Podeis encontrar toda la informació aquí.

Aquest nou sistema operatiu apareix pocs mesos després de que sortís al mercat el Windows Mobile 6.5. El  nou sistema operatiu intenta donar més llibertat a la personalitat individual i les seves necessitats, i també intenta organitzar millor la informació i les aplicacions. A més el nou sistema operatiu te una interfície gràfica molt més senzilla i simplificada. Un aspecte que a mi em va semblar molt interessant va ser que el Windows Mobile 7  permet integrar els contactes de correu tant de Gmail com Hotmail i els de Facebook.

Els servies d’entreteniment: musica, vídeos, imatges estan molt més accessibles. Aquest nou Windows estarà present en els terminals de nova generació de les marques LG, HTC. Sony Ericsson i Samsung entre d’altres.

Jo personalment havent provat la versió antiga del sistema operatiu i el nou puc dir que el nou es molt més fluït i molt més ràpid. Apart del abans esmentat de que totes les icones estan més ordenades i tot més accessible.

Aquest nou Windows esta tenint una gran repercussió mediàtica això es pot veure en la següent  fotografia on tota una parada de metro esta decorada amb propaganda del nou sistema operatiu.

Continuarem amb la sèrie de MWC en següents posts.

El MWC es un congres se s’ha celebrat a Barcelona entre els dies 15 i 18 de febrer. Aquest es un congres que tracta sobre les noves formes de comunicacions, a més de presentar nous dissenys de terminals mòbils, nous softwares i d’altres novetats relacionades amb el mon de les telecomunicacions.

El primer dia en rebre les acreditacions ens van obsequiar amb una motxilla que ens permetrà dipositar-hi tota la informació que les empreses ens donaran, un plano del saló que ens serà molt útil apart de la acreditació imprescindible per poder accedir al recinte. El més curiós del kit de supervivència que ens van donar el primer dia es un impermeable per a la pluja.

En futurs post aniré comentant una mica més totes les demostracions de nous productes que he pogut provar en el MWC.

Avui comentaré l’ultim dia del congrés, que va ser força interesant tot i que alguna de les xerrades va ser totalment trivial.

De les més intersants va ser la que va donar la Doctora  Kelin Kuhn, de Intel, amb títol: “CMOS Technology Beyond 22nm”. El que va explicar és el futur dels processadors, més explicitament com seran els transistors que formaran els processadors del futur quan aquest siguin més petits de 22nm.  En definitiva, el que va acabar dient és que més enllà dels 22nm, s’hauran de buscar nous materials de transistors, que ja s’estan investigant per deixar de banda del silici.

Una altre xerrada molt intersant va ser la que va donar el professor Frank Werblin de la UC Berkeley, amb títol “Engineering the Retina: Nature’s Clever Tricks”, on va explicar com funcionava a nivell neuronal el ull humà, quins “trucs” utilitzava per evitar les no linealitats de les neurones… Sembla mentira que la natura, ja ha trovat solució a molts dels problemes que el enginyers tenim en el dia dia, de manera força eficient i transparent…

Per acabar el congrés l’última xerrada la va donar el Professor  Tamas Roska de Hungarian Academy of
Sciences & Pazmany University,  amb títol: “Virtual and Physical Cellular Architectures for Kilo-processor Chip Computers”. Bàsicament el que postulava és que es com es tenien que disenyar els processadors celulars del futur per poder ser el més òptims possibles.

en el post d’ahir, no sé com, pero s’em va olvidar una de les conferències, que va ser de les més interesants, realitzada per Leon O. Chua. Tenia com a títol: “From SuperString to 137”.

El que va explicar és un nova teoria sobre els Cellular Automata de 1-D, i les seves normes, fent emfasis durant la xerrada en la norma 137. El nombre 137 és un número molt famós en física i té unes propietats en els Cellular Automata que el fan un nombre universal. A veure si quan tornem tinc temps i faig una explicació més detallada…

De les xarrades d’ahir, va ser molt interesant la que va donar el CTO (Chief Techinical Officer) de Xilinx, una de les dues empreses punteres de FPGAs. Va estar explicant com les FPGAs cada vegada més s’aniran introduint dintre dels PCs, abandonant una mica el camp reduit que estan ara, on per programarles s’ha d’utilitzar llenguatges i una metodologia diferent a l’habitual i fer-les transparents als programadors, programantles amb OpenCL per exemple.

A veure si consegueixo passar les fotos…

Ahir va ser el primer dia de congrés, i per mi el meu congrés i va ser tota una experiència. En el post us explicaré una mica les meves sensacions del congrés i tot alló que em va sorprendre.

Vem començar el congrés a les 9 del matí amb una presentació del cap de R&D de IBM del procesador  Cell (el procesador de la Playstation 3), la presentació va ser molt interesant ensenyarnos quin seria el futur dels processadors, que no serà el de possar moooolts cores en un mateix xip, sinó l’utilització de sistemes hibrids, com els del Cell.

Després va venir una xerrada del director del projecte de construir un cervell de HP, per poder implementar sistemes intel·ligents. Aquest projecte no és només de HP, sinó que hi ha l’Universitat de Boston, DARPA… I aquest va ser el problema, que el fet que sigui algo amb financiació militar, va fer que no expliquesin profundament el projecte… Pero bueno, bàsicmament, tenien una capa de software i una capa hardware a implementar amb memristors. ( en breu faré un post sobre el memristor, perque sembla ser que serà l’evolució, igual que la del transistor…)

Més tard va venir la xerrada donada per Xavier Vilasis, un professor de La Salle i en Pascal Perret de l’Université Blaise-Pascal, sobre les CNN en les físiques d’altes energies. Ambdós treballen al CERN. Bastant espectacular tot el tema del CERN i la quantitat inmensa de dades que han de procesar, un dels sensor ha de processador 2Tb/s!!! i clar, això no es pot tractar, es per això que s’han d’utilitzar les CNN per reduir el nombre de dades, ja que tot no és rellevant.

Per la tarda va ser quan vem presentar les nostres demos. Va tenir bastanta repercusió perque era algo extrany, veure en un congrés uns robotets de LEGO. Va ser molt interesant el feedback de la gent, propostes que ens varen fer de millores …

Després de les demos, varen venir presentacions de treballs, era una mica com un Treball Final de Carrera, 20minuts i al final preguntes. Em va impresionar molt un tiu, que davant de dues presentacions que demostraven unes optimitzacions en el càlcul de dinàmica de fluids amb FPGAs i amb el processador Cell, deia que no podia ser aquestes millores, que no podia creureu…

Demà seguirem amb el post!

Em dic Jose Ángel Villasante i em presento com a nou redactor d’aquest blog on de tant en tant aniré afegint-hi entrades relacionades amb el món de l’electrònica i les telecomunicacions. Actualment formo part del Departament d’Electrònica i Comunicacions (DEC) de l’Escola d’Enginyeria i Arquitectura La Salle, Universitat Ramon Llull, juntament amb d’altres companys redactors que ja coneixereu.

Per aquesta primera entrada, i fent referència al títol d’aquest post, us escric des de l’hotel de Berkeley (California, U.S.A.) on durant els propers dies 3, 4 i 5 de febrer de 2010 se celebra el XII congrés CNNA de l’IEEE del què ja us n’ha parlat el meu company Sergi Cònsul, també aquí des de Berkeley.

Després del viatge tan mogut que hem tingut i de les quasi 15h que portem d’avió en avió encara estem patint el famós jet lag (aquí ara mateix són les 16:06 de la tarda). Tot i això, demà comença el congrés i òbviament ho hem de donar tot per a fer un bon paper!

Sobre el CNNA 2010, demà presentarem dues demos sobre robòtica dins el tema de les CNN (Cellular Neural Networks), tot i que hi ha autors que en diuen Cellular Non-linear Networks o, fins i tot, Cellular Nanoscale Networks (com veieu, a gust de l’usuari). Una d’elles, en la que participa i us en parlarà en Sergi, tracta sobre un sistema de processament amb sensors d’ultrasons amb un LEGO Mindstorm NXT. L’altra demo, en la qual hi participo jo, tracta sobre un sistema de guiat per a robots que fa servir una càmera, juntament amb una xarxa neuronal (DT-CNN) i un processador sintetizats dins una FPGA, amb l’objectiu d’evitar obstacles, seguir línies, o, en general, realitzar multitud d’algoritmes fent servir la mateixa base hardware. D’aquesta segona presentació, però, ja us en parlaré amb més detall més endavant. De moment toca fer feina!

Estigueu atents a properes entrades perquè hi haurà novetats!

Acabem d’arribar a Berkeley, fa 2 hores, després d’un vol de 11h desde París i molt mogudet,  per sobre de Groenlandia hem començat a saltar per les torbulències com si estiguessim al Dragon Khan!. De fet, hem baixat dels 36.000 peus a 28.000 peus en un no ress… A veure si puc possar un video de com es movien les ales, tremendo… Impresionants els avions, per cert un Airbus A-330 (si, bimotor, no la millor opció per creuar mig món, pero….). Per cert, hem pogut sentir el sistema Fly-by-wire famós de Airbus… i funciona… (ja explicarem un dia com funciona).

Bueno, aquesta nit tenim la presentació del congrés… ja us explicarem…

Berkeley per ara, m’ha sorprés, encara no he anat a la Universitat, UC Berkeley, que anirem em breu i comprarem algo de “merhandasing…”. Està com una mica deixat, em dona la sensació que es una especie de part bona de Harlem… molt hippie…. ja us explicaré. Podeu veure la sensació que us comentava en la següent imatge:

Bueno, demà, avui per vosaltres, ja us comentaré que tal el congrés.

• Paraula de robot! Què és un robot? Què és un autòmata? Un taller introductori per a nens i nenes de 6 a 12 anys.
• La Laia i el robot iCub es fan amics. L’iCub és un robot humanoide europeu molt avançat, inspirat en el comportament d’un nen de tres anys. Activitat per a nens a partir de 6 anys.
• La Laia parla binari. Un petit laboratori d’informàtica on els nois i noies d’entre 6 i 10 anys aprendran com funcionen els ordinadors: com es comuniquen entre ells, com emmagatzemen la informació, què és un virus informàtic, etc…

Doncs aquest matí, llegint els meus Feeds, he vist que al blog de la revista americana Popular Science, una implementació d’uns robots evolutius de Laboratory of Intelligent Systems in the Ecole Polytechnique Fédérale of Lausanne, Switzerland. En el post hi han dos implementacions, un robot que ha d’aprendre a escapar, i un robot que ha d’aprendre a caçar, i un altre que ha de resoldre un laberint. Per a que això sigui possible tenen uns robots, amb un sensors d’ultrasons que recullen les dades del seu voltant. Els tres robots, tant la preça, el caçador i el que resol laberints, tenen una programació semblant. Tenen una directriu, que es escapat del caçador, o caça , o surt del laberint, per a fer això tenen una xarxa neuronal que s’encarrega de controlar els motors a partir de les entredes. Els pesos de la xarxa neuronal, els configura un algoritme genètic. En els videos podem veure com al anar evolucionan el robot, els robots aprenen i resolen el problema.

La diferència amb la nostra implementació, pel que fa a la programació, és que nosaltres sabem el que volem que faci el robot quan hi ha un obstacle, per la qual cosa, nosaltres abans de programar el robot el que fem és fer funcionar l’algoritme genètic per trobar els pesos, mentres que ells ho fan online.

És espectacular una de les conclusions que troben: “In the maze experiment, robots with six sensors on one side and two sensors on the other started with the basic programming of running the maze, and reproducing less if the sensors were trigger by a bump into the wall. After less than 100 generations, the robots had not only evolved the ability to navigate the maze without any wall collisions, but even learned to have the side with more sensors face the direction of travel.”

Aquesta mateixa institució, Laboratory of Intelligent Systems in the Ecole Polytechnique Fédérale of Lausanne, Switzerland, van realitzar una implementació que em va semblar espectacular.