La rua del Barça s’alegra amb una mica d’alcohol, parlem de l’aprovació de la llei Wert d’educació, ens preguntem com funciona això del dèficit asimètric, comentem un reportatge de TVE sobre la moda adolescent, les Corts Valencianes aproven vetar les iniciatives que continguin els termes “País Valencià” i acabem amb l’homenatge a la División Azul.

Tots els noms tenen una història afegida, unes implicacions que fan que si algú es diu “Napoleó” ens vingui una determinada imatge al cap. És normal entendre que es pot canviar la història canviant com anomenem les coses. No només en aspectes de nomenclatura oficial, també a l’hora de parlar de conceptes. No és ja una part d’allò políticament correcte, si recordem les poques ganes de dir la paraula “crisi” o “rescat”.

No deixa de ser inquietant que algú que sempre s’ha preocupat tant per com s’anomenen les coses li tregui importància a les càrregues dels noms. Si parlar bé és escollir la paraula correcta, aleshores canviar-la és el mètode més pur de manipulació. Resta per veure si el nominalisme té raó.

Comencem explicant la nova llei de llengües d’Aragó, el TC suspén la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya, a Telemadrid passen un documental que compara Mas amb Hitler i ETA, Margallo reconeix que no van renovar la càtedra de Clara Ponsatí per les seves declaracions independentistes.

Llanos de Luna trenca una llança a favor dels pijos, comentem el sostre de déficit, la Generalitat aprova un impost als pisos buits, Ciutadans intenta prohibir el burka i Grècia es planteja reclamar a Alemanya el deute de la II Guerra Mundial

Recordeu que la setmana que ve no gravarem programa. Ens veiem en 15 dies!

Parlem de l’enfoc amb que els mitjans de comunicació han explicat l’atemptat de Boston, el cas d’un aficionat del Bilbao assassinat per una bola de goma de la Ertzaina, Rajoy es reuneix amb Fainé i Godó per a demanar-los que es posicionin contra la independència, i els diaris creen els seus memes per a vendre més exemplars.

Acabem amb una enquesta que descobreix que els jugadors de XBOX són les millors parelles sexuals, i tanquem amb el Crespo “jugant” amb la app “Pajímetro”

Recordeu que podeu enviar-nos enllaços a noticies a l’adreça noticias@damelavoz.es

Comentem la iniciativa de Forcades i Oliveres anomenada Procés Constituent, Interviú ofereix un reportatge on s’afirma que el CNI va rebre 10 milions per a aturar el procés independentista, el TSJC emet una sentència contra el català a les aules, ens posem al dia de casos de corrupció de CDC i acabem comentant la denúncia d’uns estudiants de dret americans a l’atur cap a la seva universitat per publicitat enganyosa.

Parlem sobre l’acostament de Mas al PSC i si continua vigent el pacte amb Esquerra i es podràn aprovar els pressupostos, Espanya fa servir el fons de reserva de pensions per a comprar deute, Japó aplica polítiques per a acabar amb la deflació, baixa el nombre de famílies que demanen la escolarització en castellà, comentem el cost de les embaixades catalanes i espanyoles i acabem parlant d’una empresa de condons que demana provadors dels seus productes.

Parlem sobre els diferents escàndols de corrupció de CiU, el govern del Regne Unit debat sobre un organisme regulador dels mitjans, la CCMA retallarà un 17% el seu pressupost, la presidenta del Parlament proposa ajornar la consulta per a quan passi la crisi, i acabem preguntant-nos què passaria si la Generalitat fes fallida

Aclarim alguns conceptes sobre la Corona d’Aragó, aprofitem un cas de filibusterisme al Senat d’EEUU per a ex plicar en què consisteix aquesta pràctica, Suissa vota en referèndum canviar la forma en que s’estableix el sou dels seus directius i parlem de la renúncia de Rodríguez Sol, el fiscal català.

La declaració de Sobirania al Congreso trenca la disciplina de vot PSOE-PSC, i analitzem les reaccions de Zaragoza i Chacón, el Suprem avala la immersió linguística, comentem les declaracions de militars i acabem fent una ronda d’esports

El darrer estudi del CEO augura una pujada d’Esquerra, Método 3 es defensa afirmant que Camacho estava al corrent de les seves escoltes, i es presenten mesures de transparència i contra la corrupció per part dels governs catalans i estatals.

Parlem sobre el recent cas d’espionatge entre partits i els negocis del Jordi Pujol, el Govern anuncia que el 83% dels regidors no cobraran sou, i finalment comentem la proposta per a reduir la sinistralitat a la N-II, els peatges, i la racionalitat d’infraestructures.

Comencem parlant de que el gobern central recorrerà la declaració sobiranista del Parlament al TC. Aprofitant la petició d’imputació d’Oriol Pujol, expliquem què vol dir estar imputat. D’aquí passem a parlar de terrorisme: Detenen un “llop solitari” islamista a València, i analitzem el pol·lémic ús d’avions no tripulats per part d’USA per lluitar contra Al-Qaeda. Per acabar, comentem com uns professors espanyols proclamen que la Terra és el centre de l’Univers,i l’aparició de carn de cavall en hamburgueses i lassanyes de boví.

Comencem preguntant-nos per què serveix un exèrcit i si cal tenir-ne un, el PP trencarà el pacte amb CiU a les diputacions, Mas defensa els imputats al.legant a la presumpció d’innocència, s’acaba el cas dels papers de Salamanca, France Football destapa un escàndol de suborns per a portar el mundial a Qatar, i s’intenta tirar endavant amb la nova estació de la Sagrera

Obrim amb la declaració sobiranista que tanta polseguera ha aixecat aquests dies, la condemna finalmente a UDC per finançament irregular i el xoc amb CDC, una operació contra la màfia russa revel.la un altre cas de corrupció, la Generalitat Valenciana ofereix un curset sobre miracles i tanquem el tema de l’amnistia fiscal amb les darreres dades.

Ens preguntem què passaria si en Duran marxa d’Unió o bé CiU es separa, Alella comença a pagar el IRPF a l’Agència Tributària Catalana, torna la polèmica per les banderes, el TC suspén temporalment l’euro per recepta, i parlem sobre la campanya “envàs, on vas?” i el reciclatge

Unió troba una sortida negociada per a tancar el Cas Pallerols, comentem breument el vídeo del Partit X, l’Ajuntament de Gallifa fa malabarismes amb la bandera espanyola, el PSC afirma que trencarà la seva suposada abstenció per a oposar-se a consultes il.legals, i comentem la declaració de sobirania que s’ha filtrat als mitjans de comunicació.

Dame La Voz, el conocido programa de debate amateur distribuido a través de podcast, inició sus emisiones en directo a inicios del año 2012 a través del servicio Esparta, siendo uno de los pocos que se han apostado por la emisión en directo además de la distribución en diferido. De esta forma, se acerca el formato a sus oyentes, quienes pueden participar en el debate a través de Twitter, con la etiqueta #dlv_esparta.

Radio Podcastellano, que inició sus emisiones a finales del 2009, actualmente emite más de 150 podcast, se ha postulado como la principal radio online para escuchar podcasts a cualquier hora del día, además de emitir programas en directo de forma puntual, en ocasiones especiales como las ya establecidas Jornadas de Podcasting.

Con la inclusión del programa Dame La Voz en directo, Radio Podcastellano quiere iniciar una nueva etapa en el mundo del podcasting, apostando por aquellos podcast que también han empezado a emitir en directo a través de otros sistemas.

El sistema dual de emisión en directo y diferido ha resultado muy positivo para Dame La Voz, con una media de 40 oyentes en directo, sin perjuicio, como pudiera parecer, de unas cifras de audiencia en diferido que rozan los 2000 oyentes en castellano y 700 en catalán. Radio Podcastellano, en sus 3 años de vida, ha conseguido llegar a los 40.000 oyentes mensuales y ayuda a la difusión y descubrimiento de los podcast a través de sus aplicaciones para iPhone y Android.

Dame La Voz se emitirá a través de Radio Podcastellano los sábados a las 11:00, ofreciendo primero el debate en castellano de una hora de duración, seguido de un pequeño intermedio-magazine de quince minutos, y el programa en catalán a las 12:15, también de una hora de duración.

DAME LA VOZ

Dame la voz es un espacio que intenta recuperar el debate ciudadano y, en especial, la relevancia de los jóvenes en la sociedad. A diferencia de otros programas de debate, donde las opiniones están monopolizadas por políticos o periodistas vinculados a partidos, Dame la voz está conducido por gente joven, informada, con opinión propia e independiente. Cada sábado se emiten dos programas en directo, uno con temas de actualidad española y otro con temas de actualidad catalana, y posteriormente se publican en formato podcast en la web.

• Página web: http://damelavoz.es
• Página web de las emisiones en directo: http://esparta.damelavoz.es
• Twitter: @damelavoz
• Contacto: damelavoz@gmail.com

RADIO PODCASTELLANO

Radio Podcastellano es la emisora de radio que recopila y emite los mejores podcast realizados en España.

• Página web: http://radiopodcastellano.es
• Twitter: @radio_podcast
• Contacto: info@radiopodcastellano.es

Obrim amb el pacte CiU-Esquerra, la legalitat sobre una consulta d’autodeterminació, i la fallida de CRC amb els diners de La Marató

Parlem dels acords que s’estan comentant arran del pacte CiU-ERC, un article de Vicenç Navarro amb alternatives a les retallades, les reaccions a la Llei Wert d’educació i finalment les escandaloses modificacions legals per a acomodar Eurovegas

El Galceran ens comenta el seu pas per la Junta Electoral, amb anècdotes, i explicant com funcionen unes eleccions des de dintre. Després parlem del cas de corrupció a Sabadell, ens preguntem per a què serveixen les comissions d’investigació del Parlement, i el Rosell acaba parlant dels problemes de l’Espanyol

El Mundo entra en campanya atacant Artur Mas mitjançant la filtració d’un informe fantasma que el vincula suposadament amb la trama de finançament irregular de CiU, parlem de la multa de 10.000 euros al mitjà cafeambllet per investigar i acusar determinats polítics de CiU de malversació de fons públics al Catsalut, el cas Madrid Arena alerta els ajuntaments i Barcelona tanca la Sala Apolo, el Consell de Ministres indulta per segon cop als mossos que van torturar a un ciutadà al confondre’l amb un delinqüent, i finalment parlem sobre la democràcia espanyola, la falta de contrapesos als poders, la corrupció i la falta de control.

Fem un ampli anàlisi dels atacs a la franja de Gaza, parlem d’un grup d’economistes que expliquen arguments sobre la independència, anomenats “col.lectiu Wilson”, i parlem de l’encaix de Catalunya i Europa, tot preguntant-nos què ens aporta.

El CEO publica una enquesta que dóna la majoria absoluta a CIU, les darreres informacions afirmen que una Catalunya independent quedaria fora de la UE, ens preguntem si val la pena Europa o es pot emular amb lleis similars i tractats, Espanya deixa de fer inversions a Catalunya amb la excusa d’un possible independentisme, i finalment un estudi correlaciona ingesta de xocolata per països i premis Nobel.

Comencem parlant sobre educació, la reforma proposada de l’Administració per a evitar duplicitats, el paper dels funcionaris, el PP demana diàleg ara amb Artur Mas, comentem les reaccions a la carta a Viviane Reding per part d’eurodiputats espanyols i acabem parlant sobre la Gran Estafa a Catalunya de Vicenç Navarro.

Parlem una mica sobre la febre “Gangnam Style” i la seva paròdia al Polònia, i la Generalitat Valenciana retalla fortament la plantilla de treballadors públics mentre es planteja ampliar l’aeroport de Castelló. Es publiquen les condicions per a subvencions a escoles bressol privades, uns diners retallats en un 10% respecte l’any passat, per contra de la retallada del 51% a escoles bressol públiques. Espanya lidera el fracàs escolar i finalment parlem sobre les declaracions de Puig respecte el paper dels Mossos en un eventual referèndum d’independència

Analitzem una sentència del Suprem que anul.la unes oposicions per requerir el coneixement del català, dimiteix la directora del Bestiari il.lustrat per un programa on es disparava a diverses personalitats, comentem la manifestació espanyola-catalana del 12-O, Ernest Maragall trenca amb el PSC i anuncia que fundarà un nou partit, comentem l’entrevista a Tepper al Singulars on parla de la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent i finalment el Galceran explica per què s’ha avisat amb tant poc temps de la necessitat de recollir signatures per a concórrer a les eleccions catalanes del 25-N

Detingut un jove amb material explosiu que planejava fer servir a la UIB, Cifuentes proposa restringir el dret a manifestació però Interior la desmenteix, Pedraz i el auto del 25-S i la “decadència de la classe política actual”, Chacón trenca el seu silenci i el PSC la corregeix.

El Parlament resol avançar cap a un referèndum d’autodeterminació, ens preguntem què passaria si, en un cas hipotètic, Catalunya decidís no pagar el seu deute, el PSC renuncia a fer primàries just quan Tura afirma que s’hi presentaria, parlem sobre diferents escenaris a les eleccions anticipades i acabem amb un estudi que demostra que la gent defensa allò que creu que ha afirmat anteriorment, encara que no sigui veritat.

La reunió fallida entre Rajoy i Mas obre el programa, on ampliem les opinions de la setmana passada amb noves col.laboracions. Després comentem la reforma educativa que ha aprovat el PP, amb les seves parts bones i dolentes.

Fem un programa monogràfic sobre la manifestació independentista de l’11 de setembre, divisant escenaris independentistes, analitzant les reaccions i pensant quines passes s’han de seguir tant per a aconseguir la independència com per a evitar-la

Recordeu que ens podeu enviar notícies per a que les comentem en programes següents a través de correu electrònic, amb enllaços (sense adjunts, de moment) a noticias@damelavoz.es

Parlem sobre les noves sentències que ataquen la Normalització lingüística, els nous recàrrecs als fàrmacs, el sistema sanitari americà anomenat Obamacare i un estudi sobre el penis com a dispositiu de desplaçament de semen

I com vam prometre al programa, us penjem el link a Idioma Aragonés i on fins ara estava el limit de l’aragonés oriental

Descarregar

El PP fa el ridícul intentant aprovar una llei ja aprovada sobre les xiulades a l’himne, el Parlament balear elimina el requisit de saber català per els funcionaris, comencen a arribar multes dels Mossos pel #novullpagar, un home salva el penis gràcies als bombers i una partida del Civilization 2 arriba als mitjans

Comentem l’article del Carles sobre els causants de la crisi, la policia emet un informe sobre una suposada trama de finançament irregular de CDC, Trias proposa multes de 900 euros per organitzar festes a Barcelona, tornen les carmanyoles a les escoles, es filma un Gran Hermano amb babuins i ens preguntem per què les bombolles de la Guinness s’enfonsen en comptes de surar.

Ir a descargar

Arrel de l’article d’Oriol Gargallo al respecte en aquest mateix blog, s’ha posat en contacte amb el Dòna’m la Veu l’equip de comunicació del CAC, que han volgut aclarir-nos en què consisteix aquesta regulació. A continuació, us resumim el que n’hem pogut extreure.

Abans que res, han apreciat l’article d’Oriol Gargallo, per ser molt equànime i escrit sense apriorismes, cosa que els ha sorprès agradablement, quan està veient quantitat de blogs on proclamen que “el CAC vol controlar Internet” i criden a calar-li foc a tot. Ens fa la sensació que la gent del CAC està en mode de control de danys després que hagi saltat la noticia i s’estiguin fent interpretacions extremes i esbiaixades d’aquesta regulació.

Específicament, han volgut matisar un punt de l’article del Gargallo, que interpreta incorrectament la norma: La regulació que ha fet el CAC és un règim purament informatiu; el CAC no dona ni denega el permís per emetre en aquest cas. Per tant, que demanen que s’informi, res més, que tothom pot expressar-se per internet com vulgui. Repetim, no cal autorització prèvia, només amb informar, si el CAC no diu res es pot emetre.

El CAC no podria denegar arbitràriament l’emissió d’un canal de TV i autoritzar-ne una altra, la norma no serveix per això. Ens han explicat que l’única situació en que podrien emprendre mesures contra l’emissió seria si l’emissor de continguts tingués una sentencia judicial ferma a sobre que li prohibís l’emissió de continguts (p.e.; una tele de TDT que emet a l’hora per internet i estigui condemnada per emetre pornografia en obert), i en general respecte la infracció de les regulacions de contingut per a TV i Radio (ara entrarem en aquest punt, que és l’important). Insisteixen, aquesta norma no dóna lloc a l’arbitrarietat ni a censurar blogs, pàgines, ni mitjans d’expressió.

Així mateix, ens han aconsellat mirar la nota de premsa que van emetre, que resumeix una mica el text de la regulació.

L’altre tema sobre el que hem parlat llargament ha estat a qui afecta aquesta regulació. La regulació afecta les emissions de TV i de radio d’acord amb la definició que fa la UE sobre el que és TV i radio. Per tant, definir què és i què no és TV i radio és essencial.

Seria interessant espavilar-nos a trobar els documents on s’indiquen el que defineix, però de moment ens han insistit en 3 grans característiques que defineixen els subjectes de la regulació del CAC:

1. Existència d’una programació pre-establerta.
2. Existència d’un control editorial (p.e., Youtube no té control editorial, ergo no és TV).
3. Estar radicat a Catalunya (aquesta és del CAC, no de la UE, of course)

Ens han aclarit que això està pensat per TVs i radios que emetin per internet a més de per l’espai radioelèctric, i no per gent que penja videos al seu blog, per exemple. No, jo tampoc veig clar com es podrà distingir el que és propòsit del que és complement, ni el que és emissió propia del que és fer servir un canal de youtube, però aquests són problemes que ja hauran d’aclarir des del CAC a mesura que ho intentin aplicar.

Pel que hem pogut capir de tot plegat, el gran tema és que les regulacions de continguts que hi ha per llei sobre la TV i la radio (pornografia, horaris protegits, etc.) també s’han de complir per a TVs i radios que emetin per l’espai no-radioelèctric, i entenem que el primer pas és saber que existeixen, d’aquí la normativa.

Cal tenir molt present també tot això és desenvolupament de directives de la UE, de la llei audiovisual espanyola, i de la llei audiovisual catalana. De fet, el que desenvolupa l’acord del CAC que ens ocupa ho estableix la Llei de la Comunicació Audiovisual de Catalunya des de 2005 (Capítol IV). Així mateix, ens han recordat que ”la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions així com els governs de Canàries, País Basc i Navarra ja han aprovat disposicions que regulen el sistema de comunicació prèvia esmentat en els àmbits respectius”. Per tant, tot el que diu aquesta norma fa temps que existeix i està en marxa.

Evidentment, hem comentat el tema dels podcasts i com ens pot afectar tot això. I la resposta ha estat que realment no saben en quina categoria cauríem, si ens considerarien radio o no. En el fons té lògica, el podcasting és un fenomen força minoritari com perquè hi hagin pensat amb calma. Ens han aclarit que no és un buit legal, en tot cas és un buit interpretatiu perquè ningú ho ha hagut d’interpretar fins ara. Alhora, subratllen que la regulació sobre què és TV/radio és exigent, i que no és tant fàcil caure dins la categoria.

Per acabar, ens han insistit un cop més que la normativa té per objectiu aplicar les regulacions de continguts de TV/radio a la TV/radio, i no retallar cap dret de llibertat d’expressió a Internet, que la gent del CAC sap que no pot pretendre regular. En tot cas, cal valorar positivament que els tècnics del CAC s’hagin posat en contacte amb nosaltres per poder comentar la situació detingudament.

La meva conclusió particular és que ens hauriem de mirar les lleis audiovisuals i buscar la definició legal del que és radio. Aquest és el punt essencial, i per tant, a llegir lleis i a buscar informació. Que no és sexy? No ho és, però és necessari. En el “pitjor” dels casos, podríem trobar-nos que estiguem equiparats a les emissions de radio, i haguéssim de complir amb les regulacions de contingut. Que vol dir que ens hauriem de mirar més lleis… però si radio Intereconomía emet, tant difícil no deu ser.

En defintiva, que aquella pregunta que repetim a les jornades de podcasting fins a convertir-la en una broma ha resultat anar de debó: El podcast és radio? Al final, la resposta pot ser important.

Actualització 2: Després de parlar amb el CAC sobre la normativa, en Galceran ha fet un altre article aquí, lectura recomanada per entendre la problemàtica (o ausència de).

Després d’una lectura mitjanament atenta del text de la nova normativa del Consell Audiovisual de Catalunya (que podeu consultar aquí), voldria fer un resum de les raons i procediments que exposen i un parell d’objeccions que se m’acudeixen al respecte (sense entrar en dramatismes).

En un principi un podria pensar en dos arguments històrics pels que el CAC (o qualsevol altre organisme de regulació d’aquesta classe) podria voler regular  el contingut de programes audiovisuals.

En el cas de les transmissions radiofòniques, per tal d’evitar un fenòmen de “tragèdia dels comuns” sobre l’espai de bandes de radio tradicionalment s’ha reservat el privilegi d’assignar els diferents canals a un organisme públic suposadament imparcial que designi els usuaris de les bandes segons criteris objectius. Per les comunicacions per internet en general, i els podcasts en particular, aquesta argumentació es pot considerar no vàlida; la capacitat de comunicació d’informació per internet, tot i que no és infinita, és prou gran com per evitar una tragèdia dels comuns (almenys en aquest camp).

El segon argument, en que es basa la normativa, és el de la regulació dels continguts d’aquestes comunicacions, com mostra:

(…) per tal de garantir el compliment de la normativa en matèria de continguts audiovisuals que estableix la Llei de l’Estat 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual, i la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya i la seva normativa de desenvolupament.

En altres apartats citen també indirectament

(…)els principis i els valors del Conveni europeu de drets humans o el que disposa la normativa europea en matèria de protecció de menors.

Per tal d’efectuar aquest control sobre el contingut, el CAC estableix haver de demanar amb un més d’antel·lació autorització per poder realitzar l’activitat de difusió, o en el nostre cas grabar el podcast, solicitant informacions bastant detallades i reservant-se per sobre de tot el dret a refusar l’autorització. Essencialment ve a ser aquesta la qüestió.

En suport de la directriu, s’ha de dir que aquesta normativa no és cap barbaritat tenint en compte que un dels papers del CAC és justament vigilar que el contingut de les comunicacions audiovisuals de difusió compleixi les lleis de contingut adients. Les comunicacions per internet, que fins ara han estat en una zona més o menys gris pel que fa al marc legal, s’incorporen ara a la normativa de forma més o menys encertada. Algú més entés en llei audiovisual que jo podria indicar com de adequat és el text en solucionar els dilemes inherents a legislar coses relacionades amb internet, però donant-los el benefici del dubte no sembla desencertat. Després de tot, per ser amateurs no vol dir que poguem actuar com ens plagui, i si a algú aixó li resulta sorprenent es deu a que aquí a Espanya sempre hem estat mal acostumats al respecte. S’ha de recordar també que la “llibertat d’espressió” no existeix com a tal (no tenim una Ia esmena), sinó que existeix un símil retallat subtilment per les lleis estatals i europees com per exemple les lleis antihomofobia i antiracisme, per dir les menys polèmiques.

Dit aixó, aquesta normativa té a priori un parell de coses que em desagraden, apart de l’inherent augment burocràtic que realment no necessitem, i encara menys ara amb la que està caient.

La primera i més clau, el fet que el CAC hagi volgut controlar els programes exigint demanar permís primer. Seria molt més elegant i menys intrusiu demanar simplement una notificació dues setmanes abans (tot i que un mes deu ser el termini menor possible en el mon burocràtic), i reservant-se el dret de sancionar a posteriori si resulta que el programa infringeix alguna llei determinada.

Segon, una reflexió més subtil però més important, és que hi ha d’haver una manera de revisar les decisions del CAC des de fora si es donés el cas de permisos denegats, per comprovar que realment es compleixen motius objectius per a tal decisió. Aixó és molt important tenint en compte que els afectats aquí ja no serien organitzacions professionals com televisions i ràdios sinó grups reduïts de persones sense els recursos per iniciar batalles legals. Aquesta llei hauria d’anar acompanyada d’un equivalent de la FOI/FOIA anglesa que permetés a qualsevol ciutadà comprovar el mecanisme de decisió. Que jo sàpiga, no existeix cap llei d’aquest estil sobre els organismes audiovisuals, o de fet sobre cap altre organisme.

Us invito a que afegiu les vostres reflexions i contribuiu si teniu algun coneixement sobre el tema. Però abans que res, intentem evitar catastrofismes. Sempre us quedarà forocoches!

Com sabeu, nosaltres també emetem en directe (streaming), així que molt possiblement l’horari canviarà una mica. Emetrem el Dóna’m la veu a les 10:30 i el Dame la voz a les 12:00, amb una pausa entre mig. Ja us n’informarem amb més detall quan s’acosti la data.

Us deixem amb el cartell de l’event i us recordem que la entrada és gratuïta, així que esteu tots convidats a venir a la trobada!

Comentem les polèmiques portades de La Razón d’aquesta setmana, Obama es postula a favor del matrimoni homosexual, les eleccions gregues deixen el país ingovernable, Hollande guanya les presidencials franceses, i un estudi detecta que el iogurt fa augmentar de pes els testicles en ratolins.

Acaba la reunió del BCE i el gran desplegament policial fa que no hi hagi incidents, les Universitats es manifesten en contra de les retallades, Aguirre diu que el model d’integració estatal ha fracassat mentre el PP aboga per la recentralització de competències, i es rebaixa el “rating” de Catalunya a un pas dels bons “brossa”

Parlem sobre la controvertida web dels Mossos on s’insta als ciutadans a identificar pressumptes autors de violència urbana, una protesta al Metro de Madrid acaba amb el govern regional intentant aplicar la llei antiterrorista contra els ciutadans, i continua la campanya #jonopago contra els peatges de Catalunya.

El Govern imposa un copagament sanitari per a les receptes i restriccions a l’accés a la sanitat per a estrangers, es canvia la llei que regula el Consell d’Administració de RTVE per a que el PP el pugui controlar, i un grup de persones decideix no pagar peatges

El Rei es trenca la cadera anant de cacera i Froilán es dispara al peu amb una escopeta, els Pressupostos marquen un greu dèficit d’infraestructures, Esperanza Aguirre planteja maneres de reduir la despesa, la FAES analitza els efectes de la independència escocesa a Espanya i finalment un estudi revela que els futbolistes tenen molt desenvolupades les funcions executives del cervell

Dediquem tot el programa a parlar sobre la vaga general, els sindicats, les manifestacions i finalment els aldarulls que s’hi van produir

La reforma laboral portada pel PP no és perfecta; cap persona ni llei ho és. Té molts aspectes millorables i algunes parts que espero que es corregeixin més aviat que tard. Però tot i aixó, és un pas en la direcció correcta, que fa anys que s’hauria d’haver dut a terme. Es poden protestar molts aspectes de la política que està portant a terme el PP, i de la que va fer en el seu moment el govern del PSOE, però aquest no és un d’ells, i el que ara es doni tanta relevància a la reforma només mostra l’oportunisme dels sindicats.

Demà aniré a treballar perquè els “drets” que es retallen són en realitat privilegis. Privilegis com en el seu moment van ser els gremis medievals, o els arancels mercantilistes, que nominalment protegien llocs de treball dels excessos dels negocis i la competència però a l’hora de la veritat perjudicaven a tota la societat, treballadors inclosos. Aquesta realitat és desgraciàdament ignorada aquí, on la pancarta i la fal·làcia supera a la ciència econòmica i a uns simples minuts de reflexió.

Demà aniré a treballar perquè no toleraré que uns ents que no han estat elegits democràticament diguin que una llei feta per un govern que si ho ha estat ha de ser retirada. Uns ents que diuen defensar els treballadors quan només defensen els seus privilegis malgastant fons públics, i que no han aixecat un braç en 8 anys. Uns ents que aclamen uns ideals que mai han seguit, que no tenen intenció de seguir i que molts d’ells ni tant sols recorden.

Per tot aixó demà aniré a treballar, i espero veure a tothom fer el mateix. Hem de tirar el país endavant, un dia cada vegada, i demà és un bon dia per començar.

Fan fora Millet d’un restaurant, els Mossos entren a l’associació que promou la plantació de Rasquera, Barcelona prohibeix la prostitució al carrer, es posa en marxa el sistema ortogonal d’autobusos, uns italians treuen els fills de l’escola perquè la professora és massa sexi i finalment Adelson proposa inspirar en Gaudí el seu Eurovegas.

Patxi López es gasta 125.000 euros en aprendre euskera, parlem sobre el possible augment del preu de les matrícules, un nou pla de flexibilització obrirà la porta a la mobilitat dels funcionaris, s’aproven noves taxes  i el Govern lluita contra el turisme de festa.

El MWC expulsa una empresa que feia servir dones de companyia com a esquer, França es mobilitza contra la sexualització dels nens, el TSJC avala el model d’immersió lingüística i el Comitè de competició multa Piqué per unes declaracions.