Francesc Marcé i Puig -Bloc de crítica i anàlisi social -Autobiografia evolutiva-

Passar per l'embut?

2026-08-26T12:35:55.419+02:00

"PASSAR PER L'EMBUT?"

“No sóc avar sinó del que he viscut”

Màrius Torres.

Quasi finades les planúries estivals,

engavanyats per la caterva de tecnofeudals

i els seus daltabaixos dia a dia anunciats,

no deixarem que el nostre esguard sigui vinclat

per venedors de bicicletes sense pedals.

No ens aclofarem en els gemecs,

ni en un garbuix d’inútils precs.

No ens apaivagaran falses promeses,

ni desencertades buides proeses.

Tampoc ens perdrem en eixorcs renecs.

Ningú ens arrabassarà el que hem viscut,

ningú ens farà oblidar quan hem nascut.

No és una simple revifalla

d’aquell mut que sempre calla,

ni el darrer alè del vell vençut.

Potser ja n’hi ha prou de dormir a la palla.

Potser ja n’hi ha prou de passar per l’embut.

Francesc Marcé i Puig.

26 d’agost del 2026.

Defora i dedins

2026-08-23T21:56:28.421+02:00

"DEFORA I DEDINS"

Quan tot el que brolla defora,

esdevé encongit per repetit,

com una paraula molla

que ja no fa bon profit,

quin perill, el parany, l’esquer,

de capgirar-se cap el dedins,

defugint tot aquell mullader,

endrapant la pròpia cua fins

que giravoltant com un foll,

-les seves deixalles engolint-

hom es cregui alhora nau i moll,

encantat fitant la bromera

que emergeix dels seus confins,

feliç dalt de la figuera.

Francesc Marcé i Puig

23 d’agost del 2026.

Neta la vaixella

2026-08-23T19:20:55.628+02:00

"NETA LA VAIXELLA"

Ensabonada i neta la vaixella,

tasses, plats i gots a l'escorredor,

-amb els instants ben ajocats-

convida, lluny del plany desassossegat,

i al marge del rutinari aparador,

a escoltar, aixecant lleument la cella,

-segrestat per blues malhumorats-

i fondre’s dins les nits de blanc setí,

o amb el bell xiscle grinyolat,

temps era temps, a l'oest un bon matí,

amb la disbauxa que ja fuig

i els escarafalls dins del rebuig.

Potser és un somni delitós,

potser una escletxa d’enclaustrament,

no és pas cap núvol sospitós,

potser no res en un sol moment,

potser l’acord d’agulla i fil,

potser la reina besant l’alfil.

Francesc Marcé i Puig

23 d’agost del 2026.

Decaïments

2026-08-19T08:30:51.142+02:00

"DECAÏMENTS"

L'urc pansit esberla

el tarannà del temps,
una negra perla
n'esbotza els fonaments.

Miralls d'ombres escapçades
trossegen els records del vent;
xiscles muts són endebades,
núvols folls fan testament.

Qui sap on comencen,
qui sap on acaben
les arrels dels rius;
qui sap com discorren,
qui sap com menyscaben
totes les morts dels vius.

Francesc Marcé i Puig
19 d’agost del 2026.

Lluors

2026-08-18T17:12:07.479+02:00

"LLUORS"

Lluors que no llueixen,

-remembrança d'estralls tibats-

retops que sols panteixen

com globus mal llastats.

Delmats arran de platja

l’exercit i els seus soldats,

bramant pel mal oratge

i els ossos masegats,

no se'ls acut que sols lluen

els qui per lluir han maldat,

no aquells que només traspuen

-eixorbats i emmirallats-

innocència i ingenuïtat:

l'infern n’és ple d'aquest veïnat.

Francesc Marcé i Puig

18 d'agost del 2026.

Escletxes de núvol

2026-08-16T13:14:07.289+02:00

"ESCLETXES DE NÚVOL"

Remuga, remuga,

ocult en sa espluga,

que ben poc l'aixopluga,

la gola poruga

d'un profeta borni,

expert en fer l’orni,

tot fugint d'estudi

davant el diluvi

que a prop ja belluga.

Qui sap si s'atansa

un doll de recança,

mancat de balança,

fugint d’un Sant Jordi,

que no salva prô cansa,

com foll que sols dansa,

enfront del diluvi

anunciat d’antuvi,

com del llavi la pansa.

Esclaten escletxes,

no és cosa de metges,

ni d’arquers amb fletxes,

ni de frares heretges,

ni fuites d’esperança,

ni rossinyols cap a França,

ni de trencar cap llança,

ni de campi qui pugui,

ni que el cel s’ho endugui.

Quan anuncien pluja,

i el dòlar s’apuja

pel bram d’una truja

i el canvi pel canvi

sens que hi hagi recanvi,

i babau qui no fuja,

potser ha arribat l’hora

de què fem enfora

tant teulat que no sopluja.

Deixem-nos de punyetes

i mànigues estretes,

sempre amb fils i vetes,

experts o poetes,

o fent les maletes,

creient-nos atletes

d’una gran competició

on rep sempre el nostre crostó.

Escletxes de núvol

no obren aixetes.

Francesc Marcé i Puig

16 d’agost del 2026.

Gossos, gossos, gossos

2026-08-12T08:25:03.394+02:00

"GOSSOS, GOSSOS, GOSSOS"

Gossos, gossos, gossos,

per tot arreu hi ha gossos,

n'hi ha més que criatures

-fan les vides massa dures-

Abans eren els orbs

que duien gossos guia,

avui tothom eixorc

sense un gos per fer via.

L'home gras i corpulent

amb el gos ben menut,

mirant-lo de dalt estant

com si l’hagués perdut.

La noia escardalenca

guiada pel llebrer,

que si ella no es trenca

és que ell no li deixa fer.

L’avi del gos salsitxa

que tampoc sap caminar,

no fan passa ni mitja

si és que surten a voltar.

La xiqueta esverada

amb el gos descontrolat,

que a tothom entrebanca,

si és que algú se li ha creuat.

El pinxo perdonavides,

que no te mitja bufetada,

amb Rottweiler per cuirassa,

per si de veres van maldades.

Qui ha suplert infants per gossos,

doncs no cal dur-los a escola,

ni arriben a fer-se mossos,

ni abandonen la garjola.

El personatge solitari,

estalviant-se tot contacte,

que amb el gos ha fet el pacte,

defugint aquell calvari.

Fins n’hi ha que barregen

gossos i criatures,

així a tothom maregen

amb el que per ells són cures.

Tots recollint les merdes

amb fosques bossetes

com si fossin perles

per a ments estretes.

Per tot arreu lladrucs i udols

o xiscles com de rata,

tan si ho vols com si no ho vols,

empassant-te la sonata.

I si no ets d’aquesta penya

seràs titllat de boig o malastruc

-per tot aquest qui emprenya-

com una bola de retruc.

Francesc Marcé i Puig

12 d’agost del 2026

Bajanades poètiques

2026-08-11T13:50:24.610+02:00

"BAJANADES POÈTIQUES"

Com que ho diu un poeta

diuen que poesia és,

malgrat que l'estructura

no faci gens el pes.

Com que ho diu un poeta

hi ha d’haver misteri,

doncs sa ment inquieta

és de muses ministeri.

Com que ho diu un poeta

ha de ser venerat,

paraula de profeta,

no cal treure’n l’entrellat.

Com que ho diu un poeta

d’antuvi és argument,

sens cap font ell interpreta

amb mots que fan sement.

Com que ho diu un poeta,

qualsevol atzagaiada

deixa la gent abstreta,

atuïda, entotsolada.

La qüestió és que eixa rutina

comporta capgirament.

No és la ment preclara

qui salva l’argument.

Eixorbats de màgia

i raonament pueril

a tothom contagia

adorar qui ens venen

com d’esperit prou gentil.

En tots els camps s’abusa

d’arguments d’autoritat,

així la gent confusa

no abandona mai el ramat.

Francesc Marcé i Puig
11 d’agost del 2026.

Collonades

2026-08-08T11:05:53.808+02:00

"COLLONADES"

Aquesta societat

on ens ha tocat viure

té el personal entotsolat

-pendent de sobreviure-

en meres collonades

que li amarguen les albades.

Que si dormo o no dormo,

massa prim o massa gras,

si m’informo o em desinformo,

massa passes o un sol pas,

ai que m’ha sortit un gra,

potser demà no hi hagi pa.

Si estic trist perquè estic trist,

sempre cal estar alegre,

si ho he vist o no ho he vist,

que no falti sal i pebre,

ai l’avui, ai el demà,

ningú sap què esdevindrà.

Ai els fills, ai els germans,

massa joves, massa grans,

ara donem-nos les mans,

ara ens han envaït

tot d’homes de pell fosca,

ai que ens fotran el llit,

ara fem-los la rosca.

Que si eclipsis o sequeres,

vitamines o endorfines,

massa dolç o massa aspre,

tot canvi és un desastre,

que ve l’administració

a tocar-nos el crostó.

I mentre tots anem minvant,

atuïts o espaordits,

afeixugats i encaparrats,

en etern anar-hi anant,

hi ha qui es frega els dits

xuclant els nostres parracs.

Francesc Marcé i Puig

8 d’agost del 2026.

Mormoleig

2026-08-06T18:35:24.336+02:00

"MORMOLEIG"

Mormoleig de faves tendres

i de rius d’estany,

de qui creu que cal vendre’s,

per tenir la clau del pany.

Mormoleig mig somicaire,

tràngol endormiscat,

estant de l'abisme al caire,

tot negant-ne l'espadat.

Mormoleig d'un gran batall,

esbatanador de somnis,

reblant-ho amb un badall,

tot mig fent-se l'orni.

Mormoleig de qui fa creure

que n'hi ha prou amb ferir l'ombra,

i després ja podem jeure

tot restant en la penombra.

Mormoleig de tants desficis,

de tanta remor de canvis,

trasmudats en “beneficis”

de dubtosos intercanvis.

Mormoleig, mormolejos,

miratges, somiejos,

de quan ens crèiem desperts

i ens llevaren els encerts.

Francesc Marcé i Puig

6 d’agost del 2026.

Desendreçaments

2026-08-06T10:59:03.473+02:00

"DESENDREÇAMENTS"

En un món desendreçat,

atuït i aclaparat,

regnen els gripaus pudents

que s'esmolen bé les dents,

deixant tothom esmorteït,

trasbalsat i atordit,

colpit per l'immens traüt,

que ha tornat a tothom mut.

Fiblat per tant de trasbals

ningú balla ja cap vals,

amagats dins son catau

car no els resta ja cap nau,

que els pugui fer navegar

d’ara cap més enllà.

Tothom fent tentines,

arrapats a les joguines,

que els prometen agençar,

-sens que calgui ja tibar,

ni servar cap vella llei-

tot són encaparrament,

vers la felicitat pudent,

que els promet tan mala gent.

Afuats per tanta nosa

rebenten la resclosa

que els portava a cobejar

un món més just i un nou demà.

Francesc Marcé i Puig

6 d’agost del 2026.

Ai Marçal

2026-08-02T16:11:32.409+02:00

"AI MARÇAL"

Maleïda la Marçal,

que amb sa Sal,

em té ben entrampat;

amb ritme que no vessa,

ni pressa,

mica en mica fent forat.

M'ha tornar un lladregot,

buit d'argot

i amb poques pretensions

empantanegant versos,

dispersos,

perdut en sos alentorns.

Potser li hauré d’agrair,

-què hi puc dir-

aquest nou descobriment

per la meva col·lecció

o afecció

envers el ritme més adient.

Seguiré manllevant,

guanyat cant,

la veu dels avantpassats,

en un plagi generós

i amorós

dels mots que m’han estat llegats.

Francesc Marcé i Puig

2 d’agost del 2026.

Paraules

2026-08-02T08:59:38.702+02:00

"PARAULES"

Paraules i significats

no sempre van conjuminats.

Mots que eren talismans

avui s'escapen de les mans.

Els seus sentits s'han capgirat,

fins arribar a no dir re;

rampoines ornamentals;

espelmes que han perdut el ble;

paranys ordits per enemics

engalipen oïdes diligents,

poc a poc els van fent el llit;

de vells guerrers a nous servents.

D’altres, de tant repetides,

s’han fet música celestial;

ja no en resten bous ni esquelles,

no fan pessigolles, ni cap mal.

No és pas or tot el que lluu,

de Troia ja ens ve la lliçó;

sempre amatents pot ser un pèl dur,

però únic remei per tant mal so.

Francesc Marcé i Puig.

2 d’agost del 2026.

Entremaliadures

2026-08-01T21:13:34.211+02:00

"ENTREMALIADURES"

Saltironen notes entremaliades

empeses per l'aire del ventilador.

Burxen com lleus nafres estarrufades

sens que arribin a arraconar la calor.

S’albira una brufada que no arriba,

llenguda però incapaç de decidir,

temorosa, tímida, avergonyida,

com aquell savi que no té res a dir.

Entremaliadures d'un temps esvalotat,

malfactor disfressat de bonança,

picant l’ullet però tenint a tothom astorat,

com qui ara i adés ens té a tots en dansa,

com qui promet l’ós sens haver-lo caçat,

com qui diu que vindrà però mai s’atansa.

Francesc Marcé i Puig

1 d’agost del 2026.

Internet Archive Francesc Marcé. Llibres

2026-07-30T09:01:03.820+02:00

Podeu consultar, llegir i descarregar lliurement tots els meus llibres des del lloc web Internet Archive. Org, classificats en dues llistes: poesia i assaig, recerca, des del següent enllaç 👇

CLIQUEU AQUÍ PER ACCEDIR ALS LLIBRES

Llista poesia: 7 llibres

Llista assaig, recerca: 8 llibres sobre Teoria de la comunicació humana, teoria de la imatge, percepció, recepció de missatges visuals, recerca en disseny.

Amarat

2026-07-25T17:38:03.964+02:00

"AMARAT"

Amarat de lluïssors engarjolades

veig esclatar les ales del vent.

Pel pendís de les hores retrobades

reneix un inesperat sarment.

Amarat d’albades enllunades

puc fugir del sempitern anar fent.

És clouen finestres oblidades

de les que no cal fer-ne més esment.

Llampeguen en el buit noves ardors.

Esgarips de feres enllaunades

alenen amorosides noves sentors.

Res nou, res vell no és endebades.

Flirtegen runes brunes nous amors

pel sol ixent ben amarades.

Francesc Marcé i Puig

25 de juliol del 2026.

Perdut en universos Llompartians

2026-07-25T10:05:35.135+02:00

"PERDUT EN UNIVERSOS LLOMPARTIANS"

Corrues de formigues

engoleixen miralls escapçats.

L’Agnès i l’Antònia esguarden expectants.

No diguéssiu mai

que el rellotge s'ha aturat.

Aranyes enteranyinen

estols de rats-penats.

Els calaixos del capvespre

romanen oblidats.

La lluna somica

llàgrimes de soledat.

Ombres de llangardaixos

agombolen els meus morts.

Deu ser l'horabaixa

llançant els daus de la sort.

Geomètriques tardors

a l'alba han fet escac.

L’Antònia I l’Agnès pleguen veles

de tot enyor caducat.

S’atansa el crepuscle

dins la pluja del passat.

Francesc Marcé i Puig

25 de juliol del 2026.

Enyors

2026-07-24T01:04:01.253+02:00

"ENYORS"

Enyor de quan la mare,

aspre, titllava de fresca

aquell amor salvatge

d'un London recent albirat.

Enyor d'estar a l'empara,

-compartint llesca i gresca

amb tant de camarada-

d’un pis antic i tronat.

Enyor dels somiejos

de noves ensenyes

que havien de menar-nos

a un món nou tant desitjat.

Enyor dels xiuxiuejos,

fets a cau d’orella,

de quan érem nanos,

bufant el mot equivocat.

Enyor de nits inabastables,

acuitant el qui sap què,

com si l’endemà de feina

mai hagués de ser copsat.

No són enyors reviscolables,

ni béns perduts que cal refer,

tan sols vitualles de cuina,

que pam a pam m’han adobat

tal com he arribat a ser.

Francesc Marcé i Puig

24 de juliol del 2026.

Llompartejant

2026-07-23T17:45:41.519+02:00

"LLOMPARTEJANT"

S'alcen al cel de les calaixeres,

ombrívoles mans de mort,

aspre recull d'heures ploraneres;

fugen llangardaixos sense conhort.

Aspres llàgrimes enteranyinades,

solquen rius desesperats;

per l’airecel de cuixes matineres,

violinades cordes xisclen cap al tard.

Rellotges tous trenquen albades

i omplen tolls de soledat;

ben lluny d'antigues terres osques

afanys i neguits són oblidats,

perduts per dreceres boges;

potser és que tot ja s'ha acabat.

Francesc Marcé i Puig

23 de juliol del 2026.

Intrusos

2026-07-22T20:02:56.552+02:00

"INTRUSOS"

Esventren cels

farcits d'estels,

sollen estanys

–nous averanys-.

Sorruts trescant

amunt i avall,

esbudellant,

somriures.

Destorben viures,

tot descordant

terrabastalls

-vampirs sens alls-.

Ningú ha convidat

tant de forassenyat,

-d'asprors llogades

a esquenes vinclades-.

Llangueixen mel

a tall de fel,

defugint veus

vellutades.

Barrem el pas

al bordegàs,

que es creu portaveu

de totes les contrades.

Deixem florir

un altre cop

llambordes

virolades.

Francesc Marcé i Puig

22 de juliol del 2026.

Empaitant paraules

2026-07-20T09:15:27.107+02:00

"EMPAITANT PARAULES"

Em plau empaitar paraules,

em plau caçar mots oblidats,

ocultes en velles faules,

perdudes en fulls descuidats.

Vetllar pel que sembla perdut,

alçant-les amb nova alenada,

refent el que el vent s'ha endut,

furgant novella tornada.

N'hi ha que em deixen embadalit

enfront l'esllavissada

d'un univers decandit

com una tassa vessada.

Em plau embolicar-me

caçant noves fites al vol,

perdent-me al fons de l'abisme

de tantes veus en estol.

No em trobareu mai esmaperdut,

ni enfonsat en llot llefiscós,

mentre encara rutlli el meu cos

i encara em resti salut.

Qui gosi tractar de despulla

aquesta llengua que ens mou,

com si ja no calgués el que fou,

com tardorenca fulla,

serà engolit per l’enrenou

d’un riu que tot ho remulla,

d’un esclafit que tot ho remou.

Francesc Marcé i Puig

20 de juliol del 2026.

Grinyols

2026-07-16T21:28:29.644+02:00

"GRINYOLS"

Em grinyola la sabata

com mal esgarip de gata.

Boina i nevat bigoti,

armilla fosca i gaiata,

ferreny i adust m'esguarda

-des del seu retrat-

aquell besavi batlle,

per sobre de la corbata.

Potser a ell li grinyolen

aquests temps que tot ho esmolen,

com si no restés cap data.

Massa grinyols, brams i udols

que tot ho desbaraten,

-l’avui, l’ahir i l’avenir-

tal com sabata barata.

Francesc Marcé i Puig

16 de juliol del 2026.

Estranya calma

2026-07-15T10:05:05.848+02:00

"ESTRANYA CALMA"

Què passa aquest estiu

que arreu s’està tranquil?.

És el canvi climàtic

o tots al frenopàtic?.

Els ha desfet la xafogor

o tothom amb massa por?.

Tothom ha perdut l’esma

o creuen que és quaresma?.

Se'ls han perdut els esclops

o son tan savis com els pops?.

Potser és maduresa

esperant nova contesa.

Potser tan sols és la calma

abans de la tempesta.

Tothom agafant forces

per quan petin les borses.

Ningú sabent què fer

tement el proper merder.

Tot galifardeu corprès

esperant què ve després.

Francesc Marcé i Puig

15 de juliol del 2026.

El món s'acaba

2026-07-15T09:21:19.797+02:00

"EL MÓN S'ACABA"

Hom repeteix que el món s'acaba,

sens parar de gemegar.

Quan s'acabi de veres

no tindrà llàgrimes per plorar.

Francesc Marcé i Puig

15 de juliol del 2026.

A l'alba

2026-07-15T06:18:58.949+02:00

"A L'ALBA"

El món el governa a l'alba

una estranya calma.

Tan sols el gall esberla

un silenci que s'esquerda.

Hom diria un miratge

o un somni desvetllat,

tal com ser un ostatge

d'un déu massa primmirat.

El sol tot s’ho emporta

amb son ànim prepotent,

burxant a cada porta,

alçant a un excés de gent,

que es mou atrafegada

sens saber què està fent.

Francesc Marcé i Puig

15 de juliol del 2026.