Francesc Marcé i Puig -Bloc de crítica i anàlisi social -Autobiografia evolutiva-

Collonades

2026-08-08T11:05:53.808+02:00

"COLLONADES"

Aquesta societat

on ens ha tocat viure

té el personal entotsolat

-pendent de sobreviure-

en meres collonades

que li amarguen les albades.

Que si dormo o no dormo,

massa prim o massa gras,

si m’informo o em desinformo,

massa passes o un sol pas,

ai que m’ha sortit un gra,

potser demà no hi hagi pa.

Si estic trist perquè estic trist,

sempre cal estar alegre,

si ho he vist o no ho he vist,

que no falti sal i pebre,

ai l’avui, ai el demà,

ningú sap què esdevindrà.

Ai els fills, ai els germans,

massa joves, massa grans,

ara donem-nos les mans,

ara ens han envaït

tot d’homes de pell fosca,

ai que ens fotran el llit,

ara fem-los la rosca.

Que si eclipsis o sequeres,

vitamines o endorfines,

massa dolç o massa aspre,

tot canvi és un desastre,

que ve l’administració

a tocar-nos el crostó.

I mentre tots anem minvant,

atuïts o espaordits,

afeixugats i encaparrats,

en etern anar-hi anant,

hi ha qui es frega els dits

xuclant els nostres parracs.

Francesc Marcé i Puig

8 d’agost del 2026.

Mormoleig

2026-08-06T18:35:24.336+02:00

"MORMOLEIG"

Mormoleig de faves tendres

i de rius d’estany,

de qui creu que cal vendre’s,

per tenir la clau del pany.

Mormoleig mig somicaire,

tràngol endormiscat,

estant de l'abisme al caire,

tot negant-ne l'espadat.

Mormoleig d'un gran batall,

esbatanador de somnis,

reblant-ho amb un badall,

tot mig fent-se l'orni.

Mormoleig de qui fa creure

que n'hi ha prou amb ferir l'ombra,

i després ja podem jeure

tot restant en la penombra.

Mormoleig de tants desficis,

de tanta remor de canvis,

trasmudats en “beneficis”

de dubtosos intercanvis.

Mormoleig, mormolejos,

miratges, somiejos,

de quan ens crèiem desperts

i ens llevaren els encerts.

Francesc Marcé i Puig

6 d’agost del 2026.

Desendreçaments

2026-08-06T10:59:03.473+02:00

"DESENDREÇAMENTS"

En un món desendreçat,

atuït i aclaparat,

regnen els gripaus pudents

que s'esmolen bé les dents,

deixant tothom esmorteït,

trasbalsat i atordit,

colpit per l'immens traüt,

que ha tornat a tothom mut.

Fiblat per tant de trasbals

ningú balla ja cap vals,

amagats dins son catau

car no els resta ja cap nau,

que els pugui fer navegar

d’ara cap més enllà.

Tothom fent tentines,

arrapats a les joguines,

que els prometen agençar,

-sens que calgui ja tibar,

ni servar cap vella llei-

tot són encaparrament,

vers la felicitat pudent,

que els promet tan mala gent.

Afuats per tanta nosa

rebenten la resclosa

que els portava a cobejar

un món més just i un nou demà.

Francesc Marcé i Puig

6 d’agost del 2026.

Ai Marçal

2026-08-02T16:11:32.409+02:00

"AI MARÇAL"

Maleïda la Marçal,

que amb sa Sal,

em té ben entrampat;

amb ritme que no vessa,

ni pressa,

mica en mica fent forat.

M'ha tornar un lladregot,

buit d'argot

i amb poques pretensions

empantanegant versos,

dispersos,

perdut en sos alentorns.

Potser li hauré d’agrair,

-què hi puc dir-

aquest nou descobriment

per la meva col·lecció

o afecció

envers el ritme més adient.

Seguiré manllevant,

guanyat cant,

la veu dels avantpassats,

en un plagi generós

i amorós

dels mots que m’han estat llegats.

Francesc Marcé i Puig

2 d’agost del 2026.

Paraules

2026-08-02T08:59:38.702+02:00

"PARAULES"

Paraules i significats

no sempre van conjuminats.

Mots que eren talismans

avui s'escapen de les mans.

Els seus sentits s'han capgirat,

fins arribar a no dir re;

rampoines ornamentals;

espelmes que han perdut el ble;

paranys ordits per enemics

engalipen oïdes diligents,

poc a poc els van fent el llit;

de vells guerrers a nous servents.

D’altres, de tant repetides,

s’han fet música celestial;

ja no en resten bous ni esquelles,

no fan pessigolles, ni cap mal.

No és pas or tot el que lluu,

de Troia ja ens ve la lliçó;

sempre amatents pot ser un pèl dur,

però únic remei per tant mal so.

Francesc Marcé i Puig.

2 d’agost del 2026.

Entremaliadures

2026-08-01T21:13:34.211+02:00

"ENTREMALIADURES"

Saltironen notes entremaliades

empeses per l'aire del ventilador.

Burxen com lleus nafres estarrufades

sens que arribin a arraconar la calor.

S’albira una brufada que no arriba,

llenguda però incapaç de decidir,

temorosa, tímida, avergonyida,

com aquell savi que no té res a dir.

Entremaliadures d'un temps esvalotat,

malfactor disfressat de bonança,

picant l’ullet però tenint a tothom astorat,

com qui ara i adés ens té a tots en dansa,

com qui promet l’ós sens haver-lo caçat,

com qui diu que vindrà però mai s’atansa.

Francesc Marcé i Puig

1 d’agost del 2026.

Internet Archive Francesc Marcé. Llibres

2026-07-30T09:01:03.820+02:00

Podeu consultar, llegir i descarregar lliurement tots els meus llibres des del lloc web Internet Archive. Org, classificats en dues llistes: poesia i assaig, recerca, des del següent enllaç 👇

CLIQUEU AQUÍ PER ACCEDIR ALS LLIBRES

Llista poesia: 7 llibres

Llista assaig, recerca: 8 llibres sobre Teoria de la comunicació humana, teoria de la imatge, percepció, recepció de missatges visuals, recerca en disseny.

Amarat

2026-07-25T17:38:03.964+02:00

"AMARAT"

Amarat de lluïssors engarjolades

veig esclatar les ales del vent.

Pel pendís de les hores retrobades

reneix un inesperat sarment.

Amarat d’albades enllunades

puc fugir del sempitern anar fent.

És clouen finestres oblidades

de les que no cal fer-ne més esment.

Llampeguen en el buit noves ardors.

Esgarips de feres enllaunades

alenen amorosides noves sentors.

Res nou, res vell no és endebades.

Flirtegen runes brunes nous amors

pel sol ixent ben amarades.

Francesc Marcé i Puig

25 de juliol del 2026.

Perdut en universos Llompartians

2026-07-25T10:05:35.135+02:00

"PERDUT EN UNIVERSOS LLOMPARTIANS"

Corrues de formigues

engoleixen miralls escapçats.

L’Agnès i l’Antònia esguarden expectants.

No diguéssiu mai

que el rellotge s'ha aturat.

Aranyes enteranyinen

estols de rats-penats.

Els calaixos del capvespre

romanen oblidats.

La lluna somica

llàgrimes de soledat.

Ombres de llangardaixos

agombolen els meus morts.

Deu ser l'horabaixa

llançant els daus de la sort.

Geomètriques tardors

a l'alba han fet escac.

L’Antònia I l’Agnès pleguen veles

de tot enyor caducat.

S’atansa el crepuscle

dins la pluja del passat.

Francesc Marcé i Puig

25 de juliol del 2026.

Enyors

2026-07-24T01:04:01.253+02:00

"ENYORS"

Enyor de quan la mare,

aspre, titllava de fresca

aquell amor salvatge

d'un London recent albirat.

Enyor d'estar a l'empara,

-compartint llesca i gresca

amb tant de camarada-

d’un pis antic i tronat.

Enyor dels somiejos

de noves ensenyes

que havien de menar-nos

a un món nou tant desitjat.

Enyor dels xiuxiuejos,

fets a cau d’orella,

de quan érem nanos,

bufant el mot equivocat.

Enyor de nits inabastables,

acuitant el qui sap què,

com si l’endemà de feina

mai hagués de ser copsat.

No són enyors reviscolables,

ni béns perduts que cal refer,

tan sols vitualles de cuina,

que pam a pam m’han adobat

tal com he arribat a ser.

Francesc Marcé i Puig

24 de juliol del 2026.

Llompartejant

2026-07-23T17:45:41.519+02:00

"LLOMPARTEJANT"

S'alcen al cel de les calaixeres,

ombrívoles mans de mort,

aspre recull d'heures ploraneres;

fugen llangardaixos sense conhort.

Aspres llàgrimes enteranyinades,

solquen rius desesperats;

per l’airecel de cuixes matineres,

violinades cordes xisclen cap al tard.

Rellotges tous trenquen albades

i omplen tolls de soledat;

ben lluny d'antigues terres osques

afanys i neguits són oblidats,

perduts per dreceres boges;

potser és que tot ja s'ha acabat.

Francesc Marcé i Puig

23 de juliol del 2026.

Intrusos

2026-07-22T20:02:56.552+02:00

"INTRUSOS"

Esventren cels

farcits d'estels,

sollen estanys

–nous averanys-.

Sorruts trescant

amunt i avall,

esbudellant,

somriures.

Destorben viures,

tot descordant

terrabastalls

-vampirs sens alls-.

Ningú ha convidat

tant de forassenyat,

-d'asprors llogades

a esquenes vinclades-.

Llangueixen mel

a tall de fel,

defugint veus

vellutades.

Barrem el pas

al bordegàs,

que es creu portaveu

de totes les contrades.

Deixem florir

un altre cop

llambordes

virolades.

Francesc Marcé i Puig

22 de juliol del 2026.

Empaitant paraules

2026-07-20T09:15:27.107+02:00

"EMPAITANT PARAULES"

Em plau empaitar paraules,

em plau caçar mots oblidats,

ocultes en velles faules,

perdudes en fulls descuidats.

Vetllar pel que sembla perdut,

alçant-les amb nova alenada,

refent el que el vent s'ha endut,

furgant novella tornada.

N'hi ha que em deixen embadalit

enfront l'esllavissada

d'un univers decandit

com una tassa vessada.

Em plau embolicar-me

caçant noves fites al vol,

perdent-me al fons de l'abisme

de tantes veus en estol.

No em trobareu mai esmaperdut,

ni enfonsat en llot llefiscós,

mentre encara rutlli el meu cos

i encara em resti salut.

Qui gosi tractar de despulla

aquesta llengua que ens mou,

com si ja no calgués el que fou,

com tardorenca fulla,

serà engolit per l’enrenou

d’un riu que tot ho remulla,

d’un esclafit que tot ho remou.

Francesc Marcé i Puig

20 de juliol del 2026.

Grinyols

2026-07-16T21:28:29.644+02:00

"GRINYOLS"

Em grinyola la sabata

com mal esgarip de gata.

Boina i nevat bigoti,

armilla fosca i gaiata,

ferreny i adust m'esguarda

-des del seu retrat-

aquell besavi batlle,

per sobre de la corbata.

Potser a ell li grinyolen

aquests temps que tot ho esmolen,

com si no restés cap data.

Massa grinyols, brams i udols

que tot ho desbaraten,

-l’avui, l’ahir i l’avenir-

tal com sabata barata.

Francesc Marcé i Puig

16 de juliol del 2026.

Estranya calma

2026-07-15T10:05:05.848+02:00

"ESTRANYA CALMA"

Què passa aquest estiu

que arreu s’està tranquil?.

És el canvi climàtic

o tots al frenopàtic?.

Els ha desfet la xafogor

o tothom amb massa por?.

Tothom ha perdut l’esma

o creuen que és quaresma?.

Se'ls han perdut els esclops

o son tan savis com els pops?.

Potser és maduresa

esperant nova contesa.

Potser tan sols és la calma

abans de la tempesta.

Tothom agafant forces

per quan petin les borses.

Ningú sabent què fer

tement el proper merder.

Tot galifardeu corprès

esperant què ve després.

Francesc Marcé i Puig

15 de juliol del 2026.

El món s'acaba

2026-07-15T09:21:19.797+02:00

"EL MÓN S'ACABA"

Hom repeteix que el món s'acaba,

sens parar de gemegar.

Quan s'acabi de veres

no tindrà llàgrimes per plorar.

Francesc Marcé i Puig

15 de juliol del 2026.

A l'alba

2026-07-15T06:18:58.949+02:00

"A L'ALBA"

El món el governa a l'alba

una estranya calma.

Tan sols el gall esberla

un silenci que s'esquerda.

Hom diria un miratge

o un somni desvetllat,

tal com ser un ostatge

d'un déu massa primmirat.

El sol tot s’ho emporta

amb son ànim prepotent,

burxant a cada porta,

alçant a un excés de gent,

que es mou atrafegada

sens saber què està fent.

Francesc Marcé i Puig

15 de juliol del 2026.

Hi havia

2026-07-12T13:36:04.241+02:00

"HI HAVIA"

Hi havia una vegada

un camí planer

sens cap ensopegada.

Hi havia una vegada,

lluny de la bardissa,

una gran bellugadissa.

Hi havia una vegada

amb cap cap entaforat

dins cap obscur forat.

Hi havia una vegada

amb ningú engolint

femta arremolinada.

Hi havia una vegada

on s'esvaní tot porc

i tot esforç eixorc.

Hi havia una vegada

on no solcava l'aire

cap núvol rondinaire.

Com ens agrada creure

que temps era temps hi hagué

allò que mai hi va heure.

Francesc Marcé i Puig

12 de juliol del 2026.

Calitja

2026-07-06T10:29:12.377+02:00

"CALITJA"

Ja no hi sóc,

ja en resta poc

de la fera

que esvera.

No em cerqueu,

no em trobareu,

ja m'he fos,

tot mig confós.

Cap ocell

a dins del niu,

ja és desfila

el voraviu.

Tot cercant

la pell de l’ós,

ni lladrucs

d'un pobre gos.

Ja m'he mort

sense conhort,

com patata

sense hort.

A l'estiu

no fa viu, viu

ni el poeta

quan escriu.

Res no espera,

desespera,

fins la figa

a la figuera.

Ha canviat

fins el solstici,

quin panteix,

ai quin desfici.

Hom pateix,

no hi ha ofici,

tan sols mareig

sens benefici.

És la calitja

que esquitxa,

sens cap paraula,

ni tan sols mitja.

Francesc Marcé i Puig

6 de juliol del 2026.

Verdaguejant

2026-07-04T17:37:08.573+02:00

"VERDAGUEJANT"

Esbufega la marinada esgarrapant terra endins,

rínxols de terra eixuta esbadellen antics coixins,

del macís de Sant Llorenç trinxant la maltractada escorça;

cent mil espectres de vells ciclistes cruixits i atabalats

pedalen esmaperduts i potser no gaire deixondats,

símbols d'un món sense força.

Pàl·lids i pudents fulls de llibre rònec aquells vells herois

verdaguerians, encimbellant-se carenes i cingleres tan cofois,

ni tan sols el record en resta i es que potser tampoc cal,

en un temps de pa sucat amb oli i comandes d’Amazon ,

on ningú arrisca la testa ni arriba a treure’s mai la son

i un lleu ensurt fa massa mal.

Els herois d’ara mateix són simple realitat virtual,

un pinxo, un esgarriacries, un lladre o un animal,

i les fites cobejades caramels enverinats,

servits a ritme trepidant i en safata de plàstic

per aquells a qui escurar-nos no fa pas cap fàstic:

saben que mai trenquem el plats.

Francesc Marcé i Puig

4 de juliol del 2026.

Respiro

2026-07-03T09:50:58.140+02:00

"RESPIRO"

Respiro l’encís del teu alè

en el somriure de cada porus

d'aquesta pell que m’embolcalla.

Em sento més bell que vell

quan ton esguard se m'encomana,

envaït per aquest virus

d’una intimitat sense fre.

Vull seguir sempre abeurant-me

amb ton beuratge fetiller,

punyent fada atrafegada.

Immarcescible ballaruga

aquest nostre vals més proper,

com una cuca poruga,

que fuig esfereïda,

d'un innombrable vesper.

Fruïm de la mútua complaença

com si no tinguéssim res més a fer,

sens caldre remença ni temença,

lluny de cap núvol obac o botifler.

Francesc Marcé i Puig

3 de juliol del 2026.

Sense títol

2026-07-03T06:28:18.906+02:00

"SENSE TÍTOL"

Treu el nas la lluna

per l'escletxa de la morera.

Flirtejo amb un rat penat

dins d’una nit sense títol.

Sento la remor esquívola

d'un món sense títol,

l’ambigu gemec

d'una munió d’éssers,

sense títol.

El silenci sepulcral

de quan tot pot esdevenir,

sense títol.

Fugint d'un cosmos en mosaic,

intitulat per delirants ments

de bruixots descerebrats,

amb títols auto-regalats.

Com un insult la caldera

del veí sense títol,

en plena canícula.

És fredolic el seu esglai d'estiu

sense títol?.

Potser més val sense títol

que mal encapçalat.

La lluna ja esguarda descarada

des del seu núvol estant

en aquesta hora sense títol.

Qui més qui menys somiant,

sense títol,

amb son redemptor particular

que tot ho torni a anomenar.

Traidorencament l’alba,

mentre escrivia,

s’ha anat deixondant.

El gall i un cotxe arrencant

restauren la realitat.

Encara giravolta

el rat penat despistat.

La lluna ja s'ha encauat.

Bruixots i embruixats,

a punt,

per seguir marcant al ramat.

Francesc Marcé i Puig

3 de juliol del 2026.

Magarrufes

2026-06-27T18:51:09.353+02:00

"MAGARRUFES"

Llavors de plàstic reciclable

omplen les panxes de l'estable.

Llavors de somnis digitals

fan oblidar de tots els mals.

Llavors de tot i de no res

engalipen com un fals bes.

Amors de xarxes socials

fan humans els animals.

Amors lleus de temporada

fan creure adulta la mainada.

Amors sens sojorn ni compromís

veuen muntanyes on tot és llis.

Projectes buits de contingut

fan passar a tothom per l'embut.

Projectes engalipadors

venen de franc la pell de l’ós.

Projectes de ximples siderals

fan ballar a tots el mateix vals.

Promeses de felicitat

sens blat al sac i mal lligat.

Promeses de jorns inexistents

fan inútils els escarments.

Promeses de pinxos delirants

fan fregar a tothom les mans.

Que no s’aturi l’espectacle

que, amb un bon giny i panxa buida,

tot seguit ve un nou miracle.

Francesc Marcé i Puig

27 de juny del 2026.

Què volen?

2026-06-22T21:09:35.720+02:00

"QUÈ VOLEN?"

Què volen aquesta gent

que crida tant pel carrer?.

Són addictes al merder

i ni saben què estan fent?.

Potser reclamen existir

i no saben què cal fer.

Potser no tenen res a dir,

potser, potser, potser, potser.

Potser creuen que viuen sols,

potser ho estan de veritat,

potser tan sols cerquen consols,

potser ni tan sols s'ho han plantejat,

potser volen oblidar els seus dols,

potser defugen la realitat.

Francesc Marcé i Puig

22 de juny del 2026.

Baladres

2026-06-20T10:09:08.568+02:00

"BALADRES"

Conspícuament floreixen els baladres,

curulls de flors roses i flors blanques,

promeses de futur que entabanen;

són assassins a més de lladres;

esguardats de prop, olors que s'encomanen;

falsos averanys els flaires que emanen,

com bellesa esquívola aflorant dels quadres,

dolços paranys que els cors profanen,

aus de somni que fugen per les branques,

botxins a sou d’ignotes esquadres.

Passa això amb els cants de sirena

que ens envolten avui de tota mena;

quan te’n vols nodrir injecten mort obscena.

Francesc Marcé i Puig

20 de juny del 2026.