culturacat.com opinió

Cal aprofitar el centenari del seu naixement, per dimensionar a Espriu (OPINIÓ)

2012-05-24T07:15:00+02:00

Convindria ja que aquelles persones que tinguin alguna autoritat en el camp cultura de Catalunya anessin ja preparant amb molta cura el centenari del naixement de Salvador Espriu.

Llegir més

El preu de l'art (OPINIÓ)

2012-05-14T06:25:00+02:00

El quadre de Edvar Munch, "El crit" ha estat venut recentment per uns 91 milions d'euros. A hores d'ara, el comprador és un desconegut multimilionari, si ha pagat aquesta quantitat no hi ha cap dubte, que gairebé tothom ubica a Estats Units. El pagament d'una quantitat d'aquesta envergadura posa de nou a discussió quin és el preu de la cultura. Si és que la cultura té preu.

Llegir més

Ha mort la cultura? (OPINIÓ)

2012-05-02T03:53:00+02:00

El darrer assaig de Mario Vagas Llosa, "La civilización del espectaculo" ha posat de nou al debat públic, i amb tota la seva cruesa, la funció i el futur de la cultura a la societat occidental. Vargas Llosa té una posició molt clara al respecte: "«La cultura, en el sentido que tradicionalmente se ha dado a este vocablo, está en nuestros días a punto de desaparecer». Amb matisos, però els mots de l'escriptor peruà semblen molt encertats.

Llegir més

Joan Fuster, sempre amb nosaltres (OPINIÓ)

2012-04-19T03:01:00+02:00

L'aparició de l' Obra Completa de Joan Fuster, Assaig (2 volums) Edicions 62, és una gran alegria per la literatura catalana. Els textos de l'autor de Sueca apareixen aplegats d'una manera coherent i sistemàtica i alguns dels escrits constitueixen una autèntica sorpresa pel lector.

Llegir més

Cent anys del naixement de Calders (OPINIÓ)

2012-03-26T04:57:00+02:00

Aquest setembre es celebrarà el centenari del naixement de Pere Calders a Barcelona. Considerat per molts com un dels millors escriptors em llengua catalana del segle XX, la seva figura adquireix dimensions enormes quan es parla de la seva tasca com contista on Calders, que barreja com ningú allò que és fantàstic i allò que és real, confecciona un món propi i singular.

Llegir més

Medalles justes a dues figures de la cultura catalana (OPINIÓ)

2012-03-13T08:39:00+02:00

Josep Maria Ainaud de Lasarte i Antoni Badia i Margarit han estat guardonats amb la Medalla d'Or de la Generalitat. És un premi absolutament merescut ja que estem davant de dos figures claus en el panorama cultural català dels darrers cinquanta anys. El primer en l'àmbit de la història i l'estudi de la política catalana. Lasarte, entre altres mèrits, és especialista en Enric Prat i creador del Societat Catalana d'Estudis Jurídics i Socials, una institució que ha realitzat una tasca enorme. També destaca, sens dubte, el seu important paper en la creació del Grup d'Advocats Demòcrates.

Llegir més

Catalunya i el ministeri de Cultura (OPINIÓ)

2012-03-13T08:38:00+02:00

En temps de retallades i d'èpoques econòmiques complicades sempre surt a llum la necessitat de reduir la despesa dedicada a l'àmbit cultural. Resulta força evident que si s'ha de prioritzar entre invertir en aspectes sanitaris, d'ajudes socials o educatius o invertir a despeses culturals, els primers s'han d'intentar retallar el menys possible.

Llegir més

L'última novel·la de Paul Auster (OPINIÓ)

2012-02-01T04:59:00+02:00

L'escriptor nord-americà Paul Auster ha publicat la seva darrera novel•la "Diario de invierno", que per cert, esperem que en breu es publiqui en català. En una temàtica molt recurrent i ben escrita per l'autor, Auster torna la mirada sobre si mateix i aprofita les primeres mostres de la vellesa per rememorar aspectes cabdals d'alguns episodis de la seva vida fins aconseguir un autoretrat.

Llegir més

El tancament de llibreries és una mala notícia (OPINIÓ)

2012-01-10T04:12:00+02:00

La llibreria Ancora y Delfín de Barcelona tancarà en breu. Situada a la Diagonal de Barcelona és, sens dubte, una de les més emblemàtiques de la ciutat, però no ha pogut evitar que la crisi acabés amb ella. Una llàstima perquè poc a poc els llibreters tradicionals van plegant i deixen a la ciutat sense una part dels negocis que li atorguen més caliu i identitat.

Llegir més

El ministre Wert ho ha de saber des del principi: la immersió no es toca (OPINIÓ)

2011-12-22T04:04:00+02:00

José Ignacio Wert és el nou ministre de Cultura, Educació i Esports del primer govern de Mariano Rajoy. Com a tothom quan arriba a un càrrec se li ha de donar el marge de temps mínim i prudencial per realitzar les primeres valoracions sobre la seva tasca, però ja podem avançar que serà cabdal veure quina és la línia d'actuació que tindrà el nou ministre en temes d'educació i en concret pel que respecte a Catalunya el tema de la immersió lingüística.

Llegir més

Cal potenciar el llibre digital en català (OPINIÓ)

2011-11-04T10:19:00+02:00

És evident que el paper del llibre digital cada cop serà més important. Quin serà el final d'aquest camí ningú no ho sap a hores d'ara, però que una bona part del futur de el món editorial passa per la digitalització de continguts és evident.

Llegir més

Les traduccions i el català (OPINIÓ)

2011-10-24T09:06:00+02:00

Per sort pels lectors catalans les obres dels grans escriptors russos gaudeixen d'un número molt important de traduccions en llengua catalana. En aquest cas s'ha de dir que el nivell alt de les mateixes no es redueix als autors del segle XIX com Pushkin, Tolstoi, Dostoievski, Bugakov o Chejov, sinó que també hi ha traduccions de gran qualitat de, per exemple Vasili Grossman i del seu famós"Vida i destí".

Llegir més

Sagarra i Catalunya (OPINIÓ)

2011-10-17T09:46:00+02:00

En els 50è aniversari de la mort de l'escriptor Josep Maria de Sagarra la seva figura ha donat un gir important. Malgrat ser un escriptor molt prolífic, la seva obra té 40 obres de teatre, 12 poemaris, centenars d'articles, traduccions de Dante i Shakespeare, i dos obres en prosa molt conegudes com Vida Privada i Memòries, sembla com si el seu llegat quedi una mica lluny de la Catalunya d'avui. Res més lluny de la realitat. Sagarra va veure la coses amb molta més claredat del que molts es pensen i va estar més involucrat en els temes polítics i socials del que sovint s'ha cregut.

Llegir més

Un bon acord pel futur del cinema en català (OPINIÓ)

2011-09-29T02:44:00+02:00

Molt bon acord el que han signat la conselleria de Cultura i el Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya. Segons el mateix, es doblaran 25 pel.lícules en llengua catalana. Un fet que provocarà que 1'5 milions de ciutadans tinguin opció a veure cinema en català en front dels 117.000 que hi van anar l'any 2010.

Llegir més

La literatura catalana també pot ser èxit de vendes (OPINIÓ)

2011-09-23T03:22:00+02:00

L'èxit de Jaume Cabré i la seva novel.la "Jo confesso" reobre una sèrie de debats sobre la llengua catalana i la seva capacitat de produir èxits comercials. Doncs bé, amb l'obra de Cabré queda demostrat que amb bona literatura i amb bons equips de distribució i de marqueting la literatura catalana té tant bona sortida com qualsevol altre. La qüestió és fer les coses bé. És evident que la llengua catalana té per dimensions numèriques (una dimensió no tant petita com alguns ens volen fer creure) un determinat sostre de sortida comercial. Per número de parlants i de possibles lectors no gaudirà possiblement de la mateixa quantitat de vendes que l'anglès, el francès o el castellà, però aquesta situació numèrica no implica que, des de la perspectiva econòmica, un bon llibre publicat en català no pugui ser beneficiós per l'editorial i per l'escriptor. De fet, altres països amb una llengua amb la dimensió de parlants que té el català no es plantegen mai aquest debat i publiquen amb el seu idioma amb tota normalitat empresarial.

Llegir més

En memòria de Grau Garriga (OPINIÓ)

2011-08-31T01:31:00+02:00

Ens ha deixat Josep Grau Garriga un dels grans artistes catalans del SXX. Possiblement es tracta d'una figura no prou coneguda per l'opinió pública i no ha ocupat els lloc que la seva tasca es mereixeria. Grau Garriga va ser un dels renovadors més destacats muralistes de Catalunya i un dels elements claus del pes que l'art del tapís ha tingut en el nostre país durant els darrers anys.

Llegir més

Intel.lectuals de pa sucat amb oli (OPINIÓ)

2011-07-04T09:09:00+02:00

Sempre és difícil adjectivar i tampoc sembla que sigui una tècnica gaire aconsellable per qualificar persones. Així, des de fa un temps sobta la gosadia d'alguns per proclamar-se intel.lectuals.Catalunya i l'Estat Espanyol deuen ser els llocs amb més intel.lectuals per metre quadrat del món. Ningú té molt clar quesignifica exactament la paraula, ni sap atorgar-li un contingutconcret, més enllà de deixar anar que el concepte intel.lectualcomença amb Emile Zola i el seu famós J'accuse. Però hi ha una sèrie de persones que els hi sembla que si ells mateixos es qualifiquen comintel.lectuals les seves opinions es situen immediatament per sobrela de la resta de ciutadans. És una mena d'autocomplaença ideològica que uns quans s'han atribuït amb el suport de determinats mitjans de comunicació.

Llegir més

Némirovsky entre "Els gossos i els llops" (OPINIÓ)

2011-05-13T06:22:00+02:00

La editorial La Magrana ha publicat darrerament el llibre d'Irene Némirovsky "Els gossos i els llops". Una de les millors obres de l'escriptora ucraïnesa on mostren de ple aquells trets que l'han convertida en una de les més grans escriptores russes del segle XX. Némirovsky reflexa perfectament l'època que li va tocar viure. De manera minuciosa, però sense enfarfegaments, l'autor ens mostra la situació del jueus a la Rússia de poc abans de la II Guerra Mundial.

Llegir més

El món de Murakami (OPINIÓ)

2011-05-01T08:14:00+02:00

La darrera novel.la de l'escriptor japonés Haruki Murakami, 1Q84, reflexa a la perfecció la seva manera d'entendre l'escriptura. Murakami crea un món absolutament personal. A mig camí entre allò que és real i allò que és fictici, fins a un punt que a vegades és difícil de discernir, les vides del dos personatges protagonistes, una noia que assassina maltractadors i un escriptor que encara no ha publicat cap novel.la, es mostren davant del lector que tal manera que l'embolcalla sense casi adonar-se'n.

Llegir més

Hans Fallada i els herois anònims (OPINIÓ)

2011-03-29T07:09:00+02:00

La història sovint només recorda els protagonistes famosos i s'oblida dels personatges anònims que sovint han realitzat tasques que esdevenen heroiques. Aquests i no altres són els protagonistes de la novel.la de Hans Fallada, Sol a Berlin. Ciutadans alemanys que, jugant-se la seva pròpia vida, van fer front al règim nazi. Homes i dones que semblaven una "vox clamantis in deserto", i que no esperaven cap mena de glòria posterior. Tant sols posar el seu gra de sorra per acabar amb el dolor humà i sortir d'una anestèsia col.lectiva.

Llegir més

TV3 no es veurà al País Valencià (OPINIÓ)

2011-02-18T06:52:00+02:00

Finalment s'han tancat les repetidors que permetien veure TV3 al PaísValencià. La mesura és de tant difícil justificació que fa casi inútiltot el que es pugui dir d'ella. Es podran argumentar raonsadministratives ridícules, raons legal absolutament injustificades queno s'aguanten per enlloc, motius culturals que carien enrogir aqualsevol personar amb un mínim sentit comú. La decisió nomès respona motius polítics. Uns motius polític que volen acontentar aquellssectors més radicals de l'anticatalanisme. No cal buscar res més.Sap grey especialment pels valencians que veien amb normalitat, comveien qualsevol altre cadena, TV3 i que ara es quedaran amb lapantalla en negre.

Llegir més

La llengua, la cultura i el Senat (OPINIÓ)

2011-01-19T08:06:00+02:00

Ara el problema econòmic, l'origen de la crisis es que al Senat es pugui parlar amb les llengües oficials que segons la Constitució vigent existeixen a l'Estat espanyol. Si algú llegeixi la reacció que durant aquests dies hi ha hagut en determinats mitjans de comunicació, aquesta mesura, que per cert no arriba ni tant sols al 1% del pressupost de la Càmera Alta, és una resolució que trasbalsa l'economia espanyola o que ha fet perillar l'estabilitat de la borsa. Doncs no. La mesura molesta sí, però no és ni molt menys pel tema econòmic. Molesta pel que representa. Molesta perquè recorda que l'Estat Espanyol és una realitat complexa, amb més d'una llengua. I que seria deure de l'Estat promoure aquesta riquesa cultural. És curiós, molt curiós veure com aquells que es posen tot el dia la paraula Constitució a la boca, que volen presentar-se davant de l'opinió pública com a guardians de la mateixa, al mateix temps se la volen saltar en dos dels seus preceptes fonamentals.

Llegir més

Mascarell i el cinema en català (OPINIÓ)

2011-01-07T03:30:00+02:00

El nou conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha indicat que farà tot el possible per tal d'equiparar la presència del català a les pantalles de cinema de Catalunya. És un objectiu imprescindible atès la poca presència de la llengua catalana en tots els cinemes del territori (situada al voltant del 6%).

Llegir més

Els conceptes i els mots (OPINIÓ)

2010-12-14T08:22:00+02:00

Va aixecar molta polèmica el discurs que el darrer Premi Nobel de Literatura, Mario Vargas Llosa, on entre altres molts temes, com la crítica a les dictadures, la necessitat de la ficció literària per sobreviure o la indispensable lluita pels drets humans, esmentava el perill dels nacionalisme. No cal dir que el text ha estat molt comentat a Catalunya perquè Vargas Llosa mencionava específicament el cas espanyol i deia que tant de bo que els nacionalismes no trenquessin allò que va aconseguir la transició espanyola. S'ha de dir que tot i que està ben escrit, no es podia esperar menys d'un escriptor del seu nivell, Vargas Llosa juga amb el llenguatge i els conceptes per tal d'aconseguir una barreja tal que en principi fa impossible argumentar en contra res del que exposa en el text, però llegit amb calma apareixen al llarg dels mots i les idees esmentades hi ha una certa trampa en el discurs de l'escriptor peruà.

Llegir més

Joan Margarit, poeta (OPINIÓ)

2010-11-18T07:26:00+02:00

La poesia de Joan Margarit torna a brillar amb tota la seva potència en el seu darrer llibre de poemes "No era lluny ni difícil". Margarit aconsegueix mostrar-se ja amb una exactitud i una madurés impressionat a l'hora d'escollir cada mot, d'escollir cada vers. Durant la lectura dels poemes s'hi pot trobar tota una reflexió vital sobre els diversos aspectes de la vida: el pas dels anys, l'amor, el sexe o la mort.

Llegir més

Conèixer Segarra mitjançant "Vida Privada" (OPINIÓ)

2010-11-05T07:24:00+02:00

"Vida privada" de Josep Maria de Segarra és un reflexa perfecta de la Barcelona de les darreries del S XIX i de principis del SXX. Ara, el públic barceloní té l'oportunitat de veure la novel.la de Sagarra posada en escena al Teatre Lliure Montjuïc i és una bona oportunitat per familiaritzar-se en una època cabdal en la història de Catalunya. Un mosaic perfecte de personatges que permeten comprendre millor els esdeveniments posteriors (la guerra civil) i entendre els inicis del moviment catalanista i les diverses posicions que es forjaven respecte ell.

Llegir més

El centenari de la mort de Tolstoi (OPINIÓ)

2010-10-23T04:55:00+02:00

És l'any del centenari de la mort de Lleó Tolstoi. El gran escriptor rus, considerat una de les cimeres del realisme i un dels grans de la literatura universal continua essent una figura plena de vigència. El seu missatge filosòfic i literari es pot compartir o no, però pel pes i la importància que el seu pensament a tingut a llarg de tot el segle XX i la primera dècada del XXI provoquen que la seva obra tingui avui en dia un enorme interès.

Llegir més

Qui guanya els premis? (OPINIÓ)

2010-10-11T04:10:00+02:00

L'atorgament del Premi Nobel de literatura a Mario Vargas Llosa, absolutament merescut per la seva enorme tasca com escriptor, ha provocat una seguit de reaccions una mica desconcertants, malgrat que si s'examinen amb calma, no podien ser inesperades. Que si el premi és un reconeixement a la llengua castellana, que si és un orgull per tots els que parlen castellà i ha provocat un reguitzell de "patrioterisme de pa sucat amb oli" precisament, en molts casos, de persones que ni tant sols han llegit una sola novel.la de Vargas Llosa i és molt probable que no n'hagin llegit de cap altres escriptor.

Llegir més

El nivell de la televisió (OPINIÓ)

2010-09-28T06:33:00+02:00

És ja francament insuportable. El panorama de la graella televisiva a l'Estat espanyol no s'aguanta per enlloc. El programes que ocupen la major part de les franges televisives han arribat a un punt francament vomitius. No és tracta de dir a la gent que ha de veure i que no ha de veure. En un país democràtic cadascú és ben lliure de mirrar allò que li vingui de gust, però que un programa obtingui una gran audiència no significa pas que sigui de qualitat. Així com els ciutadans tenen dret a escollir quin canal miren, les televisions també han d'acceptar les crítiques que poden rebre i d'emparar-ho tot amb el missatge que els telespectadors són lliures. És cert, però la llibertat s'ha d'acceptar en ambdues direccions.

Llegir més

Centenari de naixement de Maragall i els temes de sempre (OPINIÓ)

2010-09-20T07:53:00+02:00

L'any del centenari de la seva mort, l'escriptor Joan Maragall està d'una actualitat de la que ell mateix s'hagués sorprès. Els motius són diversos, però se'n podrien destacar dos: en primer lloc, la qualitat de la seva obra que situa al poeta de l' "Oda Infinita" entre els grans de la literatura catalana.

Llegir més

Sense acomplexar-se (OPINIÓ)

2010-08-23T07:53:00+02:00

La ciutat de Barcelona és des de fa uns anys una ciutat acomplexada. I quan es diu acomplexada em refereixo a la manca de valor polític que han tingut durant molts anys els seus dirigents polítics per prendre determinades mesures "acollonits" perquè des d'algun lloc se'ls titllés de "poc progres", de conservadors recalcitrants o de no ser el suficientment moderns. ..El resultat d'aquesta actitud ha estat el deteriorament progressiu de la ciutat en determinades zones, el barri antic és un exemple emblemàtic, i una Barcelona on la qualitat de vida és cada cop més baixa.

Llegir més

Barcelona i la cultura (OPINIÓ)

2010-07-27T07:46:00+02:00

Barcelona ha estat tradicionalment una ciutat avançada en l'àmbit cultural. Però que ha perdut pistonada és un fet evident, malgrat alguns polítics i dirigents no els hi agrada sentir-ho.S'ha volgut fer de Barcelona una ciutat tant "avançada", tant "pijoprogre" que s'han destinat diners públics a activitats culturals amb un nivell de qualitat més aviat escàs, però que això sí, cobria els paràmetres mínims per quedar bé.

Llegir més

La Llei del cinema i el consens (OPINIÓ)

2010-07-02T06:16:00+02:00

La coneguda popularment com Llei del Cinema ja s'ha aprovat davant de l'oposició ferma d'una gran part del sector que la veu econòmicament inviable i, especialment amb el paper frontalment contrari de les "malors" que han dit que si el text es manté com està a partit del primer de gener de l'any que ve, les pel.lícules arribaran a Cataluya només en versió original sense subtitular. D'altre banda, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras,ha indicat reiteradament que molt aspectes del text legal s'han de desenvolupar i que és en aquets moment on s'han d'obrir les portes del diàleg per arribar a acords entre ambdues parts.

Llegir més

Escriptors en llengua catalana (OPINIÓ)

2010-06-16T03:36:00+02:00

Si ara vostè sortís al carrer i preguntés a l'atzar a quinze joves d'entre catorze i setze anys el nom de cinc escriptors actuals en llengua catalana, tindria, molt probablement, greus problemes per superar la prova. És més, no la superaria. És cert que aquesta situació no és només pròpia de la literatura catalana, però també és evident que el desconeixement dels escriptors que escriuen en català és encara més palès.

Llegir més

Aquells cantants de fa tants anys (OPINIÓ)

2010-06-03T09:08:00+02:00

La Nova Cançó va significar un brot de llibertat a Catalunya durant uns anys certament complicats per la cultura catalana. És ara, amb més perspectiva històrica, que es comença a valorar amb tota la seva importància el paper que una sèrie de noms desconeguts fins aquell moment, van aparèixer aquells noms que esdevindrien la banda sonora de la seva vida per molts catalans.

Llegir més

Interessen els museus? (OPINIÓ)

2010-05-24T07:45:00+02:00

Convé millorar el sistema de captació de públic pels museus. La dada que el Museu Picasso de Barcelona ha perdut 200.000 visitants aquest any és una mostra que, per molt important que sigui el museu i l'artista que es pot visitar, és necessari realitzar una sèrie d'accions que facilitin l'assistència del públic al museus, un del eixos fonamentals en la cultura del país.

Llegir més

Pere Català i Pic, gran fotògraf (OPINIÓ)

2010-05-18T08:37:00+02:00

A finals del segle XIX la fotografia ja havia assolit gran popularitat i es produïa un ascens de la mateixa com a gènere artístic, això va fer que s'interessés tant pels progressos tècnics i científics aplicats al camp fotogràfic com pels d'expressió artística. Aquesta dualitat tècnica-art també es mostra en l'aplicació de la fotografia en el camp publicitari. El panorama de la fotografia catalan va patir canvis estimulants durant el primer terç del segle XX i la seva obra va ser paral.lelament a aquest progrés superant el pictorialisme regnant i defensant l'especificitat del llenguatge fotogràfic. Al mateix temps va estar obert a l'evolució de la fotografia moderna que es desenvolupava a Europa, encara que va quedar en gran part truncada per la guerra civil i la implantació del franquisme. És en aquest context que s'ha desituar l'obra de Pere Català i Pic.

Llegir més

La televisió d'avui (OPINIÓ)

2010-05-15T08:04:00+02:00

Durant molts anys quedava més culte o més progre dir que la televisió era un porqueria, que atordia a les persones i que embolcallava a tothom dins un pensament únic. Aquesta teoria, amb certa predicació en mitjans anomenats intel.lectuals, va gaudir de molt predicament durant anys, especialment els 70 i els 80, i encara ara té un cert suport. Per sort, aquesta tesi ja està superada. La televisió és una eina neutre, ni bona ni dolenta. La seva valoració depèn de l'ús que s'en faci.Si convé, però, realizar uns comentaris a determinats aspectes que configuren la televisió d'avui.

Llegir més

Una nova edició de la Fira Internacional de Llibre Antic (OPINIÓ)

2010-05-11T08:06:00+02:00

Barcelona viurà fins el dia 16 de maig la Fira Internacional del Llibre Antic. És com sempre una alegria. Veure Passeig de Gràcia plena de parades farcides de llibres amb olor de temps passat és sempre agradable per aquells als que els hi agrada estar embolcallats de llibres.

Llegir més

Joan Sola, guardó merescut (OPINIÓ)

2010-05-09T02:21:00+02:00

El lingüista Joan Sola ha guanyat el IX premi Joan Coromines per la seva tasca per la llengua i la cultura catalana. Una feina que ha realitzat al llarg de tota la seva vida. Catalunya, mitjançant les seves institucions, fa bé en atorgar i valorar amb la seva justa mesura aquells a personatges de la vàlua de Sola uns dels historiadors de la llengua més importants que ha donat el nostre país en els darrers anys.

Llegir més

Intel.lectuals (OPINIÓ)

2010-05-02T07:56:00+02:00

És un debat recurrent saber quin és el paper del intel.lectuals. Si han d'actuar de consciència crítica de la societat, si han d'esdevenir com a models d'actuació a seguir, si han de reflexar el món i la societat que els hi ha ticat viure...No és una pregunta que tingui fàcil resposta. Potser ni en té i algú s'ha passat massa temps cercant-la de manera inútil.

Llegir més

Els clàssics grecs (OPINIÓ)

2010-04-26T08:01:00+02:00

Pepa Plana realitzarà un muntatge sobre el mite tràgic de la Penèlope d'Homer. És una bona notícia. Els mites grecs no han passat pas d'actualitat, al contrari, els problemes i les situacions que plantegen gaudeixen d'una presència fora de tot dubte. L'amor, la gelosia i l'estudi de la condició humana que representa l'obre homèrica tenen un nivell pràcticament inigualable que ha superat amb escreix el pas del temps.

Llegir més

Gràcies Sant Jordi, fins l'any que ve (OPINIÓ)

2010-04-24T08:37:00+02:00

La diada de Sant Jordi és una de les grans festes de la cultura catalana. Alguns indiquen que potser manca una mica d'excel.lència literària en les obres i que el nivell de qualitat no és el millor dels possibles. Tant se val. És una discussió inútil. El mñes important de la festa del 23 d'abril és que la literatura esdevés per un dia gran protagonista. I sigui com sigui aquesta és una bona notícia. Encara que sigui un dia a l'any, els llibres prenen un protagonisme que no tenen en cap altre dia i això sempre es positiu.

Llegir més

La cultura i la crisi (OPINIÓ)

2010-04-20T08:51:00+02:00

És evident que un dels primers sectors que ha patit la crisi econòmica és el de la cultura. Les penúries econòmiques han colpejat fortament el món editorial, dels museus, del teatre i del cinema. Era d'esperar. Afrontar la crisis, el que queda d'ella que pot ser molt, amb valentia i optimisme és un requisit indispensable perquè el sector de la cultura, mai massa procliu a l'abundància econòmica, aguanti el pas.

Llegir més

Els premis i la cultura (OPINIÓ)

2010-04-14T05:36:00+02:00

Els premis formen part de la cultura. Ara bé, la importància que cadascú els hi atorgui ja és una cosa diferent. És difícil trobat premis culturals d'envergadura que no tinguessin les seves llistes de premiats plens de polèmica. No només per aquells que l'han rebut, sinó, i més sovint, per aquells que s'han quedat sense guanyar-lo. Aquesta constatació resulta evident si és dona un senzill cop d'ull a la llista de premis Nobel de literatura per veure que molt probablement hi ha alguns que no hi haurien de ser i, en canvi, hi ha absències que no s'aguanten per enlloc. El mateix es podria dir, per exemple, dels Oscars de cinematogràfics.

Llegir més

Kurosawa (OPINIÓ)

2010-04-11T08:38:00+02:00

Akira Kurosawa és probablement el director de cinema japonès més important de la història. Aquest mes s'està celebran el centenari del seu naixement arreu del món i també amb diferents actes a Catalunya. El lloc de privilegi que té Kurosawa és del tot just. Pel.lícules com Ranshmon, Els set samuaris o Dersu Uzala constitueixen un llegat prou important perquè sigui considerat una dels mestres del serè art.

Llegir més

Fa 50 anys un nou cinema va aparèixer... (OPINIÓ)

2010-04-05T08:06:00+02:00

La "Nouvelle Vague" és un dels moviments cinematogràfics més important del cinema europeu. Noms com els de François Truffaut, Jean-Luc Godard, Jacques Rivette, Éric Rohmer o Claude Chabrol, Louis Malle i sobre tots ells el seu precursor Jean Pierre Melville formen part del millor de la cultura europea. La pitjada que aquests directors han deixat encara perdura amb tota la seva força i res fa pensar que es dilueixi. Al contrari, la seva magnitud s'ageganta amb el pas dels anys i la seva influència en els nous directors és enorme.

Llegir més

Sort al Grec 2010 (OPINIÓ)

2010-03-29T11:26:00+02:00

El Grec és un dels esdeveniments culturals més importants que cada any es realitzen a Barcelona i, perquè no dir-ho a Catalunya. La programació sempre està oberta a tot tipus de debat i, com tot, és millorable, però en general el nivell de qualitat és força acceptable. Aquest anys l'obertura del programa correspon al clàssic d'Esquil, Prometeu.

Llegir més

Europa i el cine en català (OPINIÓ)

2010-03-28T07:01:00+02:00

La Comissió Europea ha demanat temps per estudiar la legislació del Parlament català sobre el cinema, la coneguda popularment com Llei del Cinema. L'organisme europeu ha acceptat les queixes del Gremi de Cines. S'ha d'esperar a veure quina és la decissió sobre un tema que s'ha polititzat en excés. Hi ha hagut massa soroll sobre un text legal molt senzill que l'única cosa que preten és equiparar l'enorme desavantatge i inferioritat en la que es troba la llengua catalana en la difussió cinematogràfica.

Llegir més

Núria Folch (OPINIÓ)

2010-03-24T07:25:00+02:00

Ens ha deixat Núria Folch. No era un persona molt coneguda pel gran públic, però si dins del món editorial i de la cultura catalana. Va ser la dona de l'editor i escriptor Joan Sales, autor de la novel.la Incerta Glòria. Filla d'una família benestant de Barcelona, es va encarregar de la darrera obra de Mercè Rodoreda, "La mort i la primavera".

Llegir més