Bon Nadal a tots!!!

Bon Nadal 2011 i Feliç Any Nou 2012

Barack Obama

O demanem als Americans més rics que paguen una quota justa en els seus impostos, o demanem als nostres jubilats que paguen més per la sanitat. No podem amb les dues coses.

O ens carreguem l’educació, sanitat i la recerca, o reformem el sistema d’impostos de manera que les companyies amb més beneficis no troben els buits legals que companyies xicotetes no tenen. No podem amb les dues coses.

No es tracta d’una guerra de classes. Són matemàtiques. Els diners han de vindre d’algun lloc.

Açò és un extracte del discurs que Barack Obama va fer ahir a la Casa Blanca, a Washington. La traducció és meua, i els enllaços duen a situacions equivalents a les que descriu Obama, però a Espanya.

Mentre que els Estats Units sembla que han iniciat un camí on l’augment impositiu a les classes benestants va de la ma de les polítiques d’austeritat, a Europa sembla que la única manera de reduir el dèficit i aplacar la set dels mercats és retalls a l’estat del benestar.

I a l’estat espanyol ja és massa, perquè damunt ens trobem amb un índex de frau fiscal escandalós.

Rubalcaba diu que ara farà tot açò: pujar impostos als rics i acabar amb el frau fiscal. Però durant més de 7 anys com a pes fort dins del Govern de Zapatero no ha fet sinó el contrari: potenciar la bombolla immobiliaria primer i recolzar els retalls, votant a favor per exemple de la congelació de pensions.

I del PP que podem esperar? D’entrada ja ha dit que l’impost de patrimoni, que només afectarà a aquells amb més d’1 milió d’euros, s’ha de llevar perquè “castiga la classe mitjana”. Estos senyors saben realment què és la classe mitjana i el que cobra la gent? Amb dades del 2009, el 63% dels treballadors són mileuristes o menys, segons els tècnics d’Hisenda. I si pujarem el llindar a uns 2000€ mensuals, estic segur que el percentatge arribaria fàcilment al 70-80%. Si la resta, els que poden tindre molt de patrimoni, són classe mitjana, potser el que passa és que la immensa majoria de la població som classe baixa. Però el que és evident és que el PP no pujarà ni un cèntim els impostos als rics, almenys mentre puga seguir explotant als que menys tenen.

Els Estats Units sempre havien sigut la imatge d’un capitalisme salvatge, on el bé de la societat estava per darrere de la llibertat individual. En canvi, la vella Europa era la cuna de l’Estat del Benestar. Potser comença a ser hora de que modifiquem tots aquestos conceptes, i acceptem que açò és la llei del més fort. O potser comença a ser hora de que ens rebel·lem, i exigim que la societat democràtica es comporte com a tal, i que la justícia social s’impose a la llei dels mercats.

Infobenissa per a Android

La setmana passada vaig publicar la meva primera aplicació per a Android. Es tracta d’una aplicació per a Infobenissa des de la que accedir d’una manera més còmoda des del mòbil a la informació de Benissa.

Es tracta d’una aplicació, de moment, molt senzilla, ja que només permet accedir als titulars de les últimes notícies publicades, amb enllaços directes a cadascuna d’elles.

No obstant, la meva intenció és anar poc a poc afegint funcionalitats a l’aplicació, així com alliberar el codi font sota una llicència lliure. També he creat una pàgina que servirà per recollir tots els avanços en l’aplicació: Infobenissa per a Android.

Suposem que partim d’aquest codi

create database prova;
grant all on prova.* to 'usuari'@'%' identified by 'contrasenya';

La primera línia ens crea una base de dades, anomenada prova. Amb la segona, estem donant-li tots els permisos a l’usuari usuari es connecte des d’on es connecte (amb el comodí de MySQL, %), i que la seva contrasenya serà contrasenya. Fins ara sembla tot prou senzill i clar, no?

Doncs no funciona, i aquest és l’error que ens torna el MySQL quan intentem connectar-nos al MySQL des del terminal

mysql -u usuari -pcontrasenya
ERROR 1045 (28000): Access denied for user 'usuari'@'localhost' (using password: YES)

Per què ens dona aquest error? Perquè encara que li hem donat permisos a l’usuari usuari per a connectar-se a MySQL “des de qualsevol lloc”, açò inclou tots els llocs possibles excepte localhost. És a dir, des de qualsevol altra màquina del món ens podrem connectar a eixa base de dades, però no des de la mateixa on està instal·lat el servidor!

Per a solucionar-ho, només cal que afegim una tercera ordre al codi original, donant permís explícit per a connectar-se a la nostra base de dades des de localhost.

create database prova;
grant all on prova.* to 'usuari'@'%' identified by 'contrasenya';
grant all on prova.* to 'usuari'@'localhost' identified by 'contrasenya';

Potser a algú li vinga bé aquesta entrada, i segurament d’aci alguns mesos, quan haja de crear un nou usuari de MySQL i m’isca aquest error, no m’hauré de tirar hores pensant/buscant per internet la solució.

El que jo no tinc tan clar és si ho ha sigut alguna vegada. Almenys fa temps que no ho sembla, i les notícies que s’han anat coneixent al llarg del dia de hui no han fet més que confirmar-ho.

A primera hora del matí es coneixia que Campos, ex-vicepresident, confessava la seva culpabilitat. Poques hores després, Betoret també ho feia, però la premsa deia que Ricardo Costa es resistia a acceptar que havia estat subornat, per por a arribar al judici per finançament ilegal del partit amb antecedents penals, cosa que l’enviaria a presó en cas de resultar condemnat. I si tots 4 processats no acceptaven la culpabilitat, el judici es produiria, pel que no servia de res.

Vora migdia, la premsa anunciava que Costa acceptaria una vegada ho haguera fet Camps, i fins i tot s’ha anunciat que el ja ex-president aniria al TSJ a les 14.00h. Però finalment no ha acudit, i ha programat una compareixença davant els mitjans de comunicació per a les 17.00h.

Tot i la censura (tant TVE com LasProvincias han afirmat que la personal de la Generalitat els ha impedit retransmetre-ho en directe), al final ens hem assabentat: en una declaració on Camps no parava de riure de manera nerviosa, dient frases grandiloqüents (dimiteix per Rajoy i per Espanya, nyas coca!), reafirmant la seva innocència i la dels altres tres processats (ningú li havia dit que Campos i Betoret han declarat que són culpables per suborn???)

Click here to view the embedded video.

El que és evident és que el panorama polític valencià ha canviat molt després de les últimes eleccions: JJ Ripoll, ex-president de la Diputació d’Alacant i implicat en el Cas Brugal, ha deixat pas a Luisa Pastor – alcaldesa de Sant Vicent – del Raspeig; Carlos Fabra, ex-president de la Diputació de Castelló i implicat en un fum de judicis, ha sigut substituit pel regidor de Castelló Javier Moliner; l’ex-presidenta de les Corts Milagrosa Martinez, i l’ex-secretari general, Ricardo Costa, ja no tenen càrrecs de responsabilitat a les Corts… i Francisco Camps ha dimitit. Fins i tot l’organigrama ha desaparegut de la web del PPCV (ací una captura de la web sense l’organigrama, que la caché de Google encara mostra).

Personalment haguera preferit que el PP fera com a les Illes Balears: llevar a tots els imputats per casos de corrupció de les seves llistes, i presentar-se a les últimes eleccions nets.

Però més val tard que mai.

Però l’era Camps ja s’ha acabat, i més val així. I pel que sembla serà Alberto Fabra, actual alcalde de Castelló, el nou Molt Honorable. No el coneixem massa, i crec que sempre s’ha de donar un vot de confiança als governants, pel que sincerament li desitje molta sort a Fabra. La necessitarà, tal i com està la situació econòmica i social del País Valencià.

Més informació

• Font de Mora quita la línea en valenciano. Información, 31/05/2011
• Escola Valenciana: “Suprimir les línies en valencià és un atac al plurilingüisme i a l’ensenyament de qualitat”. Escola Valenciana, 30/05/2011
• El consell pretén eliminar la línia en valencià a l’ensenyament. Vilaweb, 30/05/2001
• Morera llama “traidores” a Camps i Font de Mora por “eliminar” la línea en valenciano. El Mundo, 30/05/2011
• ACPV denuncia la política antivalenciana del President Camps i el Conseller Font de Mora. ACPV, 30/05/2011

Ja fa quatre anys de les anteriors eleccions autonòmiques i municipals.

Igual que vam fer fa quatre anys a Infobenissa, Joanba i jo, amb l’ajuda de Guillem, hem preparat un nou especial informatiu sobre les eleccions, amb entrevistes en vídeo a tots els candidats. Es sol dir que que als pobles no es vota als partits, sinó a les persones, i crec que això és, en part, veritat. Tot i que el component ideològic compta, ja que no és el mateix presentar-se sota la marca del BLOC que del PP, o no és el mateix el PSOE que el PSD, si que és cert que el candidat fa molt. I en això, a Benissa, crec que anem bé. Els cinc candidats s’han portat de categoria amb nosaltres, participant en el nostre invent sense posar cap impediment, donant-nos total llibertat a l’hora de fer preguntes incòmodes i responent-les, etc.

És per això que crec que amb la informació que hem anat posant a Infobenissa, amb les entrevistes, amb els programes electorals dels i partits, amb la feina feta durant els darrers quatre anys per cada candidat i, com no, coneixent a la gent que duu cada partit a les llistes tenim prou informació per triar a qui votem al poble.

Però, tal i com vaig dir fa quatre anys (em repetisc més que l’allioli), una altra cosa és a nivell de país (si, les “autonòmiques”).

Hi ha una cosa que m’agrada del slogan del PSOE (han esborrat PSPV fins i tot de les paperetes electorals): tot això de la dignitat. Per dignitat no hauriem de permetre que un partit presumptament corrumpte (un partit amb presumptes corruptes a les seues llistes) guanyara, i menys amb una majoria com la que prediuen les enquestes. Per dignitat no hauríem de fer president a un personatge al que fins i tot el New York Times titlla de corrupte, i compara amb Berlusconi. A més, ens han endeutat a base de grandes eventos, la sanitat pública és cada vegada pitjor, en fracàs escolar només ens guanya Ceuta, la Generalitat no té diners ni per a pagar els segells, i un llarguíssim etcétera.

Però eixos que s’omplin la boca de dignitat no tenen alternativa. De veres penseu que algú que no sap ni escriure els cartells electorals (“Altre camí es possible – Alarte” o “Perquè guanyi Alicante” als cartells de l’alcaldable d’Alacant), ni tampoc corregir-los dos mesos després de que els avisen; algú que va de la ma del govern espanyol que ha rebaixat el sou als funcionaris i congelat les pensions mentre donava ajudes a la banca (fent una política tan de dretes que ni el PP l’haguera dissenyada millor); algú que diu “¡hemos traido el AVE!” per als rics mentre condemna els rodalies o el Gandia-Dénia; algú que no fa absolutament res per acabar la nostra variant (i no em val que ells la van començar, cal acabar-la);… aquestos volen ser l’alternativa al PP? Si sembla que li vulguen copiar el programa!

Ho he contat de forma molt resumida, però ací podeu trobar un article molt bo de Juan Gómez-Jurado, escriptor, sota el títol “Tú eres la #revolución“. Parla a nivell estatal, però el fons és el mateix, amb els mateixos problemes que tenim els valencians. Vos recomane el llegiu, i després de llegir-lo, reflexioneu.

De veritat penseu que aquells que ens han clavat en aquesta situació lamentable, amb milions d’aturats a tot l’estat i per damunt de la mitjana ací al País Valencià, amb un finançament irrisori per a l’educació i la investigació, amb “hipoteques” a més de 30 anys que no són hipoteques (ja que si fora una hipoteca només tornant el pis n’hi hauria prou),… mereixen que algu els vote? Els moviments #nolosvotes, Democracia Real Ya o #15 promouen, d’una manera o una altra, que no.

Jo no ho faré, perquè hi ha alternatives. M’agrada l’optimisme de Compromís, m’agrada Mònica Oltra i la seua indignació permanent. I crec sincerament que és la millor opció per als valencians. Però per als que no es sentiu representats amb Compromís, teniu altres opcions. I totes legítimes. EU, UxV, UPyD, ERPV,… i mil i una candidatures més que es presenten a les eleccions. Perquè més enllà del PP i del PSOE hi ha vida. I el que és més important: hi ha vida intel·ligent, cosa que sembla que els dos grans hagen oblidat. Volem gent capaç i preparada que ens solucione els problemes a nosaltres, no gent que només vol solucionar-se la seua vida.

Indigna’t i VOTA

Click here to view the embedded video.

Aquest any ha tocat viatget a la zona nord de Navarra, concretament a Oderitz, poblet pertanyent al municipi de Larraun. Tot va començar per una conversa amb Noelia per a vore que feiem, ja que no ens apetia massa quedar-nos al poble, tot i que ens havien dit que han obert un lloc nou propet, el Tallarina, que està prou bé

Odertiz

Després d’un parell de dies mirant algun lloc, al final vam decidir que aniriem a la casa rural Etxatoa, en plena Serra d’Aralar. Alicia, la dona que duu la casa rural, i amb qui vam tractar tant durant la reserva com després durant els dies allí, és una persona molt simpàtica, ens va ajudar a conèixer més la zona i ens va guiar sobre les coses a visitar.

Però com que volíem moure’ns més (mai no havíem visitat Navarra ni Euskadi), Oderitz es va convertir en la base d’operacions des de la que visitar Estella (si aneu a Navarra no deixeu de visitar-la), Pamplona (ciutat amb moltes coses per veure), Donosti (que bons els pintxos!!!) i les algunes de les valls del Pirineu navarrés. Una agenda completeta que no ens va impedir gaudir de la tranquilitat de la vall de Larraun, amb poblets encantadors, i amb racons que semblaven gairebé màgics, com el Santuari de San Miguel d’Aralar, les Coves de Mendukilo o el Bosc d’Orgui.

Finalment, i ja de tornada a casa, vam passar pel Castell de Xavier (o siga, el meu castell ). I ací una prova gràfica de que vam anar a comprovar l’estat de les meues possessions.

Al Castell de Javier, amb Noelia

Dis-li a una persona que hi ha un milió d’estreles al cel i et creurà cegament. En canvi, posa un cartell que diga “acabat de pintar” i necessitarà tocar-ho per a comprovar-ho.

Vist al Twitter d’Arclight

Aquesta “independència” va durar fins el 29 de juny de l’any 1707, quan Felip V, l’aspirant Borbó a la corona espanyola, va signar el decret de Nova planta que abolia els nostres furs, així com els dels aragonesos, per “justo derecho de la conquista”

O siga, fa 750 vam començar a ser independents, i fa 300 vam passar a formar part del Regne de Castella – tot i que amb el nou nom de Regne d’Espanya, regne que, com a tal, no existia abans – : 450 anys sota jurisdicció pròpia i 300 sota jurisdicció castellana – o un poc menys, ja que des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia tenim certa independència -.

I ara, 750 anys després d’aquella independència, com estem els valencians com a poble?

Reproduïsc a continuació un article que va publicar Vilaweb ahir sobre el tema.

Corts valencianes: 750 anys

Les corts actuals, hereves de la històrica institució, ignoren l’aniversari i no han organitzat cap acte commemoratiu

Avui fa set-cents cinquanta anys del jurament dels Furs per Jaume I a les corts valencianes, reunides per primera vegada a València. Era el 7 d’abril de 1261. Quatre dies després el rei va promulgar un privilegi del nou regne, pel qual tots els successors del monarca haurien de signar els Furs a València, a tot estirar un mes després del començament del seu regnat. Era el naixement constitucional del Regne de València, que va durar fins al decret de Nova Planta promulgat per Felip V.

Malgrat la transcendència evident d’aquells fets en l’afaiçonament històric del País Valencià, les institucions que en són hereves han ignorat l’aniversari i no han fet cap acte institucional commemoratiu.

La institució d’un estat

La institució de les corts valencianes i el jurament dels furs va ser un fet transcendental en la història valenciana perquè va estructurar el nou regne, que fins aleshores era un anàrquic territori de conquesta. El resultat d’aquests dos fets d’ara fa set-cents cinquanta anys va ser la formació d’un estat embrionari. En efecte, el rei Jaume va voler fer del territori valencià un estat nou, poblat de catalans a la costa i d’aragonesos a l’interior.

Ara, les noves corts van néixer amb una novetat: la d’incorporar, d’entrada, als braços (grups de diputats) noble i eclesiàstic el braç reial: un braç constituït per representants de les ciutats. La conseqüència va ser un model de corts més democràtic i plural que no els de les corts de l’època. Ara, la raó d’aquesta incorporació no va ser simplement ideològica, perquè els integrants d’aquest braç van pagar al rei la petita fortuna de 48.000 sous.

I com sempre últimament, Ferran Suay fa un article immillorable al respecte: Corts Valencianes, a qui li importa?