Francesc Marcé i Puig -Bloc de crítica i anàlisi social -Autobiografia evolutiva-

La baldufa

2026-05-31T10:52:30.229+02:00

"LA BALDUFA"

Sóc una baldufa,

vaig com el vent bufa,

em diuen què he de dir,

quin és el meu destí.

Cada dia em faig ressò

de l’última cançó;

no vull ser arraconat

per qui m’és més preuat.

Sempre obeeixo,

tinc el que em mereixo;

em sento ben pagat;

acoto el cap de grat.

Salto pel precipici

-no fer-ho quin desfici-

si sé que és el que cal

a qui em posa el dogal.

Em moriré ben feliç

de ser part d'aquest tapís,

que per a mi ha teixit

qui em mena des de petit.

Toco fort el voraviu

a qui em vol esguerrar el niu,

no sigui que l’amo de dalt

em deixi sense jornal.

I aquest conte s’ha acabat

tal com ha començat,

mà al davant i mà al darrera

i menjant sopes sens cullera.

Francesc Marcé i Puig

31 de maig del 2026.

Gràcies Edgar

2026-05-30T14:01:07.870+02:00

"GRÀCIES EDGAR"

Gràcies Edgar Morin pel pensament complex

ara que tot és simple com un mer reflex.

Gràcies Edgar per fer-nos comprendre

que el saber és de tothom i no es pot vendre.

Gràcies Edgar per no oblidar el sentiment

ara que sembla prohibit fer-ne esment.

Gràcies Edgar per unir tots els camins

ara que campen sols i enfrontats tots els fins.

Gràcies Edgar per ta lluita constant

ara que totes les conteses es fan i es desfan.

Gràcies Edgar per esperonar noves ments

ara que sols interessa l'anar fent.

Gràcies Edgar per no defallir mai

quan tots són hostatges de l’esglai.

Gràcies Edgar per infondre esperances

quan dominen temors, odi i recances.

Gràcies Edgar, no t’oblidarem,

duem el sarró curull del teu pensament.

Francesc Marcé i Puig

30 de maig del 2026.

El dia després del dia després

2026-05-29T11:21:28.008+02:00

"EL DIA DESPRÉS DEL DIA DESPRÉS"

El dia després del dia després

no t’escarrassis gaire, tampoc hi és;

s’esquinça i brolla com la sang,

et porta a viure d’il·lusions

de què s'aplanin els turons,

a engolir aire tòxic d'amiant.

Així és com t'engalipa el temps,

fent malsons del que no tens,

mentre s'enfonsen els peus al fang,

defugint un avui esmunyedís;

no cal patir, no existeix el paradís

de les danses que es fan i es desfan.

Gaudeix fort de l’ara mateix,

com qui pesca el darrer peix,

com qui acaba de parir un infant;

que el que ara tens demà no hi és,

que es fon enllà com un breu bes

i sota el braç no hi porta pans.

I si aquestes cabòries et fan patir,

com qui es deleix per un bon vi,

no deixis de ser mai infant,

no t’aferris tan sols al que et fa el pes;

anhela la llibertat com fa el pres,

sens creure prô que te la regalaran.

Francesc Marcé i Puig

29 maig del 2026.

El riu

2026-05-27T20:41:25.039+02:00

"EL RIU"

S'escola el riu,

coll avall,

de la plana,

de la Cerdanya

i esquitxa

la calitja,

que cou

i s'encomana;

desclou

la fresca;

res no es mou,

sols una truita

saltirona,

sols una merla,

solista,

el silenci esberla,

però acarona;

el sol ardent

afluixa,

per ponent;

se’n riu el riu,

de la quietud,

sempre nou,

però la quietud

proclama,

res no mana,

res s'empesca,

res demana,

sols transcorre;

sols un cavall

l'escorcolla,

mentre

una mosca,

fosca,

l'aclapara;

grimpa

pel meu peu

una formiga

enamorada;

l’horabaixa

ens xiuxiueja

que la darrera

menja del dia

ja deu estar

preparada.

Francesc Marcé i Puig

27 de maig del 2026.

Pels teus ulls

2026-05-25T09:27:18.712+02:00

"PELS TEUS ULLS"

Pels teus ulls m’esguarden

totes les dones del món;

combatives o bledes

totes m'hi donen sojorn.

Els teus pits alleten

tots els meus pensaments

i tes natges molsudes

m’embriaguen la ment.

En tu les estimo a totes

amb un amor pregon

que s'esmuny gota a gota

fins esdevenir torrent,

que solca l'atzur però no es fon,

que de tant que creix mai s'esgota.

Francesc Marcé i Puig

25 de maig del 2026.

Trencaclosques

2026-05-24T21:05:44.643+02:00

"TRENCACLOSQUES"

Closques de mosques

podrint-se a les fosques

-maleït si t'enrosques-

quin trencaclosques.

Oques i foques

no semblen granotes;

sobretot si són poques

saltant amb les potes.

Miques molt maques

munyint a les vaques

planten estaques

plenes de taques.

Cròniques afòniques

semblen simfòniques,

úniques túniques

de les guerres púniques.

Un pic massa xic

no fa gaire abric,

com un cel gepic

mirant-se el melic.

Banys sense danys

trenquen els panys

i omplen els bonys

de mel de codonys.

Udols d’ase

buiden la casa,

esquincen l’espasa

de tothom qui és casa.

Guixos somorts

guixen els cors

a un i altre port

mancat de conhort.

No ho digueu a ningú

que d’un cel tan bru

i un temps tan convuls

aviat no en resti ni la U.

Francesc Marcé i Puig

24 de maig del 2026.

A trenc d’alba

2026-05-23T23:37:17.055+02:00

"A TRENC D’ALBA"

Ardorosa esclata

la rosa carmesí,

copa desclosa

d'un embriac vi.

Ensems panteixa

ton llavi prim i fi;

xardorós em cerca

just arran de coixi.

La nit s'esgargamella

amb son silent crit,

com fadrí que galleja

valent però espaordit.

De grat reviscolen

totes les benaurances;

a plaer s'apaivaguen

tristors i recances.

Arrapats guaitarem

la claror que s'atansa,

dansant romandrem

ben junts a trenc d'alba.

Francesc Marcé i Puig

23 de maig del 2026.

Aquests aprenents de bruixot

2026-05-22T09:16:14.703+02:00

"AQUESTS APRENENTS DE BRUIXOT"

Aquests aprenents de bruixot

que alegrement

van covant l'ou de serpent

i ens porten tots a l'hort,

sens fer-ne mai esment,

fins que tot sigui mort.

Tots aquests bordegassos

s'omplen butxaques

a cabassos,

tot fent el paperina,

deixant a la veïna

en temps de vaques flaques.

Tots aquests pocapenes

-n’hi ha de totes menes-

que amb ensenyes i domassos,

com si fossin matalassos,

tallen a tot déu les venes,

restant amb els cossos lassos.

Tots aquests engalipaires,

que fan els mateixos flaires,

mereixen judici final,

-ens tenen fins els nassos-

ni que sigui sens fer mal

i en temps de carnaval.

Francesc Marcé i Puig

22 de maig del 2026.

Que hi ha algú?

2026-05-21T15:53:01.330+02:00

"QUE HI HA ALGÚ?"

Què hi ha a algú en aquest racó de món

que no es dediqui a estroncar el son?.

Que hi ha algú més lluny de casa

que no s'acosti brandant espasa?.

Què hi ha algú atzur enllà

que no practiqui l'art d'estafar?.

Què hi ha algú en aquest planeta

que no cobri a la bestreta

per fer una feina mal feta?.

Què hi ha algú en un racó d’aquest astre

que no transfiguri els somnis en desastre?.

Què hi ha algú que el seu somriure

no amagui un llop que fa malviure?.

Què hi ha algú amb cara de bondat

que no et foti daltabaix d’un espadat?.

Què hi ha algú que no sols pensi en el guany

quan s’acosta desitjant-te bon any?

Que hi ha algú que fent amoretes

no sols pensi en treure’n les pessetes

Que hi ha algú que en fer-te un bes

deixi de banda l’interès?.

Que hi ha algú que, sens caure en la ingenuïtat,

amb un intercanvi just ja es sentí ben pagat?.

Perquè si ja no hi resta ningú

en aquest univers tan erm,

que camini dret amb l’ànim ferm,

potser més val apagar el llum

i emprendre el camí cap a l’infern.

Francesc Marcé i Puig

21 de maig del 2026.

Ocells, ocellots i altres tarambanes

2026-05-20T16:52:16.418+02:00

"OCELLS, OCELLOTS I ALTRES TARAMBANES"

El gaig, la merla i la puput,

ocupes del jardí molt benvinguts,

s'hi mouen com a casa seva,

cercant-hi cucs per fer el vermut,

no són pas serfs de la gleva.

Conviuen ben tranquil·lament

amb un pica-soques despistat

que se'ls mira des de dalt del pi,

com si fos el seu terrat,

des d'on potser no té res a dir.

El pit-roig deu haver marxat

a fer una mica de turisme,

es deu sentir atabalat

amb tot aquest proïsme

que l'ha mig foragitat.

El rossinyol canta més lluny,

sempre esquerp, ben emboscat,

no el veuràs mai, sempre s’esmuny;

sembla ser d’una altra casta,

d’un tarannà més iconoclasta.

Els estornells i els seus xiulets

deuen ser a altres indrets,

fa temps que ja no se’ls sent,

ves a saber si els ha espantat

un barri tan gentrificat.

Un dia fins vam poder sentir,

allà lluny cap el barranc,

un bon grup d’abellerols,

volant tots junts en estol,

colors de l’arc de Sant Martí.

I enmig d’aquest veïnat tan divers

no hi pot faltar el mal intrús,

com la tórtora otomana,

que a tothom fa perdre els papers,

amb el seu uh, uh de mala gana.

I encara me’n deixo un fotimer;

no vull exhaurir el paper,

ni la paciència del lector,

amb el meu afany d’espectador

enamorat de tant d’ésser volador.

Francesc Marcé i Puig

20 de maig del 2026.

A correcuita

2026-05-20T13:43:15.479+02:00

"A CORRECUITA"

A correcuita m'he llevat,

a correcuita he esmorzat,

a correcuita a treballar,

a correcuita a endrapar,

a correcuita a comprar

amb el cap mig esberlat;

a correcuita el diari,

no s’acabés l'abecedari;

a correcuita cap a casa,

no fos cas que em titllin d'ase;

a correcuita un polvet

que el gas és car i fa massa fred;

a correcuita criatures,

abans que s'esquincin les motllures;

a correcuita a l'escola,

ben aparcats que el temps s'escola;

a correcuita activitats,

que no se'ls mirin esverats;

a correcuita es van fent grans,

ho fan a passes de gegant;

a correcuita jubilat,

per poder pentinar el gat;

a correcuita al cementiri...

quin descans que tothom t’oblidi.

Francesc Marcé i Puig.

20 de maig del 2026.

Notes

2026-05-20T01:35:58.141+02:00

"NOTES"

Notes nostàlgiques universals

coronen totes les estances

d’aquest el meu cau fet a mida,

projecten inabastables enfilalls,

curulls de records sense recances,

fent brollar nova embranzida.

Etziben novelles flamarades

més enllà del que abasta la vista.

No són pas carn de rostoll,

sols espurnes de vinents ventrades,

bòlids reclamant pista,

missatges buits de tot soroll.

Potser cada dia el món comença.

Potser no fa mal veure-ho així.

El passat i l'avenir en una sola pensada,

redimits per un present que avança

-lluint terra, llavor i aixada-

farcit de flors i espines sense verí.

Francesc Marcé i Puig

20 de maig del 2026.

Can penja i despenja

2026-05-18T11:58:36.577+02:00

"CAN PENJA I DESPENJA"

Al país de can penja i despenja

qui no somica o llepa culs no menja.

Al pobre país de can seixanta

no mana ni el gegant ni la geganta.

Al país que hom creu de xauxa

ningú se’n surt ni amb seny ni rauxa.

En aquesta casa de barrets

porten la batuta els culs estrets.

Tots lloant el poti-poti

que els manté dret el bigoti.

En aquesta olla de grills

tothom del capell treu conills.

La música és d'un orgue de gats

que ens manté a tots astorats.

No hi ha ningú prou arrauxat

per esberlar aquest disbarat.

Tots pendents d’una loteria

que algun dia deixi fer via.

Quina pena tot plegat,

tothom feliç pentinant el gat.

Francesc Marcé i Puig.

18 de maig del 2026.

Vals

2026-05-16T16:36:13.721+02:00

"VALS"

El vals d'en Cohen no remena

les cireres, ni el desig esmena

d'altres lleres, ni exilia afanys

esmorteïts al llarg dels anys;

tan sols fa fimbrar caps obacs

i remou ments esmorteïdes;

ofereix novelles eixides

flamants, dins la profunditat dels llacs.

Deixem-nos dur per aquest ritme que bressola,

assassí d'antics desconhorts,

com si ja no calgués fer res més,

com agosarada au que s’envola

a la recerca d'ignots ports,

com princesa desvetllada amb un bes.

Francesc Marcé i Puig

16 de maig del 2026.

Noves escomeses

2026-05-16T13:29:51.928+02:00

"NOVES ESCOMESES"

Quan brolla l'ardor per les orelles

i el desig de moixaines s'esmuny coll avall

embotint un pit que sanglota,

escampant llamps i centelles,

fent esclatar tot embolcall,

esvaint tota foscúria remota.

Quan s'esquincen mancats d'esma

els temps d’ombrívoles nuvolades,

fent d'hores esquívoles riota

i et rebolca per l'atzur la tendresa,

esdevenint tenidor de totes les contrades,

-mai més cap alenada somorta-.

Potser és l'hora d'ajupir tota altivesa,

de desar a l'armari les recances

i, defugint retrets o lloances,

abocar-se de ple a la nova escomesa.

Francesc Marcé i Puig

16 de maig del 2026.

Primavera cagadubtes

2026-05-13T00:35:00.003+02:00

"PRIMAVERA CAGADUBTES"

Han fet fora els ocupes

i ara rauca una granota

a la casa del costat;

té ara la piscina en propietat.

Al jardí tot creix i brota;

la pluja amara flors eixutes.

Refila lluny el rossinyol;

sembla que canti en catanyol:

carinyo, carinyo, diu esverat,

com si s’hagués vinclat la pota

cercant matolls, fent-s'hi un forat,

tot enyorant obagues grutes.

La primavera vergonyosa

no s'acaba de mullar,

no sap quin abillament portar;

el d’estiu encara li fa nosa;

del d’hivern se’n vol desempallegar,

com qui no vol la cosa.

Diuen que és el canvi climàtic,

però jo sé que és molt més profund;

l’equinocci està traumatitzat;

ja no sap què és foc, què és fum;

si ser simpàtic o antipàtic,

veient un món tan malgirbat.

Francesc Marcé i Puig

13 de maig del 2026.

Qui pot dir

2026-05-12T02:00:00.003+02:00

"QUI POT DIR"

Qui pot dir si un dia,

potser ara mateix,

quan l’alè esdevé bleix

i sols el desconcert guia,

espurnes subterrànies

pugnen per aflorar,

guspires instantànies

pedalant cap a demà.

Qui sap si ara i adés

no és tot esgarriat,

ni amb diners pagat,

ni farcit d'esbarzers.

Potser tot no s’ha perdut

quan brollen noves veus

declinant passar per l'embut

dels habituals corifeus.

No caiguem en el desconhort

del pagès que, fart de regar,

veu com se li va marcint l'hort

i, temorenc, es deixa engalipar

per qui primer li fa la cort.

Francesc Marcé i Puig

12 de maig del 2026.

Dècima somicaire

2026-05-10T21:36:00.000+02:00

"DÈCIMA SOMICAIRE"

Llepolies engarjolades

trepanen cervells molsuts,

devorant males anyades

com confusos esternuts,

com llavors malaguanyades.

No hi restaran ni matolls

i encara menys una sola flor.

No caldran pas escorcolls

per ensumar un futur pitjor,

de boca terrosa i de genolls.

Francesc Marcé i Puig

10 de maig del 2026.

Hi ha moments

2026-05-10T00:36:00.003+02:00

"HI HA MOMENTS"

Hi ha moments

en què sembla que el món s’atura,

lluny de destorbs i mancances,

com volent fer vacances.

Hi ha moments

-sens que ningú sàpiga perquè-

que els fets semblen perdre l’alè,

esquivant velles aliances.

Hi ha moments

en què sembla que no passi re,

que el ramat tan sols pastura,

absolt de frisances i esperances.

Hi ha moments

en què el cosmos es congela

com un llagut sense vela

esperant noves puixances.

Moments en què,

potser fart de repicar, el campaner

sols pensa en les musaranyes

com si ja no hi hagués res a fer.

Prô dura poc la falsa bonança,

com volent-nos recordar

que malgrat es vulgui disfressar

l’univers mai deixa de ser un vesper.

Francesc Marcé i Puig

10 de maig del 2026.

Avui pecaré

2026-05-07T23:34:00.002+02:00

"AVUI PECARÉ"

Avui pecaré

contra els amants de la tragèdia

que semblen preuar-ne la necessitat.

No me n’estaré

-sens fer cap mena de comèdia-

de furtar espurnes de felicitat.

Avui pecaré

contra els aixafaguitarres,

atorgant-me a mi mateix

-cap torxa sense ble-

-closes les simitarres-

el dret a creure que tot llueix.

Avui pecaré

caçant delits al vol,

acabalant goig a les butxaques,

sentint-me a recer

d'un somiat estol,

lluny de vaques magres.

Avui pecaré

sens establir precedent,

ni fer jurisprudència

-l'univers al meu carrer-

contra qui ens vol sempre perdent

prejutjant-nos innocència.

Avui pecaré,

potser demà també,

qui ho pot saber,

això no és pas cap ciència.

Francesc Marcé i Puig

7 de maig del 2026.

Presentació "Cròniques del no-res" a la Iguana

2026-05-04T19:40:00.002+02:00

Una petita mostra del recital poèticomusical del diumenge 3 de maig a la Iguana amb la col·laboració inestimable de The Chillings:

Deixondiments

2026-04-29T12:11:00.000+02:00

"DEIXONDIMENTS"

Desvetlla el cor despistat

un tret ben encertat,

hi sobren escarafalls,

absència de topalls,

sols camins per transitar

sens por a descarrilar.

Besos apassionats

desborden tots el plats.

Es desclou l'infinit

més enllà de cap llit.

Acompanya la paraula

el delit que s'entaula.

Manca de pensaments,

cap mena de turments.

Que senzill sembla ser tot

quan no esglaia l'ignot,

quan esdevé proper

allò que pot ser estrany,

quan es troba un recer

al comú viarany.

Francesc Marcé i Puig

29 d’abril del 2026.

Temps

2026-04-27T18:41:00.003+02:00

"TEMPS"

Llisca el temps

pels pedrissos

del demà;

un present dens

broda estranys

tapissos;

dies i mesos

congrien anys,

fent-se fonedissos,

ens duen de la mà.

Pòsit de vida

que ajuda

a no fer figa

i alena nous afanys,

nous vernissos

i flama on no n'hi ha.

On ets temps

que no et veig,

tan sols l'ombra

del teu rastre;

tot i anar ensems

ets com l'oreig

que la bonança

escombra,

una cara

sense rostre.

Francesc Marcé i Puig

27 d’abril del 2026.

Supervivència

2026-04-20T18:18:00.000+02:00

"SUPERVIVÈNCIA"

Sollats estanys

redescobreixen

acrituds mai

oblidades.

Vespregen bleixos

esparracats

pel clos de les

nostres ments.

Quan s'atansa

l'horabaixa

al rial

dels nostres cors

i s'esbotza

el redós que

ens acollia,

s'escarrassa

l'esperit

omplint els solcs

que han resistit.

Francesc Marcé i Puig

20 d’abril del 2026.

Aspiracions

2026-04-12T19:48:00.004+02:00

"ASPIRACIONS"

Aspiracions i respiracions,

si no van compassades,

poden cremar il·lusions,

poden malbaratar anyades.

Sols xoquen les locomotores

si les direccions són oposades,

si són a deshores les hores,

si els frens són endebades.

Anirem afegint furgons

al tren de les nostres vides,

maridant paus i passions,

conjuminant cels clars amb trons,

guanyant totes les partides,

ultrapassant tots els alturons.

Francesc Marcé i Puig

12 d’abril del 2026.