Platsipostres.cat

Interraíl per Europa; la manera més econòmica d’estalviar diners en menjar viatjant.

Mireia Puignou — Fri, 31 Aug 2012 14:39:03 +0000

Ja he tornat de vacances, i com em suposo que a la majoria de vosaltres, m’inunda una profunda depressió post-vacacional. Tot i això, he decidit que us vull explicar l’Interraíl que vaig fer per Europa aquest Juliol, i què vam fer per estalviar diners en el menjar.

El trajecte va durar 22 dies i ens vam desplaçar en tren. La ruta va ser: Barcelona-Perpinyà-París-Berlin-Cracòvia-Praga-Rijeka-Split-Brâc-Venècia-Niça-Barcelona.

Mercat de Praga

La intenció principal del viatge era gastar el mínim possible; som joves i de moment encara no prioritzem la gastronomia per descobrir un país. I que quedi clar que això ho escric a contra cor, perquè m’agradaria, i molt, poder provar tots els plats tradicionals de cada país que visito, però la neccesitat d’estalviar m’ho impedeix. Tot i això, sempre procuro provar una cosa nova vagi on vagi.

Des d’un primer moment portàvem controlat el tema dels àpats. Sovint et despistes i se’t en van els ulls amb la gastronomia. Teníem molt clar que dur a terme una bona dieta durant un viatge és la base de poder-ne gaudir en la seva totalitat, i és per això que vam decidir que havíem de menjar bé. I quan dic bé em refereixo a la quantitat que ingeríem, i no a les calories, perquè això va ser una mica impossible de controlar.

La nostra solució va ser buscar albergs que tinguessin cuina, per tal de poder comprar els àpats al súper, cuinar-los, i estalviar-nos molts diners que, al cap i a la fi, els haguéssim invertit en restaurants on ens hi haguéssim deixat la butxaca.

Gràcies als diners que ens vam estalviar, vam poder comprar alguna cosa típica a cada ciutat, i a més un cop vam arribar a Venècia vam poder menjar a un restaurant que ens havien recomanat “Il nonno risorto“, a prop de Rialto. Crec que és un dels àpats que més he gaudit viatjant. Vaig menjar unes “tagliatelle” mar i muntanya que estaven delicioses. Tenien aspecte de tallarines amb tomàquet, però el gust era a marisc i em va encantar. A més, vam compartir una pizza quattro stagioni que també estava per llepar’s-en els dits.

En resum, per aquells com jo que necessiten estalviar diners quan viatgen, us recomano anar a restaurants quan us els hagin recomanat o quan estigueu segurs de que seran bons i faran honor al menjar del país on sou.

Pastisseria a Venècia

Fish and Chips a Gibraltar

Mireia Puignou — Sun, 27 May 2012 18:30:55 +0000

Acabo d’arribar d’una estada de quatre dies amb unes amigues a un poblet a prop de Tarifa, a Andalusia. Durant aquest viatget he tingut el plaer de menjar, entre d’altres coses, una bona paella amb un marisc fresc i deliciós i he provat un “asado argentino” a Algeciras que estava boníssim.

Vam anar a passar un dia a Gibraltar, que avui en dia és territori del Regne Unit, i que per tant, quan hi passeges tens la sensació d’estar al mig de Londres. Tots els preus estan en Pounds, la gent parla en anglès i evidentment el menjar és tradicional d’Anglaterra. Als supermercats hi trobes el menjar que pots trobar al Regne Unit i et poden sorprendre coses com “Nesquik” de maduixa i plàtan.

La curiositat ens va portar a seure’ns a menjar a una terrasseta d’un restaurant on hi feien Fish&Chips, un menjar típic anglès. A Anglaterra normalment és considerat un menjar ràpid que es menja al carrer. Tot i això, nosaltres ens el vam menjar assegudes i amb totes les comoditats possibles. Com el seu nom indica el plat consisteix en un peix (que varia depenent del lloc) arrebossat amb farina i fregit, el d’aquest restaurant era boníssim i molt cruixent, i unes patates fregides que en aquest cas eren també molt bones.

Us recomano que aneu a descobrir Andalusia perquè de ben segur que us sorprendrà, i tot i que encara em falti molt per aprendre de la seva gastronomia la petita part que n’he provat m’ha encantat.

Amanida de primavera

Mireia Puignou — Sat, 21 Apr 2012 11:41:37 +0000

La primavera ja és aquí. Això vol dir que és el moment ideal per preparar una amanida de primavera, perquè estem en aquella època de l’any on ja comença a fer caloreta i ens ve de gust menjar coses lleugeres. Però el més important és que l’estiu s’apropa i, l’anomenada “operación bikini”, ja està en marxa.

Aquesta amanida té moltes variants i es pot preparar de moltes maneres. Podeu afegir-hi tots els ingredients que vulgueu així com treure’n.

Ingredients

Fulles d’enciam

Tonyina

Palets de cranc

Llagostins cuits

Blat de moro

Tomàquets “cherry “

Oli

Vinagre de Mòdena o soja (com preferiu)

Rodanxes de pinya

Preparació

Començarem trencant les fulles d’enciam amb les mans a trossets, les posarem a un bol amb aigua per tal de rentar-les i les hi deixarem un minut. Les treurem de l’aigua i les secarem tant com puguem. Les deixarem al bol on es vulgui posar l’amanida.

Afegirem la tonyina a les fulles d’enciam. Tallarem els palets de cranc en trossos d’uns 2cm, farem el mateix amb els llagostins a no ser que es prefereixin sencers, i afegirem les dues coses a l’amanida.

Per últim tallarem els tomàquets per la meitat i la pinya a a trossets i ho afegirem a l’amanida junt amb el blat de moro.

L’amanirem al gust amb oli i vinagre de Mòdena. Hi ha qui prefereix posar-hi soja en comptes del vinagre, i si us agrada la soja, segur que us encantarà.

Cake pops de xocolata i avellana

Mireia Puignou — Sun, 29 Jan 2012 19:27:50 +0000

Últimament s’estan posant molt de moda els Cake Pops. M’imagino que molts de vosaltres no n’haureu sentit a parlar mai, i és per això que he decidit explicar-vos-ho. Els cake pops no són res més que un tros de pastís cobert de xocolata i clavat a un pal. A mi personalment, m’encanten, tant el gust, com l’aparença. Venen a ser una barreja entre un bombó i chupa-chups i són ideals per a regalar i passar’t-ho bé tot fent-los amb els petits de la casa.

A més, a mi sovint em sobra pastís que ningú es vol menjar i aquesta és una solució perfecta per aprofitar-lo. Tot el que s’ha de fer és barrejar-lo amb nutella per crear-ne una massa i sucar-ho amb xocolata, i nyammmmmmm…!

La recepta que us escric és la que he fet per fer cake pops d’avellana i xocolata, però podeu adaptar els ingredients per fer-los al vostre gust.

Ingrendients (per a uns 8 cake pops)

Pastís d’avellana o vainilla

2 cullerades de Nutella o Nocilla

100g de xocolata per fer cobertura negra

100g de xocolata blanca

70g de nata líquida

Avellanes

Preparació

Començarem posant el pastís dins d’un bol i trossejant-lo amb les mans, hi afegirem la Nutella i continuarem amassant-lo fins que ens quedi una massa que es pugui moldejar. Farem boles amb la massa de la mida d’una pilota de golf i les posarem a la nevera durant 30 minuts o 1 hora.

Desfarem la xocolata negra al microones, hi sucarem la punta un bastó de fusta o plàstic llarg (que serà el palet que aguantarà el cake pop) i ho clavarem a a tots els cake pops.

Ara és l’hora on cadascú pot crear el disseny que més li agradi. Per exemple: agafem el cake pop i el suquem amb xocolata negra i li tirem per sobre una mica d’avellanes trossejades, o també podem sucar-ho en xocolata blanca. Hi ha mil i una maneres de decorar-los, i totes són possibles.

Guardarem els cakepops a la nevera clavats a una caixa per tal de que s’aguantin. Un cop la xocolata s’hagi solidificat ja estaran a punt per menjar!

Us recomano que els retireu de la nevera 5 minuts abans de menjar-los per tal de que sigui més fàcil mossegar-los.

Ous farcits, un entrant fàcil i ràpid

Mireia Puignou — Sun, 22 Jan 2012 12:44:39 +0000

És tard, i teniu convidats a casa. No sabeu què fer per quedar bé i sorpendre. Bé, doncs avui us porto la solució a aquest problema: Ous farcits. No tardareu més d’un quart d’hora a preparar-los i a més és un dels plats que més fàcils de cuinar que he fet mai. I no només va bé per quan tens convidats, sinó que si vols menjar una cosa diferent un diumenge aquest és l’entrant perfecte. És senzill i pot semblar una tonteria desmontar el rovell de l’ou per tornar-lo a posar el mateix lloc però amb una forma diferent, però us puc ben assegurar que el resultat final no té preu.

Ingredients (per 4 persones)

4 ous

2-3 cullerades de maionesa

Pebre vermell

Preparació

Començarem preparant els ous durs. Omplirem un cassó amb aigua, el posarem al foc i hi afegirem els ous directament sense esperar que l’aigua s’hagi escalfat. Quan l’aigua comenci a bullir, posarem un cronòmetre a 8 minuts i deixarem que els ous i l’aigua bullin.

Un cop aquest hagin passat, retirarem els ous del foc i els posarem durant uns segons a un bol amb aigua molt freda. Els retirarem, els pelarem i els tallarem per la meitat. Amb molt de compte retirarem el rovell i els posarem a una picadora elèctrica.

Els picarem durant un segons, hi afegirem la maionesa i el pebrot i tornarem a picar. Si la massa no ha quedat prou homogènia, podem acabar-ho de barrejar amb una cullera o afegir-hi més maionesa. Ho posarem dins d’una màniga pastissera, o d’una bossa de plàstic i omplirem els ous amb la massa.

Podem decorar-ho amb una mica més de pebrot vermell.

Tres pel·lícules per passar una tarda d’allò més culinària

Mireia Puignou — Wed, 11 Jan 2012 20:04:41 +0000

Al llarg de la història del cinema la cuina ha sigut un recurs molt utilitzat. Molts directors l’han fet servir per fer el transcurs d’una escena més fluid, mantenint un diàleg mentre es cuina, o simplement fent-la servir com a espai en sí, és a dir, desenvolupant una escena a l’interior del que és l’espai físic de la cuina. Avui us parlaré de tres pel·lícules on la cuina és el més important, i tot i que hi apareixen altres històries mai deixa de ser el tema principal.

Sin reservas

Us començaré parlant de “Sin Reservas”. Aquesta no és, ni més ni menys, que la típica comèdia romàntica americana. Gira al voltant de la vida de la Kate, una reputada xef d’un restaurant de moda de Manhatann. El principi de la pel·lícula és un pèl tràgic ja que la seva germana mor i ha de passar a fer-se càrrec de la seva neboda petita, la Zoe. La història, però, s’anima quan a la cuina hi entra un nou sub-xef que es molt alegre i irresponsable, l’oposat de Kate. Però com sempre passa en aquestes pel·lícules, la química és inevitable i la història es converteix en una història d’amor, però sense deixar mai de banda la cuina.

Ratatouille

A banda de ser un plat de cuina francés, Ratatouille també és una pel·lícula de Pixar, les quals són brillants des del meu punt de vista. La història està protagonitzada per en Remy, una rata que vol convertir-se en xef. Desprès d’una sèrie de fets aconsegueix fer-se amic del fill d’un dels cuiners més prestigiosos de París, però el pobre no sap cuinar. Amb l’ajuda del Remy, tots dos junts aconseguiran fer uns plats deliciosos que tindran renom a tota la ciutat. Aquesta pel·lícula es un dels èxits més grans de la productora Pixar, i fins i tot va guanyar un premi Óscar com a millor pel·lícula d’animació.

Julie & Julia

Per últim us parlaré de la pel·lícula que més recomano de les tres, “Julie&Julia”. Suposo que molts de vosaltres ja n’haureu sentit a parlar abans, però per si no ho heu fet us en faré un petit resum: El film narra d’una banda la vida de Julie Powell, una noia que decideix dedicar tot un any a preparar totes les receptes del llibre “Dominant l’art de la cuina Francesa” de la gran cuinera, Julia Child. Cada nit prepara les receptes i l’endemà les penja a un bloc que té de cuina, el qual es va fent famós de mica en mica. Per altre banda, es pot veure la vida de la Julia Child quan era jove, com va arribar a París i com va escriure el seu primer llibre de receptes. El que més m’agrada de la pel·lícula és que està basada en fets reals i a més sóc una gran admiradora de Julie Powell i el seu valor per fer tantes receptes en un any.

Julie Powell

Julia Child

Magdalenes de xocolata amb bocins de felicitat

Mireia Puignou — Sun, 08 Jan 2012 19:10:36 +0000

Demà tot torna a la rutina de sempre. S’han acabat les festes de Nadal i amb elles les excuses per menjar tot el que ens ve de gust. Tot i això aquest any he decidit pendre’m-ho amb positivisme, i per això avui he fet unes magdalenes que tenen xocolata a cada mossegada, i per tant un petit moment de felicitat cada cop que n’empasses un trosset.

La recepta l’he tret d’un llibre que em van portar els reis on tot el que hi surt són magdalenes. Es diu “ 1 massa, 100 muffins”. Tot i això l’he canviada una mica i l’hi he afegit i canviat un que altre ingredient.

Ingredients

225g de farina

40g de cacau en pols

1 cullerada de llevat

½ culleradeta de canyella

115g de sucre blanc (si es prefereix pot ser de canya)

100g de bocins de xocolata

2 ous mitjans

250ml de llet

85g de mantega

1 culleradeta d’essència de vainilla (opcional)

100g de xocolata

Sucre glacé per decorar

Preparació

Preescalfarem el forn a 200ºC. Començarem amb els ingredients secs: tamisarem la farina, el cacau en pols, el llevat i la canyella en un bol gran i ho barrejarem tot bé. Hi afegirem el sucre i els bocins de xocolata.

En un bol a part hi batrem els ous, i els barrejarem amb la llet, l’oli i la vainilla. Farem un forat al centre dels ingredients secs i hi afegirem la barreja d’ous. Ho remenarem tot bé fins que no quedi cap grumoll. Desfarem la xocolata al microones tenint en compte que no es pot cremar, i que per tant, hem d’anar barrejant de tant en tant. Afegirem la xocolata a la barreja anterior.

Prepararem un motlle per magdalenes amb paper dins i hi afegirem la mescla per les magdalenes. Ho posarem al forn uns 20 minuts o fins que la massa estigui ferma i al puntxar-la amb un palet de fusta aquest surti sec.

Ho podem decorar amb sucre glacé.

Les 4 receptes de Platsipostres.cat que més han agradat

Eduard Puignou — Tue, 27 Dec 2011 16:47:29 +0000

Som a punt d’acabar 2011, el moment de l’any en que apareixen arreu balanços, llistes i un munt de publicacions amb el millor i el pitjor de l’any. En el cas de Platsipostres.cat aquest ha estat el seu primer any de vida, tot un repte.

Estem contents d’haver compartit receptes de cuina i experiències i molt agraïts dels vostres comentaris en aquest mateix espai, a la comunitat de Facebook i a la de Twitter. A hores d’ara, a jutjar per les estadístiques, les 4 receptes que més han agradat han estat aquestes:

Galetes de Mantega Esponjós pastís de xocolat

Pastís de formatge de Nova York Com fer unes patates fregides cruixents i bones

Bon any nou. Tornem l’any vinent !

Xocolata a la tassa, per fer menys fredes les nits de Desembre

Mireia Puignou — Mon, 19 Dec 2011 20:42:17 +0000

Tot i que a Barcelona les temperatures no són excessivament baixes, és Nadal i com cada any tinc la tradició de fer xocolata calenta a les nits i prendre-me-la amb una mica de nata per sobre.

Aquest any, però, he decidit investigar quina és la xocolata més bona per desfer, i l’he trobat. És la xocolata Amatller, considerada la més antiga d’Espanya, i per mi la més deliciosa. És inclús més bona que les del carrer Petritxol! Ve embolicada amb un disseny que no ha canviat des del any 1797, i això em fa venir més ganes de beure-la tot pensant com devien viure en aquells anys. A més, aquesta xocolata conté canyella la qual cosa fa que el seu gust sigui molt especial i bó.

Ingredients(per 1 tassa)100ml de llet50g de xocolata Amatller (3 porcions)

Una mica de nata

Una mica de canyella en pols

Preparació

Preparar una tassa de xocolata desfeta és tant senzill com abocar els 100ml de llet a un cassó petit i posar-ho al foc amb temperatura baixa. Quan estigui calenta, afegir-hi la xocolata, apagar el foc i deixar que la xocolata es desfaci amb l’escalfor de la llet tot removent de tant en tant. Un cop la xocolata estigui una desfeta, tornar a encendre el foc fins que bulli. Posar la xocolata en una tassa i decorar-la amb nata i una mica de canyella.

Escapada a Madrid: Visió gastronòmica

Mireia Puignou — Sun, 11 Dec 2011 17:22:15 +0000

Aquest pont he passat un parell de dies a Madrid. Tot i que ja hi havia estat diverses vegades de petita, la capital m’ha sorprès molt i estic frisant per tornar-hi, perquè amb dos dies no tens temps de veure ni la meitat del que m’hagués agradat! Tot i això, aquesta escapada m’ha permès descobrir llocs molt especials de Madrid. Avui, però, només us parlaré de la vessant gastronòmica de la ciutat.

El primer dia vaig dinar a un restaurant anomenat “Taberna la Dolores” i situat al barri Cortés a la plaza de Jesús. El restaurant, com tots els de Madrid, estava a ple, però vam aconseguir una taula. Era el primer dia i volíem descobrir les tapas madrileñas, així que vam demanar, entre altres coses, uns calamars (a la andaluza), que són ni més ni menys que calamars a la romana, una plata de pernil Ibèric, i “un matrimonio” és a dir, boquerons amb vinagre i anxoves. El que més em va fascinar va ser el pernil, era deliciós. Jo el considero el millor pernil que he provat, tingueu en compte però, que me’n queden molts per provar.

Aquella mateixa tarda vam berenar a la plaza de Jacinto Benavente, just al costat de Sol, on hi havia una fira amb paradetes nadalenques. Una de les paradetes era de fruits secs garrapinyats, i desprenia una olor que perfumava tota la plaça. Vam berenar a una xocolateria d’allà mateix. Una de les coses que em va sorprendre de Madrid és la quantitat de xocolateries que hi ha, em va semblar que allà on mirava n’hi havia una. Però la que més em va agradar va ser la xocolateria San Ginés, que més endavant vaig descobrir que és una de les xocolateries més famoses de la capital, creada l’any 1894. És preciosa, us recomano que hi aneu a fer una xocolata amb xurros i porras, com es tradicional.

Pipes garrapinyades de la fira

Fruits secs garrapinyats

Interior de la xocolateria San Ginés

Interior de la xocolateria San Ginés 2

El sopar va ser molt senzill i ràpid a un bar de la Calle Atocha, del qual no recomano gens les patatas bravas. La patata en sí era molt bona, però la salsa que hi van posar no ho era gens.

L’endemà al matí passejant per la Calle Atocha, vaig descobrir el “Horno pasteleria América” on hi destacaven els “empiñonados”, és a dir, panellets, però els quals portaven molt pocs pinyons. La crisi afecta, i el preu dels pinyons comença a ser desorbitant, i per tant els “empiñonados” tenen un preu molt elevat, 40 € el kilo, i les tejas artesanes valíen 36€ el kilo.

Panellets

Vam dinar un menú a la taberna “San Isidro”, situada a la calle Toledo. Tot i que vam haver d’esperar 1 hora per tenir taula, és un restaurant molt acollidor i antic, on s’hi menja bé.

Abans de tornar cap a Barcelona vam passar per el “Mercado de Sant Miguel”, del qual em van encantar el gran nombre de paradetes de tots els tipus que hi havia. Des de canapés fins a xocolates o marisc. A més, és un lloc històric i preciós. Està ubicat a la plaça que porta aquest mateix nom, al costat de la Plaza Mayor.

Mercado San Miguel

Canapés

Suís

Peix i Marisc

Una de les curiositats que em va sorprendre, i que jo personalment desconeixia, va ser que els madrilenys a l’aigua natural li diuen agua del tiempo!

I sí, tinc en compte que em deixo el més important de Madrid: Un bocata de calamares! No vaig tenir temps de provar-ne cap, però us prometo que el pròxim cop que hi vagi en provaré un. Tot i això us puc assegurar que Madrid estava ple de bars amb aquests entrepants. Vaig passar per un carrer just al costat de la plaza Mayor, anomenat calle de botoneras, on estava plegat de bars d’aquest tipus i el carrer estava ple de gent menjant-se un bon bocata de calamares. Si aneu a Madrid, heu de passar per allà i provar-ne un!