1..2..3 Flametes

Notícia sobre guifi.net rodada abans d'ahir.

flametes — Fri, 17 Sep 2010 14:55:11 +0000

Interessant reportatge de BTV rodat no fa massa i que ens parla de l'arternativa lliure i solidària que representa guifi.net

Podeu veure a la web de BTV la notícia original i podeu votar-la a latafanera.

WiFi pel veinat, ja una realitat!

flametes — Tue, 14 Sep 2010 22:25:22 +0000

Llegeixo, gràcies a Bandaancha, i amb certa satisfacció aquest article al blog de la CMT que resumeix aquesta resolució seva.

El cas és que segons la resposta de la CMT és perfectament legal que una comunitat de veïns comparteixi accés a internet via ADSL. Gràcies als següents principis:

El wifi no és obert al públic en general i per tant no comporta una afluència massiva.
No hi ha un ànim de lucre.
No s'esta prestant un sevei d'accés ni s'actua com servei d'atenció al client. ( Per tant no s'obté un benefici colateral ).

Però. Després de tot el bombo, com ens beneficia aquesta resolució?

Jo crec que absolutament en res. Simplement ens diuen que això es pot fer i sota aquestes condicions concretes. Però cal ser una mica realistes en això... Quants veïns comparteixen el seu ADSL? Una resolució d'aquestes característiques ens farà ser millor veïns? Si no ho feiem abans per què cal que vingui la CMT a dir-nos que ja podem fer-ho?

Afortunadament. Apart de resolucions com aquestes seguim tenint iniciatives ciutadanes i solidàries de l'estil guifi.net que ja recullen més que bons resultats.

Jo seguiré igualment excèptic al respecte de la resolució que de tota manera, el que la CMT ens dóna ve Telefónica i ens ho treu...

La mochila y el currículum.

flametes — Wed, 18 Aug 2010 10:40:04 +0000

Antonio me mira, grave. Vienen por docenas, dice. Chicos y chicas jóvenes.
Cada uno con su currículum. Y no puedes imaginarte de qué nivel. Licenciados
en esto y aquello, cursos en el extranjero, idiomas. Y ya ves. Hay que
joderse.

Només un paràgraf d'un text d'Arturo Pérez Reverte del 2003, que fa un dies, no se com, va arribar a les meves mans. 7 anys de text que avui per desgràcia de molts es manté encara vigent i que podeu llegir sencer aqui.

Volia fer un escrit algo més llarg i documentat sobre el nou disseny i coses així. Però no és plan d'abusar que fa dies que no escric i encara m'erniaria! ;)

Somniem

flametes — Fri, 09 Jul 2010 11:09:41 +0000

No hi ha dubte que demà me n'hi vaig. Peti qui peti!!! Però on? Què volen aquesta gent? Per què ens hem de mobilitzar? Per que no ens hem de quedar a casa sota cap concepte? I la gran pregunta, que collons vaig a defensar demà?

Fins quin punt no m'hauré de sentir rabiós de tenir la sensació que altre cop formo part d'aquest ramat que uns o altres menen en funció dels seus interessos? Si no pot ser amb Espanya sera sense, i sense, amb qui? Els mateixos que segueixen alimentant l'odi? Aquells que tot i saber-ho permeten - amb silenci - que els pitjors mals del nostre món segueixin enquistats en la nostra societat independent o annexionada?.

Una independència no és possible fins que la formin persones i no borregos. Però bé, seguim amb la moda: LLuis Llach i la nostra tele que pot ser molt emotiu, i a més té la virtud d'emocionar en un sentit o un altre segons entenguis l'entorn... A mi personalment se'm treuen les ganes d'anar al circ que s'organitza demà altre cop. A que collons he de sortir al carrer a defensar un estatut contra el que ja vaig votar en el seu moment? Segueixo tenint aquesta petita impressió: Ens enganyen reiterada i indiscriminadament.

1. Primer, voteu aquesta merdeta rebaixada que els espanyols no se'ns posin de cul. DONCS NO EM SURT DELS OUS ANAR DE MÀRTIR PER LA VIDA.

2. Ara que aquesta llei més espanyola que catalana s'aprova a les corts ( amb la mala folla que té aquest nom ;) ). HOME SI ESTAVA CANTAT !

3. Ui ui, 4 anys al constitucional. QUE VAAA, NOMÉS VOLEN RETRASSAR L'APLICACIÓ, SI NO PODEN TOMBAR RES, SI ESTA TANT BEN APAMAT I HA SORTIT DEL FORN TANT BEN REBAIXAT...

4. Que els del constintucional ens l'han tombat !! TOTS A SORTIR AL CARRER I QUE SE N'ASSABENTIN QUE NO ENS PODEN DIR QUE NO.

Collons més sembla una rabieta de nen petit per que ens ha tret quatre articles que ja no m'agradaven d'entrada. Al carrer hauriem d'haver sortit ja i sense perdonar ningú el dia que del congrés va passar al TC. Que tal si deixem de jugar ja a la puta i la Ramoneta d'una vegada, enganxem els polítics que ens han dut aqui dels ous i els penjem ben amunt tot proclamant d'una puta vegada la independència? Ai si, aniria contra els drets humans........ apa... Lluis Llach i l'anunci que últimament és impossible no veure. Si es que és tant emocionant!

millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d'interessos.
Per això, que ningú no s'avergonyeixi de dir, que ningú no s'avergonyeixi de cridar:
somniem, si, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l'inimaginable.
Somniem sempre.

De la Diagonal Consulta i el circ nostre de cada dia.

flametes — Thu, 13 May 2010 06:01:37 +0000

Com no podia ser d'una altra manera i encara menys a Barcelona. Ses gracioses majestats municipals han decidit que:

“Com que això dels referèndums s'esta posant de moda, i com que aquests nois tots estripats ho porten mooolt rebé i s'organitzen uns referèndums collonuts i amb quatre quartos. Nosaltres que disposem del poder del pressupost, en farem un d'on-line que n'hi haurà per llogar-hi cadires”

I sí! Talment! Hi llogarem cadires! Això si ens arriba el pressupost després de tanta retallada, que als funcionaris me'ls hi foten un 5% i als barcelonins ens hi cardaran una diagonal renovada. Així hi podrem posar tots els catalanets d'empeus i fent filera per anar entrant per ordre i un per un a segellar la tarjeta del “paro”. O ves a saber que s'hi apreten una mica i la "deixem tal qual" potser ens hi cap una vaga general!

Però com que el darrer que voldria fer jo -pobre de mi- és criticar ningú... He decidit que per si mai em vull queixar, agafaré i votaré!

Ara vaig entenent com el Senyor Fernandez Diaz gran geni, cervell. il.lustríssim panarra i sobretot persona molt humil i educada no ha pogut votar quan volia. Diuen les males llengües que algú ha pres les complicades credencials que ens demanen per exercir les nostres obligacions del senyor FD i ha votat per ell tot fent-li un favor. Però el cert, és que ell, humil com és, ha esbrinat que el seu superior immediat, n'hi direm alcalde (que com que n'hi ha molts, no sabrem de qui parlem) tampoc ho ha fet. I ÉS QUE QUI LI MANA FER CAS DE LA OPINIÓ D'UN “INFORMÀTIC”? Si tothom sap que tenim idees de “bombero” i després qui queda malament és vostè.

Ara bé, la cosa sembla que va prenent forma i mides. Per què si agafo un escàndol per aqui, una cagadeta per allà, un robatori més amunt i un tradicional si tomba que si gira que si la cartera és meva i no se on l'he fotut. Ja ens l'han tornat a cardar, i dic jo que si tant es parla de la Diagonal, al final la gent intentarà votar no? Allò que en diuen del “que se'n parli encara que no sigui bé” encara em sona ben vigent. I sobretot si podem camuflar una mica altres menesters, per què a darrera de la Diagonal ja ningú recorda que hi ha un altre referèndum que volem fer a la ciutat, que en som una carretada d'aturats, que l'amic Obama ja li va “picant el crostonet” al Patateru, que quan parlem de dèficit, pèrdues, endeutament, i aquestes mandangues macroeconòmiques... Ric quan penso que com a mínim en una cosa si que estem al capdavant d'Europa! TENIM EL PREU DEL LLOGUER DE LES CADIRES MÉS INFLAT DE TOTA LA COMUNITAT!

Dies de "bici" i ruta per la Garrotxa!

flametes — Tue, 27 Apr 2010 11:28:27 +0000

Des d'abans de Setmana Santa que porto sense actualitzar per aquí! Així que ja tocava. El que passa és que no tenia cap ganes de dir res després de parlar de Diables i massa.

El que sí que he estat és jugant amb una aplicació pel meu mòbil que es diu mytracks que simplement traça rutes a partir de coordenades GPS i després les permet portar a google maps. Si això ho sumem a rutes en bici ( curtetes, tot just d'iniciació ) per la Vall de'n Bas obtenim una genialiltat, a més, si he de repetir dos cops una mateixa ruta puc veure si he millorat!

Les rutes, algunes imatges i l'ús de panoramio, que permet especificar també coordenades per les imatges obtenim un que bastant complert per recordar, dia i lloc de les coses que es van fent.

I aqui us deixo un exemple del que vol dir, exportar la ruta a Google Maps:

Ver Fins St Miquel Del Corb en un mapa más grande

Més de vell que de diable

flametes — Sun, 21 Feb 2010 23:00:00 +0000

Diu una dita popular castellana "Sabe el diablo, mas por viejo que por diablo".

Parlant de diables, la tradició popular catalana ens parla dels diversos "Ponts del diable" que hi ha a les nostres contrades. Aquest és el cas de l'Aqüeducte de les Ferreres, on diu la llegenda que el diable hi va tenir molt a veure amb la seva construcció. Aquí teniu, a continuació, un fragment extret de Viquipèdia que en narra la història.

En temps de la dominació romana i davant la necessitat que patia Tarragona d'aigua, calgué construir un aqüeducte per tal d'unir dos turons separats per una profunda torrentera. La construcció anava endavant i quan ja estaven llestes les dues rengleres d'arcades, les fortes ventades i la fúria de les tempestes enderrocaren el pont. El mestre constructor en veure l'enderroc del pont va dir tot desesperat que tant sols el dimoni podia fer un pont de mil anys de durada. Feta aquesta afirmació se li presentà de sobte Satanàs i li digué que ell aixecaria un pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera del Mèdol que seria de forta durada. Se li oferiren trenta bosses plenes de moneda d'or i d'argent. Més ell no volia diners. Deia que volia l'ànima del primer que begués l'aigua que passés pel pont del diable. I tracte és tracte. El pont va ésser construït i a l'endemà el dimoni esperava a l'altra banda del pont el compliment de la paraula donada. Mentrestant, el mestre i els seus operaris des de l'altra part del pont li ensenyaren un ase que va ésser el primer habitant que va beure d'aquella aigua.

Potser aquest fragment, i la dita popular tenen poc sentit si abans no n'avanço el detonant i ens posem en situació:

El cas ens porta a una antiga entitat de culte al Diable. Aquesta ha de convocar eleccions democràtiques per a la tria del seu nou cabdill, de qui sabem que haurà d'estar envoltat dels millors i més savis fills de l'Avern ( això sí, al seu criteri ). Fins aquí, podria semblar que l'infern es gestiona amb democràcia. Però no, és un miratge. L'Inframón funciona exactament igual que el món dels homes.

D'aquesta manera ens trobem, amb que l'actual President sortint s'ha hagut d'enfrontar a una campanya de desprestigi ja gestada des de la direcció anterior, provinent dels qui creia els seus súbdits més fidels i lleials. Maniobra que acaba amb un linxament públic el mateix dia en que l'assemblea diabòlica s'ha de reunir per triar al seu nou Satanàs

Hi ha dues faccions enfrontades: la gent jove, que amb l'alegria que dónen els seus pocs anys d'experiència, l'empenta i les ganes, proposa una candidatura fresca per tal de fer sortir de les tenebres al mateix infern. I els dimonis vells, que tot fent gala de les seves arts i la saviesa que aporta l'edat, ataquen directa i indiscriminadament a aquest aquelarre de diablons, tot fent ús de subterfugis construïts des de les tenebres.

El símil amb el pont del diable. Bé, tots el coneixem, i es deu en major menor grau al que va passar després d'aquestes eleccions. La nova junta proposa i demana col.laboració als membres de la junta sortint, en un acte d'aberrant hipocresia. Quan sabem del cert, que no podrem ensumar ni de lluny aquesta solicitut.

I el cas, és que en aquests moments, hi ha una divisió, una profunda vall entre dos turons que haurem, amb empenta, ganes i motivació de tornar a unir amb l'aqüeducte del diable. Només espero que tota la feina dóni el seu fruit, les aigües omplin aquest canal i la informació flueixi lliurement. Simplement que no ens hi fotin un ase, o no ens dónin gat per llebre i a l'hora de la veritat tot acabi seguin igual que és precisament contra el que lluitem. La movilitat contra l'estatisme caciquista dels diables més vells.

Us deixo, per si en teniu la voluntat més literatura relacionada amb aquest fet:

En Natxo, ex-cabdill o president sortint! Ens escriu una intensa carta sobre la seva experiència.

La Marga, nova Satanassa. No cal dir res més, les seves justificacions no em complauen.

L'Angie opina des de la distància i contrasta la situació amb un pati de col.legi.

I sobretot, la nova web de l'Infern, ara com ara tant cutre com l'anterior. Segons meu humil parer és clar.

PS: Per un moment he cercat alguna imatge per acompanyar aquest article, però la tristesa amb que he escrit aquestes línies potser no mereix ser il.lustrada d'aquesta manera.

Afegim també, el blog de la Raquel a la llista, cal llegir-lo fins al final!

Institut Català de la Salut a la Web, #FAIL o #WTF ?

flametes — Sun, 24 Jan 2010 21:05:40 +0000

Amb aquests magnífics acrònims que descriuen clarament un "Però quins collons" del comú anglès "What the fuck" (#WTF) és la sensació que m'ha quedat avui de fer el xafarder per la web de l'ICS a veure si penjava el currículum a la seva borsa de treball. Quina magnífica sensació! Estic tant feliç, content i alegre de l'absurd fet que el meu estimadíssim sistema sanitari, suposadament públic em convidi a eliminar del meu ordinador el meu encantador Ubuntu per tornar a instal.lar la merdositat de sistema operatiu (que obviament hauria de ser pirata) aquell anomenat Windows i que més aviat em sona a conya! Així que no senyors de l'ICS, no tinc cap interès en deixar que em prengueu el pèl i encara menys fora d'un ambulatori, que visqui el programari lliure i gratuït i a la foguera els productes micro$oft!

Instrucciones para subir una escalera

flametes — Mon, 07 Dec 2009 12:20:57 +0000

Si hi ha un text curiós al món, potser aquest de Julio Cortázar competeix per ser un dels més friquis de la història. Publicat el '62 a "Historias de Cronopios y de Famas" sempre aconsegueix arrencar-me un somriure!

Nadie habrá dejado de observar que con frecuencia el suelo se pliega de manera tal que una parte sube en ángulo recto con el plano del suelo, y luego la parte siguiente se coloca paralela a este plano, para dar paso a una nueva perpendicular, conducta que se repite en espiral o en línea quebrada hasta alturas sumamente variables. Agachándose y poniendo la mano izquierda en una de las partes verticales, y la derecha en la horizontal correspondiente, se está en posesión momentánea de un peldaño o escalón. Cada uno de estos peldaños, formados como se ve por dos elementos, se situó un tanto más arriba y adelante que el anterior, principio que da sentido a la escalera, ya que cualquiera otra combinación producirá formas quizá más bellas o pintorescas, pero incapaces de trasladar de una planta baja a un primer piso. Las escaleras se suben de frente, pues hacia atrás o de costado resultan particularmente incómodas. La actitud natural consiste en mantenerse de pie, los brazos colgando sin esfuerzo, la cabeza erguida aunque no tanto que los ojos dejen de ver los peldaños inmediatamente superiores al que se pisa, y respirando lenta y regularmente. Para subir una escalera se comienza por levantar esa parte del cuerpo situada a la derecha abajo, envuelta casi siempre en cuero o gamuza, y que salvo excepciones cabe exactamente en el escalón. Puesta en el primer peldaño dicha parte, que para abreviar llamaremos pie, se recoge la parte equivalente de la izquierda (también llamada pie, pero que no ha de confundirse con el pie antes citado), y llevándola a la altura del pie, se le hace seguir hasta colocarla en el segundo peldaño, con lo cual en éste descansará el pie, y en el primero descansará el pie. (Los primeros peldaños son siempre los más difíciles, hasta adquirir la coordinación necesaria. La coincidencia de nombre entre el pie y el pie hace difícil la explicación. Cuídese especialmente de no levantar al mismo tiempo el pie y el pie). Llegando en esta forma al segundo peldaño, basta repetir alternadamente los movimientos hasta encontrarse con el final de la escalera. Se sale de ella fácilmente, con un ligero golpe de talón que la fija en su sitio, del que no se moverá hasta el momento del descenso.

Ph'nglui mglw'nafh Cthulhu R'lyeh wgah'nagl fhtagn!

flametes — Thu, 19 Nov 2009 10:21:08 +0000

For them are the catacombs of Ptolemais, and the carven mausolea of the nightmare countries. They climb to the moonlit towers of ruined Rhine castles, and falter down black cobwebbed steps beneath the scattered stones of forgotten cities in Asia. The haunted wood and the desolate mountain are their shrines, and they linger around the sinister monoliths on uninhabited islands. But the true epicure in the terrible, to whom a new thrill of unutterable ghastliness is the chief end and justification of existence, esteems most of all the ancient, lonely farmhouses of backwoods New England; for there the dark elements of strength, solitude, grotesqueness and ignorance combine to form the perfection of the hideous. H.P Lovecraft ( "The Picture in the House" )

31 es diuen ràpid, però es triguen molt a viure!!

flametes — Tue, 10 Nov 2009 14:23:38 +0000

Un guerrer de la llum mai no oblida la gratitud. Els àngels l'han ajudat durant la lluita, les forces celestials van col.locar cada cosa al seu lloc i van permetre que donés el millor de sí mateix. Els seus companys comenten: "Quina sort que té!" Per què, de vegades, el gerrer aconsegueix molt més que no permet la seva capacitat. Per això, quan el sol es pon, s'agenolla o dóna les gràcies a la capa protectora que l'envolta. Però la seva gratitud no es limita al món espiritual; ell mai no oblida els amics, perquè les seves sangs s'han mesclat al camp de batalla. Un guerrer no necessita ningú que li recordi l'ajuda que li han proporcionat els altres; se'n recorda tot sol i comparteix amb ells la recompensa

Extret del Manual del guerrer de la llum de Paulo Coelho. Mil gràcies Quim per haver-me donat l'edició impresa d'aquesta genialitat literària! I ja posats gràcies a aquests angels que col.loquen cada cosa al seu lloc i em permeten viure un dia més enfrontant i superant les meves pors. I apa, per qui no sàpiga que els miserables és el meu musical preferit, que se'n "dóni per enterat" Un momentazo aquesta cançó i brutal la versió d'aniversari. Per sort un dia de fa molts anys estava malaltó a casa i me la vaig trobar de morros a la tele!

Després de la pluja.

flametes — Thu, 22 Oct 2009 17:03:31 +0000

Bé, diuen que aquests dos dies fins i tot se'ns ha inundat el metro a Barcelona, però un espectacle com aquest és d'agrair i sobretot a ciutat. Feia anys que no veia un Arc de Sant Martí tant nítid com aquest!

Post Festa Major

flametes — Wed, 21 Oct 2009 16:31:42 +0000

Bé, si no hagués estat per aquesta imatge vista ahir al costat d'un contenidor, i després de la ressaca fatiguera de Festa Major, ni tansons hi hagués tornat a pensar. Així que avui va d'una simple foto que fa pensar i molt en on anirà la famosa butaca del cartell de festa major d'aqui uns anyets, tot i que fa pensar en tots nosaltres el mateix dimarts 13. [ad#ad-2]

El correfoc de Festa Major, amb drac!

flametes — Mon, 05 Oct 2009 21:43:32 +0000

Enguany el foc cortsenc ha estat d'enhorabona en molts aspectes. Per començar sembla que la tradició reneix cada cop i amb més força, hem estat al peu del canó amb tota la problemàtica que ens ha generat certa comissió europea que ja es podrien haver estat treient les "burilles" de rigor al parlament, les colles creixen i fins i tot estrenen grup de tabalers i per rematar-ho, ha nascut el drac de les Corts! Visca el nostre Guardià! Un any de bonança diablera i de molta lluita, s'havia de traduir, tal i com ha estat, en un èxit rotund de participació: Que en feia d'anys que no vivia un "no passareu" al vell mig del carrer Numància! I per mi, a nivell personal -àlies diable- encara més, vaig sortir fent foc i cremant, feia moltíssim temps que no escopia i encara menys que feia una doble amb un altre escopidor expert amb qui poder assumir un perill extra per les meves pestanyes! I ja, si escopir és difícil: S'ha de tenir en compte la orientació i força del vent, saber quina forma voldràs fer si és per lluir-se i si vols una bola de foc ascendent o una gran bufada que ilumini tota la plaça o fins i tot si t'has de moderar per què encens pirotència només escopint. Aquest any vaig tenir la ocasió de fer dues bufades dobles amb el Dani, la primera encesa de la colla, més suau i en una situació una mica d'inferioritat i l'altra molt més arriscada, on els dos escopidors estavem cara a cara i jo escopia sobre una flama ja en marxa i no sobre la de la torxa més petita i menys agressiva. I és que quan ho fas aixi, has de tenir molta confiança i conèixer bé la tècnica que fa servir el teu company, t'has de poder apropar a la base de la seva bola de foc sabent que no t'hi trobaràs amb el cap dins i per sort el Dani és un escopidor expert. En aquesta seqüencia d'imatges queda força ben il.lustrat el detall, fixeu-vos a la 4a i 5a fotografies, on es veuen ja les dues boles de foc separant-se, cosa que dóna una idea de cap a quin angle i des d'on s'ha escopit. Potser la sensació d'aquest moment, és molt difícil de descriure, però imagineu que de cop, la temperatura de l'aire que t'envolta puja de cop cap a molts graus. En aquell moment reps dos impactes, primer per l'escalfament brutal, i després i fruit de la temperatura, per una fracció de segon notes una caiguda en picat de la pressió de l'aire al teu voltant, i de cop et piquen a sobre les primeres guspires del foc encenent-se sobre teu altre cop alhora que sents el so de les carrutxes quan comencen a girar. Potser de totes les que pugui sentir, aquesta sensació és de les millors, i aquest és el primer cop que comparteixo aquest sentiment, per què per mi és una cosa molt íntima i alhora penso que si descrigués exactament com em fa sentir aquest moment potser el món s'ompliria d'escopidors i d'altres penso que seria genial fer una reunió de tots els escopidors de la contrada i fer la bola de foc diablera més gran mai vista! [ad#ad-2] En aquest video hi aparèixen les dues escopides dobles de les que us parlava fa un moment, la primera, dos escopidors que formen part de la roda i a la segona un escopidor dintre la roda que ho fa des de dins i cap amunt aprofitant el foc que ja hi ha a l'aire, en aquesta segona, tot i molt subtil, us podreu fixar que la flama fa per un moment una espècie de canvi de direcció just en el moment en que afegeixo la segona escopida. Tot i així, i feia anys que no em passava: Vaig prendre mal, així que si em veieu pel barri amb un ull a la funerala no penseu que algú s'ha enfadat amb mi. Simplement, recordeu que la feina de diable és molt dura i a vegades, fins i tot algo tant simple com una carrutxa que no s'encén quan ni com toca i escup la metxa tot encenent-la a la inversa i fent-la volar és possible. Així que em tocarà patir uns dies sense poder-me fregar l'ull, però sobreviuré ;) I sobre el vídeo! Càmara nova que mola molt, molt potent i d'una espectacular qualitat d'imatge, visca el nou comentarista noticier que per fi s'ha atrevit a posar la seva veu als vídeos de lescorts.cc i a d'altres, visca la nostra reportera microfonera i camarera i que cony: BONA FESTA MAJOR!

Primer dia, pregó i concert de Kumbes!

flametes — Sun, 04 Oct 2009 10:48:50 +0000

Finalment, sí, sí! Ara ja em crec que estem de festa major. Vam per fi estrenar la nova càmara de vídeo de lescorts.cc, una Canon Legria HV40 tot i que d'entrada amb poca fortuna, tot té a veure a la posició que em van donar. El pregó tot i començar una mica tard per "problemes tècnics", finalment pregó a càrrec de la Carme Contreras a qui vam tenir la sort de poder entrevistar, quina dona més encantadora i quin contrast amb el personatge que fa al Cor de la Ciutat! Salutacions de rigor amb aquella gent que veus molt de tant en tant i sobretot en dates senyalades com aquesta i per fi posar cara al Jaume Moreno, el conseller tècnic. Em va mancar per això conèixer la Lourdes. I finalment, el concert 10è aniversari dels Kumbes del Mambo, amb antics membres del grup i intervencions estelars com ara el Titot, la colla grallera, els Bocs, quin fart de saltar, ballar, cridar, cantar. Cal dir que la festa va acabar amb una vetllada "íntima" amb els amics de Kumbes a un bar del casc antic de les Corts i ja per acabar fent una "molt íntima" al Cornelia ja per anar a dormir i carregar piles per avui que ens toca correfoc unitari. Crec que el mocador de festa major d'enguany, que per cert ve disfressat de Guardià de les Corts, serà prou funcional de cara a un correfoc.

Festa Major de les Corts 2009

flametes — Sat, 03 Oct 2009 12:58:35 +0000

Ja hi tornem a ser! Ha passat tot un any i les Corts torna a estar de Festa Major, i com sempre la feinada que això comporta per tantíssims cortsencs i cortsenques que ja estan treballant en la següent moguda tant bon punt acaba l'anterior. Voldria agrair a totes aquelles comissions i associacions que any rere any la fan possible i recordar que, tot i que no es veu a simple vista, moltes vegades totes aquestes persones viuen les seves festes, totes i cada una, com quelcom realment memorable però on s'hi posa moltíssima feina i sacrifici. Tota aquesta intensitat tindrà la seva màxima expressió aquests dies que com a mínim esperem que siguin poc més que collonuts. Enguany no és diferent, jo viuré aquestes festes la major part del temps darrere una càmara, un ordinador, una web, amb altres companys que també es preocupen per què les nostres festes i activitats es vegin o se sentin una mica més enllà. Lescorts.cc no hi fallarem ni hi faltarem, en qualsevol moment us podem fer a qualsevol, si no famosos, una mica més "conegudillos". Així que si en qualsevol moment ens trobeu a l'Angie, el Quim, l'Albert, o a mi mateix apropeu-vos i per favor, ens farà molta il.lusió si ens comenteu que teniu algun material i ens el voleu compartir, enviar, adjuntar, pujar, carregar, en definitiva cedir per lescorts.cc o fins i tot si teniu cap interès en col.laborar d'alguna manera! Recordeu que podeu fer servir el nostre cercador de Festa Major i que l'Ajuntament ja ha publicat el programa de les Festes en PDF a la seva web i la Plataforma també duu el seu propi blog de la Festa Major Jove que enguany torna a ser a Clara Campoamor. Bé, potser avui ha tocat un post una mica "endogàmic", però que cony! A la nostra manera també ajudem a fer la Festa Major! Aquest vespre, pregó. I Concert 10è aniversari dels Kumbes del Mambo a les 9 a Plaça Comas, no us el perdeu!

Novetats a l'oferta de l'Aula de noves tecnologies de les Corts.

flametes — Thu, 24 Sep 2009 14:13:58 +0000

Passat l'estiu, i encara una mica amb la ressaca del Dia de la Llibertat del Programari celebrat al Centre Cívic aquest dissabte passat. L'Aula de noves tecnologies de les Corts ens sorprèn amb novetats al seu programa del 3r trimestre. Preservant la oferta habitual, d'iniciació, internet i ofimàtica aquest cop s'incorporen nous tallers i seminaris força interessants:

Taller d'eines col·laboratives, o tot allò que amb una connexió a internet ens pot estalviar molta feina, telèfon i viatges.
Gestió de CMS (Joomla, Drupal). Solucions complertes per multiplicar la potència d'un bloc, a l'abast de la mà, senzills i intuitius.
EinesTIC, solucions complertes per la teva empresa.
Administració de servidors Linux. Potència lliure al teu abast.

I a més, l'OpenDay et presentarà les alternatives lliures als programes privatius que més sovint fas servir. Podeu consultar el programa complert aqui.

Nevermore.

flametes — Sun, 13 Sep 2009 12:34:15 +0000

De tant en tant, em ve al cap un dels meus primers textos en anglès, que el meu nivell sempre m'ha impedit pronunciar, se'm fa simplement cacofònic fins el punt d'un embarbussament, no hi ha manera si no és només llegit d'entendren absolutament res.... Once upon a midnight dreary, while I pondered, weak and weary, Over many a quaint and curious volume of forgotten lore, While I nodded, nearly napping, suddenly there came a tapping, As of some one gently rapping, rapping at my chamber door. "'Tis some visitor," I muttered, "tapping at my chamber door, Only this, and nothing more." Ah, distinctly I remember it was in the bleak December, And each separate dying ember wrought its ghost upon the floor. Eagerly I wished the morrow; vainly I had sought to borrow, From my books surcease of sorrow, sorrow for the lost Lenore, For the rare and radiant maiden whom the angels name Lenore, Nameless here for evermore. And the silken sad uncertain rustling of each purple curtain Thrilled me - filled me with fantastic terrors never felt before; So that now, to still the beating of my heart, I stood repeating, "'Tis some visitor entreating entrance at my chamber door, Some late visitor entreating entrance at my chamber door; This it is, and nothing more." Presently my soul grew stronger; hesitating then no longer, "Sir," said I, "or Madam, truly your forgiveness I implore; But the fact is I was napping, and so gently you came rapping, And so faintly you came tapping, tapping at my chamber door, That I scarce was sure I heard you", here I opened wide the door; Darkness there, and nothing more. Deep into that darkness peering, long I stood there wondering, fearing, Doubting, dreaming dreams no mortals ever dared to dream before; But the silence was unbroken, and the stillness gave no token, And the only word there spoken was the whispered word, "Lenore!" This I whispered, and an echo murmured back the word, "Lenore!" Merely this, and nothing more. Back into the chamber turning, all my soul within me burning, Soon again I heard a tapping somewhat louder than before. "Surely," said I, "surely that is something at my window lattice: Let me see, then, what thereat is, and this mystery explore, Let my heart be still a moment and this mystery explore; 'Tis the wind and nothing more." Open here I flung the shutter, when, with many a flirt and flutter, In there stepped a stately raven of the saintly days of yore; Not the least obeisance made he; not a minute stopped or stayed he; But, with mien of lord or lady, perched above my chamber door, Perched upon a bust of Pallas just above my chamber door, Perched, and sat, and nothing more. Then this ebony bird beguiling my sad fancy into smiling, By the grave and stern decorum of the countenance it wore. "Though thy crest be shorn and shaven, thou," I said, "art sure no craven, Ghastly grim and ancient raven wandering from the Nightly shore, Tell me what thy lordly name is on the Night's Plutonian shore!" Quoth the Raven, "Nevermore." Much I marvelled this ungainly fowl to hear discourse so plainly, Though its answer little meaning, little relevancy bore; For we cannot help agreeing that no living human being, Ever yet was blest with seeing bird above his chamber door, Bird or beast upon the sculptured bust above his chamber door, With such name as "Nevermore." But the raven, sitting lonely on the placid bust, spoke only That one word, as if his soul in that one word he did outpour. Nothing further then he uttered; not a feather then he fluttered, Till I scarcely more than muttered, "other friends have flown before, On the morrow he will leave me, as my hopes have flown before." Then the bird said, "Nevermore." Startled at the stillness broken by reply so aptly spoken, "Doubtless," said I, "what it utters is its only stock and store, Caught from some unhappy master whom unmerciful Disaster, Followed fast and followed faster till his songs one burden bore, Till the dirges of his Hope that melancholy burden bore, Of "Never - nevermore." But the Raven still beguiling all my fancy into smiling, Straight I wheeled a cushioned seat in front of bird, and bust and door; Then upon the velvet sinking, I betook myself to linking, Fancy unto fancy, thinking what this ominous bird of yore, What this grim, ungainly, ghastly, gaunt and ominous bird of yore, Meant in croaking "Nevermore." This I sat engaged in guessing, but no syllable expressing To the fowl whose fiery eyes now burned into my bosom's core; This and more I sat divining, with my head at ease reclining, On the cushion's velvet lining that the lamplight gloated o'er, But whose velvet violet lining with the lamplight gloating o'er, She shall press, ah, nevermore! Then methought the air grew denser, perfumed from an unseen censer Swung by Seraphim whose footfalls tinkled on the tufted floor. "Wretch," I cried, "thy God hath lent thee- by these angels he hath sent thee, Respite - respite and nepenthe, from thy memories of Lenore! Quaff, oh quaff this kind nepenthe and forget this lost Lenore!" Quoth the Raven, "Nevermore." "Prophet!" said I, "thing of evil!- prophet still, if bird or devil! Whether Tempter sent, or whether tempest tossed thee here ashore, Desolate yet all undaunted, on this desert land enchanted, On this home by horror haunted- tell me truly, I implore, Is there - is there balm in Gilead? - tell me - tell me, I implore!" Quoth the Raven, "Nevermore." "Prophet!" said I, "thing of evil - prophet still, if bird or devil! By that Heaven that bends above us - by that God we both adore, Tell this soul with sorrow laden if, within the distant Aidenn, It shall clasp a sainted maiden whom the angels name Lenore, Clasp a rare and radiant maiden whom the angels name Lenore." Quoth the Raven, "Nevermore." "Be that word our sign in parting, bird or fiend," I shrieked, upstarting "Get thee back into the tempest and the Night's Plutonian shore! Leave no black plume as a token of that lie thy soul hath spoken! Leave my loneliness unbroken! - quit the bust above my door! Take thy beak from out my heart, and take thy form from off my door!" Quoth the Raven, "Nevermore." And the Raven, never flitting, still is sitting, still is sitting On the pallid bust of Pallas just above my chamber door; And his eyes have all the seeming of a demon's that is dreaming, And the lamplight o'er him streaming throws his shadow on the floor; And my soul from out that shadow that lies floating on the floor, Shall be lifted - nevermore! Edgar Allan Poe

Recuperant forces.

flametes — Sat, 12 Sep 2009 08:51:18 +0000

No em preocupa el fora sinó el dintre, m'és igual que fora brilli el sol si dintre hi ha núvols i no m'importen els núvols del carrer si dintre la llunya és plena i serena. Aquests dies noto les energies esmunyir-se'm entre els dits, com qui intenta fer cullereta amb la mà per aguantar-hi una mica d'aigua. I potser és que m'estic preocupant massa del que passa fora. O potser tinc massa coses per fer fora, encara que sigui per un curt període de temps. Així que fins i tot un 11 de Setembre que es diu que va ser el més participatiu de la història em va cridar poc, estic còmode entre aquestes 4 parets, i ara mateix aturaria el temps i no en sortiria. Només vull que l'energia comenci a fluir de manera natural, aprofitar-les després de tot.

FAREM LES FESTES AMB FOC, PETI QUI PETI

flametes — Thu, 03 Sep 2009 14:35:14 +0000

Molt parlo en aquest humil blog sobre els diables i les festes de foc. I molta és la meva implicació personal en aquest aspecte, prou com haver donat nom a aquest web. Més encara m'hauria agradat, seguint el procés tant de prop com m'és possible, poder explicar més coses de l'estat del món del foc i de certes directives europees. Que quan a Europa se'ns posen torracollons els poden tocar i de valent. No em consola que un eurodiputat no fa massa em digués que podem estar tranquils, que les festes populars son intocables. No em resigno a que una mostra de cultura que enalça el nostre país i que es practica a tots els racons de la nostra geografia estigui tant amenaçada per culpa de la ignorància d'alguns. Jo no tinc cap intenció d'acceptar que un món del que he mamat des que tinc la facultat autònoma de prendre decisions, que m'ha acollit i que m'ha fet més gran com a persona mori en mans de persones que es troben a milers de quilòmetres per què s'avorreixen i d'alguna manera han de justificar el sou, i encara menys quan aquests, un cop liada, li passen el "marron" a algú que tenim més a prop però que segueix sense entendre res de res! Jo penso anar a la concentració d'aquest dissabte a plaça Urquinaona a donar suport a la causa, m'hi podreu trobar armat amb la meva petita càmara i la samarreta blava de lescorts.cc! Se de molts companys i companyes que també hi seran. T'ho perdràs? Continuarem deixant que de fora ens dictin com hem d'actuar? No t'engoixa la situació? Per favor, redistribueix aquest slogan per tants llocs com puguis, redistribueix el comunicat per correu o uneix-te a la causa al facebook que encara que no hi puguis ser, també pots actuar! A continuació us remeto les parts essencials del comunicat:

MANIFESTACIÓ REIVINDICATIVA A FAVOR DE LA CULTURA DEL FOC

Barcelona, 5 de setembre, a la tarda

Concentració: Plaça d’Urquinaona, a les 17:00.

Reunió caps de colla: A les 17:30 (Urquinaona, cantonada carrer Jonqueres).

Manifestació: Sortida a les 18:00.

Recorregut: Plaça d’Urquinaona, Via Laietana, plaça de l’Àngel, carrer Jaume I i carrer Llibreteria i plaça de Sant Jaume.

Acte central: Des del balcó de l’Ajuntament es llegirà un Manifest reivindicatiu de les federacions i coordinadora i intervindran representants de la Generalitat i de l’Ajuntament. En acabar, Gran Tabalada conjunta de totes les colles de bestiari i diables.

Vestimenta: Es demana que els membres de les colles de cultura tradicional (grans i xics) i especialment bestiari i diables hi assisteixin de forma unitària amb el seu vestuari d’actuació, però sense maces, forques, ceptrots, carros, etc. (però sí amb tabals i els elements musicals).

Bestiari: Es demana a les entitats de bestiari que portin també les seves figures per participar en la manifestació. Tot i que no entraran a la plaça de Sant Jaume s’habilitarà un espai ampli per deixar-les i que els portadors puguin entrar també a plaça. La mateixa indicació és vàlida per a les entitats que vulguin portar imatgeria: gegants, capgrossos, etc.

Pirotècnia: Rigorosament prohibida. Només es permetrà que les figures de bestiari de foc puguin encendre a les pinces corresponents de la figura, botafocs i bengales de llum (no explosives ni surtidors).

Pancartes: A més de la unitària obrint la manifestació amb el lema Farem les Festes amb Foc, peti qui peti que portaran representants de la Generalitat i el municipalisme, Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, Coordinadora de Diables i Bèsties de Foc de Barcelona, grups parlamentaris, etc., es demana a les colles de bestiari, diables i cultura tradicional que portin les seves pròpies amb lemes adients i reivindicatius (es prega que no siguin insultants envers ningú ni de mal gust, ara és l’hora de la reivindicació cívica, pacífica i unitària)

Objectius: L’objectiu de la manifestació no és altra que donar suport explícit a les al·legacions presentades i consensuades pel Govern de la Generalitat i les federacions i coordinadora convocants, davant del Ministerio de Indústria al projecte de “Real Decreto de Reglamento de Artículos Pirotécnicos y Cartucheria” de 25 de juny de 2009.

Entre els dies 1 i 4 de setembre, una delegació del Govern de la Generalitat s’ha compromès a defensar personalment aquestes al·legacions presentades dins de termini (14 agost 2009) davant d’alts càrrecs del Ministerio que, a partir del dilluns dia 7 de setembre, valoraran totes les al·legacions, establiran l’esborrany definitiu del projecte de Real Decreto i el presentaran al Consell de Ministres per ser aprovat dins del mes d’octubre. Posteriorment, serà elevat a Brussel·les per la seva aprovació definitiva i entrada en vigor a partir del 4 de gener de 2010.

Per tant, després de presentades les al·legacions no existeix cap altra via d’apel·lació ni mesura de pressió que aquesta manifestació de caràcter unitari, popular i massiu de tot el món cultural i de la ciutadania de Catalunya si volem seguir mantenint ben vives les nostres festes tradicionals amb pirotècnia, des dels populars correfocs i cercaviles fins a les representacions del ball de Sant Miquel, la Patum de Berga i tantes i tantes festes peculiars del nostre calendari festiu.

El 5 de setembre...

Per les nostres festes...

Per la cultura del foc...

Perquè ningú de fora ens digui com hem d’actuar...

Per la nostra pròpia dignitat...

TOTHOM A BARCELONA AMB LA CULTURA TRADICIONAL DEL FOC

Podreu trobar més informació sobre tot això a:

Pel Borinot que tots duem dintre!

flametes — Thu, 27 Aug 2009 17:15:41 +0000

I sí, és que quan ens dóna per fer el borinot, el fem de gust! Ahir, com sempre, el dia més esperat per algú de la Repúbli-k de l'Avern, el moment de la primera actuació de l'any. On et tornes a trobar amb moltes coses, el cansament d'una actuació curta però intensa, el caliu del públic, el públic més passat de voltes que sempre intenta lligar en temps real amb algun@ dels nostres membres en temps real, una baqueta petada, una maça que vola, un Mambo que no surt a temps, qui acaba amb els genolls fets caldo per què s'ha oblidat les proteccions i fins i tot alguna improvització treta de la patilla del director després d'una colada en un tema. Hi ha de tot sempre en aquesta actuació! També cervesa... Com bé diu l'Angie al seu blog, la relació amb Repúbli-k acaba generant en ocasions sentiments adversos. Per una banda, el que en surt d'allà sempre compensa. Però no deixa de ser com un fill al que s'ha de cuidar moltes vegades fins fer-se cansat. Però sí que és cert, la Repúbli-k genera un sentiment que no deixa indiferent a cap dels seus membres, que a més és prou fort com per arrossegar-te altre cop endins encara que ho hagis volgut deixar. Així que ara toca tornar-s'hi a fotre les piles, molts problemes que me'n mantenien una mica al marge han anat desapareixent, així que ara res m'impedeix tornar-hi a ser. Per mi l'actuació de Sants d'enguany ha anat més enllà, i si be és cert, que tocar (en ocasions apallissar) un instrument, desestressa i elimina tensions. Enguany he notat que tots els problemes de l'estiu, gota a gota de suor s'anaven esmunyint, almenys durant una estona. Alhora que em sentia cada cop més eufòric, però també més cansat, el sedentarisme és un gran mal meu d'aquests últims temps. He triat, a falta de material d'ahir, un vídeo de ja fa un any. Una memorable actuació que vam tenir a Almeria on algú del públic va decidir que en feia una petita peça.

Felicitats!

flametes — Tue, 25 Aug 2009 12:14:23 +0000

Tot i que ahir el dia va estar molt bé, tot i que tiro endavant en un agost tant negre com lluminós a estones, tot i que el que les coses canvien però tot queda igual. Per què el món avança i cal no quedar-se encorat al passat, de vegades aquest torna. Sobretot en dates senyalades com ahir, en que en part vaig decidir fer cas omís del dia, i gaudir-lo en el món dels vius, que és el que toca en la meva condició. Recordar-me a mi mateix que els aniversaris son per aquells que han nascut, però encara no han mort i tot i així, no podia evitar que els meus pensaments tornéssin a tu de tant en tant, per què: Què collons, era el teu aniversari. Felicitats papa, t'estimo!

Festes de Sants 2009

flametes — Sun, 23 Aug 2009 11:36:27 +0000

Enguany m'he sorprès a mi mateix ometent en aquest blog cap referència a les festes de Gràcia. De fet, he omès molts detalls i moltes històries darrerament, com us n'haureu adonat la constància no ha estat el meu fort aquests dies. Però bé, tornant a Sants, fora de les webs "oficials" he trobat aquest cercador que sembla força potent a l'hora de trobar els actes que ens interessin ... I si hi trobeu res d'interessant i voleu que us hi acompanyi o ser acompanyats per mi serà tot un honor i un plaer. ;) BONA FESTA MAJOR DE SANTS 2009 A TOTHOM I TOTDON. Però bé, d'avui en farem un post musical, admeto crítiques a la selecció!

Clara

flametes — Sat, 08 Aug 2009 19:30:38 +0000

Avui, m'he trobat un retall de diari, que contenia la lletra d'aquesta cançó de Joan Baptista Humet. Preciosa, però alhora molt trista, m'encantaria esbrinar per què era important per les tisores que la van retallar... Per què pot ser important una cançó així?

Clara, distinta Clara, extraña entre su gente, mirada ausente.

Clara, a la deriva, no tuvo suerte al elegir la puerta de salida.

Clara, abandonada en brazos de otra soledad.

Esperando hacer amigos por la nieve al abrigo de otra lucidez, descubriendo mundos donde nunca llueve, escapando una y otra vez.

Achicando penas para navegar... estrellas negras vieron por sus venas y nadie quiso preguntar.

Clara se vio atrapada, abandonó el trabajo, se vino abajo.

Clara languidecía perdida en un camino de ansiedades y ambrosías.

Clara no dijo nada y un día desapareció.

Recorriendo aceras dicen que la vieron ajustando el paso a los demás, intentando cualquier cosa por dinero para incarse fuego una vez más.

Esa madrugada Clara naufragó, tenía el mar de miedo en la mirada, las ropas empapadas y el suelo por almohada, y lentamente amaneció.

El pi de Formentor.

flametes — Fri, 31 Jul 2009 19:50:22 +0000

Aquests dies d'estiu, en que no tinc prevista cap sortida, i els dies, no deixen d'evocar-me a quan era petit. I em moria de ganes de tornar a veure la meva estimada Cala Montgó, pujar a l'Escala i fer un tomb per la platja dels pescadors, sentir l'aroma de mar, de xarxes brutes de peix i l'instimable olor de l'envasadora d'anxoves (redéu com m'agraden les bones anxoves de l'Escala). Poder veure com el sol es ponia des de la punta d'un espigó natural on feia una estona hi havia caçat crancs i pescat burrets amb una canya tant minúscula com jo que per un cantó era d'allò més convencional, amb el carret de fil i l'ham amb un plomall petit i per l'altra duia una llaçada que enganxava les potes dels crustacis. I ja entrada la nit sentir el guirigall a la plaça on les cobles afinaven els instruments, o se sentien els primers compassos d'una havanera. Recordo també el meu darrer estiu en aquell paradís, tot estudiant ,paraula per paraula, la poesia de Miquel Costa i Llobera que m'hauria d'ajudar a aprovar, com sempre a setembre, el català. I sí, només el suspenia per què m'agradava poder seguir estudiant durant l'estiu i fer aquells quaderns de vacances, però amb una motivació real tot i sense preocupacions

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera, i lluita amb les tormentes que assalten la ribera, com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada; no va la fontanella ses ombres a besar; mes Déu ungí d'aromes sa testa consagrada i li donà per trone l'esquerpa serralada, per font l'immensa mar.

Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina, no canta per ses branques l'aucell que encativam; el crit sublim escolta de l'àguila marina, o del voltor que passa sent l'ala gegantina remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel, té pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge; domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra és dura, mes besa son ramatge el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge per glòria i per delit.

Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades i vencedor espolsa damunt les nuvolades sa cabellera real.

Arbre, mon cor t'enveja! Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura... oh vida, oh noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre els penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquiles 'niran per la ventada com l'au dels temporals.

I no va ser fàcil, massa llarga, i la volia interpretar una mica, donar-li algo com si fós una cançó, no us diré si m'en vaig sortir o si encara sóc capaç de recitar-la.

Espectacular Sitges Timbalada 2009.

flametes — Mon, 13 Jul 2009 20:54:58 +0000

I tot i haver retallat una mica el format, començar més tard la moguda que els darrers anys, no m'ha en cap cas desil·lusionat. Els bons grups de sempre, en aquest cas un "momentazo" amb Markatú, Barné batuqué, Percudium, i de segur algú més que en el furor de la situació vaig ometre. I Com cada any, alguna nova troballa. Si el 2007 em van sorprendre gent com Batala, enguany el premi se l'endú Ketubara, per fer una samba-reggae més que espectacular, o sigui lluny de la que jo anomeno "samb-marrana" i que tot i que no ho mereix, si que al final es fa excessivament repetitiva. I encabat, feia molt temps que no em passejava de nit pels carrers de Sitges, ni anava a alguns bars que estan més que cambiats, i un final genial a la platja... Què més es pot demanar? Bé, que la timbalada torni l'any que ve!! I per si no n'hi hagués prou, moment musical: La primera cançó que vaig sentir a Sitges no sintètica i no percu !!!!!!!!1

Sitges Timbalada 2009.

flametes — Wed, 08 Jul 2009 21:05:48 +0000

Ja s'apropa la festa grossa de la percussió a Catalunya. Aquest mateix dissabte pels carrers de Sitges podrem gaudir de la Timbalada 2009 on, els grups més influents del principat participen en una immensa festa conjunta de la percussio tant tradicional com amb els ritmes més caribenys i samberos a ritme de batucada. Com sempre, Markatú batukada ens sorpren destinant els beneficis de l'event a una ONG que en aquest cas torna a ser "Sonrisas de Bombay" degut al mal temps de l'any passat. Esperem que aquest any vagi bé i sigui tot un èxit de participació. Pel meu gust i com a recomanació per enguany, no ens podem perdre de les actuacions de Barné Batuqué, que van sorprendre al concurs de percussió del Guinardó amb un espectacular ritme, amb molta samba i molt pur que fuig de l'estil habitual i ritmes i canvis excessivament repetitius amb que ens delecten els grups de batucada de més solera. I de la mà dels grups diguem "tradicionals" comptarem amb la presència dels incansables Ku-kum-ku i diables de la Florida. A més d'un grup que a l'edició del 2007 em va agradar molt i que van fer notar la seva presencia tant amb instruments com sense: Festa'm tam d'artesa de Lleida. Tot i així és més que indispensable que no us en perdeu ni un! Podeu consultar la informació complerta al web de la timbalada i al web de l'ONG beneficiària - Sonrisas de Bombay. [ad#ad-2]

Buscaminas. La pel·lícula...

flametes — Wed, 17 Jun 2009 19:03:02 +0000

Properament... enlloc! XD

Parlem de ministres de cultura.

flametes — Thu, 04 Jun 2009 17:49:17 +0000

L'altre dia vaig escriure una immensa parrafada en un estat emocional molt alterat. I sí, no em penedeixo de l'entrada, només d'haver fet cas de La Trinca i modificar el vocabulari que realment hauria volgut fer servir. Primer volia fer un anàlisi del que tenim, però em sembla que serà inútil per què tindria ganes de tornar a fer servir paraules prohibides. Així que potser em limitaré a elogiar Gilberto Gil, potser el millor ministre de cultura que ha tingut la història de la democràcia, la música i, evidentment, la cultura.

“Yo, Gilberto Gil, como ministro de Cultura de Brasil y como músico trabajo cada día con el impulso de la ética hacker“

Val a dir que és un gran activista de la cultura lliure, ell mateix va tenir 6 anys de lluita contra les multinacionals de l'entreteniment (ja ens entenem) per recuperar els drets sobre les seves propies cançons i poder alliberar-les. En podeu consultar una petita biografia a la wiki[es], i a la seva web podeu escoltar tots els temes de més d'una cinquantena de discs tots ells sota llicencia copyleft. El que vull dir, que amb bona voluntant, es pot aconseguir fer coses molt bones per la humanitat en general. PD: Això en un orígen, volia ser una gran feina d'estudi, i fotre una altra parrafada immensa sobre algú. Però simplement us convido a que busqueu a Gilberto pel món digital, us esperen grates sorpreses xD

La ministra de cultura anuncia un pla de foment de continguts culturals a Internet.

flametes — Thu, 28 May 2009 19:14:02 +0000

Avui, m'assabento d'aquesta moguda que més aviat em sona a: "tranquils productors de continguts d'entreteniment que els vostres drets estan garantits i trepitjarem si cal altre cop els drets civils tot reformant la llei a la vostra conveniència que per això teniu els calés." I és que cada cop que m'assabento que l'autora de perles com ara "Para qué necesitamos conexiones de no se cuántos Gigas." parla, és per fotre'ns altre cop a tots els internautes i creadors de continguts REALMENT culturals la por al cos. Seria realment fàcil parlar de censura, o de manipulació, però tots plegats ens trobem en que tot el que podem fer per evitar possibles mals majors tals com demandes per injúries i altres bèsties ferotges del sistema és, tal i com ens ensenyava la Trinca, fer ús dels eufemismes. Per qui encara no conegui una miqueta l'actual ministra, en puc fer cinc cèntims. [ad#ad-2] L'actual Ministra de Cultura, s'hi va trobar sortint de presidenta de l'acadèmia de cine, on es va guanyar, i merescudament, l'apel·latiu "carinyós" de SINDEscargas. Per la qual cosa l'associació d'internautes va demanar amablement a Zapatero que s'ho replantegés apel·lant la llei d'incompatibilitats. Però lluny de deixar el càrrec, tal com ens explica Erique Dans, els seus amics de la seva indústria preferida d'entreteniment (insisteixo que no cultura) comencen a rebre més i més subvencions. I què em té tant escagarrinat? No se si heu sentit a parlar que l'actual llei de la propietat intel·lectual té alguna coseta a veure amb el ratolí més famós de la història, creat per Disney, evidentment. I que ja es va demostrar, que els governs acaben subeditats a qui té els cuartos. El que vull dir, que a hores d'ara i per molt que votem, qui remena les cireres són les grans multinacionals i aqui, ja ens hi podem fotre fulles. Vull dir també que un govern i més del color del que tenim, hauria de mirar més la qualitat de la cultura que generen els seus ciutadans, apostar més per les llicències lliures o copyleft i menys per lleis que en termes pràctics acaben fent impossible l'accés a una cultura en un format que ens ve imposat des de les més altes esferes i contra les que no es pot lluitar i que a sobre garanteixen, durant més anys que els que qualsevol de nosaltres viurà el constant enriquiment de la indústria, que no dels autors. Les conclusions que obtinc de l'afirmació de la ministra: 1. Que la indústria de l'entreteniment, que es disfressa de cultura, la segueix matant. 2. Que si s'han de prendre mesures, no sera en favor dels ciutadans. Sinó que ens convenceran altre cop amb bones paraules i tractant-nos de "gilipolles" mentre segueixen garantint que qui remena les cireres segueixi tenint cireres per remenar encara que siguin d'una qualitat pèssima i fins a certs punts insultant. 3. Que seguirem pagant més d'una vegada per gaudir d'un mateix producte (ja he parlat de qualitat al punt anterior). Primer quan el subvencionem dels diners públics; després quan anem a patir (calor, "palumiterus", mòvils sonant, crits, i un llarg etc...) a una sala de cine (evidentment amb preus abusius); menjant interminables anuncis quan la tornem a "gaudir" per televisió i finalment quan vulguem gaudir del nostre dret a còpia privada per un contingut ja més que suat tornarem a pagar el puto cànon. 4. Que molt possiblement ens tornaran a escopir a la cara gravant les connexions ADLS per treure els anuncis d'un canal de televisió mediocre i que en la puta vida se m'acudiria veure. 5. Que finalment ja sera legal que a les persones que ens perdem un capítol de la nostrà sèrie preferida ens diguin lladres i ens fotin una "corcuerada" a la porta i ens confisquin el material informàtic quan ens descarreguem el capítol que ens hem perdut. 6. Òbviament ens haurem de comprar un vídeo que té la mateixa utilitat. I mentrestant: Seguirem pagant els preus més elevats d'Europa per les connexions ADSL més penoses. Seguirem pagant un cànon abusiu (almenys en això també anem per davant d'Europa) per gravar el DVD d'instalació de Debian Lenny o el CD d'Ubuntu. I ja el colmo: El vídeo de les nostres vacances! Ara a sobre haurem de subvencionar l'absència de publicitat a la cadena més penosa de l'Estat i que per cert, ja estem subvencionant. Apa, els que la veieu, millor si uns pixeu a sobre. i com sempre: Seguirem aguantant estoicament que ens tractin d'idiotes... FINS QUAN? I la gran pregunta. Algun dia ens tocarà algun ministre de cultura que realment hagi fet algo important per la cultura i no pelis de "ninyatos" idiotes i yonkis? Com ara no se... Brasil, que tenia un ministre de cultura que creu fermament en les llicències lliures, i és un músic més que admirable? Enga un vídeo de Gilberto Gil amb Ivette Sangalo per baixar el regust agre d'aquest post: CHUPA TODA!