Francesc Marcé i Puig -Bloc de crítica i anàlisi social -Autobiografia evolutiva-

Empaitant paraules

2026-07-20T09:15:27.107+02:00

"EMPAITANT PARAULES"

Em plau empaitar paraules,

em plau caçar mots oblidats,

ocultes en velles faules,

perdudes en fulls descuidats.

Vetllar pel que sembla perdut,

alçant-les amb nova alenada,

refent el que el vent s'ha endut,

furgant novella tornada.

N'hi ha que em deixen embadalit

enfront l'esllavissada

d'un univers decandit

com una tassa vessada.

Em plau embolicar-me

caçant noves fites al vol,

perdent-me al fons de l'abisme

de tantes veus en estol.

No em trobareu mai esmaperdut,

ni enfonsat en llot llefiscós,

mentre encara rutlli el meu cos

i encara em resti salut.

Qui gosi tractar de despulla

aquesta llengua que ens mou,

com si ja no calgués el que fou,

com tardorenca fulla,

serà engolit per l’enrenou

d’un riu que tot ho remulla,

d’un esclafit que tot ho remou.

Francesc Marcé i Puig

20 de juliol del 2026.

Grinyols

2026-07-16T21:28:29.644+02:00

"GRINYOLS"

Em grinyola la sabata

com mal esgarip de gata.

Boina i nevat bigoti,

armilla fosca i gaiata,

ferreny i adust m'esguarda

-des del seu retrat-

aquell besavi batlle,

per sobre de la corbata.

Potser a ell li grinyolen

aquests temps que tot ho esmolen,

com si no restés cap data.

Massa grinyols, brams i udols

que tot ho desbaraten,

-l’avui, l’ahir i l’avenir-

tal com sabata barata.

Francesc Marcé i Puig

16 de juliol del 2026.

Estranya calma

2026-07-15T10:05:05.848+02:00

"ESTRANYA CALMA"

Què passa aquest estiu

que arreu s’està tranquil?.

És el canvi climàtic

o tots al frenopàtic?.

Els ha desfet la xafogor

o tothom amb massa por?.

Tothom ha perdut l’esma

o creuen que és quaresma?.

Se'ls han perdut els esclops

o son tan savis com els pops?.

Potser és maduresa

esperant nova contesa.

Potser tan sols és la calma

abans de la tempesta.

Tothom agafant forces

per quan petin les borses.

Ningú sabent què fer

tement el proper merder.

Tot galifardeu corprès

esperant què ve després.

Francesc Marcé i Puig

15 de juliol del 2026.

El món s'acaba

2026-07-15T09:21:19.797+02:00

"EL MÓN S'ACABA"

Hom repeteix que el món s'acaba,

sens parar de gemegar.

Quan s'acabi de veres

no tindrà llàgrimes per plorar.

Francesc Marcé i Puig

15 de juliol del 2026.

A l'alba

2026-07-15T06:18:58.949+02:00

"A L'ALBA"

El món el governa a l'alba

una estranya calma.

Tan sols el gall esberla

un silenci que s'esquerda.

Hom diria un miratge

o un somni desvetllat,

tal com ser un ostatge

d'un déu massa primmirat.

El sol tot s’ho emporta

amb son ànim prepotent,

burxant a cada porta,

alçant a un excés de gent,

que es mou atrafegada

sens saber què està fent.

Francesc Marcé i Puig

15 de juliol del 2026.

Hi havia

2026-07-12T13:36:04.241+02:00

"HI HAVIA"

Hi havia una vegada

un camí planer

sens cap ensopegada.

Hi havia una vegada,

lluny de la bardissa,

una gran bellugadissa.

Hi havia una vegada

amb cap cap entaforat

dins cap obscur forat.

Hi havia una vegada

amb ningú engolint

femta arremolinada.

Hi havia una vegada

on s'esvaní tot porc

i tot esforç eixorc.

Hi havia una vegada

on no solcava l'aire

cap núvol rondinaire.

Com ens agrada creure

que temps era temps hi hagué

allò que mai hi va heure.

Francesc Marcé i Puig

12 de juliol del 2026.

Calitja

2026-07-06T10:29:12.377+02:00

"CALITJA"

Ja no hi sóc,

ja en resta poc

de la fera

que esvera.

No em cerqueu,

no em trobareu,

ja m'he fos,

tot mig confós.

Cap ocell

a dins del niu,

ja és desfila

el voraviu.

Tot cercant

la pell de l’ós,

ni lladrucs

d'un pobre gos.

Ja m'he mort

sense conhort,

com patata

sense hort.

A l'estiu

no fa viu, viu

ni el poeta

quan escriu.

Res no espera,

desespera,

fins la figa

a la figuera.

Ha canviat

fins el solstici,

quin panteix,

ai quin desfici.

Hom pateix,

no hi ha ofici,

tan sols mareig

sens benefici.

És la calitja

que esquitxa,

sens cap paraula,

ni tan sols mitja.

Francesc Marcé i Puig

6 de juliol del 2026.

Verdaguejant

2026-07-04T17:37:08.573+02:00

"VERDAGUEJANT"

Esbufega la marinada esgarrapant terra endins,

rínxols de terra eixuta esbadellen antics coixins,

del macís de Sant Llorenç trinxant la maltractada escorça;

cent mil espectres de vells ciclistes cruixits i atabalats

pedalen esmaperduts i potser no gaire deixondats,

símbols d'un món sense força.

Pàl·lids i pudents fulls de llibre rònec aquells vells herois

verdaguerians, encimbellant-se carenes i cingleres tan cofois,

ni tan sols el record en resta i es que potser tampoc cal,

en un temps de pa sucat amb oli i comandes d’Amazon ,

on ningú arrisca la testa ni arriba a treure’s mai la son

i un lleu ensurt fa massa mal.

Els herois d’ara mateix són simple realitat virtual,

un pinxo, un esgarriacries, un lladre o un animal,

i les fites cobejades caramels enverinats,

servits a ritme trepidant i en safata de plàstic

per aquells a qui escurar-nos no fa pas cap fàstic:

saben que mai trenquem el plats.

Francesc Marcé i Puig

4 de juliol del 2026.

Respiro

2026-07-03T09:50:58.140+02:00

"RESPIRO"

Respiro l’encís del teu alè

en el somriure de cada porus

d'aquesta pell que m’embolcalla.

Em sento més bell que vell

quan ton esguard se m'encomana,

envaït per aquest virus

d’una intimitat sense fre.

Vull seguir sempre abeurant-me

amb ton beuratge fetiller,

punyent fada atrafegada.

Immarcescible ballaruga

aquest nostre vals més proper,

com una cuca poruga,

que fuig esfereïda,

d'un innombrable vesper.

Fruïm de la mútua complaença

com si no tinguéssim res més a fer,

sens caldre remença ni temença,

lluny de cap núvol obac o botifler.

Francesc Marcé i Puig

3 de juliol del 2026.

Sense títol

2026-07-03T06:28:18.906+02:00

"SENSE TÍTOL"

Treu el nas la lluna

per l'escletxa de la morera.

Flirtejo amb un rat penat

dins d’una nit sense títol.

Sento la remor esquívola

d'un món sense títol,

l’ambigu gemec

d'una munió d’éssers,

sense títol.

El silenci sepulcral

de quan tot pot esdevenir,

sense títol.

Fugint d'un cosmos en mosaic,

intitulat per delirants ments

de bruixots descerebrats,

amb títols auto-regalats.

Com un insult la caldera

del veí sense títol,

en plena canícula.

És fredolic el seu esglai d'estiu

sense títol?.

Potser més val sense títol

que mal encapçalat.

La lluna ja esguarda descarada

des del seu núvol estant

en aquesta hora sense títol.

Qui més qui menys somiant,

sense títol,

amb son redemptor particular

que tot ho torni a anomenar.

Traidorencament l’alba,

mentre escrivia,

s’ha anat deixondant.

El gall i un cotxe arrencant

restauren la realitat.

Encara giravolta

el rat penat despistat.

La lluna ja s'ha encauat.

Bruixots i embruixats,

a punt,

per seguir marcant al ramat.

Francesc Marcé i Puig

3 de juliol del 2026.

Magarrufes

2026-06-27T18:51:09.353+02:00

"MAGARRUFES"

Llavors de plàstic reciclable

omplen les panxes de l'estable.

Llavors de somnis digitals

fan oblidar de tots els mals.

Llavors de tot i de no res

engalipen com un fals bes.

Amors de xarxes socials

fan humans els animals.

Amors lleus de temporada

fan creure adulta la mainada.

Amors sens sojorn ni compromís

veuen muntanyes on tot és llis.

Projectes buits de contingut

fan passar a tothom per l'embut.

Projectes engalipadors

venen de franc la pell de l’ós.

Projectes de ximples siderals

fan ballar a tots el mateix vals.

Promeses de felicitat

sens blat al sac i mal lligat.

Promeses de jorns inexistents

fan inútils els escarments.

Promeses de pinxos delirants

fan fregar a tothom les mans.

Que no s’aturi l’espectacle

que, amb un bon giny i panxa buida,

tot seguit ve un nou miracle.

Francesc Marcé i Puig

27 de juny del 2026.

Què volen?

2026-06-22T21:09:35.720+02:00

"QUÈ VOLEN?"

Què volen aquesta gent

que crida tant pel carrer?.

Són addictes al merder

i ni saben què estan fent?.

Potser reclamen existir

i no saben què cal fer.

Potser no tenen res a dir,

potser, potser, potser, potser.

Potser creuen que viuen sols,

potser ho estan de veritat,

potser tan sols cerquen consols,

potser ni tan sols s'ho han plantejat,

potser volen oblidar els seus dols,

potser defugen la realitat.

Francesc Marcé i Puig

22 de juny del 2026.

Baladres

2026-06-20T10:09:08.568+02:00

"BALADRES"

Conspícuament floreixen els baladres,

curulls de flors roses i flors blanques,

promeses de futur que entabanen;

són assassins a més de lladres;

esguardats de prop, olors que s'encomanen;

falsos averanys els flaires que emanen,

com bellesa esquívola aflorant dels quadres,

dolços paranys que els cors profanen,

aus de somni que fugen per les branques,

botxins a sou d’ignotes esquadres.

Passa això amb els cants de sirena

que ens envolten avui de tota mena;

quan te’n vols nodrir injecten mort obscena.

Francesc Marcé i Puig

20 de juny del 2026.

Biòpsia

2026-06-18T17:51:51.269+02:00

"BIÒPSIA"

Avui m'han foradat el cul,

tot cercant la pròstata;

mare meva quin embull;

deu ser pel fet de ser apòstata.

Diuen que qui t'estima et fa plorar,

que sols pot perdre qui aposta,

que quan te’n vas cal tornar,

que cal recórrer el món de costa a costa.

A voltes cal deixar-se foradar,

que no vol dir pas girar full,

ni perdre’s per una vall angosta,

ni engolir tot allò que es cull,

tan sols retrocedir per avançar,

tan sols perdre una altra crosta.

Francesc Marcé i Puig

18 de juny del 2026

Lliscant

2026-06-09T12:47:56.094+02:00

"LLISCANT"

Llisca l’avui

com qualsevol ahir

-de pa amb sucre i vi-

com un demà,

que no acaba d'arribar,

com un cel obac,

esclau del darrer patac,

com un pot de mel agre,

un vi girat cap a vinagre,

una espera que s'escola,

una promesa que s'envola,

un caliu furtiu

d'ocell clos al niu,

un afany de caminar

massa a prop d'expirar,

un alçar el puny

que lentament s'esmuny.

Qui havia de dir

que el pa amb sucre i vi

potser no torni a eixir.

Qui havia de creure

que l’única sortida és jeure.

Però seguirem lliscant,

anant enrere

com si fos endavant,

anorreats per il·lusions,

aferrats a una espera

de què aterrin nous graons,

fitant el món

des d’una talaia estant,

com si no hi hagués

ni ahir, ni avui, ni demà,

com si hi hagués un sol jorn,

com si ja no calgués esperar.

Francesc Marcé i Puig

9 de juny del 2026.

A poc a poc

2026-06-08T11:23:57.042+02:00

"A POC A POC"

A poc a poc i bona lletra,

sembla un refrany massa gastat,

en el regnat de la ment distreta

i el domini del terrat mal moblat;

quan qui toca diana i retreta

pretén que tots ballin el seu ball,

malgrat la feina mal feta

i la cançó un terrabastall;

i a qui no subscriu aquesta dansa

se l'arracona culpabilitzat,

se l'enfonsa en la recança,

se’l considera poc dotat.

Quan fet i fet a tothom cansa

l'allau de portadors de veritats.

Francesc Marcé i Puig

8 de juny del 2026.

Gargamels

2026-06-01T15:32:48.973+02:00

"GARGAMELS"

Escorcolla en Gargamel

un pedaç farcit de gel.

S'endinsa en la boscúria

seguit d'una gran cúria.

Se me’n refot dels Gargamels

i els seus maleïts vels.

Avui em sento barrufet

fent petar tots els estels.

Cap Gargamel mal fet

em privarà per uns moments

-malgrat argúcies o paranys-

de què ja no em grinyolin les dents,

de nedar pels meus propis estanys,

de ser el meu propi follet.

Francesc Marcé i Puig
1 de juny del 2026.

La baldufa

2026-05-31T10:52:30.229+02:00

"LA BALDUFA"

Sóc una baldufa,

vaig com el vent bufa,

em diuen què he de dir,

quin és el meu destí.

Cada dia em faig ressò

de l’última cançó;

no vull ser arraconat

per qui m’és més preuat.

Sempre obeeixo,

tinc el que em mereixo;

em sento ben pagat;

acoto el cap de grat.

Salto pel precipici

-no fer-ho quin desfici-

si sé que és el que cal

a qui em posa el dogal.

Em moriré ben feliç

de ser part d'aquest tapís,

que per a mi ha teixit

qui em mena des de petit.

Toco fort el voraviu

a qui em vol esguerrar el niu,

no sigui que l’amo de dalt

em deixi sense jornal.

I aquest conte s’ha acabat

tal com ha començat,

mà al davant i mà al darrera

i menjant sopes sens cullera.

Francesc Marcé i Puig

31 de maig del 2026.

Gràcies Edgar

2026-05-30T14:01:07.870+02:00

"GRÀCIES EDGAR"

Gràcies Edgar Morin pel pensament complex

ara que tot és simple com un mer reflex.

Gràcies Edgar per fer-nos comprendre

que el saber és de tothom i no es pot vendre.

Gràcies Edgar per no oblidar el sentiment

ara que sembla prohibit fer-ne esment.

Gràcies Edgar per unir tots els camins

ara que campen sols i enfrontats tots els fins.

Gràcies Edgar per ta lluita constant

ara que totes les conteses es fan i es desfan.

Gràcies Edgar per esperonar noves ments

ara que sols interessa l'anar fent.

Gràcies Edgar per no defallir mai

quan tots són hostatges de l’esglai.

Gràcies Edgar per infondre esperances

quan dominen temors, odi i recances.

Gràcies Edgar, no t’oblidarem,

duem el sarró curull del teu pensament.

Francesc Marcé i Puig

30 de maig del 2026.

El dia després del dia després

2026-05-29T11:21:28.008+02:00

"EL DIA DESPRÉS DEL DIA DESPRÉS"

El dia després del dia després

no t’escarrassis gaire, tampoc hi és;

s’esquinça i brolla com la sang,

et porta a viure d’il·lusions

de què s'aplanin els turons,

a engolir aire tòxic d'amiant.

Així és com t'engalipa el temps,

fent malsons del que no tens,

mentre s'enfonsen els peus al fang,

defugint un avui esmunyedís;

no cal patir, no existeix el paradís

de les danses que es fan i es desfan.

Gaudeix fort de l’ara mateix,

com qui pesca el darrer peix,

com qui acaba de parir un infant;

que el que ara tens demà no hi és,

que es fon enllà com un breu bes

i sota el braç no hi porta pans.

I si aquestes cabòries et fan patir,

com qui es deleix per un bon vi,

no deixis de ser mai infant,

no t’aferris tan sols al que et fa el pes;

anhela la llibertat com fa el pres,

sens creure prô que te la regalaran.

Francesc Marcé i Puig

29 maig del 2026.

El riu

2026-05-27T20:41:25.039+02:00

"EL RIU"

S'escola el riu,

coll avall,

de la plana,

de la Cerdanya

i esquitxa

la calitja,

que cou

i s'encomana;

desclou

la fresca;

res no es mou,

sols una truita

saltirona,

sols una merla,

solista,

el silenci esberla,

però acarona;

el sol ardent

afluixa,

per ponent;

se’n riu el riu,

de la quietud,

sempre nou,

però la quietud

proclama,

res no mana,

res s'empesca,

res demana,

sols transcorre;

sols un cavall

l'escorcolla,

mentre

una mosca,

fosca,

l'aclapara;

grimpa

pel meu peu

una formiga

enamorada;

l’horabaixa

ens xiuxiueja

que la darrera

menja del dia

ja deu estar

preparada.

Francesc Marcé i Puig

27 de maig del 2026.

Pels teus ulls

2026-05-25T09:27:18.712+02:00

"PELS TEUS ULLS"

Pels teus ulls m’esguarden

totes les dones del món;

combatives o bledes

totes m'hi donen sojorn.

Els teus pits alleten

tots els meus pensaments

i tes natges molsudes

m’embriaguen la ment.

En tu les estimo a totes

amb un amor pregon

que s'esmuny gota a gota

fins esdevenir torrent,

que solca l'atzur però no es fon,

que de tant que creix mai s'esgota.

Francesc Marcé i Puig

25 de maig del 2026.

Trencaclosques

2026-05-24T21:05:44.643+02:00

"TRENCACLOSQUES"

Closques de mosques

podrint-se a les fosques

-maleït si t'enrosques-

quin trencaclosques.

Oques i foques

no semblen granotes;

sobretot si són poques

saltant amb les potes.

Miques molt maques

munyint a les vaques

planten estaques

plenes de taques.

Cròniques afòniques

semblen simfòniques,

úniques túniques

de les guerres púniques.

Un pic massa xic

no fa gaire abric,

com un cel gepic

mirant-se el melic.

Banys sense danys

trenquen els panys

i omplen els bonys

de mel de codonys.

Udols d’ase

buiden la casa,

esquincen l’espasa

de tothom qui és casa.

Guixos somorts

guixen els cors

a un i altre port

mancat de conhort.

No ho digueu a ningú

que d’un cel tan bru

i un temps tan convuls

aviat no en resti ni la U.

Francesc Marcé i Puig

24 de maig del 2026.

A trenc d’alba

2026-05-23T23:37:17.055+02:00

"A TRENC D’ALBA"

Ardorosa esclata

la rosa carmesí,

copa desclosa

d'un embriac vi.

Ensems panteixa

ton llavi prim i fi;

xardorós em cerca

just arran de coixi.

La nit s'esgargamella

amb son silent crit,

com fadrí que galleja

valent però espaordit.

De grat reviscolen

totes les benaurances;

a plaer s'apaivaguen

tristors i recances.

Arrapats guaitarem

la claror que s'atansa,

dansant romandrem

ben junts a trenc d'alba.

Francesc Marcé i Puig

23 de maig del 2026.

Aquests aprenents de bruixot

2026-05-22T09:16:14.703+02:00

"AQUESTS APRENENTS DE BRUIXOT"

Aquests aprenents de bruixot

que alegrement

van covant l'ou de serpent

i ens porten tots a l'hort,

sens fer-ne mai esment,

fins que tot sigui mort.

Tots aquests bordegassos

s'omplen butxaques

a cabassos,

tot fent el paperina,

deixant a la veïna

en temps de vaques flaques.

Tots aquests pocapenes

-n’hi ha de totes menes-

que amb ensenyes i domassos,

com si fossin matalassos,

tallen a tot déu les venes,

restant amb els cossos lassos.

Tots aquests engalipaires,

que fan els mateixos flaires,

mereixen judici final,

-ens tenen fins els nassos-

ni que sigui sens fer mal

i en temps de carnaval.

Francesc Marcé i Puig

22 de maig del 2026.