Espera! Espera! No m'ho diguis...

Feliç Any Nou!

noreply@blogger.com (Ricard Riel) — Sat, 31 Dec 2011 15:01:00 PST

Nadal

noreply@blogger.com (Ricard Riel) — Sat, 24 Dec 2011 06:10:59 PST

Com que ja sabeu que a casa nostra el Nadal es viu intensament, us penjo un parell de fotos de casa Christmas-ready. Aquest any ens hem atrevit fins i tot amb un gall d'indi gegant en un sopar pre-nadalenc. Bon Nadal a tothom!

El nostre arbre de Nadal nou de 2.5m!

La taula parada amb el gall d'indi-tiranosaure que ha necessitat 4h per cuinar-se.

El Japó en HDR

noreply@blogger.com (Ricard Riel) — Thu, 03 Nov 2011 16:33:33 PDT

Amb la calma del retorn a casa, reintroduïts de ple al món del treball i amb la percepció que fa mesos des de la nostra estada al País del Sol Naixent, us deixo algunes fotos HDR a mode de resum del viatge. Per cert, si algun cop penseu anar-hi i us interessa conèixer una mica d'història del Japó, és molt recomanable el podcast A Short History of Japan. Bé, aquí estan les fotos....

El Rainbow Bridge de Tōkyō.

Un dels carrers ple de pachinkos, locals de sexe i restaurants a prop de Shinjuku (Tōkyō).

Representació del Buddha al parc d'Ueno, Tōkyō.

La torre de telecomunicacions de Tōkyō (Tōkyō Tower).

Entrada al santuari de Toshogu a Nikkō.

Coneguda imatge dels micos al santuari de Toshogu a Nikkō.

El camí de les mil Torii al santuari de Fushimi Inari a Kyōto.

El Kinkaku-ji o Pabelló Daurat a Kyōto.

La torre de Kyōto, vista des de l'estació.

Llanternes al centre de Kyōto.

El temple de Todaiji, l'edifici de fusta més gran del món a Nara, capital budista del Japó.

El gran Buda (el més gran del Japó) a Todaiji, Nara.

El temple de Hōryū-ji amb la seva pagoda, són les estructures de fusta més antigues del món.

El Parc Memorial de la Pau a Hiroshima amb la cúpula de la bomba-A al fons, el punt on va caure la bomba atòmica.

La coneguda Tori del santuari d'Itsukushima a l'illa de Miyajima.

El segon Buda de bronze més gran del Japó (només superat pel de Nara). La seva gran mida, permet entrar-hi dintre i pujar fins el seu interior per unes escales.

No és el Japó, però hi vam fer escala de camí. Per tant, unes fotos de Moscú. Aquesta amb la Plaça Roja i el Kremlin.

La Catedral de Sant Basili, Moscú.

Catedral del Crist Salvador, Moscú.

Dia 13 | Tokyo (東京) i Disneyland Tokyo

noreply@blogger.com (Ricard Riel) — Thu, 29 Sep 2011 02:04:14 PDT

El darrer dia del viatge l'hem passat lluny del centre de Tokyo. Hem agafat un tren privat (els quals no entren en el Japan Rail pass) que ens ha portat cap a la badia de Tokyo. Una zona on hi ha oficines, centres comercials i alguns sights dignes de veure, com per exemple, la seva versió de l'Estàtua de Llibertat de Nova York (una rèplica en petit) i la seu de la Televisió nipona. D'allà hem agafat primer el metro i després un tren de rodalies per anar fins a la zona on s'ubiquen els parcs temàtics de Disneyland Tokyo i la seu permament del Cirque du Soleil al Japó. Malgrat la fresqueta que feia i el cel gris que amenaçava pluja (i finalment ha plogut!), hem decidit entrar a Disneyland. De fet, són varis parcs com als Estats Units. Nosaltres com que ja havíem estat al clàssic d'Orlando hem anat al Disney Sea, un parc per a "nens" més grans. Hi ha atraccions com la del "Viatge al centre de la terra" o la de l'Indiana Jones que estan molt bé. L'entrada (gairebé 70 € per persona) és molt cara però és el que costa entrar als parcs de la Disney. El muntatge que tenen allà realment és espectacular. Al que hem anat avui està més aconseguit que el clàssic i fan més o menys el mateix: piromusical quan tanquen al parc i desfilades dels personatges de Disney. Ens ha encantat (més que en el clàssic) l'espectacle nocturn sobre el gran llac del parc: mitja hora de pirotècnia, música, efectes aquàtics, efectes especials, molta aigua i com no, els personatges estrella de Disney. Hem gaudit com a nens! Llàstima de les immenses cues per pujar a les atraccions estrella! N'hi havia alguna que superava les 2 hores i això que era dilluns! De fet, ens hem deixat alguna atracció sense pujar precisament per la llarga espera (com la de la casa del terror). Però ha estat bé, un dia diferent per acabar el nostre viatge al Japó. Ben segur que hi tornarem d'aquí uns anys! Sayonara Japó!

L'estàtua de la llibertat de Tokyo.

El Rainbow bridge sobre la badia de Tokyo.

A l'entrada del DisneySea Park de Tokyo.

A una de les muntanyes russes, la única que hi ha un loop.

En Ricard va preferir veure-la des de lluny...

La parade de Disney sobre el llac del parc.

El llac del parc amb la casa encantada al fons.

La font oficial d'entrada al parc: celebraven 10 anys.

Dia 12 | Tokyo (東京) i Kamakura (鎌倉市)

noreply@blogger.com (Ricard Riel) — Tue, 27 Sep 2011 09:11:12 PDT

A menys d’1 hora de Tokyo en tren de rodalies es troba la ciutat de Kamakura, que va ser capital del Japó en temps imperials. És una ciutat petita envoltada de boscos plens de temples budistes i santuaris shintoistes. De fet, hi ha uns quants recorreguts per la muntanya de més de 4 hores de durada per si vols veure’ls tots. Com que n’estem ja una mica cansats de veure’n tants, hem anat als principals: Kosoku-Ji i el Kotokuin. Dels dos destaco el segon, que té un dels Budes més grans del món i que per només 20 yens (0,20 €) pots accedir al seu interior! (Previ pagament de l’entrada al temple de 400 yens – 4 €) La veritat és que no té res d’especial però almenys pots dir que has estat a l’interior d’un Buda! Al migdia hem tornat cap al nostre barri de Tokyo, Ikebukuro. Aquest cap de setmana són les seves festes (com la Mercè a Barcelona) i celebren concerts, fires, actuacions... Doncs bé, tornant cap a l’hotel hem presenciat una espècie de processó festiva pels carrers. S’agrupen en colles vestits de manera tradicional, alguns toquen música, altres porten una espècie de passos (similars a la nostra Setmana Santa), altres porten altres elements decoratius... i es veu que hi ha forta rivalitat entre colles tot i que celebren vàries processons conjuntes. Curiós, sobretot perquè alguns dels homes porten uns vestits que acaben a la cintura i porten una espècie de suspensoris que només tapen la part del davant, quedant el cul totalment al descobert!!! Després de l’impacte de la imatge, hem anat a visitar algunes botigues mangues del barri i ens hem traslladat altre cop a Shibuya, a veure el famós encreuament on passen centenars de persones a la vegada i a donar un tomb per allà. Per cert, estem fent la col·lecció d’unes llaunes de Bola de Drac Z. Tenen el mateix gust que el Red Bull però el líquid és el de menys l’important són les llaunes de Goku, Son Goan, el Bu, el Vegeta, el Krilin o el Satanàs Cor Petit... Revivint la nostra infància!

L'entrada del temple budista de Kosoku-Ji a Kamakura,.

El Buda de bronze del temple de Kotokuin.

Vam entrar a dins d'ell ja que està buit.

Eren les festes del nostre barri de Tokyo, Ikebukuro.

Espècie de processó japonesa on porten aquests "passos".

Van cantant, ballant i tocant música mentre passegen pels carrers...

L'encreuament de Shibuya un diumenge a la tarda!

La nova col·lecció: llaunes de la sèrie de Bola de Drac Z.

Ens en falta només 1 per completar-la! Vinga a beure!

Dia 11 | Tokyo (東京)

noreply@blogger.com (Ricard Riel) — Mon, 26 Sep 2011 06:50:48 PDT

La capital del Japó és immensa. Té 13 milions d'habitants i més de 30 conformen la seva àrea metropolitana. De tots els llocs que hem estat, ni tan sols Nova York supera la sensació de grandiositat d'aquesta super metròpoli. Pots trobar gent per tot arreu, milers de gratacels però també casetes i infinitats de grans magatzems i restaurants! I és que parlar de Tokyo és parlar en superlatiu. La nostra segona estada a la ciutat (vam estar 1 dia al començament del viatge) ens allotjarem al barri d'Ikebukuro, a l'anella del centre de la ciutat. Parlant clar, Tokyo com a ciutat no existeix. Sí que hi ha un govern metropolità (una prefectura) que agrupa 23 barris, 26 ciutats, un districte i una vila! Sí, sí, tot això és Tokyo! La veritat és que el nostre "barri" està molt bé, hi ha molta vida i està considerada una de les principals zones comercials de la ciutat. Sortir de l'estació del Japan Rail ja ha estat una experiència: milers de persones anant amunt i avall per totes bandes i nosaltres allà al mig amb les maletes! Tot i que ens ha costat trobar l'hotel (sort del GPS de l'iphone), aquest nomès està a tan sols 5 minuts de l'estació. És d'estil occidental i no està pas malament. Esmorzarem per tan sols 300 yens (3€) ja que el cafè del Mc Donalds ja ens costa 240 yens (2,4 €). Així que surt a compte... Com que el primer dia ja havíem visitat l'oest (Shinjuku i Shibuya), avui tocava el nord i el centre. La nostra primera parada ha estat Ueno i el seu parc. A part de temples i santuaris, hem vist un partidet de baseball (l'esport nacional juntament amb el sumo) en directe. El parc semblava el portal de l'Àngel un dissabte a la tarda! Aprofitant que estàvem per aquí, hem fet una visita al Museu Nacional de Tokyo amb papirs, quimonos i escultures de totes les èpoques. La secció que més ens ha agradat ha estat la dels samurais: desenes de catanes i armadures espectaculars! Al sortir, parada al Mc Donalds a dinar i cap al centre: Akihabara i Ginza. El primer és el barri de l'electrònica i del Manga! Noies i nois (tot i que aquests menys) vestits com els personatges mangues. Un manga, per cert, que ratlla l'erotisme... A Ginza hem vist desenes de grans magatzems (ve a ser la zona de compres pija de Tokyo) com el centre Sony o els francesos Printemps. No ens ha entusiasmat, la veritat. Tenim un altre nivell.... Sí que hem vist uns quants porche, ferraris i maseratis. Finalment, hem acabat a la famosa Torre de Tokyo, que tot i que no hem pujat, ens ha agradat força. El sopar l'hem comprat al Seven Eleven (una espècie d'open cor nord-americà) ja que els diners s'estan acabant i tot i ser una mega potència, pràcticament ningú accepta targeta de crèdit (ni el Mc Donalds!!!). En fí, en alguna cosa estem més avançats!

Al famós parc de Uno, al nord de Tokyo.

Al parc de Ueno vam veure un partidet de baseball,

un dels esports nacionals juntament amb el sumo.

Oració en català a un dels temples del parc de Ueno.

Akihabara, el barri del Manga i de l'electrònica.

Hi havia noies (i algun noi) vestits com els personatges mangues.

El manga ratlla l'erotisme, no penseu?

Cartell al mig del carrer del barri d'Akihabara (Tokyo).

A part del Manga, hi ha electrònica. A fora de cada botiga

un speaker cridava les ofertes del dia... Quin mal de cap!

A Tokyo tot és superlatiu! Mireu quina xarxa de metro / tren!

Als límits del centre hi ha la famosa torre de Tokyo.

De nit s'il·lumina i la veritat és que és preciosa...

El nostre barri d'Ikebukuro, ple de magatzems i restaurants.

Dia 10 | Takayama (高山市) i Hida (飛騨市)

noreply@blogger.com (Ricard Riel) — Sun, 25 Sep 2011 05:05:37 PDT

Per fí hem tornat a veure el sol! Després de dies de pluges i tifons, sembla que el bon temps ha tornat al Japó. Avui hem aprofitat per veure la ciutat de Takayama, on teníem el ryokan on hem passat la nit. És una ciutat turística que conserva molt bé l'essència del Japó tradicional: casetes clàssiques nipones de fusta i planta baixa, amb centenars de botiguetes on per fí hem pogut comprar algun record! La veritat és que ha estat un dels llocs que hem visitat que més ens ha agradat. Precisament, del poble sortia l'autobús que ens ha portat a la següent parada del viatge: Hida. Uns catalans que hem trobat han resumit molt bé el poblet: un Port Aventura japonès! No té atraccions ni espectacles però està muntat de tal manera que sembla unb parc temàtic. La veritat és que anàvem a anar a Shinakawa-go, un poblet dels Alps Japonesos amb les casetes típiques de fusta amb el sostre de palla. Però els 4.000 yens (40 €) que costa entrar per persona ens ha fet desistir. Més que res perquè se'ns estan acabant els yens (tot i el mal canvi que hem hagut de fer avui en un hotel) i no podem pagar aquestes barbaritats. La sort és que a 20 minuts de Takayama es troba Hida, un poblet dels Alps molt similiar a l'altre que van traslladar al costat de Takayama quan van inundar la vall on es trobava per construir una presa. Per no perdre l'encant de les casetes, ho van portar on ara està i van crear aquest mini parc temàtic. Tot i així, va molt la pena, les casetes són espectaculars i et fas una idea de com viuen al mig de la muntanya! Un cop vist, regional cap a Nagoya (on van haver-hi les principals inundacions del tifó) i shinkansen (tren bala) cap a Tokyo, on passarem les darreres 4 nits del viatge.

Al poblet de Hida, amb les seves típiques casetes.

Fent de llenyador als Alps japonesos...

És un poblat reconstruït ja que va ser traslladat aquí

perquè la vall on estava la van inundar per una presa.

El poblet tradicional japonès d Takayama.

A Takayama les casetes conserven l'essència del japó clàssic.

A l'entrada del Ryokan on vam passar la nit de Takayama.

Jugant a l'UNO al shinkansen (tren bala) del trajecte de

Nagoya a Tokyo. Ert 4 victòries vs 2 del Ricard.

Dia 9 | Kanazawa -金沢市 i Takayama -高山市

noreply@blogger.com (Ricard Riel) — Sat, 24 Sep 2011 05:05:55 PDT

Nou dia passat per aigua. Després de dormir en el Ryokan de Kanazawa ens hem llevat d'hora disposats a visitar la ciutat, ja que per culpa del tifó d'ahir vam arribar a les tantes de la nit. L'experiència en el ryokan ha estat positiva. Tot i que se't fa estrany dormir pràcticament al terra (una mica dur si que és...) i estar envoltar de decoració japonesa com si d'un capítol de la sèrie anime de Doraemon o del Dr Slump es tractés, la veritat és que val molt la pena. Una experiència que si vas al Japó has de provar: com la de l'hotel càpsula. Nosaltres, tot i així, repetirem perquè aquesta nit ens espera un altre ryokan a Takayama. A veure què tal! Doncs bé, tot i que plovia una mica hem sortit per poder fer ni que sigui un tour ràpid per la ciutat. Quan estàvem a punt d'arribar al castell, s'ha posat a ploure el diluvi universal amb un vent molt fort que ha fet que els paraigües i els impermeables que portaven no servissin per a res! Hem tornat corrents a l'hotel on ens hem hagut de canviar-nos de roba (hem acabat xops!) i agafar el bus que ens ha portat a l'estació. Allà hem agafat un tren semi expréss amb destinació Toyama, la ciutat on havíem d'agafar un regional cap a Takayama. Nou contratemps: la línia de tren estava tallada per culpa del tifó d'ahir (transcorra pel mig dels Alps japonesos). Hem tingut sort perquè justament a aquella hora sortia un autobús petit ple de vells (i un turista de Nova Zelanda que li havia passat el mateix) que creuant els Alps també ens portava a Takayama. 2 pegues: no entrava amb el Japan Rail i hem hagut de pagar 2000 yens per persona (uns 20 €) i segona pega: teníem un senyor que eruptava durant tot el viatge. Els japonesos són super maniatics i nets però es tiren rots en públic sense problema! Deu ser senyal que han tingut bona digestió... Per cert, tenen una segona mania: als lavabos mentre pixes es tiren pets sonors impressionants! Només al lavabo, això sí, però mentre estàs pixant dret el del costat se'ls va tirant com qui no vol la cosa... I tan tranquils! A les sis de la tarda hem arribat a Takayama on després de fer una petita volta pel poble (demà el veurem amb més tranquilitat i amb llum solar que aquí es fa de nit a partir de les 17h) hem anat al ryokan on una japonesa de mitjana edat que no parava de riure... ens ha fet la cerimònia del te a l'antiga. Ha sigut dur perquè ens hem tragat un te espès (com triturat i amb espuma) quan no ens agrada el te! I a sobre assentats com ells! Després ens ha muntat el llit i hem anat a fer una dutxa al bany japonès, amb banys termals inclosos! Per cert, el ryokan és molt mono i cassolà! Pengem algunes fotos...

Imatge del tifó Roke. Nosaltres estàvem just just a la cua de l'ull...

Imatge de Nagoya, totalment inundada. La línia de tren que

havíem d'agafar té destinació aquesta ciutat...

El Ryokan de Takayama. Els hostes deixen o envien coses

dels seus països i ho guarden a l'armari del fons.

La nostra habitació del ryokan. Aquí vam fer la cerimònia del te!

A la nit retiren la taula i posen els llits en menys d'1 minut.

Un dels carrers de Takayama (95.000 habitants).

Algunes de les benzineres del Japó (com aquesta) tenen

les mànegues per posar benzina penjades del sostre!!!

Diuen que tocar la panxa d'un buda porta sort... No sabem

si és cert ni si aquesta estàtua és d'un d'ells... però per si de cas...

Dia 8 | El tifó a Kyoto i Kanazawa (金沢市)

noreply@blogger.com (ert) — Fri, 23 Sep 2011 07:04:59 PDT

Havia de ser un dia intens. Ens esperaven unes quantes hores de trens que ens portarien del sud al oest del Japó. Quan el shinkansen (el tren bala) ens ha deixat amb la seva extremada puntualitat a la capital, Osaka, ja hem vist que alguna cosa no rutllava: no hi havia trens cap a Kanazawa, el lloc on teníem pensat passar el dia. Després de reflexionar si ens havíem equivocat mirant la ruta a la Web, hem decidit traslladar-nos a Kyoto, on sí que estàvem segurs que sortia el tren cap als Alps japonesos. Després d'agafar un nou shinkansen (aquí s'agafa el tren bala com si de metros es tractessin), arribem a l'estació de Kyoto i tampoc veiem cap tren anunciat cap a Kanazawa. Tot i que ja ho havíem preguntat a Osaka i l'única resposta era que no hi havia trens (gairebé ningú parla anglès en aquest país!!!) a Kyoto un amable treballador del ferrocarril ens ha dit que hi havia 1 tifó sobrevolant Japó i que les autoritats havien tallat el ferrocarril a les zones que estven en alerta. Total, que fins al vespre no hi haurien trens! Així que ens ha tocat passat tot el dia altre cop a Kyoto. Voliem visitar les coses que ens havien quedat però la pluja intensa que queia (efectes d'estar a la cua del tifó) ens ha fet desisitir. Hem passat al dia mirant botigues (tal com vam explicar anteriorment hi ha un barri on els carrers estan coberts per teulades), dinant en un restaurant local japonès i fent temps per a les 18'30 que en principi havia de sortir el tren. Però no! El tifó no acabava d'avançar i el tren no podia sortir! Nova hora programada: 21'30. 3 hores a l'estació esperant tot veient les TV japoneses que no paraven d'informar de les evacuacions, les pluges i el fort vent. A més, ensenyaven un mapa que indicava on estava l'ull del tifó i cap on avançava... Un dia gairebé perdut, vaja! Finalment, a dos quarts de deu ha sortit el tren i de les 2 hores previstes de trajecte s'han fet 3, així que hem arribat a dos quarts d'una de la nit. L'hotel que havíem agafat per Kanazawa era un ryokan: un hotel d'estil japonès tradicional on no hi ha llits, la decoració és oriental i els banys són col·lectius. Us passem unes fotos perquè se'n feu una idea... La veritat és que no s'hi està pas malament. Demà us explicarem com ha anat la nit i què tal és Kanazawa si deixa de ploure (perquè encara plou!!!).

Els restaurants japonesos tenen reproduccions o fotos

dels plats que ofereixen als aparadors o a l'entrada.

Menjant una bento-box. Els japonesos se les

mengen al tren o a l'hora de dinar quan són fora de casa.

La torre de Kyoto al costat de l'estació de la ciutat.

A l'estació de Kyoto amb les maletes amunt i avall...

El ryokan de Kanazawa: hotel d'estil tradicional japonès!

A punt d'anar dormit, vestit per l'ocasió!

Dia 7 | Hiroshima (広島) i Miyajima (宮島町)

noreply@blogger.com (ert) — Fri, 23 Sep 2011 05:46:36 PDT

Després de 3 dies dormint a Kyoto, ens ha fet mandra canviar d’hotel. Més que res per haver de moure amunt i avall les pesades maletes! Però tocava anar cap al sud i no hem tingut cap més remei que fer-ho! Hiroshima ens ha rebut plovent, per sort un cop hem deixat les maletes a l’hotel ha parat i hem pogut visitar la trista “zona zero”. Es tracta d’un parc-memorial amb un museu inclós, situat al lloc on a un quart de nou del matí del 6 d’agost de 1945 el bombarder nord-americà B-29 llençava la primera bomba atòmica. Va explotar a 500 metres sobre el nivell del terra, suficient per què morissin desenes de milers de persones a l’instant i fins a 200.000 més al llarg dels següents anys. El monument (hi ha varis monuments com la famosa flama de la pau o la campana) que més ens ha frepat ha estat l’estàtua d’una nena que va sobreviure a l’explosió però que va agafar leucèmia poc temps després i va morir al cap de pocs anys. Durant aquest temps es va dedicar a fer ocells de paper i ara les escoles japoneses envien cada any milers d’ells que s’exposen en el propi memorial. En el parc també es troba l’únic edifici que han conservat tal i com va quedar després de l’explosió. Rep el nom de l’A-Bomb Dome. Dóna esgarrifances! Després hem reflexionat sobre la guerra i la pau perquè casualitats de la vida: l’any passat vam estar a Pearl Harbor on els japonesos van arrassar la badia matant a milers de nord-americans i enguany, estem a l’altra bàndol: milers de japonesos innocents assassinats pels nord-americans, els quals van entrrar a participar en la II Guerra Mundial precisament per aquell atac japonès. Deixant de banda la trista història mundial, hem anat fins a l’Illa de Miyajima: una illa on ningú pot morir ni nèixer: és sagrada!. Hi ha la famosa torii (porta) sobre el mar i un temple shintoista sobre la badia. La veritat és que val molt la pena... Anàvem a agafar un telefèric que porta fins a dalt de les muntanyes a veure micos (hi ha un santuari per a ells!!!) però ha tornat a ploure (i de valent) i hem hagut de renunciar! La resta del dia l’hem passat a Hiroshima veient botigues i grans magatzems resguardant-nos de l’aiguat!.

L'A-Bomb Dome d'Hiroshima, l'únic edifici que conserven

tal i com va quedar després d'explotar la bomba atòmica.

Els nens del Japó envien milers d'ocells de paper

cada any que s'exposen al memorial (llegit text).

La campana de la pau forma part de l'extens parc-memorial.

Amb el símbol del Japó: la torii de l'illa de Miyajima.

El santuari shintoista d'Itsukushima-Jinja de Miyajima.

Una parella recent casada a l'estil tradicional japonès.

Quan la marea baixa es pot arribar a peu fins a la porta.

Al fons el ferry que uneix Miyajima amb Hiroshima.

Un dels temples de l'illa de Miyajima. Com veieu a la

foto estava plovent moltíssim i ens vam haver de marxar....

Dia 6 | Himeji (姫路市) i Kyoto (京都市)

noreply@blogger.com (ert) — Wed, 21 Sep 2011 08:24:58 PDT

A 1 hora de Kyoto es troba la ciutat d'Himeji, el símbol de la qual és el castell que porta el mateix nom. Es tracta d'un preciós castell medieval de 6 pisos sobre un petit turó del centre de la ciutat. Avui ens havíem proposat visitar-lo però en arribar amb el Shinkansen ja hem vist que alguna cosa no quadrava: el castell estava tapat. Això ja ho hem vist a d'altres monuments: quan els japonesos realitzen obres de reparació cobreixen absolutament tot l'edifici, és com si construissin una carpa que envolta el propi momument pels costats però també per sobre, quedant totalment cobert. Així que un cop hem arribat al castell i pagat la corresponent entrada (reduïda això sí), hem vist que només es podia accedir a una part del gegantí castell (maca, això sí) i a través d'un ascensor fins a dalt de tot per veure com fan les obres de reparació de la teulada. Una estafa en tota regla! Però bé, haurem de tornar més enllà del 2015 quan s'espera que finalitzin els treballs de millora per fer almenys la tradicional fotografia de rigor! Com que hem acabat abans d'hora hem tornat cap a Kyoto on hem anat a visitar el famós temple daurat o Kinkaku-ji. Preciós! Es tracta d'un temple budista que anteriorment havia estat la mansió d'un shogun (una espècie de senyor feudal/militar) i que va ordenar cobrir d'or part de l'edifici. La veritat és que ens ha agradat molt i ha valgut la pena l'estona llarguíssima d'autobús que hem hagut de patir per poder arribar! I per acabar el dia ens hem traslladat amb tren a l'altra punta de la ciutat a veure el barri de les geishes: Gion. Es tracta de l'antic Kyoto: un barri de casetes tradicionals japoneses -bastant turístic- amb temples, santuaris, restaurants i moltíssimes botigues! Ara bé, com que es conserva tal com era, té un encant característic que transmet la màgia del Japó clàssic. Avui no hem vist pas cap geisha, tot i que n'esperàvem veure'n alguna, però podem dir que no marxem del Japó sense haver-ne vist cap ja que el primer dia de Kyoto en vam veure una pel downtown. Com que lògicament no volen sortir a les fotos, li vam fer una d'amagat i com que va sortir una mica borrosa vam decidir no publicar-la al bloc. Així que si la voleu veure, haureu d'esperar!

Foto extreta d'Internet per tal que veieu com seria el castell d'Himeji.

L'única part que no està coberta per la immensa carpa d'obres.

El shinkansen, el tren bala japonès que agafem cada dia.

Al temple daurat o Kinkaku-Ji de Tokyo.

Al voltant del temple daurat hi ha uns jardins espectaculars.

Si s'encerta la moneda a la capsa, tindràs bona fortuna.

No vam encertar cap dels 4 intents...

El barri de les geishes de Kyoto: Gion.

A Ginzo tot són casetes del japó més tradicional.

Ginzo és una de les zones que més ens ha agradat de Kyoto.

Dia 5 | Nara (奈良) - Ikaruga (斑鳩町) - Kyoto.

noreply@blogger.com (ert) — Tue, 20 Sep 2011 05:32:21 PDT

Japó no segueix una única religió. A diferència dels cristians, dels musulmans o dels jueus, els japonesos creients practiquen vàries religions a la vegada, tot i que majoritàriament segueixen dues: la budista (la més important) i la shintoista. Malgrat això, reben influències d'altres minoritàries com la cristiana (celebren Nadal) o la confucionista. Mireu si és curiós que un japonès creient es casa en ritus shintoista però en canvi l'enterren en ritus budista. Passaria a Occident? Tota aquesta introducció ve perquè si ahir vam estar a Kyoto on majoritàriament hi havia santuaris shintoistes, avui hem estat a Nara, la "meca" de la religió budista del Japó. Precisament, els seus temples i ruïnes van ser declarats per la Unesco patrimoni mundial de la humanitat al 1.998. Doncs bé, a les 8 del matí ja sortíem cap a Nara en un tren convencional, arribant tot just 1 hora després. La zona dels temples es troba a l'altra banda del poble, així que ens ha tocat caminar una mitja horeta. Per alleugerir el trajecte, hem parat a prendre un cafè. Com que els cafès al Japó tenen un preu abusiu (estic fent un procés desintoxicació accelerada), hem acabat anant a un Mc Donald's a prendre'n un on el preu és una mica més raonable (200 yens, 1,90 €). Sant Mc Donald's!!! Després del break hem continuat fins que de sobte han començat a sortir cèrvols per tot arreu. Havíem arribat! Pels budistes, els cèrvols són missatgers de Buda i estan fortament protegits. Així que tot el complex està ple de cèrvols pràcticament domesticats. Inclús venen menjar per a ells que els turistes compren! Allà hem vist l'increïble temple Todaji-ji, amb un Buda gegantí al seu interior, el Kofuku-Ji amb una pagoda espectacular i el santuari shintoista de Kasuga amb centenars de llanternes. Per si no havíem tingut prou, hem agafat un altre tren i ens hem plantat a Ikaruga on hem visitat un nou temple budista, el Horyu-ji, que ens han clavat 1.000 yens (9 €) per persona per veure més del mateix... Comencem a estar saturats de tants temples i santuaris! Sort que allà hem dinat prou bé en un altre restaurant japonès (el 2n!!!) menjant arròs i peix a la planxa el Ricard i jo arròs amb vedella al curry. Prou bo! A la tarda, l'hem passat a Kyoto, al famós santuari shintoista de Fushimi-Inari Taisha . Més que l'altar, és el recorregut de milers de toris (portes) una darrera l'altra, cadascuna de les quals correspon a una donació feta per una família. S'han fet famoses per sortir a la pel·lícula: Memòries d'una geisha. No us ho podeu perdre!.

Amb la pagoda del temple budista de Fokuku-Ji de Nara.

L'espectacular temple budista de Todaji-Ji de Nara.

El gegantí Buda de l'interior del temple de Todaji-Ji.

Els cèrvols (missatgers) lliures al costat de les "llanternes".

Menjant "shave ice" de llimona per 300 yens (2,5€). Es

tracta de gel triturat amb tòpping de llimona. Boníssim!

El temple budista de Horyu-Ji, patrimoni de la humanitat.

Els camins de les toriis al santuari Fushimi Inari Taisha de Kyoto.

Hem quedat impressionants amb aquest camí de milers de toriis.

N'hi ha de totes mides i el recorregut és quilomètric!

Dia 4 | Kyoto (京都)

noreply@blogger.com (ert) — Mon, 19 Sep 2011 06:19:52 PDT

A poc més de 2 hores en tren de Tokyo es troba la ciutat de Kyoto. Una urbs d'un milió i mig d'habitants que havia estat la capital de l'imperi nipó fins que l'emperador la va traslladar a Tokyo primer i després a Osaka. Per anar-hi hem agafat el primer shinkansen del viatge, és a dir, els famosos trens bala japonesos. De disseny futurista, són espaisos, puntuals i pràcticament no es nota que vagis a tan alta velocitat. Kyoto té la peculiaritat que és de les poques ciutats del país que no van ser bombardejades durant la II Guerra Mundial ja que els nord-americans van donar l'ordre que donat el seu important valor històric i cultural no fos destruïda. De fet, una de les bombes atòmiques havia de caure sobre Kyoto però el Secretari de Guerra dels Estats Units havia anat de lluna de mel a la ciutat i com que li va agradar tant va fer modificar els plans establerts. És una ciutat culturalment espectacular, té centenars de temples, esglésies shintoistes, palaus i edificis que en tres dies que hi estarem segur que no ens l'acabarem! Mireu si és important que la UNESCO té declarats fins a 13 monuments com a Patrimoni Mundial de la Humanitat (Barcelona en té menys de la meitat). Doncs bé, després de deixar les maletes a l'hotel, hem començat la ruta sota un sol i una calor asfixiant. Riute'n de la de Barcelona! La humitat és molt i molt elevada i els 35ºC segur que realment eren molts més. La primera parada ha estat el Castell de Nijo: el palau d'una de les famílies dels shoguns (una espècie de senyors feudals de l'època). Per poder entrar has d'anar descalç sobre tatamis que fan soroll expressament quan camines per tal que els residents del palau no els agafessin per sorpresa en cas d'un atac enemic. Ens ha encantat! A la sortida, s'ha posat a ploure a bots i a barrals i hem parat a un restaurant japonès a dinar. El 1r del viatge! Com que els plats estan en fotos a la carta no hem tingut gaires problemes per demanar un plat d'arròs amb pollastre i ou remenat, una sopa de peix inclosa en el plat i te per veure sí o sí. No tenien aigua, ni coca-cola ni cap altre beguda! Sort que portàvem aigua de fora perquè a cap dels 2 ens agrada el te! Això sí, barat: ens ha costat menys de 500 yens (4,50 €) per persona i no estava pas malament. Aprofitant una pausa de la tempesta, hem anat a veure el palau reial on coronen a tots els emperadors del Japó (també els actuals) i l'esgésia shintoista Heian Jingü, entre d'altres. Hem acabat el dia abans d'hora per una nova forta tempesta, però abans hem pogut completar el famós Camí de la Filosofia, que tret del Temple de Plata o Ginkaku-Ji del final del recorregut no val massa la pena. Esperàvem més! Tornant cap a l'hotel, hem donat una volta per unes galeries a l'aire lliure del centre. En veritat és tot un barri cobert. Com el Gòtic de Barcelona però amb teulada. Bona idea per resguardar-nos de la pluja! Esperem que demà no plogui....

Seguici d'una bona tradicional japonesa que hem trobat pel carrer.

A l'entrada del Castell de Nijo, mort de calor...

Una de les habitacions del castell.

A dins estava prohibit fer fotografies.

Vista exterior d'una petita part del Castell de Nijo de Kyoto.

Primer restaurant japonès de debó! Prova superada!

Amb l'església shintoista de Heian Jingu.

El "conegut" camí de la filosofia de Kyoto.

La veritat: ens esperàvem més...

Llums d'un dels altars shintoistes del centre de Kyoto.

Dia 3 | Nikko (日光市)

noreply@blogger.com (ert) — Mon, 19 Sep 2011 06:19:52 PDT

Nikko és una ciutat del nord del país d'uns 100.000 habitants que es troba a només 200 km de Fukushima. Està situada en una zona muntanyosa plena d'onsens (els banys termals japonesos) i de santuaris shintoistes. Precisament, la UNESCO la va declarar patrimoni mundial de la humanitat al 1999. Per arribar-hi (a 2 hores de Tokyo) hem hagut d'agafar un tren express fins a la ciutat d'Utsonomiya i un altre de local fins a Nikko. Aquí hem hagut de creuar el centre del poble (1 km) a peu que hem aprofitat per veure les seves botigues de records. La veritat és que ben poca cosa es pot comprar ja que la immensa majoria són bastant horteres (incloses les samarretes i els imants)... i de menjar, degut al paladar "finolis" de la família, tampoc així que esperarem a més endavant! Doncs bé, un cop al complex històric, hem adquirit els tíquets que per 1000 yens (uns 9€) et permeten visitar pràcticament tots els santuaris. N'hi ha d'espectaculars com el de Taiyuin-byo, amb centenars de llanternes (monuments de pedra que guien les ànimes) o el de Tosho-gu amb els famosos micos gravats en un dels edificis del mega-complex santuari. De fet, n'hi ha uns quants de complexes que són bastant grans. Per poder entrar en cadascun d'ells t'has de rentar les mans (1r l'esquerra, després la dreta i finalment la boca) en unes fonts dels afores. Un cop passada la porta on hi ha 2 estàtues que tenen com a missió espantar els mals esperits (de lo lletges que són algunes!), et trobes varis edificis i com a part central l'altar (en forma d'edifici, és a dir, no és un altar només). No es venera a cap imatge sinó a camis (divinitats que poden ser des d'ànimes de persones mortes fins animals passant per elements de la pròpia natura). Per poder entrar en ells, t'has de descalçar i està prohibit fer fotos en el seu interior. Així que oblideu-vos de veure fotos... Imagineu-vos lo gran que és que han tancat les portes (al Japó tot tanca a les 17h) i encara ens quedava 1 per veure! Sort que no era dels importants! Per cert, per resar s'ha de picar de mans 2 vegades i tirar una moneda (diuen que la que més fan cas les camis és la de 5 yens...) en una espècie de taula allargada mentre mires l'altar. Als afores, hi ha uns arbres (reals) que els creients deixen desijtos apuntats en paper i els lliguen a les branques. També es poden comprar unes fustes on hi ha gravats missatges religiosos en japonès. En Ricard, no s'ha pogut estar de comprar-ne un (5 €). La veritat és que és ben mono! Com que ens han tancat, hem tornat cap a Tokyo a passar-hi la darrera nit de la primera part del viatge (al final hi tornarem 3 dies).

Amb el pont de Shinkyo, a l'entrada del parc.

L'entrada al santuari de Tosho-Go.

Els famosos micos de Tosho-Go.

En Ricard al camí de les llanternes.

L'arbre on els creients escriuen els seus desitjos.

El temple budista de Rinno-Ji (no vam poder entrar).

Tot està en japonès. Difícil d'entendre...

Una de les 2 estàtues de l'entrada del santuari de Taiyuin-byo. Espanten els mals esperits perquè no hi entrin.

Dia 2 | Tokyo (東京)

noreply@blogger.com (ert) — Sat, 17 Sep 2011 08:15:28 PDT

Després de més de 9 hores de viatge, hem arribat al Japó. Tot i els prejudicis que teníem preestablerts amb la companyia aèria (Aeroflot), al final podem dir que ha estat bé: 2 àpats complets a l'avió, pantalla de TV i consola de videojocs per a cada seient, vàries rondes de begudes gratuïtes, avió Airbus 330 bastant nou.. això sí: tot estava en rus (incloses les revistes!) però bé... Com sempre tampoc he pogut dormir, així que 2on dia consecutiu sense poder-ho fer... L'avió ens ha deixat a l'Aeroport Internacional de Narita. Després de passar l'escàs control de duanes japonès on a l'atzar han mirat només una motxilla (l'embotit ha pogut entrar al país!!!!), hem anat a validar el Japan Rail a l'estació: el bitllet que ens permetrà viatjar gratuïtament per la majora de la xarxa pública de ferrocarril, inclosa l'alta velocitat. A l'andana hem vist que ens trobem en un altre país: la puntualitat és bàrbara, al terra de l'andana t'indica quin vagó es pararà davant teu (inclús quina porta!) i l'edudació de la gent és increïble! Després de baixar a l'estació de Tokyo hem agafat un tren convencional que ens ha portat al barri on hem passat el primer dia: Shinjuku, al famós hotel càpsula! Només sortir de l'estació ja hem notat la increïble calor que fa al Japó i que som dels pocs occidentals que estem per aquí. Ara entenem com es deuen sentir ells a casa nostra! Tots els homes amb camisa blanca (era dia laborable), pantalons negres i ben afeitats (només algun jove rebel porta bigoti o barba) No es saluden, pràcticament no parlen, no deixen de caminar ja que només es paren als semàfors (els quals tothom respecta!!!). Elles van més variades, algunes com les occidentals però d'altres amb look de col·legiala porno amb que molts catalans tindrien somnis eròtics! Hem pogut visitar el primer temple shintoista al parc de Meiji-Jingü, on hem contemplat atònits una manifestació a la japonesa (tot ordre i perfecció, inclús els eslògans). A continuació hem anat al famós encreuament de Shibuya: on centenars de persones creuen per totes bandes quan el semàfor es posa en verd. Ho heu de veure! Allà hem vist l'estàtua del gos Hachiko (un gos que tot i que havia mort el seu amo anava cada dia allà a la mateixa hora) i hem entrat en un gran magatzem japonès. A la nit després de sopar en el KFC (dinar al McD's), hem fet una volta pel barri: centenars de restaurants japonesos, salons de màquines recreatives, karaokes i molts locals de sexe per a homes heterosexuals! Hem pujat al pis 57 de la torre nord del Govern Metropolità, un dels edificis més alts de Tokyo, on les vistes de nit són espectaculars! I a dormir a l'hotel càpsula: no comment... Només dir-vos que els homes van a unes plantes i les dones a unes altres. A l'entrada hi ha un vesturari on has de deixar tota la roba del carrer i et donen una espècie de quimono: la maleta s'ha de quedar allà. Tens dret això sí a una planta plena de banys japonesos, piscines termals i saunes. I qui paga massatges, pedicura o perruqueria. La càpsula té tele, ràdio, llum i despertador. Però res més! De fet no té ni porta! Només una cortineta! Però no tens sensació de claustrofòbia... És una experiència... però una! Mai més!

El temple shintoista de Meiji al parc de Meiji-Jingü.

Els monjos dins del temple amb el seu vestit tradicional.

Missatges gravats que els fidels poden adquirir per fer pregàries.

Manifestació a la japonesa: tot ben organitzat!

Al famós encreuament de Shibuya (Tokyo).

Malgrat no ser hora punta es pot veure la quantitat de gent que creua a la vegada quan el semàfor es posa verd.

Vista d'una part de Tokyo de nit des del Govern Metropolità.

El barri de Shinjuku: karakoes, restaurants, salons de màquines recreatives i clubs per a homes heterosexuals.

Amb el kimono-pijama a l'hotel càpsula de Tokyo.

Dins d'una de les càpsules de Tokyo.

Està prohibit fumar a tot arreu: inclús al carrer!!! Només hi ha certs espais reservats per poder fumar com aquest de la foto.

Dia 1 | Moscou (Moskvá)

noreply@blogger.com (Ricard Riel) — Sat, 17 Sep 2011 06:17:53 PDT

Amb un petit retard de 15 minuts, ha sortit l'avió d'Aeroflot Russian Airlines que ens ha portat 4 hores més tard a la capital russa on hem fet escala. Només sortir de l'aeroport ja hem notat que a Rússia hi fa fred: 13ºC a les 6 del matí tot i ser només 13 de setembre (amb una màxima de 17ºC al migdia). La gent abrigada inclús alguns amb bufandes i nosaltres pràcticament d'estiu, sort dels jerseiets que vaig decidir agafar a última hora! El primer repte del viatge ha estat trobar algú que ens expliqués com arribar al centre de Moscou, ja que no volíem gastar pràcticament tot el que portàvem de rubles (la moneda russa) en un tren express. Com que l'amabilitat no és un tret característic del poble rus, ens ha costat Déu i ajuda però al final hem trobat un autobús ex-soviètic amb autòctons que per menys de 0,60 cèntims d'euro ens ha portat a una parada de metro dels afores de la ciutat. Com que era hora punta, hem tardat un ou! Riute'n de les cues de la de l'AP7 o de les Rondes de cada matí! Un cop al metro no teníem ni idea de com arribar al centre, ja que tot està en rus (i en el seu alfabet cirilic) però una dona gran caritativa ens ha ajudat. Al centre, a quarts de 9 del matí no hi havia cap turista, èrem els únics a la Plaça Roja! Ideal per fer fotografies sense que hi surti ningú! Després de prendre el primer i únic café del dia (costen 5 € de mitjana), hem anat a visitar la tomba de Lenin al seu mausuleu. Semblava el túnel del terror: tot fosc, previ escorcoll i lectura de les guies que portàvem (no fos cas...), guàrdies (amb estètica soviètica) cada 3 metres que t'anaven assenyalant per on s'havia de passar i allà al mig d'una sala, on estava prohibit fer fotos, l'home (en cos present momificat!!!) que va fer la revolució russa i va instaurar el règim comunista. Al sortir, visita ràpida del palau del Krèmlin (on viu el president Medvèdev) i de la preciosa basílica de Sant Basili (malgrat ser més petita del que imaginàvem). A continuació, ruta pel riu Moscova passant per l'Església del Crist Salvador, l'estàtua gegantina del Pere El Gran, un mercat inacabable d'art i el famós parc Gorki (on encara conserven símbols comunistes). Després de dinar en un Mc Donald's (a 10 metres de la famosa Plaça Roja n'hi ha un, ai si Lenin o Stalin aixequessin el cap!!) hem tornat cap a l'Aeroport a esperar que a les 8 del vespre sortís l'avió cap a l'Imperi del Sol Naixent. Primer dia sense dormir.

La famosa Plaça Roja pràcticament deserta a les 9 del matí.

En Ricard amb la preciosa Basílica de Sant Basil al fons.

L'Ert amb l'entrada al Mausuleu de Lenin al darrera.

El complex del Krémlin on es troba el palau presidencial rus.

L'Església ortodoxa del Crist Salvador de Moscou.

Amb la gegantina estàtua de Pere el Gran al mig del riu Moscova.

A l'entrada del Parc Gorki, un immens escut comunista

Foto en homenatge al Sergi: el musical Sonrisas y Lágrimas en rus!

Viatge al Japó 2011

noreply@blogger.com (ert) — Fri, 16 Sep 2011 06:59:17 PDT

D'aquí tot just 15 dies, començarà un dels nostres grans viatges, aquest cop al Japó. És un d'aquells viatges que sempre tens ganes de fer però l'elevat cost que comporta, el vas deixant per a temps millors. Una ganga de bitllet d'avió (300 € anar i tornar, tot inclós) que vam trobar mesos abans del terratrèmol ens va fer decidir. Els hotels, aquests sí, adquirits després del desastre natural, han estat bastant assequibles, malgrat anar a alguns de tradicionals (ryokan) o als famosos hotels càpsula de Tokyo -més cars que els d'estil occidental-. Per moure'ns per l'illa utilitzarem el conegut Japan Rail Pass, un bitllet que et permet utilitzar il·limitadament els trens d'alta velocitat de la xarxa durant 15 dies per només 400 €. Us pengem el mapa de les ciutats que visitarem pel Japó en aquests 15 dies i el plànning del dia a dia. A més, com que la companyia aèria fa escala a Moscou, aprofitarem per visitar (a l'anada i a la tornada) la capital de Rússia.

Mostra Japó en un mapa més gran

Plànning del viatge

Dia 01: Barcelona-Moscou (23'45 h a 6'00). Nit a l'avió.
Dia 02: Visita de Moscou. Moscou-Tokyo (20'00 a 10'20 +1 dia).
Dia 03: Arribada a Tokyo (10'20 h). Visita (i dormir) a Tokyo.
Dia 04: Visita de Nikko. Dormir a Tokyo.
Dia 05: Visita de Kyoto. Dormir a Kyoto.
Dia 06: Visita de Kyoto, Nara i Osaka. Dormir a Kyoto.
Dia 07: Visita de Kyoto, Himeji i Kobe. Dormir a Kyoto.
Dia 08: Visita de Miyajima i d'Hiroshima. Dormir a Hiroshima.
Dia 09: Visita de Kanazawa. Dormir a Kanazawa.
Dia 10: Visita de Shirakawago i de Takayama (hi fem nit)
Dia 11: Visita de Hakone (Mont Fuji) i Tokyo. Dormir a Tokyo.
Dia 12: Visita de Tokyo, Yokohama i Kamakura. Dormir a Tokyo.
Dia 13: Visita (i dormir) a Tokyo.
Dia 14: Visita (i dormir) a Tokyo.
Dia 15. Tokyo-Moscou (12'00 h a 17'10h). Visita de Moscou.
Dia 16. Moscou-Barcelona (10'05 h a 12'35 h).

Warszawa

noreply@blogger.com (Ricard Riel) — Fri, 04 Nov 2011 16:04:28 PDT

Unes horetes de tren i m'he plantat a Warszawa (Varsòvia). El primer que veus en sortir de l'estació impressiona per la seva enorme mida: l'imponent Palau de la Cultura i la Ciència (antigament Palau de Joseph Stalin de la Cultura i la Ciència). Més enllà d'això, la ciutat és un exemple d'arquitectura soviètica sense gaire ànima. Tot i això, es pot destacar el seu nucli antic (o com a mínim, ben reconstruït) i l'antic gueto jueu (abans de la guerra a Varsòvia hi vivien 380.000 jueus, un 30% de la població, la majoria dels quals van ser deportats al camp d'extermini de Treblinka o van morir al gueto).

El Palau de la Cultura i la Ciència, imponent regal dels sòviets al poble de Polònia.

Les boniques cases de la plaça de la Ciutat Vella (Rynek Starego Miasta).

Si a Toruń hi va nèixer Copèrnic, a Varsòvia hi va nèixer un altre científic de renom: Maria Skłodowska, més coneguda pel seu nom de casada, Marie Curie. A la foto, la casa on va nèixer i viure.

Monument a l'Aixecament de Varsòvia, on es commemora la sublevació dels polonosos de Varsòvia contra les forces ocupants alemanyes que finalment van esclafar l'aixecament, acabant amb la vida de 200.000 polonesos.

Per tota la ciutat es poden veure aquestes rajoles, amb el símbol catòlic de la fe. Aquesta PW (Polska Walczy) és el símbol de la resistència polonesa.

Poznań i Toruń

noreply@blogger.com (Ricard Riel) — Fri, 04 Nov 2011 15:18:22 PDT

Escapada pre-vacacional a Polònia per assistir a la WONCA que enguany se celebra a Varsòvia. Però abans que comenci el congrés, he decidit que faré una petita volta pel nord del país. He arribat a l'aeroport de Poznań i he tingut temps de fer una visita ràpida al centre de la ciutat abans de dirigir-me més al nord, cap a Toruń. Toruń és una ciutat amb un centre històric que sembla sortit d'un conte dels germans Grimm, farcit d'arquitectura gòtica per totes bandes i, per si això no fos poc, té l'honor de ser el lloc de naixement d'un dels científics més transcendentals de la història de la humaniat, Nicolau Copèrnic (ja sabeu, el que va dir que era la Terra la que girava al voltant del Sol i no al revés).

Una de les cases amb colors cridaners a Stary Rynek, al centre de Poznań.

Un senyal a Poznań : Koniec realment vol dir fi
(com tots els que han vist Pingu o Polònia a TV3 saben).

El centre de Toruń amb una estàtua d'un heroi llegendari local equivalent al flautista de Hamelí, però amb violí i granotes enlloc de flauta i rates.

L'antic Ajuntament de Toruń amb l'estàtua del seu fill més famós al davant.

La casa on (es creu) va nèixer i viure Copèrnic.

Restes del castell dels Cavallers Teutons.

Coves, castells, cales i missa!

noreply@blogger.com (Ricard Riel) — Sat, 03 Sep 2011 14:34:14 PDT

Malgrat que hem intentat evitar les "turistades", Mallorca és una illa que tard o d'hora acabes caient en alguna d'elles. La nostra "turistada" ha estat visitar les famoses Coves del Drac, situades al municipi de Portocristo, una espècie de Lloret de Mar mallorquí. L'entrada, d'11,50 €, et "permet" visitar durant una hora el recinte juntament amb desenes de guiris (que anàvem tots com a borregos) sense guia, ni comentaris, ni cartells ni tan sols un simple fullet explicatiu. Les coves, maques això sí, es veuen en 25 minuts, la resta de temps inclou una espècie de concert de música clàssica (2 peces) dins del llac salat de les coves i, si vols, un passeig en barca de menys de 5 minuts de durada. Tot i que està prohibit fer fotos (no fos cas que no els hi compressis les que ells et venen al sortir) n'hem fet unes quantes, ja que pràcticament tothom es salta la prohibició. A continuació, una sorpresa: la Cala del Gat del poble de Cala Rajada. Un entorn privilegiat amb sorra blanca, aigua calenta, neta i transparent i mar en calma. L'única pega era que estava un pèl massificada i plena d'alemanys. El darrer bany ha valgut la pena. A l'hora de dinar ens hem traslladat fins a Capdepera, a prop de Manacor on hem dinat baratet i hem pogut pujar fins el castell que corona la vila. Després de passar per Esporles a recollir les maletes, hem tornat a Palma al Castell de Bellver. Hem arribat 15 minuts més tard de que tanquessin, així que només l'hem vist per fora, tot i que sí que hem pogut gaudir de les vistes de tota la badia de Palma. Un cop a la capital hem anat a la granja Sant Joan de S'aigo, un lloc que només van els mallorquins. No surt a les guies i és el millor lloc per menjar bones ensaïmades. Així que tots n'hem menjat una, acompanyada d'una bona xocolata calenta per uns i per a gelats cassolans pels altres. Finalment, hem acabat el viatge anant a missa. Sí, a missa! Com que estàvem al costat de l'Església de Sant Francesc i allà ,està enterrat Ramon Llull, hem entrat per visitar la tomba. Però com que feien missa i la cripta està al darrera de l'altar, hem hagut de quedar-nos tota la cerimònia per poder fer la fotografia de rigor. A les 12 de la nit, hem agafat l'avió de Vueling, compartint-lo amb els aficionats de l'Espanyol que havien presenciat la derrota del seu equip contra el RCD Mallorca.

Les famoses Coves del Drac de Mallorca. Una turistada en tota regla.

Els tres dins de les Coves del Drac, tot i estar prohibit fer fotos.

La Cala del Gat al municipi de Cala Rajada.

Una cala ben maca on hem fet el darrer banyet.

Pujant cap al castell de Capdepera.

Un altre castell, aquest el de Bellver, situat als afores de Palma.

Amb la badia i la ciutat de Palma al fons.

Creuant la Serra de Tramuntana!

noreply@blogger.com (ert) — Fri, 02 Sep 2011 07:02:21 PDT

El dissabte ha estat un dia ben intens! Després d'agafar forces amb l'esmorzar "buffet" de l'hotel rural, hem agafat l’Hyundai i hem fet tota la Serra de Tramuntana de punta a punta. La primera parada ha estat Valldemossa i el seu Port. El Port no ens ha entusiasmat gaire (teníem intencions de banyar-nos però no hi havia platja!!!) . Al poblet -molt turístic-, hem pogut veure un senyor vestit de rosa, amb la bandera d'Espanya als mitjons, al pantalons, al polo i al barret (tot a joc)... Hem cridat a l'uníson: Viva España! Per cert, aquí hem pogut tastar un dolç típic de l'illa: la coca de patata, que no és de patata sinó que es fa amb la mateixa pasta que l'ensaïmada. La següent parada ha estat Deià, on ens hem tornat bojos per trobar la carretera que condueix a la cala que porta el mateix nom (molt mal senyalitzada). Finalment, en arribar (i pagar per aparcar!!) no hi hem estat ni 15 minuts perquè l'aigua estava plena d'algues. Segona oportunitat per banyanar-nos perduda... A Sòller hem dinat una bona paella (valenciana!!) i plats mallorquins com el frit i el tumbet, que us poc recomanar . Després d'una breu parada al Port de Sòller, on hem vist el seu famós trenet, i del poblet de Fornalutx, hem acabat de creuar la increïble Serra de Tramuntana (declarada recentment Patrimoni de la Humanitat) on hem pogut veure una base militar de l'exèrcit de l'aire. Quina por! Un cop hem arribat a Pollença, hem vist el seu pont romà i el camí del Calvari, amb creus cristianes gegants a dojo... Quan el sol ja es ponia, hem pogut finalment banyar-nos al Cap de Formentor (Preciós!). Platja de sorra blanca, solitària, aigua neta i calenta! I per acabar el dia: la ciutat emmurallada d'Alcúdia, on hem sopat plats de disseny mentre celebraven la festa major del poble.

El Pot de Valldemossa, a prop hi té una casa en Michael Douglas.

En Pau amb el poble de Valldemossa al fons.

Amb la coca de patates, que de patates no té res

(és de pasta i amb gust d'ensaïmada)

El poblet de Deià (sembla un pessebre).

La "perduda" Cala de Deià. El mar estava ple d'algues i ningú es banyava.

En Pau i en Sergi amb el municpi de Pollença al fons.

Els quatre al pont romà de Pollença.

En Ricard amb el Cap de Formentor al fons.

Des del mirador del Cap de Formentor.

Els quatre sota l'aigua, provant la càmera submergible.

Mallorca, here we come!

noreply@blogger.com (Ricard Riel) — Mon, 29 Aug 2011 02:43:58 PDT

Aquest cap de setmana hem fet una escapadeta a Mallorca amb en Pau i en Sergi, tot just abans de les vacances. Hem començat per la seva capital, Palma, una ciutat que ens ha agradat força, especialment la seva catedral, la Llotja, l'Ajuntament i el Consell Insular. Després de la ruta, on hem pogut veure una gran quantitat de pijos, hem parat a un restaurant, S'esponja, on hem provat un dels plats típics de les illes: el pa amb oli. Hem quedat super tips! Quan hem sortit del restaurant, hem pogut veure com quatre mallorquins celebraven que el Barça havia guanyat la Supercopa d'Europa. Finalment, a les 12 de la nit, arribàvem a l'hotel rural al peu de la serra de Tramuntana on passarem la nit.

Façana de la Catedral de Palma de Mallorca.

L'Almudaina, el palau reial.

La Casa March, avui reconvertida en museu.

La Llotja, també reconvertida a sala d'exposicions.

Començant a estar cansats de tant caminar...

Ding! Dong! The witch is dead.

Sopant pa amb oli a S'Esponja.

La Catedral, ja de nit, tornant a buscar el nostre cotxe llogat.

Diumenge a Sitges

noreply@blogger.com (Ricard Riel) — Mon, 22 Aug 2011 13:33:13 PDT

Aquest diumenge hem anat a dinar i passar el matí a Sitges amb els nostres pares, malgrat la calor i estar a vessar de turistes.

La platja de Sitges, plena de gom a gom.

Un dels canons davant de l'esglèsia de Sitges.

Entrada del Palau de Mar i Cel.

Santiago Rusiñol, encara present als carrers de Sitges.

Les sogres.

Detall d'un dels capitells, davant del palau de Mar i Cel.

Zona Volcànica de la Garrotxa

noreply@blogger.com (Ricard Riel) — Mon, 25 Jul 2011 15:00:08 PDT

Aquest diumenge hem fugit de la gran ciutat per anar fins a La Garrotxa, terra de volcans. La primera parada ha estat Rupit, on hem visitat el bonic poblet (pont penjat inclós) i hem fet una ruta fins al Salt de Sellent (uns 30 min. en cada sentit). La següent parada ha estat Castellfollit de la Roca, on hem fet una paradeta per dinar en un restaurant de carretera amb vistes al poble enfilat sobre el penya-segat. Per la tarda ens hem endinsat al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa amb dues rutes: la primera ens ha conduit fins les graderes del volcà del Croscat (uns 30 min. en cada sentit) i la segona, seguint el sender de Joan Maragall, ens ha endinsat a la Fageda d'en Jordà (ruta circular d'uns 20 min.). Finalment, paradeta per visitar el poble de Santa Pau, el nucli medieval del qual va ser declarat patrimoni historicoartístic el 1970.

Rupit, vist des de la ruta que porta al Salt de Sellent.

Una plaçeta a Rupit.

Una de les cases de Rupit, on encara s'hi conserven estris de l'agricultura i ramaderia de temps passats.

El Salt de Sellent, a uns 30 min. de Rupit.

El pont penjat de Rupit (una versió petita del Pont de Capilano que vam veure al Canadà).

Panoràmica de Castellfollit de la Roca, sobre el penya-segat que dona nom al poble.

Les graderes del Volcà del Croscat, que encara que no ho sembli, amb 'només' 11.500 anys, és el volcà més jove de la península ibèrica.

La Fageda d'en Jordà, seguint el sender de Joan Maragall.

Aquest sóc jo, fent el ruc per la fageda ;-)

Un dels carreronets del nucli medieval de Santa Pau.

1 any del Pau i de l'Hug

noreply@blogger.com (ert) — Sun, 26 Jun 2011 08:45:04 PDT

Ahir vam celebrar l'aniversari del Pau, que el dia 22 de juny va fer el seu 1r anyet de vida. Tota la família (i més) ens vam reunir a casa seva a Ripollet per celebrar-ho. Mesos enrere també vam anar a la festa del nostre fillol, Hug. Feia anys que no anàvem a tantes festes infantils seguides! No van faltar els pastissos, els entrepanets, la coca-cola i els regals! Un munt de regals! Qui voldria tornar a ser nen... Aprofitem per penjar unes fotografies dels dos nens de la família davant de les nombroses peticions que hi ha hagut!

En Pauet amb la seva mare a la festa del seu 1r aniversari!

Esperant obrir el regals... o mirant on hi ha una mica de pa?

Jugant a pilota... el seu pare vol que acabi jugant al Barça!

Amb un anyet i tres mesos!

Amb les seves primeres dentetes...