Des de ben petit que tothom qui ha menjat a casa sempre ha elogiat els plats de la meva mare. Però no va ser fins que vaig créixer una mica, tot menjant a casa d’altre gent o en alguns restaurants, que em vaig adonar de la gran sort que tenia… més a http://bonplat.cat/contacte

I a dia d’avui, 114 receptes més tard, sense haver fet grans esforços en promocionar-lo, i amb un ritme de publicació força relaxat podem estar molt orgullosos de la popularitat i acceptació que està adquirint darrerament.

Tant és així que fa ja més de mig any que els editors de l’edició impresa d’El 3 de vuit ens van demanar de publicar una recepta cada setmana en un raconet que els hi quedava a la secció de gastronomia, i òbviament hi vam accedir encantats a canvi de seguir les “regles del joc”, és a dir, citar-ne l’autor i posar l’adreça del blog.

Anant més enllà i per sorpresa nostra, farà cosa de 15 dies que ens van contactar per entrevistar a ma mare, una entrevista que sortiria publicada a la contraportada del setmanari ! Podeu veure l’entrevista complerta aquí:

• Entrevista: Lola de BonPlat.cat al 3 de Vuit

A part de BonPlat, he creat i mantingut uns quants blogs més, de temàtiques variades, alguns ja abandonats, d’altres que fins i tot m’han donat algo de calers però cal ser sincer amb un mateix, a mi el que m’agrada és la tecnologia, m’agrada el procés de creació en si mateix, m’agrada aprofitar la meva experiència per posar al mon virtual allò que pertany al mon real, m’agrada investigar, aprendre, formar-me, motivat únicament per la mateixa inquietud de sempre, la mateixa que em va portar al mon dels ordinadors, la curiositat de saber com funcionen les coses.

D’altra banda allò que més odio del mon blogosfèric en particular i les webs en general, és la promoció, el marketing, marketing social, twitters, facebooks, deixar comentaris aquí i allà, apuntar-se a directoris, aconseguir enllaços qualificats, i un llarg etcètera de coses que s’han de fer per tenir un lloc privilegiat a l’Olimp d’Internet. I ho odio especialment perquè molts dels que hi són, si bé en el seu dia tenien un contingut molt potent i útil, avui en dia foten pena i es dediquen a publicar qualsevol cosa només per mantenir-se allà dalt, i la graaan majoria de visites que tenen no són de gent que els hi agradi especialment el contingut, sinó d’altres blocaires que busquen l’èxit per la via ràpida amb continguts igual de penosos.

Per exemple, en quants blogs heu vist a parlar de l’iPad? i quants d’ells us han aportat realment alguna cosa nova al respecte? D’això en dic black hat seo maquillat XD (ric perquè ficar iPad en aquest post també és black hat seo, així com posar black hat seo tants cops també ho és, XD). És a dir, busques un tema d’actualitat del teu nínxol (o no) i en parles, tan se val si t’interessa o no, tan se val si escrius alguna cosa de qualitat o no, l’únic que compta és que com que tens un blog ben situat, quan algú busqui aquesta paraula sortiràs a les primeres planes, lo qual es tradueix en visites i en molts casos en diners també, i com que és un tema d’actualitat pots estar segur que hi haurà moltes cerques al respecte.

En el seu dia en vaig ser un dels pitjors, però amb el temps i experiències com les de BonPlat m’he adonat que és molt més gratificant aconseguir reconeixement per la feina ben feta, sense presses, publicant quan realment tens alguna cosa a dir,  que no pas per la popularitat que et dona sortir als rànquings, que d’altra banda fan servir indicadors que al meu parer són de molt baixa fiabilitat, però malgrat tot ajuden, i molt, a sortir a les primeres planes dels cercadors més populars.

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

Ahir, mentre em posava les botes d’snow a l’aparcament de les pistes, hi havia una família davant meu, pare, mare i dues filles d’uns 8 i 5 anyets. Família tradicional masclista, una etiqueta que per desgràcia encara es veu molt a dia d’avui, és a dir, el pare que “porta els pantalons” i ho “sap tot”, la mare que no es queixa, i les nenes que s’emporten les bronques.

Doncs bé, el pare, amb tota la seva il·luminació, es dedica a posar els esquís de tota la família RECOLZATS AL COTXE! l’un al costat de l’altre ben posadets. Qualsevol persona que ho hagi fet alguna vegada sap perfectament que en 99% dels casos, ja sigui al tancar la porta, o per ells mateixos, els esquís cauen a terra, casi segur que ratllant el cotxe i a vegades fins i tot es malmet l’esquí d’alguna manera.

Amb la nena gran jugant a la vora va passar el que ja es veia a venir, esquís a terra, i la pobre nena es va emportar una santa bronca que em va deixar perplex, entre altres bajanades es va sentir: -Que no ho veies que s’aguantaven pels pèls i podien caure!- I enlloc de deixar-los a terra el tio es dedica a tornar-los a posar, lo típic que fins i tot li has de buscar l’equilibri ja que sinó rellisquen per ells mateixos. La nena no va ni plorar, el que em va fer pensar que no devia ser la primera d’aquest estil que s’emportava. Quina mena d’educació és aquesta en que fas sentir culpable als altres de la teva inutilitat?

Us recomano fer un cop d’ull al següent vídeo, lo relacionat amb el tema que ens ocupa està a partir del minut 6.

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

Ajuntant unes quantes taules improvisem la reunió en mig d’una sala plena de gent, massa soroll per definir res, cadascú parlava de lo seu, i aleshores va aparèixer l’Erika, d’aparença juvenil, pell fina, mirada fixa i il·luminada, que parlava un català quasi perfecte amb la seva veu dolça i un accent exòtic que li donava el toc de gràcia a aquella bellesa que se m’havia assegut al costat.

Cap dels dos no va tornar a intervenir. De fet, mentre els altres discutien els ets i uts del projecte, nosaltres vam congeniar fen-nos comentaris a cau d’orella fins al punt que abans d’acabar la reunió ja havíem tingut el primer contacte, galta contra galta, amb una tendresa que encara em fa tremolar cada vegada que la recordo…

No sabíem molt bé què ens havia passat, només recordo que havia de marxar, vaig guardar-ho tot a la motxilla i quan la vaig veure asseguda al sofà del hol m’hi vaig asseure al costat per acomiadar-me, ens vam mirar, i ens vam fer un dels petons més dolços que recordo haver tingut mai.

Aleshores m’he despertat de la migdiada, amb els llavis encara humits i una sensació de nostàlgia com si hagués estat de debó. Avui ha estat el primer cop que recordo un somni on hi surt algú que no coneixia, que no havia vist mai abans, i que m’ha captivat més que qualsevol persona viva que conec fins ara. Però em sento tranquil Erika, perquè sé que gaudiràs de la felicitat més absoluta aquí, al món dels somnis on m’has vingut a trobar.

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

Each subnode is loaded via ajax as per user request, so not whole archive is loaded each time your archives page is displayed. If you have performance problems or server issues with other archive plugins, try this one and enjoy.

It also displays the post count for each year and for each month and the comment count for each post. And uses your current wordpress date_format to format the dates.

You can view a sample here: Archivos Rallye Racing

• Download Ajax Archives 1.0

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

No! La Vida és practicar…

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

Update: New 1.3 RC2 version released that solves the bug reported from Joel (see comments below)

This new version solves some bugs and add some requested features. It also changes the way of visists are tracked and displayed, and the size of tpbc table is under control now.

This is a full working version and I’m not expecting major changes on the final release, but I like to know your comments, especially if your are upgrading from my previous version, so please backup your database before the upgrade!

Improvements in 1.3:

• The stats are saved as a custom field on a post (tpbc_visits), so you can be evil and fake the stats to put your preferred posts on top of the list Trust me, new users cannot resist the temptation to visit your top posts.
• No more tpbc table size problems. Since tpbc 1.3 version, this table is only used to avoid duplicate visits and their content is purget each day. If you come from 1.2, please read the upgrading instructions carefully!
• You can easy exclude (or include only) some categories from list when group by category option is set.
• There is a new option to display the list or the post visits with ajax. So this must work within wordpress cache plugins, but I’m not tested it under this kind of environments !

There is a readme file with install and update instructions. Please read it carefully, especially if you are upgrading !

• Download Top Posts By Category Plugin 1.3 RC1
• Download Top Posts By Category Plugin 1.3 RC2

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

Ara ho veig clar, i la teva presència m’intimida perquè ja no vull tenir-te, almenys no de la mateixa manera que abans, no a qualsevol preu, no vull haver de tornar a oblidar-te, i per això necessito percebre allò que rarament mostres a la gent, una cosa que no es pot veure ni tocar, ni es pot comunicar amb paraules ni sons, ni té cap gust ni cap olor. És una cosa que es barreja subtilment en allò que fas o en allò que dius, és una cosa que es transmet, s’encomana i es barreja amb el teu entorn, sense cap esforç per part teva, sense haver de fer-ho intencionadament ja que perdria tota innocència.

Aquesta vegada, a diferència de les altres però, t’hem vas acomiadar tota moixa. I de nou la confussió i la incertesa s’han apoderat de mi, com sempre quan tu ja no hi ets, com sempre quan ja no sé si voldràs tornar-me a veure…

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

Aquesta campanya pretén explicar al món que la desnutrició infantil SI QUE TE SOLUCIÓ, i tothom que vulgui col·laborar en la seva difusió pot demanar el pack d’activista MSF i rebrà gratuitament al seu domicili un conjunt de braçalets MUAC per repartir.

El MUAC és el braçalet amb el que mesuren la desnutrició infantil, la zona vermella indica desnutrició aguda severa, perill de mort inminent.

Metges sense Fronteres és una de les organitzacions on van a parar bona part dels meus “punts estrella” que em donen per l’us de les targetes de crèdit, i també bona part dels ingresos que vaig acumulant responent enquestes online. Com veieu, no és gens difícil ajudar, ni suposa cap sobresforç econòmic, només calen ganes. Hi ha mesos que també destino entre un 0′5% i un 1% del que guanyo a fins socials per convicció personal, però això ja seria un altre tema.

Us animo a tots i a totes a participar i a difondre aquesta campanya per demostrar als nostres dirigents que a la gent ens importen moltes altres coses que la crisi que s’han inventat per injectar (més) diners a la banca (als rics) i l’economia de mercat i el capital. Encara no em cap al cap com podem permetre que gent que passa gana cultivi aliments per nosaltres (per exportar al primer món), i no se’ls hi deixi tenir accés a ells mateixos.

• Accedir a la campanya per demanar els braçalets MUAC

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

Com passa sovint amb aquestes coses, quan algun conegut necessita fer quelcom amb l’ordinador que no té clar ho demanen a l’informàtic, en aquest cas jo, a lo qual sempre aviso, no sigui cas:

- De saber-ho fer ho sabria fer, però que consti que no sóc dissenyador i no em dedico a aquest tipus de coses…
- I què vols dir ?
- Doncs que no hi tinc ni gràcia ni criteri, ja m’entens…
- No passa res! Provem-ho i a veure com queda.

I això és el que ha sortit. A dalt teniu el flyer, i aquí sota el cartell…

Recordeu! Dijous 16 a les 22 h al restaurant SABORES
C/ Eugeni d’Ors, 40 – Vilafranca del Penedès – 93 817 36 34
Interessant no?

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

• És una cadena espanyola i tots sabem la idea d’Espanya que tenen les cadenes estatals.
• Es una cadena privada, per tant, pot fer el que li doni la gana.
• A casa es veu fatal, el dia que es veu alguna cosa…

Ara bé,

No me la sua en absolut l’espanyolització descarada que han sofert els mitjans públics catalans i entre ells TV3 que ha deixat de ser “la nostra” (si és que ho havia estat mai) per convertir-se en un dels millors instruments d’espanyolització existents a Catalunya en aquest moment.

• Ara de la censura en diuen “Allò que és políticament correcte”.
• Qui cony és el govern central ?
• (Nosaltres) Els espanyols tenim, som, fem, diem, etc… ?
• Què se n’ha fet d’en Bassas ?
• I que me’n dieu del fet de canviar La Nit al Dia de presentador i d’horari per perdre audiència i així tenir un motiu per eliminar-lo de la programació?
• Per què la primera informació sobre Catalunya ocupa el dotzè lloc en un telenotícies, quan set de les onze precedents són sobre Espanya ?
• Per què diuen que la primera medalla d’un català a Pequín va ser la d’en Gervasio Deferr quan de fet, el primer havia estat el nedador nord-català Frédérick Bousquet, que l’havia guanyada sis dies abans ?
• i tot això sense mencionar temes de la llengua…

Resumint, que si voleu perdre el temps fent boicots a telecinco o entitats per l’estil allà vosaltres, però és un cas perdut, i d’altra banda, què es pretén aconseguir? no ho entenc. En comptes d’això, perquè no lluitem per recuperar “la nostra”?

Des del meu húmil punt de vista, lluitant contra qualsevol cosa mai s’obtenen els resultats esperats, però lluitant-hi a favor sí. Per exemple, cal una guerra per poder estar-hi en contra, però en canvi no cal absolutament res per estar a favor de la Pau.

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra