Bloc de Jordi Oliveras

Entrevista a "La Sopa de Ajo"

2011-07-06T01:29:00.005+02:00

Ja fa molt que em van fer aquesta entrevista per un molt bon blog que es diu La Sopa de Ajo. No em tinc per gran orador, però la persona que va fer el vídeo va preguntar bé, i em va fer dir coses que em semblen un pel agossarades d'afirmar però que encara ara puc mantenir. Doncs aquí va: Personajes: Jordi Oliveras from Natxo Medina on Vimeo.

Ocupar-te de problemes que no són els teus

2011-05-11T22:08:00.003+02:00

L'altre dia una noia em preguntava en una entrevista, sobre el meu consum musical, i en particular sobre què faria ara que spotify ens convida a pagar. Sembla raonable que m'ho preguntés. En alguns cercles, la restricció d'aquest servei, orientant-lo a que l'usuari pagui una quota mensual, és la notícia del moment. I darrera hi ha tot un debat sobre si pot ser una sol.lució a la pirateria o per

Conceptes, perceptes i afectes. (Déleuze)

2011-03-23T01:56:00.005+01:00

Un altre vídeo que hem trobat pensant en el Fòrum. En ell, Déleuze, de qui vaig parlar en aquesta entrada de Nativa, reflexiona sobre quina mena d'idees exposa l'art. Diu coses com: "Crear es tenir una idea" "La idea en filosofia es presenta sota la forma de concepte" "Un artista es algú que crea perceptes" "Un percepte podria ser respondre a la pregunta "Què significa estar atrapat al somni

Pensar i fer (i un fragment de "Vivre sa vie")

2011-03-13T01:47:00.000+01:00

Treballant amb la Cristina Tascón per preparar el proper Fòrum d'Indigestió, volíem trobar un vídeo que il.lustrés allò que ens agradaria que fos tema de la trobada: el conflicte entre el fer per fer i la recerca d'algun contingut a les coses, o el que nosaltres ens expliquem com el predomini del formalisme per sobre del contingut. Potser treballem més des d'una certa rebel.lia davant el que és

"El cansancio de Occidente" i jo

2011-02-02T21:23:00.004+01:00

No fa gaire, m'he llegit el llibre "El cansancio de Occidente" (Ediciones Destino. Ancora y Delfín. 1992), un text que recull una conversa entre Rafael Argullol i Eduardo Trias, en la que reflexionen críticament sobre l'evolució de la cultura occidental. Parlen de la cultura en tota la seva amplitud, com a base del sistema polític i de viure que tenim, i d'Europa i la seva relació amb la resta

Frase

2010-12-05T13:35:00.000+01:00

M'he sentit tant connectat amb aquesta cita, que li dedico una entrada només a ella: "Lo que los hombres realmente quieren no es el conocimiento sino la certidumbre." Bertrand Russell

La cultura no es mesura per quilos.

2010-11-30T14:34:00.003+01:00

El dijous 16 de setembre vaig fer una petita intervenció en qualitat de fila zero en una jornada organitzada per la Generalitat i la Diputació al Mercat de Música Viva de Vic, sobre la programació musical en temps de crisi. Com que aquestes trobades resulten estimulants per pensar, al acabar vaig fer-me el propòsit de recollir alguna cosa per escrit. Ara, dos mesos després, els apunts que vaig

Música, nuevas tecnologías y modelos de negocio.

2010-11-16T11:02:00.000+01:00

Intento resumir lo que expuse en mi sesión en TuCamon, el pasado martes 9 de noviembre. Se trataba de plantear algunas dudas en relación a los discursos que dan por hecho que la aportación de las nuevas tecnologías a la cultura musical sólo puede ser positiva. Dudas que no tienen nada que ver con la defensa de la propiedad intelectual -tradicional "frente opositor"-, ni con el miedo a la

Resum tuitero

2010-11-16T00:53:00.004+01:00

Copiant i adaptant una idea de Genis Roca al seu bloc he decidit provar de fer un recull de tweets dels darrers dies al twiter d'Indigestió. M'ha donat molta feina, no sé si és interessant ni si valdrà la pena seguir-ho fent, però de moment aquí queda. Hi ha un parell de decisions de codi que explico per fer-ho fàcil: he marcat en color els tuits que enllacen amb músiques i en cursiva els que fan

Montreal

2010-11-04T13:44:00.008+01:00

Circumstàncies "casuals" m'han portat avui a confrontar dos fluxes informatius que parlen de Montreal. D'una banda, un tweet de Genís Roca, consultor estratègic d'empreses, en el que diu: "Me han explicado el riesgo de Montrealización de BCN: subidón olímpico, pérdida de autoestima y al final desaparecidos del mapa". Comentari que també ha estat destacat per Ignasi Guardans, l'actiu i recentment

Comentari sobre la opinió de Pau Vallvé.

2010-10-07T10:38:00.005+02:00

Hola Pau, Donat que el teu bloc no permet comentaris, penjo en el meu el que penso del que dius. Crec que el teu text conté una petita contradicció. Comences defensant les recomanacions com a única opció però acabes criticant que es recomanin "discos i grups de merda". I això, evidentment, tant ho poden fer els crítics com els amics. Em sembla que confons la crítica negativa amb la

Dubtes sobre els drets d'autor

2010-02-02T16:53:00.000+01:00

Enmig de tanta proclama plamfletària, a mi encara m'han d'explicar l'abc dels drets d'autor. No vull entrar en el món de la delinqüència robant als artistes -posats a fer-ho preferiria començar per una altra banda-, però segueixo sense entendre la base d'aquest sistema de remuneració que ara està en crisi. Una crisi, per cert, que no estic segur si és d'expansió o de reducció d'ingressos per

Una cançó i una revista

2010-01-14T02:56:00.010+01:00

Buscava aquesta cançoneta, i l'he trobada en una particular interpretació al youtube: Escaient per trànsits hivernals, no? De passada, he buscat els realitzadors del vídeo i m'he trobat amb aquesta curiosa video-revista austríaca, http://theyshootmusic.at. N'hi ha d'altres, de webs, que treballen amb aquesta idea d'enregistrar interpretacions musicals al carrer o en escenaris singulars, però

Aturem Nativa. Interdependència!

2010-01-11T13:52:00.005+01:00

En aquest cas, el missatge enviat a la llista de correu d'Indigestió és prou personal com per què també es publiqui aquí: "Hola, Et faig saber que a partir d'aquest mes de gener hem decidit aturar l'edició de la revista Nativa. Podem resumir els motius en tres: MANCA DE SUPORT INSTITUCIONAL El suport econòmic i el reconeixement a la nostra feina, per part dels responsables de la política

Una notícia trista

2010-01-06T23:18:00.007+01:00

Aquest matí he agafat un diari al tren i m'he trobat una notícia trista: la cantant Lhasa va morir el passat dia 1, d'un càncer, als 37 anys. Vist amb aquesta perspectiva, la seva intensitat al actuar, que, per exemple, alguns vam viure fa uns anys a l'Apolo, i el fet que el seu darrer disc portés el seu nom, semblen tenir un altre sentit. Em sembla que mai m'ha sabut tant de greu la mort d'una

Amants ambiciosos

2010-01-01T21:15:00.011+01:00

Avui he trobat uns vídeos d'Ambitious Lovers, potser el grup que em va servir de pont per interessar-me per l'avantguarda de New York. Crec que el que m'agrada d'ells és la seva posició una mica en terra de ningú, o millor dit, en un lloc que a mi m'interessa. Combinen diversió, transgressió, soroll, inquietud cultural, música popular,... tot a l'hora. I això no és més que un intent per trobar

Els canvis són bons?

2009-12-25T20:15:00.005+01:00

Avui tenia ganes d'escriure portant la contrària als que diuen que els canvis són bons. En alguns casos t'ho diuen amics, quan estàs en una mala situació, amb la millor de les intencions. A fi de comptes, el passat és irrecuperable, i encara que pugui ser dubtós o directament fals, dir això és el millor que troben per què afrontis el futur -que és l'únic que et queda-, amb la millor actitud. En

Músics per una cultura lliure?

2009-12-12T23:13:00.002+01:00

Si no ho recordo malament, va ser a Lawrence Lessig, creador de les llicències Creative Commons, a qui vaig sentir dir, en una conferència al CCCB, que el necessari canvi en la concepció i regulació dels drets de propietat intel.lectual tindria veritable força i es legitimaria el dia que els creadors es pronunciessin clarament per aquest canvi. Segons va explicar, era el 2005, ja hi ha moviments

Demà, Hipersons

2009-11-26T23:59:00.001+01:00

No és que tingui moltes ganes de nostàlgia, però fa una mica de pena això d'acabar, demà, el festival Hipersons, en el que he estat involucrat en els 12 darrers anys (a vegades ho oblido, el primer any en vam fer dos). Pleguem amb convenciment pel que fa a la opció vital, de parar de dedicar-li energia. De les diverses coses que fem a Indigestió, és de les que més esforços i recursos demana, i

Contra l'èxit

2009-11-15T20:22:00.002+01:00

Aquí va l'editorial de número 52 de Nativa. Tot i exposar una idea vella, estic segur de no haver-me explicat prou bé. La intenció, però, suposo que és clara: l'èxit, particularment la seva versió mediàtica (per què, com seria l'èxit abans dels mass-media?), s'ha convertit en un d'aquells valors que tenim integrats, a vegades sense ser-ne conscients, que fa que el món sigui com és, i que explica

Què exagerats que sou, amb Manel.

2009-09-30T15:51:00.003+02:00

Què exagerats que sou, amb el grup Manel. Assumeixo que tenen les seves virtuts, però no porto bé la histèrica reacció col.lectiva que causen. En particular, la dels mitjans de comunicació i la d'alguns elements del sector musical. Una frase d'un amic: "aquest any Manel ha salvat l'auto-estima de la indústria musical", em sembla reveladora de com aquestes ganes que hi hagi grans “aconteixements”

Sobre les "xarxes socials"

2009-09-10T11:36:00.006+02:00

A mi em van ensenyar que m'havia de malfiar si algun desconegut em regalava caramels a la porta d'una escola. Una mica més tard, quan ja era més gran, em vaig adonar que l'ensenyament havia calat i m'anava bé. Quan un venedor de multi-propietats, desesperat per les meves negatives a les seves brillants ofertes, em va preguntar si no acceptaria un Ferrari si m'el regalessin, li vaig dir que no.

Una entrevista a La Dinamo

2009-08-19T12:40:00.003+02:00

S'ha publicat una entrevista que em va fer el Víctor Lenore per la revista La Dinamo. La podeu llegir aquí.

Política cultural? Prefereixo que m'expliquin un conte.

2009-07-24T17:30:00.005+02:00

He escrit un article sobre política cultural per Nativa 50. No és que n'estigui especialment orgullós, però, per un error d'edició del que jo mateix en sóc responsable, ha sortit força confús el seu missatge. Per això el torno a reproduir aquí. Aquesta versió és més bona.La principal idea d'aquest article és preguntar-se si hi ha un argument que expliqui per què són necessaris els esforços i

Una pel.lícula, i coses de la vida pública i privada.

2009-05-23T17:23:00.007+02:00

L'altre dia vaig veure la pel.lícula Unforgiven (Sense Perdó) de Clint Eastwood per segona vegada, després d'uns 15 anys. La vaig trobar molt diferent de com la recordava, cosa que em passa amb freqüència en música i cinema. De l'altra vegada tenia present una història d'anti-herois que vaig veure amb ganes, una pel.lícula fosca de llum, i algunes escenes que em van resultar tedioses. Em feia