer. Cliqueu damunt la imatge:

Aquest és un apunt de circumstàncies. A través d'una ràpida cadena informativa (Xavier Caballé --> Joan Puigmalet) m'assabentava de la seva compareixença avui i feia les gestions necessàries per assistir-hi en persona, com a deixeble que vol compartir els mèrits i guardons del bon mestre.

Jo em dic ara: Com pot ser que només Vilaweb i Directe.cat n'haguessin parlat? Com pot ser que tantes hores després de l'esdeveniment només hi hagi notícies d'Europa Press i Vilaweb? És aquest el país normal que necessitem?

Perdoneu l'apunt ràpid. En dies successius farem una anàlisi més rigorosa de les paraules del Dr. Solà.

La perla del dia: Després d'assistir al Parlament, hem quedat els bloguers del Diari d'un llibre vell, Gazophylacium, Piscolabis librorum i un servidor per fer una cervesa i conèixer-nos tots quatre. Hem hagut de marxar del Parlament sense poder saludar el Dr. Solà. I vés per on, hem coincidit en una terrassa just davant del mercat del Born i li hem pogut transmetre el nostre agraïment pel discurs valent.

Firefox 3.5: Actualitza't!

2009-06-30T20:46:00.003+02:00

Ha sortit una nova versió del Firefox, la 3.5, el meu navegador per defecte.

Als qui no el feu servir, no cal dir que us el recomano.
Als qui el feu servir habitualment, sempre cal actualitzar-se a la darrera versió, perquè millora rendiment i seguretat, a banda que pugui dur novetats importants.

A més, el sistema d'actualització del Firefox és transparent, ràpid i senzill. Només us diré que estic descarregant l'actualització mentre estic escrivint aquest apunt. I cap problema! A la primera, com sempre.

Entre les novetats que cal destacar (sempre segons el mateix lloc de Mozilla):

Molt més ràpid. Tant com el doble que la versió 3.0.
Utilitza menys memòria de l'ordinador
Navegació privada: no deixa rastre dels llocs que heu visitat.
Adreces d'interès, complements, barra personalitzable, control parental... Potser millor que ho mireu vosaltres mateixos.

Una molt bona notícia per trencar el parèntesi estival!

Ho he llegit a Vilaweb.

Uns amics a les ones

2009-06-26T20:44:00.003+02:00

Avui a can Vistaire són de festa. En Ramon Solsona els ha citat a La paraula del dia per referir-se al mot 'Cascavellico'. Que encara no coneixeu Lo vistaire? No m'ho puc creure! Apa!, aneu a veure el Marc, el David i el Marià, que encara sou a temps! I que consti que ja us en vaig parlar quan el van començar!

Vols posar un reproductor d'audio als teus articles del blog? En Carlos Soler ens ho explica molt bé a Blogtècnia.

Felicitats, vistaires!

Treballar pel diable

2009-06-25T11:00:00.000+02:00

S'acosten aquells mesos que les audiències a Internet cauen en picat, que les visites als blogs decreixen d'una manera alarmant... Certament segur que no puc generalitzar, però, pel que fa a la catosfera, penso que la radiografia és prou encertada.

Jo sempre dic que publicar durant els mesos d'estiu és gairebé llançar a la paperera allò que has escrit, perquè no ho llegirà ningú, tret d'algun passavolant o lector fidelitzat que no pot desconnectar ni tan sols durant les vacances.

Per tant la meva recomanació (que jo sempre em salto a la torera, perquè precisament durant l'estiu és quan tinc una micona més de temps per escriure als blogs) és que si heu de fer articles de fons, de consum al moment o de rabiosa actualitat, us n'esteu de publicar-ho durant el periode canicular.

Una altra cosa és que el vostre blog sigui de continguts permanents, que no caduquen amb el pas del temps, i que us arribin les visites majoritàriament a través de cerques al Google (o altres cercadors, és clar).

Jo, per exemple, l'estiu passat, el vaig dedicar a iniciar el nou blog d'Etimologies paremiològiques, que em feia molt de respecte d'abordar, i durant el mes d'agost vaig preparar material per actualitzar-lo durant almenys dos anys, amb molt poca feina posterior de manteniment.

La idea inicial era d'oferir un escrit setmanal, però la mitjana s'acosta als dos escrits cada setmana, amb poquíssima feina d'actualització i amb uns resultats prou satisfactoris.

Suposo que aprofitaré aquest estiu per donar una empenta al Refranyer i a les Dites i frases fetes i posar ordre a la base de dades que em serveix de plataforma d'on treure el suc a tota la resta de blogs. Vull arribar a les 500.000 entrades i ja he passat el meridià: 280.000 i seguim endavant!

I fins i tot és possible que us sorprengui amb l'aparició d'algun nou blog... Mai se sap!

Més Avui Cultura

2009-06-22T08:00:00.000+02:00

Els meus àngels de la guarda ja es pensen que hi ha gat amagat, que no pot ser que setmana rere setmana surti a l'apartat de blogs de l'Avui Cultura.

Va, no us poseu gelosos, que aquesta setmana també hi surt (de rebot) el Diccitionari: un bon article de Sadurní a Distopies.

Per a mi és un honor, no cal dir-ho, perquè vol dir que el que escric és interessant per algú. I més encara: que hi ha algú que ho llegeix.

I m'obre, d'altra banda, la possibilitat de contactar amb gent que potser veuen des de la llunyania això d'Internet i dels blogs.

Sense anar més lluny: a través de la reproducció del meu elogi de Joan Solà, ell va arribar al meu blog i m'hi va deixar un comentari, que guardo com un tresor.

Somnis programats

2009-06-21T20:46:00.004+02:00

Si pogués programar els somnis
com qui programa escrits al blog,
voldria que en fossis la protagonista
cada dia, cada moment de son,
perquè et trobés en totes les meves fantasies.

L'aquarel·la és de l'Eulàlia Sariola, una magnífica il·lustradora amb un bagatge impressionant a les esquenes.

Dites sobre el foc

2009-06-19T08:00:00.001+02:00

El foc és un dels elements cabdals de moltes festes del nostre poble: la Patum, els correfocs, les revetlles, les falles...

Diuen que el descobriment i el domini del foc va suposar una primera revolució en la història de la humanitat.

El foc... el seu perill, l'escalf de les flames, l'eixordidor espetec de la pólvora.. ens hipnotitza i domina.

Foc i foscor, festa i destrucció. El refranyer ens acosta al món del foc des del proverbi, des de l'avís, des de la festa i des de la saviesa popular que recorda com ens és d'imprescindible, però com pot resultar d'aniquilador si no en fem un ús responsable.

Feia dies que no actualitzava el refranyer temàtic. Ara hi trobareu vora 600 parèmies sobre el foc. Bona revetlla!

Mans generoses, mans poderoses

2009-06-18T08:00:00.000+02:00

En els temps que corren, d'individualisme (diuen), d'egoisme (diuen), de mirar només per cadascú (diuen)... hi ha actes que esmicolen aquests tòpics i precisament des del web 2.0, aquell centrat precisament en l'individu sol, aïllat i autosuficient (diuen).

Ja fa un temps vam obrir un formulari perquè els lectors del Diccitionari ens poguessin fer arribar les seves citacions preferides: és un blog compartit que pren sentit precisament a partir de la interacció amb els lectors.

Bé, ja feia balanç ara fa uns mesos del funcionament extraordinari del formulari, amb més d'un centenar de citacions aportades pels lectors (vora un 5% del total del Diccitionari, poca broma), però és que la cosa va molt més enllà: d'una manera absolutament altruista i generosa Joan Ilari Lapuerta i Bernie ens han fet arribar sengles documents de text amb centenars (en el primer cas) i milers (en el segon cas) de citacions.

Un gran tresor, sens dubte que agraïm moltíssim. I calia deixar-ne constància. Anireu veient, doncs, sovint, que en citacions del Diccitionari agraïm públicament aquests dos lectors les seves aportacions tan generoses.

Per molts anys, Blocs de VilaWeb!

2009-06-16T08:00:00.002+02:00

Avui fa cinc anys que es va obrir l'espai de blocs de VilaWeb, una de les comunitats blogueres més dinàmiques del país.

Té molt mèrit mantenir-se en aquest lloc, competint, a més, amb Blogger i Wordpress, colze amb colze.

Diuen que qui tria una plataforma difícilment canvia a una altra si l'experiència no ha estat dolenta. És allò que, si estem bé, millor que no ens moguem. Per si de cas.

Suposo que és el que ha passat amb els blogaires de can VilaWeb, tot i ser una plataforma de pagament. En un primer moment era de les poques plataformes de blogs amb la interfície en català. Juntament amb Bloc.cat. Però bloc.cat històricament ha donat problemes de servei, de capacitat i de gestió. Per això molts han anat marxant d'aquella casa cap a d'altres més estables. Llàstima! Després Blogger i Wordpress van incorporar també el català entre les diferents opcions idiomàtiques i van facilitar que molts blogaires catalans s'hi aboquessin.

És el meu cas: tinc la majoria de blogs a Blogger, perquè des d'un primer moment em va semblar l'opció més fàcil, pràctica i econòmica per als meus coneixements d'informàtica. I ja no he canviat, perquè mai m'ha calgut. Encara que he fet alguna provatura amb altres plataformes.

Doncs, això, moltes felicitats als companys blogaires de VilaWeb!

Mira també

Vilaweb - Cinc anys dels blocs de VilaWeb

Raons que rimen a l'Avui Cultura

2009-06-14T14:58:00.005+02:00

Una altra vegada des de l'Avui Cultura, el suplement cultural dels dissabtes del diari Avui, reprodueixen a l'apartat Paraula de blog un article publicat en aquest blog: el que vaig dedicar al mestre Solà.

Per a mi és un plaer aparèixer a la pàgina 2 de l'Avui parlant de Joan Solà i que ell escrigui el seu article sobre les fuïnes a la pàgina 4 i que Albert Nualart li dediqui també l'article de la pàgina 11. Tots els homenatges per aquest gran orfebre de la llengua catalana són pocs.

En un altre ordre de coses, trobo bé que des de l'Avui facin d'altaveu del que es diu a la Catosfera. Trobaria encara millor que, per cortesia, t'ho comuniquessin, i no haguessis d'esperar que els teus àngels de la guarda t'ho diguessin a correcuita.

Cap problema pel que fa a llicències: Raons que rimen té una llicència Creative Commons que admet la rèplica sempre que se'n citi la font. Però tenen cura que sigui així amb la resta de blogs que reprodueixen?

Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo

2009-06-11T23:05:00.001+02:00

Ahir a la tarda, 10 de juny, des del programa Extraradi, de Com Ràdio, parlaven de refranys.

A partir de l'amanit Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo, aprofitaven per demanar refranys als oients i participants del programa.

I és clar, els calia algú que els expliqués quatre coses sobre la paremiologia, l'origen dels refranys, equivalents en altres llengües i alguna nimiesa més.

Així, durant poc més de set minuts, vaig poder explicar què és la paremiologia, que en català diem que Fins a setanta d'abril no et llevis fil o que Fins al deu de juny, no et llevis (la) roba ni et descordis el puny, d'on provenen els refranys, per què hi ha tants refranys equivalents entre el català i el castellà, com la paremiologia segueix de rabiosa actualitat i apareixen nous refranys sobre internet i sobre temes actuals i em van fer triar un refrany preferit.

Dedicat al mestre Solà i a tots els lingüistes:

La llengua no té ossos,

però en trenca de ben grossos.

Ho podeu escoltar amb aquest reproductor

O descarregar-lo des d'aquest enllaç:

Gràcies, Esther!

Felicitats, mestre!

2009-06-10T17:11:00.002+02:00

Poques vegades els lingüistes som titular de portada. Però els titulars d'ahir i d'avui coincidien:

«Joan Solà,

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes»

Poc puc afegir al que ja han dit a Vilaweb, al 3cat24.cat, a Directe!cat, a La Malla, a l'Avui (i 2), a Cultura 21, a Europa Press, a Catalunya Press, al Diccitionari, al Gazophylacium, al Reflexions en català, al Bloc de Lletres, o a l'Illa dels llibres, entre molts d'altres.

Un reconeixement merescut per a una ment lúcida, per a una veu clara i per a una persona compromesa. Hi ha vida a la lingüística després de Joan Coromines. I aquest present, avui, passa per la figura de Joan Solà.

Vaig tenir Joan Solà de mestre a la universitat. Ell va provocar el cop de timó en els meus estudis i interessos: després de tenir-lo a Història de la filologia vaig saber que girava cap a l'especialització lingüística. També vaig saber que les assignatures calia triar-les per interessos professionals i no pas per passar i aprovar i va plantar la llavor del meu interès per la paremiologia, mostrant-me els antics repertoris de proverbis i refranys.

Paremiologia didàctica. Nova casa

2009-05-29T23:32:00.000+02:00

A causa d'uns problemes imprevistos amb Cultura21, he hagut de cercar una nova ubicació al meu blog de paremiologia didàctica on, en senzilles lliçons, acosto la ciència paremiològica a tots els lectors.

http://paremiologia.blogspot.com

Per sort, hom és prudent de mena i desa còpies de tot allò que fa i amb poques hores he pogut refer tot el camí teixit.

Aquest és un blog de fons, de contingut prou elaborat com perquè no l'actualitzi amb la regularitat que voldria. Però sabeu que són continguts que aguanten molt bé el pas del temps i que podeu consultar en qualsevol moment o a través dels resultats de cerques.

Actualitzeu doncs els vostres enllaços i disculpeu les molèsties que aquest canvi d'ubicació imprevist us pugui ocasionar.

Premis Convit

2009-05-27T08:00:00.002+02:00

El 16 i 17 de juliol vinent se celebrarà a Girona el I Congrés Convit, de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, una iniciativa de l'Ajuntament de Girona, en col·laboració amb altres institucions, per tal de coordinar l'objectiu compartit d'estendre el coneixement i l'ús de la llengua catalana aprofitant sinergies i optimitzant recursos.

Els actes se celebraran a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona i el primer dia es dedicarà a parlar de multilingüisme i TIC, mentre que el tema central del segon dia serà muiltilingüisme i societat. Podeu consultar el programa complet al web del Congrés.

En el marc d’aquest Congrés, es presenten també els primers Premis Convit, de reconeixement del treball realitzat per aquelles persones que s’han destacat per una trajectòria de treball i dedicació al foment de la llengua i cultura catalanes arreu dels territoris de parla catalana, i per incentivar el coneixement públic de les iniciatives i persones que a tot el domini lingüístic treballen a favor de la llengua i cultura catalanes.

Es poden fer propostes de candidatures fins el 31 de maig, a través del web del Congrés i el resultat dels premis es farà públic durant el dinar de cloenda del Congrés Convit dels Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, que tindrà lloc el divendres 17 de juliol de 2009. Ja hi ha uns quants candidats.

No entenc...

2009-05-25T08:22:00.002+02:00

... que una premsa que es diu lliure i independent
admeti sense embuts els blocs informatius durant tots els procesos electorals.

Que ens voleu imposar què?

Segur que si no donessin cobertura a CAP informació política durant el període electoral s'acabaria tanta mandanga.

I què vol dir que ens hem d'empassar les notícies dels partits,
ja tancades, editades, amb les imatges cedides i el text redactat?

No anem bé.
Decididament, NO ANEM BÉ

«Ho puc dir més alt i més fort, però no més clar»

Aquesta no és la meva idea d'Europa

2009-05-23T10:56:00.000+02:00

Va haver-hi un temps que vam pensar de solucionar a Europa el que se'ns negava a Espanya. I el resultat ha estat encara més decebedor.

És aquesta l'Europa que tots pensàvem? L'Europa dels pobles? L'Europa amb sensibilitat social? No és pas la meva Europa. Han convertit el vell continent en un lloc de mercadeig i d'imposició. Lleis i més lleis. Sancions i coaccions. Lucre i funcionariat allunyat de la realitat i de les necessitats dels europeus. Qui ha anat a raure generalment al Parlament Europeu? És un cementiri d'elefants: una jubilació daurada en una torre d'ivori.

Doncs no, aquesta no és la meva Europa i no m'hi veuran pas per allà.

Treballar entre bambolines

2009-05-22T18:24:00.000+02:00

Aquesta expressió es fa servir per dir que estem fent feina que no es veu, feina entre bastidors, en un segon terme.

Les bambolines són les teles llargues pintades, penjades horitzontalment de banda a banda de l'escenari d'un teatre i que representen la part superior de la decoració.

Doncs això. Veureu que darrerament no actualitzo tan sovint els blogs. Obligacions i feina en segon terme en tenen la culpa.

He estat treballant durant aquest dos anys de consolidació dels materials paremiològics a la xarxa a partir d'una base de dades fruit del buidatge d'uns set anys i més de 200.000 registres a l'any 2000.

Sé que aquesta feina, àrdua i pesada, és inabastable i inacabable. Però això no treu que pas a pas avanci camí. I ara m'he vist amb la necessitat de polir la base de dades inicial, ampliar-ne alguns camps, afegir-ne algun de nou... I això comporta repassar aquests 200.000 registres per readaptar-los al nou format. Les bases de dades avui tenen una capacitat i unes prestacions molt superiors a les bases de dades de l'any 1995. Tampoc les màquines de llavors tenien la capacitat d'emmagatzematge de les d'avui en dia.

I he reprès la tasca buidadora: uns quants anys més de buidatge sistemàtic, principalment d'obres de difícil consulta o que aporten un plus al cabal paremiològic.

Són ja, a dia d'avui, 260.283 parèmies registrades. Unes 70.000 són en castellà. La resta, en català.

Us deixo que segueixo buidant...