Francesc Marcé i Puig -Bloc de crítica i anàlisi social -Autobiografia evolutiva-

Aspiracions

2026-04-12T19:48:00.004+02:00

"ASPIRACIONS"

Aspiracions i respiracions,

si no van compassades,

poden cremar il·lusions,

poden malbaratar anyades.

Sols xoquen les locomotores

si les direccions són oposades,

si són a deshores les hores,

si els frens són endebades.

Anirem afegint furgons

al tren de les nostres vides,

maridant paus i passions,

conjuminant cels clars amb trons,

guanyant totes les partides,

ultrapassant tots els alturons.

Francesc Marcé i Puig

12 d’abril del 2026.

Esclarissaments

2026-04-11T18:34:00.002+02:00

"ESCLARISSAMENTS"

Esclarissat l'esperit

claudiquen amargors

més enllà de la calma.

Potser no està tot dit;

cal foragitar temors

lluny de la nostra balma.

Furgant sens esclafit,

sens pauses ni més pors,

ni el palmó, ni la palma,

ni un cel espaordit;

reposades les ardors,

tan sols la mar en calma.

Francesc Marcé i Puig

11 d’abril del 2026.

Sotragades

2026-04-09T03:17:00.003+02:00

"SOTRAGADES"

Sotracs i sotragades

confiten l'esperit

de mel amarga.

Potser no és endebades

l'esguard de fit a fit,

la mirada llarga,

sens cures enllaunades,

ni menges de bon profit,

ni l’oreig que embarga,

ni corcs a la papada,

ni un seny gaire exhaurit,

ni la fragor d'una Farga.

Nuesa insospitada,

un afany reeixit,

una faç que no s'amaga,

cap dèria encauada,

veus lluny del brogit

i claror que mai s’apaga.

Francesc Marcé i Puig

9 d’abril del 2026.

Inusual

2026-04-07T11:38:00.002+02:00

"INUSUAL"

Inusual

és llençar dards

sense fer mal.

Inusual

és ser covard

i tant se val.

Inusual

dur estendards

com un pardal.

Inusual

tan sols ser part

lluny del total.

Inusual

lloar els bards

sens fer cabal.

Inusual

finalitats

sens ideals.

Inusual

veure els infarts

com un regal.

Inusual

fer tants aparts

sense final.

Inusual

ser alliçonats

sense moral.

O vaig errat

i això és avui

l’habitual.

Francesc Marcé i Puig

7 d’abril del 2026.

Una llarga besada

2026-04-06T14:04:00.002+02:00

"UNA LLARGA BESADA"

Una esmolada dalla

sotragueja un cor que no calla.

S’esllavissen entre els dits

dolços piulets espaordits.

Foscos núvols gegants

deixen buides les mans.

Un cop oblidats tots els dols

ja no resten consols.

Tan graonada la nit

arrabassa el darrer crit.

Massa curta l'estada

del follet i la fada.

Massa breu la lliçó

de no trepitjar el galindó.

Si són testos i olles

destorben tantes virolles.

Si són frecs encisats

destorben massa embats.

Sols una llarga besada

pot fer vessar la mirada.

Francesc Marcé i Puig

6 d’abril del 2026.

Flaires

2026-03-29T18:06:00.002+02:00

"FLAIRES"

Fa flaire de porc

tanta paraula vana.

Fa flaire de mort

la ferum que s'encomana.

Fa flaire de poc

aquest excés de galindaines.

Fa flaire de sort,

que és sols promesa malsana.

Fa flaire d'udol

de llop que assetja les cabres.

Fa flaire de por

i afebliment d’esperances.

Fa flaire de consol

per puixances arronsades.

Fa flaire de corc

avar de falses grandàries.

Fa flaire de port

on ja no hi resta cap barca.

Fa flaire de dissort

per qui no paeix tanta bajanada.

Fa perdre el cor

aquest imperi de la bafarada,

l’oblit del record

de velles sentors que alenaven.

Francesc Marcé i Puig

29 de març del 2026.

Ves a saber

2026-03-27T20:43:00.002+01:00

"VES A SABER"

Ves a saber si un dia,

quan les bèsties cantin a cor

-del cert, no en teoria-

-tant si és de nit o de dia

s'acabi aquest culte a la mort.

Ves a saber si de sobte,

-quan ploguin elefants roses-

algun profeta opta,

-i no és rondalla o conte-

per foragitar tantes noses.

Ves a saber -ningú sap quan-

potser quan ploguin estels de vida,

els difunts ja no marxaran;

no hi haurà nans ni gegants,

ni cap criatura arraulida.

I així s'acaba la cançó,

després de què en aquests versos

-pispant la forma a en Rubió-

-poc a poc, com qui no vol-

li he manllevat rima, anversos i reversos.

Francesc Marcé i Puig

27 de març del 2026.

Queixes sense tall

2026-03-19T23:14:00.000+01:00

"QUEIXES SENSE TALL"

Queixes esgarrades,

llances sense tall,

sang a les cantonades,

oblits interessats

de mal viatges passats,

certeses esqueixades,

ànsies esmicolades,

els desitjos un borrall.

Ens deixen en herència,

mai cap més música,

tan sols terrabastall,

simfonies fúnebres,

absències sens presències,

una sola, única,

opció forassenyada:

mai més mirar-nos al mirall.

Francesc Marcé i Puig

19 de març del 2026

Torbs (llunyans?)

2026-03-13T10:52:00.003+01:00

"TORBS (LLUNYANS?)"

Escup el cel a llars llunyanes

maleïts estels farcits de mort;

ximples males marors que s'encomanen,

virus vaccinats contra cap plor.

Tòtils enyoradissos d'holocausts

planten sements de destrucció,

mala imitació de falsos Fausts,

plagi de tirans en extinció.

Ens volen espaordits sense conhort,

prô “direm la veritat sense repòs”. (*)

“Amb la cançó bastim en la foscor

altes parets de somni, a recer d'aquest torb.

Ve per la nit remor de moltes fonts:

anem tancant les portes a la por”. (*)

Francesc Marcé i Puig

13 de març del 2026.

(*) Salvador Espriu. La pell de brau.

TORBS LLUNYANS (YouTube)

Humans

2026-03-12T16:34:00.000+01:00

"HUMANS"

Ai pobres humans,

tan petits creient-se grans,

sols depredadors

de qui són els seus germans;

caníbals de ses llavors.

Vivint en unes closques,

mons fets de deliris,

cap llum, sempre a les fosques,

confonent mapa i territoris,

sempre fent giragonses

per no arribar enlloc,

creient dominar el foc,

perduts en estira i arronses.

Esclaus de grans entelèquies,

amb déus sempre fets a mida,

reproductors d’exèquies,

defugint sempre l'eixida.

Potser us cal desaparèixer,

avars de golafreria.

Anihilar no vol dir créixer,

ni depredar vol dir fer via.

Francesc Marcé i Puig

12 de març del 2026.

Pit-roig

2026-02-25T19:58:00.003+01:00

"PIT-ROIG"

Pit-roig, que dones la benvinguda al vespre,

quan ja tafaneja la nit,

amb cant, garbuix d'estornell, rossinyol i merla,

malgrat tenir un cos tan petit;

sentir-te tota melangia esberla,

tota menja fa bon profit;

ets una imperceptible perla

dins d'un món tan arraulit.

Què seria de nosaltres

sens ta nímia presència,

sens ton posat de setciències

i aquest pit rogenc com unes galtes?.

Fugiríem a la cerca d’indulgència,

més enllà d'on abasta l'oblit.

Francesc Marcé i Puig

25 de febrer del 2026.

Melangia

2026-02-25T01:09:00.003+01:00

"MELANGIA"

Cabdells que s'esfilagarsen

omplen estances buides

d'alens i altres motllures,

talment perquès que es dispersen.

Moments esmaperduts

-seguits d'esmes que eructen-

lluiten per no ser vençuts

pels rebufs que hi impacten.

Ben poca cosa hi resta

a l’hora de fer recompte;

ni la flor de la ginesta;

potser un ànim que es bescompte,

una raó que ha fet festa,

un seny que no va amb compte.

Francesc Marcé i Puig

25 de febrer del 2026.

CRÒNIQUES DEL NO-RES

2026-02-23T20:23:00.003+01:00

Cròniques del no-res. Edicions Tarannà. 2026.

#Poesia #poetry #FrancescMarce

CRÒNIQUES DEL NO-RES Ed. Tarannà. 2026.

(enllaç a la presentació del web de l'editorial)

Cròniques del no-res

2026-02-16T21:27:00.002+01:00

CRÒNIQUES DEL NO-RES. Ed. Tarannà. 2026.

Francesc Marcé i Puig.

#Poesia #poetry

A llibreries en format paper.

Es pot descarregar en format epub clicant al títol d'aquest article.

Ja el tenim aquí,

acaba d'arribar;

ja el podeu sortir a caçar

i guardar-lo a bon recer.

Si el voleu domesticar

us caldrà un filaberquí.

Llibres publicats. Enllaços de decàrrega gratuita.

2026-02-10T17:06:00.005+01:00

Des d'aquests enllaços es poden descarregar gratuitament quasi tots els llibres de l'autor (Francesc Marcé i Puig) des de la seva pàgina del web Academia.edu en el cas dels llibres sobre comunicació i des d'aquest mateix bloc pel que fa als de poesia.

Tan sols cal clicar al títol del llibre que es vulgui descarregar.

Nota: si s'accedeix a aquest article des d'Intagram cal "obrir a Chrome" per poder obrir els enllaços de descàrrega.

Llibres sobre Imatge, Disseny i Comunicació:

-El niño frente a la imagen fílmica con "ruptura" (Intento de aproximación semántico-pragmática al análisis de la comunicación). 1977, ICE, UB.

-Teoria y análisis de la imágenes. Una introducción. 1983. EU. Ed Universitat de Barcelona.

-Publicidad, mixtificación y adolescencia. (La recepción de los spots televisivos). 1984. EU. Ed Universitat Barcelona.

-La conducta como comunicación. Problemas de método y teoria. 1987. Publicacions Universitat de Barcelona. Tesi doctoral. Microfitxes.

-Conducta y comunicación. Una perspectiva sistémica. 1990. Barcelona. PPU.

-Investigación de la eficacia en el signo visual. Las variables formales en los signos de marca. 2018. Universitat de Barcelona.

-Fundamentos del relato visual. Guía para el análisis de la imagen narrativa. 2019. Universitat de Barcelona.

-Códigos visuales. Autonomía del nivel perceptivo. 2021. Universitat de Barcelona.

-Recerca i disseny de producte (Projecte automoció) -Una experiència didàctica-. 2025. Universitat de Barcelona.

Llibres de poesia:

-Mai m'he considerat poeta. Poemes del segle XX i el XXI (i uns quants contes). 2020.

-De merles, gripaus i altres cabòries. 2021.

-Cants de sirena. 2022.

-Faules immorals (Poemes desperts). 2023.

-Esquitxos i impressions. 2024.

-Sang, suor i anissos (Antologia personal i quelcom més). 2025.

-Cròniques del no-res. 2026. Edicions Tarannà. Barcelona.

Sol d'hivern

2026-02-03T13:46:00.000+01:00

"SOL D'HIVERN"

Sol civilitzat,

d’hivern,

amoixa pells

lluny de l'infern.

Concert de vent,

per barana i onatge,

pentina el paisatge

erm d’una ignota platja.

Coloms obsessius,

lluny dels seus nius,

assetgen els escassos

cossos lassos.

Dos ciclistes despistats,

pitgen fre

per fer un mos arrecerats.

S'ha aturat el món

per un instant

a una renovada platja gran.

Un punt mort

d'impavidesa,

dolç conhort,

adés amb tanta

pluja encesa.

Francesc Marcé i Puig

3 de febrer del 2026.

Ja n'hi ha prou

2026-01-29T15:21:00.001+01:00

"JA N'HI HA PROU"

Ja n'hi ha prou,

prou d’esclaus en pròpia terra,

prou de països colonitzats,

prou d’identitats fetes desferra,

prou de pobles anorreats.

Ja n'hi ha prou,

prou de contrades espoliades

per gegants amb peus de fang,

prou d'oligarques d'egos inflats,

prou de mentides mal contades,

prou de revoltes que es fan i es desfan.

Ja n'hi ha prou,

prou de líders mal venuts,

prou de líders mal comprats,

prou de llei de l'embut,

prou de queixes sense embat.

Ja n'hi ha prou,

prou de mites tecno-feudals,

prou de tirans sorruts o amicals,

prou de llengües assetjades,

prou de llengües dominants.

Ja n’hi ha prou,

prou de cultures reinflades

a preu d’altres somicants,

prou de pregones grandeses

a canvi d’orgulls minvants.

Ja n’hi ha prou,

tant és si els colons són francesos,

com si són americans,

tant és si són xinesos,

com si són castellans,

tant és si son israelians o russos,

danesos, turcs o sirians.

Ja n’hi ha prou,

tant és si els vassalls son quebequesos,

canacs, maies, asteques o aleutians,

tant és si són taiwanesos,

tibetans, africans o catalans,

tant si palestins o ucraïnesos,

groenlandesos o del Kurdistan.

Ja n’hi ha prou.

Ja és hora que els serfs s’aixequin

i foragitin els més grans,

fent que la terra tremi,

penjant tots els imperis

cap per avall del fanal més alt.

Francesc Marcé i Puig

29 de gener del 2026.

Prec

2026-01-24T14:01:00.002+01:00

"PREC"

Vull morir dins dels teus braços

i serà com no haver mort;

mil balcons plens de domassos

i una pau sense conhort.

Abraçada acollidora

que em fondrà fins l’infinit;

un profit sense penyora

d’un Tità mig arraulit.

Mai serà tard, mai serà d'hora,

mai més hores ni minuts,

cap més cel obac que plora,

ni grans planys, ni gemecs menuts.

Una gran solitud acompanyada;

jo un Neptú i tu una Fada.

Francesc Marcé i Puig

24 de gener del 2026.

Ofegats

2026-01-19T13:00:00.002+01:00

"OFEGATS"

S'esmuny per la vall de les tenebres

el darrer sanglot de veritat;

no són rocalls ni tan sols gebres;

tot just ardors de folls ben peixats,

entabanadors que estremeixen

cervells i cors engarjolats,

amb tronats somnis nounats,

que no alenen, sols panteixen,

ajornant velles conteses

com delits esbojarrats,

com fervors només preteses,

fantasies deforeres

sens cabuda a noves lleres

on ens volen ofegats.

Francesc Marcé i Puig

19 de gener del 2026.

Semblen prohoms

2026-01-19T00:05:00.003+01:00

"SEMBLEN PROHOMS"

S'escampen com heura maligna;

xuclen sangs amb cor de petxina;

estampen dallades benignes;

no transigeixen ni amb la propina.

Amaguen cucs verinosos;

rosers sense flors, tan sols espines;

no deixen ni carn ni ossos;

impenitents cleptòmans d'endorfines.

Passen bou per bèstia grossa;

amb un somriure assassinen;

granotes que no han estat capgrossos;

pintes que no pentinen.

Volen coloms,

esnifen catxes,

semblen prohoms,

tan sols són fatxes.

Francesc Marcé i Puig

18 de gener del 2026.

Super-herois

2026-01-08T22:15:00.002+01:00

"SUPER-HEROIS"

Super-herois

de pa sucat amb oli

endrapen el món a queixalades.

No hi ha ningú que els controli.

Sembla que van maldades

i tots plegats tan cofois.

Tant d'un com d'altre bàndol,

-tant és la procedència-

-tant és la narrativa-

-tant és què els motiva

sols regna la inconsciència

i res no atia a escàndol.

Més que una tragèdia grega,

tot plegat sembla un gran sainet,

un formatge ple de forats,

rosegat per xics buscabregues,

d'una inesgotable set

de sang, d'un públic astorat.

Francesc Marcé i Puig

8 de gener del 2026.

Confluirem

2026-01-01T19:36:00.002+01:00

"CONFLUIREM"

Sospirs de globulina

alleten el meu cor.

No puc dir que és la olor

dins mon nas anòsmic;

potser és el flaire

que deixa ton sabor.

Ta presència impregna

esquitxos de demà

que creixen més enllà

de tot esdevenidor.

Línies paral·leles

que tot fugint es troben,

espurnes dins la foscor,

quadratures de cercles,

pedres que s’estoven

amb una lleu remor.

Confluirem en un destí

de pa amb sucre i vi,

o de pa amb sucre i sal

-si et sembla més cabal-

sens que ningú marqui el camí,

ni ens esveri pas cap mal.

Francesc Marcé i Puig

1 de gener del 2026.

La màgia del capsigrany

2026-01-01T14:35:00.002+01:00

"LA MÀGIA DEL CAPSIGRANY"

No sé què passa enguany

que qualsevol capsigrany

és expert en qui sap què

sens que cap tasca calgui fer.

N'hi ha prou amb tenir l'eina

que faci sola la feina

i com per art d’encanteri

resolgui qualsevol misteri.

Qui sap on arribarem

amb tanta parafernàlia;

càndid qui creu que ens en sortirem

lluny de tota represàlia.

Duros a quatre pessetes

tantes feines mal fetes.

Francesc Marcé i Puig

1 de gener del 2026.

Giravolts

2025-12-26T12:05:00.003+01:00

"GIRAVOLTS"

Reguitzells d'estaquirots estabornits

sojornen i s'ofeguen dins dels llits

filant estirabots escarransits

com si ja no hi hagués més nits.

Ventall de cacics excretant romanços

mengen figues d'un altre paner

tot anorreant els mansos

com si ja no hi hagués res a fer.

Que déu ens agafi confessats

quan perdent el darrer alè

ens nodreixin sols els pecats

del que no fou però pogué ser,

d'aquell món nou desitjat

prô oblidat en giravolt matusser.

Francesc Marcé i Puig

26 de desembre del 2025.

Malfieu-vos

2025-12-22T12:11:00.002+01:00

"MALFIEU-VOS"

Malfieu-vos de qui no sap sobreviure

sens donar consells de com cal viure.

Malfieu-vos de qui no es sent a recer

sens dir-vos sempre què s’ha de fer.

Malfieu-vos de l’amo del veritable

que si no el seguiu us fa sentir culpable.

Malfieu-vos de qui us vol sempre implicats

sens que hagi gosat mai trencar els plats.

Malfieu-vos de qui tot ho denuncia

sempre que no li impedeixi fer via.

Malfieu-vos de qui clama alliberament

de tot i de tothom menys de sa gent.

Malfieu-vos de qui vol el retorn a l’essencial

malgrat sigui l’origen de tot mal.

Malfieu-vos de qui clama cap on anar

i quan hi ha arribat ja en vol tornar.

Malfieu-vos de tant de borinot

que no és feliç si no aneu amb el cap cot.

Malfieu-vos de qui a malfiar empeny

caient en paradoxa i a punt de perdre el seny.

Francesc Marcé i Puig

22 de desembre del 2025.